Per què les inversions d’enguany al nostre municipi (I)

Al juliol de 1999, va haver-hi un canvi important a l’ajuntament, després de les eleccions municipals del 14 de juny. La candidatura del PSC va tenir la responsabilitat de dirigir el rumb de la nostra administració local i jo, com a cap de llista, vaig ser nomenat alcalde. A primers de juliol, als comptes corrents de l’ajuntament hi quedaven uns 12.000,-- euros, al canvi de pessetes, ja que en aquell moment era la moneda corrent. Cal puntualitzar que els sous dels treballadors/res de l’ajuntament, cada mes, pujaven uns 40.000,-- euros. Hi havia unes piles de factures per pagar que no us les podeu ni arribar a imaginar. Per posar-vos un exemple, feia quatre anys que no s’havien pagat els costos de la recollida i tractament des residus, despesa reconeguda per l’ajuntament. A això cal afegir-hi l’endeutament de préstecs i crèdits que teníem concertats. Amb aquella situació, els tècnics i juristes de l’ajuntament ens varen aconsellar que, durant quatre anys, no féssim inversions, ja que havíem d’adreçar el vaixell cap a una estabilitat econòmica. A tota aquesta realitat cal afegir-hi la il•lusió de les persones que teníem la responsabilitat de tirar endavant el nostre ajuntament. Vàrem fer un pla de pagament de factures i, en sis mesos, ens vam atrevir a fer-hi front. Altres les vàrem negociar a llarg termini. Pel que fa ala residus, hem estat pràcticament deu per poder-nos posar al dia.

Més a prop que mai de la Creu Roja

El nostre ajuntament i la Creu Roja estan en un moment molt dolç de relació, segurament perquè la nostra representant, de l’ajuntament i els responsables de la secció de la Creu Roja d’Argentona, Dosrius i Òrrius, tenen una química especial i una gran entesa. Això ens porta molts beneficis, ja que en aquests moments la Creu Roja no només és aquella organització que porta ambulàncies amunt i avall, sinó que també ajuda en les campanyes de menjar per a les persones que passen per una situació transitòria delicada, amb paquets que contenen productes de primera necessitat. La Creu Roja també atén les alarmes de persones amb dependència i, en casos excepcionals, es pot gaudir de tots els serveis que ofereixen en moments puntuals. Viure aquesta relació tan oberta et dóna seguretat, ja que treu el màxim profit d’una organització que té uns objectius molt més grans dels que nosaltres ens imaginem.

Coses que vius com a alcalde

La feina d’alcalde o càrrec electe és apassionant, evidentment si t’agrada. En el meu cas, és un privilegi viure tot el que succeeix i sobre tot el que afecta les persones, amb l’esperit de poder ajudar. Hi ha vegades, però, que et trobes en situacions desagrades. N’explicaré una de fa pocs dies. Un temps enrere ens vam veure obligats a aprovar un preu públic per poder gestionar bé les bústies municipals . Es va decidir que el preu fos de 6,00 euros anuals. És el mínim que la Diputació de Barcelona té estipulat per poder gestionar el seu cobrament. Si ho comparem amb els apartats de correu que ofereix el Servei de Correus, veurem que hi ha una diferència de preu abismal. El cas és que un senyor em truca dient que li volien cobrar 6,-- euros per disposar de la bústia municipal. Jo li vaig intentar explicar el concepte, el motiu i el com. Ell em va contestar que no era just i que no volia pagar-ho. Jo li vaig dir que per sort en aquest país les obligacions no són voluntàries. Ell em va contestar que no ho pagaria. Passat un mes i mig, això va ser fa pocs dies, em torna a trucar dient que li havien embargat el compte per 17,-- euros, dient que això era inadmissible. Vaig intentar fer-li el mateix raonament que dies enrere i no hi va haver manera que ho entengués, ja que m’exigia que jo com a alcalde li condonés aquesta obligació. Li vaig explicar que això no funciona així. A partir d’aquí varen venir amenaces dient que si no ordenava que li anul•lessin aquest deute ho pagaria amb béns propis o desperfectes dins del municipi. A partir d’aquí la conversa es va acabar, ja que li vaig comentar que tot el que volgués demanar a l’administració ho fes per escrit i diligentment se li respondria. Escrit així en paper sembla una cosa fàcil de suportar, però quan hi ha amenaces per mig d’una persona agressiva, amb males formes, fa que el moment no sigui agradable. Aquestes coses són les que també ens toquen viure quan s’està al front d’una administració com un ajuntament.

El que signifiquen 35.000 milions d’euros

Aquests dies estem en procés d’aprovar els pressupostos generals de l’Estat per a aquest any 2012 i, segons diuen, en comparació amb els de l’exercici del 2011 hi ha una retallada de 35.000 milions d’euros.

Què significa això amb números reals? Aquestes xifres són molt fàcils de dir i costa veure la seva magnitud.

Si es repartissin els 35.000 milions d’euros entre tota la població de l’Estat Espanyol i es donessin als ajuntaments per fer inversió, o per gestionar serveis, o per ajudar la seva població a tirar endavant, a l’ajuntament de Dosrius li tocarien per sobre dels tres milions i mig d’euros.

FACTURES DE L’AJUNTAMENT DE DOSRIUS PER PAGAR

L’Ajuntament de Dosrius té uns deutes reconeguts, al seu favor, pendents de cobrament per un valor d’ 1.900.000,-- euros.

Per altra banda, té factures pendents de pagar a 31 de desembre de 2011, per valor de 977.000,-- euros. Per poder fer front al pagament d’aquestes factures, s’ha adherit al Pla del Govern Central, ja que mitjançant un mecanisme dissenyat per liquidar aquests deutes contrets per les administracions locals, es podrà posar al dia amb el pagament de les factures.

En el cas que el Govern Central aprovi la previsió econòmica dels propers 10 anys que ha planificat l’ajuntament i que els empresaris vulguin entrar dins d’aquestes condicions per cobrar de l’esmentat govern, l’ajuntament retornarà aquests 977.000,-- euros o la quantitat que al final resulti, amb un termini de 10 anys.

A la previsió econòmica d’aquests propers 10 anys, no s’hi ha hagut de fer cap increment d’impostos ni retallada d’inversions, per poder retornar la quantitat corresponent a les factures que pagui el Govern Central.

L’única previsió que té l’ajuntament, que és de manera obligada, és que caldrà fer la revisió cadastral i que aquest valor resultant d’aquesta revisió ja serà el referent per a l’IBI del 2015.

Cal ressaltar que l’última revisió cadastral es va fer l’any 1995 i s’aconsella que per augmentar els ingressos dels ajuntaments, es faci revisió cadastral cada 10 anys.

L’Ajuntament de Dosrius no va creure convenient fer la revisió que li pertocava durant l’any 2005, ja que representava un augment d’impostos important, que haguessin hagut de pagar els contribuents a les arques municipals.

Gaudir de la primera menjada de la temporada

El dissabte passat vaig menjar la primera truita d’espàrrecs, espàrrecs venturers d’aquests que surten als marges i racons del nostre entorn, aleshores vaig recordar que quan era petit era tot un esdeveniment quan posaves a taula el primer producte collit de l’hort o del bosc.

Aviat vindran els primers pèsols, les primeres faves, la primera mongeta tendra al voltant de Sant Joan, i quan anaves a arrencar la primera planta de patates per fregir-les, recordo aquella patata tendra que tenia aquell gust tan especial, amb aquella dolçor que et llepaves els dits.

Com bé us dic era tot un esdeveniment, fins i tot, era una festa quan senties el cucut cantar que ja havia arribat, volen dir que ja hi eren tots. El cucut era el que tancava la immigració de tots els ocells i animals que venien a passar la primavera i l’estiu entre nosaltres.

Ara tot ha canviat molt, tenim de tot i a tota hora, però aquelles sensacions i aquelles il•lusions que es produïen a taula quan hi havia el primer producte de temporada no les vull perdre, les vull recordar junt amb les paraules de la meva mare: Bon any de bé que sigui!, desitjant una bona anyada del producte que tastàvem.

Quin llibre més diferent!

Ahir, dijous al vespre, vaig estar a la presentació d’un llibre escrit per un treballador de l’ajuntament. Per a mi és un company, no sé en quin concepte amb deu tenir ell, però la veritat és que estic parlant d’un gran treballador i una magnífica persona.

Ens vàrem trobar una bona colla, en una sala d’aspecte molt senzill, però complint els objectius per als quals s’havia planificat.

El llibre s’anomena E-mails para Roland Emmerich, escrit per al nostre estimat Sergi de Diego Mas i l’editorial que ha publicat el gran contingut d’aquest petit llibres és Honolulu Books.

És un llibre de format molt petit. En principi, dóna la sensació que en poca estona te l’has de cruspir, però res més lluny, ja que es tracta d’una poesia moderna, nova, diferent, que cada vegada que llegeixes un paràgraf tombes el cap primer cap un costat i després cap a l’altre, te’l tornes a llegir, dones voltes al que entens i depenent de si és el matí o si és el vespre, la interpretació pot anar canviant.

Com bé podeu imaginar, estem parlant d’un llibre amb molta riquesa i molt de contingut, tot i el breu que és.

Avui encara no he pogut veure l’autor, porto el llibre a la butxaca, li demanaré que me’l dediqui, ja que ahir amb tot el garbuix vaig pensar que havia d’estar fent feina, que potser no la podria fer la resta de dies, com ara escriure dedicatòries per a la gent que va assistir a l’acte.

Jo li demanaré que me’l dediqui i que el que posi a la dedicatòria ho entengui a la primera.

Sergi, moltes felicitats, t’animo a continuar escrivint. Entre la magnífica feina que fas a l’ajuntament i amb els escrits tan clars que plasmes als papers algun dia hauràs de fer poesia, però per a la gent de poble, per als que com aquell que diu encara fem servir el dit per llegir.

Una forta abraçada!

Més sobre sancions regulades per les ordenances municipals

A l’últim escrit vaig explicar el difícil equilibri que tenim en temes de mobilitat, sobretot entre vehicles i persones, però també tenim altres assumptes difícils de resoldre, i un d’ells és el dels animals de companyia, especialment els gossos.

Per sort, la gran majoria de persones que tenen gossos els tenen legalitzats, amb xip, donats d’alta al cens municipal, és a dir, amb tot el que contemplen les ordenances municipals, però, malauradament, n’hi ha que tenen els gossos d’una manera poc curosa. Per sort, aquests últims són pocs.

Que no estiguin en les condicions adequades ja és un tema denunciable, però el més greu és quan afecten el veïnatge amb comportaments perillosos. No fa massa dies, un gos va esquinçar el braç d’una persona.

La policia te avisada a propietaris de gossos, insistint que el seu gos s’escapa, que defecava al carrer, que no portava xip, que no està censat i, fins i tot, avisant que és un gos perillós, que necessita permisos especials: Després de tants i tants avisos, ens hem vist en l’obligació d’obrir expedient sancionador.

Altre cop xoquem amb la diversitat de valors, de plantejaments i d’objectius que tenen les persones, però l’ajuntament ha de fer la seva tasca i ha d’anar corregint aquestes actituds, perquè estiguin dins del bon veïnatge.

Què difícil que és l’equilibri entre la diversitat de valors!

Cotxes, veïns caminant, llocs on estacionen cotxes, persones que es queixen, conductors que no suporten una sanció, perills i, entre mig, algun accident.

Tornem a estar al mateix punt de sempre, algunes persones entenen que això és un poble i que ha d’haver-hi molta tolerància a l’hora de sancionar. Altres es queixen perquè no es sanciona, ja que consideren que els perills s’han de restringir al màxim.

La policia, amb el seu bon criteri, sempre va a buscar la seguretat i, després d’avisar durant molts dies, posa les denúncies que considera oportunes, principalment, pels perills que generen conductors una mica accelerats.

Tenim punts delicats, com pot ser el carrer Mossèn Jacint Verdaguer, un carrer amb una velocitat controlada, on no es pot avançar. Per a segons qui, sembla que sigui el lloc adequat per avançar camions o vehicles que van a la velocitat que pertoca en una via urbana d’aquestes característiques.

