Diari d'en Josep Jo

BON NADAL I UN MILLOR ANY 2010

noreply@blogger.com (Josep) — Thu, 24 Dec 2009 13:03:00 +0000

A tots els que seguiu el bloc un desitjo molt bones festes i que el 2010 sigui un any d’il·lusió, de ganes de continuar fent allò que ens agrada i, sobretot, que puguem complir els objectius que ens hem marcat.

Moltes gràcies pel vostre seguiment, ja que em motiva i m’esperona a continuar transmetent sentiments, comentaris i experiències del meu dia a dia.

SATISFACCIÓ PELS AJUTS PER A CAN CANYAMARS

noreply@blogger.com (Josep) — Tue, 22 Dec 2009 18:27:00 +0000

Ja ha sortit publicada la resolució de la primera línia d’ajuts a les urbanitzacions amb dèficits urbanístics. En el cas del nostre municipi hem sortit molt ben parats ja que ens han concedit una subvenció per acabar el tema administratiu de can Canyamars. Havíem demanat 212.482,- euros i ens els han concedit tots.

Aquests diners serviran perquè sigui menor la despesa que pot ocasionar tot el tràmit administratiu als propietaris de can Canyamars.

Aquests diners serviran per ajudarà a pagar una part de la redacció del segon projecte de reparcel•lació, així com també la inscripció al Registre de la Propietat, un cop el projecte s’hagi aprovat definitivament, que s’ha calculat que puja uns 70.000,-- euros.

Estic convençut que aquesta subvenció ha estat concedida gràcies a la persistència de l’Ajuntament, al saber transmetre a qui ha correspost de la Generalitat de Catalunya, el nostre objectiu. Com sempre hem dit, el projecte de can Canyamars és prioritari i sempre que tenim oportunitat expliquem fora del municipi el nostre objectiu, que és el d’arranjar can Canyamars i continuarem en aquesta línia.

Extraoficialment sabem que al voltant de la primavera sortirà la segona convocatòria d’ajuts a les urbanitzacions, que ja serà per a la execució de les obres, que el projecte d’urbanització contempli. Espero que l’Ajuntament de Dosrius es pugui presentar a aquesta nova convocatòria.

També sortirà una tercera línia d’ajuts, destinada a persones amb dificultats per pagar la quota que correspongui del projecte de reparcel•lació.

Estic convençut que la línia que es va iniciar fa temps, era l’única viable per arranjar can Canyamars, malgrat totes les adversitats i dificultats que hem hagut de superar.

Tot i els plets interposats per part de veïns i persones interessades perquè no tiri endavant, espero i confio poder complir el nostre objectiu, que és el d’arranjar can Canyamars.

JA ESTEM PENSANT EN PROJECTES PEL AL 2010

noreply@blogger.com (Josep) — Thu, 17 Dec 2009 18:12:00 +0000

Durant l’any 2009 s’han fet moltes accions i s’han realitzat molts projectes. Tot i ser un any de crisi profunda, estic molt content dels objectius assolits.

Un dels projectes del qual em sento més satisfet en comprovar el seu resultat, és el dels horts urbans agrícoles que hi ha a la zona de la Bomba. N’hi ha 17, d’uns 200 m2 cadascun, amb la seva caseta per guardar les eines.

La veritat és que és un plaer passejar per aquest indret, on es poden veure famílies senceres, amb els beneficis que produeix treballar la terra, contemplar que el que es va sembrant i desprès el fruit que donen, observar el bon rotllo que hi ha entre tots els conreadors/res, ... Tot això fa que sigui dels projectes que em donen més satisfacció, per aquest motiu penso que hem de continuar implantant-ne més al nostre municipi.

El problema és el de sempre, els recursos econòmics, però buscant, buscant, intentant treure el màxim profit de totes les possibilitats, ja hem iniciat converses oficials. En aquest cas amb l’Obra Social de la Caixa, perquè ens ajudin a implantar, tant a Canyamars com a can Massuet del Far, més espais que els puguem habilitar com a horts urbans, adjudicant-los a persones o famílies del nostre municipi.

Les gestions han donat el seu fruit. A partir d’aquí treballarem perquè els espais d’horts agrícoles al nostre municipi creixin.

JA FALTEN POCS DIES!

noreply@blogger.com (Josep) — Sat, 12 Dec 2009 22:24:00 +0000

Qui segueix el meu diari personal haurà vist que durant uns dies no hi he publicat cap escrit. Com la majoria deveu saber, la meva activitat privada és la de pagès i el cultiu que tinc és el d’avets de Nadal.

Com podeu deduir, aquestes dates, des de finals de novembre fins a Nadal, són d’una gran intensitat, ja que m’ocupen la majoria d’hores del dia.

Per la manera de ser, m’obligo a no deixar la feina del dia a dia endarrerida i la que em pertoca a mi directament, tant de l’Ajuntament com del Consell Comarcal, trobo les hores necessàries perquè no hi hagi res que quedi endarrerit, però sí que hi ha altres temes, que jo diria que són de segon nivell, com ara el meu bloc, que han quedat una mica en blanc.

Tornant a la meva feina, no puc fer res més que un reconeixement a l’esforç que està fent la meva família. Començant pel meu sogre, especialment ell, per la seva manera de ser. M’agradaria que el veiéssiu bellugant-se pels mercats venent arbres de Nadal. Malgrat la seva avançada edat, pocs joves aguanten el tipus, com fa ell, hores i hores a les parades.

També vull fer un reconeixent als meus fills, implicats al cent per cent, defensant, patint, gaudint, de qualsevol esdeveniment, fruit de les circumstàncies del mercat, en hores intempestives, comprimint les seves agendes. Cal dir que entre tots hem fet un gran equip.

Quan es plantejava l’inici de la temporada veiem dificultós poder assolir els objectius marcats, però amb l’ordre del dia a dia i la implicació de tothom, avui, amb satisfacció per la feina feta, puc dir que ja falta poc!

