El passat dimecres es va organitzar una d’aquelles festes memorables, principalment per als culés: convocatòria al pavelló de Dosrius, per poder seguir en directe la final de la Copa del Rei, acte organitzat per la Penya Barcelonista del municipi.
Una Penya de la qual en coneixem els seus integrants, però que jo personalment mai havia pogut assistir a un acte organitzat per ells, que tingués aquestes magnituds.
La veritat és que va ser espectacular de la manera com ho varen plantejar tot, tant la capacitat de donar sopar a prop de 300 persones, en qüestió de mitja horeta; com la qualitat del sopar, amb un preu simbòlic: 5 euros per als no socis i de franc per als socis.
Es va viure un ambient verdaderament de festa, que va acabar amb celebracions i els crits típics de l’afició de l’equip guanyador.
Aquestes quatre línies han de servir per agrair i reconèixer la tasca feta per la Penya Barcelonista. Sembla que en siguin pocs, però al moment d’activar-se varen fer una gran colla, organitzada i gaudint del seu treball. Sempre ho he dit, quan els organitzadors s’ho passen bé, transmeten aquest sentiment a la resta de les persones i per això la data del 13 de maig serà històrica, tant pel que vam aconseguir els culés, com per l’acte que es va fer al pavelló de Dosrius.
De ben segur que no serà l’últim esdeveniment organitzat per la Penya Barcelonista i que la població podrà gaudir de més festes plantejades per aquest col•lectiu divers, però que ha demostrat molta capacitat per tirar endavant el que es planteja i en aquest cas amb nota alta.
Moltes gràcies Penya Barcelonista i endavant!
15 mayo 2009
12 mayo 2009
EN JOAN COMPANYÓ
El passat diumenge al matí vaig anar a veure en Joan Companyó, el marit de la Paloma Vicente. És a dir, les dues persones que han forjat el magnífic projecte dels Rucs del Corredor.
En Joan l’encaixo dins de la meva generació, malgrat que té algun any menys que jo, però som d’aquella fornada que defineixo com la que han vist treballar els seus pares i és això el que han après: el treball, donant gràcies per tenir feina i pensant que la felicitat et ve per la feina feta.
El vaig anar a visitar perquè feia tres setmanes que va tenir un accident laboral. Es pot dir que va tornar a néixer, perquè un 99% de persones que pateixen un accident com el d’en Joan queden mortes a l’acte.
Un cop han anat passant els dies, ell mateix n’és conscient i explica l’accident dient que els metges manifesten que el seu àngel de la guarda va fer hores extres.
El vaig veure animat. Sovint preguntava per ell, però no m’atrevia anar-lo a veure, ja que era conscient que donada la situació en què es trobava no era agradable rebre visites, però jo penso que la del diumenge al matí la va agrair. Vàrem parlar de com en som d’insignificants en aquesta vida, de tot el que li va passar pel cap quan estava a terra, ja que va caure d’un ruc. Fruit de la caiguda, el seu cos va tenir una sèrie de reaccions, passant-li pel cap el pitjor que ens puguem arribar a imaginar.
Són aquells moments en què reflexiones i se’t presenten imatges molt potents de situacions viscudes, veient-te molt a prop del no res, desmuntant-te tot el que has planificat i el que ets, gràcies als que t’estimen i estan al teu entorn. A més d’explicar-me totes aquestes reflexions, em va agradar quan em va dir: “Ara hem de tirar endavant amb els nostres projectes, nosaltres som feliços així, superant reptes, que en el seu inici són utopies, però un cop hi estem ficats, multipliquem els nostres objectius i amb la nostra il•lusió, ganes i persistència millorem el projecte inicial”.
Joan i Paloma no us mereixeu el que heu viscut aquestes darreres tres setmanes. Pel que m’heu dit, d’aquí uns mesos no quedarà cap seqüela de l’accident patit. Pel que m’heu explicat, continuareu treballant amb aquest projecte que és l’orgull del nostre municipi, que l’heu fet amb les vostres mans, el vostre treball, el vostre esforç i, sobretot, la vostra il•lusió.
M’agradaria que us sentíssiu tan orgullosos del que heu fet, com me’n sento jo. Sé que teniu grans projectes i que els superareu, malgrat que a vegades traieu l’aire del vostre cos amb esforç i mirant a terra, preguntant-vos si val la pena, però jo us vull encoratjar i dir-vos que sí que val la pena, perquè malgrat que siguem insignificants, les nostres obres queden i la vostra sí que és una realitat.
En Joan l’encaixo dins de la meva generació, malgrat que té algun any menys que jo, però som d’aquella fornada que defineixo com la que han vist treballar els seus pares i és això el que han après: el treball, donant gràcies per tenir feina i pensant que la felicitat et ve per la feina feta.
El vaig anar a visitar perquè feia tres setmanes que va tenir un accident laboral. Es pot dir que va tornar a néixer, perquè un 99% de persones que pateixen un accident com el d’en Joan queden mortes a l’acte.
Un cop han anat passant els dies, ell mateix n’és conscient i explica l’accident dient que els metges manifesten que el seu àngel de la guarda va fer hores extres.
El vaig veure animat. Sovint preguntava per ell, però no m’atrevia anar-lo a veure, ja que era conscient que donada la situació en què es trobava no era agradable rebre visites, però jo penso que la del diumenge al matí la va agrair. Vàrem parlar de com en som d’insignificants en aquesta vida, de tot el que li va passar pel cap quan estava a terra, ja que va caure d’un ruc. Fruit de la caiguda, el seu cos va tenir una sèrie de reaccions, passant-li pel cap el pitjor que ens puguem arribar a imaginar.
Són aquells moments en què reflexiones i se’t presenten imatges molt potents de situacions viscudes, veient-te molt a prop del no res, desmuntant-te tot el que has planificat i el que ets, gràcies als que t’estimen i estan al teu entorn. A més d’explicar-me totes aquestes reflexions, em va agradar quan em va dir: “Ara hem de tirar endavant amb els nostres projectes, nosaltres som feliços així, superant reptes, que en el seu inici són utopies, però un cop hi estem ficats, multipliquem els nostres objectius i amb la nostra il•lusió, ganes i persistència millorem el projecte inicial”.
Joan i Paloma no us mereixeu el que heu viscut aquestes darreres tres setmanes. Pel que m’heu dit, d’aquí uns mesos no quedarà cap seqüela de l’accident patit. Pel que m’heu explicat, continuareu treballant amb aquest projecte que és l’orgull del nostre municipi, que l’heu fet amb les vostres mans, el vostre treball, el vostre esforç i, sobretot, la vostra il•lusió.
M’agradaria que us sentíssiu tan orgullosos del que heu fet, com me’n sento jo. Sé que teniu grans projectes i que els superareu, malgrat que a vegades traieu l’aire del vostre cos amb esforç i mirant a terra, preguntant-vos si val la pena, però jo us vull encoratjar i dir-vos que sí que val la pena, perquè malgrat que siguem insignificants, les nostres obres queden i la vostra sí que és una realitat.
10 mayo 2009
DOSRIUS, municipi CHALLENGE
Dosrius és un dels 17 municipis del Maresme on els millors triatletes de món posaran a prova les seves forces el proper 24 de maig, data en la qual es durà a terme el I MIG CHALLENGE COSTA DE BARCELONA-MARESME.
Es tracta d’un triatló, un dels esports més durs del món. Els esportistes primer fan 3.800 metres nedant, sortint de l’aigua agafen la bicicleta i fan una cursa de 180km per carretera i després corren a peu una marató
(42,125 km). Aquestes distàncies es faran al Challenge programat per al 4 d’octubre. El 24 de maig cada modalitat tindrà la meitat del recorregut. A més, aquest mig triatló també puntuarà per al campionat del mon de bombers i policies locals.
Any rera any, aquesta disciplina esportiva té més adeptes. Això implicarà comptar amb la presència de representants d’entre 40 i 50 països que, sovint, viatgen acompanyats de familiars i amics. I ho fan al llarg de tot l’any tota vegada que a la nostra comarca s’ha construït un centre d’alt rendiment especialitzat en aquesta disciplina. Això vol dir que moltes persones, durant les seves vacances i el seu cicle de dies lliures, tindran com a referència venir al nostre territori per fer la preparació del triatló.
Perquè s’enduguin un bon record de la nostra comarca, s’estan preparant paquets turístics, gastronòmics, culturals, de lleure, ofertes de comerç...etc.
El CHALLENGE a Dosrius
Des de l’ajuntament pensem que el fet que Dosrius sigui municipi CHALLENGE beneficiarà i dinamitzarà els sectors econòmics del nostre poble tota vegada que aquesta prova esportiva té una publicitat d’àmbit mundial.
Afectacions el 24 de maig
La disciplina de bicicleta arribarà fins a la plaça Glorieta de Catalunya (davant l’Ajuntament). Això implicarà el tancament durant unes hores de la carretera que va de Dosrius fins a sota el pont de l’autovia. De fet, al Maresme hi haurà més de 40km de carreteres tallades: La N-II (entre Calella i El Masnou) i tot l’eix lateral de la riera d’Argentona (des de la N-II fins a Dosrius).
En el cas de Dosrius, caldrà utilitzar les alternatives que durant el mes d’agost de 2006 es varen fer servir amb motiu de les obres de la carretera. En cas de qualsevol urgència, es podrà utilitzar la via de comunicació tallada.
Uns dies abans de la prova es comunicaran més detalls de l’esdeveniment i de les alternatives de circulació.
Aprofitem per convidar tota la població i les entitats a participar en aquest gran esdeveniment esportiu
Es tracta d’un triatló, un dels esports més durs del món. Els esportistes primer fan 3.800 metres nedant, sortint de l’aigua agafen la bicicleta i fan una cursa de 180km per carretera i després corren a peu una marató
(42,125 km). Aquestes distàncies es faran al Challenge programat per al 4 d’octubre. El 24 de maig cada modalitat tindrà la meitat del recorregut. A més, aquest mig triatló també puntuarà per al campionat del mon de bombers i policies locals.
Any rera any, aquesta disciplina esportiva té més adeptes. Això implicarà comptar amb la presència de representants d’entre 40 i 50 països que, sovint, viatgen acompanyats de familiars i amics. I ho fan al llarg de tot l’any tota vegada que a la nostra comarca s’ha construït un centre d’alt rendiment especialitzat en aquesta disciplina. Això vol dir que moltes persones, durant les seves vacances i el seu cicle de dies lliures, tindran com a referència venir al nostre territori per fer la preparació del triatló.
Perquè s’enduguin un bon record de la nostra comarca, s’estan preparant paquets turístics, gastronòmics, culturals, de lleure, ofertes de comerç...etc.
El CHALLENGE a Dosrius
Des de l’ajuntament pensem que el fet que Dosrius sigui municipi CHALLENGE beneficiarà i dinamitzarà els sectors econòmics del nostre poble tota vegada que aquesta prova esportiva té una publicitat d’àmbit mundial.
Afectacions el 24 de maig
La disciplina de bicicleta arribarà fins a la plaça Glorieta de Catalunya (davant l’Ajuntament). Això implicarà el tancament durant unes hores de la carretera que va de Dosrius fins a sota el pont de l’autovia. De fet, al Maresme hi haurà més de 40km de carreteres tallades: La N-II (entre Calella i El Masnou) i tot l’eix lateral de la riera d’Argentona (des de la N-II fins a Dosrius).
En el cas de Dosrius, caldrà utilitzar les alternatives que durant el mes d’agost de 2006 es varen fer servir amb motiu de les obres de la carretera. En cas de qualsevol urgència, es podrà utilitzar la via de comunicació tallada.
Uns dies abans de la prova es comunicaran més detalls de l’esdeveniment i de les alternatives de circulació.
Aprofitem per convidar tota la població i les entitats a participar en aquest gran esdeveniment esportiu
04 mayo 2009
ESCRIT A TOTES LES ENTITATS
Referent a tot el debat que s'ha generat al tema de les escòries l'Ajuntament inicia un procés participatiu enviant aquest escrit a totes les entitats del municipi, que són més de 50.
Benvolguts/des,
Com bé sabeu, ens trobem en un procés de recessió econòmica important i això no només ho noten les famílies, sinó que també ho pateixen les administracions públiques i, per tant, l’Ajuntament de Dosrius no se n’escapa. Els entesos diuen que ens en sortirem, però que l’abundància d’anys enrere ens costarà tornar-la a viure.
Per altra banda, l’Ajuntament ha de donar els mateixos serveis, amb qualitat i eficiència, però els recursos han minvat. A més a més, té la voluntat d’obrir nous equipaments per a la població, concretament aquest any s’inicia el servei d’escola bressol, amb uns costos importants per a l’Ajuntament.
També tenim planificat construir la biblioteca municipal i altres realitats que sabem que ens costaran diners, com tot el procés de can Canyamars, o el tema del transport escolar, degut a les característiques del nostre municipi. Pel que fa a la qüestió del transport escolar, l’Ajuntament cada vegada ha de posar més recursos per ajudar les famílies a fer front al cost d’aquest servei. Així podríem anar enumerant despeses que, constantment, van augmentant per donar els serveis que la població requereix.
Hi ha dues vies per aconseguir equilibrar aquest augment de necessitats econòmiques. Una és la d’augmentar els impostos i l’altra és la de buscar recursos de procedència diversa.
Pel que fa a l’augment d’impostos, intentem per tots els mitjans de no fer-ho per sobre de l’IPC, ja que a les famílies els és difícil poder suportar un augment superior.
Quant als recursos de procedència diversa, ja fa bastant temps que es practica, buscant diners per altres vies, com ara: subvencions d’altres administracions, aportacions d’empreses particulars, entitats financeres, etc.
Com és sabut, l’empresa que gestiona la pedrera de can Busqué ha sol•licitat un espai per fer-hi una planta de traspàs per recuperar les escòries de la incineradora. En cap cas serà un abocador d’aquestes escòries. Es portaran a la pedrera d’en Busqué i en quatre o cinc mesos es tornaran a utilitzar com a material per a la construcció, principalment com a subbase per a carrers.
Aquesta és una activitat que durant molts anys ha estat situada davant de l’Hospital de Mataró i actualment està ubicada en un polígon industrial de les Franqueses. Per explicar de quin tipus de producte es tracta, podríem dir que és un material inert, que es pot barrejar o no amb runa i àrids, per tal d’emprar-lo per a la construcció i l’obra civil.
La implantació d’activitats econòmiques ve classificada per annexos i, concretament, al nostre municipi ja n’hi ha dotze funcionant que són de l’annex 2.1, que és del mateix tipus que la que es proposa instal•lar a la pedrera d’en Busqué. Si aquesta activitat s’instal•la a Dosrius generaria uns ingressos anuals que en aquests moments podrien representar un 10% de l’IBI que es recapta a tot el municipi o també podríem dir que rebria el que li costa, aproximadament, a l’Ajuntament la gestió de l’escola bressol.
Quan es va informar que existia la possibilitat d’instal•lar aquesta planta de tractament d’escòries al nostre municipi, es va generar una mica de rebombori, sorgint opinions de tots colors.
Amb l’esperit que hi hagi la màxima informació possible, l’Ajuntament de Dosrius iniciarà un procés participatiu, creant una comissió de seguiment d’aquest tema. Per aquest motiu, convido la vostra entitat a què nomeni un/a representant per formar part d’aquesta comissió, sempre i quan ho considereu convenient, en un termini no superior als deu dies, des de la recepció d’aquest escrit.
L’objectiu d’aquesta comissió serà el de fer un seguiment del procés, o sigui: Visitar la planta existent, si és considera convenient, així com altres instal•lacions que hi estan relacionades, amb la finalitat de tenir més coneixements; convocar tècnics coneixedors del tema perquè facilitin la informació necessària i, en el cas que tots els informes que es requereixen siguin favorables per fer la instal•lació d’aquesta planta, fer un seguiment acurat del procés de construcció de la nau tancada, així com de l’evolució de la mateixa activitat.
Aquest procés de participació el liderarà el Sr. Joan Manel Riera, director de l’Escola de Natura del Corredor, situada a ca l’Arenes del municipi de Dosrius.
Espero que si és del vostre interès, en un termini no superior als deu dies, nomeneu un/a representant de la vostra entitat, per formar part d’aquesta comissió.
Rebeu una cordial salutació.
Josep Jo i Munné
Alcalde
Dosrius, 28 d’abril de 2009
Benvolguts/des,
Com bé sabeu, ens trobem en un procés de recessió econòmica important i això no només ho noten les famílies, sinó que també ho pateixen les administracions públiques i, per tant, l’Ajuntament de Dosrius no se n’escapa. Els entesos diuen que ens en sortirem, però que l’abundància d’anys enrere ens costarà tornar-la a viure.
Per altra banda, l’Ajuntament ha de donar els mateixos serveis, amb qualitat i eficiència, però els recursos han minvat. A més a més, té la voluntat d’obrir nous equipaments per a la població, concretament aquest any s’inicia el servei d’escola bressol, amb uns costos importants per a l’Ajuntament.
També tenim planificat construir la biblioteca municipal i altres realitats que sabem que ens costaran diners, com tot el procés de can Canyamars, o el tema del transport escolar, degut a les característiques del nostre municipi. Pel que fa a la qüestió del transport escolar, l’Ajuntament cada vegada ha de posar més recursos per ajudar les famílies a fer front al cost d’aquest servei. Així podríem anar enumerant despeses que, constantment, van augmentant per donar els serveis que la població requereix.
Hi ha dues vies per aconseguir equilibrar aquest augment de necessitats econòmiques. Una és la d’augmentar els impostos i l’altra és la de buscar recursos de procedència diversa.
Pel que fa a l’augment d’impostos, intentem per tots els mitjans de no fer-ho per sobre de l’IPC, ja que a les famílies els és difícil poder suportar un augment superior.
Quant als recursos de procedència diversa, ja fa bastant temps que es practica, buscant diners per altres vies, com ara: subvencions d’altres administracions, aportacions d’empreses particulars, entitats financeres, etc.
Com és sabut, l’empresa que gestiona la pedrera de can Busqué ha sol•licitat un espai per fer-hi una planta de traspàs per recuperar les escòries de la incineradora. En cap cas serà un abocador d’aquestes escòries. Es portaran a la pedrera d’en Busqué i en quatre o cinc mesos es tornaran a utilitzar com a material per a la construcció, principalment com a subbase per a carrers.
Aquesta és una activitat que durant molts anys ha estat situada davant de l’Hospital de Mataró i actualment està ubicada en un polígon industrial de les Franqueses. Per explicar de quin tipus de producte es tracta, podríem dir que és un material inert, que es pot barrejar o no amb runa i àrids, per tal d’emprar-lo per a la construcció i l’obra civil.
La implantació d’activitats econòmiques ve classificada per annexos i, concretament, al nostre municipi ja n’hi ha dotze funcionant que són de l’annex 2.1, que és del mateix tipus que la que es proposa instal•lar a la pedrera d’en Busqué. Si aquesta activitat s’instal•la a Dosrius generaria uns ingressos anuals que en aquests moments podrien representar un 10% de l’IBI que es recapta a tot el municipi o també podríem dir que rebria el que li costa, aproximadament, a l’Ajuntament la gestió de l’escola bressol.
Quan es va informar que existia la possibilitat d’instal•lar aquesta planta de tractament d’escòries al nostre municipi, es va generar una mica de rebombori, sorgint opinions de tots colors.
Amb l’esperit que hi hagi la màxima informació possible, l’Ajuntament de Dosrius iniciarà un procés participatiu, creant una comissió de seguiment d’aquest tema. Per aquest motiu, convido la vostra entitat a què nomeni un/a representant per formar part d’aquesta comissió, sempre i quan ho considereu convenient, en un termini no superior als deu dies, des de la recepció d’aquest escrit.
L’objectiu d’aquesta comissió serà el de fer un seguiment del procés, o sigui: Visitar la planta existent, si és considera convenient, així com altres instal•lacions que hi estan relacionades, amb la finalitat de tenir més coneixements; convocar tècnics coneixedors del tema perquè facilitin la informació necessària i, en el cas que tots els informes que es requereixen siguin favorables per fer la instal•lació d’aquesta planta, fer un seguiment acurat del procés de construcció de la nau tancada, així com de l’evolució de la mateixa activitat.
Aquest procés de participació el liderarà el Sr. Joan Manel Riera, director de l’Escola de Natura del Corredor, situada a ca l’Arenes del municipi de Dosrius.
Espero que si és del vostre interès, en un termini no superior als deu dies, nomeneu un/a representant de la vostra entitat, per formar part d’aquesta comissió.
Rebeu una cordial salutació.
Josep Jo i Munné
Alcalde
Dosrius, 28 d’abril de 2009
30 abril 2009
A LA MARIA GALOPA
Em va arribar una nota que el dia de Sant Jordi, al bar de les piscines de can Massuet del Far, es presentava un llibre d’una veïna del nostre municipi, una veïna que es considera bipolar, és a dir, que passa d’un extrem a l’altre amb molta facilitat, amb els conseqüents trastorns que això produeix.
El fet que una persona que viu entre nosaltres faci un llibre ja és una gran notícia. Per aquest motiu, vaig voler assistir-hi personalment.
En el lloc es va preparar una petita escenificació, molt adient a l’esdeveniment a celebrar, amb una mica de tarima, una taula, envoltada d’unes teles, amb decoració d’insígnies que identifiquen o signifiquen quelcom. Allà hi havia la Maria Galopa signant llibres. Més que signant llibres demanava que et posessis davant seu perquè et feia una dedicació personal, no era un simple compliment de dir o escriure algun tòpic general, no, ella amb les seves habilitats et mirava els ulls i plasmava al primer full del llibre en blanc el seu sentiment de com et veia.
La veritat és que em va sorprendre moltíssim, ja que captaves que s’introduïa dins teu, amb unes gesticulacions molt peculiars, però transmetent-te un esforç per escriure el que ella veia. Em consta que moltes persones que varen passar per allà, un cop la Maria els va llegir el que els havia escrit, dels seus ulls en sortien llàgrimes.
Evidentment, el llibre és per llegir-lo. Jo ja en porto un bon tros i cal admirar la manera en què es despulla explicant la seva situació personal, el que li ha significat tenir aquesta malaltia i, a més a més, la seva visió general de la vida. El llibre explica que degut a una errada dels metges va estar uns tres mesos en coma, amb les conseqüències que això porta per al dia a dia de la família, així com també què es va trobar quan va sortir de l’hospital. La veritat, és un llibre que cal llegir.