A la nova carretera, quants vehicles hem vist avançant havent-hi línia contínua? quant temps guanyen avançant? Trenta segons, quaranta segons? Val la pena posar en perill la teva integritat i, sobretot, la dels altres? Jo penso que no.

A la pujada de can Massuet, la que va de la rotonda de la carretera de Dosrius a Canyamars fins al nucli de can Massuet, et trobes vehicles avançant en línia contínua, amb una velocitat inadequada.

Cotxes estacionant en llocs reservats per a minusvàlids, quan a menys de cent metres hi ha tot l’estacionament que es necessita.

En definitiva, aquest equilibri entre vehicles, vianants, seguretat, ... és molt difícil, però ha d’existir i el que primer preval és la seguretat i en els nuclis urbans són els vianants el més important i els vehicles han d’anar a la velocitat adequada, no fer maniobres imprudents i no estacionar en llocs prohibits.

UN ALTRE CARNESTOLTES

Aquest darrer cap de setmana, concretament el dissabte, vàrem celebrar la festa de Carnestoltes al municipi de Dosrius, amb un format diferent envers el dels últims anys, ja que a la tarda es va fer el típic de sempre, un Carnestoltes amb trobada a la Plaça de l’Església, amb rua fins al pavelló i amb la xocolata desfeta per a tots els participants. Aquesta festa anava destinada als nenes i nenes més menuts.

La novetat d’enguany va ser que un cop acabada la festa de la tarda es va començar la festa per a la gent adulta. Es va organitzar un sopar a base d’entrepans i música que també va ser amb dues etapes: per a tothom fins a 2/4 de 2 de la matinada i després discomòbil per al jovent.

Vull fer aquesta explicació per entrar en el que m’agrada deixar plasmat en aquest petit escrit, que és el que veig i el que es capta, això és que tenim un col•lectiu de joves, d’entre 15 i poc més de 20 anys, d’un potencial espectacular. Són joves provinents dels tres nuclis de població, amb un bon rotllo entre ells envejable, amb unes grans ganes de fer i organitzar coses importants, amb aptituds, que veus que es belluguen amb molta facilitat i que res els espanta, amb capacitat d’organització que sembla que ho haguessin fet tota la vida, passant-s’ho bé i fent bromes. Tot això fa que al seu costat gaudeixes de qualsevol acció que els surti, ja sigui planificada o de manera improvisada.

La colla no és petita i estic convençut que quan qualli i s’habituïn a organitzar actes, la gent del municipi gaudirà dels seus esforços i de les seves ganes de preparar, planificar, treballar, ... per a la col•lectivitat.

Jovent actiu, moltes gràcies i per molts anys!

Caldria preparar-se més per ser càrrec electe

Uns veïns del municipi em varen comentar que el partit polític de la PAC els havia demanat signatures perquè el projecte i compromís de la construcció de les pistes de pàdel a la zona recreativa de can Massuet del Far no es tirés endavant.

Aquests veïns, molt sorpresos, van fer esment a què aquest era un dels punts del programa del PSC a les eleccions del passat mes de maig, que per cert va tenir el 40% dels vots electorals. També em varen comentar que aquesta era una de les línies de treball de l’acord de govern, que ha entrat a totes les cases del municipi i, al mateix temps, també eren coneixedors que el projecte s’havia posat a exposició pública, durant 30 dies, tal com marca la llei.

És curiós que un cop el projecte s’ha aprovat definitivament i sense cap al•legació per part d’aquest partit polític que està recollint signatures, ara es despengin amb aquesta maniobra, fora de temps, com si desconeguessin quin és el moment de participació en què pertoca dir les coses.

Aquests veïns van acabar dient-me: La gent no hauria d’estar una mica preparada si vol accedir a la direcció d’un municipi, sabent quin és el procediment administratiu i quines són les regles de joc per intentar canviar les coses?

S’omplen molt la boca de participació, però quan els pertoca no ho fan. Al final, s’acaba amb la conclusió que el que busquen és intoxicació i fer les coses a la mida dels seus interessos.

Quin equip humà tan potent que tenim!

Ja ha passat aquesta onada de neu, ara sembla que haurem de fer front al fred, però ja hi estem acostumats. El que sí altera el dia a dia de la nostra rutina és quan s’emblanquinen els carrers d’aquest element tan decoratiu que és la neu, però que genera tants inconvenients.

Quan estàs al capdavant d’un ajuntament sempre tens la incògnita de si podràs atendre totes les necessitats que puguin sorgir d’una situació extraordinària com pot ser una nevada.

Sempre penses si tens cobertes les previsions de tot el que necessites. Un cop ha passat la part més dura i fas l’anàlisi del treball realitzat, t’adones que a l’ajuntament de Dosrius tenim grans professionals, que es lliuren a la seva feina per al que calgui i a l’hora que calgui, amb la finalitat de fer tot el possible per mitigar els efectes d’aquestes adversitats sobrevingudes.

Començant per la policia, el cap ha estat a un nivell de prendre decisions encertades, que cal felicitar-lo, dirigint els recursos de què disposa d’una manera eficient.

La Brigada Municipal, que ens aquests casos no té hores de descans, treballa dia i nit, si és necessari, per tal d’actuar on calgui: tirant sal, netejant carrers, traient arbres caiguts, ...

L’Àrea de Serveis Socials coneix tant els veïns i veïnes del municipi que en tot moment saben en quina situació es troben, quins recursos tenen i, penso, que moltes vegades actuen amb excés de zel. Es preocupen per als avis que estan sols aquí o allà, saben dir-te quan han parlat amb ells, quan els han portat aliments, etc.

Amb aquest escrit, vull felicitar tots aquests treballadors i treballadores pel seu lliurament al municipi de Dosrius.

Aquesta conjuntura econòmica ens afectarà per tots cantons.

El nou govern de l’Estat Espanyol, durant els últims dies de l’any, va aprovar una llei augmentant l’IBI que els ajuntament han de recaptar del 2012 en endavant, entre moltes altres coses.

En el cas del nostre municipi, ens afectarà d’una manera important, ja que el percentatge que s’ha d’aplicar resultarà un augment d’aproximadament un 15%, prenent com a referència el rebut de l’any 2011.

Amb afany recaptatori, l’ajuntament podia haver iniciat una revisió del valor cadastral, ja que l’última que es va fer va ser l’any 1995, per tant, sobradament ens tocaria, però això significaria un augment d’impostos considerable, ja que el valor cadastral augmentaria moltíssim, ja que l’impost que s’aplica és sobre aquest, valor cadastral.

Tal com dic, ens hem retingut, però l’augment que ha aprovat el Govern Central per llei es reflectirà d’una manera notable al rebut de l’any 2012.

Estic convençut que si haguéssim fet la revisió cadastral es pagaria molt més, per això ara estic doblement content, perquè d’aquesta manera ens veiem obligats a aplicar l’augment que ens marca la llei, però no l’altre per haver fet la revisió.

Ja s’han acabat les festes de Nadal

Com passen els dies, ja tornem a estar a mig gener! Un any vençut i encarem el 2012 amb ganes, intentant tenir-ho tot tan ordenat com sigui possible per fer front al que ens vingui.

Hem de tenir present que el temps continuarà passant ràpid i no ens donarem compte que arribarà Setmana Santa, l’estiu i tornarem a veure el Nadal del 2012 com un referent per tancar aquest nou any que hem començat.

Aquestes festes de Nadal les he viscudes amb intensitat, però ja que parlem del ràpid que passa el temps, m’agradaria ressaltar que vàrem celebrar el 60è aniversari del casament dels meus pares.

Va ser una trobada molt familiar i agradable, en què recordo especialment les paraules de la meva mare que va dir: “Han passat sense donar-nos-en compte”.


Tornant a coses que han estat remarcables de la gestió municipal, no vull deixar de banda la Cavalcada de Reis, que és una de les organitzacions més complexes que hi ha, s’han de lligar molts temes, tot és molt fràgil, costa molt arrencar a la primera presentació que és a can Massuet del Far, però un cop ho vàrem fer, tot va anar com una seda, un pèl tard, això sí, però ens vàrem anar recuperant sense cap incidència remarcable que fes trontollar l’esdeveniment.

Per cert, va ser una Cavalcada de nivell, amb unes carrosses extraordinàries. A molts municipis els agradaria tenir les nostres carrosses. Amb entitats, col•lectius i, sobretot, amb un voluntariat que s’esforcen per fer lluir una nit tan màgica i especial com és la nit de Reis.

Molta expectació als tres nuclis de població, que encara reforça més l’esforç que ha fet tothom per a l’esdeveniment. Esperem que aquesta màgia tan especial ens duri durant tot l’any 2012.

A tothom, un bon any!

JA ESTEM AL NADAL

Doncs sí, una altra vegada ja tenim aquí les Festes de Nadal. Per als que em seguiu, us demano disculpes perquè tinc el bloc una mica deixat i els que em coneixeu sabeu que durant el mes de desembre estic força carregat de feina, degut a què sóc aficionat a cultivar arbres de Nadal i aquest és un moment àlgid, ja que conjuntament amb la meva família portem una intensitat extraordinària. Tot i això, la feina que em pertoca fer en cap moment queda aturada, però aquestes aficions extres, com la d’escriure al meu bloc, a vegades, queden en segon terme.

Ara toca felicitar les festes, però deixeu-me que us expliqui un fet que considero remarcable i important per al nostre municipi.

No fa massa dies, un grup de veïns i veïnes de Canyamars es va presentar oficialment a l’ajuntament, per donar a conèixer una iniciativa d’associacionisme al nucli de Canyamars. Aquest grup es diu Junts per Canyamars. Dins d’aquest grup hi ha persones que sobradament han demostrat que tenen capacitat per organitzar actes per a la col•lectivitat i ara tenen aquest sentiment de fer aquest esforç especial per mantenir viu el nucli de Canyamars, recuperant temes que s’havien perdut, com poden ser l’esplai, el Pessebre Vivent, els Pastorets, les Caramelles, i posant-se a disposició de l’ajuntament i de qui sigui per reforçar el que en aquests moments té valor emergent a Canyamars, com poden ser la Fira de Bosc, la Festa, Major, l’Aplec de Sardanes, ...

La reunió amb aquest grup de veïns/es, en representació d’aquest col•lectiu, va ser molt distesa i molt agradable i vàrem entrar a parlar del potencial que tenim a nivell associatiu, concretament a Canyamars, que si la Germandat, que si el col•lectiu de Kina Canya i, especialment, el Sot del Gall. El president del col•lectiu Junts per Canyamars va definir el Sot del Gall com una de les entitats amb més capacitat de fer feina productiva de les que hi ha en el municipi, ja que difícilment es podrà superar en el futur.

Tot aquest fenomen és cíclic i d’això en som conscients, perquè la vida dóna moltes voltes, però del que sí que ens hem d’alegrar és que el món associatiu creix i el que hi ha és potent, aquest és un dels patrimonis més valuosos que tenim al nostre municipi.

Us desitjo unes molt Bones Festes i que el 2012 sigui un any ple de salut i que el nostre esforç del dia a dia ens sigui recompensat d’una manera justa.

EM COMENÇO A TROBAR CÒMODE A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Ja he assistit a algun ple a la Diputació de Barcelona i avui s’ha fet un d’extraordinari per aprovar els pressupostos per a l’any 2012.

En el debat que s’ha fet abans de la celebració d’aquest, el grup del que formo part, el PSC, ha fet diverses aportacions que han servit perquè el punt s’aprovés per unanimitat. S’ha aconseguit el compromís que durant els primers mesos de 2012 s’inclogui una partida important de diners per ajudar als ajuntaments de la província de Barcelona a fer front a la despesa corrent, que és un dels ossos més durs que tenen les administracions locals.

Les meves aportacions han estat des d’una visió d’un municipi petit, doncs sóc el diputat que presideix l’Ajuntament amb el nombre d’habitants més baix, allà es troben regidors de Barcelona, Badalona, Hospitalet...., de capitals de comarques i tots són municipis de milers de persones empadronades.