EL PLAER DE RECICLAR

noreply@blogger.com (Josep) — Sun, 29 Nov 2009 21:19:00 +0000

Mireu per on, sabeu que he trobat un gran plaer en reciclar, ara que tenim l’oportunitat de separar la brossa orgànica del rebuig!

Amb aquest gest t’adones que, al cap de la setmana, es fa molt poca brossa de rebuig. Evidentment, també has de tenir un indret per posar el paper, un altre per al vidre i un altre per als envasos.

D’aquestes cinc fraccions la que puja més de pes és l’orgànica, però traient-la cada dos dies, aproximadament, t’adones que fas un gran servei a un dels greus problemes que tenim al nostre municipi: la quantitat de residus que es generen degut al model d’habitatge que tenim. Això té un cost important, per això hem de fer grans esforços per poder-lo reduir. Si ho separem ordenadament assolirem grans objectius i quedarem sorpresos del seu resultat.

He volgut fer aquesta reflexió, perquè és un repte separar cadascuna de les fraccions. Assolir-lo dóna molta satisfacció i un cop agafes l’hàbit és una pràctica molt saludable per a l’entorn i per a nosaltres.

Us encoratjo i us demano que ho feu, ja que dóna molta satisfacció!

QUEIXA QUE S’HA FET DES DE L’AJUNTAMENT PER MILLORAR LES CONDICIONS DEL TRANSPORT PÚBLIC

noreply@blogger.com (Josep) — Wed, 25 Nov 2009 19:10:00 +0000

M’han arribat un seguit de queixes dels usuaris del transport públic entre Canyamars i Mataró. Des de l’Ajuntament hem cregut convenient fer un escrit a l’empresa Barna Bus, que és qui dóna aquest servei, amb la finalitat que millori alguns temes que són deficients. Adjunto el contingut de l’escrit:

“Distingit senyor,

Els usuaris del transport públic que enllaça Canyamars, Can Massuet, Dosrius i Mataró, darrerament ens han fet arribar moltes queixes de l’esmentat servei.

Les queixes vénen relacionades amb l’estat dels vehicles, vehicles que s’espatllen i deixen de donar el servei regularment, vehicles que no els funcionen els aparells necessaris per garantir el confort de les persones, com poden ser: aire condicionat i calefacció, vehicles que a conseqüència de serveis anteriors estan en condicions higièniques deplorables. Els comentaris dels usuaris expliquen que a principis de setmana, fruit de serveis fets possiblement a discoteques, queden les seqüeles de vòmits, brutícia, amb la corresponent pudor que això genera a les persones que l’utilitzen.

Al mateix temps, tenim moltes queixes de què són vehicles que a les persones amb mobilitat reduïda els costa molt pujar-hi i baixar-hi, degut a l’alçada de les escales d’accés.

Serveixi aquest escrit perquè es prenguin les mesures necessàries, amb l’objectiu que tots aquests inconvenients quedin resolts i que el vehicle que es posi a disposició de les persones que utilitzen el transport públic reuneixi totes les condicions: tècniques, mecàniques, de neteja i de millora de l’accessibilitat del vehicle, amb la finalitat de donar un servei digne i d’afavorir la mobilitat de les persones amb problemes.

Cordialment,

PRESSUPOST DE LA GENERALITAT 20010

noreply@blogger.com (Josep) — Sun, 22 Nov 2009 18:53:00 +0000

Ja m’han arribat els números de les inversions al Maresme, incloses dins el projecte de pressupost de la Generalitat per al 2010.

Enguany també hem estat per sobre de la mitjana, ja que la inversió al nostre municipi supera de molt la mitjana per habitant al Maresme.

Amb números rodons, el pressupost contempla una inversió de 103.671.912,51,- euros, per a tots els pobles del Maresme.

Cal dir que d’aquets 103 milions hi ha una inversió general al Maresme, que no està imputada a cap municipi, que puja un total d’uns 12.191.645,93 milions d’euros.

En el cas de Dosrius, hem hagut de defensar moltísim la incorporació d’algunes partides, però la inversió total és de 3.458.992,04 euros, part d’aquests diners serveixen per pagar una obra que ja s’està realitzant, que és l’estació depuradora, col·lectors i aigües residuals de can Massuet del Far.

L’obra nova que ens ha costat molt defensar ha estat la construcció de la nova canonada d’aigua potable per alimentar els dipòsits de distribució de can Massuet del Far, ja que la partida que s’hi ha destinat és de 1.458.992,04,- euros.

Amb aquestes inversions ens ajudarà a tancar tot el cicle de l’aigua amb infraestructures d’última generació.

JA HA PASSAT UNA ALTRA FESTA MAJOR D’HIVERN, LA DE SANT ISCLE

noreply@blogger.com (Josep) — Tue, 17 Nov 2009 20:18:00 +0000

Aquest cap de setmana passat hem celebrat la festa major de Sant Iscle, que en diem la festa major d’hivern.

Enguany s’ha destacat per actes diferents, amb noves propostes que no s’havien fet mai en una festa major del nostre municipi. Algunes no varen tenir acceptació, això no vol dir que la proposta no fos atractiva, però per la raó que sigui l’assistència de públic va ser minsa, per no dir nul•la. Això es va produir, principalment, durant els actes del divendres, però el dissabte ja va ser una altra història.

La caminada va ser molt interessant i amb força participació, però cal ressaltar que el dissabte a les vuit del vespre a l’església de Sant Iscle i Santa Victòria va haver-hi un espectacle de collita pròpia, consistent en un concert dels nens i nenes del CEIP del Pi, que fan sisè de primària, dirigits magistralment per en Cesc Torner, director del centre, i la Coral Cluster, que va actuar a continuació.

Fins i tot, va haver-hi alguna peça que la varen cantar conjuntament. Jo mai havia vist tanta gent a l’església, estava atapeïda, fruit de l’ interès de veure les evolucions dels cantaires.