Personalment, li vull donar les gràcies, perquè la realitat de la Maria, en més o menys grau, està dins de cadascú i l’explicació tan franca que fa i plasma en aquest llibre, així com les seves opinions són la veritat, des d’un punt de vista, que ha tingut experiències difícils de superar.
El fet que una persona que viu entre nosaltres faci un llibre ja és una gran notícia. Per aquest motiu, vaig voler assistir-hi personalment.
En el lloc es va preparar una petita escenificació, molt adient a l’esdeveniment a celebrar, amb una mica de tarima, una taula, envoltada d’unes teles, amb decoració d’insígnies que identifiquen o signifiquen quelcom. Allà hi havia la Maria Galopa signant llibres. Més que signant llibres demanava que et posessis davant seu perquè et feia una dedicació personal, no era un simple compliment de dir o escriure algun tòpic general, no, ella amb les seves habilitats et mirava els ulls i plasmava al primer full del llibre en blanc el seu sentiment de com et veia.
La veritat és que em va sorprendre moltíssim, ja que captaves que s’introduïa dins teu, amb unes gesticulacions molt peculiars, però transmetent-te un esforç per escriure el que ella veia. Em consta que moltes persones que varen passar per allà, un cop la Maria els va llegir el que els havia escrit, dels seus ulls en sortien llàgrimes.
Evidentment, el llibre és per llegir-lo. Jo ja en porto un bon tros i cal admirar la manera en què es despulla explicant la seva situació personal, el que li ha significat tenir aquesta malaltia i, a més a més, la seva visió general de la vida. El llibre explica que degut a una errada dels metges va estar uns tres mesos en coma, amb les conseqüències que això porta per al dia a dia de la família, així com també què es va trobar quan va sortir de l’hospital. La veritat, és un llibre que cal llegir.
Personalment, li vull donar les gràcies, perquè la realitat de la Maria, en més o menys grau, està dins de cadascú i l’explicació tan franca que fa i plasma en aquest llibre, així com les seves opinions són la veritat, des d’un punt de vista, que ha tingut experiències difícils de superar.
24 abril 2009
LES SITUACIONS MÉS DESAGRADABLES QUE S’HAN DE GESTIONAR DES DE L’AJUNTAMENT
Ja és sobradament conegut que quan es viu en comunitat és molt important ensopegar els veïns amb bon rotllo, ja que si tens la mala sort de tenir veïns amb valors i plantejament diferents als teus, les dificultats de convivència poden ser, en algunes ocasions, insuportables. Fins i tot, hi ha persones que canvien el seu lloc de residència per culpa dels seus veïns.
Aquestes animadversions moltes vegades vénen a parar a l’ajuntament: Que si el veí té això, que si fa allò, que si té un gos que borda, un gall que canta al matí, que si les branques dels arbres sobrepassen als seus terrenys, ... Així podríem enumerar gran quantitat de problemes que apareixen en una instància presentada davant d’aquesta administració, que comporta obrir el corresponent expedient i fer els informes que corresponguin.
El tema és molt delicat, ja que un cop analitzada la situació veus que no hi ha ningú que s’escapi de poder tenir alguna construcció o alguna situació fora d’ordenances. Després, el veí denunciat acaba denunciant a l’altre perquè també incompleix les normatives municipals.
Amb tot això, tècnics i polítics pel mig. Tothom té la seva raó i vol que se li doni. La veritat és que l’equilibri moltes vegades és desagradable, fins i tot, per fer perdre la paciència.
Serveixi aquest escrit per fer un reconeixement als tècnics municipals, ja que dia a dia es troben davant de totes aquestes situacions de desavinences entre veïns i Déu n’hi do lo bé que se’n surten!
Aquestes animadversions moltes vegades vénen a parar a l’ajuntament: Que si el veí té això, que si fa allò, que si té un gos que borda, un gall que canta al matí, que si les branques dels arbres sobrepassen als seus terrenys, ... Així podríem enumerar gran quantitat de problemes que apareixen en una instància presentada davant d’aquesta administració, que comporta obrir el corresponent expedient i fer els informes que corresponguin.
El tema és molt delicat, ja que un cop analitzada la situació veus que no hi ha ningú que s’escapi de poder tenir alguna construcció o alguna situació fora d’ordenances. Després, el veí denunciat acaba denunciant a l’altre perquè també incompleix les normatives municipals.
Amb tot això, tècnics i polítics pel mig. Tothom té la seva raó i vol que se li doni. La veritat és que l’equilibri moltes vegades és desagradable, fins i tot, per fer perdre la paciència.
Serveixi aquest escrit per fer un reconeixement als tècnics municipals, ja que dia a dia es troben davant de totes aquestes situacions de desavinences entre veïns i Déu n’hi do lo bé que se’n surten!
21 abril 2009
LA IMPORTÀNCIA DE LES NOVES TECNOLOGIES
Han arribat a les meves mans les estadístiques de les visites a la pàgina web de l’Ajuntament de Dosrius, dins del primer trimestre del 2009.
La veritat és que m’ha produït una gran satisfacció, ja que et demostra que les noves tecnologies estan molt utilitzades per part de la població, no només del municipi sinó també d’arreu.
Concretament, la pàgina web de l’Ajuntament de Dosrius, durant el mes de gener, va tenir 8.336 visites, durant el mes de febrer, més o menys el mateix nombre, i durant el mes de març va augmentar fins arribar a 9.106 visites en total.
Això representa, amb números rodons, un 10% d’augment referent als mateixos mesos del 2008. També cal ressaltar la quantitat de persones que estan subscrites per rebre informació automàtica dels temes que es pengin a la pàgina web. Cal tenir en compte que el nombre de subscriptors, constantment, va en augment.
Aquí també hi ha una reflexió, ja que podríem dir que no tots els veïns i veïnes van al mateix ritme, donat que som conscients que hi ha moltes cases en les quals Internet no hi ha entrat, per això hem de tenir cura que la informació arribi no només a la pàgina web, sinó també de la manera tradicional.
De mica en mica hem d’anar treballant perquè Internet sigui una eina habitual per a tota la població.
La veritat és que m’ha produït una gran satisfacció, ja que et demostra que les noves tecnologies estan molt utilitzades per part de la població, no només del municipi sinó també d’arreu.
Concretament, la pàgina web de l’Ajuntament de Dosrius, durant el mes de gener, va tenir 8.336 visites, durant el mes de febrer, més o menys el mateix nombre, i durant el mes de març va augmentar fins arribar a 9.106 visites en total.
Això representa, amb números rodons, un 10% d’augment referent als mateixos mesos del 2008. També cal ressaltar la quantitat de persones que estan subscrites per rebre informació automàtica dels temes que es pengin a la pàgina web. Cal tenir en compte que el nombre de subscriptors, constantment, va en augment.
Aquí també hi ha una reflexió, ja que podríem dir que no tots els veïns i veïnes van al mateix ritme, donat que som conscients que hi ha moltes cases en les quals Internet no hi ha entrat, per això hem de tenir cura que la informació arribi no només a la pàgina web, sinó també de la manera tradicional.
De mica en mica hem d’anar treballant perquè Internet sigui una eina habitual per a tota la població.
16 abril 2009
TRENTA ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS
A finals de març principis d’abril, han començat les celebracions dels “Trenta anys d’ajuntaments democràtics”.
Sempre he explicat que la transformació que ha tingut el municipi en aquests trenta anys ha estat espectacular: infraestructures, equipaments, serveis,..
Jo, per la meva banda, estic molt satisfet d’aquests trenta anys. Al mes de juny en farà deu que sóc alcalde i la veritat és que per a mi ha estat una feina apassionant i encara ho continua sent, ja que com sempre he dit: “La qualitat de vida de les persones no té sostre”. Sempre hi ha aquella millora que fent un pas més es pot plasmar.
Ara ens trobem en aquest punt: Tenim els serveis bàsics, els hem de garantir i millorar-los.
Ens toca viure en una època en què les coses no són fàcils, però amb ganes i dedicació s’assoleixen objectius que a vegades et semblen impossibles, sobretot la primera vegada que et vénen al cap, però l’experiència em diu que el treball amb passió dóna resultats espectaculars.
Sempre he explicat que la transformació que ha tingut el municipi en aquests trenta anys ha estat espectacular: infraestructures, equipaments, serveis,..
Jo, per la meva banda, estic molt satisfet d’aquests trenta anys. Al mes de juny en farà deu que sóc alcalde i la veritat és que per a mi ha estat una feina apassionant i encara ho continua sent, ja que com sempre he dit: “La qualitat de vida de les persones no té sostre”. Sempre hi ha aquella millora que fent un pas més es pot plasmar.
Ara ens trobem en aquest punt: Tenim els serveis bàsics, els hem de garantir i millorar-los.
Ens toca viure en una època en què les coses no són fàcils, però amb ganes i dedicació s’assoleixen objectius que a vegades et semblen impossibles, sobretot la primera vegada que et vénen al cap, però l’experiència em diu que el treball amb passió dóna resultats espectaculars.
12 abril 2009
ENDEUTAMENT DE L’AJUNTAMENT DE DOSRIUS
El Ministeri d’Hisenda del Govern Central ha fet públic l’endeutament de tots els ajuntaments de l’Estat Espanyol.
Aquest endeutament l’ha calculat amb uns paràmetres tancats a 31.12.2008 i han dividit aquest xifra entre la població censada oficialment a 01 de gener de 2008.
Pel que fa a Dosrius, ens trobem amb un endeutament per habitant de 237,22 euros. Com sempre he explicat, és un dels més baixos de la comarca del Maresme, ja que la mitjana dels 30 municipis puja 590,31 euros per habitant, havent-hi un municipi que sobrepassa els 3.000,-- euros i tres municipis que ho fan per sobre els 1.000,- euros per habitant. Cal destacar que la mitjana de Catalunya és de 480,-- euros per habitant.
Em satisfan moltíssim aquestes xifres, ja que, d’una banda, la inversió que s’ha realitzat al nostre municipi és molt elevada i, per altra part, l’endeutament ha anat baixant any rere any, ja que deu anys enrere Dosrius era dels ajuntaments del Maresme que econòmicament estava més endeutat.
Cal dir que en aquests moments en què estem patint una crisi bastant profunda, les partides a serveis personals les podrem mantenir, fins i tot, augmentar en cas de necessitat.
Sí que és cert que els ingressos han baixat, però jo tinc confiança que la gestió de l’ajuntament ens portarà a una situació molt suportable per part de tothom.
Aquest endeutament l’ha calculat amb uns paràmetres tancats a 31.12.2008 i han dividit aquest xifra entre la població censada oficialment a 01 de gener de 2008.
Pel que fa a Dosrius, ens trobem amb un endeutament per habitant de 237,22 euros. Com sempre he explicat, és un dels més baixos de la comarca del Maresme, ja que la mitjana dels 30 municipis puja 590,31 euros per habitant, havent-hi un municipi que sobrepassa els 3.000,-- euros i tres municipis que ho fan per sobre els 1.000,- euros per habitant. Cal destacar que la mitjana de Catalunya és de 480,-- euros per habitant.
Em satisfan moltíssim aquestes xifres, ja que, d’una banda, la inversió que s’ha realitzat al nostre municipi és molt elevada i, per altra part, l’endeutament ha anat baixant any rere any, ja que deu anys enrere Dosrius era dels ajuntaments del Maresme que econòmicament estava més endeutat.
Cal dir que en aquests moments en què estem patint una crisi bastant profunda, les partides a serveis personals les podrem mantenir, fins i tot, augmentar en cas de necessitat.
Sí que és cert que els ingressos han baixat, però jo tinc confiança que la gestió de l’ajuntament ens portarà a una situació molt suportable per part de tothom.
05 abril 2009
JA HEM TOMBAT EL MES DE MARÇ
Què vol dir que ja estem a primers d’abril? Doncs per a l’Ajuntament de Dosrius vol dir que hem hagut de fer front al pagament per l’adquisició de terrenys, que penso que són molt importants per al municipi de Dosrius.
Com tothom sap, l’Ajuntament va comprar tota la zona esportiva de can Batlle, per 120.000.000,-- de les antigues pessetes.
També vàrem veure la necessitat de comprar tota la zona del costat de l’antic Escorxador. Dins d’aquesta adquisició hi havia uns 2.000 metres quadrats d’una zona verda, de la qual hi havia la possibilitat que el seu propietari en demanés l’expropiació. També vam considerar important comprar tota la zona del Pou de Glaç de Canyamars.
En el cas del Pou de Glaç de Canyamars, ens vàrem decidir per poder-lo adquirir, perquè veiem la possibilitat que hi havia una línia d’ajuts que no podia anar destinada a altres objectius que no fossin aquests. És a dir, que els diners subvencionats per la Diputació de Barcelona, que podríem dir que representen entre el 60 i el 70% del seu cost, no podien anar destinats a asfaltar carrers, ni a la compra de mobiliari urbà, ni a benestar social, sinó que únicament i exclusivament es podien destinar a la compra de patrimoni municipal. El balanç és positiu, s’han assolit els objectius que ens vam plantejar tres anys enrere, d’acord amb la visió que vàrem tenir en aquell moment.
Com bé dic, ha passat la segona quinzena de març i hem pogut fer els pagaments del Pou del Glaç i dels terrenys de l’Escorxador, uns 360.000 euros.
No ha estat fàcil, però vull fer l’esment que ho hem pogut pagar i, a més a més, que és l’última anualitat de tot el patrimoni que hem adquirit en aquests últims cinc o sis anys. Es tracta de mils metres quadrats per a equipaments i en el cas del Pou de Glaç un bé d’interès arquitectònic, cultural i històric, del qual penso que en traurem molt de profit.
Ara ja ho té el poble, cal donar-hi contingut. La previsió ja hi és, però vull que quedi plasmat en aquest escrit que darrera d’aquesta adquisició de terrenys hi ha moltes hores de negociació, de convèncer, de buscar recursos, de fer convenis, advocats pel mig, més reunions, però podem dir que ja hem tancat aquest procés.
Personalment, em dóna una gran satisfacció haver augmentat el patrimoni de l’Ajuntament, amb terrenys de molta necessitat per a la col•lectivitat i, sobretot, tenint en compte que en aquests moments ja no tenim cap deute pendent.
Com tothom sap, l’Ajuntament va comprar tota la zona esportiva de can Batlle, per 120.000.000,-- de les antigues pessetes.
També vàrem veure la necessitat de comprar tota la zona del costat de l’antic Escorxador. Dins d’aquesta adquisició hi havia uns 2.000 metres quadrats d’una zona verda, de la qual hi havia la possibilitat que el seu propietari en demanés l’expropiació. També vam considerar important comprar tota la zona del Pou de Glaç de Canyamars.
En el cas del Pou de Glaç de Canyamars, ens vàrem decidir per poder-lo adquirir, perquè veiem la possibilitat que hi havia una línia d’ajuts que no podia anar destinada a altres objectius que no fossin aquests. És a dir, que els diners subvencionats per la Diputació de Barcelona, que podríem dir que representen entre el 60 i el 70% del seu cost, no podien anar destinats a asfaltar carrers, ni a la compra de mobiliari urbà, ni a benestar social, sinó que únicament i exclusivament es podien destinar a la compra de patrimoni municipal. El balanç és positiu, s’han assolit els objectius que ens vam plantejar tres anys enrere, d’acord amb la visió que vàrem tenir en aquell moment.
Com bé dic, ha passat la segona quinzena de març i hem pogut fer els pagaments del Pou del Glaç i dels terrenys de l’Escorxador, uns 360.000 euros.
No ha estat fàcil, però vull fer l’esment que ho hem pogut pagar i, a més a més, que és l’última anualitat de tot el patrimoni que hem adquirit en aquests últims cinc o sis anys. Es tracta de mils metres quadrats per a equipaments i en el cas del Pou de Glaç un bé d’interès arquitectònic, cultural i històric, del qual penso que en traurem molt de profit.
Ara ja ho té el poble, cal donar-hi contingut. La previsió ja hi és, però vull que quedi plasmat en aquest escrit que darrera d’aquesta adquisició de terrenys hi ha moltes hores de negociació, de convèncer, de buscar recursos, de fer convenis, advocats pel mig, més reunions, però podem dir que ja hem tancat aquest procés.
Personalment, em dóna una gran satisfacció haver augmentat el patrimoni de l’Ajuntament, amb terrenys de molta necessitat per a la col•lectivitat i, sobretot, tenint en compte que en aquests moments ja no tenim cap deute pendent.
02 abril 2009
ESPERO QUE AQUESTA VEGADA SÍ
Pràcticament ja s’ha acabat l’exposició pública del projecte refós d’urbanització de can Canyamars. Dic que pràcticament, perquè encara queden uns interessats perquè se’ls acabi el termini per presentar al•legacions. En si, el termini d’exposició pública ja ha acabat, però degut a la publicació d’edictes d’algunes persones que no han pogut rebre la notificació cal esperar. Per a la resta, el termini participatiu per expressar opinions ja siguin tècniques, polítiques o del caire que sigui, ja ha finalitzat.
Durant tot aquest temps només hi ha hagut quatre al•legacions importants, dues de molt lògiques, que són de dos particulars. Una típica que és del promotor de la urbanització i una altra del que s’anomena l’Associació Administrativa de Cooperació de la Unitat de can Canyamars. És a dir, l’Associació de Veïns de can Canyamars.
Em sorprèn aquesta darrera al•legació, ja que proposen el soterrament de les línies elèctriques, de les línies telefòniques, fins i tot, la previsió de la xarxa de gas, així com també la previsió de xarxes de telecomunicacions. Tot això està molt bé i potser sí que si volguéssim fer les coses perfectes ho hauríem de contemplar, però això, pel cap baix, són entre tres i quatre milions d’euros.
Ja vam tenir grans debats amb els representants dels veïns en el moment de la redacció del primer projecte d’urbanització i vàrem acordar que la quantitat que es demanava, sumada a les obligacions del que s’havia de fer, era del tot inviable, incloure el soterrament dels serveis aeris i alguns altres.
Sempre hem dit que hem d’intentar fer un projecte digne perquè la gent hi visqui amb qualitat i amb els serveis necessaris per a la població, això vol dir: enllumenat, un servei d’aigua, de clavegueram, voreres i, sobretot, uns bons carrers. Aquest és el projecte que des de l’Ajuntament de Dosrius defensarem i també defensarem que a tots els veïns i veïnes els costi el mínim possible i, a més a més, que es pugui explicar.
Una altra cosa són els criteris polítics i interessos personals, amb l’esperit que aquest procés quedi embarrancat i sigui inviable.
El més important és que es pugui realitzar, que massa dificultats hem tingut.
Durant tot aquest temps només hi ha hagut quatre al•legacions importants, dues de molt lògiques, que són de dos particulars. Una típica que és del promotor de la urbanització i una altra del que s’anomena l’Associació Administrativa de Cooperació de la Unitat de can Canyamars. És a dir, l’Associació de Veïns de can Canyamars.
Em sorprèn aquesta darrera al•legació, ja que proposen el soterrament de les línies elèctriques, de les línies telefòniques, fins i tot, la previsió de la xarxa de gas, així com també la previsió de xarxes de telecomunicacions. Tot això està molt bé i potser sí que si volguéssim fer les coses perfectes ho hauríem de contemplar, però això, pel cap baix, són entre tres i quatre milions d’euros.
Ja vam tenir grans debats amb els representants dels veïns en el moment de la redacció del primer projecte d’urbanització i vàrem acordar que la quantitat que es demanava, sumada a les obligacions del que s’havia de fer, era del tot inviable, incloure el soterrament dels serveis aeris i alguns altres.
Sempre hem dit que hem d’intentar fer un projecte digne perquè la gent hi visqui amb qualitat i amb els serveis necessaris per a la població, això vol dir: enllumenat, un servei d’aigua, de clavegueram, voreres i, sobretot, uns bons carrers. Aquest és el projecte que des de l’Ajuntament de Dosrius defensarem i també defensarem que a tots els veïns i veïnes els costi el mínim possible i, a més a més, que es pugui explicar.
Una altra cosa són els criteris polítics i interessos personals, amb l’esperit que aquest procés quedi embarrancat i sigui inviable.
El més important és que es pugui realitzar, que massa dificultats hem tingut.
27 marzo 2009
NO EM SEMBLA CORRECTE
Si verdaderament es fa efectiva la destitució del Director General de la Policia de Catalunya, Sr. Rafael Olmos, o la del Sr. Joan Delort, de la qual també es parla, no trobo que siguin unes mesures correctes, ni justes, ni necessàries, ni convenients.
A les càrregues que la setmana passada es van fer contra els manifestants, se’ls ha donat un tractament d’importància que no reflecteix la realitat del món universitari del nostre país. Si més no, no fa massa dies, es va veure que tots els grups amb representació al Parlament de Catalunya i tots els rectors de les Universitats feien pinya a favor del Pla Bolonya. Això sí que és un fet significatiu que tots els colors polítics que han tret representació parlamentària hi apostin, que els màxims dirigents de totes les universitats recolzin el pla Bolonia.
Però, ve-t’ho aquí, que el que busquen un quants personatges antisistema és la desestabilització del sistema fent trontollar persones que mereixen tota la meva credibilitat per la seva dedicació, el seu treball i la seva professionalitat.
A vegades penso que el sistema es belluga per minories insignificants. Aquí sí que crec que els mitjans de comunicació han de tenir la seva responsabilitat envers la informació que donen, ja que tenen un poder a l’hora de fer bellugar el sistema, degut als seus posicionaments i tractaments de les notícies.
A les càrregues que la setmana passada es van fer contra els manifestants, se’ls ha donat un tractament d’importància que no reflecteix la realitat del món universitari del nostre país. Si més no, no fa massa dies, es va veure que tots els grups amb representació al Parlament de Catalunya i tots els rectors de les Universitats feien pinya a favor del Pla Bolonya. Això sí que és un fet significatiu que tots els colors polítics que han tret representació parlamentària hi apostin, que els màxims dirigents de totes les universitats recolzin el pla Bolonia.
Però, ve-t’ho aquí, que el que busquen un quants personatges antisistema és la desestabilització del sistema fent trontollar persones que mereixen tota la meva credibilitat per la seva dedicació, el seu treball i la seva professionalitat.
