Ara que acaba l'any 2007, és moment de fer balanç, de deixar enrere moltes coses, de tancar una pàgina de la nostra vida i obrir-ne una de nova. És moment de riure, de plorar, d'oblidar allò que hem fet malament, de mantenir allò que fem bé, d'intentar ser millor persona, de mantenir-nos a prop dels que estimem, d'allunyar-nos d'aquells que no ens aporten res. És moment de fer una neteja sana de tot el que dia rere dia, ens ajuda a que la vida sigui una mica més entretinguda.
Quan arriba l'any nou, no cal deixar de fumar, ni apuntar-se al gimnàs, ni aprendre anglès. Tant sols cal mirar les coses d'una manera més positiva, donant les gràcies a aquells que fan possible que somriguis i oblidant als que et treuen el somriure.
Una mirada als ulls d'aquells que t'aprecien, assaborir aquella sensació de complicitat, aprofitant aquells moments que et permeten compartir un comentari, una confidència, una sensació de sentir-te estimat i que l'altra persona també tingui la mateixa sensació.
Viure moments plegats, alguns més durs i altres més divertits. Evitar situacions complicades, no donar voltes a aquelles coses a les que no val la pena, oblidar aquelles coses que en un moment donat eren el més important de la teva vida, i per diverses raons, no has aconseguit. Intentar treure la part positiva de tot plegat, viure el moment, pensar una mica més en un mateix sense oblidar als altres.
Poder llevar-me cada matí per veure als meus fills, poder compartir amb ells tot el que jo vaig compartir amb els meus pares, ensenyar-los el valor de les coses, enfadant-me, rient, aprenent de les seves coses, de la seva manera particular de veure la vida.
Per l'any 2008, no demano res més que aixó, tenir al costat a la gent que m'estimo. És el millor regal que un pot tenir. Espero, pel proper any, poder comptar amb vosaltres, de la mateixa manera que podeu comptar amb mi.
“La felicitat és un viatge, no un destí...”
30 diciembre 2007
28 diciembre 2007
SOBRE EL DISCURS DEL REI PER NADAL
L’altre dia em vaig topar davant de “la tele” veient el Rei fent el discurs típic de Nadal.
En principi, més que escoltar-lo em van venir al cap tots els trencacolls que han tingut durant aquest 2007, tant ell com la seva família, però “em vaig posar com una moto” quan vaig veure que darrere seu hi havia un arbre de Nadal de plàstic.
Com pot ser que un home que vol aparentar ser tant ecologista, el seu ornament de Nadal consisteixi en un arbre fet a la Xina, o vés a saber on, en lloc de col•locar un arbre natural, promocionant una activitat econòmica molt sana i necessària per al sistema en què estem vivint. Tot plegat, un desfet de temps.
Serveixi aquesta queixa envers la imatge que em va produir el Rei de la nació espanyola. Em plantejo d’enviar una carta queixant-me per aquest fet.
En principi, més que escoltar-lo em van venir al cap tots els trencacolls que han tingut durant aquest 2007, tant ell com la seva família, però “em vaig posar com una moto” quan vaig veure que darrere seu hi havia un arbre de Nadal de plàstic.
Com pot ser que un home que vol aparentar ser tant ecologista, el seu ornament de Nadal consisteixi en un arbre fet a la Xina, o vés a saber on, en lloc de col•locar un arbre natural, promocionant una activitat econòmica molt sana i necessària per al sistema en què estem vivint. Tot plegat, un desfet de temps.
Serveixi aquesta queixa envers la imatge que em va produir el Rei de la nació espanyola. Em plantejo d’enviar una carta queixant-me per aquest fet.
27 diciembre 2007
ELS MECANISMES PER SABER RELAXAR-TE TREBALLANT
Ja he explicat en algún escrit amb quina intensitat he viscut aquests dies i com m’ho plantejo, però he evolucionat una mica més.
L’altre dia sortia d’una reunió a l’Ajuntament i em vaig trobar amb unes quantes mares d’una escola. Això era a última hora del dia, després d’haver-ne tocat moltes. Casualment, em va sortir: “Avui ja semblo una dona, per la quantitat de coses diferents que he fet”.
