29 octubre 2007

SOPAR I FIRA MEDIEVAL

Aquest cap de setmana, el municipi de Dosrius ha tingut un trasbals molt agradable. El dissabte al vespre, al pavelló de Dosrius, l’entitat el Sot del Gall ens va oferir un sopar medieval, amb decorats de l’època de producció pròpia i menjar exquisit de cocció personal.

Dic això, perquè el Sot del Gall de Canyamars està en un punt d’experiència, capacitat, ganes, idees i visió per sorprendre’ns, cada vegada que es proposen un esdeveniment. Això és un dels potencials dels quals cal gaudir, perquè aquests fets són cíclics i hem de donar gràcies que succeeixin quan nosaltres podem experimentar els seus reptes.


El diumenge, la Fira medieval a Canyamars, a part dels enrenous de primera hora del matí, va ser un èxit total. Ho vaig comprovar un cop els firaires recollien les parades, doncs la caixa que havien fet era considerable.

Fins i tot, algú em va dir que l’any passat havia estat bé, però que aquest any ho havia estat encara més. Aquest és l’índex que marca l’èxit d’una fira, quan els firaires venen el que exposen.




Però, a part de l’èxit comercial, que també cal repartir-lo amb els restauradors i comerços del municipi, és l’èxit social d’aquest esdeveniment, la Fira Medieval.

Tinc clar que s’ha consolidat i que l’èxit del cap de setmana passat es repetirà, esperem que sigui acompanyat del meravellós dia assolellat de tardor, que va ajudar a què la passejada fos molt agradable.

A totes les persones que han participat tan en el sopar com en aquesta fira, moltes felicitats!!

26 octubre 2007

UN RECONEIXEMENT ALS GESTORS DE LA CRISI DELS TRENS

Com a responsable d’administracions públiques vull fer un reconeixement a totes les persones que els ha tocat gestionar la problemàtica que han generat les obres del tren d’alta velocitat, en un moment en què tothom es veu amb cor de “pujar a cavall i gronxar-se en un arbre caigut”, sense tenir en compte que s’ha produït una situació que podem valorar d’accident, tot i que és ben cert que la manca d’inversions de molts anys enrera ens ha produït situacions difícils de gestionar.

Tothom té molt clar que les obres generen entrebancs i enrenou, però cal tenir en compte que s’hi ha ajuntat un accident, podríem dir que provocat per una presumpta negligència.

Tot és molt recargolat i de mala pega, però tenim el que tenim i quan s’han de gestionar situacions d’extrema gravetat, aquí és allà on es veu la capacitat de qui lidera aquests processos.

Vull dir a qui sigui, que ho està gestionant prou bé, a qui s’hagi arremangat en pocs dies a muntar un servei d’autobusos alternatiu, dotzenes i dotzenes de voluntaris informant, preocupant-se per atendre al màxim bé possible els milers de passatgers afectats, que amb tota la seva raó tenen dret a expressar els inconvenients que generen aquestes situacions, perquè la pressió del dia a dia, que cada vegada és més, esclata contra aquestes situacions extremes.

No ha hagut de ser gens fàcil per a ningú, però els que han hagut de donar la cara, que l’han donada, han tret forces i imaginació per buscar les solucions al més ràpid possible i amb la màxima eficiència, tal i com s’ha demostrat.

Sé que dir això, amb tot el que està passant, és anar una mica contracorrent, ja que tothom fa “un caldo” molt gros contra el sistema, els polítics, ..., però a ningú li hagués agradat estar a la pell de qui ha hagut de buscar les solucions.

Per això vull fer aquest reconeixement a les persones que els ha tocat arremangar-se en aquesta crisi, perquè penso que es mereixen un aplaudiment.

23 octubre 2007

MÉS SOBRE LA DIADA DE LA VELLESA

Quan he vist les fotografies del dia de la Vellesa, he recordat, altre cop, aquest dia tan especial per a tots nosaltres.

Dins d’aquest Diada de la Vellesa es va fer un homenatge als voluntaris de la Creu Roja, que crec que va ser molt especial, atès el servei que s’està donant al nostre municipi. Per això es varen lliurar dues plaques, una al Sr. Francesc Soldevila (en Siscu) i l’altra al Sr. Josep Portet, així com 3.000,-- euros a la Creu Roja.

Vull fer esment especial als dos voluntaris de la Creu Roja, en Siscu i en Josep, que amb el seu bon fer, el seu tarannà i la seva actitud podríem dir que són dues persones essencials dins els serveis que el sistema està donant a la població.

No tenen cap festa assenyalada per a ells personalment. Primer són els avis i àvies del nostre municipi, sigui Nadal, Cap d’Any o la festa més pintada i això és d’aplaudir, atesa la bona actitud amb què donen aquest servei.

