Ara sí que ja estem a la recta final de la construcció de la nova carretera entre Dosrius i l’autovia de Mataró a Granollers.
El dimecres dia 2, ve l’esperada màquina de sols ciment, que en principi havia de venir a finals de març o primers d’abril. Aquesta màquina, de la qual n’hi ha molt poques unitats en tota Catalunya, ha de fer un paviment de formigó a tot el traçat de la carretera, per després posar-hi l’asfalt a sobre. Es calcula que en sis o set dies haurà fet la feina dels pocs més de tres quilòmetres, posant formigó a tot el traçat.
Segons l’empresa, el dia 9 de maig començaran les màquines a asfaltar. Hi han d’anar tres capes d’asfalt. En principi se’n faran dues. Després es construiran les cunetes que han de portar les aigües cap els embornals generals. Un cop estiguin aquestes cunetes construïdes es posarà la capa de rodadura per igualar tot el traçat. Es calcula que pels voltants del 20 de maig estaran les dues capes d’asfalt. La tercera ja es farà durant el mes de juny.
Malgrat les molèsties que ha ocasionat la construcció de la carretera, estic molt satisfet perquè no s’ha produït cap accident greu.
Que tothom tingui molt clar que un cop enjardinat tot el que està previst i quan tot el nou arbrat sigui vigorós, el trajecte d’aquesta nova carretera serà com un jardí i tots en quedarem meravellats.
27 abril 2007
JA HAN SORTIT LES LLISTES DE LES CANDIDATURES A LES PROPERES ELECCIONS MUNICIPALS DEL 27.05.2007
El passat dimecres 25 va ser el dia “D” per veure qui es presentava a les eleccions municipals.
Per fi tenim els noms que composen les vuit candidatures. Per això m’agradaria fer un reconeixement molt especial a totes les persones que han treballat per tirar-les endavant.
No és fàcil buscar persones per formar part d’una llista. A uns els ha costat més que als altres, però la proposta està a sobre la taula.
Voldria analitzar aquestes candidatures, una per una.
La de Progrés Municipal - Entesa pel Progrés Municipal (PM) és una llista del tot d’Iniciativa,
encapçalada per l’Edgar Ollés, una persona que ja porta quatre anys a l’Ajuntament. Jo diria que a part de les persones que repeteixen a la candidatura del PSC, aquesta llista és la que té més experiència i la que sap més com funciona, mínimament, l’Ajuntament, tot i que no ha estat mai a l’equip de govern, que és molt diferent que estar a l’oposició. Veig que és una llista equilibrada, amb en Jesús Zapatero de número dos. Aquesta candidatura representa bastant els tres nuclis de població del municipi de Dosrius. A vegades, aquesta candidatura diu que té molta experiència per haver governat algun Ajuntament i això ho diuen perquè a la llista hi ha l’Antoni Segarra, que fins l’any 1995 havia sigut regidor a l’Ajuntament de Mataró. Però aquesta experiència no la veig massa positiva a la pràctica, atès que en 12 anys les administracions han canviat molt.
La següent llista és la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) formada pel matrimoni Llovet -
Gaton de Canyamars . Una llista que ha complert el mínim de candidats o candidates, que són 11. Aquesta llista també està formada per un altre matrimoni de Canyamars i tres persones més del nostre municipi, però els quatre restants, fins als 11, no estan inclosos al cens per poder votar, segons una revisió, molt per sobre, que he fet. La CUP és una candidatura que podríem dir que està a l’esquerra d’Esquerra Republicana de Catalunya i és la primera vegada que es presenta al municipi de Dosrius.
La següent llista és la del Partit Popular (PP) encapçalada pel Sr. Salvador Corbalan, que
repeteix, que per molt pocs vots no va sortir elegit càrrec electe en els darrers comicis electorals. L’estrella d’aquesta llista és la número dos, M. Dolors Pérez Homs, familiar dels Homs de Canyamars. Una dona que sent els colors del PP des de les seves arrels. Segons he pogut comprovar no està inscrita al cens, però sí que és el motor del Partit Popular. D’aquesta candidatura cal destacar que els catorze membres són de can Massuet del Far, menys dos que són de Canyamars, fent una revisió molt lleugera del cens, ja que hi pot haver alguna errada en les meves apreciacions. Veurem quin resultat traurà el partir Popular, però el que sí està clar és que aposten el 100% per can Massuet del Far. 
Una altra candidatura nova és el partit polític creat per anar a aquestes eleccions municipals que es diu Som del poble, encapçalada pel Sr. Cristóbal Garcia Creus, un home vinculat al món de la immobiliària i, segons diu, la candidatura la formen persones amb ideologies molt diverses: gent del Partit Popular fins a Esquerra Republicana, passant per persones del PSC i Convergents. En principi, es veu una candidatura equilibrada, amb gent dels tres nuclis de població, però també la formen dues persones que no estan inscrites al cens municipal. Veurem quin resultat traurà i si tindrà joc per decidir dins de l’Ajuntament.
Un altre partit nou és el partit Humanista, una candidatura encapçalada pel Sr. José Bonura. En
principi dóna la sensació que és un partit d’esquerres i bastant ecologista. Caldrà veure les polítiques que defensaran. Dels onze candidats que van a la llista no n’he sabut veure cap del nucli de Dosrius i tres d’aquestes persones no les he trobat al cens electoral. Aquesta candidatura, igual que la de Som del poble i la CUP, no em consten que tinguin cap experiència municipal i és la primera vegada que es presenten en el nostre municipi.