A vegades penso que el sistema es belluga per minories insignificants. Aquí sí que crec que els mitjans de comunicació han de tenir la seva responsabilitat envers la informació que donen, ja que tenen un poder a l’hora de fer bellugar el sistema, degut als seus posicionaments i tractaments de les notícies.
25 marzo 2009
ESTEM A EUROPA O NO
Jo personalment em sento molt còmode de pertànyer a la Comunitat Econòmica Europea i d’estar dins la zona euro.
Sí que és veritat que en moments puntuals és millor que les polítiques econòmiques les puguis fer tu mateix i controlar més la situació, però en general jo crec que en sortim molt beneficiats.
Ja que hi som, hem de ser conseqüents i no veure els possibles perjudicis que això pot generar-nos.
Dic això, amb referència a les protestes d’alguns estudiants universitaris sobre el Pla Bolonya. Jo sempre em pregunto, però si és una directiva europea, com podem dir ara que no volen una cosa que s’ha aprovat fa força temps, fent manifestacions amb posicions molt extremes i propostes inacceptables per part d’aquest col•lectiu que al final l’anomeno antisistema.
Sí que és cert que el nostre sistema té punts millorables, però no n’hi ha cap altre que ens hagi portat on ha fet aquest. Gràcies a la suma de totes les parts positives ens trobem on som en aquests moments.
El pas que ha fet aquest país en els últims trenta anys és espectacular i per això defenso les polítiques globals, malgrat que hi ha sectors minoristes i alguns punts en concret que podem sortir-ne perjudicats.
Sí que és veritat que en moments puntuals és millor que les polítiques econòmiques les puguis fer tu mateix i controlar més la situació, però en general jo crec que en sortim molt beneficiats.
Ja que hi som, hem de ser conseqüents i no veure els possibles perjudicis que això pot generar-nos.
Dic això, amb referència a les protestes d’alguns estudiants universitaris sobre el Pla Bolonya. Jo sempre em pregunto, però si és una directiva europea, com podem dir ara que no volen una cosa que s’ha aprovat fa força temps, fent manifestacions amb posicions molt extremes i propostes inacceptables per part d’aquest col•lectiu que al final l’anomeno antisistema.
Sí que és cert que el nostre sistema té punts millorables, però no n’hi ha cap altre que ens hagi portat on ha fet aquest. Gràcies a la suma de totes les parts positives ens trobem on som en aquests moments.
El pas que ha fet aquest país en els últims trenta anys és espectacular i per això defenso les polítiques globals, malgrat que hi ha sectors minoristes i alguns punts en concret que podem sortir-ne perjudicats.
22 marzo 2009
ARA HEM D’ANAR PER LA PEDRERA DEL ROCÀ
Un dels punts millorables que tenim al nostre municipi és la Pedrera del Rocà, és a dir, la que hi a mà esquerra, pujant cap a can Massuet del Far.
Es veu la muntanya amb un forat considerable, a més a més, el permís d’extracció el tenen en direcció cap al nucli de can Massuet. No només tenim la problemàtica visual, sinó que també hi ha la que es deriva de les explosions que realitzen i la de la sortida de camions, en el punt maleït de la cruïlla de la carretera que va a can Massuet i la que va a Canyamars. Segons m’han comentat, hi ha dies de màxima activitat en què hi surten de 200 a 220 camions.
Tothom sap que és una activitat econòmica legal, però hem de buscar els mecanismes perquè afecti el mínim possible la població.
Pensant-hi molt, s’ha vist que hi ha la possibilitat de modificar la línia d’extracció, és a dir, que sigui de cara a una altra vessant, la de la muntanya. Si ho aconseguim, això comportaria que es permutés el permís d’extracció en direcció can Massuet i que es posés en direcció Cardedeu –Llinars, així el front no es veuria des de can Massuet. Pel que fa als camions, aquests sortirien cap a la carretera de Llinars-Cardedeu. Es restauraria l’actual forat de l’extracció que s’ha fet fins ara, amb la finalitat de deixar una muntanya contínua, que amb el pas dels anys no es noti la petjada d’aquesta pedrera.
S’està treballant amb la finalitat d’assolir tots aquests objectius. Això no s’aconseguirà a curt termini, sinó a mitjà termini, però no es tracta d’un tema impossible, sinó que estic del tot convençut que és possible.
Es veu la muntanya amb un forat considerable, a més a més, el permís d’extracció el tenen en direcció cap al nucli de can Massuet. No només tenim la problemàtica visual, sinó que també hi ha la que es deriva de les explosions que realitzen i la de la sortida de camions, en el punt maleït de la cruïlla de la carretera que va a can Massuet i la que va a Canyamars. Segons m’han comentat, hi ha dies de màxima activitat en què hi surten de 200 a 220 camions.
Tothom sap que és una activitat econòmica legal, però hem de buscar els mecanismes perquè afecti el mínim possible la població.
Pensant-hi molt, s’ha vist que hi ha la possibilitat de modificar la línia d’extracció, és a dir, que sigui de cara a una altra vessant, la de la muntanya. Si ho aconseguim, això comportaria que es permutés el permís d’extracció en direcció can Massuet i que es posés en direcció Cardedeu –Llinars, així el front no es veuria des de can Massuet. Pel que fa als camions, aquests sortirien cap a la carretera de Llinars-Cardedeu. Es restauraria l’actual forat de l’extracció que s’ha fet fins ara, amb la finalitat de deixar una muntanya contínua, que amb el pas dels anys no es noti la petjada d’aquesta pedrera.
S’està treballant amb la finalitat d’assolir tots aquests objectius. Això no s’aconseguirà a curt termini, sinó a mitjà termini, però no es tracta d’un tema impossible, sinó que estic del tot convençut que és possible.
17 marzo 2009
TRET DE SORTIDA DE LA VARIANT DE DOSRIUS
El passat dilluns dia 16 ja va sortir a exposició pública el projecte informatiu per a la construcció de la Variant de Dosrius.
Es tracta d’un nou procediment administratiu que no fa massa temps que és obligatori, a l’hora de fer qualsevol infraestructura, principalment de carreteres. No es tracta del projecte executiu, simplement són unes ratlles indicant per on es preveu que passi la carretera i on s’han de fer les rotondes.
En què consisteix aquest procediment informatiu? Consisteix en estar trenta dies a exposició pública, perquè tothom hi pugui fer les observacions que consideri pertinents.
Un cop ha estat aquests trenta dies a exposició pública s’agafen totes les al•legacions que s’hagin fet i les trameten al Departament de Medi Ambient, que té tres o quatre mesos per fer un estudi exhaustiu de l’emplaçament d’aquest vial, això vol dir que ja serà cap a l’estiu. A continuació, es tramet tot l’expedient al redactor del projecte, per tal que resolgui les propostes i, si és el cas, ajusti el traçat. Un cop feta aquesta feina, s’envia al Conseller. El Conseller tanca aquest expedient administratiu i encarrega el projecte executiu. Es calcula que a finals d’aquest any, o primers del 2010, es doni a una enginyeria perquè en un termini d’uns sis mesos es pugui redactar aquest projecte executiu.
Entre una cosa i una altra arribarem a finals d’estiu de 2010, que serà quan el projecte executiu, segurament, estarà a exposició pública.
Per tant, esperem que el 2011 sigui l’any que es tiri endavant l’obra, si la Generalitat té a bé contemplar en el seu pressupost aquests 2,4 milions d’euros, que es calcula que costarà la Variant de Dosrius.
Es tracta d’un nou procediment administratiu que no fa massa temps que és obligatori, a l’hora de fer qualsevol infraestructura, principalment de carreteres. No es tracta del projecte executiu, simplement són unes ratlles indicant per on es preveu que passi la carretera i on s’han de fer les rotondes.
En què consisteix aquest procediment informatiu? Consisteix en estar trenta dies a exposició pública, perquè tothom hi pugui fer les observacions que consideri pertinents.
Un cop ha estat aquests trenta dies a exposició pública s’agafen totes les al•legacions que s’hagin fet i les trameten al Departament de Medi Ambient, que té tres o quatre mesos per fer un estudi exhaustiu de l’emplaçament d’aquest vial, això vol dir que ja serà cap a l’estiu. A continuació, es tramet tot l’expedient al redactor del projecte, per tal que resolgui les propostes i, si és el cas, ajusti el traçat. Un cop feta aquesta feina, s’envia al Conseller. El Conseller tanca aquest expedient administratiu i encarrega el projecte executiu. Es calcula que a finals d’aquest any, o primers del 2010, es doni a una enginyeria perquè en un termini d’uns sis mesos es pugui redactar aquest projecte executiu.
Entre una cosa i una altra arribarem a finals d’estiu de 2010, que serà quan el projecte executiu, segurament, estarà a exposició pública.
Per tant, esperem que el 2011 sigui l’any que es tiri endavant l’obra, si la Generalitat té a bé contemplar en el seu pressupost aquests 2,4 milions d’euros, que es calcula que costarà la Variant de Dosrius.
15 marzo 2009
UNA ALTRA IL•LUSIÓ QUE S’ESTÀ FENT REALITAT
Ja comencen a delimitar-se els horts urbans a la Bomba. Ja fa temps que vàrem pensar que en aquesta zona, entre el carrer Salvador Dalí i la riera, s’hi podien delimitar uns espais de terreny, del voltant de 150 – 200 m2, per deixar-ho a persones que, en principi, estiguin jubilades i els puguin conrear.
Evidentment, hi haurà un reglament que prohibirà el barraquisme, la col•locació de plàstics vistosos, el tancament amb estris com poden ser sunyers, ... En aquests moments l’estem redactant.
Properament sortirà un ban, perquè totes aquelles persones que tinguin interès en conrear un tros de terra ho sol•licitin.
Un cop acabat el termini, es farà una reunió amb tothom explicant les condicions per poder disposar d’un espai que és de tots, amb la finalitat de sembrar-hi: tomàquets, patates, mongetes, enciams, o qualsevol altre producte tradicional del nostre entorn.
A mi em fa molta il•lusió poder oferir aquests espais, ja que estic convençut que la gent que viu o que ha viscut amb il•lusió el sembrar, el cuidar les plantes i collir el seu fruit, li agradarà poder disposar d’un espai que li donarà molt més que el producte que surt d’aquest tros de terra. Qui sent aquestes sensacions ja sap de què parlo.
Comencem amb aquesta experiència a Dosrius, però també està pensat que a Canyamars, més endavant, pugui haver-hi un espai amb aquests usos. Si té molt d’èxit també trobaríem algun indret a can Massuet per poder practicar la mateixa experiència. El temps serà el que ens ensenyarà el camí que hem de seguir.
Evidentment, hi haurà un reglament que prohibirà el barraquisme, la col•locació de plàstics vistosos, el tancament amb estris com poden ser sunyers, ... En aquests moments l’estem redactant.
Properament sortirà un ban, perquè totes aquelles persones que tinguin interès en conrear un tros de terra ho sol•licitin.
Un cop acabat el termini, es farà una reunió amb tothom explicant les condicions per poder disposar d’un espai que és de tots, amb la finalitat de sembrar-hi: tomàquets, patates, mongetes, enciams, o qualsevol altre producte tradicional del nostre entorn.
A mi em fa molta il•lusió poder oferir aquests espais, ja que estic convençut que la gent que viu o que ha viscut amb il•lusió el sembrar, el cuidar les plantes i collir el seu fruit, li agradarà poder disposar d’un espai que li donarà molt més que el producte que surt d’aquest tros de terra. Qui sent aquestes sensacions ja sap de què parlo.
Comencem amb aquesta experiència a Dosrius, però també està pensat que a Canyamars, més endavant, pugui haver-hi un espai amb aquests usos. Si té molt d’èxit també trobaríem algun indret a can Massuet per poder practicar la mateixa experiència. El temps serà el que ens ensenyarà el camí que hem de seguir.
10 marzo 2009
PETITES DOSIS D’OPTIMISME
Sé que per a algunes persones són moments molt difícils. Hi ha a qui li ha agafat la crisi de ple. N’hi ha que recuperar-se els costarà molt, fins i tot, les prediccions diuen que encara no hem tocat fons, això vol dir que hi haurà més atur. Es parla que a finals d’aquest any podem estar al 17% i que al 2010 podem estar entre el 19 i el 20%, de persones aturades.
Tot i això, la setmana passada, en una reunió d’una entitat bancària es varen donar notícies esperançadores dient que analitzant els números que mensualment tenen, han observat que s’estan modificant, en sentit positiu, les previsions que es tenien. O sigui, que veuen que el 2009 no és tan negatiu com s’havia previst mesos enrere.
Esperem que aquests símptomes es reafirmin i que puguem remuntar la situació en què ens trobem.
Tot i això, la setmana passada, en una reunió d’una entitat bancària es varen donar notícies esperançadores dient que analitzant els números que mensualment tenen, han observat que s’estan modificant, en sentit positiu, les previsions que es tenien. O sigui, que veuen que el 2009 no és tan negatiu com s’havia previst mesos enrere.
Esperem que aquests símptomes es reafirmin i que puguem remuntar la situació en què ens trobem.
06 marzo 2009
SEGONS QUINS DIES SOM CINC MIL, SEGONS QUINS DIES ENCARA EN MANQUEN
Estem molt pendents de la xifra de persones empadronades, sobretot, per saber si passem dels 5.000 habitants.
Els últims dies de febrer n’ érem 5.002, però quan es canvia de mes la situació es regularitza i es fan els ajustaments amb les persones que han marxat a d’altres municipis. Per aquest motiu, ara estem a 4.992 habitants, però estic segur que en el decurs d’aquest 2009 ens estabilitzarem per sobre dels 5.000.
De fet, la xifra oficial es tanca a 31 de desembre de cada any i és la que serveix com a referent de molts ajuts.
Per aquest motiu, és molt important que les persones que viuen el nostre municipi facin l’esforç d’empadronar-se, ja que, per exemple, el Govern Central es va despenjar, a primers de desembre de 2008, donant un ajut als ajuntaments, d’uns 177,- euros per persona empadronada, per fer obres per reduir bàsicament l’atur. Evidentment, en el cas de Dosrius, la referència va ser la xifra d’habitants empadronats a 31 de desembre de 2007.
Els últims dies de febrer n’ érem 5.002, però quan es canvia de mes la situació es regularitza i es fan els ajustaments amb les persones que han marxat a d’altres municipis. Per aquest motiu, ara estem a 4.992 habitants, però estic segur que en el decurs d’aquest 2009 ens estabilitzarem per sobre dels 5.000.
De fet, la xifra oficial es tanca a 31 de desembre de cada any i és la que serveix com a referent de molts ajuts.
Per aquest motiu, és molt important que les persones que viuen el nostre municipi facin l’esforç d’empadronar-se, ja que, per exemple, el Govern Central es va despenjar, a primers de desembre de 2008, donant un ajut als ajuntaments, d’uns 177,- euros per persona empadronada, per fer obres per reduir bàsicament l’atur. Evidentment, en el cas de Dosrius, la referència va ser la xifra d’habitants empadronats a 31 de desembre de 2007.
03 marzo 2009
COMENTARIS DE L’ÚLTIM PLE ORDINARI
El passat dia 26 de febrer es va fer un ple ordinari a l’Ajuntament de Dosrius. Jo el catalogaria com el ple més complert que recordo, ja que l’oposició va estar a un bon nivell, quant a les preguntes que feien referència a temes d’actualitat, estant molt ben fonamentades.
Per part de l’equip de govern vàrem gaudir contestant-les, ja que els temes es viuen amb intensitat i poder-los explicar és un plaer. El fet que digui gaudir, en cap moment s’ha d’entendre com que haguéssim fet quedar malament els càrrecs electes de l’oposició, tot al contrari, jo crec que va haver-hi un debat ric i molt franc.
No voldria deixar d’explicar alguns punts de vista, que considero que són molt personals, de qüestions que jo anomeno “perles”, que varen sortir en el debat d’alguns punts.
El Sr. Homs, com a portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, va entrar en el tema de la llenya que surt de l’esporgada que fa la Diputació de Barcelona a la carretera de Dosrius a Canyamars. Va criticar el criteri que té l’Ajuntament, ja que quan es disposa de llenya, vingui d’on vingui la procedència, l’Àrea de Serveis Socials, amb els informes pertinents, decideixi a quina família del municipi li fa més falta. El Sr. Homs va entestar dient: “Jo també en necessito de llenya” i és aquí on jo vaig entendre que hi havia adquirit un costum per part de l’Ajuntament, que quan la Brigada municipal havia de tallar una alzina, la llenya que en sortia se la repartien entre gent de l’Ajuntament. Es tracta de plantejaments, polítiques, ideologies, ... que cal tenir-les clares.
Una altra “perla” que no puc deixar d’explicar és que un regidor de Convergència i Unió va criticar l’Ajuntament perquè es gastava 18.000,- euros més IVA; amb diners de tothom, per fer el reformat del projecte de can Canyamars, dient que és una urbanització que no està recepcionada i que aquests diners no havien de sortir de les arques municipals.
Una altra “perla”, que va ser diligentment contestada per regidors del PSC que vénen de la branca d’Ensenyament, va tenir lloc quan un regidor de CIU va fer preguntes sobre l’Escola Bressol i el regidor que té competències, molt cofoi, li va explicar com estava quedant de meravellós aquest equipament, que esperem entri en funcionament durant el proper mes de setembre. Aquest regidor de CIU té interessos directes i va dir molt obertament que als nens de 0 a 3 anys, tant els fa si l’equipament és de cinc estrelles o no, perquè pel que hi van a fer en aquestes edats, això no té importància per a ells. Haguéssiu vist com van saltar un regidor i una regidora del PSC que són mestres!
Aquests són comentaris meus que són molt personals, i estic convençut que tothom tindrà els seus, que respecto, ja que hi va haver un debat ric per totes les parts i no valoro si algú hi va perdre o bé hi va guanyar.
Per part de l’equip de govern vàrem gaudir contestant-les, ja que els temes es viuen amb intensitat i poder-los explicar és un plaer. El fet que digui gaudir, en cap moment s’ha d’entendre com que haguéssim fet quedar malament els càrrecs electes de l’oposició, tot al contrari, jo crec que va haver-hi un debat ric i molt franc.
No voldria deixar d’explicar alguns punts de vista, que considero que són molt personals, de qüestions que jo anomeno “perles”, que varen sortir en el debat d’alguns punts.
El Sr. Homs, com a portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, va entrar en el tema de la llenya que surt de l’esporgada que fa la Diputació de Barcelona a la carretera de Dosrius a Canyamars. Va criticar el criteri que té l’Ajuntament, ja que quan es disposa de llenya, vingui d’on vingui la procedència, l’Àrea de Serveis Socials, amb els informes pertinents, decideixi a quina família del municipi li fa més falta. El Sr. Homs va entestar dient: “Jo també en necessito de llenya” i és aquí on jo vaig entendre que hi havia adquirit un costum per part de l’Ajuntament, que quan la Brigada municipal havia de tallar una alzina, la llenya que en sortia se la repartien entre gent de l’Ajuntament. Es tracta de plantejaments, polítiques, ideologies, ... que cal tenir-les clares.
Una altra “perla” que no puc deixar d’explicar és que un regidor de Convergència i Unió va criticar l’Ajuntament perquè es gastava 18.000,- euros més IVA; amb diners de tothom, per fer el reformat del projecte de can Canyamars, dient que és una urbanització que no està recepcionada i que aquests diners no havien de sortir de les arques municipals.
Una altra “perla”, que va ser diligentment contestada per regidors del PSC que vénen de la branca d’Ensenyament, va tenir lloc quan un regidor de CIU va fer preguntes sobre l’Escola Bressol i el regidor que té competències, molt cofoi, li va explicar com estava quedant de meravellós aquest equipament, que esperem entri en funcionament durant el proper mes de setembre. Aquest regidor de CIU té interessos directes i va dir molt obertament que als nens de 0 a 3 anys, tant els fa si l’equipament és de cinc estrelles o no, perquè pel que hi van a fer en aquestes edats, això no té importància per a ells. Haguéssiu vist com van saltar un regidor i una regidora del PSC que són mestres!
Aquests són comentaris meus que són molt personals, i estic convençut que tothom tindrà els seus, que respecto, ja que hi va haver un debat ric per totes les parts i no valoro si algú hi va perdre o bé hi va guanyar.
01 marzo 2009
DIA IMPORTANT A LA SALA DE PLENS DE L’AJUNTAMENT DE DOSRIUS
El passat dimecres dia 24, a la una del migdia, era l’hora marcada per obrir els sobres amb les propostes que les empreses convidades a participar en el concurs per fer les quatre obres del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) havien presentat.
Per la meva banda va ser un moment molt emocionant, fins i tot, històric, ja que és la primera vegada que en una obertura de pliques et trobes amb un munt de sobres per obrir i per llegir les ofertes per a les quatre obres que, imminentment, s’han de realitzar al nostre municipi. Com tothom ja sap: una a Dosrius, una a Canyamars i dues a can Massuet del Far.
A més, es farà front a la totalitat de l’import d’aquestes obres amb recursos provinents del Govern Central. També a la història, potser és la primera vegada que arriben diners de Madrid, per fer obres al nostre municipi, ja que no tenim costa, ni nacionals i, conseqüentment, no hi ha cap competència del Govern Central.
Com bé dic, va ser molt emocionant, ja que hi havia alguna de les empreses participants com a públic. Es van anar llegint les propostes, en primer lloc, les econòmiques i, després, les de millores al projecte.
Clarament, les empreses bregades en aquesta feina van portar tota la documentació ordenada, per tant, va ser molt fàcil trobar els requisits que marcaven les condicions. N’hi havia d’altres que tot era més rebuscat, però, tot i això, ens en vam sortir prou bé.
Es tractava d’un procediment negociat, és a dir, per la quantitat de l’obra és requisit convidar a tres empreses, com a mínim, perquè presentin proposta. El criteri de l’equip de govern va ser el de convidar totes les del municipi, a més a més, d’altres que han fet obres, ja sigui per a la Generalitat, ja sigui per a l’Ajuntament, i la satisfacció davant la seriositat dels seus treballs aconsellava convidar-les. En alguna obra s’havien convidat de vuit a deu empreses.
Cal ressaltar la molt bona feina de la secretària de l’Ajuntament, que en tot moment ha tingut els temes molt ordenats i això ha fet que tot estigués molt ben clarificat.
Ara cal que els tècnics municipals facin els informes referents a les millores que proposen les empreses.