L’última peça cantada conjuntament va ser interpretada per 55 persones, entre joves i adults. Em vaig girar per veure l’aspecte de l’església, en la qual no hi cabia ningú més i els assistents gaudien de l’espectacle que ens van preparar aquestes dues corals. Un altre fet històric que caldrà apuntar-lo perquè no s’oblidi.

Del diumenge cal destacar el primer concurs de paelles. En principi, donava la sensació que hi havia poca participació, però es van anar animant colles i grups de persones i al final hi van haver vuit paelles fetes davant de l’Ajuntament, amb foc a terra, amb tot l’ambient que això va generar.

Va fer un dia esplèndid de sol i temperatura. L’olor de la paella quan es coïa, pels voltants de la una del migdia, quan ja començaves a tenir gana, va ser un moment sensacions especials.

Vaig intentar tastar força paelles i la veritat és que totes estaven boníssimes. Tot i això, el jurat, per unanimitat, en va triar una de guanyadora. No crec que sigui important dir quina va ser i com la van fer, ja que el que cal destacar és que, per ser la primera vegada, tothom hi va posar moltes ganes.

Després, tots els assistents varen poder gaudir-ne fent el tastet pertinent. Gràcies a tots els concursants que van fer la paella, per la bona estona que ens van fer passar i per com n’eren de bones. Ja us podeu imaginar de quina manera esperarem el segon concurs de paelles!

QUAN ES VALORA LA GENT QUE SEMBLA QUE NO HI SIGUI

noreply@blogger.com (Josep) — Thu, 12 Nov 2009 18:00:00 +0000

Una persona que em té confiança, m’ha demanat un favor, perquè faci una actuació d’aquelles que són fàcils de realitzar.

En Jordi Baselga, veí de Canyamars, propietari de can Pau de la Rosa, si més no fins ara. Un xicot que es va enamorar d’aquesta casa. Va donar la circumstància que va conèixer la seva actual companya i que quan els veus t’adones que estant junts viuen en plena felicitat. Si més no és aquesta la meva percepció.

Doncs en Jordi Baselga, un home molt emprenedor, amb projectes trencadors, convençut de les seves possibilitats, es va enclavar a can Pau de la Rosa i va iniciar unes activitats que donaven valor a l’indret. Per la raó que sigui, aquestes activitats no han tingut continuïtat i s’ha proposat traslladar-se a un poble de Terol, perquè creu que allà poden reeixir les seves propostes dins del món rural.

Ell i ella, amb el seu tarannà han demostrat sensibilitat per la senzillesa, han demostrat que poden aprendre de qui dóna la sensació que no té res a explicar als altres, i han fet un escrit al seu bloc, que posant Jordi Baselga al google, el podreu llegir, amb el títol La separación inseparable. Us aconsello que el llegiu i us poseu dins de les persones, tant actors com receptors, que són la família de can Cot de Canyamars.

Em satisfà moltísim llegir aquest article, ja que qui donava la sensació, en algun moment, que amb les seves idees avançades ens venia a ensenyar una mica com havíem de viure, ara demostra com ha quedat captivat de la pau, la paciència, els valors, la feina, el tarannà d’una família tan rica en tots aquests aspectes que he explicat, que simplement mirant-los aprens un munt de coses, si tens el cos amb esperit de rebre.

Jordi i Annabel us desitjo de tot cor que tingueu molta sort a Figueruelas i m’encantaria un dia poder-vos visitar i veure que els vostres projectes han tingut èxit en aquesta nova aventura.

Moltes gràcies per les aportacions que heu fet al nostre territori i el valor que li heu donat a can Pau de la Rosa.

SUPORTS EN MOMENTS DIFÍCILS

noreply@blogger.com (Josep) — Tue, 10 Nov 2009 07:56:00 +0000

La veritat és que s’ha generat un enrenou amb tot el cas Pretòria, que la gent antisistema i sense projecte polític aprofita per desbarrar contra els mils i mils de càrrecs electes que dia rere dia pensen i treballen per a la col·lectivitat.

Sí que és veritat que s’ha de depurar qui utilitza el càrrec per enriquir-se i per fer negocis amb la seva gestió. La veritat és que quan això surt fa molt mal, però ara ens toca viure aquesta situació.

Aquí hi ha dues vessants que afecten la meva persona. D’una banda, els adversaris aferrissats que estan en contra meva, ja que el fet que jo estigui com a alcalde fa que no hi siguin ells, que busquen i rebusquen per intentar trobar qualsevol escletxa per desprestigiar la meva persona.

De fet, ja hi estic acostumat, fa més de dos anys que varen posar no sé quantes denúncies, a tants estaments com podien haver-hi. Aquesta va ser la bandera de la campanya electoral de les darreres eleccions. La veritat és que no he tingut cap requeriment per part de jutjats ni per part de ningú, per les denúncies anunciades.

Això que l’oposició o els adversaris et controlin està bé, però d’aquí a especular, a falsejar de paraula patrimonis, a creure que tots som iguals, hi ha molt de tros. Si vertaderament es volen dedicar a la política, a més de controlar, haurien de fer propostes alternatives a la gestió del govern.

D’altra banda, un fet que m’ha sorprès és el suport que he sentit de gent que, en principi, era aliena a la política, i ara ha volgut apostar i ho ha fet en moments complicats, fins i tot, s’ha donat d’alta com a militant del partit que represento. No només en són un, dos o tres, sinó molts més que en aquests moments complicats han entès que el camí de la democràcia, que fa poc més de trenta anys que vàrem iniciar, és la via millor que es coneix per gestionar l’ interès de la col·lectivitat i que cal reforçar-la.

Militar en un partit polític vol dir això, creure en aquest sistema i posar-s’hi per anar millorant-lo de mica en mica.

CONTINUEM FENT FEINA PER A CAN CANYAMARS

noreply@blogger.com (Josep) — Fri, 06 Nov 2009 18:30:00 +0000

Ja s’ha aprovat el nou projecte de reparcel•lació de can Canyamars. Ara caldrà notificar aquest pas administratiu a tots els afectats.