Una altra candidatura és la d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). En principi la gent d’Esquerra Republicana no tenien previst
presentar-se al municipi de Dosrius, però han trobat quatre persones a can Massuet del Far, algunes d’elles militants. La resta, fins al número onze, no les he sabut veure al cens municipal. Dues d’aquestes persones, el tres i el quatre, són parella que conviuen al mateix habitatge. Serà una prova per veure si l’electorat d’Esquerra Republicana és fidel a les sigles o, per altra banda, voten més per la coneixença o la confiança que generen els candidats.
Queden dues llistes, la de Convergència i la del PSC, que en principi són les llistes que tenen més suport des de fa algunes eleccions. Si féssim una estadística, des de l’any 1979 que varen començar les eleccions municipals democràtiques, el 99% dels mesos ha sigut alcalde una persona de Convergència o una dels PSC. Conseqüentment, i amb respecte envers la resta de candidatures, segurament el futur alcalde serà el cap de llista del PSC o el de Convergència i Unió.
Pel que fa a la llista de Convergència, encapçalada pel Sr. Lluís Homs, i de número dos el Sr. Pere
Rovira, és una llista molt nova, a excepció del Sr. Lluís Homs que va estar més de vint anys a l’Ajuntament, però ha canviat moltísim la gestió i la magnitud de feina que hi ha a l’administració local. També el Sr. Pere Rovira havia sigut càrrec electe en un altre mandat. La resta de persones són noves, a excepció dels dos últims suplents, el Sr. Bosch i el Sr. Ollés. Cal ressaltar d’aquesta llista que tant el número u, Sr. Homs, com el número cinc, Sr. Melendreras, tenen molts interessos urbanístics. Del Sr. Lluís Homs ho sabem perquè té terrenys per desenvolupar a la Quintana i 
el Sr. Melendreras té molts d’interessos immobiliaris al municipi de Dosrius.
Pel que fa a la llista del PSC, és la que veig més equilibrada de totes, amb homes i dones, amb joventut, experiència, capacitat i preparació. Espero que el municipi de Dosrius li doni la confiança perquè durant quatre anys més pugui tenir la tranquil·litat i la capacitat de treball que ha tingut durant el mandat 2003-2007.
El que sí voldria fer és encoratjar tothom perquè sigui quin sigui el resultat, es continuï treballant per ser un bon referent i un grup preparat per dirigir un Ajuntament.
L’Ajuntament de Dosrius ja s’ha fet gran i seria una equivocació governar sense haver fet l’aprenentatge d’estar a l’oposició, seguir els temes, trepitjar el territori, conèixer la seva gent, vital en un municipi com Dosrius.
Que el poble decideixi el més convenient!
El passat dimecres 25 va ser el dia “D” per veure qui es presentava a les eleccions municipals.
Per fi tenim els noms que composen les vuit candidatures. Per això m’agradaria fer un reconeixement molt especial a totes les persones que han treballat per tirar-les endavant.
No és fàcil buscar persones per formar part d’una llista. A uns els ha costat més que als altres, però la proposta està a sobre la taula.
Voldria analitzar aquestes candidatures, una per una.
La de Progrés Municipal - Entesa pel Progrés Municipal (PM) és una llista del tot d’Iniciativa,
encapçalada per l’Edgar Ollés, una persona que ja porta quatre anys a l’Ajuntament. Jo diria que a part de les persones que repeteixen a la candidatura del PSC, aquesta llista és la que té més experiència i la que sap més com funciona, mínimament, l’Ajuntament, tot i que no ha estat mai a l’equip de govern, que és molt diferent que estar a l’oposició. Veig que és una llista equilibrada, amb en Jesús Zapatero de número dos. Aquesta candidatura representa bastant els tres nuclis de població del municipi de Dosrius. A vegades, aquesta candidatura diu que té molta experiència per haver governat algun Ajuntament i això ho diuen perquè a la llista hi ha l’Antoni Segarra, que fins l’any 1995 havia sigut regidor a l’Ajuntament de Mataró. Però aquesta experiència no la veig massa positiva a la pràctica, atès que en 12 anys les administracions han canviat molt.La següent llista és la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) formada pel matrimoni Llovet -
Gaton de Canyamars . Una llista que ha complert el mínim de candidats o candidates, que són 11. Aquesta llista també està formada per un altre matrimoni de Canyamars i tres persones més del nostre municipi, però els quatre restants, fins als 11, no estan inclosos al cens per poder votar, segons una revisió, molt per sobre, que he fet. La CUP és una candidatura que podríem dir que està a l’esquerra d’Esquerra Republicana de Catalunya i és la primera vegada que es presenta al municipi de Dosrius.La següent llista és la del Partit Popular (PP) encapçalada pel Sr. Salvador Corbalan, que
repeteix, que per molt pocs vots no va sortir elegit càrrec electe en els darrers comicis electorals. L’estrella d’aquesta llista és la número dos, M. Dolors Pérez Homs, familiar dels Homs de Canyamars. Una dona que sent els colors del PP des de les seves arrels. Segons he pogut comprovar no està inscrita al cens, però sí que és el motor del Partit Popular. D’aquesta candidatura cal destacar que els catorze membres són de can Massuet del Far, menys dos que són de Canyamars, fent una revisió molt lleugera del cens, ja que hi pot haver alguna errada en les meves apreciacions. Veurem quin resultat traurà el partir Popular, però el que sí està clar és que aposten el 100% per can Massuet del Far. 
