He pogut viure d’una manera molt directa l’últim accident greu que hi ha hagut a les nostres carreteres, concretament és el que es va produir a l’alçada del pas de can Valentí, a principis de la darrera setmana d’agost, a 2/4 de 9 del matí, quan el conductor d’un cotxe, enlluernat pel sol, va envestir per darrera en Jaume Pujol i Albareda, conegut popularment com “en Marino”.
Vaig ser de les primeres persones que vaig arribar-hi. Al primer moment no el vaig conèixer, ja que estava inconscient entre les bardisses i el marge i, a més a més, tenia la cara plena de sang.
Un cop avisats tots els serveis d’emergència: ambulàncies i bombers ens vàrem posar a dirigir el trànsit, ja que quedava mitja carretera tallada. Algunes persones que treballen al ram de la medecina estaven atenent l’accidentat. Hi va haver algú que em va dir: “És en Merino”. Aleshores em va venir a la memòria que era l’hora que periòdicament pujava fent la seva ruta habitual.
Durant el seu període d’hospitalització em vaig interessar pel seu estat, i no fa massa dies que em va tornar la visita a l’Ajuntament, per agrair tot el que s’havia fet per ell. Aleshores, em va explicar que l’accident li havia canviat la vida. Que ara veu en quin lloc tan magnífic estem vivint. Veu la part positiva de qualsevol cosa que li passa, està eufòric, joiós, perquè diu que ha tornat a néixer.
Explicant-te això, et diu que en el moment de l’accident ell va estar al cel, que ell va veure el cel i, a més, ho explica amb detalls. Em deia que ell va entrar en un lloc que hi havia una porta molt gran i que un cop a dins hi havia molta gent, tots amb bata blanca i molt enfeinats: cap aquí i cap allà. Ell no sabia què havia de fer, perquè ningú li feia cas, fins que va veure que no l’atenien i va decidir marxar. Aleshores, va ser quan es va despertar.
Jaume, benvingut un altre cop entre nosaltres, la teva experiència és una lliçó que ens pot servir a tots plegats!
27 septiembre 2008
25 septiembre 2008
INICI DE L’ESCOLA
El dia 15 de setembre, va començar el curs escolar del dos centres de primària i del que anomenen institut, que per cert és el tercer any que funciona. Fa goig veure els joves en aquell centre escolar!.
La xifra d’escolarització ja passa de 600 nens, nenes i joves. L’escola del Pi s’emporta la gran majoria, amb 420. A l’Encarnació Fonoll, segons les meves dades, són uns 55 i a l’institut, segons m’han comentat, n’hi ha 127. Qui ho havia de dir, anys enrere, que arribaríem a aquestes xifres!
El tema més complicat de resoldre és el del transport escolar. Des de la Generalitat de Catalunya ja fa molts anys que s’ha congelat aquesta partida, la que ells anomenen transport escolar no obligatori.
Cada vegada hem de fer més equilibris per bellugar els/les joves, els nens i les nenes des de Canyamars i Can Massuet al seu centre escolar, aprofitant el mateix autocar que va a l’institut, perquè després pugui anar a buscar els de les escoles de primària, bellugant els horaris d’entrada i sortida a algun centre i, com sempre, gent descontenta perquè no se sent ben atesa, perquè l’autobús no passa prop de casa seva i perquè han de pagar.
Aquesta és una realitat en la qual hi ha d’haver més comprensió que imposició per part dels usuaris, ja que els que estem davant de les administracions ho intentem gestionar de la millor manera, perquè costi a tothom el mínim possible.
Verdaderament és una trencadissa de cap, però s’ha ajustat d’una manera que crec que és la menys dolenta possible.
Esperem que en un parell de setmanes tot quedi encaixat amb la rutina i que passem un curs d’allò més productiu.
La xifra d’escolarització ja passa de 600 nens, nenes i joves. L’escola del Pi s’emporta la gran majoria, amb 420. A l’Encarnació Fonoll, segons les meves dades, són uns 55 i a l’institut, segons m’han comentat, n’hi ha 127. Qui ho havia de dir, anys enrere, que arribaríem a aquestes xifres!
El tema més complicat de resoldre és el del transport escolar. Des de la Generalitat de Catalunya ja fa molts anys que s’ha congelat aquesta partida, la que ells anomenen transport escolar no obligatori.
Cada vegada hem de fer més equilibris per bellugar els/les joves, els nens i les nenes des de Canyamars i Can Massuet al seu centre escolar, aprofitant el mateix autocar que va a l’institut, perquè després pugui anar a buscar els de les escoles de primària, bellugant els horaris d’entrada i sortida a algun centre i, com sempre, gent descontenta perquè no se sent ben atesa, perquè l’autobús no passa prop de casa seva i perquè han de pagar.
