Un d’aquells dies per gaudir-lo molt

Quin dia més apassionant que m’espera avui, són d’aquells dies que surts de casa amb ganes, perquè la feina que tens durant tota la jornada és apassionant, intensa i de contingut.

A les 8 del matí ja he començat a contestar escrits i feina que tenia a l’ajuntament i sobre dos o tres quarts de deu intentaré anar a esmorzar una mica.
A dos quarts d’onze m’esperen a la Notaria d’Argentona, cal anar a signar uns temes administratius de l’ajuntament.
A les 12 del matí he de presidir una mesa d’obertura de pliques, al Consell Comarcal, per a una contractació. A dos quarts d’una tinc programat un Consell de Presidència, que és la reunió de govern periòdica del Consell Comarcal del Maresme.
A dos quarts de tres m’han reservat hora a un restaurant per poder dinar.
A dos quarts de cinc m’haig de fer unes fotografies per a una memòria del Consell Comarcal del Maresme.
A les cinc de la tarda he de presidir el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses del Maresme, apassionant aquest Consell d’Alcaldes, ja que es dóna compte de temes importantíssimes per al territori i, a més a més, els màxims representants del Maresme exposen punts de vista sobre qualsevol tema que els preocupi del seu municipi.

En principi, sobre dos quarts de set, tot i que sempre s’allarga més el Consell d’Alcaldes i sempre serà cap a la set, haig de presidir la Junta de Portaveus de tots els grups comarcals amb representació al consell Comarcal, per preparar el Ple que està convocat per a les set de la tarda. Per tant, com us dic, a les set de la tarda ple històric al Consell Comarcal, amb uns cinquanta-dos punts per aprovar, amb temes importantíssims per al territori.

No sé a quina hora arribaré a casa, però us ben asseguro que són apassionants aquests dies tan intensos, ja que aprens moltes coses. Sí que acabes el dia que no tens ganes de parlar, necessites repòs per totes les emocions i coses que t’han passat, però no puc més que transmetre gratitud per poder gaudir de jornades de treball d’aquesta magnitud.

Estic a punt d’aconseguir un objectiu històric

Fa alguns dies que em costa dormir, el fet és que estem a punt d’aconseguir un d’aquells objectius per al qual fa molts anys que lluitem. Jo, com alcalde, des què vaig prendre possessió del càrrec.

Des de l’any 1992 que a l’Ajuntament hi ha expedients iniciant processos per arranjar la situació, però aquests expedients no anaven en la línia que jo m’havia marcat, que potser era molt agosarada.

Espero que durant els propers dies podré donar aquesta notícia que em té inquiet, nerviós, il•lusionat, per assolir un d’aquells objectius que penso que ha estat un dels que m’ha costat més aconseguir, des què estic al capdavant de l’Ajuntament.

Espero poder-vos anunciar properament aquesta notícia, però permeteu-me que us deixi una mica amb el dubte, ja que la prudència m’aconsella que és millor que primer ho deixi tot tancat i solventat.

VUIT DE MARÇ DIA DE LA DONA

Avui, l’Ajuntament ha inaugurat l’Espai Dona. De fet, la inauguració és una mica virtual, ja que els serveis que es donen des de la Regidoria de la Dona tenen contingut des del moment en què es va crear i es va plantejar la necessitat d’assessorar, principalment les dones en situacions complicades.

Aquesta inauguració és com a conseqüència de les noves dependències que vàrem llogar al costat de l’ajuntament, a les quals s’hi han fet unes petites modificacions, amb un ajut de la Diputació de Barcelona. Per aquest motiu, també han assistit a la inauguració representants d’aquesta administració supramunicipal.

Ara més que mai penso que hem de fer balanç de la posició de la dona a la nostra societat, ja que és de vital importància la seva capacitat, la seva manera d’entendre les coses, de treballar, la seva implicació al cent per cent en tots els àmbits, siguin quins siguin i, el més important, en plena igualtat.

Encara hi ha paràmetres que ens marquen les diferències. La setmana passada vaig llegir un estudi que deia que de mitjana les dones cobren un disset per cent menys, fent la mateixa feina que els homes.

També hi ha una altra dada a tenir en compte, aquesta és que a la llista de persones que estan apuntades a l’atur, les dones sempre estan per sobre dels homes, de tres a quatre punts de diferència.

Hi ha hagut un fet que, en principi, era per demostrar que es tenia present les dones, però que penso que demostra que la igualtat no existeix, i és el següent cas:

El dissabte passat, dia 5 de març, es va jugar el partit del Barça contra el Saragossa i la directiva va voler que la llotja fos ocupada per dones. La meva pregunta és: No hagués estat més digne que avui, dia 8 de març, que és el Dia de la Dona, les dones haguessin ocupat la llotja del Camp Nou? Serà que el partit contra l’Arsenal és molt més important? Jo crec que si volien fer aquest fet, hauria d’haver estat avui que les dones ocupessin la llotja del Camp Nou i no el dia que juguen contra un equip que està en perill de baixar a segona divisió.

Encara tenim molt tros i molt camp per recórrer!

Què fàcil és treballar amb persones competents!

Quan vàrem iniciar la feina a primers de gener, més ben dit, després de les festes de Nadal, veia els propers mesos plens de reptes a superar en la feina del dia a dia perquè, a més a més, calia muntar i preparar les eleccions del 22 de maig. Això vol dir processos per escollir cap de llista a l’agrupació del PSC, buscar les persones per a la llista, fer el programa.....

Ara estem a primers de març, ha passat poc més d’un mes i mig i la candidatura del PSC a les properes eleccions ja té la llista tancada, té el programa pràcticament fet, així com també les fotografies per al programa. L’eslògan l’acabarem de tancar en pocs dies. Per tant, s’ha fet molta feina i s’ha estat molt pràctic, per això dic, què fàcil és treballar amb gent competent!

Pel que fa a la llista que tenim preparada es tracta d’un grup d’homes i dones amb molta experiència, amb molt de compromís, molt plural, equilibrada amb els nuclis de població, paritària al cent per cent, gent sense interessos de cap mena i amb una solvència extraordinària.

Jo no vull res més que agrair a aquestes persones que es volen apuntar al projecte de gestionar l’ajuntament, ja que ha estat molt fàcil posar noms als números, persones que s’han incorporat de nou, altres que continuen, barrejar l’experiència amb la il•lusió i la incertesa per la novetat representa una riquesa que és molt interessant poder-la experimentar.

EL CORTE INGLÉS A MATARÓ

La setmana passada va sortir una molt bona notícia per a Mataró i la comarca del Maresme. El jutge va arxivar les querelles que s’havien interposat contra càrrecs electes i tècnics de l’Ajuntament de Mataró, per tot el procés de can Fàbregues, indret on s’ha d’instal•lar el Corte Inglés.

Aquesta resolució judicial ha permès tornar a activar les feines necessàries per lliurar aquests terrenys al Corte Inglés, perquè hi construeixin un centre comercial a Mataró.

El fet que s’instal•li un comerç d’aquestes característiques aporta avantatges espectaculars. Primerament, molts llocs de treball. Es parla de mil persones que directament tindran feina per fer funcionar aquest centre comercial. En segon lloc, tot l’entorn del món del comerç, de la restauració, dels serveis, ..., tindrà una oportunitat de negoci molt important. Al mateix temps, també serà una referència per als pobles del voltant de Mataró, un nou lloc per anar a fer les compres, amb tot el que això representa de no haver de fer desplaçaments llargs, per buscar un centre comercial d’aquestes característiques.

Des del meu bloc vull encoratjar i animar els responsables de l’Ajuntament de Mataró, ja que sé que no ha estat gens agradable tot aquest procés judicial que han viscut, que els ha trasbalsat i ha posat en perill la instal•lació del Corte Inglés a Mataró.

Esperem que al més aviat possible es puguin veure les obres aixecant aquesta construcció, ja que aquí també hi haurà negoci, feina per a tot el sector de la construcció.

Reconeixement a la feina ben feta

El passat cap de setmana, una representació dels organitzadors de la Challenge, formada per l’empresa organitzadora, l’ajuntament de Calella i el Consell Comarcal del Maresme, ens vàrem desplaçar a Madrid per recollir un premi a la prova Challenge que es va organitzar el primer diumenge d’octubre.

Aquest reconeixent va consistir en declarar aquesta prova com la més ben organitzada a tot l’estat espanyol, d’aquestes característiques, durant l’any 2010.

Vàrem competir contra duatlons i triatlons de tota mena, que són especialitats esportives de dues o més disciplines dins una mateixa prova.

En realitat, el viatge a Madrid va ser qüestió de 24 hores, anar amb l’AVE, recollir el premi i tornar l’endemà a primera hora del matí.

Com a defecte professional o com a conseqüència del que em toca viure en aquests moments, cada vegada que vaig a un poble o una ciutat els ulls recorren els carrers: mobiliari urbà, organització, bullici de la ciutat, ... La veritat és que vaig quedar una mica decebut d’aquesta gran ciutat que és Madrid: desordenada, amb manca de manteniment, una mica bruta, voreres inacabades, trista, fosca, ... La veritat és que no em va agradar, i aquesta és una d’aquelles coses que volia plasmar al meu bloc.

Tornant al premi o reconeixement, vull manifestar que ha estat una notícia molt important per al nostre Maresme, ja que demostra que les coses es fan bé i que hi ha grans professionals fent la seva feina, ja que és un esdeveniment esportiu de magnituds ressenyables.

Sens dubte que aquest reconeixement ens obrirà molt més a què els triatletes escullin les nostres contrades per venir a entrenar-se i a fer les proves programades.

La marca Challenge, que és alemanya i que organitza diverses triatlons a tot el món, mai havia tingut un reconeixement d’aquestes característiques. Això reafirma més la confiança que ens varen donar a l’inici de les converses per portar aquest prova al nostre territori, ja que confirma que no es varen equivocar i que ells hi han guanyat, però que el Maresme n’ha sortit molt reforçat.

QUINA COMARCA QUE ESTEM FORJANT !

Ens hem posat com objectiu que la comarca del Maresme, formada per 30 municipis, es converteixi en una comarca molt competitiva i atractiva en tots els aspectes.

En pocs dies s’han confirmat algunes notícies que assenyalen que anem per bon camí. Una d’elles és el guardó atorgat a la prova esportiva de la Challenge, que és aquesta disciplina que barreja natació, ciclisme i una marató, després de fer 3.800 metres nedant i 180 Kms. en bicicleta, que es realitza al nostre territori i que va ser una aposta estratègica per tenir més visitants i turisme durant tot l’any i no només durant l’estiu, en busca de sol i platja.

Aquesta prova esportiva ha estat escollida com el millor esdeveniment d’aquestes característiques. Aquí hi entren gran diversitat de proves que combinen dos o més esports en un sol esdeveniment. Doncs, com ja he dit, ha estat declarada la millor prova esportiva que es va organitzar durant el 2.010 a tot l’Estat Espanyol.

Això demostra moltes coses, però a mi m’agradaria ressaltar-ne algunes. La primera, el compromís de totes les persones que han participat en la seva organització, sigui quina sigui la tasca realitzada, ja que era importantíssim que aquest esdeveniment sortís ben parat davant de l’opinió pública. De ben segur que aquest objectiu s’ha assolit.

Una altra part molt positiva és que pel fet d’haver aconseguit aquest guardó, les persones que tenen afició per practicar aquesta disciplina esportiva, tindran la Challenge del Maresme com a referent per participar-hi.

Cal ressaltar que a l’última edició del mes de novembre de l’any passat, hi varen participar esportistes de molts països de tot el món.

Aprofito per felicitar totes les persones que han tingut alguna cosa a veure i han treballat en la Challenge del Maresme.

En moments de crisi, potenciar la privatització de serveis?

Ja s’han començat a donar veus i ha estat el Conseller de Sanitat qui ha dit que la població comenci a fer-se assegurances mèdiques privades, ja que el sistema no podrà atendre totes les necessitats que es reclamen.

Aquest era un dels grans beneficis que havíem assolit amb el govern d’esquerres a la Generalitat de Catalunya, convertir la sanitat pública en un referent, no només a l’Estat Espanyol sinó a l’àmbit mundial.

Ens sentim molt orgullosos de la nostra sanitat, del que s’ha aconseguit i del servei que es dóna, fins i tot en aquests moments en què la situació no està per tirar coets.

Actualment, han augmentat d’una manera considerable les peticions d’intervencions de persones que s’han donat de baixa de les mútues privades i han tornat al sistema de la Seguretat Social, però anuncien retallades als hospitals comarcals i, a més a més, aconsellen, que és el que més em dol, que les persones es busquin la vida.