Moltes gràcies a tots dos!

19 octubre 2007

JA HA SORTIT UNA RESOLUCIÓ DE LA FISCALIA PEL LA QUESTIÓ DELS POLICIES LOCALS EXPEDIENTATS

A principis d’abril d’enguany, podeu veure escrit d’aquest diari del 5 d’abril, es va obrir un expedient disciplinari a tres membres de la Policia Local, ja que es va detectar la imposició, d’una manera sospitosa, d’unes cent trenta-una multes a conductors que circulaven pel nostre municipi. Totes aquestes multes tenien les mateixes característiques, es van posar en el mateix indret, el Km. 4,400 de la Carretera BV-5101, per no respectar un stop. Cada multa pujava 300,-- euros més la retirada de 4 punts del carnet de conduir.

Aquests expedients disciplinaris es van tramitar d’acord amb els reglaments i la legislació vigent. És a dir, es va nomenar un jutge instructor/a i un secretari/a.

Un cop nomenat l’instructor, se li va passar tota la documentació que es va considerar necessària per clarificar el tema. Estudiats els expedients, l’instructor va sol•licitar que es passessin a la fiscalia perquè investigués si els presumptes delictes podien ser entesos com un delicte penal.

Oficialment ja ha arribat l’informe de la fiscalia, que entre altres coses diu:

...
a) Respecto al sargento ..................... no se aprecia una participación directa en los hechos.
b) El policía 003, D. .........................., que firmó siete denuncias, no obran en el expediente aportado. Aunque el investigado reconoce haber firmado las siete denuncias dice que lo hizo con el 007, que fue una actuación estática dentro del coche y que es posible denunciar varios vehículos en el mismo minuto, porque primero anotan la matrícula y después redactan el boletín.
c) El que fuera agente 007, Sr. ....................., autor de 124 boletines de denuncia aparentemente irregulares, da diversas explicaciones para justificar sus anotaciones. Pese a las justificaciones del denunciado y que no queda clara su intención (su conducta parece motivada por un enfrentamiento personal con el alcalde y para perjudicarle en las elecciones), lo cierto es que tal como detalla la diligencia de comunicación elaborada por el instructor del expediente, los boletines de denuncia presentan un sinfín de contradicciones y datos negados por los ciudadanos, que apuntan en esta fase procesal hacia un posible delito de falsedad documental.

5.- En consecuencia procede:

a) ACORDAR el archivo provisional parcial respecto a los investigados, don .................. (sargento) y don ................. (003), por no quedar suficientemente acreditados los hechos.



b) INTERPONER denuncia contra don ................... (que fuera agente 007 de Dosrius) con DNI ... y domicilio ......, ante el Juzgado de Instrucción competente para conocer de los hechos cometidos en el término municipal de Dosrius, por un delito de falsedad en documento oficial, conforme a lo dispuesto en este Decreto del que se acompañará copia y se dará por reproducido.


Ara caldrà continuar l’expedient disciplinari i fer la seva tramitació normal, amb la finalitat de resoldre’l per via administrativa, això si l’instructor no creu convenient aportar més informació a la proposta d’arxiu del sergent i l’agent 003, ja que l’acord d’arxiu és provisional.

És inadmissible que una persona que porta uniforme utilitzi a conductors per posar-los contra l’autoritat, posant-los multes de 300,-- euros i proposta de retirada de 4 punts del carnet.

Lluitaré fins al final perquè actituds com aquestes no les pugui propiciar, ja sigui directament o indirectament, ningú que tingui poder.

Sé que tinc molts adversaris, però la disputa ha de ser amb accions a favor del poble i al final ha de ser el poble que decideixi qui vol que gestioni els seus interessos, però d’aquestes actituds de castigar la població, jo en dic fer terrorisme d’estat. Tan culpable és qui ho fa com qui l’encobreix o qui l’incita a fer-ho. Indignant, molt indignant!

17 octubre 2007

LA IMPORTÀNCIA DE L’EXPERIÈNCIA A L’HORA DE GESTIONAR UN AJUNTAMENT

Penso que estic en el millor moment per ser alcalde i el que plasmaré en aquest escrit és una qüestió molt personal. Recordo quan vaig ser per primera vegada alcalde de l’Ajuntament de Dosrius. Evidentment, sense experiència, com els nous alcaldes, però amb moltes ganes.

Qualsevol cosa que em passava pel cap la veia com un fet virtuós, però evidentment no sabia quin era el límit de les coses, en quin punt es trobava qualsevol afer de l’Ajuntament i, sobretot, quines eren les possibilitats.