Una altra candidatura nova és el partit polític creat per anar a aquestes eleccions municipals que es diu Som del poble, encapçalada pel Sr. Cristóbal Garcia Creus, un home vinculat al món de la immobiliària i, segons diu, la candidatura la formen persones amb ideologies molt diverses: gent del Partit Popular fins a Esquerra Republicana, passant per persones del PSC i Convergents. En principi, es veu una candidatura equilibrada, amb gent dels tres nuclis de població, però també la formen dues persones que no estan inscrites al cens municipal. Veurem quin resultat traurà i si tindrà joc per decidir dins de l’Ajuntament.
Un altre partit nou és el partit Humanista, una candidatura encapçalada pel Sr. José Bonura. En
principi dóna la sensació que és un partit d’esquerres i bastant ecologista. Caldrà veure les polítiques que defensaran. Dels onze candidats que van a la llista no n’he sabut veure cap del nucli de Dosrius i tres d’aquestes persones no les he trobat al cens electoral. Aquesta candidatura, igual que la de Som del poble i la CUP, no em consten que tinguin cap experiència municipal i és la primera vegada que es presenten en el nostre municipi.Una altra candidatura és la d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). En principi la gent d’Esquerra Republicana no tenien previst
presentar-se al municipi de Dosrius, però han trobat quatre persones a can Massuet del Far, algunes d’elles militants. La resta, fins al número onze, no les he sabut veure al cens municipal. Dues d’aquestes persones, el tres i el quatre, són parella que conviuen al mateix habitatge. Serà una prova per veure si l’electorat d’Esquerra Republicana és fidel a les sigles o, per altra banda, voten més per la coneixença o la confiança que generen els candidats.Queden dues llistes, la de Convergència i la del PSC, que en principi són les llistes que tenen més suport des de fa algunes eleccions. Si féssim una estadística, des de l’any 1979 que varen començar les eleccions municipals democràtiques, el 99% dels mesos ha sigut alcalde una persona de Convergència o una dels PSC. Conseqüentment, i amb respecte envers la resta de candidatures, segurament el futur alcalde serà el cap de llista del PSC o el de Convergència i Unió.
Pel que fa a la llista de Convergència, encapçalada pel Sr. Lluís Homs, i de número dos el Sr. Pere
Rovira, és una llista molt nova, a excepció del Sr. Lluís Homs que va estar més de vint anys a l’Ajuntament, però ha canviat moltísim la gestió i la magnitud de feina que hi ha a l’administració local. També el Sr. Pere Rovira havia sigut càrrec electe en un altre mandat. La resta de persones són noves, a excepció dels dos últims suplents, el Sr. Bosch i el Sr. Ollés. Cal ressaltar d’aquesta llista que tant el número u, Sr. Homs, com el número cinc, Sr. Melendreras, tenen molts interessos urbanístics. Del Sr. Lluís Homs ho sabem perquè té terrenys per desenvolupar a la Quintana i 
el Sr. Melendreras té molts d’interessos immobiliaris al municipi de Dosrius.Pel que fa a la llista del PSC, és la que veig més equilibrada de totes, amb homes i dones, amb joventut, experiència, capacitat i preparació. Espero que el municipi de Dosrius li doni la confiança perquè durant quatre anys més pugui tenir la tranquil·litat i la capacitat de treball que ha tingut durant el mandat 2003-2007.
El que sí voldria fer és encoratjar tothom perquè sigui quin sigui el resultat, es continuï treballant per ser un bon referent i un grup preparat per dirigir un Ajuntament.
L’Ajuntament de Dosrius ja s’ha fet gran i seria una equivocació governar sense haver fet l’aprenentatge d’estar a l’oposició, seguir els temes, trepitjar el territori, conèixer la seva gent, vital en un municipi com Dosrius.
Que el poble decideixi el més convenient!
24 abril 2007
CANTATA DE SANT JORDI A L'ESCOLA DEL PI
Ahir, diada de Sant Jordi, va haver-hi una cantata escenificada i amb música a l’escola del Pi, sobre la història de Catalunya.
Amb aquesta representació, de poc més d’una hora de durada, es demostra la qualitat de l’ensenyament que es dóna a l’escola del Pi, ja que tant els nens i les nenes de cinquè i de sisè que hi varen participar, com els músics, van demostrar, sobretot amb petits detalls, que els objectius que es marquen els professors de l’escola del Pi s’aconsegueixen, ja que un cop pots veure els resultats, te n’adones que petits detalls insignificants diuen molt de les ganes i el lliurament que hi ha per part de tothom.
En algunes ocasions, jo també he fet teatre i sé el que costa muntar decorats, organitzar tot un grup de persones perquè tothom estigui al seu lloc fent el que et pertoca, perquè tot vagi ben coordinat.