Paral•lelament, estem molt pendents de si ens tocarà alguna subvenció a la primera convocatòria que es va presentar l’Ajuntament, per ajudar econòmicament a tirar endavant els plans d’actuació, per arranjar les urbanitzacions.

Segons ens ha comentat el Departament de la Generalitat que porta el tema, s’han presentat peticions per arranjar 213 urbanitzacions i només hi ha diners per fer-ne 30. També ens han avançat que l’Ajuntament de Dosrius és dels pocs que ha portat tota la documentació correctament i no caldrà que ens facin requeriments.

De fet, abans de presentar tota la documentació vàrem tenir una entrevista amb els qui han de valorar totes les peticions i quan els vàrem explicar el plantejament del que deia la llei i com presentaríem nosaltres la documentació, varen quedar sorpresos del coneixement que es té des de l’Ajuntament de Dosrius, tant per part dels tècnics com dels polítics, de tots els passos administratius necessaris, així com del coneixement i domini de la llei.

Jo tinc bones vibracions, per naturalesa tinc una visió positiva i tinc confiança que un cop s’acabi el projecte de reparcel•lació s’obri una segona convocatòria i l’Ajuntament es pugui presentar, amb la finalitat que ens avancin els diners, per poder fer les obres de can Canyamars.

Sé que l’optimisme, algunes vegades, m’ha traït, però, tot i així, la feina que s’ha fet està feta, malgrat els entrebancs, els contenciosos i les visions diverses.

Sabíem que no era un tema fàcil, però per fer un llarg camí s’ha de fer un primer pas. Nosaltres n’hem fet molts de passos i ara estem allà on ens trobem, molt avançats en el temps en referència a cents i cents d’urbanitzacions que es troben en la mateixa situació.

MÉS RECURSOS DEL GOVERN CENTRAL PER FER INVERSIONS ALS AJUNTAMENTS

noreply@blogger.com (Josep) — Mon, 02 Nov 2009 18:46:00 +0000

Altre cop ha sortit publicat el repartiment de 5.000 milions d’euros provinents del Govern Central, per als ajuntaments de tot l’Estat Espanyol.

En primer lloc, vull fer un reconeixement al Govern Zapatero, ja que mai s’havia produït una aportació de recursos provinents de l’Estat, d’una manera tan justa com l’anterior Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) i com ara aquest nou fons anomenat d’Ocupació i Sostenibilitat.

L’anterior varen ser 8.000 milions d’euros i ara en són 5.000 milions. En el cas de Dosrius ens han tocat 526.375,-- euros . Hi ha alguna diferència respecte al del 2009, que és que el 20% el podem destinar a despesa corrent, per a les inversions que es realitzin des de l’Ajuntament en temes d’ensenyament i benestar social i la resta a inversions destinades, principalment, a temes de dependència, de sostenibilitat i de noves tecnologies.

Ara l’equip de govern farà les valoracions pertinents per presentar els projectes per un valor de 420.000 euros, aproximadament, un cop hàgim tret el 20% per a despesa corrent.

A L’OLGA PLEGUEZUELOS

noreply@blogger.com (Josep) — Fri, 30 Oct 2009 17:22:00 +0000

Estic convençut que les persones que habitualment segueixen el meu bloc no coneixen l’Olga Pleguezuelos. Jo ben poc, ja que a la meva vida només he estat mitja hora amb ella, però em va transmetre tantes sensacions positives que li vull fer aquest petit escrit.

L’Olga Pleguezuelos era una senyora de 35 anys, malauradament el dia 19 d’octubre la varen trobar sense vida en un apartament de Londres. No entraré en pensar què li va passar, però sí que la notícia em va sobtar molt.

Era filla de Granollers. Casualment la vaig conèixer el dia 26 de setembre, en el casament de la seva cosina. Com són les coses, vaig demanar que si algun assistent a la festa tenia ganes d’intervenir ho fes i l’Olga es va brindar, amb un esperit juvenil, un parlar amb sentiment, de persona preparada, sense por a la vida, segura d’ella mateixa, decidida, que transmetia unes sensacions que feien que fos molt agradable estar al seu costat i comentar qualsevol tema que et vingués al cap.

Tal com he dit, només vaig tenir ocasió de compartir amb ella aquest acte, però ho vaig explicar al meu entorn. La següent notícia que vaig tenir d’ella va ser a través dels mitjans de comunicació, amb la seva fotografia il·lustrant la notícia.

Com són les coses, una noia amb energia, amb tot el temps del món per posseir el món. Aquesta va ser la meva sensació i al cap de tres setmanes perdia la vida.

Es diu com va ser, però el més important és que ella ja no està dins d’aquest món que havia de transformar, gaudir, deixar la seva petjada, millorar i transmetre a altres persones les mateixes sensacions que a mi em varen arribar.

SENSACIONS DE COM ES TROBA LA CRISI QUE ESTEM VIVINT

noreply@blogger.com (Josep) — Mon, 26 Oct 2009 07:33:00 +0000

Després de les vacances d’estiu he copsat alguns indicadors que marquen que comencen a haver-hi moviments positius en el consum, malgrat que les previsions planificades eren força negatives.

Això no treu que les persones que no tenen feina i que porten molt temps amb aquesta situació sigui dramàtic. Per aquest motiu,cal esforçar-nos al màxim per ajudar tot el que es pugui des de l’administració.

Dic que veig que s’han generat certs “inputs” que em fan ser optimista. Per exemple, el consum de venda d’aigua en alta, en general ha augmentat i els experts expliquen que és perquè la indústria torna a funcionar.

El dia a dia de les persones es veu amb més alegria i un exemple el trobem en el pont del dia 12 d’octubre, en què va haver-hi un alt índex d’ocupació a les cases de turisme rural i a molts indrets que reuneixen les característiques de descans i ofereixen llocs culturals per anar a visitar.