Elles em varen dir: “Què ens vols fer la pilota?”.
La meva resposta va ser que tot el contrari, que només volia explicar el que sentia, perquè la intensitat del dia havia estat frenètica.
Analitzant-ho amb persones que també porten aquest ritme, he vist que quan estan més cansades, afluixen la intensitat, però no deixen de treballar. D’aquesta manera, es recuperen una mica de la intensitat que porten, i tornen a continuar amb la seva tasca, una tasca que els apassiona.
Ho he portat a la pràctica moltes vegades, i la veritat és que em dóna resultat. Tot i així, quan pares et surten les conseqüències i et ve una crisi d’esgotament, donant-te la sensació que poder et sortirà una grip.
Treballarem aquest fet, per veure com es pot superar amb les mínimes conseqüències negatives.
L’altre dia sortia d’una reunió a l’Ajuntament i em vaig trobar amb unes quantes mares d’una escola. Això era a última hora del dia, després d’haver-ne tocat moltes. Casualment, em va sortir: “Avui ja semblo una dona, per la quantitat de coses diferents que he fet”.
Elles em varen dir: “Què ens vols fer la pilota?”.
La meva resposta va ser que tot el contrari, que només volia explicar el que sentia, perquè la intensitat del dia havia estat frenètica.
Analitzant-ho amb persones que també porten aquest ritme, he vist que quan estan més cansades, afluixen la intensitat, però no deixen de treballar. D’aquesta manera, es recuperen una mica de la intensitat que porten, i tornen a continuar amb la seva tasca, una tasca que els apassiona.
Ho he portat a la pràctica moltes vegades, i la veritat és que em dóna resultat. Tot i així, quan pares et surten les conseqüències i et ve una crisi d’esgotament, donant-te la sensació que poder et sortirà una grip.
Treballarem aquest fet, per veure com es pot superar amb les mínimes conseqüències negatives.
23 diciembre 2007
CARTA ALS REIS, DES DE EL CASAL DE LES COTXERES
Carta als Reis en el tradicional sopar de Nadal amb les persones que participen al casal de les cotxeres.
Benvolgudes Majestats,
Sempre heu sigut un referent per a mi, però em consta que des de fa molts anys teniu un col•laborador amb barba blanca, panxa grossa i saca a l’esquena, però atenent que en sou tres i vosaltres porteu carrossa, on hi cap molt més gènere, us faig les meves peticions.
En primer lloc, porteu-me el mecanisme per accelerar la solució de can Canyamars i així en els primers mesos del 2008 els seus veïns veuran la sortida i el resultat definitiu més a prop.
Després, també demano que em porteu l’escrit del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, conforme accepten construir la segona escola de primaria a can Massuet del Far. Si em porteu això, a pocs anys vista, també tindrem una altra escola a Canyamars.
Porteu-me també, l’esperança que s’acabi el pavelló de Canyamars i el final de l’obra de la pista esportiva de can Massuet del Far.
Una altra petició que us faig, és que es desencallin, al més aviat possible, totes les gestions que s’estan fent per donar llum verda a la construcció de la Variant de Dosrius.
Ajudeu-me, també, a tirar endavant la Fundació, o l’òrgan que considereu més convenient, per dinamitzar el Molinot i el Pou del Glaç, que com ja sabeu és del poble.
També necessito “polvets màgics“, amb l’esperit que la nostra regidora la Toñy, si alguna vegada se li abaixen les piles, l’ànim o la veiem una mica “toveta”, li poguem donar la “pòcima” necesaria per recuperar-la, ja que la necessitem al cent per cent.
Amb la vostra màgia, animeu la gent gran perquè ens continuïn explicant les seves inquietuts i així nosaltres poder estar a l’alçada de les seves necessitats i desitjos, m’agradaria que la gent gran sabés el cofoi que em sento al veure la seva implicació en tot el que s’organitza, gràcies a ells tindrem garantida aquella dita que diu “ Quan més serem més riurem”.