Una vegada més ens trobem davant d’un govern que fa una política consistent en què qui s’ho pugui pagar ho tindrà i al poble, que és qui treballa per aguantar el sistema, se li anuncien retalles en serveis tan importants com la sanitat pública.

Satisfacció de com s’ha assolit

Aquesta setmana he tingut dues trucades de persones vinculades amb serveis que s’estan donant al nostre municipi, les quals col•laboren colze a colze amb l’ajuntament, intentant donar-nos suport mútuament per poder oferir un servei i tenir unes infraestructures el millor possible.

Es tracta d’una escola de primària que han fet tot un procés per escollir un/a conserge.

Resulta que era impossible poder contractar aquesta persona per part de l’ajuntament, ja que entre objectius que et marques, un d’ells és el de no augmentar la plantilla fins al 2013. Sí que és veritat que l’ajuntament hauria d’haver contractar una persona que fes de conserge a l’escola, però degut a aquest principi i amb l’esperit de no trencar-lo s’han buscat alternatives.

A l’AMPA d’aquesta escola hi ha gent molt vàlida, persones d’aquelles que quan tens reunions amb ells i exposen les seves necessitats veus que realment et demanen el que necessiten, amb exposicions molt clarividents del motiu pel qual t’ho demanen. No com altres persones, que veus que mai en tenen prou i sempre et demanen més i et sens incòmode, ja que sempre estan insatisfetes per no assolir els màxims, encara que no els necessitin.

Per això, és molt incòmode tenir aquests contactes amb gent que plantegen les situacions d’aquesta manera, i és així com s’assoleixen objectius molt difícils d’aconseguir i un cop els tens, fruit de la conjuntura del plantejament i de la sinceritat, dius: Què bé que ens n’hem sortit!

Per això, vull ressaltar dues trucades de l’escola agraint l’esforç que s’ha fet i, evidentment, l’agraïment ha estat retornat, perquè uns sense els altres difícilment s’hagués aconseguit.

Companys/es del PSC del municipi de Dosrius, moltes gràcies!

Doncs sí, us vull donar les gràcies pel suport unànime que em vau donar a l’última assemblea de militants, que va tenir lloc el passat divendres dia 28, per escollir-me número u de la llista del PSC a les properes eleccions municipals, que tindran lloc el dia 22 de maig d’enguany.

No sé quines seran les meves possibilitats de revalidar com alcalde del municipi de Dosrius, però per poder-ho ser s’ha d’encapçalar una llista i és això el que faré el dia 22 de maig, ja que és partir d’aquí quan tens possibilitats.

Em torna a fer una il•lusió molt especial el fet de pensar que puc tornar a ser alcalde, ja que és un plaer fer la feina que em pertoca dia a dia. No sé quina característica deu tenir el càrrec, però cada vegada és més gran el plaer que sento de poder servir el meu municipi i la seva gent. Suposo que deu ser que cada vegada conec més el territori, els carrers, els arbres, els embornals, les persones ...

Recordo més les persones per les qüestions que els han passar, que no pas per les cares o els noms, ja que quan alguna problemàtica m’arriba, per la via que sigui, me la faig meva i sé la importància que representa per a aquella persona sentir-se recolzat o recolzada en moments difícils, en moments complicats, en situacions imprevistes. Satisfer les necessitats de les persones s’ha convertit en una addicció.

Està tot molt obert, Convergència ha fet foc nou, altres partits polítics han començat amb molta força. Espero que de totes aquestes propostes, el dia 22 de maig el poble en surti beneficiat, sigui quina sigui l’elecció escollida, amb el vot lliure i secret, ja que veig a tothom amb moltes ganes i això és molt bo.

Comença la Pista externa de Dosrius

Ja hi ha les màquines treballant a la pista externa que s’ha de construir entre la plaça de can Torres i els horts urbans.

A mi em fa molta il•lusió veure fet realitat un espai que estic convençut que cada vegada que s’hi passi hi haurà persones utilitzant-lo, igual que la pista de Canyamars.

És per a coses així per les que hem d’apostar: instal•lacions obertes, senzilles, fàcils de mantenir i si a sobre trobes algú que t’ho paga, com en aquest cas la Diputació de Barcelona, ens podem donar per satisfets.

No serà una obra de massa envergadura, potser en un parell de mesos ja es podrà utilitzar i, aleshores, tindrem un altre equipament que beneficiarà tothom, prop dels centres potents d’ensenyament i prop dels referents de lleure.

SI QUE DÓNA DE SI LA SOCA !

Hi ha força moguda amb el tema de la soca que s’ha instal•lat a la rotonda del Vitxi.

Com que jo la tenia tant al cap, del dia que el roure va caure i la feina i l’ensurt que ens va donar aquella nit de dilluns, i a sobre l’endemà a la tarda, al carregar-la al camió, l’accident que va patir en Manel de cal Patró, no hi veia més que un tronc amb història que engalana la rotonda.

Doncs ara la cosa va molt més enllà, ja que fa uns dies, durant un dinar amb una colla d’amics, dues persones em varen comentar que quan veien la soca instal•lada, de la manera que s’havia col•locat, els generava un erotisme especial.

Vaig quedar molt sorprès, però atenent la diversitat d’opinions que es van anar generant durant la xerrada, l’endemà al matí em vaig fixar amb el context de l’erotisme que m’havien explicat. Doncs, sí, amb una mica d’imaginació vaig saber veure que s’hi podia interpretar una postura d’aquestes especials que es fan en moments determinats.

El debat no va acabar aquí, ja que a la propera trobada d’amics i amigues va tornar a sortir la soca, tothom havia fet un anàlisi més precís, amb la finalitat de donar la seva opinió.

Varen sortir opinions de tota mena, que si un home i una dona en una posició concreta, que si del dret, que si del revés, que si és una exposició fàl•lica. Per altra banda, algú deia que ho veia com un consolador en doble acció, en definitiva, n’hi ha per a tots els gustos i per a totes les opinions.

Fins i tot, tant és el debat, que dissabte passat a la nit, venint de fer un soparet amb els amics, ens vàrem parar vuit persones a l’entorn de la rotonda, per analitzar i exposar la visió de cadascú.

Pel que veig dóna molt de si. Ara que tothom interpreti el que hi vegi.

FER BALANÇ DEL 2010

Un cop s’inicia un nou any, mires una mica enrere per veure la feina que s’ha realitzat i la veritat és que se n’ha fet molta, i penso que amb una nota acceptable.

Hi ha coses que són difícils de mesurar i que tothom pot veure el got mig ple o mig buit, però hi ha qüestions quantificables. Per exemple, a la pàgina web de l’ajuntament hi han hagut 128.934 entrades, és a dir, 353 entrades de mitjana diària.

L’augment de feina que hi hagut a l’ajuntament, també es veu amb els documents que tenen número i ho podem comprovar amb el registre d’entrada i els decrets de l’alcaldia.

L’any 2000 van haver-hi 4.743 registres d’entrades i 293 decrets d’alcaldia.
L’any 2010 van haver-hi 9.177 registres d’entrades i 928 decrets d’alcaldia.

Aquí sí que es veu que s’ha fet feina.

Al mateix temps, també tens aquella sensació que tot està ordenat, que no hi ha temes difícils de resoldre a dins dels calaixos, això no vol dir que no tinguem expedients complicats en tràmit, però penso que sempre hem anat tancant el que ens hem anat plantejant i tot el que ha sorgit, sempre que hagi estat competència municipal.

La rotonda de can Massuet del Far ja comença a agafar forma

Molt lentament, però ja està bastant definida. Ens agradaria que estigués acabada, però encara manquen algunes setmanes per poder circular per aquesta nova estructura, que farà que sigui molt més agradable transitar per aquest punt de carretera.

Segons comenten, a finals d’aquesta setmana, o principis de la següent, es començarà a asfaltar una part. Per poder desviar el trànsit i fer la part de sobre, per on ara estan circulant els vehicles, s’instal•laran semàfors durant dos, tres, o quatre dies, ja que només hi haurà un carril per poder-hi circular.

Serà, doncs, el moment més complex de l’obra d’aquesta rotonda. Penso que fins ara s’ha portat molt correctament, no hi ha hagut cap accident, gràcies al plantejament que s’ha fet i espero que la puguem acabar sense cap ensurt ressenyable.

Segons les previsions, l’obra pot estar acabada durant la segona quinzena de març. Aleshores, serà quan podrem dir que la famosa rotonda de can Massuet del Far, desitjada i demanada durant tants anys, per fi s’ha acabat i hi podem transitar de manera normal!

Quin goig que fan els horts urbans!

Moltes vegades passo expressament prop dels horts urbans que hi ha a la zona de la Bomba, ja que veure terra remenada i conreada és un dels plaers de què gaudeixo. Si, a més a més, hi veus persones jubilades treballant-hi o altres que la seva activitat física és bàsicament la de conrear l’hort, adjudicat per l’Ajuntament, la satisfacció és doble.

Per això m’agrada fer aquesta ressenya al meu bloc expressant l’admiració i l’agraïment envers les persones que tenen adjudicat aquest tros de terra, propietat de l’Ajuntament, que fan lluir al terra amb el seu treball i amb les seves ganes de remenar-la, de sembrar-hi i amb la il•lusió de veure-ho créixer i, després, evidentment, poder-ho consumir.

Sempre he dit que una de les professions més realitzables és la de conrear la terra, la de fer de pagès, ja que si ho fas d’una manera correcta, el teu esforç queda recompensat i això et dóna molta satisfacció.

Per aquest motiu, vàrem lluitar molt per tirar endavant aquest projecte d’horts urbans, amb entrebancs i qüestions legals difícils de superar, però el resultat el tenim aquí.

QUÈ BÉ QUE QUEDA LA SOCA !

Més que soca podríem dir el tronc del roure de can Feliu. Un arbre centenari, que uns mesos enrere va caure.

Tots plegats vàrem tenir un gran ensurt quan es va desplomar, ja que hauria pogut fer mal, si hi hagués hagut concurrència a l’hora en què es va produir el terrabastall.

Recordo molt bé el dia que va passar i l’hora, un dilluns a 2/4 de dotze de la nit, jo estava a dins del llit. Vaig rebre una trucada d’un veí de l’entorn explicant el fet que havia succeït, que el roure més gran dels que anomenem de can Feliu havia caigut. Això està al costat del pavelló de Dosrius i a tocar dels mòduls prefabricats de l’institut.

Tot seguit, vàrem córrer cap a l’indret, on ens hi vam trobar amb gent de la brigada, per treballar-hi una estona i obrir pas pels camins que havia bloquejat.

El vàrem anar trossejant i un cop vàrem fer la primera actuació, perquè es pogués circular pels carrers, vàrem decidir tornar-hi l’endemà a plena llum.

Vàrem necessitar màquines especials per poder netejar l’espai, degut a la grandària de l’arbre.

Una de les persones que va estar-hi treballant va ser en Manel Güell, o millor dit, “el patró”, nom popular amb el que és conegut al nostre municipi. Ell, amb el camió ploma, va anar enretirant tota la brancada i els troncs d’aquest arbre monumental.

Quan només quedava la soca o el tronc que connectava amb el terra, en un moment tonto que ell estava a dalt del camió, es va bellugar la soca i li va enganxar la cama amb la barana de ferro, amb el conseqüent perjudici per a la seva salut, ja que va haver d’ingressar a l’hospital i, posteriorment, va ser intervingut quirúrgicament. Després d’una recuperació llarga, en Manel torna a estar funcionant a ple rendiment.

Ens vàrem proposar que aquests tros de l’abre quedés alliberada de l’esmicolament, no només per desafiar-la cada vegada que la veiem, pel mal que va fer al “patró”, sinó també perquè el roure de can Feliu ha estat un referent durant la infantesa de moltes generacions d’aquest municipi, ja que la mainada hi anava a passar estones a l’ombra, a jugar-hi, entre altres coses.

Ara tenim la soca o tronc instal•lat a la rotonda del Vitxi. Es tracta d’un projecte senzill, redactat pels serveis tècnics, que s’acabarà amb l’enjardinament a l’entrada de la primavera.

A LA MARIA FONOLL

A la meva Maria, que és una persona que està vivint a la residència Sant Llop. Fa bastant temps, que està instal•lada en aquest equipament que tenim al nostre municipi.