Espero que durant els primers dies de març es notifiqui el resultat dels informes tècnics.
Per la meva banda va ser un moment molt emocionant, fins i tot, històric, ja que és la primera vegada que en una obertura de pliques et trobes amb un munt de sobres per obrir i per llegir les ofertes per a les quatre obres que, imminentment, s’han de realitzar al nostre municipi. Com tothom ja sap: una a Dosrius, una a Canyamars i dues a can Massuet del Far.
A més, es farà front a la totalitat de l’import d’aquestes obres amb recursos provinents del Govern Central. També a la història, potser és la primera vegada que arriben diners de Madrid, per fer obres al nostre municipi, ja que no tenim costa, ni nacionals i, conseqüentment, no hi ha cap competència del Govern Central.
Com bé dic, va ser molt emocionant, ja que hi havia alguna de les empreses participants com a públic. Es van anar llegint les propostes, en primer lloc, les econòmiques i, després, les de millores al projecte.
Clarament, les empreses bregades en aquesta feina van portar tota la documentació ordenada, per tant, va ser molt fàcil trobar els requisits que marcaven les condicions. N’hi havia d’altres que tot era més rebuscat, però, tot i això, ens en vam sortir prou bé.
Es tractava d’un procediment negociat, és a dir, per la quantitat de l’obra és requisit convidar a tres empreses, com a mínim, perquè presentin proposta. El criteri de l’equip de govern va ser el de convidar totes les del municipi, a més a més, d’altres que han fet obres, ja sigui per a la Generalitat, ja sigui per a l’Ajuntament, i la satisfacció davant la seriositat dels seus treballs aconsellava convidar-les. En alguna obra s’havien convidat de vuit a deu empreses.
Cal ressaltar la molt bona feina de la secretària de l’Ajuntament, que en tot moment ha tingut els temes molt ordenats i això ha fet que tot estigués molt ben clarificat.
Ara cal que els tècnics municipals facin els informes referents a les millores que proposen les empreses.
Espero que durant els primers dies de març es notifiqui el resultat dels informes tècnics.
27 febrero 2009
CIRCUMSTÀNCIES DE VIURE EN UN POBLE
El Dimecres de Cendra, quan un nen sortia de l’escola, concretament de l’Encarnació Fonoll, va caure i va tenir tanta punteria que va picar de cap contra una pedra. Això va passar en el torrent que està al costat de la mateixa escola, que en principi ha de recollir les aigües de les Costes d’en Vergés.
Hi ha un gran debat sobre si hem de cobrir o no aquesta riereta. Us ben asseguro que si jo pogués ja estaria tapada, però, com que és competència d’administracions superiors, m’ho prohibeixen totalment.
Ara intentarem tenir el torrent més net i protegir una mica més els dos passos a tocar de l’escola, però els perills en un poble són infinits: cantonades de pedra, cotxes marxa enrere, nens i nenes que corren i no miren on van, són els contratemps que tenim per viure en un poble.
He volgut explicar aquest fet per destacar, en primer lloc, la comprensió del pares del nen, així com també la de la gran majoria de pares i mares que entenen que, tot i tenir els avantatges d’un poble, també tenim alguns inconvenients, però jo no els veuria com inconvenients, sinó com aventures, ja que davant de la llibertat de poder córrer, saltar i enfilar-te, hi entra en joc alguna capbussada.
Si haguéssim d’anar a buscar tots els perill que això pot comportar ens tornaríem bojos.
Recordo quan els meus fills eren petits, que tenien 4 - 5 anys, que van agafar el costum d’enfilar-se als arbres. Va ser una època molt divertida. Era genial veure el meu fill petit, 15 metres a dalt d’un arbre, agafat com un mico, i com s’ho passava. Vam tenir la sort que mai ens va passar res.
Hi ha un gran debat sobre si hem de cobrir o no aquesta riereta. Us ben asseguro que si jo pogués ja estaria tapada, però, com que és competència d’administracions superiors, m’ho prohibeixen totalment.
Ara intentarem tenir el torrent més net i protegir una mica més els dos passos a tocar de l’escola, però els perills en un poble són infinits: cantonades de pedra, cotxes marxa enrere, nens i nenes que corren i no miren on van, són els contratemps que tenim per viure en un poble.
He volgut explicar aquest fet per destacar, en primer lloc, la comprensió del pares del nen, així com també la de la gran majoria de pares i mares que entenen que, tot i tenir els avantatges d’un poble, també tenim alguns inconvenients, però jo no els veuria com inconvenients, sinó com aventures, ja que davant de la llibertat de poder córrer, saltar i enfilar-te, hi entra en joc alguna capbussada.
Si haguéssim d’anar a buscar tots els perill que això pot comportar ens tornaríem bojos.
Recordo quan els meus fills eren petits, que tenien 4 - 5 anys, que van agafar el costum d’enfilar-se als arbres. Va ser una època molt divertida. Era genial veure el meu fill petit, 15 metres a dalt d’un arbre, agafat com un mico, i com s’ho passava. Vam tenir la sort que mai ens va passar res.
26 febrero 2009
ESTIC MOLT CONTENT
Qui segueix la premsa escrita i, fins i tot, els mitjans de comunicació en general, s’haurà assabentat que a nivell de Maresme s’ha arribat a un acord amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, consistent en consensuar un document que ha de ser el full de ruta de la mobilitat al Maresme.
Ja portàvem prop de 10 anys parlant de mobilitat, amb posicions molt distants, depenent dels partits polítics amb interessos locals posats dins del territori, distàncies que donava la sensació que no se superarien mai, però, finalment, hem sabut fer un gran esforç, per part dels cinc partits polítics amb representació al Consell Comarcal del Maresme, redactant un document que parla d’una manera extensa sobre la mobilitat a la nostra comarca, això vol dir: carreteres, trens, peatges, estacions, transport públic per carretera, ...
Vull fer un reconeixement i un agraïment a cadascun dels representants per haver arribat colze a colze a aquest acord. Tothom ha estat generós, des del representant d’Iniciativa fins al del Partit Popular, ja que ningú ha posat condicions innegociables a sobre la taula, tothom tenia ganes que no hi haguessin disputes, ja que sinó el territori no se’n beneficiaria i aquesta era una excusa fàcil, perquè els que tenen les competències i els recursos miressin cap a un altre costat.
Ara, per fi, la pilota la té la Generalitat de Catalunya i la gran satisfacció és que té ganes de jugar-la, ja que conjuntament amb els membres de la Comissió del Consell Comarcal del Maresme es treballarà per fer la mobilitat més necessària per al nostre territori.
Tinc la sensació que hem deixat de donar voltes a un cercle tancat i ja hem obert un camí que té uns objectius molt clars. El primer que podríem dir és que durant l’any 2010 es faran bonificacions als residents del Maresme que utilitzin l’autopista d’una manera regular. Aquesta ja és una bona notícia!
Ja portàvem prop de 10 anys parlant de mobilitat, amb posicions molt distants, depenent dels partits polítics amb interessos locals posats dins del territori, distàncies que donava la sensació que no se superarien mai, però, finalment, hem sabut fer un gran esforç, per part dels cinc partits polítics amb representació al Consell Comarcal del Maresme, redactant un document que parla d’una manera extensa sobre la mobilitat a la nostra comarca, això vol dir: carreteres, trens, peatges, estacions, transport públic per carretera, ...
Vull fer un reconeixement i un agraïment a cadascun dels representants per haver arribat colze a colze a aquest acord. Tothom ha estat generós, des del representant d’Iniciativa fins al del Partit Popular, ja que ningú ha posat condicions innegociables a sobre la taula, tothom tenia ganes que no hi haguessin disputes, ja que sinó el territori no se’n beneficiaria i aquesta era una excusa fàcil, perquè els que tenen les competències i els recursos miressin cap a un altre costat.
Ara, per fi, la pilota la té la Generalitat de Catalunya i la gran satisfacció és que té ganes de jugar-la, ja que conjuntament amb els membres de la Comissió del Consell Comarcal del Maresme es treballarà per fer la mobilitat més necessària per al nostre territori.
Tinc la sensació que hem deixat de donar voltes a un cercle tancat i ja hem obert un camí que té uns objectius molt clars. El primer que podríem dir és que durant l’any 2010 es faran bonificacions als residents del Maresme que utilitzin l’autopista d’una manera regular. Aquesta ja és una bona notícia!
21 febrero 2009
QUIN ESDEVENIMENT ESPORTIU ENS ESPERA!
Qui és observador ja pot veure a les nostres carreteres un lleuger augment de trànsit de bicicletes. Qui entén de bicicletes veu que no són les normals dels ciclistes del diumenge, són especials, fins i tot, podríem dir que tenen un valor considerable de mils d’euros cadascuna d’elles.
Aquest augment de circulació de persones pedalant, el tindrem constant, ja que el 24 de maig de 2009, encara manquen uns tres mesos, tindrem un esdeveniment esportiu d’àmbit mundial, amb unes conseqüències que jo penso que en aquests moments encara no les sabem quantificar, es tracta de la Challenge.
Aquest esdeveniment esportiu, que compta amb participants molt ben preparats, consisteix en: natació, bicicleta i una marató.
La sortida d’aquesta prova es farà a Calella i la primera disciplina serà la natació. Una Challenge sencera són 3.800 metres nedant, però aquesta es farà el 4 d’octubre de 2009. El 24 de maig se’n farà mitja, és a dir, totes les distàncies seran reduïdes a la meitat: 1.400 nedant, 90 Km. en bicicleta i 21 quilòmetres de mitja marató. El 4 d’octubre aquestes distàncies seran el doble.
En el cas de Dosrius ens afecta molt directament, ja que la prova de bicicleta arribarà fins a la Plaça Glorieta de Catalunya. Això té avantatges i inconvenients. Els avantatges seran que les persones que hi participaran, que en vindran del tot el món, tindran com a referència el nostre municipi, ja que la majoria d’esportistes vénen amb les seves famílies i fan uns dies, fins i tot, algunes setmanes de preparació al mateix indret de la prova. Jo estic convençut que les activitats de lleure, la restauració i els comerços, amb tota aquesta moguda s’hi notaran molt.
L’inconvenient serà que el dia de la prova la carretera estarà tallada unes hores. D’això ja en tenim experiència, ja que durant el mes d’agost de 2006 la vàrem tenir tallada per fer les profundes reformes.
Tot caldrà explicar-ho molt i convidar la població perquè participi en aquest esdeveniment d’àmbit mundial.
La inscripció a la mitja Challenge s’ha tancat amb uns 2.200 participants i puntuarà per al campionat de món del bombers i policies locals.
Aquest augment de circulació de persones pedalant, el tindrem constant, ja que el 24 de maig de 2009, encara manquen uns tres mesos, tindrem un esdeveniment esportiu d’àmbit mundial, amb unes conseqüències que jo penso que en aquests moments encara no les sabem quantificar, es tracta de la Challenge.
Aquest esdeveniment esportiu, que compta amb participants molt ben preparats, consisteix en: natació, bicicleta i una marató.
La sortida d’aquesta prova es farà a Calella i la primera disciplina serà la natació. Una Challenge sencera són 3.800 metres nedant, però aquesta es farà el 4 d’octubre de 2009. El 24 de maig se’n farà mitja, és a dir, totes les distàncies seran reduïdes a la meitat: 1.400 nedant, 90 Km. en bicicleta i 21 quilòmetres de mitja marató. El 4 d’octubre aquestes distàncies seran el doble.
En el cas de Dosrius ens afecta molt directament, ja que la prova de bicicleta arribarà fins a la Plaça Glorieta de Catalunya. Això té avantatges i inconvenients. Els avantatges seran que les persones que hi participaran, que en vindran del tot el món, tindran com a referència el nostre municipi, ja que la majoria d’esportistes vénen amb les seves famílies i fan uns dies, fins i tot, algunes setmanes de preparació al mateix indret de la prova. Jo estic convençut que les activitats de lleure, la restauració i els comerços, amb tota aquesta moguda s’hi notaran molt.
L’inconvenient serà que el dia de la prova la carretera estarà tallada unes hores. D’això ja en tenim experiència, ja que durant el mes d’agost de 2006 la vàrem tenir tallada per fer les profundes reformes.
Tot caldrà explicar-ho molt i convidar la població perquè participi en aquest esdeveniment d’àmbit mundial.
La inscripció a la mitja Challenge s’ha tancat amb uns 2.200 participants i puntuarà per al campionat de món del bombers i policies locals.
18 febrero 2009
A DOSRIUS AL MES DE GENER NO HA AUGMENTAT L’ATUR
Les últimes dades de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme diuen que el municipi de Dosrius, durant el mes de gener passat, no va tenir augment d’atur a la seva població.
Això no vol dir que no tinguem atur, ja que segon les mateixes dades, diuen que al nostre municipi hi ha 302 persones aturades, però casualment hi ha hagut una disminució d’un 2%, referent al desembre passat.
Al total de la comarca hi ha hagut un augment, respecte al mes de desembre de 2008, de 1.909 persones més a l’atur. Comença a ser preocupant, ja que en tot el Maresme tenim 28.560 persones apuntades a l’atur.
Aquestes dades del municipi de Dosrius no ens diuen massa gran cosa, perquè 302 persones són moltes. El fet que no hagi augmentat el considero anecdòtic, però el que sí hem de fer és treballar per generar moviment a l’economia. Espero que amb els projectes que s’estan realitzant i els que s’iniciaran properament, aquesta quantitat de persones la puguem rebaixar.
Això no vol dir que no tinguem atur, ja que segon les mateixes dades, diuen que al nostre municipi hi ha 302 persones aturades, però casualment hi ha hagut una disminució d’un 2%, referent al desembre passat.
Al total de la comarca hi ha hagut un augment, respecte al mes de desembre de 2008, de 1.909 persones més a l’atur. Comença a ser preocupant, ja que en tot el Maresme tenim 28.560 persones apuntades a l’atur.
Aquestes dades del municipi de Dosrius no ens diuen massa gran cosa, perquè 302 persones són moltes. El fet que no hagi augmentat el considero anecdòtic, però el que sí hem de fer és treballar per generar moviment a l’economia. Espero que amb els projectes que s’estan realitzant i els que s’iniciaran properament, aquesta quantitat de persones la puguem rebaixar.
16 febrero 2009
JA COMENCEN OBRES IMPORTANTS
Aquest 2009, malgrat ser un any de recessió, el municipi de Dosrius serà dels territoris de Catalunya que tindran més inversió, tant de la Generalitat de Catalunya com de la Diputació de Barcelona.
Sabem que la Generalitat de Catalunya, en el seu pressupost aprovat per al 2009, té prevista la construcció de la Depuradora de can Massuet del Far, per un preu de uns 3.800.000,-- euros. Aquesta obra ja ha començat a realitzar-se, atès que les màquines ja hi estan treballant.
El pressupost de la Generalitat de Catalunya també contempla la construcció d’una canonada que porti aigua a can Massuet del Far, concretament al dipòsit de la zona esportiva. La partida prevista és de 800.000,-- euros. En aquests moments deu estar l’obra en procés de licitació. M’encarregaré que la realització de l’obra no tingui cap tipus de demora.
Pel que fa als quatre projectes que s’han redactat i presentat al Fons Estatal d’Inversió Local, el dia 25 de febrer d’enguany, s’obriran les propostes o ofertes presentades per les empreses convidades, que són totes les municipals més algunes que tenen vincles al municipi. Les quatre obres pugen la quantitat de 824.411,-- euros.
També cal dir que les inversions que contempla el pressupost del Parc Natural del Montnegre Corredor pràcticament són totes per al nostre municipi, amb l’arranjament d’una part de la pista que va cap al Corredor i la masia de can Bosc.
Bona moguda i també alguns inconvenients per als nostres veïns i veïnes, però, com sempre dic, per fer una truita s’ha de trencar un ou.
Sabem que la Generalitat de Catalunya, en el seu pressupost aprovat per al 2009, té prevista la construcció de la Depuradora de can Massuet del Far, per un preu de uns 3.800.000,-- euros. Aquesta obra ja ha començat a realitzar-se, atès que les màquines ja hi estan treballant.
El pressupost de la Generalitat de Catalunya també contempla la construcció d’una canonada que porti aigua a can Massuet del Far, concretament al dipòsit de la zona esportiva. La partida prevista és de 800.000,-- euros. En aquests moments deu estar l’obra en procés de licitació. M’encarregaré que la realització de l’obra no tingui cap tipus de demora.
Pel que fa als quatre projectes que s’han redactat i presentat al Fons Estatal d’Inversió Local, el dia 25 de febrer d’enguany, s’obriran les propostes o ofertes presentades per les empreses convidades, que són totes les municipals més algunes que tenen vincles al municipi. Les quatre obres pugen la quantitat de 824.411,-- euros.
També cal dir que les inversions que contempla el pressupost del Parc Natural del Montnegre Corredor pràcticament són totes per al nostre municipi, amb l’arranjament d’una part de la pista que va cap al Corredor i la masia de can Bosc.
Bona moguda i també alguns inconvenients per als nostres veïns i veïnes, però, com sempre dic, per fer una truita s’ha de trencar un ou.
12 febrero 2009
AIXÒ DEMOSTRA COM SÓN
El que està passant amb aquesta xarxa de corrupció que s’ha descobert sobre càrrecs electes i de confiança, vinculats al Partit Popular (PP), no té nom, però la veritat és que són així.
Surten amb bloc queixant-se perquè els investiguen, recusant jutges, ministres, ... Tot i això, alcaldes i càrrecs importants d’alguns departaments van dimitir i, fins i tot, hi ha qui està a la presó.
No s’entén com tenen la cara de sortir tota la plana major del Partit Popular queixant-se de l’actuació dels jutges, quan aquests fan la seva feina intentant netejar persones que utilitzen el seu càrrec, per anar contra el sistema i per enriquir-se personalment. És que per al Partit Popular s’ha de mirar el color polític per investigar?
La veritat, m’ha decebut molt la seva actitud, tot i que ja em consta que els seus valors i plantejaments són defensar l’interès personal i el del seu entorn.
Surten amb bloc queixant-se perquè els investiguen, recusant jutges, ministres, ... Tot i això, alcaldes i càrrecs importants d’alguns departaments van dimitir i, fins i tot, hi ha qui està a la presó.
No s’entén com tenen la cara de sortir tota la plana major del Partit Popular queixant-se de l’actuació dels jutges, quan aquests fan la seva feina intentant netejar persones que utilitzen el seu càrrec, per anar contra el sistema i per enriquir-se personalment. És que per al Partit Popular s’ha de mirar el color polític per investigar?
La veritat, m’ha decebut molt la seva actitud, tot i que ja em consta que els seus valors i plantejaments són defensar l’interès personal i el del seu entorn.
10 febrero 2009
SOBRE ELS CICLES CLIMÀTICS
Jo no sé si estem immersos en l’ anomenat canvi climàtic, però sí que en el territori ha quedat la petja dels anys de sequera que hem deixat enrere. Per sort, en els últims mesos la pluja al nostre municipi ha caigut de manera generosa i amb prudència. Tot i això, quan et mires els boscos hi veus pins secs, que tenien molts anys d’existència, és a dir, que no han pogut sobreviure a aquests darrers anys de sequera.
Això es pot veure perfectament quan puges per l’autovia de Mataró a Granollers, si abans d’entrar al túnel de Parpers et mires els boscos, hi vas veient clapes de pins morts. Això és degut a la sequera que hem patit.
Per què vull explicar aquest fet, perquè m’han copsat moltísim aquests incendis tan devastadors que està patint Austràlia. Quan passen aquests fets en altres territoris, em preocupa que pugui succeir al nostre municipi.
Estic convençut que un any o altre ens podem trobar en situacions devastadores degut a les inclemències del temps, però esperem que tardin molt, o millor encara, que no les hàgim de veure mai, ja que en situacions extremes poca cosa es pot fer i aquí en sortiríem molt perjudicats.
Això es pot veure perfectament quan puges per l’autovia de Mataró a Granollers, si abans d’entrar al túnel de Parpers et mires els boscos, hi vas veient clapes de pins morts. Això és degut a la sequera que hem patit.
Per què vull explicar aquest fet, perquè m’han copsat moltísim aquests incendis tan devastadors que està patint Austràlia. Quan passen aquests fets en altres territoris, em preocupa que pugui succeir al nostre municipi.
Estic convençut que un any o altre ens podem trobar en situacions devastadores degut a les inclemències del temps, però esperem que tardin molt, o millor encara, que no les hàgim de veure mai, ja que en situacions extremes poca cosa es pot fer i aquí en sortiríem molt perjudicats.
03 febrero 2009
JA TENIM NOM 2
Fa pensar això de “Plataforma de Serveis per a l’autonomia de les persones i per gestionar la seva dependència”.
Moltes persones m’han preguntat en què consisteix. És llarg d’explicar i per això ho he volgut dosificar en diversos escrits, per mirar de sintetitzar el que verdaderament volem amb aquest centre.
En primer lloc, ha d’haver-hi un centre de dia, que ha de donar servei a les persones que es trobin soles a casa, amb la finalitat que tinguin un espai, ja sigui anant-hi voluntàriament o que un familiar les porti. En el centre se’ls donaria esmorzar, dinar i berenar, alhora que es tindria cura d’aquestes persones i se’ls faria fer un seguit d’activitats.
Des d’aquest centre hi ha d’haver un equip de professionals que vetllin per l’autonomia de les persones. En què consisteix això? Això consisteix en identificar les persones que estan soles i que els és difícil fer vida normal, amb la finalitat d’ ajudar-les al màxim, perquè puguin estar a casa seva, si elles volen i, si cal, fer unes petites reformes perquè el seu dia a dia sigui més còmode i menys perillós.
Què ha de tenir més aquest centre? Doncs una cuina centralitzada, no només per fer menjar per a les persones que estan al centre, sinó perquè a les persones que viuen soles a casa seva, com a mínim una vegada al dia, se’ls porti un àpat, i així d’aquesta manera també tindrien contacte amb elles. A més a més, hi hauria la garantia que farien un menjar adequat al dia.
Què ha de tenir més aquest centre? Doncs un habitatges tutelats on les persones que ja no poden estar soles a casa, tinguin el seu espai i, evidentment, en el centre ha d’haver-hi un servei d’assistència les 24 hores al dia.
Més coses que ha de tenir aquest centre: una bugaderia per fer la neteja de la roba de les persones a les quals dóna servei.