He pogut captar que moltes vegades se’ls hi passa per sobre temes que poden ser menors però importants per als municipis petits, i és molt gratificant quan has pogut incidir amb la persistència per ajudar a aquests Consistoris amb menys població.

La veritat és que és una altra història molt diferent dels llocs on havia estat fins ara, doncs com ja sabeu vaig ser el president del Consell Comarcal del Maresme i entre aquest i l’ajuntament hi ha una realitat semblant ja que les coses s’han de treballar molt durament per poder-les assolir.

Com us dic m’estic trobant còmode i crec que puc fer una molt bona feina durant tot aquest mandat.

Treballant per l’eficiència energètica

Un dels molts objectius que tenim en aquest mandat, és el de transformar tot l’enllumenat públic del municipi en lluminàries de baix consum, així com també transformar tots els quadres elèctrics, fins i tot, l’estesa de cables que en alguns indrets encara no està en cable trenat, amb la finalitat de tenir una instal•lació nova i amb un consum que sigui el més baix possible.

Gràcies a algunes subvencions, ja havíem fet molts canvis de lluminàries a can Massuet del Far, que és el nucli on hi ha més punts de llum, concretament 810. A Canyamars n’hi ha 172 i a Dosrius 376, incloses les rotondes i els polígons industrials de competència municipal.

En total tenim 1.358 fanals, que fent una inversió considerable hi pot haver un estalvi notable. Per això, la Diputació de Barcelona està fent un anàlisi molt acurat del que és necessari, amb la finalitat que acabi amb un procés de licitació i que les empreses del sector es puguin presentar per fer tota aquesta transformació. Amb l’estalvi que pot representar la factura del consum elèctric, es pot anar pagant la inversió que inicialment es requereix.

Ja us explicaré més coses a mesura que vagi avançant tot aquest tema, però ja comencem a tenir dades importants i penso que pot ser una cosa molt interessant per al nostre municipi.

Representació important a la planta de residus sòlids urbans

La setmana passada es va constituir la nova direcció del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, és a dir, la planta que anomenem de la brossa, on hi ha la incineradora, com equipament principal, entre molts d’altres per fer el tractament dels residus, bàsicament del Maresme.

En aquesta nova constitució he estat nomenat vicepresident, el president és l’alcalde de Mataró, el Sr. Joan Mora, i és tradicional que el vicepresident sigui d’un partit polític diferent, amb l’esperit de buscar el màxim consens possible.

De fet, el municipi de Dosrius fa poc temps que està dins d’aquest consorci. Quan es va constituir, els responsables polítics de torn no varen considerar pertinent ser-hi, però, finalment, hem entrat dins d’aquest consorci com a membres de ple dret.

Aquest càrrec em fa especial il•lusió, perquè es tracta d’un món molt interessant, ja que fa referència a tot el tema del tractament dels residus: la recuperació, la reutilització, tota l’energia que es pot generar amb la transformació de la brossa, ...

UNA ALTRA FESTA MAJOR D’HIVERN

Aquest cap de setmana passat hem tornat a celebrar la Festa Major de Sant Iscle i Santa Victòria, la que anomenem d’hivern. Una festa que al meu entendre s’ha de tornar a reinventar, ja que alguns dels actes que es varen organitzar, malgrat ser molt interessants, no tenien la participació de públic que es mereixien.

Per altra banda, sí que n’hi ha d’altres que mereixen tenir continuïtat. Tot i això, tant el format com la definició d’aquesta festa major d’hivern de Dosrius penso que s’ha de posar sobre la taula i la comissió organitzadora d’aquests esdeveniments ha de donar-hi voltes per definir-la de nou.

Però la que hem fet ja l’hem viscuda i ressaltaria tres o quatre actes que contemplaven el programa i que cal remarcar. Tant el divendres al vespre com el dissabte al matí vàrem viure amb l’Ernest Borràs. Va ser Interessant escoltar, sentir, estar al costat de l’Ernest i de la Berta captant les seves obres i, sobretot, els seus valors i plantejaments de la vida.

El dissabte al vespre va tenir lloc el sopar i el ball. Aquesta festa va ser molt digne, ja que per un preu econòmic vàrem tenir un sopar fet exclusivament per la comissió de festes, coent les mongetes, les botifarres i els llardons, amb l’esperit de reduir costos i despeses. Tot això a base del seu sacrifici, esforç i treball. La nit es va viure amb molta intensitat, tant el sopar, com el ball, com la relació entre les persones. Es veia un pavelló animat, alegre i que la gent s’ho passava molt bé.

El diumenge al matí va tenir lloc la Fira d’Entitats, que a causa de la pluja es va haver de fer al pavelló. També es van experimentar molt bones sensacions, ja que la gent estava animada. En aquest acte es va poder comprovar el gran capital de patrimoni que tenim, que és el món de les entitats, sigui quina sigui la seva finalitat. Va ser un matí intens. També cal ressaltar que arreu del poble hi havia persones que es varen apuntar a la cursa popular d’orientació. Tot i plovent, podies veure i captar la seva concentració per cercar les fites que l’organització va instal•lar.

El diumenge a la tarda es va acabar la festa, amb la ballada dels gegants, la festa infantil i la típica xocolatada, que va tancar els actes.

Com bé dic, ja n’hem passat una altra, ara cal preparar la següent, que ja serà l’any vinent.

El problema de l’atur

Ahir varen sortir les dades de la situació en què es troba el Maresme en referència a persones apuntades a l’atur, durant el mes d’octubre.

Al Maresme hi ha un total de 38.094 persones aturades, que representen un 16,66% de la població activa. Mai s’havia arribat a aquesta xifra, des què es comptabilitza mes per mes.

Hi ha municipis de tota mena, alguns que superen més del 20% de la seva població activa, com poden ser Pineda de Mar i Mataró i d’altres que estan per sota del 10%, com poden ser: Alella, Cabrera, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Tiana.

Pel que fa al municipi de Dosrius, estem al 14,62%, això vol dir 410 persones que estan apuntades a l’atur, cercant feina.

Aquest mes d’octubre, Dosrius ha estat l’únic municipi, dels 30 del Maresme, que ha tingut una disminució de 10 persones menys aturades. Tot i això, 410 persones són moltes, massa i hem d’intentar activar tots els mecanismes possibles per ajudar a cercar feina a tots/es els/les que no necessitin.

Ja tornem a estar a finals de setmana

Això d’haver-hi una festa entre setmana i d’haver canviat l’hora provoca la sensació que et roben els dies i que de cop ens hem menjat una setmana més per tirar endavant les feines que habitualment es fan en dies laborables.

Aquestes quatre línies són per dir que he obert un compte a Twitter per anar penjant coses del moment. Malauradament, m’ocupa bastant temps, ja que amb els dispositius de butxaca que faig servir arriba el senyal fluix i costa molt descarregar els arxius que t’interessen, però seré persistent i a veure si m’hi enganxo.

No volia deixar passar l’oportunitat, malgrat que ja hagin passat uns dies, de fer un petit comentari de la prova tot terreny que es va celebrar, el passat diumenge dia 30 d’octubre, a la Quintana de can Gel de Canyamars.

Va ser una prova de tres hores de resistència amb motos tot terreny, que una vegada més el Moto club Canyamars va organitzar amb un grau d’excel•lència. Com sempre, van treballar perquè tothom sortís satisfet: públic, corredors i aficionats. La veritat és que ho varen assolir, no sense la por de si podrien realitzar la cursa, per amenaces de mal temps. Però el temps canviant de pluja a sol, va ser extraordinari per tenir el terreny en perfectes condicions per a la pràctica d’aquest esport, ja que no va haver-hi ni una gota de pols i el resultat final va ser de tothom satisfet.

Una demostració més del gran potencial que tenim al nostre municipi. Quinze dies enrere la Fira del Bosc, un èxit total, ara la cursa tot terreny, un altre èxit, i així podem anar explicant que la gran diversitat de gent enrotllada en organitzar esdeveniments, siguin del caràcter que siguin, fa que el nostre municipi tingui una vitalitat extraordinària.

Estem en una època per gaudir-la

Doncs sí, els que coneixem el municipi de Dosrius sabem que els mesos de setembre, depenent dels temps que faci, octubre i novembre són els que et generen més sensacions: arriben les pluges de la tardor, al darrere d’un dia ple d’aigua en ve un de assolellat, els colors es van transformant degut a què la vegetació es va preparant per a l’hivern, la temperatura és molt agradable, el sol escalfa, però sembla que t’acarona, els matins fresca, però sense ser freda, tot s’està preparant per al desembre, gener i febrer, els mesos més gèlids de l’any.

Si tenim sort i es fan bolets gaudirem d’aquesta pràctica que tota la vida ens ha apassionat.

En definitiva, viure al municipi de Dosrius durant els mesos de setembre, octubre i novembre genera un d’aquells plaers difícils d’explicar.

La gent sensible i que li agrada connectar amb la natura ho sap i ho experimenta amb intensitat.

EN PAU SÁNCHEZ

El dilluns passat vàrem enterrar en Pau Sánchez, que tenia 50 anys. Era una persona molt coneguda, un amic de feia molt de temps, ja que ambdós vàrem formar part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Dosrius durant el mandat 1999-2003, treballant colze a colze en tots els temes que ens vàrem anar trobant. Tots dos érem nous davant la responsabilitat de gestionar l’administració local, conjuntament amb altres companys i companyes.

Recordo aquelles reunions d’hores i hores per intentar posar-nos al dia de tots els temes que teníem entre mans.

Va ser una època molt dura, però alhora satisfactòria pels resultats assolits. Ell era molt exigent, buscant l’excel•lència, però també era una persona amb la qual s’hi passava bones estones, ja que sabia compaginar el treball amb el bon menjar, el bon acudit i la bona companyonia, un equilibri important per saber afluixar quan hi ha les tensions del dia a dia.

Era molt amic dels seus amics i companys de feina. Tenia respecte pels seus superiors i estava enamorat de la seva família, de la seva Mavi, d’en Pau i de la Maria .

A ell ja no el tornarem a veure més entre nosaltres, la maleïda malaltia dels atacs de cor se’ns el va endur, però el recordarem com una persona amb la qual era agradable parlar, que li agradava fer les coses ben fetes i que en moments de distracció era el primer que et feia riure.

Pau, això no ens ho havies d’haver fet, però malauradament no has pogut triar, sabem que no era la teva voluntat, que tenies molts projectes amb la teva família i el més important era veure créixer els teus fills, però també ens toca viure aquestes males experiències en aquesta vida de tans sotracs, i durs com aquest.

EXPRESSO MOLTES COSES

Han passat moltes coses i a mi em dóna la sensació que no les he pogut plasmar al meu bloc, tot i que mirant l’última entrada veig que tampoc fa tants dies que la vaig fer, però sí que han succeït mogudes importants, per una manca de temps, no de ganes, no les he pogut plasmar.

En primer lloc, volia fer un esment especial a la festa de la Gent Gran, que es va celebrar el dia 12 d’octubre. Per a mi és la trobada en la que hi ha més càrrega emocional de totes les que es fan durant l’any. Es capten molts sentiments, moltes emocions, molts missatges i també molta felicitat. Enguany va ser un èxit, amb unes modificacions del format, que tothom va aplaudir.

Vull fer una agraïment molt especial a totes les persones que fan possible aquesta festa, així com a d’altres que amb la seva col•laboració la fan lluir.

Un altre esdeveniment que hi ha hagut en aquests darrers dies ha estat la Fira del Bosc Medieval de Canyamars, enguany amb més parades, noves atraccions, amb més col•laboració per part de les entitats del municipi i amb una organització excel•lent, ja que es viu amb intensitat qualsevol detall, sense mesurar l’esforç que s’ha de posar per arribar a l’objectiu que es vol assolir. Es fan esforços gairebé inhumans, és incomprensible que es pugui aguantar durant tantes hores al peu del canó, amb tota la tensió que representa, però qui viu amb intensitat la gestió municipal, no mira prim a l’hora de posar el seu el seu treball, per aquest motiu els resultats són extraordinaris.

Un cop més, el Sot del Gall de Canyamars va estar excel•lent en tota l’organització del sopar medieval del dissabte al vespre.