Aquesta és una realitat en la qual hi ha d’haver més comprensió que imposició per part dels usuaris, ja que els que estem davant de les administracions ho intentem gestionar de la millor manera, perquè costi a tothom el mínim possible.
Verdaderament és una trencadissa de cap, però s’ha ajustat d’una manera que crec que és la menys dolenta possible.
Esperem que en un parell de setmanes tot quedi encaixat amb la rutina i que passem un curs d’allò més productiu.
16 septiembre 2008
EL TOMB DE L’APLEC DE MUNTANYA DE CANYAMARS
Aquest passat diumenge s’ha fet el 51è l’Aplec de Muntanya de Canyamars, amb un format molt diferent. A més a més, potser el més significatiu ha estat el canvi d’ubicació de l’esdeveniment.
Podríem dir que la ubicació del Pla dels Bolets l’única característica bona que tenia era el seu nom, ja que això de Pla dels Bolets és molt agradable de dir, però ve-t’ho aquí que hem descobert el Pla del Molinot, un espai amb ombra, però no tan humit com l’anterior. Un espai on hem pogut habilitar un estacionament de cotxes sense sol, que queda a continuació de l’indret on es ballen sardanes i lloc de trobada, i una mica més amunt ja tenim l’entrada del Pou de Glaç.
Vull fer esment a les sensacions i comentaris que vaig anar sentint en el decurs del dia. En primer lloc, algú va dir: “Canyamars s’ha obert a la part de dalt, recuperant uns espais que estic convençut que donaran molt de joc a tota l’activitat cultural i de lleure”. Un altre dels comentaris que em va agradar molt va ser el d’una persona que estava preocupada per la continuïtat de l’Aplec de Muntanya de Canyamars i que quan va veure el nou format i la nova ubicació va fer un comentari molt satisfactori dient: “Aquest Aplec ja està totalment recuperat”.
Més comentaris, aquests ja generalitzats de les persones que habitualment assistien al Pla dels Bolets, per aguantar aquest Aplec, i que els va meravellar l’indret i el fet que es fes una arrossada per dinar, certificant que l’any vinent hi vindrien amb colla.
Estic convençut que l’Aplec de Canyamars pot ser dels marcats al calendari per als aficionats a les sardanes, no només com un Aplec més, sinó com l’Aplec de referència per assistir-hi, cosa que comportarà: els restaurants plens, ambient sardanístic en un indret meravellós del magnífic poble de Canyamars, ...
Vull acabar fent un agraïment a l’entitat Sot del Gall, ja que com en tots els actes que organitza el grau de perfecció i de detall van ser notables, gràcies al seu treball, a l’experiència, a l’esforç, a la tenacitat, a la vivència, que fa que tot allò que organitzen tingui èxit i agradi a tothom. A tots vosaltres moltes gràcies!.
Podríem dir que la ubicació del Pla dels Bolets l’única característica bona que tenia era el seu nom, ja que això de Pla dels Bolets és molt agradable de dir, però ve-t’ho aquí que hem descobert el Pla del Molinot, un espai amb ombra, però no tan humit com l’anterior. Un espai on hem pogut habilitar un estacionament de cotxes sense sol, que queda a continuació de l’indret on es ballen sardanes i lloc de trobada, i una mica més amunt ja tenim l’entrada del Pou de Glaç.
Vull fer esment a les sensacions i comentaris que vaig anar sentint en el decurs del dia. En primer lloc, algú va dir: “Canyamars s’ha obert a la part de dalt, recuperant uns espais que estic convençut que donaran molt de joc a tota l’activitat cultural i de lleure”. Un altre dels comentaris que em va agradar molt va ser el d’una persona que estava preocupada per la continuïtat de l’Aplec de Muntanya de Canyamars i que quan va veure el nou format i la nova ubicació va fer un comentari molt satisfactori dient: “Aquest Aplec ja està totalment recuperat”.
Més comentaris, aquests ja generalitzats de les persones que habitualment assistien al Pla dels Bolets, per aguantar aquest Aplec, i que els va meravellar l’indret i el fet que es fes una arrossada per dinar, certificant que l’any vinent hi vindrien amb colla.
Estic convençut que l’Aplec de Canyamars pot ser dels marcats al calendari per als aficionats a les sardanes, no només com un Aplec més, sinó com l’Aplec de referència per assistir-hi, cosa que comportarà: els restaurants plens, ambient sardanístic en un indret meravellós del magnífic poble de Canyamars, ...