A ningú se li escapa que això val molts diners, no només la construcció, sinó també el seu manteniment. Hem de ser realistes i veure que una plataforma de serveis que cobrís les necessitats del nostre municipi seria inviable en tots els aspectes.
Per aquest motiu, aquest estudi ha de veure quines mancances té l’entorn de Dosrius, amb un radi d’acció que afecta uns 50.000 habitants, perquè en aquest centre s’hi pugui instal•lar una àrea d’atenció a les persones discapacitades, fins i tot, els habitatges tutelats possiblement haurien d’oferir més places perquè es pugui donar servei a altres municipis del nostre entorn.
Cal destacar que als països nòrdics en aquests centres bàsicament destinats a la gent gran, també hi posen algun departament d’escola bressol, amb l’esperit de fer més rendibles la cuina, el serveis d’assistència, ... A més a més, s’ha comprovat que la connexió entre persones grans i nens i nenes de menys de tres anys és beneficiosa per a tothom.
Treballar per aconseguir un centre d’aquestes magnituds és con si es jugués a primera divisió, serà difícil però si ho aconseguim.......
Moltes persones m’han preguntat en què consisteix. És llarg d’explicar i per això ho he volgut dosificar en diversos escrits, per mirar de sintetitzar el que verdaderament volem amb aquest centre.
En primer lloc, ha d’haver-hi un centre de dia, que ha de donar servei a les persones que es trobin soles a casa, amb la finalitat que tinguin un espai, ja sigui anant-hi voluntàriament o que un familiar les porti. En el centre se’ls donaria esmorzar, dinar i berenar, alhora que es tindria cura d’aquestes persones i se’ls faria fer un seguit d’activitats.
Des d’aquest centre hi ha d’haver un equip de professionals que vetllin per l’autonomia de les persones. En què consisteix això? Això consisteix en identificar les persones que estan soles i que els és difícil fer vida normal, amb la finalitat d’ ajudar-les al màxim, perquè puguin estar a casa seva, si elles volen i, si cal, fer unes petites reformes perquè el seu dia a dia sigui més còmode i menys perillós.
Què ha de tenir més aquest centre? Doncs una cuina centralitzada, no només per fer menjar per a les persones que estan al centre, sinó perquè a les persones que viuen soles a casa seva, com a mínim una vegada al dia, se’ls porti un àpat, i així d’aquesta manera també tindrien contacte amb elles. A més a més, hi hauria la garantia que farien un menjar adequat al dia.
Què ha de tenir més aquest centre? Doncs un habitatges tutelats on les persones que ja no poden estar soles a casa, tinguin el seu espai i, evidentment, en el centre ha d’haver-hi un servei d’assistència les 24 hores al dia.
Més coses que ha de tenir aquest centre: una bugaderia per fer la neteja de la roba de les persones a les quals dóna servei.
A ningú se li escapa que això val molts diners, no només la construcció, sinó també el seu manteniment. Hem de ser realistes i veure que una plataforma de serveis que cobrís les necessitats del nostre municipi seria inviable en tots els aspectes.
Per aquest motiu, aquest estudi ha de veure quines mancances té l’entorn de Dosrius, amb un radi d’acció que afecta uns 50.000 habitants, perquè en aquest centre s’hi pugui instal•lar una àrea d’atenció a les persones discapacitades, fins i tot, els habitatges tutelats possiblement haurien d’oferir més places perquè es pugui donar servei a altres municipis del nostre entorn.
Cal destacar que als països nòrdics en aquests centres bàsicament destinats a la gent gran, també hi posen algun departament d’escola bressol, amb l’esperit de fer més rendibles la cuina, el serveis d’assistència, ... A més a més, s’ha comprovat que la connexió entre persones grans i nens i nenes de menys de tres anys és beneficiosa per a tothom.
Treballar per aconseguir un centre d’aquestes magnituds és con si es jugués a primera divisió, serà difícil però si ho aconseguim.......
01 febrero 2009
JA TÉ NOM (1)
Setmanes enrere, vaig escriure que durant la segona quinzena d’octubre de l’any passat, vaig fer un viatge a Noruega, per visitar centres per a la gent gran, amb l’esperit de poder construir-ne un al nostre municipi.
Com que varem anar-hi amb gent d’administracions supramunicipals, o sigui, de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona, vaig fer els contactes necessaris per aconseguir el nostre objectiu.
A la tornada d’Oslo els contactes varen continuar. Ara ja surten els primers fruits, per anar tirant endavant aquest projecte tan ambiciós per a tots nosaltres.
El nom ho diu tot: Plataforma de Serveis per a l’autonomia de les persones i per gestionar la seva dependència.
Ja tenim el primer informe, és un document de treball que ha fet el Consorci Sanitari de Catalunya per fer un estudi de la viabilitat d’aquest macro centre.
Cal dir que la Diputació hi està al darrere i és qui pagarà aquest estudi. Es tracta d’un estudi de necessitats, de viabilitat del projecte i de la seva gestió.
En definitiva, es tracta d’un projecte molt ambiciós, però que haurem d’anar-hi insistint perquè vagi agafant cos i sigui viable al nostre municipi.
Com que varem anar-hi amb gent d’administracions supramunicipals, o sigui, de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona, vaig fer els contactes necessaris per aconseguir el nostre objectiu.
A la tornada d’Oslo els contactes varen continuar. Ara ja surten els primers fruits, per anar tirant endavant aquest projecte tan ambiciós per a tots nosaltres.
El nom ho diu tot: Plataforma de Serveis per a l’autonomia de les persones i per gestionar la seva dependència.
Ja tenim el primer informe, és un document de treball que ha fet el Consorci Sanitari de Catalunya per fer un estudi de la viabilitat d’aquest macro centre.
Cal dir que la Diputació hi està al darrere i és qui pagarà aquest estudi. Es tracta d’un estudi de necessitats, de viabilitat del projecte i de la seva gestió.
En definitiva, es tracta d’un projecte molt ambiciós, però que haurem d’anar-hi insistint perquè vagi agafant cos i sigui viable al nostre municipi.
28 enero 2009
PREVISIÓ DE FER EL BATXILLERAT
Que s’obrís a Dosrius el que nosaltres en diem l’institut va representar un gran pas endavant, ja que els joves de 12 a 16 anys poden cursar els seus estudis al nostre municipi.
Ara ja comença a parlar-se, d’una manera seriosa, que a partir de 16 a 18 anys també es podrà fer el batxillerat al nostre centre.
Aquest era un dels altres objectius, amb la finalitat que tot el cicle formatiu bàsic d’una persona es pugui fer a Dosrius.
Cal dir que quan es comenci a fer el batxillerat, també hi haurà la possibilitat de poder fer cicles de formació professional.
D’aquesta manera, s’anirà obrint una gran oferta de formació, que és molt necessària en aquests temps que ens ha tocat viure.
Ara ja comença a parlar-se, d’una manera seriosa, que a partir de 16 a 18 anys també es podrà fer el batxillerat al nostre centre.
Aquest era un dels altres objectius, amb la finalitat que tot el cicle formatiu bàsic d’una persona es pugui fer a Dosrius.
Cal dir que quan es comenci a fer el batxillerat, també hi haurà la possibilitat de poder fer cicles de formació professional.
D’aquesta manera, s’anirà obrint una gran oferta de formació, que és molt necessària en aquests temps que ens ha tocat viure.
25 enero 2009
EFECTES DE L’OBAMA
Sembla mentida com l’actitud, el posicionament i els missatges d’una persona poden il•lusionar a milions i milions de ciutadans d’aquest món.
Veus el flamant president dels Estats Units amb aquell posat, aquella dialèctica, que et vénen ganes d’escoltar-lo i anar mirant les seves evolucions.
Ara prendrà mesures, però fins que aquestes propostes o plantejaments no arribin directament a la ciutadania passaran mesos o, fins i tot, anys, ja que canviar les tendències no és fàcil.
Em recorda quan l’any 1999 va canviar la direcció política de l’Ajuntament de Dosrius. Hi havia moltes ganes de fer la feina, a mi personalment encara no se m’han passat i, miri on miri, sempre hi veig coses a fer.
Però, tornem a l’any 1999. Ens vam trobar un ajuntament totalment destrossat econòmicament. Hi havia feina a poder pagar els sous dels treballadors, a més de la gran quantitat de deutes pendents de liquidar.
Aquells dies no van ser fàcils. Teníem poca experiència, moltes pressions, vàrem estar dos anys en minoria, les propostes que fèiem en els plens estaven mirades des de la ferida que les eleccions havia produït a l’oposició i, evidentment, no es podia aprovar res.
Així vàrem estar més de dos anys, fins que a l’octubre de 2001, després de canvis i mals tràngols per part de tothom, es va estabilitzar amb una majoria i, des d’aleshores, és el que s’ha tingut.
En el cas de Dosrius varen passar una mica més de dos anys, perquè els projectes del nou pensament dels directius de l’Ajuntament poguessin arribar al poble.
La veritat és que estic molt convençut de la transformació que s’ha produït, amb totes les nostres errades, però, personalment estic molt content.
El cas de l’Obama penso que pot ser bastant similar, sobretot en un moment d’una crisi salvatge, però, els ciutadans, en el seu dia a dia, serà una mica difícil que vegin els efectes de les noves propostes d’aquest nou president dels Estats Units. Cal que passi un temps, però jo estic molt esperançat!
Veus el flamant president dels Estats Units amb aquell posat, aquella dialèctica, que et vénen ganes d’escoltar-lo i anar mirant les seves evolucions.
Ara prendrà mesures, però fins que aquestes propostes o plantejaments no arribin directament a la ciutadania passaran mesos o, fins i tot, anys, ja que canviar les tendències no és fàcil.
Em recorda quan l’any 1999 va canviar la direcció política de l’Ajuntament de Dosrius. Hi havia moltes ganes de fer la feina, a mi personalment encara no se m’han passat i, miri on miri, sempre hi veig coses a fer.
Però, tornem a l’any 1999. Ens vam trobar un ajuntament totalment destrossat econòmicament. Hi havia feina a poder pagar els sous dels treballadors, a més de la gran quantitat de deutes pendents de liquidar.
Aquells dies no van ser fàcils. Teníem poca experiència, moltes pressions, vàrem estar dos anys en minoria, les propostes que fèiem en els plens estaven mirades des de la ferida que les eleccions havia produït a l’oposició i, evidentment, no es podia aprovar res.
Així vàrem estar més de dos anys, fins que a l’octubre de 2001, després de canvis i mals tràngols per part de tothom, es va estabilitzar amb una majoria i, des d’aleshores, és el que s’ha tingut.
En el cas de Dosrius varen passar una mica més de dos anys, perquè els projectes del nou pensament dels directius de l’Ajuntament poguessin arribar al poble.
La veritat és que estic molt convençut de la transformació que s’ha produït, amb totes les nostres errades, però, personalment estic molt content.
El cas de l’Obama penso que pot ser bastant similar, sobretot en un moment d’una crisi salvatge, però, els ciutadans, en el seu dia a dia, serà una mica difícil que vegin els efectes de les noves propostes d’aquest nou president dels Estats Units. Cal que passi un temps, però jo estic molt esperançat!
20 enero 2009
MÉS SOBRE EL FONS ZAPATERO
He copsat que la població no és conscient d’aquesta iniciativa que el Govern Central ha iniciat en benefici dels ajuntaments, ja que he parlat amb alguns constructors del municipi i són poc sabedors que es poden beneficiar d’unes obres que realitzarem durant les properes setmanes, que poden ser de gran ajut per a les seves empreses.
Com són les coses, sempre m’he queixat que l’administració és lenta i feixuga, ja que es necessiten informes, exposicions públiques i moltes vegades cal que altres administracions emetin els seus punts de vista. Tot plegat, mesos i mesos per tirar endavant qualsevol iniciativa.
D’aquest fons Zapatero a Dosrius ens han tocat 824.411,-- euros. En pocs dies hem fet quatre projectes. Un dijous a la tarda els vàrem introduir via telemàtica, ja que era un dels requisits per tramitar l’autorització per tirar-los endavant. L’endemà divendres, a primera hora del matí, vàrem rebre un correu electrònic dient-nos que ja ho havien rebut correctament. Al migdia, amb un altre correu electrònic, ens comunicaven que ja ho tenia la persona que havia de decidir i, dilluns a mig matí, amb un altre correu, ens varen confirmar que els projectes reunien les condicions de la convocatòria d’ajuts i que ja podíem fer el procés de licitació per adjudicar les obres, que els diners ja estaven autoritzats.
Aquests procediments són d’aquelles coses excepcionals i molt satisfactòries, que fugen de tota la paperassa i tramitacions feixugues.
Ara caldrà convidar les empreses perquè presentin les seves ofertes econòmiques. Intentarem que totes les que estiguin al municipi, amb capacitat per poder fer l’obra, hi puguin participar, ja que, de manera excepcional, no cal una classificació d’empresa per poder fer obra pública, en projecte de menys de 350.000 euros.
Cal dir que si tot va normal, aquestes obres poden estar acabades durant el proper estiu.
Un deu per a la iniciativa d’en Zapatero!
Com són les coses, sempre m’he queixat que l’administració és lenta i feixuga, ja que es necessiten informes, exposicions públiques i moltes vegades cal que altres administracions emetin els seus punts de vista. Tot plegat, mesos i mesos per tirar endavant qualsevol iniciativa.
D’aquest fons Zapatero a Dosrius ens han tocat 824.411,-- euros. En pocs dies hem fet quatre projectes. Un dijous a la tarda els vàrem introduir via telemàtica, ja que era un dels requisits per tramitar l’autorització per tirar-los endavant. L’endemà divendres, a primera hora del matí, vàrem rebre un correu electrònic dient-nos que ja ho havien rebut correctament. Al migdia, amb un altre correu electrònic, ens comunicaven que ja ho tenia la persona que havia de decidir i, dilluns a mig matí, amb un altre correu, ens varen confirmar que els projectes reunien les condicions de la convocatòria d’ajuts i que ja podíem fer el procés de licitació per adjudicar les obres, que els diners ja estaven autoritzats.
Aquests procediments són d’aquelles coses excepcionals i molt satisfactòries, que fugen de tota la paperassa i tramitacions feixugues.
Ara caldrà convidar les empreses perquè presentin les seves ofertes econòmiques. Intentarem que totes les que estiguin al municipi, amb capacitat per poder fer l’obra, hi puguin participar, ja que, de manera excepcional, no cal una classificació d’empresa per poder fer obra pública, en projecte de menys de 350.000 euros.
Cal dir que si tot va normal, aquestes obres poden estar acabades durant el proper estiu.
Un deu per a la iniciativa d’en Zapatero!
18 enero 2009
SOBRE ELS ACCIDENTS DE TRÀNSIT I ELS SEUS EFECTES
L’altre dia, escoltant la ràdio, vaig sentir que parlaven de la nova proposta de reduccions de velocitat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Un dels efectes d’aquestes mesures és el de reduir la mortalitat a les carreteres.
Deien que quan es comptabilitzava un mort, calia pensar que darrere hi havia: pares, germans, fills, avis, amics. Tot un entorn, que amb la desaparició d’una persona és ressent i viu un dolor immens.
Quan sento parlar de coses, sovint les relaciono amb el nostre municipi, i tot ho relaciones i fas comparatives.
Per aquest motiu, vull tornar a escriure el gran benefici que ha representat la construcció de la nova carretera, que va entrar en funcionament a mitjan de 2007. Entre la nova carretera i les mesures dràstiques que va prendre l’Ajuntament, derivades del famós radar que va controlar la velocitat dels vehicles, durant el 2004, 2005 i 2006, comportant la imposició de sancions, per excés de velocitat, a un nombre considerable de conductors, els accidents de trànsit es van reduir molt.
Sigui pel que sigui, des de febrer de 2004, no sóc conscient que hàgim tingut cap accident amb víctimes mortals. Cal recordar que des d’octubre de 2002 a febrer de 2004, sis persones varen perdre la vida per accidents de trànsit a les nostres carreteres. Aquí va la reflexió!
Deien que quan es comptabilitzava un mort, calia pensar que darrere hi havia: pares, germans, fills, avis, amics. Tot un entorn, que amb la desaparició d’una persona és ressent i viu un dolor immens.
Quan sento parlar de coses, sovint les relaciono amb el nostre municipi, i tot ho relaciones i fas comparatives.
Per aquest motiu, vull tornar a escriure el gran benefici que ha representat la construcció de la nova carretera, que va entrar en funcionament a mitjan de 2007. Entre la nova carretera i les mesures dràstiques que va prendre l’Ajuntament, derivades del famós radar que va controlar la velocitat dels vehicles, durant el 2004, 2005 i 2006, comportant la imposició de sancions, per excés de velocitat, a un nombre considerable de conductors, els accidents de trànsit es van reduir molt.
Sigui pel que sigui, des de febrer de 2004, no sóc conscient que hàgim tingut cap accident amb víctimes mortals. Cal recordar que des d’octubre de 2002 a febrer de 2004, sis persones varen perdre la vida per accidents de trànsit a les nostres carreteres. Aquí va la reflexió!
14 enero 2009
CRISI, CONSUM, ...
Ja fa dies que volia comentar les sensacions que tinc del consum, sobretot en moments de crisi. No fa massa setmanes que a l’hora de dutxar-me vaig veure que el forat dels envasos que porten el sabó líquid és tres vegades més gros del normal. Això vol dir que al moment que te’l poses a la mà has d’anar molt en compte, perquè la quantitat que surt és molt més gran del que seria normal, amb el consegüent augment del consum d’aquest producte.
Surts de la dutxa, vas per rentar-te les dents, i et trobes que la pasta és incolora. Evidentment, és més difícil veure la quantitat de pasta que poses al raspall i sempre n’hi acabes posant més de la que seria necessària.
Aquestes són tàctiques dels serveis de màrqueting que tenen les empreses a l’hora de planificar com poden comercialitzar més producte i així augmentar les vendes. D’això n’estic convençut, sembla insignificant, però totes les persones al començament del dia fem el mateix acte.
Imagineu-vos la quantitat de sabó i de pasta de dents que es consumeix de més, si no es té una mica de cura!
Surts de la dutxa, vas per rentar-te les dents, i et trobes que la pasta és incolora. Evidentment, és més difícil veure la quantitat de pasta que poses al raspall i sempre n’hi acabes posant més de la que seria necessària.
Aquestes són tàctiques dels serveis de màrqueting que tenen les empreses a l’hora de planificar com poden comercialitzar més producte i així augmentar les vendes. D’això n’estic convençut, sembla insignificant, però totes les persones al començament del dia fem el mateix acte.
Imagineu-vos la quantitat de sabó i de pasta de dents que es consumeix de més, si no es té una mica de cura!
10 enero 2009
CAVALCADA DE REIS
Un any més s’ha fet la cavalcada de reis als tres nuclis de població del nostre municipi, que s’ha organitzada conjuntament. Es tracta d’ un acte complex, però jo diria que és l’acte que reuneix més persones, si sumem la participació tant dels actuants com dels espectadors que es troben en els carrers veient la cavalcada.
Cal fer un reconeixement molt especial a totes les entitats que hi participen, algunes esmerçant-se moltíssim a l’hora de fer carrosses de nivell, que fan que l’acte llueixi d’una manera molt especial.
Enguany va ser una nit molt freda, des de les 5 de la tarda fins a les 10 del vespre que vàrem acabar a Canyamars va ser de molta intensitat. Concretament, a Canyamars estàvem a un grau sota zero. Però, com en tot, quan es gaudeix i veus la gran participació de la població, penses que val la pena viure aquest esdeveniment.
No puc més que agrair moltíssim a totes les entitats que han col•laborat en la cavalcada i a totes les persones que particularment han fet la seva aportació, sigui la que sigui, ja que sense ells no haguéssim tingut aquesta cavalcada de nivell, que toca tan de prop les persones que viuen aquest esdeveniment, sobretot la mainada.
Cal fer un reconeixement molt especial a totes les entitats que hi participen, algunes esmerçant-se moltíssim a l’hora de fer carrosses de nivell, que fan que l’acte llueixi d’una manera molt especial.
Enguany va ser una nit molt freda, des de les 5 de la tarda fins a les 10 del vespre que vàrem acabar a Canyamars va ser de molta intensitat. Concretament, a Canyamars estàvem a un grau sota zero. Però, com en tot, quan es gaudeix i veus la gran participació de la població, penses que val la pena viure aquest esdeveniment.
No puc més que agrair moltíssim a totes les entitats que han col•laborat en la cavalcada i a totes les persones que particularment han fet la seva aportació, sigui la que sigui, ja que sense ells no haguéssim tingut aquesta cavalcada de nivell, que toca tan de prop les persones que viuen aquest esdeveniment, sobretot la mainada.
08 enero 2009
JA TENIM ELS PROJECTES PER ALS FONS ZAPATERO
Ja hem aprovat els projectes que presentarem perquè se’ns concedeixi la subvenció de 824.411,-- euros, assignada pel Govern del president Zapatero, dins el fons estatal d’inversió local.
En total s’han redactat quatre projectes, un per a Dosrius, un per a Canyamars i dos per a can Massuet del Far.
En el cas de Dosrius, s’ha presentat el projecte de millora i vianització del nucli de Dosrius, consistent en continuar l’ empedrat especial que hi ha davant del carrer del Comú, en direcció a la plaça de l’església i fer la plaça de l’església fins a davant de l’Ajuntament. Aquest projecte és la continuació d’un pla de millora que tenim previst per al nucli de Dosrius i de Canyamars, per fer tots els carrers del casc antic amb un empedrat uniforme. Aquest projecte puja la quantitat de 207.000,37 euros.
Pel que fa a Canyamars, s’ha redactat un projecte d’adequació de la Plaça de la Germandat, consistent en fer-la més àmplia, agafant el carrer que passa pel costat d’aquesta plaça i, fins i tot, la carretera, amb l’esperit que aquesta plaça sigui un referent per fer-hi actes a l’aire lliure. Aquest projecte contemplarà uns suports per poder-hi posar una lona tipus envelat, per garantir, en cas de pluja, els actes que s’hi organitzin. Aquest projecte puja la quantitat de 211.692,03 euros.