Tant el dissabte com el diumenge Canyamars va ser referent per de milers de persones que no es van voler perdre aquesta fira, amb la magnitud i el cos que està agafant.

PAGUEM LES CONSEQÜÈNCIES DE TENIR UN GOVERN DE DRETES

Tots sabem que és un govern de dretes o esquerres, i des de què a la Generalitat de Catalunya governa CIU i, estem vivint un seguit de retallades a les coses més essencials, les quals afecten directament als treballadors/res.

Aquestes retallades s’expliquen per la situació econòmica actual, però el primer que va fer és suprimir l’import de successions als patrimonis més elevats i/o a les grans fortunes del nostre país i, amb això, es deixa de recaptar 400 milions anuals que és el 50% de la retallades en sanitat i ensenyament que s’han planificat per part de Convergència i Unió.

Per això quan el president Mas va a veure a la patronal, aquests li aplaudeixen les retallades i, bàsicament, l’aplaudiment deu ser per la supressió de l’impost de successions, perquè de ben segur la majoria dels assistents a la sala deuen ser beneficiaris i tot això, a costa dels treballadors que li retallen els serveis essencials.

Crec que haurien de tenir una altra actitud

És ben cert que estem en un moment de recessió i que hi ha famílies i persones que tenen una situació complicada i estan a la recerca de poder resoldre el tema de la feina o bé miren de millorar els seus ingressos. També tenim les famoses retallades pertot arreu: sanitat i educació principalment.

Tot això és un tema mundial, si Grècia peta darrere hi anirem tots, està en perill l’euro.

Amb aquestes línies he resumit una mica el dia a dia de les notícies, però també hi ha notícies positives, altres maneres d’enfocar la informació, ja que en aquests moments dóna la sensació que qui diu el missatge negatiu més gros és millor periodista. Fins i tot, molts d’aquests líders del món de la comunicació prenen partit i en lloc d’informar escriuen la història dels bons i els dolents. Deu ser així com se senten més homes!

Penso que amb aquesta actitud es fa un flac favor a l’ànim de tots plegats.
A més a més, una cosa que a mi personalment em revolta és que tinguin la possibilitat de parlar-ho en un mitjà d’audiència notable, essent partidistes a l’hora de donar aquestes notícies negatives.

Demano, des del meu senzill bloc, que el periodisme serveixi per donar notícies en positiu, buscar solucions o donar la notícia de qui busca les solucions i qui està treballant per aconseguir-les i no transformar el dia a dia de les notícies amb més depressió per a qui les llegeix, les escolta o les veu.

Què “guapo” que és treballar amb gent que té il•lusions!

Cada vegada capto més la bona relació que es va forjant entre tots els membres de l’equip de govern de l’Ajuntament de Dosrius.

Quan hi ha aquest bon rotllo i a més a més hi ha projectes i reptes importants a assolir i veus que la persona que els treballa et transmet il•lusió i ganes, perquè els viu amb intensitat, tot plegat fa que la feina es converteixi en apassionant i més si trobes el camí a seguir perquè el projecte sigui una realitat.

Ara, en aquests moments, tenim un projecte d’aquests i, de mica en mica, anirem fent camí. No sé si arribarem a assolir-ho, però hem trobat la via a seguir, tenim programats contactes, parlar amb aquest i amb aquell, hem iniciat passos administratius i visualitzes la possibilitat que el que somies sigui palpable i real.

A poc a poc, allò que has escrit en un paper, que ja ho veus prou complicat, pot anar-se fent realitat gràcies al factor de qualitat d’un grup humà. Per tant, tens ganes que arribi la reunió perquè cadascú pugui explicar els seus projectes i viure’ls, tots plegata.

Us aniré informant, però tenia ganes de plasmar aquesta visió, perquè quan l’escric em dóna la sensació que aquesta il•lusió la trasllado a més persones.

El que costa tenim empresa per a la neteja dels centres educatius

Després d’un procés molt llarg, que pràcticament ve d’abans de les eleccions en què es va iniciar la licitació de la neteja de l’escola bressol, el CEIP del Pi i l’escola Encarnació Fonoll, que fins i tot s’ha agut de publicar al Diari Oficial de la Unió Europea, ja que es tracta d’un contracte de magnituds importants, que tècnicament es diu procediment harmonitzat.

Ha estat un expedient amb una tramitació llarguíssima, però els serveis tècnics i jurídics de l’ajuntament han fet una feina exemplar. Ha estat un procés llarg i costós de temps, però amb una facilitat i simplificació per part dels tècnics municipals que en aquests moments tenim a l’ajuntament, que fa que els valori d’una manera molt positiva.

Finalment, avui he tingut una reunió amb l’ empresa que ha quedat, diem finalista, ja que tècnicament no està l’expedient tancat. L’empresa es diu CLECE, especialitzada en neteges d’espais i de llocs privats. Segons m’ha comentat el seu responsable, que treballa la zona que va entre Barcelona a la Jonquera, a finals de mes té més de 2.000 nòmines per pagar i un dels problemes més grans que té és que a les administracions se’ls fa difícil complir amb els pagaments concertats.

Des de l’Ajuntament els hem comentat que en els darrers dos anys cap pagament s’ha endarrerit més del que preveu la llei, i en un futur esperem seguir en aquesta mateixa línia que ens vàrem marcar a l’inici d’aquesta crisi.

Tenim l’ajuntament ordenat pel que fa a l’aspecte econòmic, ja que vàrem ensumar que “pintarien bastos” a mitjà i llarg termini i vàrem prendre decisions que en aquells moments eren difícils, però ara recollim el seu fruit.

Us asseguro que no ho oblidaré mai

Una de les tantes coses que em toca fer com alcalde, i la veritat és que la faig molt de gust, és la celebració de casaments o aniversaris, com ara noces d’or o noces de plata, fins i tot, he fet presentacions de nadons en societat. Aquesta feina la faig molt a gust. El dissabte passat vaig fer dos casaments. Un al migdia, molt correcte i amb moltes ganes per part dels organitzadors i un altre a les sis de la tarda.

Aquest de les sis de la tarda va ser el d’en Gil i la Laura. Molts haureu pogut veure les pancartes anunciant el seu casament, que com ells diuen va ser un casament de “viejos roqueros”.

Us ben asseguro que no oblidaré mai la festassa que es va fer a les Colònies Forestals. Tothom hi va posar les ganes d’una manera molt apreciable i la forma en què va començar la cerimònia va ser de una manera no convencional, però molt original, ja que va situar a tothom, a mi el primer, en un estat molt especial per poder viure amb intensitat aquella celebració.

Us explicaré l’inici. El nuvi estava al lloc on li pertocava, el públic omplia la sala de gom a gom. Al moment que la núvia va entrar i es dirigia cap on estava el nuvi, va fer-ho amb un micròfon a la mà i cantant una cançó, que devia ser molt especial per a tots dos, i ell l’esperava amb una guitarra elèctrica acompanyant-la durant tota la cançó. Això va durar de cinc a set minuts. Al començament la música va ser molt suau, però a mesura que avançava anava agafant força i als dos o tres minuts finals veies llàgrimes d’emoció entre el públic. Quina veu que té la Laura i com tocava la guitarra en Gil!

Amb aquest començament vaig captar que tots varen viure amb intensitat la cerimònia, amb participacions d’amics i amigues, fins i tot, a l’hora dels anells va haver-hi un intercanvi d’obsequis diferent i així fins al final, sorpresa rere sorpresa i, de tot el que es feia i el que es deia.

Laura i Gil, no puc més que agrair-vos que m’haguéssiu convidat a participar en aquesta cerimònia tan espectacular. Us desitjo que sigueu molt feliços i que aquesta imaginació que heu demostrat us acompanyi en tot mome

Sort que portem anys fent les coses amb molt d’ordre

Estem començant a treballar els pressupostos i les ordenances fiscals per a l’any 2012 i les notícies externes de compromisos contrets per altres administracions es redueixen per totes bandes. O sigui, les aportacions ordinàries que any rere any pertoquen al nostre ajuntament van disminuint, amb el conseqüent desequilibri que això ens genera.

Posaré alguns exemples, de l’any tancat de 2009, del Fons de Cooperació Local que ve de l’Estat Espanyol tenim un negatiu de -170.000,-- euros. Això es produeix perquè mes rere mes ens avancen uns diners per anar tenint liquiditat, es tracta d’un percentatge dels impostos que tenen previst recaptar i els transfereixen als ajuntaments, com poden ser l’IVA, la renda, ... Un cop han tancat l’any comptable, si els ingressos de l’Estat han baixat, també ens baixen els de l’ajuntament o bé ens descompten la diferència, perquè és negativa. Era molt agradable trobar-se amb el que havia passat alguns anys, que a l’acabar l’any t’ingressaven més diners, perquè havien recaptat més del previst, però actualment és a la inversa.

Una altra notícia desagradable que hem tingut fa referència al copagament de l’escola bressol. Uns anys enrere es va signar un acord entre la Generalitat i els ajuntaments per crear milers de places d’escola bressol, pagant una tercera part la Generalitat, una tercera part l’Ajuntament i l’altra tercera part les famílies beneficiàries. El càlcul que s’havia fet al seu moment era que la Generalitat aportaria 1.800,-- euros/nen-a i curs. En aquests moment només ens en garanteixen 1.360,-- i en cas que tinguin recursos poden arribar als 1.600,-- euros. Això ja és greu, però encara ho és més que ho apliquin al curs 2010-2011, que ja està tancat, amb el conseqüent dèficit i desequilibri que comportarà a l’ajuntament.

Torno al principi, sort que portem anys fent les coses ben fetes, tenint un control molt exhaustiu de la despesa, ja que hem fet números molt reals. Per aquest motiu, hem anat disminuint l’endeutament, no estem per tirar coets, però la bona feina feta anys enrere es nota a l’hora d’afrontar aquests desajustaments.

LA MARXA NOCTURA UN ÈXIT DE PARTICIPACIÓ I ORGANITZACIÓ

Aquest cap de setmana hem tingut dos actes de rellevància al nostre municipi.

El diumenge es va celebrar un any més la trobada de puntaires, organitzat per les nostres puntaires, convidant a altres colles de municipis del nostre entorn a passar una matinada de diumenge de germanor, amb l’esperit de compartir una bona estona tots plegats. Com sempre va ser un èxit, malgrat que per primera vegada ho varem haver de fer fora dels carrers habituals i ens vàrem desplaçar al pavelló atès que hi havia previsió de pluges fortes.

El dissabte al vespre, es va organitzar la 2a marxa nocturna a Canyamars. La primera va ser l’any passat però degut a compromisos no vaig poder participar, però enguany veien els seus organitzadors amb tantes ganes de superar-se en referència a la primera ja celebrada, vaig ajustar la meva agenda i em vaig apuntar.

La trobada va ser a la Plaça de l’Església la qual era plena de persones amb ganes de sortir a caminar, aproximadament unes 300, però en cap moment vaig captar aglomeracions, ni cues entre els participants. L’organització va dividir la sortida i entre un i dos quarts de nou ho van fer els que la feien caminant i al cap de ½ hora els que feien el recorregut corrents. De seguida , i a mesura que ens endinsàvem al bosc varem haver d’utilitzar els lots per il•luminar el camí. Va ser una nit molt calorosa, però amb un ambient excel•lent: avis amb els seus nets, persones vingudes de lluny del nostre municipi, famílies senceres, grups d’amics, en definitiva, tothom vivia la seva festa.

Va ser tot molt agradable fins arribar a Can Rogent, però després venia el tros dur fins a Can Vallalta on els organitzadors havien preparat un avituallament de fruita, aigua..., doncs tothom arribava molt cansat. El recorregut estava molt ben senyalitzat amb cintes per evitar accidents i amb un desplaçament de gent predisposada a ajudar amb el que calgués i, al final, arribant a la Plaça de l’Església de Canyamars, trobaves als organitzadors i altres persones preparant l’entrepà de llom o botifarra, depenen el que havies demanat.