Dic això, perquè un cop hem pogut gaudir de l’escenificació que es va fer a l’escola del Pi, et dius: Caram, coordinar tot això amb els petits detalls, amb les escenificacions, amb el vestuari, amb els tempus de sortida a escena!
Tot plegat ho vaig trobar excel·lent. Per això, vull felicitar tothom que hagi tingut alguna cosa a veure amb aquesta cantata de Sant Jordi.
Totes les persones que puguin anar-la a veure, el divendres a les 8 de la tarda, que no s’ho perdin. Jo, si puc, hi tornaré, perquè les grans representacions s’han de veure dues o tres vegades, per no perdre’t els petits detalls que donen qualitat al treball.
Moltes felicitats a tothom!.
Amb aquesta representació, de poc més d’una hora de durada, es demostra la qualitat de l’ensenyament que es dóna a l’escola del Pi, ja que tant els nens i les nenes de cinquè i de sisè que hi varen participar, com els músics, van demostrar, sobretot amb petits detalls, que els objectius que es marquen els professors de l’escola del Pi s’aconsegueixen, ja que un cop pots veure els resultats, te n’adones que petits detalls insignificants diuen molt de les ganes i el lliurament que hi ha per part de tothom.
En algunes ocasions, jo també he fet teatre i sé el que costa muntar decorats, organitzar tot un grup de persones perquè tothom estigui al seu lloc fent el que et pertoca, perquè tot vagi ben coordinat.
Dic això, perquè un cop hem pogut gaudir de l’escenificació que es va fer a l’escola del Pi, et dius: Caram, coordinar tot això amb els petits detalls, amb les escenificacions, amb el vestuari, amb els tempus de sortida a escena!
Tot plegat ho vaig trobar excel·lent. Per això, vull felicitar tothom que hagi tingut alguna cosa a veure amb aquesta cantata de Sant Jordi.
Totes les persones que puguin anar-la a veure, el divendres a les 8 de la tarda, que no s’ho perdin. Jo, si puc, hi tornaré, perquè les grans representacions s’han de veure dues o tres vegades, per no perdre’t els petits detalls que donen qualitat al treball.
Moltes felicitats a tothom!.
23 abril 2007
PROPERA INAUGURACIÓ DE LA GOSSERA MUNICIPAL
Quan gestiones els recursos d’un Ajuntament, que tenim molt clar que són els impostos que surten del treball de les persones, a vegades t’has de preguntar si les polítiques que et marques donen el resultat desitjat o esperat pels veïns i les veïnes del teu municipi. Aquí va la reflexió d’uns diners destinats a la construcció de la gossera municipal.
En el nostre municipi tenim un col·lectiu anomenat Amics dels Animals, del qual no ens podem ni arribar a imaginar el servei que estan donant a la població, especialment als millors amics de l’home que són els gossos i també els gats.
Atenent aquest lliurament i aquesta dedicació tan plena als seus objectius, no podíem fer més que construir una gossera, amb la finalitat que puguin realitzar les seves activitats dignament.
Aquest equipament ja està del tot acabat. La veritat és que jo no faré la valoració de si està bé o no, però el que sí explicaré és la satisfacció d’aquest col·lectiu anomenat Amics dels Animals, que personalment he pogut copsar.
Estan més il·lusionats que mai i molt contents per la gossera que ells personalment gestionaran, amb tot tipus de detalls, especialment la casa prefabricada que varen dissenyar d’acord amb les seves necessitats.
És un plaer veure la satisfacció d’aquest col·lectiu, que es mereix això i molt més.
Amics dels Animals, quina lliçó que constantment ens esteu donant, a més del gran servei que esteu donant al municipi.
Us ho mereixeu tot!
En el nostre municipi tenim un col·lectiu anomenat Amics dels Animals, del qual no ens podem ni arribar a imaginar el servei que estan donant a la població, especialment als millors amics de l’home que són els gossos i també els gats.
Atenent aquest lliurament i aquesta dedicació tan plena als seus objectius, no podíem fer més que construir una gossera, amb la finalitat que puguin realitzar les seves activitats dignament.
Aquest equipament ja està del tot acabat. La veritat és que jo no faré la valoració de si està bé o no, però el que sí explicaré és la satisfacció d’aquest col·lectiu anomenat Amics dels Animals, que personalment he pogut copsar.
Estan més il·lusionats que mai i molt contents per la gossera que ells personalment gestionaran, amb tot tipus de detalls, especialment la casa prefabricada que varen dissenyar d’acord amb les seves necessitats.
És un plaer veure la satisfacció d’aquest col·lectiu, que es mereix això i molt més.
Amics dels Animals, quina lliçó que constantment ens esteu donant, a més del gran servei que esteu donant al municipi.
Us ho mereixeu tot!
18 abril 2007
PRIMER VIATGE DEL BUS ENTRE CAN MASSUET I LLINARS DEL VALLÈS
El diumenge passat, dia 15 d’abril, vàrem fer la inauguració del primer viatge de l’autobús que va des de can Massuet del Far fins a l’estació de Llinars del Vallès. Aquest trajecte començarà regularment a partir del dia 23, diada de Sant Jordi, amb nou viatges al dia: 3 al matí, 3 al migdia i 3 a la tarda, d’anada i tornada.