Quant a can Massuet del Far, un dels projectes és el del bombament de les aigües residuals de la banda de can Bordoi, per poder-les portar a dalt de la carena perquè, després, pel seu propi pes, puguin desplaçar-se mitjançant col•lectors que es faran, fins a la depuradora que l’Agència Catalana de l’Aigua construirà enguany. Aquest projecte puja 198.424,-- euros.
Cal dir que el projecte de construcció de la depuradora i col•lectors a can Massuet del Far, que l’ACA ja ha adjudicat, no contemplava el bombament de la banda de can Bordoi. La Generalitat de Catalunya té previst invertir-hi uns 3.800.000 euros.
L’altre projecte de can Massuet del Far consisteix en l’arranjament de voreres, ja que atesa la gran quantitat de quilòmetres de carrers que hi ha en aquest nucli, ens trobem amb moltes voreres que cal arranjar. El projecte que s’ha redactat puja un total de 207.294,60 euros.
També vull remarcar que la proposta que ha presentat l’equip de govern ha estat aprovada per la totalitat dels grups amb representació a l’Ajuntament.
En total s’han redactat quatre projectes, un per a Dosrius, un per a Canyamars i dos per a can Massuet del Far.
En el cas de Dosrius, s’ha presentat el projecte de millora i vianització del nucli de Dosrius, consistent en continuar l’ empedrat especial que hi ha davant del carrer del Comú, en direcció a la plaça de l’església i fer la plaça de l’església fins a davant de l’Ajuntament. Aquest projecte és la continuació d’un pla de millora que tenim previst per al nucli de Dosrius i de Canyamars, per fer tots els carrers del casc antic amb un empedrat uniforme. Aquest projecte puja la quantitat de 207.000,37 euros.
Pel que fa a Canyamars, s’ha redactat un projecte d’adequació de la Plaça de la Germandat, consistent en fer-la més àmplia, agafant el carrer que passa pel costat d’aquesta plaça i, fins i tot, la carretera, amb l’esperit que aquesta plaça sigui un referent per fer-hi actes a l’aire lliure. Aquest projecte contemplarà uns suports per poder-hi posar una lona tipus envelat, per garantir, en cas de pluja, els actes que s’hi organitzin. Aquest projecte puja la quantitat de 211.692,03 euros.
Quant a can Massuet del Far, un dels projectes és el del bombament de les aigües residuals de la banda de can Bordoi, per poder-les portar a dalt de la carena perquè, després, pel seu propi pes, puguin desplaçar-se mitjançant col•lectors que es faran, fins a la depuradora que l’Agència Catalana de l’Aigua construirà enguany. Aquest projecte puja 198.424,-- euros.
Cal dir que el projecte de construcció de la depuradora i col•lectors a can Massuet del Far, que l’ACA ja ha adjudicat, no contemplava el bombament de la banda de can Bordoi. La Generalitat de Catalunya té previst invertir-hi uns 3.800.000 euros.
L’altre projecte de can Massuet del Far consisteix en l’arranjament de voreres, ja que atesa la gran quantitat de quilòmetres de carrers que hi ha en aquest nucli, ens trobem amb moltes voreres que cal arranjar. El projecte que s’ha redactat puja un total de 207.294,60 euros.
També vull remarcar que la proposta que ha presentat l’equip de govern ha estat aprovada per la totalitat dels grups amb representació a l’Ajuntament.
25 diciembre 2008
ENTREMIG DE LES FESTES DE NADAL HI HA EL BALANÇ D’AQUEST ANY QUE ES TANCA
En primer lloc, vull desitjar molt Bones Festes a totes les persones que segueixen aquest espai personal de reflexions, comentaris, opinions, ...
Són unes festes típiques, esperades pel que signifiquen, que donen peu a l’inici d’un nou any, que també desitjo que sigui venturós i esperem que molt millor que aquest 2008.
Un 2008 que ha estat any de traspàs, és a dir, el febrer tenia 29 dies. Qui es fixa en aquestes coses diu que no és un any fàcil. Per a mi tampoc ho ha estat. Això no vol dir que no hagi aconseguit els meus objectius, perquè en aquest aspecte sí que el valoro positivament, però, per altra banda, m’ha costat molt, ja que no ha estat un any fàcil, ni com a pagès ni com a alcalde.
Vàrem començar el dia 1 de gener, a les 10 del vespre, amb una d’aquelles trucades que et canvien l’estat, dient-te que a l’Ajuntament hi ha foc. Bona moguda aquell dia, potser era un avís de com seria l’any que començava.
La veritat és que, per una banda, em consta que ha estat molt dur, però, per altra banda, tinc la satisfacció que aquesta duresa l’hem superada amb nota, amb el treball de tothom, amb l’experiència que tenim en tots els camps que ens estem movent i, sobretot, amb la persistència i dedicació, majoritàriament de pensament, durant totes les hores que estàs despert, que en són moltes, ja que les de dormir cada vegada es redueixen més.
Per acabar, ja que estem en aquestes festes de Nadal, deixeu-me que us torni a desitjar molt Bones Festes i que comencem el 2009 amb empenta, amb energia, amb ganes i amb intensitat constant, ja que és així com s’aconsegueixen els bons resultats.
Són unes festes típiques, esperades pel que signifiquen, que donen peu a l’inici d’un nou any, que també desitjo que sigui venturós i esperem que molt millor que aquest 2008.
Un 2008 que ha estat any de traspàs, és a dir, el febrer tenia 29 dies. Qui es fixa en aquestes coses diu que no és un any fàcil. Per a mi tampoc ho ha estat. Això no vol dir que no hagi aconseguit els meus objectius, perquè en aquest aspecte sí que el valoro positivament, però, per altra banda, m’ha costat molt, ja que no ha estat un any fàcil, ni com a pagès ni com a alcalde.
Vàrem començar el dia 1 de gener, a les 10 del vespre, amb una d’aquelles trucades que et canvien l’estat, dient-te que a l’Ajuntament hi ha foc. Bona moguda aquell dia, potser era un avís de com seria l’any que començava.
La veritat és que, per una banda, em consta que ha estat molt dur, però, per altra banda, tinc la satisfacció que aquesta duresa l’hem superada amb nota, amb el treball de tothom, amb l’experiència que tenim en tots els camps que ens estem movent i, sobretot, amb la persistència i dedicació, majoritàriament de pensament, durant totes les hores que estàs despert, que en són moltes, ja que les de dormir cada vegada es redueixen més.
Per acabar, ja que estem en aquestes festes de Nadal, deixeu-me que us torni a desitjar molt Bones Festes i que comencem el 2009 amb empenta, amb energia, amb ganes i amb intensitat constant, ja que és així com s’aconsegueixen els bons resultats.
24 diciembre 2008
QUINA INICIATIVA HA TINGUT EL PRESIDENT ZAPATERO ( II )
Aquests 824.411,-- euros que ens dóna el Govern Central són per fer unes obres concretes, com ara: arranjar carrers, places, equipaments, ... i, obligatòriament, han de donar feina a persones que estiguin apuntades al SOC ( servei d’ocupació de Catalunya ).
També cal dir que no poden ser projectes que ja estiguin planificats, ni projectes que tinguin finançament, encara que sigui només un percentatge de la totalitat o estigui planificat per via del cobrament de contribucions especials.
Dic això, perquè una part d’aquesta quantitat de diners, inicialment, havíem pensat destinar-la a can Canyamars, però atenent que hi ha un projecte de reparcel•lació i que està planificada la seva execució, ja ens varen comentar que can Canyamars no podria entrar-hi.
Tot i això, el repartiment que es farà des de l’Ajuntament serà d’un percentatge aproximat, tenint en compte el nombre de població de cada nucli. És a dir, a Dosrius un 25%, a Canyamars un altre 25% i a can Massuet del Far un 50%.
També cal dir que no poden ser projectes que ja estiguin planificats, ni projectes que tinguin finançament, encara que sigui només un percentatge de la totalitat o estigui planificat per via del cobrament de contribucions especials.
Dic això, perquè una part d’aquesta quantitat de diners, inicialment, havíem pensat destinar-la a can Canyamars, però atenent que hi ha un projecte de reparcel•lació i que està planificada la seva execució, ja ens varen comentar que can Canyamars no podria entrar-hi.
Tot i això, el repartiment que es farà des de l’Ajuntament serà d’un percentatge aproximat, tenint en compte el nombre de població de cada nucli. És a dir, a Dosrius un 25%, a Canyamars un altre 25% i a can Massuet del Far un 50%.
18 diciembre 2008
QUINA INICIATIVA HA TINGUT EL PRESIDENT ZAPATERO ( I )
Com a ciutadà i com a polític, cada vegada que penso amb la iniciativa del Govern Zapatero de distribuir 8.000 milions d’euros per als municipis de tot l’Estat Espanyol, no puc sentir-me més content i satisfet.
Com tothom deu saber, aquesta quantitat de diners s’han repartit un tant per població, perquè es facin projectes, amb l’esperit de donar ocupació a persones que estiguin a l’atur.
En primer lloc, es tracta d’una proposta justa, ja que no mira colors polítics i no es tracta d’una repartidora de diners amb uns criteris que puguin tenir una visió més propera a colors polítics, depenent de qui els reparteix. Això és un tant per habitant i aquesta és la proposta més neta que he vist en tots aquests anys en què estic ocupant l’alcaldia.
Al municipi de Dosrius li han tocat 824.411,-- euros i això és resultat de l’últim padró aprovat a 31 de desembre de 2007. Per això donem tanta importància a què la gent que viu al municipi estigui empadronada.
Aquesta quantitat representa la capacitat mitjana que té l’Ajuntament, entre tres i quatre anys, per fer inversió amb seus propis recursos. Evidentment, en condicions normals, no ara que no hi ha entrades per llicències d’obres ni moviments de compra venda de propietats, que generen plusvàlues. En aquests moments la capacitat d’inversió és molt baixa, quasi nul•la, tot i això hem de treballar que les millores en el nostre municipi no s’aturin.
Com tothom deu saber, aquesta quantitat de diners s’han repartit un tant per població, perquè es facin projectes, amb l’esperit de donar ocupació a persones que estiguin a l’atur.
En primer lloc, es tracta d’una proposta justa, ja que no mira colors polítics i no es tracta d’una repartidora de diners amb uns criteris que puguin tenir una visió més propera a colors polítics, depenent de qui els reparteix. Això és un tant per habitant i aquesta és la proposta més neta que he vist en tots aquests anys en què estic ocupant l’alcaldia.
Al municipi de Dosrius li han tocat 824.411,-- euros i això és resultat de l’últim padró aprovat a 31 de desembre de 2007. Per això donem tanta importància a què la gent que viu al municipi estigui empadronada.
Aquesta quantitat representa la capacitat mitjana que té l’Ajuntament, entre tres i quatre anys, per fer inversió amb seus propis recursos. Evidentment, en condicions normals, no ara que no hi ha entrades per llicències d’obres ni moviments de compra venda de propietats, que generen plusvàlues. En aquests moments la capacitat d’inversió és molt baixa, quasi nul•la, tot i això hem de treballar que les millores en el nostre municipi no s’aturin.
14 diciembre 2008
ELS DIES DE L’ANY MÉS INTENSOS (II)
Aquest anys, en principi, és molt menys estressant, ja que els meus fills s’hi han arremangat de totes totes, ajudant-me en la venda dels arbres de Nadal. Concretament, en David és el responsable d’una parada que tenim a Mercabarna. S’aixeca a les 4 del matí, per ser a 2/4 de 6 al mercat de la flor, que està a prop de l’aeroport de Barcelona. Allà descarrega la furgoneta i a les 6 del matí comença l’hora de vendre fins a les 9. Cal dir que hi va amb un treballador contractat, que recull cada dia a Mataró.
La meva filla és la responsable de la parada que tinim al Mercat de la Flor de Vilassar de Mar. El fet de no haver d’estar en aquests indrets, em rebaixa moltísim les hores de dedicació.
Jo sóc el que m’encarrego de repartir, d’arrencar els arbres, que les parades estiguin plenes i ells de vendre.
L’experiència de vendre té quelcom que t’enganxa i és un repte portar un producte que el poses al costat d’altres venedors i la demanda és la que fa que la parada se’t buidi o, per altra banda, que vegis que la resta de venedors són els que treuen més el seu producte, ja sigui per millor preu o per millor qualitat.
Aquesta il•lusió per vendre ja l’he captada a tots dos i també la decepció perquè algun dia no ha anat prou bé. Cal dir que a Mercabarna feia molts anys que no hi anavem i t’has de buscar els clients de nou, cosa que a Vilassar ja els tenim fets i el mercat és més agradable, ja que és a hores diürnes.
En David és especial, és un xicot que té molta visió de la jugada, li ensenyes a fer una cosa i la segona vegada que la fa ja la fa millor que tu. És un noi que és molt agradable estar al seu costat, això sí, quan està de bones, que és la gran majoria dels dies, però, carai quan està de males, no t’hi acostis. Tot ho veu negatiu, no hi ha res que li faci girar la truita, es torna bastant intractable i gens sociable. Diuen, qui entén d’horòscops, que és una característica dels nascuts a primers de juny i que no s’hi pot fer res. Sort que és en comptades ocasions quan li pica aquesta ramalada de mal humor i de veure-ho tot negatiu.
Aquests, en David, dies movent arbres, anant a mercat, fent les obligacions de la carrera que està cursant, Tot plegat ha estat una verdadera prova de la seva capacitat de formar-se i saber valorar el que costa, així com saber-se aguantar davant de situacions que en alguns moments són extremes.
Jo, malgrat els inconvenients d’aquesta feina, estic molt orgullós, perquè veig que tots s’hi han arremangat i que tenen il•lusió, perquè saben que són unes dates molt importants per a la nostra família. No només per l’aspecte econòmic, sinó per l’experiència que t’aporta aquesta intensitat, així com la relació amb altres persones i la competitivitat que això comporta.
La meva filla és la responsable de la parada que tinim al Mercat de la Flor de Vilassar de Mar. El fet de no haver d’estar en aquests indrets, em rebaixa moltísim les hores de dedicació.
Jo sóc el que m’encarrego de repartir, d’arrencar els arbres, que les parades estiguin plenes i ells de vendre.
L’experiència de vendre té quelcom que t’enganxa i és un repte portar un producte que el poses al costat d’altres venedors i la demanda és la que fa que la parada se’t buidi o, per altra banda, que vegis que la resta de venedors són els que treuen més el seu producte, ja sigui per millor preu o per millor qualitat.
Aquesta il•lusió per vendre ja l’he captada a tots dos i també la decepció perquè algun dia no ha anat prou bé. Cal dir que a Mercabarna feia molts anys que no hi anavem i t’has de buscar els clients de nou, cosa que a Vilassar ja els tenim fets i el mercat és més agradable, ja que és a hores diürnes.
En David és especial, és un xicot que té molta visió de la jugada, li ensenyes a fer una cosa i la segona vegada que la fa ja la fa millor que tu. És un noi que és molt agradable estar al seu costat, això sí, quan està de bones, que és la gran majoria dels dies, però, carai quan està de males, no t’hi acostis. Tot ho veu negatiu, no hi ha res que li faci girar la truita, es torna bastant intractable i gens sociable. Diuen, qui entén d’horòscops, que és una característica dels nascuts a primers de juny i que no s’hi pot fer res. Sort que és en comptades ocasions quan li pica aquesta ramalada de mal humor i de veure-ho tot negatiu.
Aquests, en David, dies movent arbres, anant a mercat, fent les obligacions de la carrera que està cursant, Tot plegat ha estat una verdadera prova de la seva capacitat de formar-se i saber valorar el que costa, així com saber-se aguantar davant de situacions que en alguns moments són extremes.
Jo, malgrat els inconvenients d’aquesta feina, estic molt orgullós, perquè veig que tots s’hi han arremangat i que tenen il•lusió, perquè saben que són unes dates molt importants per a la nostra família. No només per l’aspecte econòmic, sinó per l’experiència que t’aporta aquesta intensitat, així com la relació amb altres persones i la competitivitat que això comporta.
06 diciembre 2008
ELS DIES DE L’ANY MÉS INTENSOS
A finals de novembre i durant tot el desembre és quan tinc una intensitat de feina que jo ja la considero d’extrems.
Molts dels que seguiu el meu bloc sabeu que la meva professió és la de pagès i que conreu arbres de Nadal. Malgrat que la política m’omple molt, m’encanta la meva feina i és un equilibrador poder anar una estona al dia al camp i tenir contacte amb la terra i els meus arbres, malgrat que hi ha dies que no m’hi puc ni acostar.
Per aquest motiu, en aquests dies hi ha coses que són capricis meus, que queden una mica de banda. Potser és aquest bloc el que es ressent, però vaja, ara em ve de gust fer aquest escrit.
Porto prop de 10 anys fent d’alcalde i estant al Consell Comarcal del Maresme, i en tots aquests anys, durant aquestes dates, he tingut la mateixa intensitat de cada any.
En primer lloc, he d’agrair a la gent que treballa al meu costat, ja que m’ajuda molt a tirar endavant la feina i no hi ha res que quedi encallat, per culpa que alguns dies no puc dedicar-hi totes les hores que voldria, però que ningú es preocupi perquè no hi ha res que quedi enrere. El dia té 24 hores i la setmana 7 dies i, si s’està ben organitzat, es pot fer molta feina.
Molts dels que seguiu el meu bloc sabeu que la meva professió és la de pagès i que conreu arbres de Nadal. Malgrat que la política m’omple molt, m’encanta la meva feina i és un equilibrador poder anar una estona al dia al camp i tenir contacte amb la terra i els meus arbres, malgrat que hi ha dies que no m’hi puc ni acostar.
Per aquest motiu, en aquests dies hi ha coses que són capricis meus, que queden una mica de banda. Potser és aquest bloc el que es ressent, però vaja, ara em ve de gust fer aquest escrit.
Porto prop de 10 anys fent d’alcalde i estant al Consell Comarcal del Maresme, i en tots aquests anys, durant aquestes dates, he tingut la mateixa intensitat de cada any.
En primer lloc, he d’agrair a la gent que treballa al meu costat, ja que m’ajuda molt a tirar endavant la feina i no hi ha res que quedi encallat, per culpa que alguns dies no puc dedicar-hi totes les hores que voldria, però que ningú es preocupi perquè no hi ha res que quedi enrere. El dia té 24 hores i la setmana 7 dies i, si s’està ben organitzat, es pot fer molta feina.
25 noviembre 2008
COM SON LES COSES
Sempre he explicat que les meves èpoques de la vida totes han estat molt intenses. He viscut amb passió el que m’ha tocat, viure en cada moment i quan s’ha tancat una època n’ha començat una altra molt diferent de l’anterior i totalment inimaginable.
Ara, visc la vida de polític. Poques vegades ho he dit que soc polític ja que ho entenc com una feina i no em sento polític, però m’hi he posat tant que al final no puc negar que en tinc l’etiqueta, tant se me’n dona el nom, el més important és el fet, i us ben asseguro que es apassionant, amb estones molt amargants però amb grans satisfaccions.
Els fets passen molt ràpid i uns et tapen els altres. No fa masses dies, explicava a la meva germana un tema que el considerava greu en aquells moments, i un cop li vaig explicar pels i senyals, li va sortir de dins i la seva resposta va ser: “això no és res, saps que et vindrà un de pitjor i te’n oblidaràs d’aquest tant dolent que en aquests moments et preocupa tant, o et vindrà qualsevol cosa que et donarà una satisfacció que et farà oblidar aquest estat tan preocupant que tens ara”
He començat amb el títol de com son les coses, i el fet que no entenc de la meva època de polític es que tens enemics, gent que li surten les serps de la boca quan parla de tu, o en aquest cas de mi, i poder no he creuat ni una sola paraula amb ell, simplement ho diuen d’oïda, de teràpies de mala sang que s’ha fet amb converses inexactes, enveges, ganes de ressaltar o de donar-se importància.
Aquests son els temes que em costa més d’entendre perquè em considero una persona normal, l’únic que em toca viure aquesta època com a responsable d’una administració. L’Ajuntament de Dosrius i d’una altra Administració com el Consell Comarcal del Maresme i unes funcions i responsabilitats polítiques dins el meu partit.
Evidentment tinc moltes persones que valoren la meva feina, i també com es normal, d’altres que la qüestionen, però el que més em sobta, és que gent que no em coneix o ha tingut pocs tracte amb mi, em tingui una animaversitat molt acusada. Poder algun dia ho sabré entendre.
Ara, visc la vida de polític. Poques vegades ho he dit que soc polític ja que ho entenc com una feina i no em sento polític, però m’hi he posat tant que al final no puc negar que en tinc l’etiqueta, tant se me’n dona el nom, el més important és el fet, i us ben asseguro que es apassionant, amb estones molt amargants però amb grans satisfaccions.
Els fets passen molt ràpid i uns et tapen els altres. No fa masses dies, explicava a la meva germana un tema que el considerava greu en aquells moments, i un cop li vaig explicar pels i senyals, li va sortir de dins i la seva resposta va ser: “això no és res, saps que et vindrà un de pitjor i te’n oblidaràs d’aquest tant dolent que en aquests moments et preocupa tant, o et vindrà qualsevol cosa que et donarà una satisfacció que et farà oblidar aquest estat tan preocupant que tens ara”
He començat amb el títol de com son les coses, i el fet que no entenc de la meva època de polític es que tens enemics, gent que li surten les serps de la boca quan parla de tu, o en aquest cas de mi, i poder no he creuat ni una sola paraula amb ell, simplement ho diuen d’oïda, de teràpies de mala sang que s’ha fet amb converses inexactes, enveges, ganes de ressaltar o de donar-se importància.
Aquests son els temes que em costa més d’entendre perquè em considero una persona normal, l’únic que em toca viure aquesta època com a responsable d’una administració. L’Ajuntament de Dosrius i d’una altra Administració com el Consell Comarcal del Maresme i unes funcions i responsabilitats polítiques dins el meu partit.
Evidentment tinc moltes persones que valoren la meva feina, i també com es normal, d’altres que la qüestionen, però el que més em sobta, és que gent que no em coneix o ha tingut pocs tracte amb mi, em tingui una animaversitat molt acusada. Poder algun dia ho sabré entendre.
19 noviembre 2008
MES SOBRE LA URBANITZACIO DE CAN CANYAMARS
La urbanització de Can Canyamars és el tema de cada dia principalment per a mi i fins i tot, hi ha dies que hi ha dues o tres reunions i varies trucades per tractar el tema, ja que està en un punt molt àlgid i a més, tinc la confiança que estem en el bon camí.
