Ja s’ha penjat a la forca el dictador Saddam Husseim. M’entristeix que encara estiguem en aquesta línia de treure la vida a les persones.
El que sí es mereix aquesta persona és estar privada de llibertat, per haver fet tots els mals que ha arribat a fer.
El que m’entristeix més és que darrera d’aquesta execució n’hi haurà moltes més d’innocents, degut a revenges dels fanàtics.
Vagi el meu sentiment més profund per a les persones innocents que perdran la vida darrera d’aquest fet tan lamentable.
30 diciembre 2006
29 diciembre 2006
ES REAFIRMEN LES MEVES PERCEPCIONS
El primer escrit del meu bloc mostrava la meva satisfacció perquè els meus companys m’havien donat tot el suport perquè tornés a encapçalar la llista del PSC durant les properes eleccions municipals i, també, per l’elecció del president Montilla, com a nou president de la Generalitat de Catalunya.
Estava molt il·lusionat i molt confiat amb la feina que faria per a tots nosaltres el nostre president, per això vull destacar dos temes que han sortit publicats aquesta setmana.
El primer i molt important és que quatre peatges seran gratuïts per als usuaris habituals. Un és el del túnel del Cadí, amb el 100% de descompte per als residents al Berguedà, a l’Alt Urgell i a la Cerdanya; l’altre és el de les Fonts a Rubí, amb el 100% de reducció per a totes les persones que facin 8 viatges mensuals. Un altre amb les mateixes condicions és el peatge troncal d’Alella a la C-32 i per al peatge de la sortida de Mollet, bonificació del 100% a tots els usuaris, excepte els diumenges.
Dóna la sensació que aquesta notícia ha caigut com a normal i esperada, però és que feia tant anys que l’esperàvem!. Ha hagut de ser l’equip del president Montilla qui l’ha executada.
L’altre notícia que vull comentar fa referència al contenciós que la Generalitat de Catalunya posarà al Govern Central per la qüestió de la tercera hora de castellà. Els detractors del president Montilla deien que era un president supeditat a Madrid, però amb aquest fet es demostra tot el contrari.
Molta satisfacció per la línia que se segueix.
Dosrius, 29 de desembre de 2006
Estava molt il·lusionat i molt confiat amb la feina que faria per a tots nosaltres el nostre president, per això vull destacar dos temes que han sortit publicats aquesta setmana.
El primer i molt important és que quatre peatges seran gratuïts per als usuaris habituals. Un és el del túnel del Cadí, amb el 100% de descompte per als residents al Berguedà, a l’Alt Urgell i a la Cerdanya; l’altre és el de les Fonts a Rubí, amb el 100% de reducció per a totes les persones que facin 8 viatges mensuals. Un altre amb les mateixes condicions és el peatge troncal d’Alella a la C-32 i per al peatge de la sortida de Mollet, bonificació del 100% a tots els usuaris, excepte els diumenges.
Dóna la sensació que aquesta notícia ha caigut com a normal i esperada, però és que feia tant anys que l’esperàvem!. Ha hagut de ser l’equip del president Montilla qui l’ha executada.
L’altre notícia que vull comentar fa referència al contenciós que la Generalitat de Catalunya posarà al Govern Central per la qüestió de la tercera hora de castellà. Els detractors del president Montilla deien que era un president supeditat a Madrid, però amb aquest fet es demostra tot el contrari.
Molta satisfacció per la línia que se segueix.
Dosrius, 29 de desembre de 2006
RESUM DE L'ANY 2006
Quan s’acaba un any, fas un repàs de tot el que s’ha viscut durant el mateix. Deixeu-me que us expliqui, a grans pinzellades, els tres o quatre temes més potents.
El 2006 va començar amb una de les millors notícies que ha tingut l’Ajuntament de Dosrius: la resolució del Jurat d’Expropiació de Catalunya desestimant, de totes totes, la petició de l’antic alcalde de l’Ajuntament de Dosrius, en la que demanava que li expropiessin 3.000 m2, per als quals sol·licitava uns 5 milions d’euros. Aquesta va ser la primera gran notícia, la desestimació d’aquesta petició.
Un dels fets que també és històric i que ha succeït durant la primavera del 2006, és l’inici de la construcció de la carretera que enllaça Dosrius amb l’autovia Mataró-Granollers, una obra molt desitjada i amb un cost importantíssim, de més de 4 milions d’euros, que la Generalitat de Catalunya, íntegrament, aportarà.