Vull acabar fent un agraïment a l’entitat Sot del Gall, ja que com en tots els actes que organitza el grau de perfecció i de detall van ser notables, gràcies al seu treball, a l’experiència, a l’esforç, a la tenacitat, a la vivència, que fa que tot allò que organitzen tingui èxit i agradi a tothom. A tots vosaltres moltes gràcies!.
13 septiembre 2008
L’ACCIÓ DELS POLÍTICS A L’ADMINISTRACIÓ
Arran del meu càrrec supramunicipal tinc molt contacte amb polítics d’altres administracions, principalment d’ajuntaments, i practico molt l’afició d’escoltar i fixar-me com treballen, com plantegen les seves feines, com distribueixen el seu temps i, sobretot, la il•lusió que tenen per la seva feina.
Es veu clarament que un Ajuntament té noves idees, nous projectes i engega noves iniciatives quan els responsables polítics viuen la seva feina amb il•lusió i amb ganes, ja que aquesta inquietud i aquest desviure’s per la feina marca la diferència amb els que s’han instal•lat a la monotonia.
A les administracions hi ha els tècnics, els treballadors i els polítics. Per bons que siguin els tècnics, generalment mai faran aquestes propostes trencadores i diferenciades en benefici de la població. Ells s’han de limitar a fer complir la legislació que regula qualsevol qüestió d’un ajuntament. Són els polítics els que han de donar aquest toc diferencial.
Per tant, dependrà de quina actitud o quina predisposició tinguin els polítics perquè una administració sigui més viva o, per altra banda, sigui més monòtona. Això últim vol dir un conservadorisme poc aconsellable en els temps que vivim.
Es veu clarament que un Ajuntament té noves idees, nous projectes i engega noves iniciatives quan els responsables polítics viuen la seva feina amb il•lusió i amb ganes, ja que aquesta inquietud i aquest desviure’s per la feina marca la diferència amb els que s’han instal•lat a la monotonia.
A les administracions hi ha els tècnics, els treballadors i els polítics. Per bons que siguin els tècnics, generalment mai faran aquestes propostes trencadores i diferenciades en benefici de la població. Ells s’han de limitar a fer complir la legislació que regula qualsevol qüestió d’un ajuntament. Són els polítics els que han de donar aquest toc diferencial.
Per tant, dependrà de quina actitud o quina predisposició tinguin els polítics perquè una administració sigui més viva o, per altra banda, sigui més monòtona. Això últim vol dir un conservadorisme poc aconsellable en els temps que vivim.
09 septiembre 2008
TONADA DE VACANCES - 3
He volgut començar la tornada de vacances parlant dels fets que s’han produït, més importants que afecten a la població aquestes ultimes setmanes, però, també vull explicar les meves vacances.
Penso que han estat les vacances que he treballat més. Per a mi les vacances son fer el que t’agrada quan et vingui de gust. I veig que han estat molt productives ja que aquests primers dies m’ha costat tornar a la rutina de manera normal, però vaja, amb alguns companys i companyes ho hem comentat i no es una excepció el meu cas.
Però tot i això, vull recordar els fets més importants d’aquest mes d’agost. Un dels que he viscut amb plenitud han estat les tres festes majors que tenim al municipi. Dotze dies de festa que han estat de participació i que no han decebut a ningú per la entrega tant d’organitzadors com de veïns del nostre municipi.
Ja va ser un gran èxit el primer acte de la Festa Major de Canyamars que va ser la primera. El grup de musica celta al Pou del Glaç ens va engalipar a tothom i a més hi havia molta gent al pla del Pou. Feia molt de goig, veient les persones gaudint de les cançons i del ball d’aquest grup, portat per la comissió de festes.
Així va passar aquesta festa de Canyamars, el divendres amb la ja tradicional festa al carrer amb molta participació dels veïns i veïnes, el dissabte amb tots el actes que es van fer amb molta gent i el diumenge tancant amb les havaneres, que jo crec que va superar les xifres del millor any que hagués passat.
La de Can Massuet molt diferent de la de Dosrius i de Canyamars, però en la que també la nota més destacada va ser la participació de la gent, meravellant-nos tots de la magnifica pista que varem estrenar,de la qual, fins i tot els que inicialment no els va agradar, hi varen començar a veure les parts positives de la mateixa i ja anaven dient meravelles.
I els últims quatre dies d’agost, la Festa Major de Dosrius. Tres quarts del mateix, bon temps, bona temperatura pels actes i molta participació a tot arreu.
Vull fer un reconeixement a les tres comissions de festa del nostre municipi, que estan en un punt molt dolç de maduresa i experiència que fa que la majoria, de les cosses surtin molt fàcils, però perquè al darrera hi ha gent que porta anys treballant el tema i que sap com enfocar en cada moment el que cal fer.