A la Fira del Bosc de Canyamars els comerciants varen acabar les existències i varen haver de proveir-se de més material, perquè la gent consumia i comprava a totes les parades.

De fet, diuen que hi ha un 17% d’augment de l’estalvi, que pot ser un efecte de la por de la crisi. Aquests estalvis no serveixen per comprar un habitatge ni tampoc per canviar el cotxe, però sí per donar-te els plaers de sortir, adquirir productes que fan gràcia i, perquè no, anar a un bon restaurant a fer un bon tiberi.

Jo personalment sóc optimista i ho sóc per naturalesa. Tinc la intuïció que malgrat que passarem un 2010 duríssim, per l’efecte de les persones que no tenen feina, però estic convençut que no anirem més avall i que començarem a remuntar, potser lentament, però d’una manera segura.

FIRA DEL BOSC MEDIEVAL A CANYAMARS

noreply@blogger.com (Josep) — Tue, 20 Oct 2009 17:35:00 +0000

Un any més, la Fira del Bosc Medieval ha superat les estadístiques, ja que no es recorda un acte al nostre municipi amb tanta assistència de públic.

Recordo molt especial que el Sr. Jordi Zaragoza, com a regidor de l’Ajuntament de Dosrius, va iniciar la Fira del Bosc al nucli de Dosrius, durant la segona meitat de la dècada dels noranta del segle passat.

Una fira que durant les seves primeres edicions va ser molt concorreguda, tant de públic com de propostes comercials, amb parades de tota mena.

Es va anar fent any rere any, però el seu format va quedar esgotat, fins que l’any 2004 es va transformar en Fira del Bosc Medieval i es va ubicar al nucli de Canyamars, jo crec que amb gran encert.

A més, cada any se li ha volgut donar algun plus diferent que ha fet que sigui una fira esperada, desitjada per moltes persones, però, sobretot, la gent de Canyamars està orgullosa de fer un esdeveniment d’aquestes magnituds.

Els càlculs d’assistència de públic el diumenge al matí, entre les onze i les dues, estan al voltant de les 5.000 persones, que es trobaven entre l’indret de la fira fins al pou del glaç.

L’assistència de públic va ser fluïda, amb una activitat comercial que va ser molt bona, tant el dissabte com el diumenge a la tarda.

No cal dir que els estacionaments de vehicles van quedar totalment plens, però va ser un moment puntual, entre la una i les dues del migdia del diumenge el moment més crític.

Al darrere d’aquest esdeveniment hi ha molta feina. A dia d’avui encara he pogut parlar amb algun dels organitzadors que encara té els ossos fora de lloc, ja que degut a la situació econòmica s’ha de posar molt més esforç humà, de treball i més treball, per arribar als objectius marcats.

Cal destacar l’assistència dels casals d’avis l’associació Shakti el Cau de Bruixes al Pou de Glaç, organitzat per Bruixes del Corredor, als arqués del municipi que fan una proposta d’iniciació a la disciplina i sensacions de tirar amb arc, així com també la Colla del Pilón, espectacle, gastronomia, animació i, com no, El Sot del Gall, planificació, organització del sopar i el dinar del diumenge. És a dir, intensitat, treball, il•lusió i al final gran satisfacció.

A tots, moltes gràcies.

SOBRE LES FUSIONS DE LES CAIXES D'ESTALVIS

noreply@blogger.com (Josep) — Fri, 16 Oct 2009 13:09:00 +0000

Segueixo amb molta intensitat tota aquesta moguda que hi ha referent a les fusions de les caixes d’estalvis. Dies enrere, es va fer la de la Caixa Sabadell, Terrassa, Manlleu i Girona i aquests últims dies ha quallat la de la Caixa Manresa, Catalunya i Tarragona.

Quedaran en aquests moments cinc caixes, tres de potents i les dues restants, que són Penedès i Laietana, a l’expectativa.

En el cas de Caixa Laietana, que és la de la Comarca, la del territori. Estic molt satisfet i admiro d’una manera especial la valentia amb què afronten aquests moments que ens toquen viure. Sé que hi ha moltes pressions, tant del Banc d’Espanya, com del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya.

Ara es parla que hi ha possibles contactes entre la Caixa Laietana i la del Penedès.

Sé que la valentia de la direcció de Caixa Laietana no es deixarà absorbir per ningú i defensarà la identitat de la caixa de la nostra comarca. Fins i tot, la capacitat d’imaginació pot arribar a què se signin acords per actuar fora de Catalunya, però sense perdre la identitat i el nom de Caixa Laietana.

No sé com acabarà tot això, però jo desitjaria que al 2013 poguéssim celebrar els 150 anys de Caixa Laietana. Estic convençut que si no pot ser no serà per voluntat de la direcció, sinó que serà per obligació externa.

QUINA FESTA LA DELS AVIS!

noreply@blogger.com (Josep) — Tue, 13 Oct 2009 18:09:00 +0000

Com ja és tradicional al nostre municipi, el dia 12 d’octubre es va celebrar la festa de la gent gran.

Mireu que és una festa bastant monòtona, però sempre et sorprenen amb novetats i, sobretot, amb la il·lusió que els homenatjats s’hi presenten.

Cal destacar que al ser un any de recessió econòmica, els recursos que s’hi han pogut destinar han estat limitats, però no s’hi ha notat gens ni mica, ja que allà on no ha arribat la part econòmica hi ha arribat el treball dels voluntaris i voluntàries, perquè fos una festa sonada, i això és va aconseguir.

Mig pavelló per a la missa i l’altre mig per fer-hi un dinar. En el moment en què vàrem fer el canvi i vàrem passar a la part del dinar, tothom va quedar meravellat de com havia quedat engalanat i el goig que feien totes les taules parades amb les cadires i les seves fundes, i qualsevol detall a punt de solfa, per poder-lo gaudir.

Va ser un dinaret molt digne i amenitzat per uns “mariachis” que van fer l’estona molt agradable i tothom va quedar molt content.