Un altre fet que m’ha costat moltes reunions i molta enginyeria negociadora, ha estat l’adquisició de 16.000 m2, ubicats a l’antic Escorxador o feixa que menava en Pitu del Rei, per a equipaments del municipi. Un cop es va arribar a un acord i es va fer el tràmit administratiu corresponent, la meva satisfacció va créixer, ja que el grup majoritari a l’oposició, que és CIU, va votar-hi en contra, perquè el preu que havíem negociat era molt baix per els interessos de les parts venedores.
També vull ressaltar que acabem l’any amb l’inici d’un expedient per a l’adquisició d’un bé molt important per al nostre municipi, com és el Pou del Glaç de Canyamars, un cop l’Ajuntament ja ha arribat a un acord amb el propietari.
El 2006 va començar amb una de les millors notícies que ha tingut l’Ajuntament de Dosrius: la resolució del Jurat d’Expropiació de Catalunya desestimant, de totes totes, la petició de l’antic alcalde de l’Ajuntament de Dosrius, en la que demanava que li expropiessin 3.000 m2, per als quals sol·licitava uns 5 milions d’euros. Aquesta va ser la primera gran notícia, la desestimació d’aquesta petició.
Un dels fets que també és històric i que ha succeït durant la primavera del 2006, és l’inici de la construcció de la carretera que enllaça Dosrius amb l’autovia Mataró-Granollers, una obra molt desitjada i amb un cost importantíssim, de més de 4 milions d’euros, que la Generalitat de Catalunya, íntegrament, aportarà.
Un altre fet que m’ha costat moltes reunions i molta enginyeria negociadora, ha estat l’adquisició de 16.000 m2, ubicats a l’antic Escorxador o feixa que menava en Pitu del Rei, per a equipaments del municipi. Un cop es va arribar a un acord i es va fer el tràmit administratiu corresponent, la meva satisfacció va créixer, ja que el grup majoritari a l’oposició, que és CIU, va votar-hi en contra, perquè el preu que havíem negociat era molt baix per els interessos de les parts venedores.
També vull ressaltar que acabem l’any amb l’inici d’un expedient per a l’adquisició d’un bé molt important per al nostre municipi, com és el Pou del Glaç de Canyamars, un cop l’Ajuntament ja ha arribat a un acord amb el propietari.
20 diciembre 2006
ROBATORIS A CASES PARTICULARS
Avui vull parlar de com veig el tema dels robatoris a cases particulars. No fa massa dies, arran del possible intent de robatori a la casa de la família Tous, un vigilant de seguretat va matar a un presumpte assaltant, amb les conseqüències que això ha portat, sobretot pel que fa a la visió que pot tenir la població, atès com s’han desenvolupat els fets.
Jo visc en una casa a quatre vents i quan sents que passen aquestes coses t’imagines que també et pot succeir a tu, i atenent que som gent de sang calenta, et preguntes com reaccionaries, si poguessis reaccionar, davant d’individus que et vinguessin a assaltar i, fins i tot, a maltractar o segrestar els teus familiars. Com ja he dit, amb la sang calenta és imprevisible com es pot reaccionar, ja que es pot estar totalment descontrolat i aleshores les conseqüències poden ser incalculables.
Explico això, perquè jo crec en la justícia, però penso que hauria d’explicar molt més a la població per quin motiu han empresonat el presumpte defensor de la casa Tous i, per altra banda, han deixat en llibertat el presumpte assaltant. Estic convençut que dret a llei era el que s’havia de fer, però aquest hauria de ser un expedient obert totalment als mitjans de comunicació i a la població
Jo visc en una casa a quatre vents i quan sents que passen aquestes coses t’imagines que també et pot succeir a tu, i atenent que som gent de sang calenta, et preguntes com reaccionaries, si poguessis reaccionar, davant d’individus que et vinguessin a assaltar i, fins i tot, a maltractar o segrestar els teus familiars. Com ja he dit, amb la sang calenta és imprevisible com es pot reaccionar, ja que es pot estar totalment descontrolat i aleshores les conseqüències poden ser incalculables.
Explico això, perquè jo crec en la justícia, però penso que hauria d’explicar molt més a la població per quin motiu han empresonat el presumpte defensor de la casa Tous i, per altra banda, han deixat en llibertat el presumpte assaltant. Estic convençut que dret a llei era el que s’havia de fer, però aquest hauria de ser un expedient obert totalment als mitjans de comunicació i a la població
PER FI JA TENIM LA PANTALLA DE LED’S AL NOSTRE MUNICIPI
Avui vull expressar la meva satisfacció per un objectiu que ens haviem marcat ja fa algun temps.