Malgrat que sigui un centre privat concertat, sempre que he tingut ocasió de fer-hi visites he vist que tots els avis i àvies que estan en aquesta residència tenen una qualitat de vida important, molt d’afecte i atencions d’un valor humà ressenyable.

La Maria és una de les persones que rep totes aquestes atencions. La primera vegada que vam tenir contacte, feia pocs dies que havia vingut al nostre municipi. Des d’un tros lluny li varen dir: Maria, l’alcalde. La seva reacció va ser, que el donin pel ...

Tant la direcció de la residència com jo vàrem somriure, però dintre meu va haver-hi el repte d’intentar ajudar la Maria, perquè estigués còmode i contenta entre nosaltres, ja que aquesta reacció la va tenir perquè no estava d’acord que els seus fills l’haguessin ingressat a la residència.

Ha anat passant el temps i entre la direcció de la residència i la meva actitud la Maria ha anat canviant. Entre nosaltres ha crescut una relació especial d’afecte i admiració. Evidentment, en aquestes festes Nadalenques ressalten més aquests sentiments, amb felicitacions especials i visites per poder captar i assaborir aquesta il•lusió de retrobar-nos.

Aquest cap de setmana passat he tingut l’ocasió de visitar-los de nou i vaig tenir la mala sort de no trobar la Maria, ja que els seus fills se l’havien emportat a passar el dia en família.

Vaig poder comprovar, una vegada més, que no només la Maria, sinó tots els residents tenen un gran dinamisme, fins i tot , han guanyat dos premis a nivell de país: El segon premi de confecció i disseny de felicitacions de Nadal i el tercer premi de Catalunya de redacció de les Nadales que confeccionen. Aquest és un concurs que s’ha obert per a les residències de gent gran.

No vull més que felicitar-vos amb motiu de les Festes Nadalenques, així com també per aquests premis assolits. A la Maria, un petó molt especial!

LA REALITAT ES VEU QUAN ES COMENÇA A CAMINAR

Ara ja comencen a haver-hi moviments dels partits polítics, que es preparen per a les properes eleccions municipals del proper 22 de maig.

Suposo que hi haurà els partits tradicionals de sempre, però n’han sorgit alguns de nous. Concretament, n’hi ha un que ja ha fet diverses convocatòries per fer xerrades i explicar el seu projecte a les persones interessades. Aquest és un partit de nova creació, que exclusivament és d’àmbit local.


Destaquen alguns dels seus membres, que sembla que et mirin per sobre l’espatlla. Altres són gent molt normal i participativa en tota la vida cultural i associativa del municipi.

Però, quan es tracta de la gestió i els interessos de la comunitat veus com alguns d’ells comencen a caminar, comprometent-se, per escrit, a fer algunes accions, amb la finalitat de complir ordenances municipals. Aleshores, és quan veus la capacitat de treball, el compromís i la credibilitat que poden tenir a l’hora de fer les seves valoracions.

Tenim una ordenança de convivència veïnal que regula la instal•lació de pancartes a la via pública, a excepció de quan hi ha campanya electoral. D’acord amb l’esmentada ordenança, s’ha de fer la petició per escrit davant l’ajuntament, fent constar el dia de la seva col•locació i també el dia de la seva retirada. L’ajuntament autoritza la col•locació de la pancarta, requerint que es retiri el dia acordat.

Doncs, aquest grup polític va instal•lar les pancartes per comunicar un acte que es feia el dia 11 de desembre a Canyamars, comprometent-se, per escrit, a retirar, l’endemà de l’acte, és a dir el 12 de desembre, les tres pancartes penjades.

A dia d’avui, 27 de desembre, encara romanen al seu lloc. Per tant, aquell compromís per escrit i signat ja no s’ha complert. Ara, què hem de fer com ajuntament: obrir un expedient, no autoritzar properes peticions per instal•lar més pancartes.....?

TORNO A ACTIVAR EL MEU BLOC PERSONAL

Com tothom sap, tinc un cultiu d’avets de Nadal i en aquestes dates la intensitat de feina es multiplica d’una manera important. Per aquest motiu, s’ha de prioritzar i deixar de banda coses que no són vitals i tirar endavant les que sí que ho són, com ara: la gestió de l’Ajuntament, la gestió del Consell Comarcal i la comercialització dels avets de Nadal.

No ha quedat res enrere, amb la satisfacció que cada dia quan em posava al llit deixava la feina feta i ben encaminada, però el bloc ha quedat de banda.

Doncs, ara que la campanya dels avets de Nadal ja està arribant a la seva fi, tornem a activar el bloc fent escrits de reflexió, escrits personals, escrits d’opinió, tal com sempre he anat penjant en aquest mitjà.

El primer que em ve de gust explicar és que enguany he vist i he notat més animació dins el cercle que em bellugo, que és el de comercialització dels avets. Això no només ho dic jo, sinó que també ho diu el sector de la planta i de la flor. Hi ha alguna excepció, però en general hi ha diferència d’aquest Nadal al passat.

Jo que estic en aquests circuits de comercialització una vegada cada 12 mesos, es noten els canvis que s’han produït durant l’any, però, tal com us dic, s’ha animat una mica i sembla que hi hagi més alegria que l’any passat o que dos anys enrere.

És important que l’economia es comenci a bellugar, bàsicament amb la gent treballadora, emprenedora i que es dedica a la seva feina, sense opinar com han de viure i què han de fer els altres.

Pel que fa a l’Ajuntament, tenim la gran sort de disposar d’ un equip humà d’homes i dones que tira endavant qualsevol tema que es posi a sobre la taula. Tenen una gran versatilitat, amb capacitat per fer la seva feina i si en ve d’una altra àrea també ajuden a tirar-la endavant. En definitiva, cada vegada estic més content d’aquestes persones que estan tan compromesos amb l’administració local.

Pel que fa a les obres i altres temes d’importància, tot evoluciona dintre de la normalitat, malgrat el feixuc i costós que és tramitar qualsevol expedient, atesos els passos que s’han de seguir.

Bé, no puc més que desitjar unes molt bones Festes de Nadal a tots els que em seguiu i un 2011 ple d’experiències positives i, sobretot, molta salut a tothom.

ES VAN CONFIRMAR TOTES LES PREVISIONS QUE TENÍEM

Dissabte passat, ens vam trobar 250 persones, al pavelló de Dosrius, fent el típic soparet que organitza l’agrupació del PSC del municipi de Dosrius.

Vam començar sense la Montse Tura, ja que venia d’un acte previ al nostre.

Quan estava a mig sopar vaig rebre la trucada que arribava la Montse al pavelló i vaig sortir a rebre-la. Estava una mica cansada, havia fet cinc actes i tres entrevistes durant el dia i ja eren gairebé les 10 del vespre.

Vàrem entrar al pavelló i vàrem posar la música tradicional del PSC. Jo no sé què va passar en aquell moment, però sembla que els aplaudiments de totes les persones assistents a l’acte la varen activar, ja que vaig veure que el seu estat havia canviat. En principi, va dir que no voldria menjar res, però un cop va seure a la taula no va parar, agafant una mica d’aquí i una mica d’allà, alimentant-se d’una manera força notable.

Vàrem començar els parlaments, primer la diputada maresmenca, després em va tocar a mi i al final va sortir ella. Per cert, es va buscar una mica de tamboret, per poder connectar més amb les persones.

Des què va començar fins que va acabar va tenir tots els assistents molt atents, captant-se el plaer que sentien escoltant el que deia. Ella, amb una energia que jo mai li havia vist, no va parar de transmetre valors i sentiments. Va ser mitja hora d’una intensitat que jo penso que no oblidaré mai. Crec que ha estat el discurs polític que ha arribat més a les persones, de tots els que s’han fet en aquest municipi. Alguns assistents em van comentar que se’ls havia posat la pell de gallina escoltant el que deia la Montse Tura.

En definitiva, va sortir un acte rodó, assolint tots els objectius que ens havíem marcat.

Amb aquestes quatre ratlles vull fer un agraïment molt especial a tots els militants del PSC que van treballar molt. Es va treballar, però també es va gaudir molt. En poca estona ho vàrem muntar i, després del ball que es va organitzar al final, en poca estona ho vàrem desmuntar i ordenar tot.

Quin equip d’homes i dones té el PSC del nostre municipi!

SOPAR AMB LA MONTSE TURA

El proper dissabte dia 20 de novembre d’enguany, al pavelló de Dosrius, l’Agrupació del PSC del municipi organitza un sopar. Aprofitant la campanya electoral es podrà comptar amb la presència de la Montse Tura, número dos de la candidatura del PSC a la circumscripció de Barcelona.

No cal dir que tothom que vulgui acompanyar-nos pot fer-ho, tot escoltant aquesta gran política que ha fet tantes coses per al nostre país i que estic convençut que encara té molt camp per recórrer. Per tant, qui vulgui assistir al sopar hi està convidat. Simplement, cal trucar al telèfon d’en Rafael 610 45 22 42.

He quedat molt sorprès de les ganes que la gent té d’assistir a aquest pa amb tomàquet que s’organitza. Per les xifres oficials que tinc serem per sobre de les 200 persones.

A més a més, voldria destacar que els/les militants del PSC del municipi de Dosrius van creixent. Moltes persones valoren la política i feina que s’està fent des de l’ajuntament, fins i tot, hi volen participar, i una manera de fer-ho és afiliant-se al nostre partit polític.

Estic molt content perquè en moments complicats i difícils és quan es veu que les persones creuen en el sistema i és quan la mobilització creix per defensar-lo i, sobretot, per donar-li suport.

QUINA ALTRA MOGUDA A CANYAMARS!

Aquest diumenge passat es va organitzar un d’aquells esdeveniments que et fan sentir orgullós dels indrets i la gent que tenim.

Es tracta de les tres hores de tot terreny que organitza el Moto Club Canyamars, anualment, al nostre municipi, concretament a la Quintana de can Gel de Canyamars.

És un esdeveniment molt diferent dels que s’organitzen en aquest entorn, ja que consisteix en fer un circuit tancat, en un camp gran de la casa de can Gel, que queda lliure entre sembrada i sembrada.

Segons van comentar els organitzadors, es va marcar un circuit de més de 3 Kms. de longitud.

Per cert, l’organització va estar molt exquisida, en tots els plantejaments que es va proposar, i no només ho dic jo, sinó que també ho van comentar molts dels participants que van concórrer a la prova. La participació fou tan elevada que, fins i tot, va sorprendre gratament els organitzadors.

Segons em consta, van participar-hi 55 equips. La veritat és que feia goig, molt de goig, veure aquell ambient sa, d’una gent que té afició per la moto i que es va poder fer un tip de practicar el seu esport preferit, en aquest circuit de Canyamars.

Vagi per endavant la més sincera enhorabona als organitzadors. Saben el que es porten entre les mans, i han creat un gran caliu entre ells. Observaves que qualsevol membre que estava fent feina s’ho passava bé amb la seva tasca. Això és molt important i es nota molt a l’hora de plantejar-se els objectius i assolir-los plenament.

Fa tres setmanes va haver-hi la Fira del Bosc Medieval, amb molta gent a Canyamars; el diumenge passat aquesta cursa de resistència; el dia 21 de novembre més de 1.000 persones vindran a Canyamars a fer la marxeta, sortida i arribada al voltant del Pou de Glaç. Qui diu que no hi ha activitat, qui diu que no hi ha promoció del nostre municipi!

Veure tot aquest reguitzell d’activitats i tanta gent que fa cap al nostre municipi em dóna molta satisfacció.

Moto Club Canyamars, moltes gràcies i endavant!.

OBRES QUE COMENCEN, OBRES QUE ES VAN ACABANT

En aquests dos darrers anys hem tingut un seguit d’obres importants i això a mitjà termini no s’acabarà.

Actualment s’estan fent obres a dins l’Ajuntament, que per cert ja comencen a lluir i penso que quedaran molt bé; obres al local de COVASA de can Massuet del Far; s’han iniciat les obres de construcció de la rotonda, al trencall de la carretera que puja a can Massuet i la que va cap a Canyamars; s’han començat les obres de l’ampliació del pati de l’escola Encarnació Fonoll.

En aquests moments hem tret a licitació l’obra de la pista externa de Dosrius, en pocs dies començarà la reforma del consultori mèdic de Canyamars i està a exposició pública l’obra del pas que es construirà a la riera de Canyamars, que dóna al carrer Esteve Albert de Dosrius.

