Ara que acaba l'any 2007, és moment de fer balanç, de deixar enrere moltes coses, de tancar una pàgina de la nostra vida i obrir-ne una de nova. És moment de riure, de plorar, d'oblidar allò que hem fet malament, de mantenir allò que fem bé, d'intentar ser millor persona, de mantenir-nos a prop dels que estimem, d'allunyar-nos d'aquells que no ens aporten res. És moment de fer una neteja sana de tot el que dia rere dia, ens ajuda a que la vida sigui una mica més entretinguda.
Quan arriba l'any nou, no cal deixar de fumar, ni apuntar-se al gimnàs, ni aprendre anglès. Tant sols cal mirar les coses d'una manera més positiva, donant les gràcies a aquells que fan possible que somriguis i oblidant als que et treuen el somriure.
Una mirada als ulls d'aquells que t'aprecien, assaborir aquella sensació de complicitat, aprofitant aquells moments que et permeten compartir un comentari, una confidència, una sensació de sentir-te estimat i que l'altra persona també tingui la mateixa sensació.
Viure moments plegats, alguns més durs i altres més divertits. Evitar situacions complicades, no donar voltes a aquelles coses a les que no val la pena, oblidar aquelles coses que en un moment donat eren el més important de la teva vida, i per diverses raons, no has aconseguit. Intentar treure la part positiva de tot plegat, viure el moment, pensar una mica més en un mateix sense oblidar als altres.
Poder llevar-me cada matí per veure als meus fills, poder compartir amb ells tot el que jo vaig compartir amb els meus pares, ensenyar-los el valor de les coses, enfadant-me, rient, aprenent de les seves coses, de la seva manera particular de veure la vida.
Per l'any 2008, no demano res més que aixó, tenir al costat a la gent que m'estimo. És el millor regal que un pot tenir. Espero, pel proper any, poder comptar amb vosaltres, de la mateixa manera que podeu comptar amb mi.
“La felicitat és un viatge, no un destí...”
30 diciembre 2007
28 diciembre 2007
SOBRE EL DISCURS DEL REI PER NADAL
L’altre dia em vaig topar davant de “la tele” veient el Rei fent el discurs típic de Nadal.
En principi, més que escoltar-lo em van venir al cap tots els trencacolls que han tingut durant aquest 2007, tant ell com la seva família, però “em vaig posar com una moto” quan vaig veure que darrere seu hi havia un arbre de Nadal de plàstic.
Com pot ser que un home que vol aparentar ser tant ecologista, el seu ornament de Nadal consisteixi en un arbre fet a la Xina, o vés a saber on, en lloc de col•locar un arbre natural, promocionant una activitat econòmica molt sana i necessària per al sistema en què estem vivint. Tot plegat, un desfet de temps.
Serveixi aquesta queixa envers la imatge que em va produir el Rei de la nació espanyola. Em plantejo d’enviar una carta queixant-me per aquest fet.
En principi, més que escoltar-lo em van venir al cap tots els trencacolls que han tingut durant aquest 2007, tant ell com la seva família, però “em vaig posar com una moto” quan vaig veure que darrere seu hi havia un arbre de Nadal de plàstic.
Com pot ser que un home que vol aparentar ser tant ecologista, el seu ornament de Nadal consisteixi en un arbre fet a la Xina, o vés a saber on, en lloc de col•locar un arbre natural, promocionant una activitat econòmica molt sana i necessària per al sistema en què estem vivint. Tot plegat, un desfet de temps.
Serveixi aquesta queixa envers la imatge que em va produir el Rei de la nació espanyola. Em plantejo d’enviar una carta queixant-me per aquest fet.
27 diciembre 2007
ELS MECANISMES PER SABER RELAXAR-TE TREBALLANT
Ja he explicat en algún escrit amb quina intensitat he viscut aquests dies i com m’ho plantejo, però he evolucionat una mica més.
L’altre dia sortia d’una reunió a l’Ajuntament i em vaig trobar amb unes quantes mares d’una escola. Això era a última hora del dia, després d’haver-ne tocat moltes. Casualment, em va sortir: “Avui ja semblo una dona, per la quantitat de coses diferents que he fet”.
Elles em varen dir: “Què ens vols fer la pilota?”.
La meva resposta va ser que tot el contrari, que només volia explicar el que sentia, perquè la intensitat del dia havia estat frenètica.
Analitzant-ho amb persones que també porten aquest ritme, he vist que quan estan més cansades, afluixen la intensitat, però no deixen de treballar. D’aquesta manera, es recuperen una mica de la intensitat que porten, i tornen a continuar amb la seva tasca, una tasca que els apassiona.
Ho he portat a la pràctica moltes vegades, i la veritat és que em dóna resultat. Tot i així, quan pares et surten les conseqüències i et ve una crisi d’esgotament, donant-te la sensació que poder et sortirà una grip.