Aquest servei de transport públic era un utopia. Ningú s’acabava de creure que el poguéssim aconseguir. Així ho va explicar el gerent de la companyia adjudicatària d’aquesta nova línia.
Ell sap com està el tema del transport públic, per això quan li vaig demanar pressupost del que costaria aquesta nova línia, perquè estava segur que la podíem aconseguir, em va mirar amb una cara d’escepticisme, que ho deia tot de la seva desconfiança. Però ve-t’ho aquí, ja ho hem aconseguit.
Durant el recorregut vàrem passar pel tram de la carretera que es va asfaltar de can Massuet a can Bordoi. Durant quatre anys vàrem donar la llauna al Consell Coordinador del Parc Natural, perquè es fes aquesta obra. Cal que tinguem tots clar, que si no s’hagués asfaltat la carretera de connexió amb can Bordoi, aquest transport públic fins a Llinars del Vallès no hagués estat possible.
Un cop més, sento satisfacció absoluta per l’esforç i la persistència en la feina que m’ha estat encomanada. Quan veus el seu fruit, t’adones que fites utòpiques s’acaben aconseguint.
Podríem dir aquella frase que diu:
Fem allò que és molt difícil i amb allò impossible hi estem treballant!
Aquest servei de transport públic era un utopia. Ningú s’acabava de creure que el poguéssim aconseguir. Així ho va explicar el gerent de la companyia adjudicatària d’aquesta nova línia.
Ell sap com està el tema del transport públic, per això quan li vaig demanar pressupost del que costaria aquesta nova línia, perquè estava segur que la podíem aconseguir, em va mirar amb una cara d’escepticisme, que ho deia tot de la seva desconfiança. Però ve-t’ho aquí, ja ho hem aconseguit.
Durant el recorregut vàrem passar pel tram de la carretera que es va asfaltar de can Massuet a can Bordoi. Durant quatre anys vàrem donar la llauna al Consell Coordinador del Parc Natural, perquè es fes aquesta obra. Cal que tinguem tots clar, que si no s’hagués asfaltat la carretera de connexió amb can Bordoi, aquest transport públic fins a Llinars del Vallès no hagués estat possible.
Un cop més, sento satisfacció absoluta per l’esforç i la persistència en la feina que m’ha estat encomanada. Quan veus el seu fruit, t’adones que fites utòpiques s’acaben aconseguint.
Podríem dir aquella frase que diu:
Fem allò que és molt difícil i amb allò impossible hi estem treballant!
17 abril 2007
UN DIA ESPECIAL
Avui és un dia especial. A les 7 menys cinc del matí he acomiadat el meu fill, desitjant-li molta sort, ja que avui s’examinava del carnet de conduir. Fa uns dies que havia aprovat la teòrica i avui era el dia “D”.
Sento una sensació especial per aquest fet, ja que tinc gravat al subconscient que un cop tens el carnet de conduir, ja ho has aconseguit tot per creure que ets gran. Això no vol dir que qui no tingui carnet no sigui adult, però és aquesta la sensació que tinc gravada, i per això dic que és un dia especial.
A casa tothom té carnet de conduir. La meva filla ja fa més de dos anys que condueix cotxe i ara en David. Aquesta és la sensació que ara experimento, que tinc una família adulta i que sento orgull de tot el procés que hem seguit des dels seus inicis. Ara sento que es tanca una etapa i, evidentment, que se n’obre una altra que ha de ser tant o més interessant que la que hem viscut.
Moltes felicitats David. Ja saps que estic orgullós de tot el que vas aconseguint i estic convençut que en aquesta vida triomfaràs!
Sento una sensació especial per aquest fet, ja que tinc gravat al subconscient que un cop tens el carnet de conduir, ja ho has aconseguit tot per creure que ets gran. Això no vol dir que qui no tingui carnet no sigui adult, però és aquesta la sensació que tinc gravada, i per això dic que és un dia especial.
A casa tothom té carnet de conduir. La meva filla ja fa més de dos anys que condueix cotxe i ara en David. Aquesta és la sensació que ara experimento, que tinc una família adulta i que sento orgull de tot el procés que hem seguit des dels seus inicis. Ara sento que es tanca una etapa i, evidentment, que se n’obre una altra que ha de ser tant o més interessant que la que hem viscut.
Moltes felicitats David. Ja saps que estic orgullós de tot el que vas aconseguint i estic convençut que en aquesta vida triomfaràs!
16 abril 2007
ESCRIT DE QUEIXA A CORREUS
Aquest escrit s'ha enviat a la :
Sra. Roser Llerena Serrano
Tècnica de Serveis Perifèrics
CORREUS I TELÈGRAFS
Plaça Antonio López, s/núm. 1r
08070 Barcelona
Benvolguda senyora,
Serveixi aquesta carta per transmetre la indignació que la població del municipi de Dosrius té envers el servei de Correus.
Sé que s’han donat un cúmul de circumstàncies que han provocat un col·lapse en el repartiment de la correspondència, però també penso que vostè té capacitat per posar-hi els efectius necessaris perquè si una setmana sorgeix algun problema i queda per repartir correspondència, es reforci el servei amb més personal, perquè es normalitzi en pocs dies i no passi el que està succeint al nostre municipi: Setmanes i setmanes sense repartir correspondència casa per casa.