Les característiques del nostre municipi fan que sigui molt difícil que la informació de qualsevol acte arribi a tota la població. Ja fa molt de temps que vàrem arribar a la conclusió que havíem d’instal·lar una pantalla informativa en un lloc de pas i que fos molt visible.
Viatjant pels municipis d’aquests móns, hem pogut comprovar pantalles informatives de tota mena, però cap d’elles ens feia prou el pes, fins que hem pogut connectar amb una empresa que ens ha ofert una pantalla, que per les seves característiques pot complir les funcions desitjades: INFORMAR LA POBLACIÓ I QUE SIGUI UN MOBILIARI INTEGRAT DINS DEL NOSTRE ENTORN.
Un cop vam trobar el producte que pensàvem que podria reunir les condicions desitjades, ens vàrem trobar amb una altra qüestió a resoldre, que no és ni més ni menys que la part econòmica, uns 12.000 euros de cost. Hem mogut cel i terra i al final hem aconseguit un ajut de 8.000 euros de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya, i ve-t’ho aquí que ja tenim pantalla instal·lada i en funcionament.
Us he volgut explicar això per transmetre-us la gran satisfacció personal que tinc, per haver aconseguit aquest mitjà d’informació. És la satisfacció per l’esforç d’estar pensant constantment com es pot oferir informació a tots els veïns i veïnes del municipi. Espero que quan tothom pugui gaudir de la visió d’aquesta pantalla tingui una gran satisfacció, encara que sigui menys que la meva.
Amb aquesta pantalla, el nostre municipi ha fet un pas endavant en qüestió de comunicació.
Les característiques del nostre municipi fan que sigui molt difícil que la informació de qualsevol acte arribi a tota la població. Ja fa molt de temps que vàrem arribar a la conclusió que havíem d’instal·lar una pantalla informativa en un lloc de pas i que fos molt visible.
Viatjant pels municipis d’aquests móns, hem pogut comprovar pantalles informatives de tota mena, però cap d’elles ens feia prou el pes, fins que hem pogut connectar amb una empresa que ens ha ofert una pantalla, que per les seves característiques pot complir les funcions desitjades: INFORMAR LA POBLACIÓ I QUE SIGUI UN MOBILIARI INTEGRAT DINS DEL NOSTRE ENTORN.
Un cop vam trobar el producte que pensàvem que podria reunir les condicions desitjades, ens vàrem trobar amb una altra qüestió a resoldre, que no és ni més ni menys que la part econòmica, uns 12.000 euros de cost. Hem mogut cel i terra i al final hem aconseguit un ajut de 8.000 euros de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya, i ve-t’ho aquí que ja tenim pantalla instal·lada i en funcionament.
Us he volgut explicar això per transmetre-us la gran satisfacció personal que tinc, per haver aconseguit aquest mitjà d’informació. És la satisfacció per l’esforç d’estar pensant constantment com es pot oferir informació a tots els veïns i veïnes del municipi. Espero que quan tothom pugui gaudir de la visió d’aquesta pantalla tingui una gran satisfacció, encara que sigui menys que la meva.
Amb aquesta pantalla, el nostre municipi ha fet un pas endavant en qüestió de comunicació.
12 diciembre 2006
Nous plantejaments per aconseguir grans reptes
Ja fa uns quants dies que s’ha celebrat el dia internacional contra la violència de gènere i ha arribat a les meves mans un manifest, que segons posa a peu de pàgina les seves autores són l’Eulàlia Renter i l’Anna Bustos.
Part del seu contingut diu: No deixis de creure que les paraules i les poesies poden canviar el món. També diu: No deixis mai de somniar, perquè amb somnis la persona és lliure.
Aquestes afirmacions són vertaderes, però no han de ser el camí a seguir. Ens han de servir perquè si durant el camí trobem un recer per cercar pau, ens serveixi per reflexionar i prou, perquè hem de tenir molt clar que no hi ha hagut cap poesia, cap cançó, cap proclama, cap insígnia que hagi canviat verdaderament les coses, si darrera no hi ha hagut un gran treball i un gran esforç.
Això ho dic recordant les paraules que va dir el president Montilla durant el debat d’investidura, ressaltant que hem de donar més importància als fets reals que ajudin les persones, que a les grans proclames i a les grans insígnies, ja que per la via de resoldre els problemes del dia a dia s’aconsegueix molt més que amb les grans poesies o les grans reclamacions.
Els somnis estan bé, sempre i quan els puguis convertir en realitat.