Durant els primers mesos, fins i tot els primers anys, donava molts cops a l’aire. Ara, amb l’experiència de més de vuit anys, sé exactament en quin punt es troben les coses, quina tecla haig de tocar per bellugar-les i, el més important, quina és la possibilitat d’aconseguir-les.

Sóc molt conscient que moltes vegades estic al límit de les possibilitats de demanda, d’exigència amb altres estaments o administracions supramunicipals, però amb aquest saber estar al límit s’aconsegueixen infinitat de beneficis per al municipi.

La il•lusió innocent ja no existeix, però sí les ganes, el plaer i el fet de passar-s’ho bé fent una cosa que t’agrada, supera amb escreix tots els condicionants del començament.

D’històries actuals en tinc moltes per explicar, perquè el ritme de l’administració local el marca la capacitat dels seus polítics, ajudats pel els tècnics i treballadors/es de l’administració i la bona capacitat mai passa per les limitacions de la manca d’experiència, cosa que no succeeix en aquests moments.

El problema que tinc moltes vegades és que el meu ritme no pot anar tot el ràpid que a mi m’agradaria, tenint en compte la lentitud de l’administració, però el que s’aconsegueix és espectacular.

14 octubre 2007

HOMENATGE A LA GENT GRAN DEL NOSTRE MUNICIPI

El 12 d’octubre és un dia molt especial al nostre municipi, ja que es fa un homenatge a la gent gran, aquests homes i dones a qui tant devem, tot i que ells pensen, majoritàriament, que tenen poca utilitat en aquesta societat.

Ve-t’ho aquí que jo crec que és tot al contrari, ja que després del llarg recorregut de la seva vida i d’haver d’afrontar tota mena de circumstàncies: agradables, desagradables, molt agradables i molt desagradables, ens ensenyen moltes coses i, sobretot, ens demostren constantment que la persona senzilla, callada i prudent és la que transmet més lliçons, També, moltes vegades ens fan canviar d’actitud i ens mantenen en un nivell molt necessari dins el nostre model de vida.

Al final de l’acte d’homenatge, com a alcalde, sempre he de fer un parlament. Enguany he volgut ressaltar la gran vàlua que té la gent gran dins d’aquesta societat tan canviant, en la qual cal mantenir l’equilibri per no perdre els trucs en alguns moments, ja que sobretot t’ensenyen a estimar.

Un amor, sense condicions, sense demanar res, amb tota generositat, senzillesa, naturalitat. Quina riquesa és viure envoltat de persones grans com les que tenim al nostre municipi o arreu del món!

11 octubre 2007

QUIN MATÍ QUE VAIG TENIR AHIR!

Em passa moltes vegades que les coses dolentes em vénen de cop, amb dues o tres hores me n’apareixen quatre o cinc, són les que voltant al meu entorn, des de fa dies i afloren totes de cop, però això també em passa amb les coses bones i ahir va ser un cas especial.

A les 11 del matí teníem hora amb l’alcalde de la Roca del Vallès, per un tema de delimitacions de la urbanització Sant Carles. És un tema del qual portem molts anys parlant-ne. L’objectiu és cedir una punta de terme a l’Ajuntament de la Roca del Vallès, perquè gestionin els serveis de les persones que viuen en aquesta d’urbanització i que actualment pertanyen a Dosrius. Em sembla que són uns tres habitatges, però tenen molts problemes amb el correu i altres serveis que s’han de donar des de Dosrius. La reunió va anar molt bé i estic convençut que hem posat fil a l’agulla per resoldre aquesta problemàtica.

Un cop vaig arribar a l’Ajuntament vaig rebre una trucada dient que ens donaven 5.000 euros per ajudar als Amics de Canyamars, per a la celebració del 50è aniversari de l’Aplec de Muntanya de Canyamars.

Penjo el telèfon i em truquen de la Caixa de Catalunya i em diuen que ens ingressaran 300 euros com a contribució a la festa dels avis.

Penjo novament el telèfon i em truquen dient-me que ha arribat una sentència referent a un contenciós interposat pel Sr. Josep Pujol Gensana, sol•licitant-nos més de 93.443,45 euros, per uns interessos de demora que ell considerava que li pertocaven per l’expropiació de la Plaça de davant de l’Ajuntament. Com bé he dit, la sentència és a favor de l’Ajuntament, això vol dir que vam actuar correctament.

Pujo a Intervenció, que estan preparant una modificació pressupostària i em diuen: Ens manquen 100.000.—euros, busca’ls. Pensant, pensant, en vaig trobar 150.000 i tothom content.

L’anècdota va ser que quan vaig arribar a casa i ho vaig explicar a la Teresa M., em va dir, en to de broma: Tan bo que ets per el altres i tantes mancances que tens a casa. Pensa alguna vegada en casa nostra!