Treballarem aquest fet, per veure com es pot superar amb les mínimes conseqüències negatives.
L’altre dia sortia d’una reunió a l’Ajuntament i em vaig trobar amb unes quantes mares d’una escola. Això era a última hora del dia, després d’haver-ne tocat moltes. Casualment, em va sortir: “Avui ja semblo una dona, per la quantitat de coses diferents que he fet”.
Elles em varen dir: “Què ens vols fer la pilota?”.
La meva resposta va ser que tot el contrari, que només volia explicar el que sentia, perquè la intensitat del dia havia estat frenètica.
Analitzant-ho amb persones que també porten aquest ritme, he vist que quan estan més cansades, afluixen la intensitat, però no deixen de treballar. D’aquesta manera, es recuperen una mica de la intensitat que porten, i tornen a continuar amb la seva tasca, una tasca que els apassiona.
Ho he portat a la pràctica moltes vegades, i la veritat és que em dóna resultat. Tot i així, quan pares et surten les conseqüències i et ve una crisi d’esgotament, donant-te la sensació que poder et sortirà una grip.
Treballarem aquest fet, per veure com es pot superar amb les mínimes conseqüències negatives.
23 diciembre 2007
CARTA ALS REIS, DES DE EL CASAL DE LES COTXERES
Carta als Reis en el tradicional sopar de Nadal amb les persones que participen al casal de les cotxeres.
Benvolgudes Majestats,
Sempre heu sigut un referent per a mi, però em consta que des de fa molts anys teniu un col•laborador amb barba blanca, panxa grossa i saca a l’esquena, però atenent que en sou tres i vosaltres porteu carrossa, on hi cap molt més gènere, us faig les meves peticions.
En primer lloc, porteu-me el mecanisme per accelerar la solució de can Canyamars i així en els primers mesos del 2008 els seus veïns veuran la sortida i el resultat definitiu més a prop.
Després, també demano que em porteu l’escrit del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, conforme accepten construir la segona escola de primaria a can Massuet del Far. Si em porteu això, a pocs anys vista, també tindrem una altra escola a Canyamars.
Porteu-me també, l’esperança que s’acabi el pavelló de Canyamars i el final de l’obra de la pista esportiva de can Massuet del Far.
Una altra petició que us faig, és que es desencallin, al més aviat possible, totes les gestions que s’estan fent per donar llum verda a la construcció de la Variant de Dosrius.
Ajudeu-me, també, a tirar endavant la Fundació, o l’òrgan que considereu més convenient, per dinamitzar el Molinot i el Pou del Glaç, que com ja sabeu és del poble.
També necessito “polvets màgics“, amb l’esperit que la nostra regidora la Toñy, si alguna vegada se li abaixen les piles, l’ànim o la veiem una mica “toveta”, li poguem donar la “pòcima” necesaria per recuperar-la, ja que la necessitem al cent per cent.
Amb la vostra màgia, animeu la gent gran perquè ens continuïn explicant les seves inquietuts i així nosaltres poder estar a l’alçada de les seves necessitats i desitjos, m’agradaria que la gent gran sabés el cofoi que em sento al veure la seva implicació en tot el que s’organitza, gràcies a ells tindrem garantida aquella dita que diu “ Quan més serem més riurem”.
Us he demanat “polvets màgics” per a la Toñy, però també us demano que em prepareu la barreja del que faci falta per si algun dia ens manca l’empenta suficient com per defensar aquest municipi, per estimar la seva gent i servir-la amb la màxima diligència i afecte posible.
Com bé sabeu, tot això que us demano, m’ho podeu deixar a la porta de casa o també a l’Ajuntament, però no us preocupeu per l’indret del municipi on ho deixeu, perquè ja sabeu que els “trastejo” tots.
Només amb un senyal d’on ho he d’anar a buscar, i no patiu que jo ja hi faré cap, amb gran gratitud i admiració per vostres Majestats.
Una molt cordial salutació.
Josep Jo i Munné
Alcalde del Municipi de Dosius
Dosrius, 22 de desembre de 2007
Benvolgudes Majestats,
Sempre heu sigut un referent per a mi, però em consta que des de fa molts anys teniu un col•laborador amb barba blanca, panxa grossa i saca a l’esquena, però atenent que en sou tres i vosaltres porteu carrossa, on hi cap molt més gènere, us faig les meves peticions.
En primer lloc, porteu-me el mecanisme per accelerar la solució de can Canyamars i així en els primers mesos del 2008 els seus veïns veuran la sortida i el resultat definitiu més a prop.
Després, també demano que em porteu l’escrit del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, conforme accepten construir la segona escola de primaria a can Massuet del Far. Si em porteu això, a pocs anys vista, també tindrem una altra escola a Canyamars.
Porteu-me també, l’esperança que s’acabi el pavelló de Canyamars i el final de l’obra de la pista esportiva de can Massuet del Far.