Part del seu contingut diu: No deixis de creure que les paraules i les poesies poden canviar el món. També diu: No deixis mai de somniar, perquè amb somnis la persona és lliure.
Aquestes afirmacions són vertaderes, però no han de ser el camí a seguir. Ens han de servir perquè si durant el camí trobem un recer per cercar pau, ens serveixi per reflexionar i prou, perquè hem de tenir molt clar que no hi ha hagut cap poesia, cap cançó, cap proclama, cap insígnia que hagi canviat verdaderament les coses, si darrera no hi ha hagut un gran treball i un gran esforç.
Això ho dic recordant les paraules que va dir el president Montilla durant el debat d’investidura, ressaltant que hem de donar més importància als fets reals que ajudin les persones, que a les grans proclames i a les grans insígnies, ja que per la via de resoldre els problemes del dia a dia s’aconsegueix molt més que amb les grans poesies o les grans reclamacions.
Els somnis estan bé, sempre i quan els puguis convertir en realitat.
06 diciembre 2006
Sobre la urbanització de Can Canyamars
Ha arribat a les meves mans un butlletí d’un partit polític, que és molt important dins el nostre municipi, el de Convergència i Unió.
De tots els seus articles, m’ha preocupat especialment el posicionament que té aquest partit referent al tema de la urbanització de can Canyamars.
La urbanització de can Canyamars és una d’aquelles assignatures pendents de resoldre, per les seves característiques i diversitat de situacions dins la mateixa urbanització.
Quan la possible alternativa a l’Ajuntament de Dosrius critica el fet d’haver canviat el sistema de compensació pel de cooperació, que estic convençut que és l’únic camí per resoldre el tema de can Canyamars, em preocupa doblement, perquè això vol dir que si accedeixen al poder, farien al mateix que van fer al 1996, un cop va evolucionar la moció de censura plantejada per aquest partit polític i altres regidors de dretes, i tota la feina que fins aleshores s’havia fet per resoldre el tema de can Canyamars, es va llençar a la brossa i es va quedar amb el sistema de compensació, és a dir, que l’Ajuntament no hi podia fer res. Per això es va produir el retard a l’hora de resoldre, que en aquests moments estem patint tots
També em preocupa que en aquest escrit s’expliqui que hi hauran expropiacions específiques a cada veí afectat, quan això és totalment fals. Sí que els veïns afectats hauran de fer unes aportacions econòmiques, perquè es pugui urbanitzar dignament tota aquesta unitat d’actuació, que és la urbanització de can Canyamars.
En aquests moments calculo que queden mesos per resoldre tota la problemàtica. Com a alcalde i veí em preocuparia moltíssim que tornés a passar el que va succeir l’any 1996 i que tot l’esforç que ha fet l’Ajuntament, la Diputació i, sobretot, tots els veïns de can Canyamars se’n vagi en orris pels plantejaments de Convergència i Unió
De tots els seus articles, m’ha preocupat especialment el posicionament que té aquest partit referent al tema de la urbanització de can Canyamars.
La urbanització de can Canyamars és una d’aquelles assignatures pendents de resoldre, per les seves característiques i diversitat de situacions dins la mateixa urbanització.
Quan la possible alternativa a l’Ajuntament de Dosrius critica el fet d’haver canviat el sistema de compensació pel de cooperació, que estic convençut que és l’únic camí per resoldre el tema de can Canyamars, em preocupa doblement, perquè això vol dir que si accedeixen al poder, farien al mateix que van fer al 1996, un cop va evolucionar la moció de censura plantejada per aquest partit polític i altres regidors de dretes, i tota la feina que fins aleshores s’havia fet per resoldre el tema de can Canyamars, es va llençar a la brossa i es va quedar amb el sistema de compensació, és a dir, que l’Ajuntament no hi podia fer res. Per això es va produir el retard a l’hora de resoldre, que en aquests moments estem patint tots
També em preocupa que en aquest escrit s’expliqui que hi hauran expropiacions específiques a cada veí afectat, quan això és totalment fals. Sí que els veïns afectats hauran de fer unes aportacions econòmiques, perquè es pugui urbanitzar dignament tota aquesta unitat d’actuació, que és la urbanització de can Canyamars.
En aquests moments calculo que queden mesos per resoldre tota la problemàtica. Com a alcalde i veí em preocuparia moltíssim que tornés a passar el que va succeir l’any 1996 i que tot l’esforç que ha fet l’Ajuntament, la Diputació i, sobretot, tots els veïns de can Canyamars se’n vagi en orris pels plantejaments de Convergència i Unió
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