He tingut ocasió de parlar amb totes les associacions que hi ha, la de propietaris, la de veïns, amb grups de veïns representant carrers, amb veïns particulars, i la veritat és que cada vegada estic més content perquè he captat molt de coneixement sobre el tema i que, persones que les veus que en principi haurien d’entendre de una manera molt bàsica sobre la qüestió et donen uns raonaments tècnics que de vegades dona sensació que son especialistes, i això s’agraeix ja que el camí que ha marcat l’Ajuntament se sent recolzat per aquestes persones que hi han aprofundit en la qüestió.
El que en principi eren més adversaris del que l’Ajuntament plantejava, que és l’Associació de veïns, desprès d’una reunió amb membres d’aquesta associació i una advocada que portaven i d’intercanviar plantejaments, crec que el resultat va ser molt positiu, ja que la mateixa advocada no defensava, o si més no, no veia massa correcta, i aquest és el meu parer, que es pugessin donar exempcions de pagar IBI durant un temps a les propietats de Can Canyamars i tampoc veia coherent que l’Ajuntament destinés diners per pagar les obres d’Urbanització de Can Canyamars.
Sí que va defensar que hauríem d’intentar entre tots buscar el millor projecte d’obra per aquesta zona del nostre municipi. I amb aquest esperit vàrem acordar que uns tècnics nomenats per aquesta Associació de veïns serien els que consultarien a la enginyeria que esta fent la reforma del projecte d’urbanització amb l’esperit que les decisions que es prenguin siguin el més consensuades possible i això es faria, tècnics amb tècnics. Crec que és una molt bona solució. La pregunta està a l’aire: Hi haurà consens entre tècnics? El temps ho dirà.
He tingut ocasió de parlar amb totes les associacions que hi ha, la de propietaris, la de veïns, amb grups de veïns representant carrers, amb veïns particulars, i la veritat és que cada vegada estic més content perquè he captat molt de coneixement sobre el tema i que, persones que les veus que en principi haurien d’entendre de una manera molt bàsica sobre la qüestió et donen uns raonaments tècnics que de vegades dona sensació que son especialistes, i això s’agraeix ja que el camí que ha marcat l’Ajuntament se sent recolzat per aquestes persones que hi han aprofundit en la qüestió.
El que en principi eren més adversaris del que l’Ajuntament plantejava, que és l’Associació de veïns, desprès d’una reunió amb membres d’aquesta associació i una advocada que portaven i d’intercanviar plantejaments, crec que el resultat va ser molt positiu, ja que la mateixa advocada no defensava, o si més no, no veia massa correcta, i aquest és el meu parer, que es pugessin donar exempcions de pagar IBI durant un temps a les propietats de Can Canyamars i tampoc veia coherent que l’Ajuntament destinés diners per pagar les obres d’Urbanització de Can Canyamars.
Sí que va defensar que hauríem d’intentar entre tots buscar el millor projecte d’obra per aquesta zona del nostre municipi. I amb aquest esperit vàrem acordar que uns tècnics nomenats per aquesta Associació de veïns serien els que consultarien a la enginyeria que esta fent la reforma del projecte d’urbanització amb l’esperit que les decisions que es prenguin siguin el més consensuades possible i això es faria, tècnics amb tècnics. Crec que és una molt bona solució. La pregunta està a l’aire: Hi haurà consens entre tècnics? El temps ho dirà.
14 noviembre 2008
MOLT BONES NOTÍCIES PEL QUE FA A CORREOS DEL NOSTRE MUNICIPI
Com tothom sap el servei de correus en el nostre municipi és molt millorable, però molt i des de l’Ajuntament hem fet molta pressió per que destinin més recursos, per que reparteixin a Can Massuet del Far casa per casa i aquí també vàrem fer accions amb veïns i veïnes de Can Massuet, hem fet molta força perquè els treballadors i treballadores de correus siguin mes estables. ...
Cartes amunt, reunions, canvis de director, promeses de que possiblement teníem a prop una millora del servei i que hi havia possibilitat de repartir a Can Massuet, però sempre surt el mateix, des de Madrid hi ha unes directrius i per exemple, el nucli de Can Massuet no compleix cap d’aquestes directius establertes per que es reparteixi casa per casa el correu.
Però si, al final ha donat resultat la darrera pressió que vàrem exercir i és que han concedit al municipi de Dosrius una oficina que ells anomenen tècnica. Que vol dia això, doncs que l’oficina ubicada al Comú de Dosrius estarà oberta al públic tots els feiners de 2/4 de 9 a 2/4 de 3 del migdia i podem fer qualsevol gestió que tingui relació amb el servei de correus.
Aquesta es una bona noticia que cal celebrar i explicar. Quan ho sapiguem oficialment ho anunciarem pel municipi. Espero que abans d’acabar l’any aquesta millora sigui efectiva.
Cartes amunt, reunions, canvis de director, promeses de que possiblement teníem a prop una millora del servei i que hi havia possibilitat de repartir a Can Massuet, però sempre surt el mateix, des de Madrid hi ha unes directrius i per exemple, el nucli de Can Massuet no compleix cap d’aquestes directius establertes per que es reparteixi casa per casa el correu.
Però si, al final ha donat resultat la darrera pressió que vàrem exercir i és que han concedit al municipi de Dosrius una oficina que ells anomenen tècnica. Que vol dia això, doncs que l’oficina ubicada al Comú de Dosrius estarà oberta al públic tots els feiners de 2/4 de 9 a 2/4 de 3 del migdia i podem fer qualsevol gestió que tingui relació amb el servei de correus.
Aquesta es una bona noticia que cal celebrar i explicar. Quan ho sapiguem oficialment ho anunciarem pel municipi. Espero que abans d’acabar l’any aquesta millora sigui efectiva.
07 noviembre 2008
FELICITATS POLICIA LOCAL DE DOSRIUS
Atenent que aquest bloc és el meu espai personal, moltes vegades hi transmeto sensacions, opinions, sentiments, ... Per això, no vull deixar de publicar un escrit que ha entrat a l’Ajuntament de Dosrius, adreçat a l’alcalde, ja que quan el llegeixes se t’omple el cor de satisfacció, per la feina realitzada per la policia local. Per què no compartir aquesta satisfacció, ja que en aquesta feina de fer d’alcalde hi ha moments molt agres? Tot i així, les ganes de servir el municipi i transformar-lo fan que els mals moments quedin superats per molts altres esdeveniments i objectius assolits.
Aquest cas en concret es tracta d’un servei que va fer la policia local. Amb el protocol que tenim configurat, el resultat es plasma en aquesta carta que s’adjunta, senzilla però emotiva, si més no per la meva part.
Aquest cas en concret es tracta d’un servei que va fer la policia local. Amb el protocol que tenim configurat, el resultat es plasma en aquesta carta que s’adjunta, senzilla però emotiva, si més no per la meva part.
04 noviembre 2008
UN ALTRE PRESSUPOST DE LA GENERALITAT EN QUÈ DOSRIUS QUEDA BEN PARAT
Ja tenim els pressupostos de la Generalitat al Parlament de Catalunya. Una vegada més, el municipi de Dosrius hi té inversions importants que fan que sigui un dels municipis en què s’hi destinen més diners per al nombre d’habitants que té.
El total del Maresme, amb els seus 420.000 habitants aproximadament, puja 62.875.419,25 euros. Poble a poble es va desgranant la inversió que s’hi destina. En el cas de Dosrius, que té poc més de l’ 1% de la població de tot el Maresme, s’hi destinen 4.655.185,-- euros.
Aquestes inversions estan destinades a construir l’estació depuradora d’aigües residuals i col•lectors de can Massuet del Far, en concret 3.843.185,-- euros. L’altra inversió, que a l’últim moment s’hi ha col•locat, fruit de les intenses negociacions de l’Ajuntament, és la construcció d’una canonada per portar aigua potable als dipòsits de can Massuet del Far, provinent del dipòsit que existeix a mitja pujada, propietat d’ATLL.
Per a aquesta obra, en aquest pressupost del 2009 està previst aportar-hi 812.000,- euros. Cal dir que el projecte puja 1.200.000 euros.
S’ha de continuar negociant, amb l’esperit que la resta que manqui es pugui aportar per un altre camí, ja que es veu molt difícil que aquesta quantitat pugui sortir de l’Ajuntament.
El total del Maresme, amb els seus 420.000 habitants aproximadament, puja 62.875.419,25 euros. Poble a poble es va desgranant la inversió que s’hi destina. En el cas de Dosrius, que té poc més de l’ 1% de la població de tot el Maresme, s’hi destinen 4.655.185,-- euros.
Aquestes inversions estan destinades a construir l’estació depuradora d’aigües residuals i col•lectors de can Massuet del Far, en concret 3.843.185,-- euros. L’altra inversió, que a l’últim moment s’hi ha col•locat, fruit de les intenses negociacions de l’Ajuntament, és la construcció d’una canonada per portar aigua potable als dipòsits de can Massuet del Far, provinent del dipòsit que existeix a mitja pujada, propietat d’ATLL.
Per a aquesta obra, en aquest pressupost del 2009 està previst aportar-hi 812.000,- euros. Cal dir que el projecte puja 1.200.000 euros.
S’ha de continuar negociant, amb l’esperit que la resta que manqui es pugui aportar per un altre camí, ja que es veu molt difícil que aquesta quantitat pugui sortir de l’Ajuntament.
31 octubre 2008
ACORDS SOBRE CAN CANYAMARS
Aquesta moció es va aprovar en el ple del dia d'ahir al ple de l’ajuntament amb els vots a favor dels 7 vots grup municipal del PSC i en contra els grups de la oposició 2 de CIU 1 del PP i 1 de Progrés municipal.
MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PSC, REFERENT A LA URBANITZACION DE CAN CANYAMARS
El Grup municipal PSC, davant la situació en què es troba el procés d’arranjament de la urbanització de Can Canyamars, exposa:
Que es disposa d’un projecte d’urbanització de la Urbanització Can Canyamars aprovat definitivament. Que s’ha aprovat inicialment un projecte de reparcel•lació del mateix àmbit. Que en el període d’exposició pública del projecte de reparcel•lació hi ha hagut al•legacions que faran que es produeixin alguns canvis en aquest projecte. Tanmateix, van sortir tres sentències a primers de setembre fruit dels recursos 124/2005,125/2005 i 151/2005 essent les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les identificades amb els núms. 680, 681 i 682/2008.
Aquestes sentències vénen a dir clarament que el sòl de Can Canyamars és urbà, però no esta consolidat, ja que hi ha moltes mancances en general a la Urbanització i, per exemple, s’assenyala que de tots els carrers només hi ha el 7% de l’enllumenat públic. En aquests moments s’està analitzant en profunditat el contingut d’aquesta sentència per fer la interpretació més correcta i que alhora beneficiï al màxim possible les persones afectades.
S’ha generat un debat sobre si l’Ajuntament hauria de portar-hi recursos econòmics per ajudar els afectats. Cal dir que en el cas que l’Ajuntament, que som tots, hi portés al voltant de 1.300.000 €, s’hauria de pujar l’IBI el 100% a totes les propietats del municipi, ja que aquest import és aproximadament el total del càrrec que, en principi, té previst recaptar l’Ajuntament de Dosrius, durant l’exercici del 2009. Tanmateix, cal dir que des de l’inici del procediment en què l’Ajuntament va decidir posar-s’hi la quantitat que es calcula de recursos que s’hi ha aportat sobrepassa els 500.000,- euros.
L’Ajuntament de Dosrius ha encarregat una revisió del projecte d’urbanització perquè amb la conjuntura actual es puguin buscar els millors procediments o sistemes per fer la urbanització sense rebaixar qualitat, però si reduint els costos.
Tanmateix, l’Ajuntament de Dosrius, des de primers de setembre, ha sol•licitat informe jurídic, per analitzar quins impostos s’han d’aplicar per a l’execució de les obres d’urbanització de Can Canyamars. També ja s’ha contactat amb les entitats financeres més properes al nostre municipi, amb l’esperit que estudiïn les possibilitats més avantatjoses, amb la finalitat que quan un veí afectat per les obres de la Urbanització de Can Canyamars els pugui demanar finançament, aquest se li pugui oferir en les millors condicions possibles.
Al mateix temps, a principis de setembre, l’Ajuntament de Dosrius ja va fer els passos pertinents amb l’Organisme de Gestió Tributària per plantejar la possibilitat, quan s’escaigui, que els pagaments que s’hagin d’afrontar es puguin realitzar durant el temps que contempli la realització de les obres del projecte d’urbanització aprovat definitivament, que s’hagi d’executar. Les gestions han estat encaminades de cara a què les obligacions es puguin complir mensualment, durant aquest termini i sense interessos. Tanmateix, s’està estudiant la possibilitat que qui vulgui periodificar aquestes obligacions, fora del termini d’execució de l’obra d’urbanització, també tingui un tracte que legalment pugui ser defensable.
Per tot l’exposat, el grup municipal del PSC proposa l’adopció dels acords següents:
Primer.- Que la revisió que l’Ajuntament ha encarregat del projecte d’urbanització, amb l’esperit exposat a la part expositiva, torni a tenir un mes d’exposició pública i així totes les parts interessades puguin fer la seva revisió i les al•legacions que creguin pertinents.
Segon.- Que revisades totes les al•legacions que es presentin de manera oficial, l’Ajuntament adopti el compromís de fer una reunió amb totes les persones signants de les mateixes i l’equip redactor del projecte reformat de la Urbanització de Can Canyamars, amb l’esperit que entre tots puguem fer el millor projecte possible.
Tercer.- Que un cop estiguin aprovats definitivament, tant el projecte de reparcel•lació com el d’urbanització, i estigui establert el procediment per realitzar les obres i també per fer front al pagament que pertoqui a cada propietari, l’Ajuntament faci els últims contactes amb les entitats financeres i amb la Diputació de Barcelona, per buscar les propostes més beneficioses que es puguin oferir en aquell moment.
Malgrat tot, l’Ajuntament acordarà el que cregui més convenient.
MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PSC, REFERENT A LA URBANITZACION DE CAN CANYAMARS
El Grup municipal PSC, davant la situació en què es troba el procés d’arranjament de la urbanització de Can Canyamars, exposa:
Que es disposa d’un projecte d’urbanització de la Urbanització Can Canyamars aprovat definitivament. Que s’ha aprovat inicialment un projecte de reparcel•lació del mateix àmbit. Que en el període d’exposició pública del projecte de reparcel•lació hi ha hagut al•legacions que faran que es produeixin alguns canvis en aquest projecte. Tanmateix, van sortir tres sentències a primers de setembre fruit dels recursos 124/2005,125/2005 i 151/2005 essent les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les identificades amb els núms. 680, 681 i 682/2008.
Aquestes sentències vénen a dir clarament que el sòl de Can Canyamars és urbà, però no esta consolidat, ja que hi ha moltes mancances en general a la Urbanització i, per exemple, s’assenyala que de tots els carrers només hi ha el 7% de l’enllumenat públic. En aquests moments s’està analitzant en profunditat el contingut d’aquesta sentència per fer la interpretació més correcta i que alhora beneficiï al màxim possible les persones afectades.
S’ha generat un debat sobre si l’Ajuntament hauria de portar-hi recursos econòmics per ajudar els afectats. Cal dir que en el cas que l’Ajuntament, que som tots, hi portés al voltant de 1.300.000 €, s’hauria de pujar l’IBI el 100% a totes les propietats del municipi, ja que aquest import és aproximadament el total del càrrec que, en principi, té previst recaptar l’Ajuntament de Dosrius, durant l’exercici del 2009. Tanmateix, cal dir que des de l’inici del procediment en què l’Ajuntament va decidir posar-s’hi la quantitat que es calcula de recursos que s’hi ha aportat sobrepassa els 500.000,- euros.
L’Ajuntament de Dosrius ha encarregat una revisió del projecte d’urbanització perquè amb la conjuntura actual es puguin buscar els millors procediments o sistemes per fer la urbanització sense rebaixar qualitat, però si reduint els costos.
Tanmateix, l’Ajuntament de Dosrius, des de primers de setembre, ha sol•licitat informe jurídic, per analitzar quins impostos s’han d’aplicar per a l’execució de les obres d’urbanització de Can Canyamars. També ja s’ha contactat amb les entitats financeres més properes al nostre municipi, amb l’esperit que estudiïn les possibilitats més avantatjoses, amb la finalitat que quan un veí afectat per les obres de la Urbanització de Can Canyamars els pugui demanar finançament, aquest se li pugui oferir en les millors condicions possibles.
Al mateix temps, a principis de setembre, l’Ajuntament de Dosrius ja va fer els passos pertinents amb l’Organisme de Gestió Tributària per plantejar la possibilitat, quan s’escaigui, que els pagaments que s’hagin d’afrontar es puguin realitzar durant el temps que contempli la realització de les obres del projecte d’urbanització aprovat definitivament, que s’hagi d’executar. Les gestions han estat encaminades de cara a què les obligacions es puguin complir mensualment, durant aquest termini i sense interessos. Tanmateix, s’està estudiant la possibilitat que qui vulgui periodificar aquestes obligacions, fora del termini d’execució de l’obra d’urbanització, també tingui un tracte que legalment pugui ser defensable.
Per tot l’exposat, el grup municipal del PSC proposa l’adopció dels acords següents:
Primer.- Que la revisió que l’Ajuntament ha encarregat del projecte d’urbanització, amb l’esperit exposat a la part expositiva, torni a tenir un mes d’exposició pública i així totes les parts interessades puguin fer la seva revisió i les al•legacions que creguin pertinents.
Segon.- Que revisades totes les al•legacions que es presentin de manera oficial, l’Ajuntament adopti el compromís de fer una reunió amb totes les persones signants de les mateixes i l’equip redactor del projecte reformat de la Urbanització de Can Canyamars, amb l’esperit que entre tots puguem fer el millor projecte possible.
Tercer.- Que un cop estiguin aprovats definitivament, tant el projecte de reparcel•lació com el d’urbanització, i estigui establert el procediment per realitzar les obres i també per fer front al pagament que pertoqui a cada propietari, l’Ajuntament faci els últims contactes amb les entitats financeres i amb la Diputació de Barcelona, per buscar les propostes més beneficioses que es puguin oferir en aquell moment.
Malgrat tot, l’Ajuntament acordarà el que cregui més convenient.
29 octubre 2008
CAN CANYAMARS PUNT I SEGUIT
Ens vàrem posar una data límit per prendre decisions importants de com havia de continuar el tema de can Canyamars, que va ser el dia 20 d’octubre d’enguany, ja que vam considerar que era el moment en què tindríem pràcticament totes les al•legacions del projecte de reparcel•lació de can Canyamars.
Érem conscients que calia fer una revisió del projecte de reparcel•lació de can Canyamars, ja que van haver-hi unes errades, que valoro com a molt greus, i que qui les va produir s’ha excusat reiterades vegades. És greu però, com sempre dic, el més important és el punt final i quina serà la quantitat a la qual s’haurà de fer front en el moment que s’executin les obres.
Fins ara tot es pot reconduir, fins i tot, en aquesta reunió del dia 20 amb la Diputació de Barcelona, redactors del projecte de reparcel•lació i una representació important de l’Ajuntament de Dosrius, com a alcalde vaig anunciar que atenent que s’havia de fer de nou el projecte de reparcel•lació, per tot el que ha sortit: sentències, al•legacions, errades que s’han produït, també volia revisar el projecte d’urbanització.
Hem buscat qui estava més preparat per fer aquesta revisió i qui ens podia generar més confiança per fer la millor feina possible. Hem demanat pressupost a un enginyeria que té un bagatge molt important per les obres que ha fet i pels projectes que ha redactat fins ara i, al mateix temps, una joventut que fa que sigui una empresa emergent.
S’ha sol•licitat un pressupost per escrit i s’ha demanat el temps que es tardaria en revisar el projecte, així com la garantia que es puguin rebaixar costos i, sobretot, que l’obra sigui viable de realitzar en el moment que surti a concurs públic el projecte que s’haurà d’aprovar de debò.
Érem conscients que calia fer una revisió del projecte de reparcel•lació de can Canyamars, ja que van haver-hi unes errades, que valoro com a molt greus, i que qui les va produir s’ha excusat reiterades vegades. És greu però, com sempre dic, el més important és el punt final i quina serà la quantitat a la qual s’haurà de fer front en el moment que s’executin les obres.
Fins ara tot es pot reconduir, fins i tot, en aquesta reunió del dia 20 amb la Diputació de Barcelona, redactors del projecte de reparcel•lació i una representació important de l’Ajuntament de Dosrius, com a alcalde vaig anunciar que atenent que s’havia de fer de nou el projecte de reparcel•lació, per tot el que ha sortit: sentències, al•legacions, errades que s’han produït, també volia revisar el projecte d’urbanització.
Hem buscat qui estava més preparat per fer aquesta revisió i qui ens podia generar més confiança per fer la millor feina possible. Hem demanat pressupost a un enginyeria que té un bagatge molt important per les obres que ha fet i pels projectes que ha redactat fins ara i, al mateix temps, una joventut que fa que sigui una empresa emergent.
S’ha sol•licitat un pressupost per escrit i s’ha demanat el temps que es tardaria en revisar el projecte, així com la garantia que es puguin rebaixar costos i, sobretot, que l’obra sigui viable de realitzar en el moment que surti a concurs públic el projecte que s’haurà d’aprovar de debò.
26 octubre 2008
VIATGE A NORUEGA (II)
El motiu del viatge a Oslo era per veure i conèixer les residències de la tercera edat, en pisos tutelats i, alhora, per mi, estar en contacte amb la gent de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, que també participaven en aquestes jornades de formació.
En total érem unes 47 persones: diputats de la Diputació, del Parlament de Catalunya i també la presidenta de la Mesa de Benestar Social del Parlament de Catalunya, alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors de tots els colors polítics d’arreu de la província de Barcelona.
Durant el contacte d’aquesta setmana, he sabut que per part de la Diputació de Barcelona hi ha la possibilitat de demanar ajuts per tancar temes de Benestar Social d’aquest 2008 i, evidentment, ja hem fet la petició pertinent per mirar si Dosrius pot entrar-hi. Crec que tenim moltes possibilitats.
El que m’interessava d’una manera especial, era fer els contactes adients per veure si era viable a Dosrius el tema de la residència de dia o pisos tutelats per a la gent gran, i persones necessitades.