Tot aquest procés de transformació dels espais que utilitza la col•lectivitat, el visc amb molta il•lusió i a cada moment vaig vivint el que s’està fent. És una gran satisfacció veure com van avançant les obres, algunes s’acaben, altres es planifiquen perquè a mitjà termini es facin. Tot plegat és una feina apassionant, tant la redacció del seu projecte, com els passos administratius per aprovar-lo, com buscar el finançament per poder-lo portar a terme, com fer els processos per poder adjudicar l’obra i iniciar-la. Per a mi és de les feines més enriquidores que té ser alcalde.

Finalment, quan veus la utilització d’aquests espais per part de la població encara dóna més satisfacció.

EL TECNOCAMPUS HA ENGEGAT ELS MOTORS

Aquest era un dels tants reptes que teníem al nostre territori, el d’unificar les dues escoles universitàries. Això ja s’ha aconseguit i de quina manera! Tenim la construcció d’una infraestructura a prop del mar, amb l’última tecnologia i al costat de la Laia l’arquera de Mataró.

Aquesta setmana s’ha inaugurat el curs acadèmic, amb uns 1.300 alumnes, que estan cursant les especialitats que s’ofereixen, però, al mateix temps, tenen un parc tecnològic a tocar del centre universitari, per lligar formació i empresa.

Aquesta és una aposta de futur, que ens ha de donar moltes possibilitats a l’hora d’obrir nous camins per a la recerca de treball, de productivitat, de nova economia. No hi ha cap dubte que lligar la formació amb l’empresa és el camí.

També cal ressaltar que s’ha iniciat una nova proposta de formació de Ciències de la Salut, concretament d’Infermeria, que ha tingut una acceptació que ens ha sorprès molt gratament i que dóna la possibilitat que les persones que facin aquest curs, puguin realitzar les pràctiques i, fins i tot, treballar a l’Hospital de Mataró, un hospital que en aquests moments compte amb més de 1.100 professionals.

Tot plegat a quatre passes de casa nostra. Això ens dóna un ventall de possibilitats que fa que el nostre territori tingui unes icones de referència que de ben segur que ens hi notarem.

Aconsello a qualsevol persona que vulgui gaudir, que visiti el Tecnocampus de Mataró i podrà captar el que explico.

FELICITACIONS A L’HOSPITAL DE MATARÓ

Aquesta setmana s’ha fet pública una auditoria d’una empresa externa, referent a la valoració que es fa dels hospitals de tot l’Estat Espanyol, mesurant una sèrie de paràmetres.

L’hospital de Mataró, dels trenta-tres hospitals analitzats de la seva categoria -aquests són els que van acceptar ser auditats d’un total del voltant de 100 hospitals-, ha quedat entre els quatre millors. En números finals, dels quatre de tot l’estat espanyol, és el segon més ben valorat.

Som molt conscients que prop de casa tenim un centre sanitari d’unes magnituds importants i d’una qualitat ressenyable.

Jo que estic al Consell Rector i que veig com treballen els professionals del nostre hospital, cada vegada me’n sento més orgullós. Aquesta valoració que s’ha fet, catalogant-lo com un dels millors d’Espanya, reafirma el treball que s’està portant a terme per part dels que el gestionen dia a dia, els que estan al peu del canó, per anar millorant l’assistència que es dóna a la població.

Amb molta satisfacció vull traslladar una cordial salutació a tot l’equip humà, des del primer a l’últim, de l’Hospital de Mataró.

Moltes gràcies i moltes felicitats!

ES VAN REAFIRMANT ELS OBJECTIUS

Vés per on, l’any passat varen ser protagonistes de la filmació de la pel•lícula Herois, que aquest cap de setmana es pot veure a les pantalles de cinema, ara ja comencem a tenir peticions per fer tot tipus d’esdeveniments a Canyamars i en concret al Pou de Glaç.

De casaments se’n han fet forces i ara, últimament, productores de videoclips també tenen com a referent el Pou de Glaç, i en concret aquesta setmana hem tingut al grup Estopa i Macaco enregistrant un vídeo clip a l’entorn del Pou de Glaç.

Tot això es molt positiu, en tot cas jo ho entenc així, malgrat que hi hagin persones que els molesti que hi hagi visitants que vinguin a les nostres contrades a fer activitats.

Aquestes activitats dinamitzant molts sectors ja que normalment venen quantitats importants d’ equips humans que necessitant menjar, serveis, i sobre tot que promocionant el nostre entorn. Continuarem treballant en aquesta línea.

La fira del bosc medieval ha estat un exemple de la quantitat de visitants que varen fer cap al poble de Canyamars. Encara tenim el gust i l’imatge dels carrers plens de gom a gom, tenim altres tipus d’activitats fent casaments, gravant vídeo clips... en aquest entorn tan especial que es el Pou de Glaç i que s’ha de convertir en icona del municipi i ens ha d’ajudar a dinamitzar els serveis que s’ofereixen, serveis que necessitaran mà d’obra i generaran riquesa i tot es una cadena que a tots ens beneficia.

FIRA DEL BOSC MEDIEVAL. CANYAMARS 2010

En aquests moments encara estic amb l’impacte del que ha representat la Fira de Bosc Medieval de Canyamars. Jo la resumiria dient que ja s’ha fet gran.

Enguany ha tingut una acceptació similar a la de l’any passat, fins i tot algú diu que n’ha tingut més.

Només calia veure la quantitat i quantitat de persones que entre el dissabte i el diumenge varen visitar el poble de Canyamars.

Els establiments de tot el municipi que tenien obert s’hi varen notar d’una manera considerable, així com també les parades d’artesans i, enguany, la fira comercial i la mostra gastronòmica.

Quina moguda tot plegat! He de felicitar les persones que han liderat aquest gran projecte, no només per l’èxit d’organització, sinó també per l’objectiu assolit, convertint aquesta fira en una referència territorial.

Les hores destinades a l’organització han estat molt quantioses. Visitant la fira veies petits detalls que deies: Fins i tot en això han pensat. Ha estat tanta la vivència i el sentiment de les persones que han organitzat, pensat i planificat la fira, que no se’ls ha escapat cap detall, gràcies a les ganes que hi han posat.

Podríem parlar de moltes coses positives, però un fill de Canyamars d’una edat avançada em comentava que a Canyamars és la tercera vegada que hi veu tanta gent: Per la fira d’aquest any, per la de l’any passat i amb motiu d’una vaga general de mitjan dels anys 70, en què la fàbrica de Canyamars va decidir treballar. Per aquest motiu, van anar-hi representants sindicals de tota Catalunya, a fer pressió perquè la Tortuga parés i tanqués l’activitat laboral.

Ara toca reflexionar sobre tot el que ha passat, reposar, però a mi em consta que aquesta gent tan “enxufada” ja té una llista de coses a millorar, per a l’edició de l’any 2011.

A tothom, moltes gràcies!

VALORACIÓ PERSONAL DEL PRESIDENT I DELS CONSELLERS I LES CONSELLERES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Ara que s’acosten les eleccions autonòmiques i que estem vivint aquest moment complicat, molta gent canvia la paraula crisi per oportunitats. Jo també acostumo a veure-ho amb aquesta visió positiva. Estic segur que tirarem endavant, de fet ja ho estem fent.

Comentant amb moltes persones la gestió política que s’ha fet des de la Generalitat de Catalunya, amb totes coincidim que ningú ha sabut trobar taques remarcables, patinades importants o accions fora de to al treball que ha fet durant aquests quatre anys el president Montilla, tot al contrari, la serietat en el treball, la dedicació i, sobretot, els resultats de la seva gestió, des del meu punt de vista, són admirables.

També vull fer un resum, a grans pinzellades, dels consellers/res del PSC a la Generalitat. La Marina Geli, quina gestió tan espectacular que ha fet en sanitat! La valoració del seu treball, per part de les enquestes realitzades, és molt positiva.

Una altra dona al govern de la Generalitat, la Montse Tura, una persona amb noves propostes i amb projectes trencadors, que sempre demostren treball i dedicació.

En Quim Llena, d’Agricultura, mai havia vist un sector tan reivindicatiu amb tan poques incidències en contra de la seva política.

En Quim Nadal, mai s’havien fet tantes carreteres i s’havia invertit tant en infraestructures al nostre país. Un home que va transformar Girona i que la seva visió i experiència són ressenyables.

En Economia, en Toni Castells, ha sabut negociar el millor finançament que fins ara ha tingut Catalunya, ajustant i traient el màxim profit possible dels recursos de què disposa en aquests moments.

La M. del Mar Serna, consellera de Treball, amb els plans d’ocupació per a les persones en situacions complicades, perquè facin una feina i rebin una retribució. Treballant en aquesta línia, ara en presentarà uns altres plans d’ocupació extraordinaris.

L’Ernest Maragall, torejar el sector de l’educació és d’allò més complicat, però la seva experiència i convenciment el fan un home que avança amb els objectius que es marca, objectius sempre valorats per la ideologia d’esquerres. Mai s’havia invertit tant en centres d’ensenyament, mai s’havien tingut tants mestres a educació, tot i les dificultats del moment.

UN ALTRE COP HEM VISCUT LA CAPACITAT DE LES PERSONES PER SUPERAR REPTES VERTIGINOSOS

El passat tres d’octubre es va celebrar una altra edició de la Challenge, aquest cop la dura, la forta, la que els participants han de fer 3.800 metres nedant, 180 Km. en bicicleta i 42,150 Kms. corrent.

Més de 1.100 participants, entre homes i dones. Per cert, cal puntualitzar que les dones feien el mateix recorregut que els homes.

Més enllà de la disciplina esportiva vull ressaltar la capacitat d’esforç de què som capaços els éssers humans per preparar-nos per a un esdeveniment d’aquestes característiques. Esforç i superació, ja que aquestes més de 1.1.00 persones que hi van participar portaven molts dies i moltes hores d’entrenament, per poder afrontar una prova d’aquestes característiques.

No hi ha cap dubte que és una altra manera de plantejar-te la vida, amb unes altres actituds. Jo, personalment, vaig poder estar envoltant de cents i cents de participants en aquesta prova i les vibracions que t’arribaven era d’una gent amb una pau interna espectacular, amb una manera de bellugar-se, de dialogar, amb unes mirades serenes i de pau. Ningú aixecava la veu per parlar, ningú semblava preocupat. Tenies la sensació d’estar en un món en pau.

Per sort, cada vegada hi ha més participants maresmencs en la prova, això vol dir que va calant entre la nostra població.

No és un esport individual, sinó que també es comparteix amb la família i es va escampant a tot l’entorn.

Jo estic convençut que la Challenge aporta prestigi, promoció del territori, economia i, sobretot, aquesta manera tan senzilla de plantejar-se la vida.

Per molts anys Challenge!

PER FI TENIM UNA ESCOLA DE FUTBOL AL NOSTRE MUNICIPI

Ja fa molt de temps, fins i tot anys, que hi havia aquesta voluntat i es perseguia aquest objectiu, el de fer una escola de futbol gran al nostre municipi, Per fi, diumenge passat a can Batlle va haver-hi la presentació d’un nou club, que la seva finalitat és que els nens, les nenes i els joves, des de 5 anys fins a l’edat que pertoqui, puguin tenir, habitualment, uns entrenaments i uns partits.

Vaig poder estar a la presentació i tot era il•lusió. Els pares els seus fills i com no els membres de la junta directiva, ja que són persones molt connectades amb el tema, amb moltes ganes i pensant en tots els petits detalls.

També cal ressaltar que hi havia animadores amb el pom pom a les mans, fent les seves coreografies a toc de música.

Tot plegat va representar un parell d’hores de festa i, sobretot, de ganes de tirar endavant aquest nou projecte al nostre municipi.

Els pensadors i organitzadors d’aquest nou club van a buscar molt més que la pràctica d’un esport, un dels seus objectius és que els joves tinguin una il•lusió, que suïn, que es potenciï la convivència en moments extrems de cansament, de competitivitat, valors que cal inculcar constantment.

Sóc conscient que alguns dels organitzadors volien fer quelcom amb el jovent i per fi ha quallat el seu desig i la seva dèria. Això té un gran valor i hem d’estar agraïts que el seu temps lliure el dediquin a aquests objectius.

A tots moltes felicitats i els millors desitjos perquè aquest nou projecte que heu iniciat sigui d’allò més positiu per a tothom!

COMENÇA EL PROCÉS

Aquesta setmana ha sortit a exposició pública el projecte informatiu de la Ronda del Maresme.

He tingut una sensació de satisfacció interna, ja que m’han vingut a la memòria més de 10 anys de treballs, amb moltes reunions, moltes visites a Barcelona, moltes opinions diverses, tal com ha de ser, molt parlar i tractar sobre la mobilitat al Maresme, ... i, finalment, el 16 de març d’aquest any vàrem signar el document de mobilitat al Maresme.