A tots i totes moltes gracies.
Penso que han estat les vacances que he treballat més. Per a mi les vacances son fer el que t’agrada quan et vingui de gust. I veig que han estat molt productives ja que aquests primers dies m’ha costat tornar a la rutina de manera normal, però vaja, amb alguns companys i companyes ho hem comentat i no es una excepció el meu cas.
Però tot i això, vull recordar els fets més importants d’aquest mes d’agost. Un dels que he viscut amb plenitud han estat les tres festes majors que tenim al municipi. Dotze dies de festa que han estat de participació i que no han decebut a ningú per la entrega tant d’organitzadors com de veïns del nostre municipi.
Ja va ser un gran èxit el primer acte de la Festa Major de Canyamars que va ser la primera. El grup de musica celta al Pou del Glaç ens va engalipar a tothom i a més hi havia molta gent al pla del Pou. Feia molt de goig, veient les persones gaudint de les cançons i del ball d’aquest grup, portat per la comissió de festes.
Així va passar aquesta festa de Canyamars, el divendres amb la ja tradicional festa al carrer amb molta participació dels veïns i veïnes, el dissabte amb tots el actes que es van fer amb molta gent i el diumenge tancant amb les havaneres, que jo crec que va superar les xifres del millor any que hagués passat.
La de Can Massuet molt diferent de la de Dosrius i de Canyamars, però en la que també la nota més destacada va ser la participació de la gent, meravellant-nos tots de la magnifica pista que varem estrenar,de la qual, fins i tot els que inicialment no els va agradar, hi varen començar a veure les parts positives de la mateixa i ja anaven dient meravelles.
I els últims quatre dies d’agost, la Festa Major de Dosrius. Tres quarts del mateix, bon temps, bona temperatura pels actes i molta participació a tot arreu.
Vull fer un reconeixement a les tres comissions de festa del nostre municipi, que estan en un punt molt dolç de maduresa i experiència que fa que la majoria, de les cosses surtin molt fàcils, però perquè al darrera hi ha gent que porta anys treballant el tema i que sap com enfocar en cada moment el que cal fer.
A tots i totes moltes gracies.
05 septiembre 2008
TORNADA DE VACANCES - 2
Més noticies positives per al nostre municipi que han succeït aquestes setmanes, una d’elles es que ja hi ha empresa per fer la construcció de la Depuradora de Can Massuet, en concret, s’ha adjudicat l’obra a la UTE SOCAMEX-ENCOFA. Aquesta empresa va fer una oferta econòmica que faria l’obra per 3.843.185,00 € més IVA, quan el pressupost de base de licitació era de 4.745.844,66 € més IVA.
Una baixa molt considerable, tot i que no era l’empresa que havia fet la baixa més important. Com tothom deu recordarà es van presentar més de 20 constructores o UTES per poder construir aquesta obra.
Ara manca fer l’expropiació dels terrenys d’ocupació. Ja ha sortit publicat i als afectats se’ls ha explicat per escrit que la primera reunió es farà al mes de setembre. Durant tot el dia s’ha anat donant hora als propietaris per fer les primeres actes prèvies. Bona noticia, aquesta.
Una altra bona noticia es que ja ha sortit a exposició púbica el projecte basic de la variant de Dosrius, que es la carretera que ha d’absorbir els cotxes que passen per dins el nucli urbà de Dosrius. Aquesta exposició publica es bàsicament una qüestió mediambiental, perquè el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, entre altres, pugui fer les observacions que cregui convenients abans de redactar el projecte executiu.
Aquesta obra també és una gran noticia, ja que canviaria la fisonomia de Dosrius i faria que els vehicles tinguessin una altra ruta molt més còmoda, molt més segura i amb molt menys impacte per la població del nucli de Dosrius i això ens pot portat també a planificar els carrers centrals del poble.
Una baixa molt considerable, tot i que no era l’empresa que havia fet la baixa més important. Com tothom deu recordarà es van presentar més de 20 constructores o UTES per poder construir aquesta obra.
Ara manca fer l’expropiació dels terrenys d’ocupació. Ja ha sortit publicat i als afectats se’ls ha explicat per escrit que la primera reunió es farà al mes de setembre. Durant tot el dia s’ha anat donant hora als propietaris per fer les primeres actes prèvies. Bona noticia, aquesta.
Una altra bona noticia es que ja ha sortit a exposició púbica el projecte basic de la variant de Dosrius, que es la carretera que ha d’absorbir els cotxes que passen per dins el nucli urbà de Dosrius. Aquesta exposició publica es bàsicament una qüestió mediambiental, perquè el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, entre altres, pugui fer les observacions que cregui convenients abans de redactar el projecte executiu.