No podem entendre el municipi de Dosrius com un municipi estancat en nombre de població, tot al contrari, és dels que creix més de l’àrea metropolitana. Per aquest motiu, ha de ser conscient que l’arribada de correspondència requereix més personal del que inicialment s’ha planificat, i més quan vénen treballadors i treballadores que no coneixen el nostre municipi.
Serveixi aquest escrit per demanar-li, per enèsima vegada:
Primer.- Que es resolgui el tema del repartiment casa per casa al nucli urbà de can Massuet del Far. Tots hi hem treballat molt i ara només manca la seva autorització. Amb el repartiment d’aquest nucli urbà s’alleugeria molt la pressió que tenim tots.
Segon.- Que es posin les persones necessàries perquè el repartiment de correus sigui el normal de qualsevol població, dins els paràmetres marcats per l’empresa que vostè representa.
Espero que pugui atendre la petició que li formulo, alhora que aprofito per saludar-la molt atentament.
Josep Jo i Munné
Alcalde
Dosrius, 12 d’abril de 2007
Sra. Roser Llerena Serrano
Tècnica de Serveis Perifèrics
CORREUS I TELÈGRAFS
Plaça Antonio López, s/núm. 1r
08070 Barcelona
Benvolguda senyora,
Serveixi aquesta carta per transmetre la indignació que la població del municipi de Dosrius té envers el servei de Correus.
Sé que s’han donat un cúmul de circumstàncies que han provocat un col·lapse en el repartiment de la correspondència, però també penso que vostè té capacitat per posar-hi els efectius necessaris perquè si una setmana sorgeix algun problema i queda per repartir correspondència, es reforci el servei amb més personal, perquè es normalitzi en pocs dies i no passi el que està succeint al nostre municipi: Setmanes i setmanes sense repartir correspondència casa per casa.
No podem entendre el municipi de Dosrius com un municipi estancat en nombre de població, tot al contrari, és dels que creix més de l’àrea metropolitana. Per aquest motiu, ha de ser conscient que l’arribada de correspondència requereix més personal del que inicialment s’ha planificat, i més quan vénen treballadors i treballadores que no coneixen el nostre municipi.
Serveixi aquest escrit per demanar-li, per enèsima vegada:
Primer.- Que es resolgui el tema del repartiment casa per casa al nucli urbà de can Massuet del Far. Tots hi hem treballat molt i ara només manca la seva autorització. Amb el repartiment d’aquest nucli urbà s’alleugeria molt la pressió que tenim tots.
Segon.- Que es posin les persones necessàries perquè el repartiment de correus sigui el normal de qualsevol població, dins els paràmetres marcats per l’empresa que vostè representa.
Espero que pugui atendre la petició que li formulo, alhora que aprofito per saludar-la molt atentament.
Josep Jo i Munné
Alcalde
Dosrius, 12 d’abril de 2007
13 abril 2007
VUIT CANDIDATURES A LES PROPERES ELECCIONS MUNICIPALS
El passat dimarts dia 10, el diari El Punt va convocar tots els caps de llista de les candidatures que es presentaran a les properes eleccions municipals del dia 27 de maig al municipi de Dosrius.
Sembla que són vuit les candidatures que es presentaran a aquests comicis electorals, ja que vam ser vuit les persones que ens vam trobar davant de l’Ajuntament per fer la fotografia de torn. Xifra rècord de candidatures! Això pot ser positiu o bé pot ser negatiu per al bon govern de l’Ajuntament, ja que si es reparteix molt el vot, l’experiència diu que és molt difícil prendre acords, quan hi ha més de dos grups municipals governant.
Podem posar un exemple, a Cabrils a les eleccions dels 2003 s’hi van presentar 7 candidatures i totes van treure representació política. La veritat és que he seguit una mica la gestió municipal i no ha estat fàcil per als càrrecs electes, d’aquest municipi prendre acords i això ha perjudicat l’interès de la col·lectivitat.
Voldria també fer una reflexió de la preparació que tenen aquestes candidatures per regentar l’Ajuntament. En principi, de bona voluntat i ganes segur que n’hi ha, però a excepció de Progrés Municipal i Convergència, que segons em consta, aquest últim canvien tota la llista, que poden tenir una mica d’experiència, la resta no em consta que en tinguin. Això és molt important, perquè per poder opinar dels temes has de saber les possibilitats i amb quin punt es troba cada front obert. N’hi ha molts i de molt importants de temes oberts!
Caldrà veure doncs, com vota la població del municipi de Dosrius i quin serà el resultat per poder governar l’Ajuntament durant els propers 4 anys.
Apassionant el moment que ens toca viure!.
Sembla que són vuit les candidatures que es presentaran a aquests comicis electorals, ja que vam ser vuit les persones que ens vam trobar davant de l’Ajuntament per fer la fotografia de torn. Xifra rècord de candidatures! Això pot ser positiu o bé pot ser negatiu per al bon govern de l’Ajuntament, ja que si es reparteix molt el vot, l’experiència diu que és molt difícil prendre acords, quan hi ha més de dos grups municipals governant.