Us he demanat “polvets màgics” per a la Toñy, però també us demano que em prepareu la barreja del que faci falta per si algun dia ens manca l’empenta suficient com per defensar aquest municipi, per estimar la seva gent i servir-la amb la màxima diligència i afecte posible.
Com bé sabeu, tot això que us demano, m’ho podeu deixar a la porta de casa o també a l’Ajuntament, però no us preocupeu per l’indret del municipi on ho deixeu, perquè ja sabeu que els “trastejo” tots.
Només amb un senyal d’on ho he d’anar a buscar, i no patiu que jo ja hi faré cap, amb gran gratitud i admiració per vostres Majestats.
Una molt cordial salutació.
Josep Jo i Munné
Alcalde del Municipi de Dosius
Dosrius, 22 de desembre de 2007
Benvolgudes Majestats,
Sempre heu sigut un referent per a mi, però em consta que des de fa molts anys teniu un col•laborador amb barba blanca, panxa grossa i saca a l’esquena, però atenent que en sou tres i vosaltres porteu carrossa, on hi cap molt més gènere, us faig les meves peticions.
En primer lloc, porteu-me el mecanisme per accelerar la solució de can Canyamars i així en els primers mesos del 2008 els seus veïns veuran la sortida i el resultat definitiu més a prop.
Després, també demano que em porteu l’escrit del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, conforme accepten construir la segona escola de primaria a can Massuet del Far. Si em porteu això, a pocs anys vista, també tindrem una altra escola a Canyamars.
Porteu-me també, l’esperança que s’acabi el pavelló de Canyamars i el final de l’obra de la pista esportiva de can Massuet del Far.
Una altra petició que us faig, és que es desencallin, al més aviat possible, totes les gestions que s’estan fent per donar llum verda a la construcció de la Variant de Dosrius.
Ajudeu-me, també, a tirar endavant la Fundació, o l’òrgan que considereu més convenient, per dinamitzar el Molinot i el Pou del Glaç, que com ja sabeu és del poble.
També necessito “polvets màgics“, amb l’esperit que la nostra regidora la Toñy, si alguna vegada se li abaixen les piles, l’ànim o la veiem una mica “toveta”, li poguem donar la “pòcima” necesaria per recuperar-la, ja que la necessitem al cent per cent.
Amb la vostra màgia, animeu la gent gran perquè ens continuïn explicant les seves inquietuts i així nosaltres poder estar a l’alçada de les seves necessitats i desitjos, m’agradaria que la gent gran sabés el cofoi que em sento al veure la seva implicació en tot el que s’organitza, gràcies a ells tindrem garantida aquella dita que diu “ Quan més serem més riurem”.
Us he demanat “polvets màgics” per a la Toñy, però també us demano que em prepareu la barreja del que faci falta per si algun dia ens manca l’empenta suficient com per defensar aquest municipi, per estimar la seva gent i servir-la amb la màxima diligència i afecte posible.
Com bé sabeu, tot això que us demano, m’ho podeu deixar a la porta de casa o també a l’Ajuntament, però no us preocupeu per l’indret del municipi on ho deixeu, perquè ja sabeu que els “trastejo” tots.
Només amb un senyal d’on ho he d’anar a buscar, i no patiu que jo ja hi faré cap, amb gran gratitud i admiració per vostres Majestats.
Una molt cordial salutació.
Josep Jo i Munné
Alcalde del Municipi de Dosius
Dosrius, 22 de desembre de 2007
22 diciembre 2007
JA HEM PRESENTAT EN PÚBLIC EL DOLMEN DE CA L’ARENES
El passat dia 15 de desembre d’enguany, es va fer l’acte oficial ensenyant el dolmen de ca l’Arenes. Aquest és el nom que ha guanyat. A mi m’hagués agradat més anomenar-lo amb el nom del bandoler que s’amagava en aquelles contrades, en Nyacapà, però no em sap greu, ja que li sé veure la part positiva, i el nom no fa el fet.