No ha passat gaire temps i ja tenim engegat l’inici del procediment per a la construcció de la substitució de la Nacional II. Es tracta d’una nova carretera que disminuirà d’una manera molt important els vehicles que actualment passen per la Nacional II al Baix Maresme: Vilassar de Mar, Premià de Mar, El Masnou, ..., ja que d’una mitjana de 40.000 vehicles diaris es passarà a 10.000.

Aquesta nova carretera connectarà amb molta més facilitat els pobles de mar amb els de muntanya. Connectarà, també, amb molta més facilitat els polígons industrials.

Gràcies als estudis de mobilitat que s’han fet al nostre territori, amb simulacions de tota mena, s’ha demostrat que aquesta via ajudarà a dosificar els vehicles de totes les carreteres del nostre Maresme.

Sé que hi ha detractors d’aquesta nova carretera, que parlen que es trinxa el territori. Aquesta paraula de trinxar no la veig correcta, ja que jo la canviaria per transformar espais en vies de comunicació, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones que hi vivim.

La sostenibilitat no ha de ser només ambiental, sinó que ha d’anar acompanyada d’una sostenibilitat social i econòmica. Si només és contempla el medi ambient, per a mi no és equilibri suficient.

PER FI HA ANAT A TERRA EL TRASNFORMADOR I EL POU DE CAN FELIU

Els de la meva generació que hem nascut al municipi, de sempre hem vist el transformador i el pou que anomenem de can Feliu.

Aquesta construcció estava ubicada al capdavall del carrer Barcelona, o més ben dit, al carrer Salvador Dalí, entre el carrer Barcelona i el carrer Esteve Albert.

A les fotografies antigues consultades sempre es veu la construcció que a dins hi havia el transformador que alimentava a mig nucli de Dosrius. Per fi l’hem pogut tirar a terra, després de canalitzar totes les conduccions aèries que arribaven fins a aquest indret, per tal de poder desmuntar els aparells de l’interior.

Es va redactar un projecte i es van fer tots els tràmits administratius per a la seva aprovació definitiva, per finalment poder-lo enderrocar.

Tot això és història, història que ens agrada veure com es va transformant, però que queda una mica de nostàlgia quan desapareixen les construccions que durant molts anys han estat un referent.

Ho he volgut plasmar al meu bloc, perquè com tota obra o acció municipal costa molt arribar a la seva fi, tan administrativament com econòmicament, tenint en compte els moments en què ens belluguem.

Tot val diners, però en aquest cas l’enderroc i retirada de la runa, com moltes altres obres municipals, hem trobat qui ens l’ha fet sense cap cost econòmic. Un altre d’aquells fets que em ve de gust posar OBJECTIU ASSOLIT.

Ara ens toca dir cap a una altra obra, que en tenim moltes d’engegades i totes elles ben encaminades.

QUINA SATISFACCIÓ SER PROPIETARIS DEL POU DE GLAÇ!

Aquestes últimes setmanes he pogut comprovar el valor del Pou de Glaç de Canyamars i de i tot el seu entorn.

Quan es va fer l’esforç d’adquirir-lo, ara fa tres anys i mig, van sorgir algunes crítiques dient que el cost de la seva adquisició podia haver anat destinat a altres necessitats del municipi, però ho hem explicat moltes vegades, la subvenció que ens va donar la Diputació de Barcelona era per a aquest tema en concret. No ens l’hagués donada per asfaltar carrers, ni per arranjar dependències municipals, ni per ajudar a fer cap altra política del dia a dia d’aquesta administració local.

Ara ja li donem contingut. El tema dels casaments va calant d’una manera important. Durant les últimes setmanes hi ha hagut una mitjana d’un casament setmanal i així anirem continuant.

Fins i tot, estan programats reportatges de TV que quan s’emetin faran una promoció espectacular de Canyamars.

També he captat que molts esdeveniments esportius i passejades tenen el Pou de Glaç com a referència i demanen explicacions de la seva història. Explicació que vaig poder fer el passat diumenge, amb motiu de l’Aplec de Sardanes, a un grup d’amics que vénen molt sovint a les nostres festes, que són del poble d’Ullastrell, i que el diumenge passat van venir amb el seu alcalde, a gaudir del 53è Aplec de Muntanya de Canyamars, que per cert va tenir un èxit de participació. L’alcalde d’Ullastrell, que no és ballador de sardanes, però sí molt observador, em va dir que en algun moment hi havia al voltant de 200 persones ballant sardanes, i això és molta gent enganxada a una rotllana.

Com bé us dic, tot aquest indret del Molinot i del Pou de Glaç dóna un valor afegit al magnífic poble de Canyamars, que de mica en mica anirà assolint uns graus d’acceptació i referència important, dels quals estic convençut que tothom se sentirà molt orgullós.

SE N’HA PARLAT POC I EM SAP MOLT GREU

Aquets dies les pàgines dels diaris han anat plenes de la notícia que el president Obama vol fer un pla d’ocupació per als Estats Units, valorat en 39.000 milions de dòlars, bàsicament per construir infraestructures de comunicació, amb la finalitat de donar feina a persones a l’atur i així dinamitzar l’economia.

Suposo que ha volgut seguir l’experiència de l’Estat Espanyol, en què l’any 2009, el Govern Central va destinar 8.000 milions d’euros a plans d’ocupació i aquest 2010 n’hi ha destinat 5.000 milions. Són els anomenats plans Zapatero, en què s’adjudica directament una quantitat als ajuntaments, proporcional als habitants empadronats, amb la finalitat de fer obres adreçades a Medi Ambient, Noves Tecnologies, ..., amb la finalitat de donar feina a persones que estan a l’atur.

Comparant els 39.000 milions de dòlars que es destinaran als Estats Units i els 13.000 milions d’euros que hi ha destinat el Govern Espanyol, podem veure que al canvi representen quasi la meitat dels dòlars que vol gastar el president Obama. Si relacionem els habitants i el pressupost econòmic dels Estats Units amb el de l’Estat espanyol, podem comprovar que la idea dels plans Zapatero ha estat un gran encert, i ha representat un èxit que jo crec que ni els mateixos pensadors de la idea se’l podien imaginar.

Milers i milers de persones han tingut feina, això vol dir una retribució econòmica al cap del mes, un diner que circula, que es pot comprar i es consumeix.

També vull ressaltar el dinamisme que ens ha donat als ajuntaments poder fer unes obres que amb recursos propis difícilment les haguéssim pogut portar a terme, obres necessàries, com ara: reformes de locals públics, millores d’espais, arranjament de carrers ...

En definitiva, vull aplaudir aquests plans Zapatero, per això dic que se n’ha parlat poc d’aquesta iniciativa tan fabulosa que, pel que sembla, fins i tot l’Obama la vol copiar.

UN ANY D’ESCOLA BRESSOL

S’ha iniciat el segon curs de l’escola bressol municipal. Malgrat que és un equipament que ens ha generat tot el deute que l’ajuntament té a llarg termini, uns 700.000,- euros, valoro molt positivament el primer curs de funcionament.

Com en tots els serveis que dóna l’ajuntament, sempre hi ha algunes queixes, però en aquest cas hi ha hagut felicitacions de pares, fent una valoració molt positiva tant de la gestió com de l’equipament.

Ara ens toca afrontar el segon any i la voluntat de l’ajuntament és baixar el preu del cost mensual, que actualment és de 186,-- euros. Estem treballant per posar-lo a 170,-- euros, però la gestió administrativa d’aquest canvi és llarga i vol el seu temps, per dos motius: En primer lloc, perquè és una taxa i cal fer la seva aprovació inicial, la seva exposició pública, durant 30 dies, i si no hi ha cap al•legació la seva aprovació definitiva i la corresponent publicació al BOP. Això volem fer-ho quan es revisin les taxes i els impostos que l’ajuntament ha d’aplicar durant l’exercici de 2011 i que han d’estar aprovats definitivament i publicats a 31 de desembre de 2010.

En segon lloc, hem de superar una altra qüestió, ja que es va aprovar un Pla de Sanejament, el qual contempla una previsió d’ingressos i despeses per als propers 3 anys. Aquest Pla de Sanejament ens el va autoritzar el Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a l’escola bressol, el Pla contempla que per a l’any 2011 el preu s’ha d’augmentar un 2% i per al 2012 aproximadament un 8%. Per aquest motiu, aquesta reducció de 186,- a 170,-- euros, s’ha de comunicar a la Generalitat de Catalunya, que és qui l’ha d’autoritzar, un cop s’hagi justificat suficientment la proposta de reduir el preu.

Tinc confiança que ho assolirem i a partir del gener de 2011 el preu de l’escola bressol serà més barat que el que es paga actualment.

FESTA MAJOR DE DOSRIUS 2010

En el moment de fer aquest escrit miro el calendari i veig que ja estem a l’últim dia del mes d’agost i essent principi de setmana vol dir que ja ha passat la ultima festa major important que tenim al nostre municipi, que és la de Dosrius.

Una festa que va començar el dijous amb un sopar a la plaça d’Espanya i va acabar el diumenge a una altre plaça, que jo crec que hauríem de treure-li molt més profit, ja que té un encant i una dimensió que fa que sigui molt agradable escoltar o veure qualsevol actuació en aquest indret que és la plaça del comú.

Jo no sé quins efectes es van barrejar però tothom que ens vam trobar a la cantada d’havaneres comentava: que agradable és l’indret, que bé que han tocat el grup La morralla, quina temperatura més ideal que ens està fent, i així tot era en positiu. I sempre és agradable també escoltar les valoracions pel regidor de cultura del que ha sigut la festa major de Dosrius, en especial, i també el valor de les festes en el nostre municipi. I com no, un reconeixement molt merescut a l’Óscar Morros, ja que ha sigut l’ànima de la comissió de festes de Dosrius. Ha estat a tot arreu, fes calor, a negre nit , hagués de matinar, sempre el veus amb aquell ritme, d’anar fent feina i sobre tot implicat al 100% a l’hora d‘organitzar actes pels altres. Moltes gràcies Oscar !

De la festa de Dosrius, ressaltaria el correfoc, crec que va ser molt ponderada, l’estalvi de pólvora durant la cercavila pels carrers i això ens va portar a uns castells de foc que mai havien tingut aquesta dimensió i durada en el nostre municipi, un molt bon espectacle

Altres actes que també han sigut importants per la seva participació va ser el concert de la chata i el ball de la festa major.

La bicicletada segons em van comentar va tenir molt d’èxit i potser la nota negativa d’aquesta festa major és l’acte que es va fer a Can Batlle ja entrada la matinada, que quan es va acabar, la remarcable demostració per part dels DJ municipals, que els vull felicitar per l’espectacle que van oferir, doncs com bé dic quan va acabar la música alguns personatges d’aquells que no saben veure o veuen massa, o que porten al cos substàncies desaconsellades totalment per a la salut de les persones, varen destacar a base de baralles i discussions molt pujades de to. Però la policia local va actuar amb una correcció i professionalitat que se’ls ha d’agrair.

Un altre dels actes que va lluir malgrat sigui repetitiu, però com sempre té una acceptació extraordinària, és el Cercavila dels Gegants, el color divers dels vestits de gegants com de persones, la musica , la temperatura ,un pel calorosa, però acceptable per poder ballar i gaudir de l’espectacle, i sobretot cal ressaltar el bateig de l’Iscle que per la canalla gegantera va ser l’ il•lusió i el record d’aquesta festa major, ja que alguna raó va haver-hi a l’hora de marcar els torns per portar-lo però penso que es positiu dimensionar les ganes ja que enganxa i fa que l’ afició augmenti.

Em ve molt de gust adjuntar l’escrit que vaig llegir motiu del bateig de l’Iscle.

Aquí el teniu:

“Bateig de l’Iscle de Dosrius i de l’Arquells

Prou que s’ho han pensat, però ja feia dies que amb el bellugueig dins les caixes marcava una possible bona nova i per fi, avui 28 d’agost de 2010, en Felip i la Blanqueta han sigut pares, pares d’un gegantor que amplia la família gegantera de Dosrius. Doncs no podem mes que donar-vos la més sincera enhorabona per la vostra condició de pares i més enhorabona a la família gegantera de Dosrius pel nou membre de la Colla.