Podem posar un exemple, a Cabrils a les eleccions dels 2003 s’hi van presentar 7 candidatures i totes van treure representació política. La veritat és que he seguit una mica la gestió municipal i no ha estat fàcil per als càrrecs electes, d’aquest municipi prendre acords i això ha perjudicat l’interès de la col·lectivitat.
Voldria també fer una reflexió de la preparació que tenen aquestes candidatures per regentar l’Ajuntament. En principi, de bona voluntat i ganes segur que n’hi ha, però a excepció de Progrés Municipal i Convergència, que segons em consta, aquest últim canvien tota la llista, que poden tenir una mica d’experiència, la resta no em consta que en tinguin. Això és molt important, perquè per poder opinar dels temes has de saber les possibilitats i amb quin punt es troba cada front obert. N’hi ha molts i de molt importants de temes oberts!
Caldrà veure doncs, com vota la població del municipi de Dosrius i quin serà el resultat per poder governar l’Ajuntament durant els propers 4 anys.
Apassionant el moment que ens toca viure!.
11 abril 2007
NETEJA DE LES FRANGES PERIMETRALS
Ja comença a donar resultat tota la feina que des de l’àrea de medi ambient de l’Ajuntament de Dosrius s’està realitzant, consistent en la neteja de les franges perimetrals de les urbanitzacions o nuclis de població en format d’urbanització, com pot ser can Massuet del Far.
És una feinada espectacular fer tota la part administrativa per poder netejar aquests 25 metres d’entorn d’aquests nuclis de població.
La neteja d’aquestes franges és obligatòria, però pocs Ajuntaments l’han tirada endavant, ja que en principi l’obligació és dels propietaris que hi viuen. En el cas que aquests no la facin, la pot fer subsidiàriament l’Ajuntament. Aquest és el pas que hem seguit. S’ha treballat molt. Cal fer un reconeixement a les persones que s’hi han arremangat, amb l’esperit que aquest proper estiu les urbanitzacions de can Figueres, can Canyamars, El Castell, can Valls i can Massuet del Far, tinguin les franges perimetrals netes, amb la finalitat que hi hagi més seguretat en cas d’incendi, ja que així els bombers poden defensar els habitatges.
Una altra d’aquelles feines de la qual podem estar orgullosos, perquè la veritat és que quan veus un d’aquest nuclis amb tota la franja de 25 metres neta, dóna gust, ja que es capta que si arriba el foc en aquest espai, baixarà molt la combustió i s’hi podrà fer front amb condicions normals, a fi de garantir més la seva extinció i que no avanci cap als habitatges particulars.
És una feinada espectacular fer tota la part administrativa per poder netejar aquests 25 metres d’entorn d’aquests nuclis de població.
La neteja d’aquestes franges és obligatòria, però pocs Ajuntaments l’han tirada endavant, ja que en principi l’obligació és dels propietaris que hi viuen. En el cas que aquests no la facin, la pot fer subsidiàriament l’Ajuntament. Aquest és el pas que hem seguit. S’ha treballat molt. Cal fer un reconeixement a les persones que s’hi han arremangat, amb l’esperit que aquest proper estiu les urbanitzacions de can Figueres, can Canyamars, El Castell, can Valls i can Massuet del Far, tinguin les franges perimetrals netes, amb la finalitat que hi hagi més seguretat en cas d’incendi, ja que així els bombers poden defensar els habitatges.
Una altra d’aquelles feines de la qual podem estar orgullosos, perquè la veritat és que quan veus un d’aquest nuclis amb tota la franja de 25 metres neta, dóna gust, ja que es capta que si arriba el foc en aquest espai, baixarà molt la combustió i s’hi podrà fer front amb condicions normals, a fi de garantir més la seva extinció i que no avanci cap als habitatges particulars.
07 abril 2007
FA 25 ANYS DE LA GUERRA DE LES MALVINES
Fa 25 anys, per aquestes dates, recordo molt haver estat a l’expectativa dels mitjans de comunicació, ja que va esclatar la guerra de les Malvines.
En aquesta època que ens ha tocat viure, els preparatius d’una guerra es poden viure gairebé en directe.
Aquesta guerra de les Malvines, potser va ser la primera que va tenir a tota la població amb l’ai al cor.
En pocs dies, els anglesos en varen fer net, ja que la dictadura Argentina hi va portar el que ells en deien soldats, persones molt joves sense tenir experiència ni estar preparades.
Aquestes són les conseqüències d’un país dictatorial, amb dirigents il·luminats, que no valoren els resultats que pot arribar a tenir una guerra.
El que vull comentar sobre aquesta guerra són les seqüeles que encara tenen els mils i mils d’argentins que van anar-hi. Durant els pocs dies que va durar, els argentins hi van perdre més de 650 vides.
Durant aquests 25 anys hi ha hagut més de 350 suïcidis per depressió dels soldats, i la gran majoria pateix problemes psicològics.
Segons expliquen, el seu país no els atén de manera adequada. Problemes per la por que van arribar a passar esperant que arribessin els anglesos, per recuperar el que ells pensen que són els seus territoris.
Ve-t’ho aquí la feblesa del ser humà!
En aquesta època que ens ha tocat viure, els preparatius d’una guerra es poden viure gairebé en directe.
Aquesta guerra de les Malvines, potser va ser la primera que va tenir a tota la població amb l’ai al cor.