A part de la importància d’aquesta construcció funerària megalítica, vull fer un reconeixement a les persones que hi han treballat: els arqueòlegs contractats pel Museu de Mataró i, sobretot, els voluntaris i les voluntàries que durant el seu temps lliure han anat a ajudar. Tots ells patint les inclemències del temps, bàsicament el sol de justícia que en alguns moments han hagut d’aguantar.
Però en tot aquest enrenou i moguda hi ha dues persones claus, en Joan Manel i la Gemma, masovers de ca l’Arenes. Ells són els que el van descobrir, ells han donat tot el que han pogut i tot el que es pot donar: material, saviesa, bon tracte, passió, il•lusió. No sé què més posar-hi, però la veritat és que trobar-te a qualsevol dels dos i que t’expliquin la cosa més senzilla és un plaer, ja que estan amarats de saviesa sentida i apassionada.
Joan Manel i Gemma, estic content que al dolmen li hagin posat el nom de ca l’Arenes. Malgrat que no en sou els propietaris, en tot el seu entorn es respira els vostres valors.
A part de la importància d’aquesta construcció funerària megalítica, vull fer un reconeixement a les persones que hi han treballat: els arqueòlegs contractats pel Museu de Mataró i, sobretot, els voluntaris i les voluntàries que durant el seu temps lliure han anat a ajudar. Tots ells patint les inclemències del temps, bàsicament el sol de justícia que en alguns moments han hagut d’aguantar.
Però en tot aquest enrenou i moguda hi ha dues persones claus, en Joan Manel i la Gemma, masovers de ca l’Arenes. Ells són els que el van descobrir, ells han donat tot el que han pogut i tot el que es pot donar: material, saviesa, bon tracte, passió, il•lusió. No sé què més posar-hi, però la veritat és que trobar-te a qualsevol dels dos i que t’expliquin la cosa més senzilla és un plaer, ja que estan amarats de saviesa sentida i apassionada.
Joan Manel i Gemma, estic content que al dolmen li hagin posat el nom de ca l’Arenes. Malgrat que no en sou els propietaris, en tot el seu entorn es respira els vostres valors.
20 diciembre 2007
TRANSPORT ESCOLAR DINS DEL NOSTRE MUNICIPI
La realitat de totes les circumstàncies ha portat a un esverament generalitzat. Ho entenc. Ja fa molts dies que estem treballant perquè tingui les repercussions mínimes, però malament quan un tema es polititza i s’utilitza per anar en contra de les persones, quan aquest fet passa, és pràcticament impossible satisfer les exigències.
Des de l’Ajuntament de Dosrius ens hi hem volgut posar i explicar la situació a les famílies, això que no és competència de l’Ajuntament, però atenent que afecta els nostres veïns i les nostres veïnes, hi estem treballant.
Quan s’ha explicat la realitat, se n’ha tingut una lectura molt negativa, amb actituds agres, per part d’uns, i amb la utilització del fet, per part d’altres.
Des de l’Ajuntament hem intentat buscar tots els mecanismes i estem parlat amb totes les administracions que hi puguin aportar solucions.
Estic convençut que, al cap de tres o quatres setmanes d’haver començat el segon trimestre d’aquest curs escolar, els resultats seran satisfactoris. Ja he dit que per a segons qui seran criticables, perquè en aquest tema, com bé he explicat, s’hi ha barrejat l’animadversió contra algú, i això malmet l’ambient i crispa la relació.
Des de l’Ajuntament de Dosrius ens hi hem volgut posar i explicar la situació a les famílies, això que no és competència de l’Ajuntament, però atenent que afecta els nostres veïns i les nostres veïnes, hi estem treballant.
Quan s’ha explicat la realitat, se n’ha tingut una lectura molt negativa, amb actituds agres, per part d’uns, i amb la utilització del fet, per part d’altres.
Des de l’Ajuntament hem intentat buscar tots els mecanismes i estem parlat amb totes les administracions que hi puguin aportar solucions.