09 octubre 2007

SOBRE LA CREMA DE FOTOGRAFIES DE LA MONARQUIA

Ja portem diversos dies que els mitjans de comunicació no paren de bombardejar-nos sobre la crema d’imatges dels reis i la seva família.

A mi la veritat és que m’avorreix una mica aquest tema de les insígnies i els símbols. Els considero importants, però no tant com per mobilitzar tants mossos, la fiscalia i els partits polítics, que uns ho utilitzin per anar contra els altres.

Per què deu ser que no ho veig tan important? Crec que això és degut a la meva professió, la de pagès, un feina molt ajustada, en la qual has de ser molt pràctic, molt efectiu i molt eficient per guanyar-te la vida. Això comporta que les coses que no tenen un rendiment efectiu, el teu subconscient no les veu importants.

Sí que és veritat que l’època de l’actual monarquia ha sigut el període de més progrés i més pau social que ha tingut el nostre país, però també és veritat que hi ha molts deutes i mentre hi hagi aquests sistemes serà difícil que es puguin rescabalar.

Però de tot aquest enrenou el que m’ha fet pensar més és el que em va dir la meva mare un dia d’aquests, comentant tot aquest tema, ella va ser molt explícita i em va dir: Aquests no han passat una guerra.

Cal valorar la història i no oblidar-la, a fi que alguns esdeveniments no es repeteixin.

03 octubre 2007

TERCER ACCIDENT A LA NOVA CARRETERA

Avui a les set del matí s’ha produït el tercer accident important a la nova carretera. Com els altres dos per una imprudència flagrant, aquest en concret, a falta de les últimes investigacions dels Mossos s’ha produït a causa de voler creuar d’una bada a l’altra trepitjant la línia continua.



Al fet s’ha produït a l’alçada de l’entrada de la benzinera, ja que un vehicle que venia de Dosrius en direcció Mataró tenia la intenció de entrar a la benzinera.

Aquest cotxe s’ha posat a ma dreta de la carretera esperant el moment en que no vingués ningú per poder travessar, però al moment que s’ha decidit a fer-ho, per darrera seu, circulava un cotxe en la mateixa direcció que la seva, produint una forta trompada que l’ha desplaçat en el carril contrari, i ocasionalment en aquest moment pujava un vehicle direcció Dosrius, que ha topat fortament amb aquest segon vehicle que ha estat desplaçat en el sentit contrari de la seva direcció.

Els tres vehicles han quedat enganxats. La persona que ha sortit més mal parada, encara que en principi les ferides no son greus, és el conductor del vehicle que anava cap a Dosrius, que de cop s’ha torbant dos cotxes al seu trajecte. La persona del vehicle envestit també se l’han hagut d’emportar, com el primer conductor, en ambulància a l’Hospital, però segons han comentat no tenia ferides greus.

L’altre vehicle, que és el que ha causat l’accident, amb una trompada visible al front del cotxe, ha estat el que ha sortit menys avariat, tant vehicle com conductor, ja que ha pogut marxar conduint el seu propi cotxe i sense cap mena de ferida al cos.



Un cop més una altra imprudència. Serem durs a l’hora de sancionar, i això que gairebé cada dia es posen multes, però no podem permetre que el plaer de conduir en aquesta carretera, ens produeixin aquests perills per persones que no respecte les normes de circulació.

02 octubre 2007

INVERSIONS AL NOSTRE PAÍS

Fa uns dies, el Conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Sr. Antoni Castells, i el ministre d’Economia del govern espanyol, Sr. Pedro Solbes, van arribar a l’acord de traspassar milers de milions d’euros per a inversions a Catalunya.

Fa unes setmanes que el projecte de pressupost de l’estat espanyol preveu una inversió milionària, com mai, per a Catalunya.

Per a mi, tot això és fruit d’algunes situacions en què ens trobem.

En primer lloc, un govern d’esquerres amb ganes de dialogar i no imposar res i demanar el que ens pertoca, per altra banda, un govern amb empatia a l’estat espanyol.

També cal dir que totes aquestes inversions són fruit del tan criticat Estatut d’Autonomia de Catalunya. Que podia ser millor, ben cert. Que havien d’haver arribat abans aquestes inversions, també és veritat, però ben segur, n’estic convençut, que això no hagués estat possible si hi hagués un govern del PP a Madrid i, fins i tot, si hi hagués un govern de Convergència a Catalunya, ja que anaven pel camí de l’exigència constant, en lloc d’utilitzar el camí de la negociació i el convenciment, que actualment és el que predomina.

Gran diferència oi!