Serveixi aquest escrit per fer un agraïment molt sincer a totes les persones que varen fer possible aquest acte, que en són moltes, ja que porten setmanes treballant-hi i intentant controlar qualsevol detall, per fer més lluïda la celebració.

Al mateix temps, vull fer un agraïment a la gent gran, pels missatges, pels valors, per la felicitat que et transmeten a l’hora de fer aquests actes de celebració.

LA CHALLENGE, QUINS “INPUTS” QUE GENERA!

noreply@blogger.com (Josep) — Sun, 11 Oct 2009 14:38:00 +0000

Tothom es deu haver assabentat que el passat diumenge dia 4, es va celebrar a la nostra comarca La Challenge, que és una disciplina esportiva, consistent en fer 3.800 metres nedant, 180 Kms. en bicicleta i 42,125 Kms. corrent, això tot seguit.

A ningú se li escapa que per poder fer aquestes distàncies sense parar s’ha d’estar especialment preparat o preparada, ja que hi ha una gran quantitat de dones que també s’hi posen, sense cap mena de problema.

He volgut fer aquesta petita reflexió d’aquesta prova, un cop ja han passat uns quants dies, perquè al cos em van aflorant els “inputs” que genera el fet d’haver viscut amb intensitat qualsevol dels moments d’aquest esdeveniment esportiu.

És més que una prova esportiva, és una manera de viure, amb uns valors de persona sana, ja que quan estàs al voltant de les persones que hi participen, t’arriben unes vibracions de pau, això ho vaig poder comprovar personalment quan a les set del matí del diumenge estava rodejat de cents d’esportistes, amb una gran pau a l’ambient, que podies captar dins del teu interior. No només a primera hora del matí, sinó en qualsevol altre moment d’un altre dia, és quelcom especial la sensibilitat, la química, .... que transmeten les persones que estan preparades per fer aquesta prova.

No cal dir que és una disciplina en la que s’hi involucra tota la família: la parella, si en tenen, els fills i les filles, les mares, ... ja que les hores que has d’estar entrenant diàriament afecten tot l’entorn. Aquest és un fet que es capta en el desenvolupament de la prova, ja que hi ha molt públic vinculat directament amb els esportistes.

Un altre punt que voldria destacar és la capacitat del cos humà, l’esperit de superació que podem arribar a tenir si ens ho proposem, no només per recórrer aquestes distàncies, sinó per a qualsevol altre objectiu que ens proposem.

Les bones vibracions que et van sortint al cos per l’experiència d’haver estat al costat d’aquestes persones, et van donant ganes que torni aquest esdeveniment.

Això em passa a mi, però també a molta gent de Calella i de la comarca, que van sortir al carrer, ja que a la prova que es va celebrar el 24 de maig varen rebre aquestes sensacions especials que transmeten aquests esportistes, i en aquesta de l’octubre el públic es va multiplicar.

L'ANDREU DE CAL ESTAPÉ

noreply@blogger.com (Josep) — Wed, 07 Oct 2009 17:33:00 +0000

Avui hem hagut d’anar a l’enterrament d’un home que ha estat un referent al nostre municipi, el cap d’una explotació agrícola, d’una família, una masia o casa de pagès important de les nostres contrades.

Un home bo, compromès, no només amb la seva família, sinó també amb la comunitat, d’aquells que han nascut al llit dels seus pares, a cal Estapé i que tota la vida ha estimat molt, no només la seva propietat, sinó que també el seu municipi i la seva gent.

L’Andreu era un home amb unes característiques que feien que les estones que estiguessis parlant amb ell fossin molt agradables. Era un home molt sentit, que davant les adversitats dures li costava poc emetre llàgrimes, però amb tranquil·litat i bona companyia era un pou de ciència.

T’explicava les coses amb un vocabulari ric, molt entenedor, amb posicionaments molt reflexionats, amb un to de broma que feia que l’estona fos molt agradable i que riguessis molt al seu costat.

Molt atent, amb ganes d’obsequiar-te, ja que et convidava a veure, donava la sensació que sempre tenia algun deure amb la gent que l’envoltava.

No demanava favors, buscava ser un home autosuficient en tots els aspectes, gens problemàtic i, per altra banda, tenia molta empatia amb la gent.

Tant la seva família com els que l’hem conegut el trobarem a faltar molt.

SOBRE LA GRIP NOVA

noreply@blogger.com (Josep) — Mon, 05 Oct 2009 17:32:00 +0000

He seguit de molt a prop tot el tema de la grip nova, el que significa i el que pot significar durant les properes setmanes i mesos.

Pel càrrec que desenvolupo, tinc la possibilitat de tenir contacte molt directe amb l’Hospital de Mataró i, evidentment, els centres hospitalaris es preparen d’una manera molt seriosa davant les conseqüències d’aquesta nova grip.

Un dia de la setmana passada, en una reunió del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme varen explicar tot el protocol que s’havia dissenyat.

La veritat és que quedes sorprès gratament de com tenen planificada tota l’actuació, tot el protocol que utilitzaran per atendre les persones infectades, dependent del grau d’afectació.

Tenen comparatives de països que han passat el període hivernal i escenifiquen situacions extremes de l’experiència del que hi ha succeït.

El que vull fer és tranquil·litzar totes aquelles persones que segueixen el bloc, ja que els professionals van per endavant, preparant-se per a tot el que els pot venir, però segons el que es comenta, pel seguiment que se n’està fent, pot ser menys agressiva i amb moltes menys conseqüències que la grip estacional que cada any patim al nostre país, durant els mesos de més fred.

Estic convençut que estem en bones mans!

DÒNA LA SENSACIÓ QUE LA PROBLEMÀTICA AMB LA TDT S'HA SOLVENTAT

noreply@blogger.com (Josep) — Fri, 02 Oct 2009 13:00:00 +0000

Hem viscut un estiu molt difícil pel que fa al tema de la recepció del senyal de la televisió digital, bàsicament de les cadenes nacionals.