Estic convençut que, al cap de tres o quatres setmanes d’haver començat el segon trimestre d’aquest curs escolar, els resultats seran satisfactoris. Ja he dit que per a segons qui seran criticables, perquè en aquest tema, com bé he explicat, s’hi ha barrejat l’animadversió contra algú, i això malmet l’ambient i crispa la relació.
12 diciembre 2007
EL PLAER DE TREBALLAR
Entre finals de novembre i tot el mes de desembre la meva vida laboral es comprimeix d’una manera espectacular, ja que gairebé tothom sap que la meva professió, a part de ser dirigent d’administracions públiques, és la de pagès i dins del món de la pagesia, el cultiu que en aquests moments desenvolupo és el de la producció d’arbres de Nadal.
És una temporada d’aquelles estresants, però també molt apassionant, ja que te n’adones que fer qualsevol tipus de feina ben feta és un art, però vull que quedi molt clar que em refereixo a qualsevol feina: Escombrar, remenar un arbre, carregar, descarregar...
És un plaer veure fer qualsevol moviment a la feina, quan una persona el sap fer bé. Per aquest motiu, sempre he dit, i ho defenso a tot arreu, que per anar a treballar s’hi ha d’anar amb tots els sentits ben posats. No s’hi val haver perdut la nit, perquè és impossible rendir i treballar bé. Poder gaudir treballant és de les experiències més enriquidores i saludables que existeixen.
Durant aquesta temporada contracto alguns treballadors que m’ajuden a tirar endavant la feina en aquests dies tan estressants. Hi ha dies que el treballador, a les 8 del matí, agafa l’ampolla d’aigua i es veu mig litre sense haver suat. Això ja et fa pensar malament. Te n’adones que aquella persona patirà, perquè no té el cos predisposat a enfrontar-se a una jornada de treball. Veus que agafa un arbre i no ho fa amb art, li costa tenir iniciativa, el seu bellugar és com si portés el fre de mà posat. En definitiva, et fa patir perquè veus que no gaudeix de la vida.
Un consell a tothom, és molt important saber menjar i saber dormir quan estàs en jornades molt intenses de feina!
És una temporada d’aquelles estresants, però també molt apassionant, ja que te n’adones que fer qualsevol tipus de feina ben feta és un art, però vull que quedi molt clar que em refereixo a qualsevol feina: Escombrar, remenar un arbre, carregar, descarregar...
És un plaer veure fer qualsevol moviment a la feina, quan una persona el sap fer bé. Per aquest motiu, sempre he dit, i ho defenso a tot arreu, que per anar a treballar s’hi ha d’anar amb tots els sentits ben posats. No s’hi val haver perdut la nit, perquè és impossible rendir i treballar bé. Poder gaudir treballant és de les experiències més enriquidores i saludables que existeixen.
Durant aquesta temporada contracto alguns treballadors que m’ajuden a tirar endavant la feina en aquests dies tan estressants. Hi ha dies que el treballador, a les 8 del matí, agafa l’ampolla d’aigua i es veu mig litre sense haver suat. Això ja et fa pensar malament. Te n’adones que aquella persona patirà, perquè no té el cos predisposat a enfrontar-se a una jornada de treball. Veus que agafa un arbre i no ho fa amb art, li costa tenir iniciativa, el seu bellugar és com si portés el fre de mà posat. En definitiva, et fa patir perquè veus que no gaudeix de la vida.
Un consell a tothom, és molt important saber menjar i saber dormir quan estàs en jornades molt intenses de feina!
06 diciembre 2007
UN ESCRIT MÉS SOBRE CORREUS DE CAN MASSUET DEL FAR
El tema de correus al nostre municipi es pot superar d'una manera molt important, sobre tot a can Massuet, aquest és una carta més enviada a Madrid.
Sr. José Antonio Amelibia
Director Comercial y Marketing
C O R R E O S
Campo de las Naciones
Vía de Dublín, 7 – 4ª planta
28070 Madrid
Distinguido señor,
El pasado 20 de noviembre entró un escrito ante este Ayuntamiento de Dosrius, registro de entrada nº 6062, que nos mandó con fecha de salida de Madrid el día 16 de noviembre, en el cual nos hacía una explicación sobre la situación de Correos en nuestro municipio, especialmente en can Massuet del Far.