En principi semblava una marxa poc complicada però, a l’endemà, la musculatura d’alguna part del cos estava inflamada però el dolor el podies suportar força bé, quan pensaves que havies fet una cosa sana.


A tots ells moltes gràcies.

En Xevi ens marxa

Doncs sí, molts dels que llegiu i seguiu aquest bloc, en principi, no sabreu de qui us parlo, però ja us aniré explicant qui és en Xevi.

Ell treballa a una de les dues caixes que operen al nostre municipi, concretament a la de l’estrella. Durant gairebé cinc anys, s’ha fet càrrec de l’atenció al públic -per cert una atenció excel•lent- d’aquelles que no et fa cap respecte anar a aquesta entitat financera i exposar el que sigui, així m’ho han transmès molts veïns del municipi.

És un home que s’aboca el cent per cent i més a la seva feina, per donar un servei d’excel•lència, amb una empatia que captes quan li exposes la teva necessitat i la seva bona fe fa que et generi tanta confiança, que s’ha convertit no només en un gestor dels teus comptes, crèdits, hipoteques, ..., sinó també en aquella persona de confiança tan necessària en aquests llocs d’atenció al públic.

Ell ha estat un dels empleats que més bons resultats ha obtingut a la nostra comarca, dins la seva categoria, a la seva empresa. Per aquest motiu, marxa a una altra oficina de l’entitat en la qual treballa, per fer una feina superior de la que habitualment ha desenvolupat entre nosaltres.

Estic convençut que a les persones que el coneixen i hi tenen tracte directe, els sabrà greu -com a mi- no poder disposar d’aquesta persona tan eficient, tan amable i tan servicial, que et trobes quan t’asseus davant de la seva taula. Però la vida té una evolució i el bon treball, la responsabilitat, la implicació, ... tenen la seva recompensa, malgrat que ens aquest cas a alguns ens sàpiga greu que marxi de Dosrius.

Xevi, sé que has estat més que un gestor dels estalvis i dels comptes corrents, un confessor de confiança i això és perquè tu la generes. Per aquest motiu tens aquests bons resultats i la confiança dels clients que et pertoca gestionar.

Espero que tinguis molta sort, sé que el teu tarannà t’ajudarà. També vull que sàpigues que et trobarem a faltar i que estic convençut que de tots els empleats i empleades que han passat per aquest municipi, treballant en el mateix sector, tu has estat dels més valorats i seràs dels més recordats, per la teva manera de ser.

Un cop més, que tinguis molta sort!

Hem tornat a viure un altre Aplec de Muntanya a Canyamars

El passat dissabte dia 10, es va tornar a organitzar, per part de l’Associació Cultural El Sot del Gall de Canyamars, el 54è Aplec de Muntanya de Canyamars, enguany amb un format diferent del de la resta d’edicions, ja que la primera part de les sardanes es va fer el dissabte a la tarda, després va venir un sopar i la segona part de sardanes va tenir lloc a la nit, a la Plaça de la Germandat.

Aquest canvi es va produir perquè la Diada de l’Onze de Setembre va caure en diumenge i l’aplec sempre s’organitzava el cap de setmana més proper a la Diada Nacional de Catalunya, que al ser dia festiu va fer que pràcticament fos impossible poder contractar alguna cobla.

L’assistència al torn de tarda va ser fluix, però va sorprendre la gran quantitat de participants al sopar, molt ben organitzar per al grup de joves, homes i dones del Sot del Gall. Això ja delatava que el torn de sardanes de la nit seria molt més nombrós d assistència.

Va fer una temperatura excel•lent i els dansaires van mostrar moltes ganes de ballar i viure les sardanes que anaven tocant les cobles contractades.

Es captava un aplec amb sentiment i això m’ho van traslladar moltes persones que venien de fora del nostre municipi, encoratjant-nos perquè l’aplec continués, ja que altres s’havien quedat pel camí, tot i que es feien en municipis amb molta més capacitat econòmica que el nostre.

L’èxit d’aquest aplec l’hem d’agrair a aquest grup del Sot del Gall, que a base del seu esforç i treball se l’ha carregat a l’esquena i l’està recuperant i de quina manera. Per aquest motiu no puc més que agrair-los la feina desinteressada que realitzen cada vegada que s’ho proposen, sigui l’acte que sigui. Per això quan es parla de Canyamars, un dels patrimonis més potents que tenen és la capacitat d’organització d’actes per part de les entitats constituïdes.

Parlant d’entitats constituïdes n’hi ha una que també té molta empenta, que és Quina Canya! I es demostra amb el plantejament que estan fent organitzant la segona caminada nocturna. Una altra oferta lúdica per al proper dissabte 17, que segons els participants a la primera edició va ser una nit d’excursió, de marxa, de caminada, molt ben organitzada per aquest grup que també ha sorgit. Un altre patrimoni que a Canyamars i al nostre municipi tenim, del qual ens hem de sentir orgullosos. A tots, endavant!

Prendre decisions quan es té responsabilitat de governar, o no

A l’actual sistema hi ha gent governant i persones que estan a l’oposició. És molt fàcil des de l’oposició anar dient com s’ha d’actuar o quines decisions han de prendre els que tenen la responsabilitat d’anar decidint dia a dia.

Ara amb tot això de la modificació de la Constitució s’ha vist clarament que els que s’hi juguen poc, perquè saben que ni ara ni més endavant decidiran, van fent exclamacions i tenen actituds molt de cara a la galeria, però jo considero que era de vital importància fer aquest canvi tan aviat com fos possible, ja que portem molt de temps amb feblesa, fruit de la crisi tan llarga que estem patint i en aquesta societat que tot succeeix tan ràpid, molt més del que ens agradaria, cal prendre decisions urgents.

Aquest canvi de la Constitució limitant l’endeutament de les administracions és vital, ja que si l’administració pública, a conseqüència de la seva situació d’endeutament, no pot fer inversió, això repercuteix molt directament en l’economia del dia a dia.

Posarem un exemple, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’any 2009 va invertir uns 350 milions d’euros en infraestructures. Per a aquest exercici té previst invertir al voltant dels 25 milions d’euros, a causa del seu endeutament, i així podríem anar dient i escrivint molts exemples.

Entenc que partits com CIU, ERC i ICV es belluguin pel tacticisme polític i electoral, però qui té la responsabilitat sap que la decisió presa, a mitjà termini, ens pot anar molt bé.

El cas que és especial és el del Sr. J.A. Duran i Lleida que mai ha tingut competències de gestió i sempre diu allò que han de fer els altres. A sobre, surt com el polític més ben valorat, perquè mai se li pot reclamar haver pres una decisió incorrecta.

REPRENEM LA FEINA ORDINÀRIA

Aquest agost ha estat molt intens, principalment marcat per les 3 festes majors, i vull felicitar a les persones que han fet possible 12 dies tant especials, de festa, retrobament....

També m’agradaria fer un reconeixement molt especial a tot el cos humà del departament de Cultura d’aquest Consistori, liderat per la regidora que ha estat al peu del canó gestionant totes les circumstàncies que anaven succeint d’una manera exemplar.

No entraré en detalls, però si que vull fer un esment especial de la mala estona que varem passar el dissabte 3 de setembre en plena festa major de Dosrius per la defunció de l’Adelaida. Una persona que vivia les festes, en especial, i també el que succeïa al municipi i gran coneixedora de la seva història. Ella que anava a l’esperat concert, va tenir el final de la seva vida. Tot i haver estat atesa com mai ha estat una parada cardiorespiratoria, segons varen dir els metxes, malauradament els intents de reanimació van ser inútils. Vagi el més sincer condol a la família de l’Adelaida.

Es presenta un setembre, més ben dit, fins el final de l’any molta feina i amb molts reptes però, he captat al tornar de vacances, que hi ha moltes ganes per part de l’equip de govern i dels treballadors de l’Ajuntament de tirar endavant la gestió de l’interès públic.

Ja entrem en plenes vacances

A Mataró són les Santes i dóna la sensació que quan arriben aquestes festes a la nostra capital de comarca es paralitza tot. Al nostre municipi, la Festa Major de Canyamars, que normalment és l’últim cap de setmana de juliol, dóna el tret de sortida a les festes majors i a l’entrada d’agost, que per excel•lència és el mes més important de vacances.


Jo també aprofitaré aquest mes d’agost per desconnectar al màxim possible del dia a dia intens que ens porta aquesta feina que vivim amb tanta passió, però tothom diu el mateix, cal fer una desconnexió total per tornar el mes de setembre amb les bateries carregades, amb la finalitat d’emprendre els nous projectes i la gestió que tenim encomanada amb la màxima energia. Per tant, el meu bloc quedarà aturat durant uns dies.


Serveixin aquestes quatre línies per desitjar molt bones vacances a tots/es els que les facin i molt bon agost a tothom!

FESTES MAJORS

Estem a l’entrada d’un estiu dur, calorós, però que també és sinònim de festes majors. Se n’estan preparant tres: la de Canyamars, la de can Massuet del Far i la de Dosrius.

En total dotze dies de festa, en algunes ocasions amb actes senzills, però que no deixen de ser valuosos, ja que són durant els dies de la festa major, diades que tenim com a referència de retrobament per saludar-nos, per fer la xerradeta amb algunes de les persones que la festa major fa bellugar.

Començarem a Canyamars el 28 de juliol, un dijous cap al tard, col•locant una senyera a l’entrada del poble. Per cert, la que es va instal•lar a Dosrius és motiu d’orgull per a molta gent del nostre municipi i la gent de Canyamars també l’ha sol•licitada. Per aquest motiu, el primer dia de festa major hissarem la insígnia més important del nostre país, la senyera.

Després de la festa major de Canyamars vindrà la de can Massuet del Far, amb quatre dies de diferència, amb el mateix objectiu, que la gent gaudeixi, que es bellugui, que participi de la festa. Que totes les bones sensacions de la festa es puguin encomanar als veïns i veïnes i que tothom surti al carrer, on imperi i regni un bon ambient, un aire de festa i esbarjo.

A les acaballes de l’estiu, la festa major de Sant Llop, que precisament enguany comença el dia 1 de setembre, que és Sant Llop i que cau en un dijous. La nostra plaça de tota la vida, on hem començat les últimes festes majors, es tornarà a omplir de gom a gom, menjant els entrepans i fent capelletes xerrant i intercanviant opinions de tota mena, sigui quin sigui l’acte que s’organitzi després del sopar.

I així fins al diumenge dia 4, en què s’acabaran les festes majors d’estiu de l’any 2011, per tornar a reprendre un altre setembre i encaminar la tardor al nostre municipi.

Un any més, vull fer un reconeixement molt especial a totes les persones que es dediquen a l’organització d’aquestes festes majors, ja que porten moltes reunions, han donat moltes voltes per intentar fer un programa atractiu, distret, divers, perquè tothom pugui gaudir d’aquests dies tan assenyalats.

Doncs, vivim amb intensitat aquests dotze dies de gresca, d’il•lusió, de moguda al carrer,...

Que tinguem tots i totes unes molt bones festes majors!

L’ALCALDE DE DOSRIUS JA ÉS DIPUTAT

Doncs sí, divendres de la setmana passada es va constituir la Diputació de Barcelona i la veritat és que fa respecte, però no un respecte de por o de pànic, sinó que un respecte per la magnitud dels polítics amb els quals et bellugues.

Fins ara estava al Consell Comarcal del Maresme, que és una administració amb la que tots hem treballat molt, i l’hem posada com a referent de les administracions de segon nivell, per tot el que s’ha aconseguit i la gestió que s’està realitzant, però els polítics érem els alcaldes de la comarca, regidors o regidores dels trenta municipis, tots coneguts.

Ara a la Diputació de Barcelona, dins del grup socialista, hi tinc en Jordi Hereu, l’alcaldessa de l’Hospitalet, Sra. Núria Marín, la segona ciutat amb més habitants de Catalunya, els alcaldes de Terrassa, de Sabadell, de Granollers i així anar sumant amb un gran grup de polítics reconeguts i de nivell.

Del Partit Popular hi ha l’Alberto Fernández Díaz i l’alcalde de Badalona, entre altres.