Sóc conscient que nosaltres no tenim suficients habitants per fer viable un projecte d’aquestes magnituds, per això el plantejo d’àmbit territorial.
Ja tenim els contactes realitzats i les visites fetes per mostrar el lloc i intentar convèncer els responsables de planificació que el municipi de Dosrius pot ser un bon lloc per ubicar-hi aquesta construcció.
No és un projecte fàcil. En el cas que acabi quallant, que crec que hi ha alguna possibilitat, tardarà uns anys a portar-se a terme.
Per cert, la gent de la tercera edat a Noruega té unes atencions espectaculars, ja que hi aboquen molts recursos. Cal dir que és un país que té molt de petroli. Tot i això, he pogut comprovar que amb els recursos que destina l’Ajuntament de Dosrius a l’àrea de Benestar Social, el nostre servei té poc a envejar al dels Països Nòrdics.
En total érem unes 47 persones: diputats de la Diputació, del Parlament de Catalunya i també la presidenta de la Mesa de Benestar Social del Parlament de Catalunya, alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors de tots els colors polítics d’arreu de la província de Barcelona.
Durant el contacte d’aquesta setmana, he sabut que per part de la Diputació de Barcelona hi ha la possibilitat de demanar ajuts per tancar temes de Benestar Social d’aquest 2008 i, evidentment, ja hem fet la petició pertinent per mirar si Dosrius pot entrar-hi. Crec que tenim moltes possibilitats.
El que m’interessava d’una manera especial, era fer els contactes adients per veure si era viable a Dosrius el tema de la residència de dia o pisos tutelats per a la gent gran, i persones necessitades.
Sóc conscient que nosaltres no tenim suficients habitants per fer viable un projecte d’aquestes magnituds, per això el plantejo d’àmbit territorial.
Ja tenim els contactes realitzats i les visites fetes per mostrar el lloc i intentar convèncer els responsables de planificació que el municipi de Dosrius pot ser un bon lloc per ubicar-hi aquesta construcció.
No és un projecte fàcil. En el cas que acabi quallant, que crec que hi ha alguna possibilitat, tardarà uns anys a portar-se a terme.
Per cert, la gent de la tercera edat a Noruega té unes atencions espectaculars, ja que hi aboquen molts recursos. Cal dir que és un país que té molt de petroli. Tot i això, he pogut comprovar que amb els recursos que destina l’Ajuntament de Dosrius a l’àrea de Benestar Social, el nostre servei té poc a envejar al dels Països Nòrdics.
24 octubre 2008
VIATGE A NORUEGA (I)
La setmana passada vaig participar en un viatge que la Diputació de Barcelona, concretament l’Àrea de Benestar Social, va organitzar a Oslo (Noruega).
Es va tractar d’un viatge que anomenen de formació, ja que s’organitzen una sèrie de trobades i visites a dependències oficials i a llocs que donen serveis públics en tema de Benestar Social.
Va ser una setmana molt intensa, ja que no vam parar ni un sol minut. S’esmorza amb un quart d’hora, es dina a peu dret amb mitja hora i quan es tenen estones lliures també s’organitzen sortides per visitar i conèixer llocs i temes d’interès.
A banda dels temes socials, deixeu-me que us expliqui la meva visió de com funciona el treball en aquest país nòrdic, on jo particularment m’hi vaig trobar molt còmode.
En primer lloc, la puntualitat és llei, ja que el concepte de persona ordenada i puntual permet fer moltes coses al dia.
A més a més, la jornada laboral, a les feines normals, acaba a les tres de la tarda. Dóna la sensació que es treballen poques hores, però tothom explicava, sobretot la gent catalana que ens vàrem trobar en aquest país, que es treballava més fent-ho durant poques hores intensament, que no tenint tot el dia per endavant, moltes vegades amb la informalitat de començar sempre un quart tard, d’anar a fer el cafè, la cigarreta, l’esmorzar. Tot això et converteix en un treballador lax, que dóna la sensació que tot s’hi val.
També em vaig trobar molt còmode amb el fet que a tots els llocs hi havia el rellotge penjat per saber l’hora i no arribar tard a les reunions concertades. Quan dic a tots els llocs, vull dir: passadissos, sales, qualsevol indret.
Es va tractar d’un viatge que anomenen de formació, ja que s’organitzen una sèrie de trobades i visites a dependències oficials i a llocs que donen serveis públics en tema de Benestar Social.
Va ser una setmana molt intensa, ja que no vam parar ni un sol minut. S’esmorza amb un quart d’hora, es dina a peu dret amb mitja hora i quan es tenen estones lliures també s’organitzen sortides per visitar i conèixer llocs i temes d’interès.
A banda dels temes socials, deixeu-me que us expliqui la meva visió de com funciona el treball en aquest país nòrdic, on jo particularment m’hi vaig trobar molt còmode.
En primer lloc, la puntualitat és llei, ja que el concepte de persona ordenada i puntual permet fer moltes coses al dia.
A més a més, la jornada laboral, a les feines normals, acaba a les tres de la tarda. Dóna la sensació que es treballen poques hores, però tothom explicava, sobretot la gent catalana que ens vàrem trobar en aquest país, que es treballava més fent-ho durant poques hores intensament, que no tenint tot el dia per endavant, moltes vegades amb la informalitat de començar sempre un quart tard, d’anar a fer el cafè, la cigarreta, l’esmorzar. Tot això et converteix en un treballador lax, que dóna la sensació que tot s’hi val.
També em vaig trobar molt còmode amb el fet que a tots els llocs hi havia el rellotge penjat per saber l’hora i no arribar tard a les reunions concertades. Quan dic a tots els llocs, vull dir: passadissos, sales, qualsevol indret.
16 octubre 2008
EN JOSEP DE CAN FELIU
La setmana passada, entrant a l’Ajuntament, vaig veure en Josep de can Feliu, que estava parlant amb una treballadora, i vaig desviar-me del meu recorregut per saludar-lo. Cal dir que està en un procés postoperatori i que en aquests moments està en tractament de quimioteràpia. Segons em va explicar, durant sis mesos, cada 15 dies ha d’anar a aquestes sessions tan dures.
Era tan agradable la conversa, el seu plantejament de vida, que li vaig demanar que pugés al despatx per poder xerrar una estona plegats. Vàrem parlar de moltes coses. De la manera en què ell es plantejava la malaltia, d’una manera molt positiva, esforçant-se a menjar encara que no tingui gana i, sobretot, amb la visió que això ho superarà. Vàrem parlar de la crisi, em va comentar la seva visió de can Canyamars, dient que és una ganga que als propietaris de can Canyamars se’ls arrangi tot per aquest preu. Així, vàrem anar desgranant el que ens venia al cap, durant 20 – 25 minuts.
Cal dir que en Josep Rovira va ser regidor de l’Ajuntament de Dosrius, durant el mandat 1991-1995. A mi personalment m’hauria encantat haver estat a l’Ajuntament al seu costat, perquè és una persona molt treballadora i responsable, de la qual te’n pots fiar. Hi ha poques persones com en Josep de can Feliu.
Ell en va sortir una mica decebut, perquè durant aquells anys es va posar l’Ajuntament a l’esquena. Fins i tot, va patir malalties a conseqüència de la feina que li va generar. Aquesta és una opinió meva, que ell alguna vegada m’havia comentat, però el que sí està clar és que els treballadors i les treballadores de l’Ajuntament el recorden d’una manera molt positiva, tant els de dins de les oficines com els de la brigada municipal.
Amb aquest escrit, vull enviar un agraïment per en Josep Rovira de can Feliu, per les hores dedicades a la col•lectivitat, en aquell temps, ja que va deixar una bona petjada per la tasca realitzada.
Josep, ara tens un altre repte a la vida. Estic convençut que el superaràs, com tot el que t’has proposat. La teva força és espectacular i el teu convenciment et farà tirar endavant i superar-ho.
Ànim.
Era tan agradable la conversa, el seu plantejament de vida, que li vaig demanar que pugés al despatx per poder xerrar una estona plegats. Vàrem parlar de moltes coses. De la manera en què ell es plantejava la malaltia, d’una manera molt positiva, esforçant-se a menjar encara que no tingui gana i, sobretot, amb la visió que això ho superarà. Vàrem parlar de la crisi, em va comentar la seva visió de can Canyamars, dient que és una ganga que als propietaris de can Canyamars se’ls arrangi tot per aquest preu. Així, vàrem anar desgranant el que ens venia al cap, durant 20 – 25 minuts.
Cal dir que en Josep Rovira va ser regidor de l’Ajuntament de Dosrius, durant el mandat 1991-1995. A mi personalment m’hauria encantat haver estat a l’Ajuntament al seu costat, perquè és una persona molt treballadora i responsable, de la qual te’n pots fiar. Hi ha poques persones com en Josep de can Feliu.
Ell en va sortir una mica decebut, perquè durant aquells anys es va posar l’Ajuntament a l’esquena. Fins i tot, va patir malalties a conseqüència de la feina que li va generar. Aquesta és una opinió meva, que ell alguna vegada m’havia comentat, però el que sí està clar és que els treballadors i les treballadores de l’Ajuntament el recorden d’una manera molt positiva, tant els de dins de les oficines com els de la brigada municipal.
Amb aquest escrit, vull enviar un agraïment per en Josep Rovira de can Feliu, per les hores dedicades a la col•lectivitat, en aquell temps, ja que va deixar una bona petjada per la tasca realitzada.
Josep, ara tens un altre repte a la vida. Estic convençut que el superaràs, com tot el que t’has proposat. La teva força és espectacular i el teu convenciment et farà tirar endavant i superar-ho.
Ànim.
12 octubre 2008
44a EDICIÓ DE LA FESTA EN HOMENATGE A LA
Avui, diumenge 12 d’octubre, s’ha celebrat a Dosrius la 44a edició de la Festa de la Gent Gran. Jo no he pogut ser-hi, ja que estic fora del país, concretament sóc a Oslo (Noruega), en un viatge de treball, per veure i viure experiències de residències de la tercera edat.
Es tracta d’un viatge organitzat per la Diputació de Barcelona. A Dosrius ens ha tocat una subvenció, que ens ha ajudat a poder-lo tirar endavant. Crec que hi havia d’anar, ja que som al voltant d’unes 50 persones, moltes d’elles tenen responsabilitats importants, tant a la Generalitat com a la Diputació de Barcelona, i l’ interès de l’Ajuntament de Dosrius passa per intentar construir un centre de dia, amb habitatges tutelats d’àmbit territorial al nostre municipi. Crec que, a més a més de les experiències que viuré amb la realitat de Noruega, els contactes que faré en aquest viatge són molt importants.
Tornem a la Festa de la Gent Gran. És el que m’ha sabut més greu, perdre’m aquesta trobada per no ser a Dosrius, ja que és de les festes en què es capta més il•lusió, que la gent està més agraïda, que es transmeten valors i sentiments. Sempre acabes amb lliçons que t’ajuden a ser optimista i a estimar cada vegada més la nostra gent gran.
Tot i això, hi hauran els meus pares, ja que aquest esdeveniment els fa molta il•lusió. En realitat, és un homenatge a ells. El meu pare té 83 anys i la meva mare en té 82. Casualment, el meu pare ha assistit a les 44 edicions de la festa de la Vellesa. No ha faltat a cap, ja que l’any 1965, quan es va fer la primera celebració, els organitzadors, que antigament convidaven a un matrimoni perquè fes la funció de padrins de la festa, van triar els meus pares com a padrins de la primera edició. Encara recordo la moguda a casa pel vestit de la meva mare, així com la mantellina negra que portava per anar a l’església. Va ser un dia molt especial i viscut amb molta il•lusió.
L’any vinent, el 1966, al meu pare no li tocava anar-hi perquè encara no tenia 70 anys, però com que va ser nomenat Jutge de Pau, va haver d’assistir-hi com a tal. Una anècdota sobre aquest nomenament, és que es va publicar al diari La Vanguardia abans que ell ho sabés. Durant els 25 anys següents, va assistir sempre a la festa, com a jutge de pau, per tant, no se’n va perdre cap.
Un cop complerts els 70 anys, va deixar de ser jutge i després hi ha assistit, les últimes 13 sessions, com a persona homenatjada. Desitjo que puguin viure aquesta festa durant molts anys. Des de Noruega, rebeu una forta abraçada i un petó molt gran. Per molts anys!.
Es tracta d’un viatge organitzat per la Diputació de Barcelona. A Dosrius ens ha tocat una subvenció, que ens ha ajudat a poder-lo tirar endavant. Crec que hi havia d’anar, ja que som al voltant d’unes 50 persones, moltes d’elles tenen responsabilitats importants, tant a la Generalitat com a la Diputació de Barcelona, i l’ interès de l’Ajuntament de Dosrius passa per intentar construir un centre de dia, amb habitatges tutelats d’àmbit territorial al nostre municipi. Crec que, a més a més de les experiències que viuré amb la realitat de Noruega, els contactes que faré en aquest viatge són molt importants.
Tornem a la Festa de la Gent Gran. És el que m’ha sabut més greu, perdre’m aquesta trobada per no ser a Dosrius, ja que és de les festes en què es capta més il•lusió, que la gent està més agraïda, que es transmeten valors i sentiments. Sempre acabes amb lliçons que t’ajuden a ser optimista i a estimar cada vegada més la nostra gent gran.
Tot i això, hi hauran els meus pares, ja que aquest esdeveniment els fa molta il•lusió. En realitat, és un homenatge a ells. El meu pare té 83 anys i la meva mare en té 82. Casualment, el meu pare ha assistit a les 44 edicions de la festa de la Vellesa. No ha faltat a cap, ja que l’any 1965, quan es va fer la primera celebració, els organitzadors, que antigament convidaven a un matrimoni perquè fes la funció de padrins de la festa, van triar els meus pares com a padrins de la primera edició. Encara recordo la moguda a casa pel vestit de la meva mare, així com la mantellina negra que portava per anar a l’església. Va ser un dia molt especial i viscut amb molta il•lusió.
L’any vinent, el 1966, al meu pare no li tocava anar-hi perquè encara no tenia 70 anys, però com que va ser nomenat Jutge de Pau, va haver d’assistir-hi com a tal. Una anècdota sobre aquest nomenament, és que es va publicar al diari La Vanguardia abans que ell ho sabés. Durant els 25 anys següents, va assistir sempre a la festa, com a jutge de pau, per tant, no se’n va perdre cap.
Un cop complerts els 70 anys, va deixar de ser jutge i després hi ha assistit, les últimes 13 sessions, com a persona homenatjada. Desitjo que puguin viure aquesta festa durant molts anys. Des de Noruega, rebeu una forta abraçada i un petó molt gran. Per molts anys!.
08 octubre 2008
GOSSOS (II)
Un dels temes que genera més queixes per part de la població del nostre municipi són les molèsties que produeixen els gossos, principalment als veïns: males olors, borden a hores intempestives...
És molt maco tenir aquests animals a casa i més quan són petits. Hi ha persones que no els ve ni d’un gos, ni de dos, ni de tres. Tampoc els molesta que els seus gossos bordin, però els és difícil entendre que aquests lladrucs molestin els veïns i veïnes del voltant. Quantes vegades, a les 12 de la nit, surts a fer un tomb i escoltes els sons del teu entorn. Lluny o bé a prop sents bordar un gos. Seguidament, el de tres cases més amunt el contesta i així s’organitza una orquestra.
Hi ha persones que això no els molesta, però hi ha veïns i veïnes a qui els genera uns inconvenients molt importants, principalment a les hores de dormir. Aleshores, la policia ha d’actuar, sovint amb la incomprensió de qui té aquests animals.
L’altre problema que veig més greu és quan un animal, amb característiques especials, podríem dir perillós, s’escapa de casa seva i circula pel municipi al seu caprici.
No fa massa dies, una parella de gossos varen matar totes les gallines de cal Sec. En poques hores varen entrar als galliners de can Garriga i també cal Rei i en varen fer un net. I no parlem de pocs animals. A cal Sec hi havia, entre gallines, pollastres i polls, al voltant de 50 caps.
Tots aquests fets generen indignació, impotència i inseguretat. Una persona em comentava que al sortir de casa seva per anar a la feina a peu, no s’hi va veure en cor, ja que aquests animals s’estaven cruspint una gallina, al peu de casa seva i, al veure’l, varen tenir una actitud agressiva. Per tant, aquesta persona no va tenir més remei que sortir amb el cotxe per anar a treballar.
En aquest cas, en concret de la matança als galliners, s’ha trobat el propietari dels gossos i, en principi, ha donat totes les facilitats als afectats per rescabalar les pèrdues generades pels seus animals.
És molt maco tenir aquests animals a casa i més quan són petits. Hi ha persones que no els ve ni d’un gos, ni de dos, ni de tres. Tampoc els molesta que els seus gossos bordin, però els és difícil entendre que aquests lladrucs molestin els veïns i veïnes del voltant. Quantes vegades, a les 12 de la nit, surts a fer un tomb i escoltes els sons del teu entorn. Lluny o bé a prop sents bordar un gos. Seguidament, el de tres cases més amunt el contesta i així s’organitza una orquestra.
Hi ha persones que això no els molesta, però hi ha veïns i veïnes a qui els genera uns inconvenients molt importants, principalment a les hores de dormir. Aleshores, la policia ha d’actuar, sovint amb la incomprensió de qui té aquests animals.
L’altre problema que veig més greu és quan un animal, amb característiques especials, podríem dir perillós, s’escapa de casa seva i circula pel municipi al seu caprici.
No fa massa dies, una parella de gossos varen matar totes les gallines de cal Sec. En poques hores varen entrar als galliners de can Garriga i també cal Rei i en varen fer un net. I no parlem de pocs animals. A cal Sec hi havia, entre gallines, pollastres i polls, al voltant de 50 caps.
Tots aquests fets generen indignació, impotència i inseguretat. Una persona em comentava que al sortir de casa seva per anar a la feina a peu, no s’hi va veure en cor, ja que aquests animals s’estaven cruspint una gallina, al peu de casa seva i, al veure’l, varen tenir una actitud agressiva. Per tant, aquesta persona no va tenir més remei que sortir amb el cotxe per anar a treballar.
En aquest cas, en concret de la matança als galliners, s’ha trobat el propietari dels gossos i, en principi, ha donat totes les facilitats als afectats per rescabalar les pèrdues generades pels seus animals.
04 octubre 2008
LA PROBLEMÀTICA QUE GENEREN ELS GOSSOS (I)
És molt maco tenir animals de companyia, especialment gossos. Jo que vinc de pagès, la meva infantesa es va desenvolupar sempre envoltat d’animals, sobretot de gossos deixats anar pel pati de la casa de pagès.
Tot plegat donava lloc a una situació en la que tothom formava part d’aquella manera de viure, sis o set gossos que sempre voltaven al seu caprici, però pendents del que feies, per estar al teu costat i acompanyar-te en tot moment.
Quan un gos pot estar deixat anar i no sentir-se limitat per cap sistema, sigui gàbia o sigui cadena, té unes característiques molt diferents a les que tenen els gossos d’avui dia, que han d’anar fermats o han d’estar tancats en un lloc normalment reduït.
El nostre municipi, al ser un poble que té cases als quatre vents, hi ha molts animals de companyia i els gossos són els que delaten més aquest fet.
Si es tenen en condicions no generen problemes, però en el moment en què l’animal es troba en circumstàncies que no encaixen dins la seva forma de ser, és quan es converteix en un problema. Aquest problema ve agreujat per la diversitat de valors i sensibilitats de la població.
Tot plegat donava lloc a una situació en la que tothom formava part d’aquella manera de viure, sis o set gossos que sempre voltaven al seu caprici, però pendents del que feies, per estar al teu costat i acompanyar-te en tot moment.
Quan un gos pot estar deixat anar i no sentir-se limitat per cap sistema, sigui gàbia o sigui cadena, té unes característiques molt diferents a les que tenen els gossos d’avui dia, que han d’anar fermats o han d’estar tancats en un lloc normalment reduït.
El nostre municipi, al ser un poble que té cases als quatre vents, hi ha molts animals de companyia i els gossos són els que delaten més aquest fet.
Si es tenen en condicions no generen problemes, però en el moment en què l’animal es troba en circumstàncies que no encaixen dins la seva forma de ser, és quan es converteix en un problema. Aquest problema ve agreujat per la diversitat de valors i sensibilitats de la població.
01 octubre 2008
EL PRESIDENT MONTILLA
Ens trobem en una situació complicadíssima, no només en els ajuntaments, sinó també a la Generalitat de Catalunya, perquè pots tenir moltes idees, però sense recursos són difícils de plasmar.
Evidentment, un responsable d’administració ha de fer tot el possible per aconseguir els màxims recursos.
Des del meu punt de vista, l’actitud del president Montilla, pel que fa al tema del finançament, és exemplar.
Malgrat que diguin que és del mateix color que els que estan governant a Madrid, està demostrant una gran tenacitat, una gran persistència i un anar a pinyó fix, amb la finalitat de defensar els interessos de Catalunya. Això sí, sense dir una paraula que pugui ferir, respectant els altres, sabent bellugar-se, ... , però, ell directe cap als seus objectius. Amb aquell posat que sembla que no hi sigui, va marcant el pas i està a la punta de la fletxa per assolir el seu objectiu, amb poques paraules però ben dites.
A mi cada vegada m’agrada més i estic convençut que és el millor president per viure i defensar aquesta situació d’impàs, per concertar un nou finançament per al nostre país.
Evidentment, un responsable d’administració ha de fer tot el possible per aconseguir els màxims recursos.
Des del meu punt de vista, l’actitud del president Montilla, pel que fa al tema del finançament, és exemplar.
Malgrat que diguin que és del mateix color que els que estan governant a Madrid, està demostrant una gran tenacitat, una gran persistència i un anar a pinyó fix, amb la finalitat de defensar els interessos de Catalunya. Això sí, sense dir una paraula que pugui ferir, respectant els altres, sabent bellugar-se, ... , però, ell directe cap als seus objectius. Amb aquell posat que sembla que no hi sigui, va marcant el pas i està a la punta de la fletxa per assolir el seu objectiu, amb poques paraules però ben dites.
A mi cada vegada m’agrada més i estic convençut que és el millor president per viure i defensar aquesta situació d’impàs, per concertar un nou finançament per al nostre país.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