Este escrito viene motivado por unas quejas que desde el Ayuntamiento se tramitaron, a raíz de una situación que se arrastra desde hace muchos años.
Lo que le voy a contar seguramente no es competencia suya, ya que las quejas las tramitamos con el Sr. Damián Santiago Martín, a quien si usted lo cree conveniente puede hacer llegar este escrito, o bien lo envía a la persona que le corresponda.
Can Massuet del Far es un núcleo de población en el cual viven el 50% de las personas que están dadas de alta en el padrón del Ayuntamiento de Dosrius. Esto significa unas 2.500 personas, más las que también tienen su residencia en este núcleo, pero que están empadronadas en otro municipio, calculamos que puede ser el 30% de los que están dados de alta en el Ayuntamiento de Dosrius.
Quería también contarle que todas las calles de can Massuet del Far tienen nombre con el cartel en todas las intersecciones que existen y, además, también tienen el número que les corresponde, colocados en cada puerta de cada vivienda.
No podremos valorar la satisfacción del servicio de Correos como buena, hasta que ustedes no repartan la correspondencia diaria casa por casa. Ésta es una reivindicación histórica y a veces daba la sensación, con la infinidad de reuniones que hemos tenido, con las personas que representan Correos en Catalunya, que éste era un hecho alcanzable.
Consecuentemente, la exposición que usted hace que este núcleo de can Massuet tiene una concentración de buzones, lamentablemente es la realidad. Por este motivo y tal como le he expuesto, le agradeceré que haga todo lo posible para que Correos reparta la correspondencia diaria casa por casa en este núcleo de población.
Estamos a su disposición para buscar soluciones, esperando que esta carta llegue a la persona que pueda solucionar este gravísimo problema que tenemos en can Massuet del Far.
Atentamente,
Josep Jo i Munné
Alcalde
Dosrius,desembre de 2007
Sr. José Antonio Amelibia
Director Comercial y Marketing
C O R R E O S
Campo de las Naciones
Vía de Dublín, 7 – 4ª planta
28070 Madrid
Distinguido señor,
El pasado 20 de noviembre entró un escrito ante este Ayuntamiento de Dosrius, registro de entrada nº 6062, que nos mandó con fecha de salida de Madrid el día 16 de noviembre, en el cual nos hacía una explicación sobre la situación de Correos en nuestro municipio, especialmente en can Massuet del Far.
Este escrito viene motivado por unas quejas que desde el Ayuntamiento se tramitaron, a raíz de una situación que se arrastra desde hace muchos años.
Lo que le voy a contar seguramente no es competencia suya, ya que las quejas las tramitamos con el Sr. Damián Santiago Martín, a quien si usted lo cree conveniente puede hacer llegar este escrito, o bien lo envía a la persona que le corresponda.
Can Massuet del Far es un núcleo de población en el cual viven el 50% de las personas que están dadas de alta en el padrón del Ayuntamiento de Dosrius. Esto significa unas 2.500 personas, más las que también tienen su residencia en este núcleo, pero que están empadronadas en otro municipio, calculamos que puede ser el 30% de los que están dados de alta en el Ayuntamiento de Dosrius.
Quería también contarle que todas las calles de can Massuet del Far tienen nombre con el cartel en todas las intersecciones que existen y, además, también tienen el número que les corresponde, colocados en cada puerta de cada vivienda.
No podremos valorar la satisfacción del servicio de Correos como buena, hasta que ustedes no repartan la correspondencia diaria casa por casa. Ésta es una reivindicación histórica y a veces daba la sensación, con la infinidad de reuniones que hemos tenido, con las personas que representan Correos en Catalunya, que éste era un hecho alcanzable.
Consecuentemente, la exposición que usted hace que este núcleo de can Massuet tiene una concentración de buzones, lamentablemente es la realidad. Por este motivo y tal como le he expuesto, le agradeceré que haga todo lo posible para que Correos reparta la correspondencia diaria casa por casa en este núcleo de población.