Aquesta obra també és una gran noticia, ja que canviaria la fisonomia de Dosrius i faria que els vehicles tinguessin una altra ruta molt més còmoda, molt més segura i amb molt menys impacte per la població del nucli de Dosrius i això ens pot portat també a planificar els carrers centrals del poble.
03 septiembre 2008
TORNADA DE VACANCES - 1
Costa agafar la rutina, però ja hi tornem a ser, a la revisió de papers per posar-te al dia de tot el que ha passat durant aquest mes d’agost. Malgrat que ja n’era conscient dels esdeveniments que es produïen.
Cap agost havia estat tan productiu per l’Ajuntament de Dosrius, i us aniré desgranant totes les coses que s’han bellugat aquestes últimes quatre, cinc o sis setmanes.
La més important: ja s’ha aprovat inicialment el projecte de reparcel•lació de Can Canyamars i a finals d’aquest mes d’agost s’han enviat les notificacions als interessats, més de sis-centes, amb tota la paperassa que comporta.
El resultat de les notificacions, es molt clar, moltes peticions tant de visita com de consulta, tant als polítics com als serveis tècnics, que son els que saben donar les explicacions més ajustades al fet. Un objectiu aquest de la reparcel•lació de Can Canyamars, que portava més de cinc anys buscant-lo i que per fi l’hem pogut portar a terme.
Jo cerc que malgrat que sigui dolorós haver de fer front a la despesa de cada propietari de Can Canyamars, la revalorització del seu terreny o la seva casa es multiplicarà, per tres u quatre, sobre l’aportació que farà cada propietari.
No es una obra elitista, tampoc esta pensada amb material d’allò mes senzill que hi hagi perquè sigui més barata. Jo crec que el projecte d’urbanització contempla una obra digna, que es el que ha de ser, i si jo fos propietari, malgrat em costes una mica més demanaria que es fes el màxim be possible ja que un cop acabades les obres, ho recepcionarà l’Ajuntament i serà aquest qui mantindrà el que s’hagi construït o instal•lat, es a dir, que si es col•loca un fanal d’allò més maco, encara que sigui més car, aquest serà el que quedarà per sempre i l’Ajuntament haurà de mantenir la farola instal•lada. Això és per exemple, com si a una persona li dius “comprat el cotxe que vulguis que jo est pagaré, l’assegurança, els impostos, les reparacions, la benzina..”, es a dir, no tindràs cap més despesa que el valor de compra. Quin cotxe es compraria cadascú?. Evidentment, estic convençut, un de ben digne.
Cap agost havia estat tan productiu per l’Ajuntament de Dosrius, i us aniré desgranant totes les coses que s’han bellugat aquestes últimes quatre, cinc o sis setmanes.
La més important: ja s’ha aprovat inicialment el projecte de reparcel•lació de Can Canyamars i a finals d’aquest mes d’agost s’han enviat les notificacions als interessats, més de sis-centes, amb tota la paperassa que comporta.
El resultat de les notificacions, es molt clar, moltes peticions tant de visita com de consulta, tant als polítics com als serveis tècnics, que son els que saben donar les explicacions més ajustades al fet. Un objectiu aquest de la reparcel•lació de Can Canyamars, que portava més de cinc anys buscant-lo i que per fi l’hem pogut portar a terme.
Jo cerc que malgrat que sigui dolorós haver de fer front a la despesa de cada propietari de Can Canyamars, la revalorització del seu terreny o la seva casa es multiplicarà, per tres u quatre, sobre l’aportació que farà cada propietari.
No es una obra elitista, tampoc esta pensada amb material d’allò mes senzill que hi hagi perquè sigui més barata. Jo crec que el projecte d’urbanització contempla una obra digna, que es el que ha de ser, i si jo fos propietari, malgrat em costes una mica més demanaria que es fes el màxim be possible ja que un cop acabades les obres, ho recepcionarà l’Ajuntament i serà aquest qui mantindrà el que s’hagi construït o instal•lat, es a dir, que si es col•loca un fanal d’allò més maco, encara que sigui més car, aquest serà el que quedarà per sempre i l’Ajuntament haurà de mantenir la farola instal•lada. Això és per exemple, com si a una persona li dius “comprat el cotxe que vulguis que jo est pagaré, l’assegurança, els impostos, les reparacions, la benzina..”, es a dir, no tindràs cap més despesa que el valor de compra. Quin cotxe es compraria cadascú?. Evidentment, estic convençut, un de ben digne.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