Com són les coses, durant el dia no tenies cap problema per veure qualsevol cadena, però un cop entràvem a la nit tot el que era TV1, amb les seves cadenes col·laterals: Antena 3, TV5 i Cuatro, baixava la intensitat del senyal i desapareixia la imatge, no era així quan hi havia l’analògica, ja que no es veia tan nítida, però continuaves veient la imatge.

Aquest ha estat un tema provinent de Collserola i al Maresme n’hem patit les conseqüències, ja que hi ha zones d’aquesta comarca que tota la vida han tingut aquestes dificultats, però amb l’analògica continuaves veient la televisió, amb més o menys neu, però amb l’arribada de la TDT hem tingut aquests problemes de desaparició d’imatge, quan baixa la intensitat del senyal.

Tot això és fruit, segons diuen els entesos, dels efectes de l’aigua del mar, que fa baixar la intensitat del senyal que arriba al nostre repetidor.

Per cert, un repetidor que té un manteniment excel·lent, per part del seu responsable i que ha patit totes aquestes dificultats a la seva pròpia pell.

Estic convençut que el seu esforç, voluntat i paciència han fet que els responsables d’emetre el senyal o de qui havia d’instal·lar els aparells pertinents, que eren tècnics de Madrid, fessin les modificacions necessàries perquè el Maresme tingués cobertura per veure perfectament totes les cadenes que ens arriben.

Vull donar les gràcies molt sinceres al Sr. Josep Esquerra de Comercial Canyamars, que és el responsable del manteniment del repetidor de Dosrius, ja que hi he tingut un contacte molt directe, degut a les problemàtiques de recepció i sé tot l’esforç que ha fet i tot el que ha hagut de suportar de queixes i més queixes.

Segons em comentava, hi havia dies que al seu telèfon particular rebia al voltant de 170 trucades de veïns i veïnes preguntant-li pel tema, la majoria correctament, però altres de manera despectiva.

Us imagineu respondre 170 trucades per a aquesta per aquesta persona donant tota mena d’explicacions, i que les dóna tan extensament com és necessari, amb una gran correcció i exquisidesa. Ha estat tota una proesa passar un estiu com el que ha patit en Josep Esquerra!

Josep, moltes gràcies pel treball que has fet pel bé de la comunitat.

MÉS SOBRE EL ROURE DE CAN FELIU

noreply@blogger.com (Josep) — Fri, 25 Sep 2009 13:23:00 +0000

Un cop fet el gran esforç d’anar trossejant el roure abatut a terra, en hores de negre nit i, fins i tot, de matinada, tal com us he explicat a l’article anterior, cal fer un reconeixement molt especial a les persones que se’ls va trucar quan estaven dins el llit i, en cap moment, van dubtar de vestir-se adequadament, per ajudar a fer les tasques necessàries, a fi que la població estigués el menys afectada possible.

Aquests persones són els membres de la Brigada, els veïns de l’entorn i també en Manel de cal Patró.

Vull fer un esment especial al pobre Manel, ja que va prendre mal a causa dels primers metres del tronc d’aquest roure. Aquest tronc el vàrem apartar a la una de la matinada i vàrem anar a dormir, l’endemà vàrem anar trossejant el roure, el vàrem anar carregant, fins que va quedar aquest tronc singular, que es calcula que pesa entre 4.000 i 5.000 Kgs. En Manel de cal Patró l’enganxa a la ploma, l’aixeca per posar-lo a dalt del camió, per poder-lo portar a un indret on intentarem que es col·loqui com a record de l’arbre. Resulta que per fer millor la feina, ell també va pujar a dalt del camió i un cop la soca va tocar la caixa del camió, va fer un petit moviment, enganxant-li la cama dreta entre soca i barana del camió, trencant-li la tíbia i el peroné.

El resultat de tot això és que ara el tenim enguixat des del peu fins a dalt de tot de la cuixa. S’ha estalviat l’operació que en principi preveien els metges, ja que un cop enguixat s’han adonat que la ferida és neta i que hi ha garantia que la soldadura quedi en bones condicions.

Final desagradable, però les circumstàncies de la vida fan que hàgim de viure aquestes situacions. En Manel està tranquil, però tots sabem que haurà de tenir molta paciència, per això des d’aquest escrit li vull enviar els meus millors desitjos i que la recuperació sigui el més ràpida i satisfactòria possible.

Manel, ara més que mai aquesta soca la col·locarem en un indret on durant molts anys la podràs veure, així, quan hi passis, recordaràs l’esdeveniment o l’accident com una anècdota de la teva vida.

EL REFERENT DEL ROURE DE CAN FELIU ENS HA DEIXAT

noreply@blogger.com (Josep) — Tue, 22 Sep 2009 20:17:00 +0000

Ahir al vespre, a 2/4 de 12 de la nit, amb el pijama posat i a dins del llit, llegint el que pertocava, em sona el mòbil, trucada en un moment anormal, què deu passar? Contesto i m’arriba la notícia que un dels roures de can Feliu, el més significatiu, ha caigut.

Pregunto per l’afectació de la comunicació del veïnat Gemir i em reafirmen que és impossible el trànsit de cap vehicle per aquell camí. Doncs, cal anar-ho a resoldre.

Truco al cap de la brigada. Immediatament em respon i quedem que ens dirigim a l’indret per veure la magnitud i les conseqüències de la caiguda.

Vaig arribar el primer, pràcticament a ¾ de 12, i vaig quedar esgarrifat de l’envergadura del roure i de l’afectació que va produir, tant al carrer Dr. Joan Cardona, com al camí que va cap al Veïnat Gemir, com a les aules i tancat de la SES. Calia fer una actuació urgent.

Poca estona després de ser allà, arriba el cap de la brigada amb dos treballadors. Tots ells s’havien hagut de treure el pijama i posar-se la roba de treball. Cal dir que a l’indret hi havia alguna persona del veïnat que va sentir l’esclat de l’arbre en caure. Això va ser a les 11,10 de la nit, del dia 21 de setembre de 2009.