Estamos a su disposición para buscar soluciones, esperando que esta carta llegue a la persona que pueda solucionar este gravísimo problema que tenemos en can Massuet del Far.
Atentamente,
Josep Jo i Munné
Alcalde
Dosrius,desembre de 2007
01 diciembre 2007
ACTE SOBRE LA GUERRA CIVIL. DOSRIUS (1936-1939). MEMÒRIA I HISTÒRIA
Ja tornem a tenir la sort de poder assistir a actes muntats per l’Arxiu Municipal de Dosrius (AMD). Les persones que el composen no paren, però de tant en tant fan aquests actes que ens omplen tant i que ens deixen meravellats, pels missatges que ens transmet la història.
L’últim que vam poder experimentar va ser el pregó de la festa major. Quin problema que tenen els propers que l’hagin de fer!.
Aquesta és la part negativa que hi veig, ja que va ser d’un nivell espectacular.
Ara han iniciat un seguit d’actes sobre la Guerra Civil a Dosrius (1936-1939). Dissabte passat 24 es va fer el primer.
L’esdeveniment va complir tots els seus objectius amb escreix. Tothom que va poder-hi assistir, la sala de plens de l’Ajuntament estava plena, va sortir molt satisfet de les explicacions que va donar la historiadora Margarida Colomer. Va ser un privilegi que hagués vingut aquesta historiadora tan experta en el tema, que va fer les explicacions amb una gran neutralitat i amb una senzillesa molt entenedora. La conferència va tractar de la Guerra Civil a Catalunya i al Maresme.
L’altra ponent va ser l’Helena Sagristà, que ens va explicar el seu treball de recerca de 2n de batxillerat, sobre la Guerra Civil a Dosrius. Grans missatges tant d’una banda com de l’altra.
El que més ressaltaria és que durant la Guerra Civil, les persones del municipi de Dosrius, tot i tenir les seves diferències, es van defensar les unes a les altres, posant en perill les seves vides.
Aquest cicle d’actes va començar dissabte passat. El proper 15 de desembre, a les 6 de la tarda, n’hi haurà un altre i al final de totes aquestes jornades es publicarà un monogràfic sobre la Guerra Civil a Dosrius. Això serà al gener de 2009.
Val la pena viure la nostra història. Aconsello l’assistència a tots aquests actes!
L’últim que vam poder experimentar va ser el pregó de la festa major. Quin problema que tenen els propers que l’hagin de fer!.
Aquesta és la part negativa que hi veig, ja que va ser d’un nivell espectacular.
Ara han iniciat un seguit d’actes sobre la Guerra Civil a Dosrius (1936-1939). Dissabte passat 24 es va fer el primer.
L’esdeveniment va complir tots els seus objectius amb escreix. Tothom que va poder-hi assistir, la sala de plens de l’Ajuntament estava plena, va sortir molt satisfet de les explicacions que va donar la historiadora Margarida Colomer. Va ser un privilegi que hagués vingut aquesta historiadora tan experta en el tema, que va fer les explicacions amb una gran neutralitat i amb una senzillesa molt entenedora. La conferència va tractar de la Guerra Civil a Catalunya i al Maresme.
L’altra ponent va ser l’Helena Sagristà, que ens va explicar el seu treball de recerca de 2n de batxillerat, sobre la Guerra Civil a Dosrius. Grans missatges tant d’una banda com de l’altra.
El que més ressaltaria és que durant la Guerra Civil, les persones del municipi de Dosrius, tot i tenir les seves diferències, es van defensar les unes a les altres, posant en perill les seves vides.
Aquest cicle d’actes va començar dissabte passat. El proper 15 de desembre, a les 6 de la tarda, n’hi haurà un altre i al final de totes aquestes jornades es publicarà un monogràfic sobre la Guerra Civil a Dosrius. Això serà al gener de 2009.
Val la pena viure la nostra història. Aconsello l’assistència a tots aquests actes!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