Iscle de Dosrius i de l’Arquells us posem com a nom, en presència del vostres pares, de la família Gegantera de Dosrius, així com els padrins d’aquest acte els gegants de Tordera, i també els Gegants d’Argentona, els de Sant Fruitós de Bages, els de la Barceloneta, els de Premià de Dalt, els del Masnou, els de Santa Maria de Curcó, gegants de Mollet del Vallès, de Calella, de Teià, de Malgrat de Mar i també de Sant Simó de Mataró, presents en aquest bateig i presentació en societat com a nou infant gegantor.

Padrins i convidats en aquest acte, no podem més que desitjar al Felip i la Blanqueta que treballin perquè el seu fill Iscle sigui un gegantor amb tots els valors i significats dels nostres gegants.

Gegants vol dir festa, germanor, rauxa controlada, capbussar-se en un mon de fantasia real, d’alegries, de sentiments, d’il•lusions, de música i ballaruca, d’encanteri, de sensacions terrenals, d’història, d’amor i d’amistat.

Món geganter, no podem més que felicitar a tota la família gegantera de Dosrius per la bona nova i que aquesta alegria la podem compartir amb tots els presents, que demano fem el primer cant que serà de felicitació i de benvinguda, amb l’esperit que s’esborroni el pelatge corporal dels humans i reflexes en forma de gegants.

Iscle de Dosrius i de l’Arquells, per tu va:

fal•lera, fal•lera, fal•lera
fal•lera, fal•lera, fal•lera, gegantera
fal•lera, fal•lera, fal•lera, gegantera

Visca el mon Geganter.
Visca Catalunya !”

FESTA MAJOR A CAN MASSUET DEL FAR 2010

Primer de tot dir que quan parlem de Can Massuet no ho fem bé, doncs aquest nucli està al veïnat del Far, per tant, ens hem d’acostumar a dir Can Massuet del Far, ja que anys enrrera el Far era un veïnat de referència amb parròquia propia, ubicada a Can Guinart i el formaven 17 cases de pagès.

Dita parròquia era la referència per trobar-se amb actes ressenyables i allà cada any es feia la festa major, es triava el carro més gros del veïnat, com escenari i a l’era de Can Guinart tocaven els músics.

La festa del Far era la referència de tots els pobles de l’entorn multiplicant-se el nombre de persones en aquests dies assenyalats, fins i tot, la meva família m’explica que el nom que em posar al néixer era perquè un germà de la meva mare que es deia Josep, va morir als 20 anys. A la darrera festa que va assistir era la del Far i, tornant de la mateixa, es va trobar malament i en poques setmanes l’enterraven d’un tifus, això va ser concretament a l’any 1950.

D’això fa ja molts anys i ara ens hem de centrar en el nucli de Can Massuet del Far que cada primer o segon cap de setmana d’agost celebra la seva festa major. Enguany ha durat 4 dies i cal remarcar el sopar (mongetes, botifarra..), que ja com una tradició, és fa el primer dia i que a mi, personalment, m’ha agradat molt. Vull felicitar al cuiner que va coure les mongetes perquè pel meu gust, va saber donar el punt d’amanimenta. Estaven boníssimes!

En concret aquest sopar va ser els més concorregut dels últims anys i va estar molt animat. Tot i així, cal dir que tots els actes que s’han realitzat, des del primer fins l’últim, han estat un èxit.

L’últim acte, va ser un sopar amb entrepans escoltant la música del grup que sonava. Cal dir que la pista estava plena de gent que seguia els passos de ball que l’Antonio i la Charo els hi ensenyaven.

Cal remarcar que tant l’Antonio com la Charo, sempre estan predisposats a ensenyar a ballar i només veient-los ja gaudeixes. Tenen tan de ritme i precisió!

Un cop més cal ressaltar el potencial d’aquesta Comissió de Festes. Són, persones, més ben dit, famílies senceres, que tenen el do de sentir-se feliços organitzant coses pels demès. Ja tenien al cap la propera festa, la de 2011. Ja pensen en fer coses diferents, novetats, organitzar-ho d’aquella manera o d’aquella altre, és a dir, un potencial que delata que tenim un patrimoni amb molt de valor al nucli de Can Massuet del Far.

També vull destacar la diferència entre aquesta i la festa de Canyamars que estan separades de pocs km però ubicades al mateix municipi, però fins i tot, la consumició és diferent d’un poble a l’altre, la manera d’organitzar, els actes, però el que sí ha tingut en comú, és la participació de persones i la satisfacció i valoració molt positiva de l’organització. Esperem que aquestes idees per al 2011 agafin cos durant aquest any i poder oferir en especial a Can Massuet del far un altre programa tant engrescador com el d’aquest any.

A tota la comissió de festes i col•laboradors moltes gràcies!!

FESTA MAJOR DE CANYAMARS 2010

2010 any per fer reflexions i valoracions de moltes coses. S’ha tancat la primera festa major del nostre municipi, la de Canyamars, una festa que ha tingut molta participació de la gent del poble. El poble de Canyamars se l’ha fet seva.

Hi ha hagut molts col•laboradors, particulars que han aportat actuacions, entitats i col•lectius que han organitzat actes. Tothom hi ha posat molta il•lusió i el resultat ha estat extraordinari.

A mi m’agradaria fer una valoració molt positiva dels membres de la Comissió de Festes. Els podem especificar en tres grups molt marcats. El primer és el que lidera la Toñy, regidora de nucli i cap d’aquesta festa major, un grup d’homes i dones que porten 12 anys organitzant aquesta festa per al poble de Canyamars. Un altre grup és el que està format per la gent que té al voltant de 25 anys, que des d’algunes edicions s’ha anat introduint a la festa i ja es delata que són un potencial important i de referència en tema de responsabilitat. Enguany ha sortit, amb molta força, un altre grup de nois d’entre 16 i 18 anys, que ja ha marcat la seva feina. Disposats a anar sols a organitzar actes i a treballar com el que més amb ganes verdaderes de fer-ho, passant-s’ho bé. En total ens trobàvem entres 25 i 30 persones mobilitzades per preparar la festa major.

També m’agradaria fer una mica d’història, per acabar parlant d’una persona, que quan tenia 15 – 16 anys va entrar a la comissió de festes, d’això parlem de finals de la dècada dels seixanta, molts anys enrere, quan la festa major es feia a la sala de ball, ubicada on actualment hi ha el restaurant de can Miqueló. Fent-se petita aquesta sala, es va decidir fer una espècie d’envelat a la Plaça de l’església, però era un envelat peculiar, sense sostre, anomenat el model “Tívoli”. Aquesta persona que va començar a treballar per la festa major, no és ni més ni menys que en Jaume Arnó, que també va ser un dels organitzadors d’aquesta festa amb aquest model d’envelat a Canyamars.

Canyamars va créixer molt lentament, dels 250 habitants va passar als 300 – 350 i de la Plaça de l’Església es va passar a la Plaça de les Alzines, on es va construir un envelat amb lona i ben tapat. Cal destacar que estem parlant de finals de la dècada del setanta principis dels vuitanta, moment en què es feia la festa major sense cap tipus de subvenció. Tot s’havia de finançar amb les aportacions d’empreses i amb les entrades dels veïns que gaudien dels actes programats.

En aquest envelat de la Plaça de les Alzines recordo que hi va actuar en vàries edicions “La Trinca”. Va haver-hi un any crucial per canviar el model d’indret per organitzar la festa major, concretament va ser el 1982, el dissabte a la tarda de la seva festa, en què els veterans del Barça jugaven al Camp de futbol de Canyamars i de cop i volta es va encendre l’envelat i en pocs minuts va quedar tot calcinat: taules, cadires, llotges, escenari. La fumera negra que va aixecar l’incendi es va poder veure des de molts quilòmetres enllà i les flames van ser de molts metres d’altura. El foc va durar poc, però ho va destruir tot.

Una altra vegada Canyamars es va mobilitzar i tothom es va activar perquè la festa major havia de continuar. Es van buscar taules, cadires, ... i en poca estona es va cercar tot el necessari perquè a la plaça de la Germandat s’hi poguessin organitzar els actes programats. En Jaume Arnó formava part d’aquesta comissió.

La Plaça de la Germandat va ser la referència de la festa major fins que es va construir el pavelló municipal, que va ser l’any 1986.

Ara ja podem fer balanç de la comissió de festes d’aquests dotze darrers anys, en què en Jaume Arnó ha estat un element important, com molts altres.

S’han fet modificacions ressenyables, fins que al pavelló s’han deixat de fer actes de festa major, descobrint nous espais com ara el Pou de Glaç, el Molinot, la Plaça de l’Església i el carrer, sobretot el carrer Major i la Plaça de la Germandat, amb la nova icona de la festa major que és aquesta carpa de la qual tothom quedat meravellat, tant pel seu disseny, com per la manera que s’aguanta flotant a la plaça. Jo crec que es pot convertir amb el punt fort i central dels actes de la festa major de Canyamars per als propers anys.

El més ressenyable d’aquest 2010, d’aquest grup d’homes i dones, és que podem nomenar el degà de les comissions de festes, que no és ni més ni menys que en Jaume Arnó, que va començar a la segona meitat de la dècada dels seixanta i al 2010 encara ha estat un element important d’aquesta comissió.

Imagineu-vos que al 2050, a qui li pertoqui expliqui que un/a jove que durant aquest 2010 va començar amb força dins d’aquest grup de 16 a 18 anys, encara és una peça important al 2050, que segurament serà un dels anys per fer reflexions i valoracions.

A tots i a totes moltes gràcies!.

Cal recordar una problemàtica viva

Aquests últims dies ens ha arribat una resolució de l’Audiència Nacional perquè accepta un recurs fet per l’Ajuntament de Dosrius, com a conseqüència d’una sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya favorable al cap de llista de CiU del nostre municipi. Aquesta sentencia diu que l’Ajuntament li ha de donar al voltant d’un milió d’euros, per una petició d’expropiació que ell havia sol•licitat a l’any 2000.

Aquest tema el vàrem viure molt intensament a l’any 2005, quan es va fer la petició de expropiació del Pla dels Bolets, sol•licitant a l’Ajuntament uns cinc milions d’euros.
Una petició, com be he explicat, que es va fer a pocs mesos després de les Eleccions Municipals de l’any 1999 i que el poble no va confiar majoritàriament amb l’alcalde de CiU dels últims 20 anys, que actualment és el cap de CIU.

Durant els seus mandats, aquest ex alcalde havia tancat perfectament totes les unitats d’actuació del municipi menys, casualment, les dels seus terrenys i havia deixat una zona verda lliure sense tenir planificada la seva cessió a l’Ajuntament, mitjançant un aprofitament que estava a tocar però no havia delimitat be dins el planejament del municipi.

Això es va guanyar per part de l’Ajuntament en el Jurat d’Expropiació i l’interessat va recórrer. Es va resoldre i per comptes de cinc milions d’ euros hem passat a un milió d’ euros. Tot i això és una quantitat que podríem calcular que cada ciutadà hauria de donar 200 euros per al cap de CiU però el recurs presentat per l’Ajuntament que considero molt ben argumentat i que tinc confiança que resoldran a favor del Consistori, ha sigut acceptat tot i la petició d’aquest regidor de que es desestimés i sigues ferm la resolució de pagament d’ un milió d’euros.

Que tothom tingui clar el que te CiU dins l’Ajuntament i quins objectius te el seu cap de llista i portaveu d’aquest partit, defensant per sobre de tot els seus interessos i que l’objectiu és arruïnar per a molts anys les arques d’aquesta administració local.

No entenc segons quines actituds i plantejaments.

L’altre dia vaig tenir, casualment, ocasió de seguir una mica el debat que es va produir en el Congrés dels Diputats sobre política general.

Vaig escoltar una estona al cap de l’oposició senyor Mariano Rajoy i després em vaig quedar a sentir les repliques que va fer el senyor Zapatero.

No entenc l’estratègia del senyor Rajoy ja que en cap moment va donar cap proposta per sortir de la crisi, ni en cap moment vaig veure que tingui un projecte de país. Culpa de la crisi al senyor Zapatero, amb l’únic objectiu de desgast, per aprofitar-se’n electoralment.

No és fàcil en aquests moments que es viuen, prendre decisions que afecten en negatiu a moltes persones però tots som conscients que estem vivint uns moments complicats i cal reajustar el nivell de vida que vivim i les prestacions i retribucions que percebem fruit del nostre treball en un mon globalitzat (on el 20% de la població utilitza el 80% dels recursos del mon, i per altra banda l’altre 80% de persones viu amb el 20% de la resta de recursos).