D’Esquerra Republicana hi ha en Jordi Portabella. En definitiva, es tracta d’ una administració de la qual estic convençut que en trauré rendiment com a alcalde del municipi de Dosrius, però no només serà profitós per al meu municipi, sinó que també ho serà per als disset ajuntaments que represento del Partit Judicial de Mataró, que són els que em pertoquen.

Tinc moltes ganes de trepitjar territori una altra vegada i aquesta no serà com a president del Consell Comarcal, sinó com a diputat de la Diputació de Barcelona. Necessito connectar amb els càrrecs electes per posar-me a la seva disposició, per ajudar-los en la seva gestió, ja que el país es construeix des dels pobles, des de les administracions locals.

En definitiva, un gran repte. Em fa molta il•lusió experimentar noves sensacions i capbussar-m’hi per viure-les amb intensitat, ja que són oportunitats úniques que et passen a la vida.

RETRIBUCIONS DE L’EQUIP DE GOVERN

S’ha generat un gran debat demagògic sobre les retribucions dels membres de l’equip de govern de l’Ajuntament de Dosrius, interessat amb la voluntat de desprestigiar-lo, sense explicar la totalitat de l’acord que es va prendre durant el Ple municipal del dia 27 de juny de 2011. Aquest debat, principalment, l’han produït els partits que tenien coll avall poder governar l’ajuntament i atenent que el poble ha estat clar a les urnes, no han paït la derrota inesperada i utilitzen la demagògia per treure la ràbia generada pel resultat de les eleccions.

Per aquest motiu, cal aclarir com han quedat les retribucions de l’equip de govern a l’Ajuntament de Dosrius. Per això vull manifestar el que s’escriu a continuació.

L’Alcalde i els regidors i regidores de l’Ajuntament de Dosrius, conjuntament, rebran menys compensació econòmica per desenvolupar les seves tasques, si la comparem amb la de l’any 2008.

Si agafem com a referència la retribució que tenia aprovada l’alcalde de l’Ajuntament de Dosrius, al pressupost de 2008, que era de 40.800,-- euros i hi afegim l’augment pertinent de l’IPC fins a dia d’avui, que va ser de l’1,1% l’any 2009, l’1,4% l’any 2010 i el 3,3% l’any 2011 i aquí s’hi augmenten les despeses de desplaçament i protocol•làries, tot això puja més que els 44.856,30 euros que s’ha determinat i aprovat com a retribució única per a l’alcalde. Es diu única perquè s’han suprimit totes les despeses que puguin generar els desplaçaments dins de la província de Barcelona, com poden ser: autopistes, pàrquings, quilometratges, ... ja que per fer les tasques que els pertoquen, tant a l’alcalde com als regidors/es, utilitzen els seus vehicles privats.

Amb aquest retribució de 44.856,30 euros, surten nets a percebre al mes 2.403,02 euros (14 pagues), sense dret a cap altre indemnització, tal i com s’ha explicat al paràgraf anterior.

La referència que s’ha pres per determinar aquesta retribució ve donada per les entitats de municipis de Catalunya i la més important que és l’Associació Catalana de Municipis (ACM) aconsella unes retribucions per al nombre d’habitants del municipi, així com també per la seva extensió, que caldrà modular depenent el criteri de cada govern local.

Aquesta associació, pel que fa al nostre municipi, l’engloba en un grup que la forquilla que aconsellen que es cobri com a mínim 44.898,-- a 58.955,70, euros com a màxim. Les referències de la retribució de l’alcalde són les que en percentatge s’aplicaran als regidors i regidores amb dedicació.

En Rigau ens ha deixat

Sempre sap greu anar a l’enterrament d’una persona.

Avui hem enterrat un veí d’aquells que se’n diu de pota negra de Dosrius. Va néixer l’any 1921. Qui no coneixia en Rigau explicant les seves històries, la manera com exposava els fets, com els raonava!

Xerrador nat, coneixedor més que ningú de tots els fets del nostre municipi, sabia treure informació quan la necessitava amb una delicadesa especial, però sempre tenia converses molt agradables, educat, gens introvertit, això sí, tenia les seves idees, era un home d’esquerres, fins i tot, en alguns sectors se li deia “el rojillo”.

Poc de missa, però molt de capellans, es feia molt amb el clero. Fins al punt que era un dels pocs homes que entraven al convent de clausura de l’Oasi, tenia una relació excel•lent amb la Mare Superiora.

Ha conreat durant molt de temps l’Hort del Rector. Estava molt orgullós quan venia algú del bisbat amb galons, perquè li preparava el cistell o el saquet de gènere sortit de les feixes que conreava .

De sempre, les seves propietats han estat anomenades amb el seu cognom: “els plàtans d‘en Rigau, la barraca d’en Rigau, la peça d’en Rigau al Turó de la Gola”, l’hort d’en Rigau...

En fi, ens ha marxat una llegenda, la memòria històrica de Dosrius. Fins l’últim moment ha estat lúcid, però ens toquen viure aquestes realitats, la nostra història es va regenerant, sort que queda plasmada en documentació i, fins i tot, en vídeos: explicacions, reflexions, records de la seva joventut, especialment del que va succeir al nostre municipi durant la Guerra Civil.

Quan explicava històries veies que gaudia, que li venia molt de gust i si a sobre no tenies pressa, què agradable era sentir la història vivent, parlada segons la visió d’en Rigau!

Jaume Rigau, poca gent o ben bé ningú, segons el meu coneixement, et titllarà de persona desagradable o que li hagis fet intencionadament una mala jugada.

Els que ens estimem el municipi et recordarem com una persona molt viva, amb molt de coneixement i amb ganes de plasmar-lo a qualsevol indret de qualsevol plaça i a qualsevol xerrada.

Gràcies per haver-nos deixat la teva petjada al nostre entorn, sempre et recordarem!

Una notícia favorable per al nostre municipi

M’he assabentat que a la nova organització del Consell Comarcal del Maresme, fruit del pacte CIU i PP, un regidor del nostre ajuntament, concretament el Sr. Antoni Valls, a més de ser conseller comarcal tindrà competències delegades de presidència, és a dir, que portarà una àrea que, segons m’han comentat, serà la de Medi Ambient.

Vull felicitar-lo i la veritat és que estic molt content que un regidor del nostre ajuntament tingui competències dins d’altres administracions, ja que gestionant l’interès de la comarca també ajudarà al nostre municipi.

Malgrat que vulguis ser igual per a tothom, sempre t’assabentes de qüestions que si no hi ets no en tens coneixement i, aleshores, pots fer aportacions al teu municipi que són d’interès per a la població.

Un cop més felicitacions i em poso a la seva disposició, atès que és una àrea que jo havia portat durant el mandat 2003-2007 i vull comentar que té un gran equip humà, amb grans tècnics i tècniques que fan que la tasca dels polítics sigui molt agradable.

Ja estem en funcionament (II)

Després de tres o quatre dies de treball, tot torna a funcionar amb normalitat, els nous càrrecs electes es van posicionat amb les seves competències i estic especialment il•lusionat perquè capto que serà un mandat de fer molta feina, de gaudir fent-la, ja que les persones del meu grup som animals de treball i no ens importa el sacrifici que hàgim de fer, ni importa l’hora ni el dia, perquè el fem amb plaer i satisfacció. Per aquest motiu, visualitzo una tasca fàcil de fer, encara que complicada per la situació econòmica, però quan estàs tan lliurat al dia a dia, la imaginació treu solucions de llocs impensables.

També vull donar-vos la notícia que vaig avançar durant el Ple de Constitució de l’Ajuntament, va ser una notícia que encara no estava confirmada, però durant aquesta setmana s’ha fet realitat: L’alcalde de Dosrius, serà diputat de la Diputació de Barcelona.

La elecció va ser durant una assemblea de regidors i regidores del PSC del Maresme i va ser per unanimitat dels assistents, sense cap vot en contra ni cap abstenció.

Això demostra la valoració que s’ha fet des del territori, de la feina que ha gestat l’equip de govern durant aquests darrers quatre anys. Això ha quedat reflectit en el resultat de les eleccions i aquest resultat és premiat amb aquest nomenament.

La nostra feina continua fent història, ja que la gran majoria de les persones del municipi estan contentes que el seu alcalde sigui diputat a la Diputació de Barcelona, amb tot el que això representa de prestigi, de possibilitats i, perquè no dir-ho, d’estar representats a l’administració més important de la província de Barcelona.

No puc fer més que un agraïment als companys i companyes del PSC del meu municipi, de la comarca, que han dipositat la confiança en la meva persona perquè els representi a la Diputació de Barcelona.

A tots i a totes moltes gràcies!

Ja estem en funcionament (I)

No recordo si a l’últim escrit del bloc vaig agrair tot el suport que ha tingut la candidatura que he encapçalat a les darreres eleccions municipal. En principi, semblava que era un resultat una mica dolent, però veient com han anat les eleccions tant a la comarca del Maresme, com a la província de Barcelona, com a la resta d’indrets, ens donem per molt satisfets del resultat obtingut.

De fet, ja és significatiu que del 16% del suport que va tenir el PSC al nostre municipi, a les eleccions del Parlament de Catalunya, de finals de novembre passat, es passés a obtenir el resultat del 40% dels vots a les eleccions municipals, que van tenir lloc al cap de set mesos, sobretot tenint en compte la davallada que ha tingut el nostre partit. Per tant, això és el que et fa sentir molt satisfet.

Per aquest motiu, vull agrair-ho a totes les persones que ens han donat suport, ja que han reconegut la feina feta i el treball del dia a dia, l’esforç del grup, la seva credibilitat, la seva capacitat, i la seva dedicació. Penso que tots plegats hem d’estar molt contents.

També vull d’agrair, malgrat que ho faci d’una manera forçada, ja que per a mi millor que no existís, a tot el grupet que..., segons em diuen, mitjançant els blocs i altres medis de comunicació, que tot el que ve procedent de mi és negatiu, arribant a l’insult i a la falta de respecte. Els ho he d’agrair, perquè estic convençut que m’han ajudat a tenir aquest resultat tan magnífic, ja que la seva actitud i el seu tarannà han fet que la gent normal del municipi tanqui amb la feina que s’ha fet des de l’ajuntament. La crispació, l’enfrontament i l’amagar-te darrera d’anònims mai ha reeixit amb el seu objectiu, perquè el nostre municipi, majoritàriament, és de gent normal.

Ja s’ha constituït l’Ajuntament

Entre el dia de les eleccions i la constitució dels ajuntaments, la llei marca que han de passar vint dies. Aquests vint dies serveixen per parlar i buscar les millors fórmules possibles per fer governs forts, fruit del resultat de les eleccions.

Concretament, el resultat al nostre municipi va ser el dels següents regidors/es: 6 PSC, 3 La PAC, 2 CIU i 2 PP. La majoria absoluta són 7 regidors/es.

L’endemà mateix de les eleccions, és a dir, el dia 23 de maig, em vaig posar en contacte amb els tres caps de llista, per veure la possibilitat d’arribar a acords i acostar línies de treball per als propers quatre anys, ja que el resultat és inamovible fins al quart diumenge de maig de 2015, que és quan hi hauran les noves eleccions municipals.

El dia següent vaig tenir la primera entrevista i el dimarts les altres dues. En aquestes tres entrevistes ja es va visualitzar que La PAC no tenia cap intenció d’entrar a l’equip de govern amb el nostre grup, tot i que el seu cap de llista va manifestar que ell entenia que la força més votada, que en aquest cas era molt clar que era el PSC, havia de governar.

El cap de Convergència i Unió, després d’una reunió molt cordial i amb molta predisposició, em va comentar que havia de fer les consultes pertinents per si s’iniciava una línia de converses, amb l’esperit d’arribar a un pacte de govern.

El Sr. Corbalán i el Sr. Serra, membres de la candidatura del Partit Popular, van exposar qüestions que consideraven importants, incloses dins del seu programa electoral. A partir d’aquí, vàrem iniciar un seguit de reunions per acostar posicions, tant d’una candidatura com d’una altra, per apropar-nos al programa que cadascuna havia elaborat.