En pocs dies, els anglesos en varen fer net, ja que la dictadura Argentina hi va portar el que ells en deien soldats, persones molt joves sense tenir experiència ni estar preparades.
Aquestes són les conseqüències d’un país dictatorial, amb dirigents il·luminats, que no valoren els resultats que pot arribar a tenir una guerra.
El que vull comentar sobre aquesta guerra són les seqüeles que encara tenen els mils i mils d’argentins que van anar-hi. Durant els pocs dies que va durar, els argentins hi van perdre més de 650 vides.
Durant aquests 25 anys hi ha hagut més de 350 suïcidis per depressió dels soldats, i la gran majoria pateix problemes psicològics.
Segons expliquen, el seu país no els atén de manera adequada. Problemes per la por que van arribar a passar esperant que arribessin els anglesos, per recuperar el que ells pensen que són els seus territoris.
Ve-t’ho aquí la feblesa del ser humà!
05 abril 2007
QUAN ET TOCA FER FEINES MOLT DESAGRADABLES
Com bé podeu veure, porto alguns dies sense penjar cap escrit al meu diari. Hi ha una explicació molt senzilla, he tingut un cas d’aquells que m’ha col·lapsat o més ben dit m’ha omplert del tot, fins al punt que no podia tenir el cap en un altre lloc.
El cas ja va començar fa algunes setmanes, quan alguns veïns i veïnes em van fer arribar el seu gran malestar per haver rebut una multa de 300,00 euros i proposta de retirada de 4 punts del carnet de conduir.
En principi, pensava que era un fet puntual, però a còpia que van anar avançant els dies vaig intuir que podia ser un tema de magnituds i vaig decidir esbrinar-ho. Quina va ser la meva sorpresa quan em vaig adonar que alguns agents de la policia local havien posat 131 denúncies de 300,00 euros i proposta de retirada de 4 punts del carnet de conduir. Aquestes denúncies van ser interposades d’una manera poc clara, poc transparent i fugint de totes les directrius polítiques indicades, que són: Primer educar, segon avisar i tercer denunciar a qui encara continuï fent la imprudència.
Un cop vaig aprofundir en la investigació, em vaig adonar que tenia l’obligació d’actuar, ja que no puc permetre que el patrimoni més gran que tenim en aquest municipi, que és la seva població, tingui una envestida tan salvatge i d’aquestes magnituds.
Per aquest motiu, el dilluns passat, dia 2 d’abril, vaig obrir un expedient disciplinari a 3 agents de la policia local, amb la finalitat que s’aclareixi tot el tema. Aquest expedient consisteix en nomenar un jutge instructor i un secretari, perquè investiguin sobre les presumptes irregularitats.
En poc més de 24 hores, l’instructor d’aquests expedients em va enviar un informe aconsellant-me que apartés els tres policies del servei i que enviés tot aquest expedient al fiscal, perquè ell hi veia presumptes irregularitats, que poden ser tipificades com a delicte penal, per presumpta falsificació de document públic. Per tant, segons la seva interpretació, el tema fuig de les competències d’un expedient disciplinari.
He seguit al peu de la lletra el que m’ha aconsellat l’instructor de l’expedient.
Per altra banda, he ordenat a l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, que paralitzi els expedients d’aquestes 131 denúncies, fins que es clarifiquin tots els fets.
El cas ja va començar fa algunes setmanes, quan alguns veïns i veïnes em van fer arribar el seu gran malestar per haver rebut una multa de 300,00 euros i proposta de retirada de 4 punts del carnet de conduir.
En principi, pensava que era un fet puntual, però a còpia que van anar avançant els dies vaig intuir que podia ser un tema de magnituds i vaig decidir esbrinar-ho. Quina va ser la meva sorpresa quan em vaig adonar que alguns agents de la policia local havien posat 131 denúncies de 300,00 euros i proposta de retirada de 4 punts del carnet de conduir. Aquestes denúncies van ser interposades d’una manera poc clara, poc transparent i fugint de totes les directrius polítiques indicades, que són: Primer educar, segon avisar i tercer denunciar a qui encara continuï fent la imprudència.
Un cop vaig aprofundir en la investigació, em vaig adonar que tenia l’obligació d’actuar, ja que no puc permetre que el patrimoni més gran que tenim en aquest municipi, que és la seva població, tingui una envestida tan salvatge i d’aquestes magnituds.
Per aquest motiu, el dilluns passat, dia 2 d’abril, vaig obrir un expedient disciplinari a 3 agents de la policia local, amb la finalitat que s’aclareixi tot el tema. Aquest expedient consisteix en nomenar un jutge instructor i un secretari, perquè investiguin sobre les presumptes irregularitats.
En poc més de 24 hores, l’instructor d’aquests expedients em va enviar un informe aconsellant-me que apartés els tres policies del servei i que enviés tot aquest expedient al fiscal, perquè ell hi veia presumptes irregularitats, que poden ser tipificades com a delicte penal, per presumpta falsificació de document públic. Per tant, segons la seva interpretació, el tema fuig de les competències d’un expedient disciplinari.
He seguit al peu de la lletra el que m’ha aconsellat l’instructor de l’expedient.
Per altra banda, he ordenat a l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, que paralitzi els expedients d’aquestes 131 denúncies, fins que es clarifiquin tots els fets.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