L’objectiu de la intervenció immediata era que cap carrer ni camí veïnal quedés tallat a la circulació.

Vàrem necessitar una grua de magnituds importants i amb dues motoserres ens vam posar a treballar. La grua, que és la del patró, nom corrent per als de Dosrius, però el debò és Manel Güell, està disponible en qualsevol moment.

Prop d’una hora i mitja treballant amb les motoserres, la ploma de la grua, enfocant amb els cotxes per poder observar més la feina que es feia, fins que l’objectiu de la primera actuació va ser complert.

Durant el decurs d’aquesta hora, hora i mitja, hi havia moments que se’t posava la pell de gallina pensant les conseqüències que hagués pogut tenir si l’arbre hagués caigut en hores que les escoles estiguessin en un moment d’entrada o sortida, o durant un acte multitudinari al pavelló, però la sort i les circumstàncies varen fer que no hi hagués cap vehicle i, sobretot, cap persona.

A 2/4 de 2 de la matinada ens posàvem al llit.

A les 7 del matí tornàvem a ser allà, encara esparverats de la magnitud de l’arbre, un roure que dues o tres generacions l’hem tingut com a referent per jugar-hi, per explicar-hi contes, com a lloc de trobada, ... i, fins i tot, per a moltes altres intimitats que ara no vénen al cas i que cadascú se sap les seves.

Serveixi aquest escrit com homenatge al roure de can Feliu. Ara estem pensant d’instal·lar l’espectacular soca d’aquest roure en un indret significatiu.

CANYAMARS HA VIBRAT AMB LES SARDANES (II)

noreply@blogger.com (Josep) — Tue, 15 Sep 2009 14:44:00 +0000

Mirant el cel es decideix que el dinar es fa al Molinot, un arròs exquisit i la gent molt relaxada, en un indret meravellós.

S’acaba de dinar i peten els primers trons i les primeres gotes. En un moment es decideix que la ballada de la tarda es fa al pavelló de Canyamars, que ja estava preparat, amb tots els seus detalls.

S’anuncia per megafonia i comença la por de: Vindrà molta gent? Quanta gent marxarà cap a casa? La gent que tenia pensat venir a la tarda, es decidirà? Però bé, la decisió que es va prendre va ser la correcta.

Les cobles comencen a tocar dins del pavelló, captem que molts assistents, que no eren del municipi i que varen entrar al pavelló, van quedar meravellats de la instal·lació tan agradable que tenim a Canyamars.

Comencem a ballar sardanes, s’omple de gent, es fan sis o set rotllanes a cada tocada i alguna de gran. Vaig poder comptar que la mitjana de persones ballant era de 70 – 80.

La satisfacció dels dansaires va anar omplint l’ambient i es va anar captant una alegria, una felicitat i un gaudiment espectacular, entre tots els que ballaven sardanes. Personalment va ser la primera vegada que vaig sentir-ho tan a dins, fins al moment culminant, la sardana “Amics de Canyamars”, tocada per les tres cobles, que va ser l’èxtasi, demanant a les cobles que fessin la repetida, fet que ja els havíem exigit amb una altra sardana que havíem vist que la gent l’havia viscuda amb gran intensitat.

També em va donar molta satisfacció veure els antics organitzadors d’aquest aplec, que estaven orgullosos de veure que el que ells havien defensat havia tornat a reeixir, amb els mateixos objectius d’abans.

Cal reconèixer que l’esforç que ells van fer durant el temps en què el van organitzar també va ser molt important, perquè ara puguem viure aquestes experiències tan espectaculars.

A tots i a totes moltíssimes gràcies, Canyamars es reafirma i és un referent al nostre país, dins el món de l’organització d’aplecs de sardanes.

CANYAMARS HA VIBRAT AMB LES SARDANES (I)

noreply@blogger.com (Josep) — Mon, 14 Sep 2009 15:19:00 +0000

Quin aplec tan magnífic que vam viure diumenge passat a Canyamars!

Estem parlant del 53è Aplec de Muntanya de Canyamars. Era el segon any que es canviava el format, en tots els aspectes: nou indret, arrossada al migdia per a tothom, concentració de col·leccionistes de plaques d’ampolles de cava i nous organitzadors.

L’any passat ja vàrem acabar amb molt bon gust de boca, tot i que l’assistència no va ser la desitjada, però enguany ha estat al contrari.

En primer lloc, vull fer un reconeixement molt especial a la gent del Sot del Gall, que són els nous organitzadors d’aquest esdeveniment històric i que gràcies a ells ha tingut continuïtat.

S’hi ha posat molt en l’organització d’aquest aplec, ja que han calculat molt qualsevol esdeveniment advers que pogués succeir. L’experiència d’aquest grup de persones ha fet que l’èxit tan espectacular d’enguany hagi estat possible.

La setmana abans de l’Aplec van estar pendents de les inclemències del temps, ja que es preveien pluges per al cap de setmana. Es va esperar el divendres per saber si es reafirmaven les prediccions meteorològiques, que varen aconsellar tenir preparat un indret alternatiu, on poder-se aixoplugar.

La gent del Sot del Gall es va mobilitzar el divendres a la tarda i va preparar el pavelló de Canyamars, instal·lant el “bateco”, que és una catifa especial que protegeix el terra del pavelló.

Diumenge al matí l’espai del Molinot feia goig, tot estava preparat per celebrar-hi l’aplec d’enguany. D’una manera senzilla, però amb molt de gust, amb els detalls que fan que t’hi sentis molt còmode i, com sempre, el col·lectiu del Sot del Gall controlant qualsevol detall de l’organització.

Van començar les sardanes, amb l’assistència de força gent, va ser una matinal bastant concorreguda. Feia anys que no s’hi veia tanta assistència de gent a la jornada del matí.