Al cap de cinc dies de les eleccions, és a dir, el divendres 27 de maig, mitjançant una trucada telefònica, el cap de CIU em va traslladar l’acord de la seva assemblea de militants, dient-me que no creien convenient entrar a l’equip de govern amb la candidatura que encapçalo. Que ells estarien a l’oposició i que es posava a la meva disposició per parlar de qualsevol tema que es plantegés a l’ajuntament.

El dimarts dia 31 de maig, La PAC va convocar una reunió amb el Partit Popular i Convergència i Unió, amb l’esperit de buscar un acord les tres forces polítiques per fer govern a l’ajuntament de Dosrius. En aquesta reunió, segons m’han explicat, no es va arribar a cap entesa i l’objectiu va quedar abordat.

L’endemà a primera hora del matí, el cap de llista de CIU em va trucar per mirar si ens podíem tornar a veure per tornar a plantejar la possibilitat d’un pacte amb nosaltres. A poques hores de la trucada, es va fer la reunió.

La trobada va ser molt correcta i cordial, però atenent que feia uns dies que havia renunciat a fer aquest acord, nosaltres havíem fet camí amb el Sr. Corbalán i el Sr. Serra per arribar a un acord de línies de treball i responsabilitats a l’ajuntament, per a aquest mandat 2011-2015.

Com que les converses i les reunions de treball amb el PP havien estat molt fructíferes, era molt difícil explicar que es desestimaven i que es prenia un altre camí.

Fins a l’últim moment el document que s’ha anat treballant s’ha anat polint amb serrells i puntualitzacions, fins arribar a un acord definitiu.

A poques hores de la constitució de l’Ajuntament, es va signar el document de treball i responsabilitats a l’Ajuntament, que en propers dies es farà arribar als veïns pel seu coneixement.

Últim ple al Consell Comarcal com a president

El dimarts d’aquesta setmana es va celebrar, actuant com a president, l’últim ple al Consell Comarcal.

És segur que no repetiré com a president del Consell Comarcal, fruit del resultat de les eleccions. Això vol dir que es tanca un cicle, que ha estat de vuit anys com a president i vuit anys com a responsable d’àrees d’aquesta administració supramunicipal.

Durant el tancament de la sessió plenària vaig comentar que els ajuntaments haurien d’aprendre, o bé diguem-ho d’una altra manera, s’hauria de transportar la relació que es té al Consell Comarcal, tant amb l’equip de govern com amb els grups de l’oposició, ja que és: cordial, respectuosa, molt poques vegades es vota per interès de partit i mai he viscut una votació per anar contra ningú. Aquestes actituds fan que sigui molt agradable estar-hi i el més important és que s’assoleixen objectius que amb altres conductes és difícil aconseguir-los .

Durant aquests quatre últims anys ens hem convertit en el Consell Comarcal de referència a tota Catalunya. Ho dic convençut que és així, per haver engegat projectes nous, a base de la inventiva i de viure amb intensitat i passió la gestió d’un territori. Però no tingueu cap dubte que darrera de la voluntat política hi ha una estructura humana de treballadors i treballadores, ja que sense ells/elles hagués estat impossible poder assolir aquest reconeixement i, sobretot, el gran servei que s’ha fet a aquest magnífic territori que és el Maresme.

Ara es tanquen unes portes, però com sempre m’ha passat se n’obriran unes altres. Potser de temes impensables fins ara, però estic convençut que sabré veure’n la part positiva i treure el màxim profit de la nova situació que es plantegi.

No puc més que agrair tots els anys que he estat al Consell Comarcal del Maresme pel tracte i l’esforç de tots els treballadors i les treballadores. Sempre m’he sentit molt recolzat i, fins i tot, m’he sentit valorat. Però vaja, amb aquesta magnitud de personal que hi ha qualsevol s’hi troba còmode.

A tots i a totes moltes gràcies!

Ja han passat les eleccions

Doncs sí, ja fa algun dies que estic a ple rendiment, després d’una campanya electoral viscuda amb intensitat i després d’un dia de les eleccions amb moltes emocions i nervis, evidentment, pel resultat final.

En principi, perdre la majoria absoluta semblava un mal resultat, però veient el que ha succeït a la nostra comarca, a la nostra província i arreu de l’estat espanyol, i més amb la gran quantitat de felicitacions que hem rebut, ens donem per molt satisfets.

Molt satisfets per moltes raons, la primera perquè el PSC té un magnífic equip, sis càrrecs electes de capacitat contrastada, compromís, experiència, amb qui estic convençut que farem una gran feina, ens toqui estar a una banda o a l’altra.

Una altra satisfacció són els caps de llista que representen els grups municipals que han sortit de les eleccions. Amb el Sr. Corbalán del PP ja hi portem quatre anys de relació, ja que ha estat regidor d’aquest ajuntament, amb qui tenim un tracte molt correcte.

El Sr. Antoni Valls, cap de llista de CIU, sempre que he parlat amb ell m’ha donat la sensació que és una persona ponderada, amb un tarannà tranquil, que ja és un avantatge per mantenir una relació dialèctica davant de qualsevol tema.

Al Sr. Jordi Rañé, cap de llista de LA PAC, se li visualitza una cultura democràtica, transmetent-te uns principis i valors de respecte i diàleg.

Malgrat la situació econòmica de la conjuntura del país, pot ser un mandat positiu, sóc optimista i tinc confiança en què la relació dels grups municipals serà fluïda i amb molt de respecte entre tots ells.

No puc més que fer un agraïment a l’electorat que ens ha donat confiança, malgrat que diuen que les sigles estan de baixa, penso que el factor humà ens ha donat un plus especial. Ho penso i n’estic convençut, ja que a les eleccions autonòmiques de finals de novembre de l’any passat, el PSC al municipi de Dosrius va treure el 16% dels vots vàlids escrutats i, amb sis mesos, del 16% hem passat al 40%.

Moltes gràcies per aquest suport que hem rebut!

Demano el vostre vot

Benvolguda veïna o benvolgut veí,

Em dirigeixo a tots vosaltres per demanar-vos el vostre vot per a les eleccions municipals del proper diumenge dia 22 de maig de 2011. Es tracta d’unes eleccions en les quals s’ha de decidir qui regirà l’Ajuntament durant els propers quatre anys.

Quatre anys que es presenten complicats i difícils per la situació econòmica que estem vivint.

Davant d’aquesta conjuntura econòmica és de vital importància que els responsables de l’ajuntament siguin persones que sàpiguen les seves possibilitats, que tinguin experiència reconeguda i que tinguin grans contactes amb altres administracions, ja que cal aprofitar totes les ocasions.

Des que sóc alcalde he entès que l’Ajuntament ha de funcionar com una empresa privada. Al sector privat perdre temps és perdre ocasions i diners, per això, reivindico l’experiència, ser sabedors del punt en què es troba l’administració local , així com conèixer les seves possibilitats, per treure el màxim rendiment dels recursos públics.

L’equip que he format és el millor equip per treballar per a les persones i estic convençut que si ens doneu la vostra confiança mantindrem el nostre ajuntament i el nostre municipi com un lloc de referència del nostre entorn, com una administració solvent, competitiva, dinàmica i amb iniciativa, fruit de la passió que posem en la gestió de l’ interès públic.

Cordialment.

UN ACTE HISTÒRIC

El passat dissabte dia 14 de maig, el PSC del municipi de Dosrius va organitzar l’acte central de campanya per a les properes eleccions municipals, consistent en un sopar que va continuar amb la presentació de la candidatura a les municipals del 22 de maig de 2011.

L’assistència de públic total va ser de 330 persones. No recordo cap esdeveniment d’aquestes característiques, amb tanta participació al nostre municipi, des què segueixo l’activitat política.

A més a més, vaig captar que la satisfacció dels assistents a l’acte va ser molt gran, per tot el contingut de l’esdeveniment.

Vull fer un agraïment molt especial a totes les persones que varen formar l’organització, que bàsicament són les de la candidatura, així com també militants de l’agrupació.

Amb aquests fets ja es delata la capacitat que té aquest grup d’homes i dones per dirigir qualsevol esdeveniment, qualsevol projecte.

Per aquest motiu, em reafirmo amb el nostre eslògan, ja que som “EL MILLOR EQUIP TREBALLANT PER A LES PERSONES”.

Em preocupa l’actitud de la Generalitat

Tenim un municipi amb unes característiques molt determinades, ja que no és un nucli compacte i el creixement dispers que ha tingut fa que necessitem més ajudes d’altres administracions.

Som els que tenim més quilòmetres de carrer per habitant, amb tot el que això comporta de manteniment, de recollida de les escombraries, de mobilitat de les persones, de beques dels menjadors escolars, de recursos per a les urbanitzacions que encara cal que l’ajuntament recepcioni i els serveis socials també tenen un plus afegit de costos, degut als quilòmetres que cal fer per atendre bé la nostra població.

Dic que em preocupa, ja que sona que després de les eleccions s’anunciaran les retallades i aquestes retallades que són genèriques, sense contemplar les característiques de les poblacions, perjudiquen molt a qui té la gent dispersa. Es parla que hi haurà una retallada molt important en el transport escolar no obligatori. Es parla que a les beques de menjadors també hi faran una retallada considerable.

Pel que fa a la sanitat, ja he posat el crit al cel allà on ha calgut, perquè no es redueixi el servei de metges i metgesses que tenim actualment, malgrat que hi ha la intenció de fer una reducció del 10% en tot el tema sanitari.

Caldrà que qui surti després de les eleccions estigui molt ben situat dins de les altres administracions, allà on es prenen les decisions més importants per als nostres interessos: a la Diputació de Barcelona, al Consorci Sanitari del Maresme, al Consell Comarcal i saber com funciona la Generalitat de Catalunya, per bellugar-se amb agilitat pels llocs on tenen les competències.

Vull donar les gràcies

Ara que ja ens trobem en un moment àlgid de la campanya electoral per a les properes eleccions municipals, vull donar les gràcies a les persones que s’han ofert a formar part de la candidatura que encapçalo.

Sense buscar o anar a visitar gent del municipi haguéssim pogut fer perfectament dues candidatures. Tot això et genera molta il•lusió i satisfacció, ja que capto que molta gent confia amb la manera de treballar, amb la manera que l’equip que ha regentat l’ajuntament ha servit les persones i això es delata amb aquest oferiment de voler-nos ajudar.

Ja ho he dit en moltes ocasions, i ho tornaré a repetir ara, aquest moment és emocionant, el material a repartir comença a arribar, els equips de treball es formen per anar preparant tota la feina que cal fer fins al 22. Molta gent s’incorpora a aquests equips perquè té ganes d’ajudar-nos, té ganes de participar. Estic convençut que la resta de candidatures també tenen aquesta il•lusió que tenim nosaltres i això és bo, molt bo.

Tothom veig que te la confiança que fas les coses ben fetes, això es capta quan parles amb algú d’una altra candidatura, tothom està il•lusionat, és un moment màgic. M’agradaria que els veïns i veïnes del nostre municipi també visquessin aquest moment de propostes i d’equips que es presenten per treballar per a l’administració local com una cosa positiva de la grandesa de la democràcia.

Hem d’estar molt contents de tenir aquest sistema que ens permet viure aquests moments tan especials i apassionants.

Un cap de setmana molt intens de tradicions

Al tombar el mes de maig, als que ens agrada viure les tradicions al nostre municipi hem tingut diversos actes per gaudir-los.

Cap al tard del dia 30 d’abril, és d’obligació i tradició la Plantada del Maig. Primer a Dosrius, que la veritat és que són pràctics, un bon maig i enlairat amb la grua del patró. Si no fos així no es podria col•locar, degut a la magnitud i al pes d’aquest arbre de més de 20 metres.

L’enginy i la traça dels directors de l’acte fa que sigui joc de poques cartes, i aquí el tenim.

Al voltant de les 10 del vespre a Canyamars. De manera molt tradicional, fins i tot l’arbre va haver de ser escurçat, ja que tenia magnituds que per enlairar-lo a mà podia portar algun problema.