En el moment que el mon, que en principi anomenem subdesenvolupat lluita per millorar la seva qualitat de vida es produeix aquest cataclisme, ja que pot produir a uns preus molt però molt més baixos del que nosaltres produïm. Per aquest motiu penso que ens esperen uns anys d’ajustaments importants per poder mantenir el nivell bàsic de garantia social.

Des del meu punt de vista, els polítics cal que facin propostes clares. Per a mi hi ha massa tecnicisme i especulació depenent del que es digui per als interessos personals obviant els de la col•lectivitat del país que em toca defensar i és molt important fer polítiques globals.

La brigada que neteja boscos i zones verdes del municipi

Crec que ja ho havia explicat; tenim persones contractades per al nostre municipi perquè durant uns tres mesos, netegin els camins dels arbres caiguts a conseqüència dels temporals de neu i vent que vàrem tenir als mesos de març i abril, i perquè netegin les zones verdes.

Cal fer una valoració molt positiva de la seva feina i no es fàcil que en les dates en què ens trobem de calor i sol, treballar al bosc amb un equipament que requereix portar botes i pantalons per fer les tasques encomanades, com tallar arbres i branques amb motoserres i remanar llenya, és dur. Algun d’aquests treballadors s’ha aprimat entre 8 i 10 kg amb poc més d’un mes i mig que fa que van començar a treballar.

Dic que la valoració es positiva ja que deixen uns espais molt més endreçats i han obert i netejat els camins d’arbres caiguts per poder circular amb normalitat i alhora han repassat les franges perimetrals.

Malgrat la inexperiència de moltes d’aquestes persones, el seu treball es veu clarament i estic convençut que quan acabin el període de contractació, la feina feta continuarà sent molt positiva en els punts on hagin actuat.

També valoro molt positiu aquest pla d’ocupació que la Generalitat de Catalunya ha engegat i que el Consell Comarcal del Maresme ha articulat i comprat la gran majoria de material i maquines que necessitaven aquestes brigades, així com el manteniment, reparacions i subministrament de benzina el fa l’Ajuntament. Una unió d’esforços que ha donat el seu resultat.

S'HA ASSOLIT L'OBJECTIU

Tenia molt d’interès que el president de la Diputació de Barcelona fes una visita al nostre municipi atès que a base de peticions per carta era difícil que ens pogués donar el que necessitaven. Calia una explicació i jo estava convençut que portant-lo a Dosrius, el convenceríem de la necessitat d’aconseguir 40.000 euros que ens faltaven per fer una pista externa esportiva a la plaça de Can Torres.

Doncs sí, el passat dimecres 7 de juliol vaig aconseguir que el president de la Diputació estigués prop de dues hores amb nosaltres. El vàrem portar a l’indret on s’ha de construir aquesta pista esportiva i se li va explicar el projecte mitjançant uns plafons i del lloc estratègic de l’indret a prop de les escoles, de la futura biblioteca, indret molt freqüentat per famílies, accessible i oberta a tothom.

Però teníem una problemàtica: que ens faltaven 40 mil euros per encarregar la construcció d’un projecte que en aquests moments està en exposició pública, i que quan tornem de vacances compto que estarà aprovat definitivament. I calia aquests diners per iniciar la licitació de l’obra.

Doncs si, el president, un cop explicat el projecte i la situació econòmica va fer el gest de dir que la Diputació de Barcelona aportarà els recursos que fan falta per construir aquesta pista esportiva.

Una altra vegada, d’una manera o una altra, la Diputació de Barcelona ens ha donat un cop de ma. No ha estat fàcil que el president vingués aquí però al final s’ha assolit l’objectiu.

HE PERDUT UN CAFÉ

Doncs sí, he perdut un cafè. És la màxima juguesca , que els últims anys poso sobre la taula per qualsevol qüestió que es planteja.

Amb un veí de Can Massuet del Far, fa tres mesos que em va preguntar quan es construiria la rotonda de Can Massuet del Far i jo li vaig comentar que abans de l’estiu estava convençut que s’iniciarien les obres. Ell va ser persistent i em va preguntar quan seria abans de l’estiu, jo li vaig respondre que abans que s’acabés el juny ja hi hauria moviment en aquesta cruïlla tan incòmoda de superar, i aquí m’hi vaig jugar el cafè.

Però com són les coses, quan no depenen únicament de la teva capacitat, tot es retarda.

Moltes vegades es desesperant veure que passen les setmanes i que no hi ha moviment, però està tot fet, amb conveni signat entre la Diputació de Barcelona, l’ Ajuntament de Dosrius i l’empresa constructora. Els tècnics ja hi treballen, el que falta es veure moviment i màquines.

Tot i ser una obra d’uns 450.000€ no és d’execució de gaires mesos, potser tres o quatre, però costa tant de lligar les coses i que es vegi el fruit pel qual s’ha treballat...

Però tot i això que tothom estigui tranquil que aquesta obra es farà i serà una millora espectacular pels cents i cents de persones que cada dia passen per aquest indret.

El que si és veritat és que per ara m’ha costat un cafè.

JA TENIM UN NOU PARTIT POLITIC

No fa masses dies que vaig comentar que teníem un nou partit polític anomenat PAC, dons ara ja ha sortit a la llum un altre grup que s’ha apuntat per fer política municipal amb nom GRUP INDEPENDENT I RECURSOS (GIR) .

Els caps visibles d’aquest nou partit ja han participat en altres conteses electorals, són persones apassionades per la política i la gestió de l’afer públic.

Serveixi aquest escrit per donar-li la benvinguda, per oferir-me en tot el que els pugui ajudar, i comenta’ls- hi que la política és apassionant, veure que pots transformar l’espai públic i l’interès de la col•lectivitat és molt enriquidor, malgrat que hi ha moments molt durs, ara estem passant una època complicada, però jo estic bastant satisfet de la manera com es gestiona a l’Ajuntament de Dosrius aquesta crisi, ja que et fa espavilar i et quedes sorprès de la imaginació que s’arriba a tenir per tirar qüestions endavant.


Espero escoltar propostes noves, plantejaments diferents, però sobretot il•lusió dels que han decidit tirar endavant aquests nou partit polític.

UN COP IMPORTANT PER AJUDAR A LA GENT ATURADA

A finals de maig en el nostre municipi teníem 392 persones aturades. Cada mes segueixo amb molta preocupació la variació d’aquesta xifra, intentant buscar mecanismes per dona feina a aquestes persones, si més no a les més necessitades, que no cobren atur i que es troben en una situació complicada.

Hem tingut l’ocasió de trobar feina a 42 persones que és més del 10% dels aturats, amb obres contractades per l’Ajuntament i per plans d’ocupació convocats per la Generalitat de Catalunya.

A les obres que ha contractat l’Ajuntament s’exigia en el plec de condicions que un tant per cent dels treballadors fossin persones aturades, i nosaltres hem fet el plantejament que la contractació d’aquests aturats i aturades les busquessin dins de la nostra borsa de treball.

D’Aquestes obres municipals que en són 5, hem pogut col·locar a 17 persones, 17 més amb un pla d’ocupació de neteja de boscos, fruit de les destrosses que van provocar les nevades del passat 08 de març. I 8 persones més d’un altre pla d’ocupació per rehabilitar habitatges i espais públics.

Llàstima que no puguem baixar més aquesta taxa d’aturats, però mica en mica amb imaginació o esforç anem treballant en aquesta línia.

QUAN ELS ANTISISTEMA ES VOLEN APROFITAR DEL QUE TENIM.

Per sort en són molt pocs, però es fan sentir, persones que es pensen que la seva és la veritat absoluta i que la participació en els òrgans reglats ho fan imposant els seus plantejaments.

Són gent que es nomenen en representació del poble, però en realitat representen al que són com ells i poc més.

No volen escoltar opinions de diversitat sinó senten el que a ells els agrada, algunes vegades s’aixequen i marxen, m’hi he trobat en algunes ocasions, amb temes que democràticament han sigut aprovats, i com que no va amb les seves idees, un cop feta la bronca pertinent, s’aixequen i fugen descontents del que es diu.

Cal pensar que el sistema que defensen, aquests personatges, acaba manant el que té l’escopeta més grossa, i ja veiem com acaben aquests governs que practiquen aquests hàbits.

Un cop més reafirmo la meva satisfacció de viure en un país que hi ha un sistema democràtic en el que tothom lliurament pot exposar la seva opinió, pot presentar-se a les eleccions, i el poble decideix amb el vot que és personal i secret.

Quina sort que tenen aquest individus, que el nostre sistema els respecte i fins i tot els escolta.

UN PAS MÉS PERQUÈ LA VARIANT SIGUI UNA REALITAT.

La variant de Dosrius és una obra que se’ns ha encallat per molts motius, però en aquests moments ha fet un pas important perquè la construcció d’aquesta nova carretera sigui una realitat el més aviat possible, aquesta carretera és la que va de can Tarau al pla dels gitanos, i així traurà tot el transit de vehicles en circulació del nucli de Dosrius.

Ens va costar molt que traguessin el projecte informatiu a exposició pública, que consisteix a marcar per on passarà la nova carretera i que tots els departaments i persones interessades puguin exposar els inconvenients que pot ocasionar aquesta nova via de comunicació.

Ha sigut una experiència molt llarga però finalment no fa masses dies una trucada de política territorial ens va informar que el Conseller havia aprovat el projecte informatiu definitivament. Content per aquest pas immediatament vaig demanar que es licités el projecte constructiu, però em van dir que durant aquest exercici no es podria destinar recursos per a fer la redacció del projecte.

Però una trucada d’aquelles que no esperes amb un número que no el tens memoritzar i una veu que en un primer moment no reconeixes em va dir : Alcalde, acaba de sortir a licitació la redacció del projecte constructiu de la variant de Dosrius.

Era el Consell Nadal que em donava la noticia, es veu que va trobar uns 95.000€ d’algun romanent sobrant i va decidir destinar-lo a la variant de Dosrius. Heu de pensar que cada cop que el veia li preguntava per la variant de Dosrius, es va decidir a fer aquest pas, i així em tindria callat i tranquil durant un temps.

La redacció té un termini de 5 mesos i espero que a finals d’aquest any el tinguem sobre la taula, i després ja treballarem perquè s’habiliti la partida pressupostària corresponent per la seva construcció.

L’OPORTUNITAT DE CAIXA LAIETANA

Penso que en pocs dies es definirà i es tancaran les fusions de les caixes d’estalvi.

Pel que fa a la comarca del Maresme, Caixa Laietana sembla que està treballant amb Caja Madrid, tot i que algunes veus els agradaria que s’unís amb la ja creada UNNIM de caixes catalanes.

Jo personalment penso que la proposta d’unir-se amb caixes d’àmbit espanyol és una oportunitat de negoci i sobretot de mantenir la identitat d’una caixa de referència en el nostre territori.

Penso que s’obre un mercat molt interessant, on nosaltres podem tenir accés amb la unió de caixes d’àmbit espanyol, i és per aquí per on hem d’anar, obrint mercat a l’exterior però mantenint les arrels.

Estant en un món globalitzat no ens podem mirar el melic, que bons que som i que bé que ho fem...Sortir a fora, exportar la nostra visió, els nostres treballs, la manera de ser ens obre les portes a moltes oportunitats, i en aquests moments complicats crec que és una notícia que fa veure el futur a mitjà termini de manera positiva.

ALTRE COP TORNEM AL DINAMISME D’ADJUDICAR OBRES

Aquets últims dies ja he signat quatre contractes per adjudicar obres per al municipi.

Tot i la crisi, portem un ritme com mai i, la part administrativa i tècnica de l’Ajuntament, està fent una feina frenètica preparant els processos per a les licitacions de les obres, valorant les propostes, resolent les adjudicacions...

Quan es parla tant de crisi i veus que portem aquest ritme tant espectacular d’obres, et penses que estàs en un altre món, però gràcies a polítiques d’altres administracions es fa possible aquesta circunstància.

Les obres en concret són:

- Millora de l’accessibilitat de l’edifici de l’Ajuntament de Dosrius i xarxa wifi
- Renovació i instal·lació de xarxa eficient d’enllumenat públic a la zona verda del Molinot
- Rehabilitació del centre de Serveis Socials de Can Massuet el Far
- Instal·lació de col·lectors de clavegueram a Can Massuet el Far, Dosrius (tram 5)
- Adequació del local social a l’edifici municipal del consultori de Canyamars


Encara manca per adjudicar el projecte del tram del clavegueram de Can Massuet, i han presentat oferta una dotzena d’empreses aproximadament. Ja s’ha fet les valoracions oportunes i, en conseqüència, l’adjudicació provisional, per tant, en pocs dies passarà a ser definitiva.