Una vegada el responsable de l’esdeveniment va determinar l’alçada que havia de tenir, va ser necessari un cop de xerrac per escurçar-lo i a punt de col•locar: Cordes, puntals, silenci, el crit de qui manava i en poca estona l’arbre es va col•locar a dins del forat, hi va haver algun moment crític ja que amb l’esforç i la bellugada del tronc alguna persona va anar per terra, un cop l’arbre va estar segur dins del clot el públic va oferir uns aplaudiments,

Es va acabar amb la típica sardinada a l’entorn del Maig.

Diumenge al matí, la gent de Canyamars, un cop més, cap al Corredor, per practicar el vot de poble.

És la diada que veig el Santuari del Corredor més ple. Famílies senceres portant els seus rams, tal i com tots els anys he pogut comprovar. A continuació sardanes, per cert, feia una hora molt agradable i, al final, el dinaret al pati del Corredor. Bon ambient, bon rotllo i ja hem començat el mes de maig, amb les tradicions del nostre municipi, que encara en queden, diumenge vinent al Corredor amb els de Dosrius i el dia 15 la Gemandat.

Són aquelles trobades que any rere any esperes per fer la xerradeta amb aquelles persones que durant el dia a dia poques vegades veus. Fins i tot, amb alguna només hi coincideixes aquests dies tan assenyalats.

Veig un municipi bastant endreçat

M’agrada passejar pel nostre municipi. Anar a veure a un i a l’altre, com sempre he fet en aquests últims quatre anys i els anteriors en què he estat alcalde. Això em dóna una coneixença molt profunda de tothom. Les cares dels veïns i veïnes, sovint, m’és difícil recordar-les, però sí el lloc on viuen, la circumstància per la qual han necessitat en algun moment determinat l’ajuntament, ... Aquesta feina m’agrada molt, m’apassiona cada vegada més.

Ara tinc una doble il•lusió, perquè veig que tenim un municipi ordenat. S’ha acabat la rotonda de can Massuet del Far, hem asfaltat la pujada de l’escola bressol, el clavegueram de can Massuet ja funciona i l’aigua surt amb el cent per cent de la depuració prevista, la Torre de les Aigües és municipal i a Canyamars, Déu-n’hi do el que s’hi ha fet en aquests últims anys, però hem de continuar treballant, principalment amb l’asfaltat de tots els carrers de can Massuet, seguir amb tot el procés de can Canyamars i seguir amb tot els objectius que tenim marcats.

Malgrat els anys que porto com a alcalde, em trobo en el moment més dolç, gaudint molt de tot el que s’ha assolit i content de tenir una administració sanejada i un equip humà treballant-hi motivat i amb molta capacitat de fer feina.

Quina liquidació del pressupost del 2010

El servei d’Intervenció de l’Ajuntament de Dosrius, conjuntament amb la Diputació de Barcelona, han fet el tancament del pressupost del 2010, amb uns números que demostren que l’esforç de gestió que s’ha fet ha estat un èxit.

D’un pressupost molt ajustat ha sortit un romanent de tresoreria, a lliure disposició, de 29.746,08 euros. Així mateix, aquesta liquidació contempla un coixí de 133.277,87 euros, que els tenim per fer les inversions que vulguem. Aquests diners són el resultat d’una bona gestió en l’àmbit de la recerca de subvencions, donat que es van aconseguir nous recursos no previstos que van permetre refinançar alguns projectes d’inversió.


També tenim 40.000,-- euros d’un conveni urbanístic, concretament de Colònies Forestals, a lliure disposició per gastar per a millores a can Massuet del Far.

Estem més que satisfets, ja tenim entre inversió i lliure disposició més de 200.000,-- euros. A més a més, cal ressaltar que l’esforç de contenció que s’ha fet des de l’ajuntament ens ha portat que, a 31 de desembre de 2010, la ràtio d’endeutament sigui del 36% dels recursos ordinaris.

Vull destacar que el famós “decretazo 8/2010” no permetia als ajuntaments endeutar-se per sobre del 75% dels seus recursos ordinaris.

També vull ressaltar que el Pla de Sanejament aprovat per aquest ajuntament contemplava una ràtio d’endeutament del 50%. Per això estic doblement satisfet que els números actuals donin que s’està al 36% d’’endeutament, a més amb disponibilitat econòmica, tal com s’ha explicat.

Aquests números són fruit d’una visió que vam tenir fent un Pla de Sanejament, preveient que la crisi duraria molts anys, i aquest Pla ens dóna aquests números tan favorables per a l’Ajuntament de Dosrius.

Ja han sortit les llistes de les candidatures per a les properes eleccions municipals

Doncs sí, avui era el dia que havien de sortir les llistes provisionals, que es presenten a les eleccions del proper dia 22 de maig.

Enguany, al municipi de Dosrius es presenten sis candidatures. Recordem que fa quatre anys varen ser vuit les candidatures que es varen presentar i després de les eleccions només quatre varen treure representació a l’ajuntament.

D’aquestes sis llistes, tres són de partits tradicionals com poden ser: CIU, PP i PSC i les tres restants són: el GIR, la PAC i el Partit Humanista.

Pel que fa a Convergència i Unió (CIU) s’ha fet foc nou, a excepció del número dos, en Carles Bosch, que ja havia estat regidor durant el període 2003-2007. És curiós que no hi hagi cap històric en aquesta llista formada, bàsicament, per persones de Canyamars, ja que només hi sé veure un membre de can Massuet del Far i poca representació de Dosrius. Em sembla que hi ha dos components de la llista que ni tan sols estan empadronats al nostre municipi. Cal ressaltar que només hi ha un membre suplent, quan normalment en solen ser tres, això delata, segons el meu entendre, dificultats serioses a l’hora de fer la candidatura.



Quant al Partit Popular (PP), tots els seus membres són de can Massuet del Far, fins i tot, d’una mateixa família hi ha més d’una persona. Cal ressaltar que el número dos és el Sr. Joan Serra Serrapinyana, que va ser càrrec electe per Convergència i Unió, des del 1991 fins al 2007, encapçalant la llista de CIU a les eleccions de 2003.


Respecte als partits de nova creació tenim el GIR (Gestión Independiente de Recursos), que encapçala la llista la Sra. Mª Dolores Pérez Homs, que fa quatre anys anava de número dos per al Partit Popular. És una llista poc equilibrada a nivell de nuclis, molta gent de Canyamars i, fins i tot, hi veig cinc membres que no estan empadronats al municipi, segons el meu coneixement.


Tenim la Plataforma Alternativa Ciutadana (PAC) formada per tres persones de Dosrius, tres de Canyamars i deu de Can Massuet del Far.


Per altra banda, tenim el Partit Humanista, que fa quatre anys ja es va presentar, amb molts membres de Canyamars, alguns no estan empadronats al nostre municipi.


Finalment, tenim la llista del Partit Socialista de Catalunya (PSC), que estic convençut que és la llista més equilibrada a nivell de nuclis de població, amb gent més preparada, amb més coneixements de com està la corporació, amb una experiència demostrable en la gestió que s’ha realitzat durant els últimes anys a l’ajuntament.


Aquesta opinió és personal, amb molt de respecte envers la resta de candidatures, que totes tenen la seva il•lusió.

Als que ens agrada la política municipal, ens apassionen aquests moments tan intensos que ara ens toquen viure.

Una adquisició d’orgull

Ens trobem en un moment en què estem retallant al màxim les despeses: fem festes amb menys cost econòmic, busquem concentrar serveis o accions per intentar minimitzar el seu cost, cerquem recursos externs per no perdre ni la qualitat dels serveis que es donen ni les obres que s’han de realitzar, però penso que hem de tenir un municipi del qual ens sentim orgullosos. De fet, moltes persones se senten satisfetes de la transformació que han experimentat els nostres pobles i aquest orgull l’hem de mantenir.


Pensant, pensant, hem cercat la manera de no perdre aquestes sensacions tan importants per als éssers humans, de sentir que vius en un poble que té les característiques de fets que ens uneixen a la majoria dels que hi vivim. Per aquest motiu, a finals d’aquest mes d’abril engalanarem un punt del nostre municipi amb una insígnia que ens uneix, amb un emblema d’orgull, que estic convençut que agradarà tothom.


Deixeu-me que us deixi amb la incògnita, però a mi em fa molta, molta il•lusió veure-ho instal•lat al punt predeterminat. Quan hi passo me la imagino i penso quin sentiment ens passarà pel cos cada vegada que ho veiem col•locat.

El que donen de si els 80.000 euros de la pista externa de can Torres

El projecte que es va aprovar per a la construcció de la pista externa de can Torres pujava 80.000 euros, subvencionats íntegrament per la Diputació de Barcelona.

Durant el procés d’adjudicació, l’empresa que es va contractar va licitar per un preu d’uns 62.000,-- euros, així que va quedar un romanent per poder invertir més en l’indret.

Atenent la gran utilització que constantment té aquest espai públic, que fins i tot ens ha sorprès gratament, i amb la finalitat que es pugui utilitzar durant més hores, la partida de 18.000,-- euros que sobrava del pressupost inicial, la utilitzarem per instal•lar-hi il•luminació, que pot estar engegada fins a una hora prudencial, que poden ser les 11,00 de la nit, així moltes persones la podran utilitzar per fer-hi esport, un cop s’hagi fet fosc.

Estic convençut que durant aquesta primavera-estiu, les nits seran molt concorregudes en aquest indret, per aprofitar al màxim aquest espai.

Com costa acabar les obres!

En principi, semblava que aquesta setmana podrien venir les màquines a asfaltar la rotonda de can Massuet del Far.

Tal com he explicat a l’anterior escrit, aprofitant l’avinentesa havíem d’asfaltar el camí d’accés a l’escola bressol, però finalment es farà la setmana vinent. En principi, està programat per al dimecres dia 13 fer la rotonda i el dijous 14 fer la pujada de l’escola.

Aquesta rotonda de can Massuet s’havia d’acabar a finals de febrer i ara ja estem a mitjan d’abril. Constantment hi ha gent treballant-hi, tot i que durant una època hi havien poques persones. Atenent que l’empresa ho fa sense cap cost per a l’ajuntament, hem de deixar que vagi al seu ritme.

Darrerament sí que hi ha hagut molt de moviment, de 13 o 14 persones, cadascuna fent la tasca que li pertoca: reconduint les aigües pluvials, fent les canalitzacions per als talussos, posant les tanques de protecció, compactant el paviment…

Cada vegada t’adones més que serà un rotonda amb unes condicions molt òptimes, és a dir, una senyora rotonda, pensada amb tots els detalls perquè compleixi normatives i perquè la seva funcionalitat del dia a dia sigui efectiva.

Per fi podrem asfaltar la pujada de l’escola bressol!

En pocs dies veurem la pujada de l’escola bressol asfaltada. És una d’aquelles obres o feines que calia fer. Li hem donat moltes voltes. Vam redactar un projecte, que costava al voltant de 140.000,-- euros, que inclou l’asfaltat des del carrer Barcelona fins a l’escola bressol.

Hem concorregut a subvencions convocades per altres administracions, que ens podien arribar a donar fins al 90% del cost de l’obra. El motiu de l’obra encaixava perfectament amb les línies de subvenció, fins i tot, un cop varen resoldre totes les peticions, vàrem rebre un escrit comunicant-nos que el nostre projecte encaixava a la perfecció amb l’objectiu de l’ajut planificat, però, degut a una manca de pressupost, no seria possible l’aportació econòmica per part de la Generalitat de Catalunya.

Tornem a recuperar el tema i aprofitant que s’ha d’asfaltar la rotonda de can Massuet del Far, hem connectat amb els responsables d’aquesta obra i un cop tinguin les màquines al nostre municipi vindran i faran el tros de pujada a l’escola bressol. Únicament ens faran el tram més complicat, amb un cost suportable per part de l’ajuntament.

En aquests moments, tot costa molt i tot és molt difícil. Cal tenir molta imaginació per anar tirant endavant les necessitats del nostre municipi, cal tenir molta complicitat amb les altres administracions, calen contactes amb les empreses que actuen al nostre entorn, però vivint-ho amb intensitat s’assoleixen objectius marcats, per molt difícils que siguin.