La part positiva és que no li costarà res a les arques municipals, ja que totes aquestes obres seran pagades pel govern central de Madrid i, entre aquestes i les realitzades en el 2009 s’ha fet una gran inversió en el municipi de Dosrius.

QUIN REGAL

Quin regal, i quants sentiments i sensacions m’han passat amb l’enganxada que he tingut escoltant les cançons que en Pep Lladó ha escrit per la Loli.

Jo sabia que en Pep, volia transformar els seus sentiments en cançons, fins i tot ell diu que va dubtar a l’hora d’utilitzar la música per superar el dolor de la pèrdua de la seva Lola, com ell l’anomenava moltes vegades.

No puc més que agrair les molts bones estones que he tingut escoltant i recordant els moments que explica en Pep. El que més m’ha sorprès és amb la facilitat que escoltant les cançons m’he capbussat en el dia a dia del Pep i la Loli.

En cada moment visualitzes perfectament el que vol transmetre. Jo diria que són cançons amb imatges reals. És una sensació que molt poques vegades recordo que m’hagi succeït, però que en aquest cas, cada vegada que l’escolto, visualitzo el que vol dir, i no em canso de passar-les una i altre vegada, i posar-me en la vida del Pep i la Loli a ritme de rumba catalana.

Suposo que tots els que em seguiu ja deveu tenir aquesta música que en Pep ens ha regalat, però tot i així us deixo l’adreça, perquè en aquells moments personals us poseu els auriculars i gaudiu de l’espectacle.

Estic convençuts que els que coneixíeu a la Loli us trobareu amb la mateixa situació que jo i els que no sabeu de qui parlem, podeu practicar l’empatia dels sentiments del Pep, i visualitzar aquestes experiències tan ben plasmades en aquesta magnifica música.

Aquí teniu l’adreça on trobareu “ Andar Contigo”: http://www.pepllado.com/andarcontigo

Moltes gràcies Pep!!!

TINC GANES DE COMENTAR-HO

Ja he comentat en alguns escrits la meva opinió sobre el president Montilla, jo que era de tendència Maragallista, em va saber greu el canvi del Pascual al Montilla, però les coses van anar com és van plantejar, i no vaig posar-hi cap objecció. Fins i tot en el moment que em va tocar vaig aixecar el braç per recolzar la seva candidatura com a president de la Generalitat.

Ja he comentat vàries vegades que m’ha sorprès el seu treball, la seva constància i ara més que mai estic gratament sorprès de la seva capacitat de reacció en moments difícils com els que s’estan torejant sobre el Tribunal Constitucional i la resolució del recurs que va fer el Partit Popular, de l’Estatut de Catalunya.

Clarament he vist que el paper dels líders i en aquests cas el president Montilla ha tret aquests plus de visió, de dedicació, de plantejament, de treball, quan tot donava la sensació que estava perdut, i ha sabut afrontar el tema, liderant la creuada per resoldre la qüestió dels Tribunal Constitucional, i que la sentència de l’Estatut no la redacti un tribunal que alguns dels seus membres estan caducats, Estic convençut que el president li ha donat moltes voltes i exprimint-se al màxim ha trobat aquest camí, que ha defensat al senat, i que ha fet canviar de parer al PSOE. Estic convençut que defensarà fins a l’últim moment el tema d’interès vital per Catalunya.

Aquests són els líders que generen confiança, que tiren endavant temes que a priori semblen impossibles, a base de fer la feina que pertoca en cada moment sigui quin sigui l’esforç que hi hagi de portar.

Tenim un bon president!.

UN ANY MÉS LA DESFILADA CANINA

Aquest diumenge passat es va tornar a celebrar la desfilada canina a Canyamars a prop del pavelló, organitzada per l’Associació Amics dels Animals.

Vist el dia de sol que feia, els hi vaig proposar que la propera edició de la desfilada la fessin a la zona del Molinot, atès que hi ha ombra tant per a les persones com per als cotxes i, a més, poden disposar d’un gran espai que crec que pot complir, amb escreix, els objectius d’aquesta Associació.

Però vull fer aquestes quatre ratlles per ressaltar la feina d’aquest grup de persones voluntàries que senten un gran amor pels animals de companyia (gats, gossos...) i segur que per tots els animals. Dediquen moltes hores i fan una feina espectacular ajudant a tots aquells animals que ho necessiten, i que moltes vegades s’han trobat gairebé sense vida.

En quant a la desfilada, vull remarcar la manera de presentar els gossos per la locutora, l’Amàlia. Feia un resum molt explícit de cada gos, explicava totes les característiques (tant físiques com sentimentals), els gustos, el comportament i, fins i tot, feia esment del lloc on el van trobar i en quines condicions, és a dir, et feia una radiografia de cada animal com si fossin animals que els coneixes de tota la vida.

Per acabar només dir que el municipi de Dosrius té molta sort de tenir aquest grup de persones que fa tant i tant pels animals. Uns animals que en moltes ocasions han tingut una llar i que després han estat abandonats en condicions molt reprovables.

La feina ben feta, es reafirma.

Els qui em seguiu, ja haureu llegit en algun escrit anterior, la meva satisfacció de com es gestiona la sanitat, principalment en els hospitals que ens movem.

Sabeu que estic en el Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme, i a totes les reunions es reafirma el treball meticulós que es fa, perquè constantment es doni un bon servei. Un millor Servei en referència als hospitals de Catalunya. Hi ha molts paràmetres que es milloren dia a dia i a més són quantificables el grau de satisfacció de la ciutadania.

Aquesta setmana ha sortit el llistat dels millors hospitals de l’estat espanyol, i dels vint primers, n’hi ha catorze que estan a Catalunya i solament un a la Comunitat de Madrid. Serà per això que el Rei ve a fer les revisions i si te alguna intervenció be a Catalunya? Doncs sí, estic convençut que és un dels motius perquè moltes persones amb capacitat econòmica per a la sanitat privada també venen aquí a Catalunya, així com d’altres personalitats utilitzen la sanitat pública confiant en la manera que es treballa i mes de la investigació avançada que tenim.

Un altre dada que també cal ressaltar és que la Generalitat de Catalunya destina 150€ més en sanitat pública a l’any per cada ciutadà de Catalunya, que la comunitat de Madrid.

Es allò que es diu: la dreta, com que pot pagar-se la sanitat privada, no es preocupa tant d’invertir en diners públics per a la col·lectivitat. Un fet més que demostra la gran diferència entre dretes i esquerres.

QUIN DIUMENGE D’AMBIENT ESPORTIU!

Aquest cap de setmana s’ha portat a terme en aquest municipi una altra activitat destacable: s’ha dut a terme una cursa de BTT.

Podem dir que en realitat no era una cursa per veure qui ho feia més ràpid sinó que es tractava de fer un recorregut per aquests paratges tant magnífics que hi ha, i perquè tothom pugues gaudir de la bicicleta en companyia d’altres persones a les que els hi agrada aquest esport.

Doncs sí, aquest diumenge al matí, a Can Batlle, es podia contemplar un gran ambient ple de bicicletes de muntanya, amb gent disposada a passar-ho d’allò més bé.

També voldria fe esment del goig que feien els carrers del nucli de Dosrius, plens de bicicletes que anaven darrera el cotxe de la Policia Local. Ens ho podem imaginar, més de 400 bicicletes controlades, passejant pels carrers. Vertaderament espectacular!

L’organització es va veure una mica desbordada fruit de la gran demanda de participants (més de 400), però ho van resoldre molt bé, i vull felicitar-los. També m’agradaria convidar-los a que organitzin nous reptes com el que es va fer el diumenge passat, doncs tots aquests actes fan un municipi dinàmic, amb visió esportiva i com a punt de referència per gaudir de l’esport, de la natura...

Moltes felicitats!

LLASTIMA QUE NO S’HA POGUT CONTRACTAR A TOTHOM

Els que em seguiu al blog ja sabreu que un treballador de la Brigada Municipal va patir un accident greu i, tot i estar fora de perill, estarà algunes setmanes de baixa.

Amb la intenció de cobrir aquesta plaça durant aquest temps de baixa, s’ha fet una convocatòria per a totes aquelles persones que poguessin estar interessades en aquest lloc de treball i, tot i ser una contractació per un període de temps puntual, s’han presentat unes 54 persones.

S’ha fet un procés de selecció sense que intervingui cap càrrec electe i, única i exclusivament, han participat tècnics de l’Ajuntament. No s’ha fet cap entrevista i només s’ha valorat el currículum presentat, amb el qual s’havia d’ajuntar tota aquella documentació corresponent que certifiqués el que es deia en el currículum.

Doncs bé, els tècnics han fet una graella amb els requisits que hauria de complir un treballador de la brigada, com per exemple disposar del carnet de segona i/o de primera, coneixements de jardineria, de paleta, d’electricitat, cursos de riscos laborals, i altres cursos relacionats amb la feina a realitzar, etc., i així valorar els mèrits presentats pels candidats.

Aquesta reflexió la faig perquè tothom que estigui aturat i recerqui feina, que no deixi mai de preparar-se i reciclar-se, atès que cada vegada el tenir més coneixements és més necessari per poder accedir amb un lloc de treball.

Tornem a tenir el vehicle damunt la carretera 2

Quan tens tantes necessitats de recursos, estàs molt a l’expectativa d’assolir ajuts externs, vinguin d’on vinguin. No cal dir que tant el sector privat com en el sector d’altres administracions no estan millor que tu, però coneixent els mecanismes, tens moltes possibilitats que les teves peticions puguin ser ateses, tot i que l’altre dia un conseller m’explicava que tenen peticions, posem el cas de 10 i tenen recursos per poder ajudar a dues.

Des del moment que es va iniciar pla sanejament fins avui han passat 4 mesos i d’aquests 721.000€, ja tenim un romanent positiu de 142.000€, fruit d’aquestes negociacions. Per altra banda, hem rescatat un conveni urbanístic que ens aportarà 79.000€ més.

La Diputació de Barcelona ens acaba de donar ajuts per tirar endavant partides pressupostàries que estaven contemplades en el pressupost per valor de 66.500€. Tanmateix, la Diputació de Barcelona ens ha concedit un ajut de més de 41.000€ per a actuacions dins d’aquest any 2010. Hem sabut trobar el mecanisme perquè les despeses de l’efecte de nevada que va tenir lloc el 8 març, que pugen al voltant de 14.000€, ens les pugui pagar la Generalitat de Catalunya, és a dir, tenim romanent positiu i els ajuts externs ens van arriban.

Doncs sí, tinc la sensació que ho tenim molt ben encaminat i ara caldrà fer un control molt exhaustiu de l’execució del pressupost però el que si tinc clar és que la crisi la tenim molt controlada a l’Ajuntament de Dosrius.

TORNEM A TENIR EL VEHICLE DAMUNT LA CARRETERA 1

Aquesta crisis ha afectat molt directament als ajuntaments. El nostre no ha estat cap excepció, fruït de la baixada d’ingressos que hem patit.
L’exemple: En l’any 2007 vàrem recaptar uns 700.000€ en llicències d’obres, i en l’any 2008 ja va baixar fins a uns 125.000€, el 2009 uns 50.000€. D’altra banda, les plusvalues també tenen relació similar. Aquests números, quan els pressupostos estan ajustats, fan desequilibrar la tresoreria d’una manera molt important, els serveis es continuen donant i el tema afegit és que hem de destinar molts més recursos a serveis socials; fa 5 o 6 anys eren dos treballadors i ara ja en són 8.

Hem passat 2 anys de reajustaments, de buscar-nos la vida per poder tirar endavant tot el que estava projectat, deutes importants que retardaven fer el pagament però al final vàrem decidir fer un pla de sanejament que consisteix en identificar tots els deutes i fer una previsió de 3 anys per poder-los fer front.
Els deutes que teníem per fer net eren de 721.000€, i el pla per poder reflotar aquest endeutament estava molt ben identificat. Aquest pla de sanejament el va confeccionar la Diputació de Barcelona i el va aprovar la Generalitat de Catalunya.

Fent aquest exercici de realitat hem demanat un préstec a llarg termini de 721.000 €. Un cop ens l’han concedit i hem distribuït aquest préstec a totes les partides del pressupost per poder fer front a tots els deutes, ja podem dir que hem tornat el vehicle a la carretera. Però amb superàvit important fruit de l’hàbit d’anar a buscar-nos la vida.