Una altra petició que us faig, és que es desencallin, al més aviat possible, totes les gestions que s’estan fent per donar llum verda a la construcció de la Variant de Dosrius.
Ajudeu-me, també, a tirar endavant la Fundació, o l’òrgan que considereu més convenient, per dinamitzar el Molinot i el Pou del Glaç, que com ja sabeu és del poble.
També necessito “polvets màgics“, amb l’esperit que la nostra regidora la Toñy, si alguna vegada se li abaixen les piles, l’ànim o la veiem una mica “toveta”, li poguem donar la “pòcima” necesaria per recuperar-la, ja que la necessitem al cent per cent.
Amb la vostra màgia, animeu la gent gran perquè ens continuïn explicant les seves inquietuts i així nosaltres poder estar a l’alçada de les seves necessitats i desitjos, m’agradaria que la gent gran sabés el cofoi que em sento al veure la seva implicació en tot el que s’organitza, gràcies a ells tindrem garantida aquella dita que diu “ Quan més serem més riurem”.
Us he demanat “polvets màgics” per a la Toñy, però també us demano que em prepareu la barreja del que faci falta per si algun dia ens manca l’empenta suficient com per defensar aquest municipi, per estimar la seva gent i servir-la amb la màxima diligència i afecte posible.
Com bé sabeu, tot això que us demano, m’ho podeu deixar a la porta de casa o també a l’Ajuntament, però no us preocupeu per l’indret del municipi on ho deixeu, perquè ja sabeu que els “trastejo” tots.
Només amb un senyal d’on ho he d’anar a buscar, i no patiu que jo ja hi faré cap, amb gran gratitud i admiració per vostres Majestats.
Una molt cordial salutació.
Josep Jo i Munné
Alcalde del Municipi de Dosius
Dosrius, 22 de desembre de 2007
22 diciembre 2007
JA HEM PRESENTAT EN PÚBLIC EL DOLMEN DE CA L’ARENES
El passat dia 15 de desembre d’enguany, es va fer l’acte oficial ensenyant el dolmen de ca l’Arenes. Aquest és el nom que ha guanyat. A mi m’hagués agradat més anomenar-lo amb el nom del bandoler que s’amagava en aquelles contrades, en Nyacapà, però no em sap greu, ja que li sé veure la part positiva, i el nom no fa el fet.
A part de la importància d’aquesta construcció funerària megalítica, vull fer un reconeixement a les persones que hi han treballat: els arqueòlegs contractats pel Museu de Mataró i, sobretot, els voluntaris i les voluntàries que durant el seu temps lliure han anat a ajudar. Tots ells patint les inclemències del temps, bàsicament el sol de justícia que en alguns moments han hagut d’aguantar.
Però en tot aquest enrenou i moguda hi ha dues persones claus, en Joan Manel i la Gemma, masovers de ca l’Arenes. Ells són els que el van descobrir, ells han donat tot el que han pogut i tot el que es pot donar: material, saviesa, bon tracte, passió, il•lusió. No sé què més posar-hi, però la veritat és que trobar-te a qualsevol dels dos i que t’expliquin la cosa més senzilla és un plaer, ja que estan amarats de saviesa sentida i apassionada.
Joan Manel i Gemma, estic content que al dolmen li hagin posat el nom de ca l’Arenes. Malgrat que no en sou els propietaris, en tot el seu entorn es respira els vostres valors.
A part de la importància d’aquesta construcció funerària megalítica, vull fer un reconeixement a les persones que hi han treballat: els arqueòlegs contractats pel Museu de Mataró i, sobretot, els voluntaris i les voluntàries que durant el seu temps lliure han anat a ajudar. Tots ells patint les inclemències del temps, bàsicament el sol de justícia que en alguns moments han hagut d’aguantar.
Però en tot aquest enrenou i moguda hi ha dues persones claus, en Joan Manel i la Gemma, masovers de ca l’Arenes. Ells són els que el van descobrir, ells han donat tot el que han pogut i tot el que es pot donar: material, saviesa, bon tracte, passió, il•lusió. No sé què més posar-hi, però la veritat és que trobar-te a qualsevol dels dos i que t’expliquin la cosa més senzilla és un plaer, ja que estan amarats de saviesa sentida i apassionada.
Joan Manel i Gemma, estic content que al dolmen li hagin posat el nom de ca l’Arenes. Malgrat que no en sou els propietaris, en tot el seu entorn es respira els vostres valors.
20 diciembre 2007
TRANSPORT ESCOLAR DINS DEL NOSTRE MUNICIPI
La realitat de totes les circumstàncies ha portat a un esverament generalitzat. Ho entenc. Ja fa molts dies que estem treballant perquè tingui les repercussions mínimes, però malament quan un tema es polititza i s’utilitza per anar en contra de les persones, quan aquest fet passa, és pràcticament impossible satisfer les exigències.
Des de l’Ajuntament de Dosrius ens hi hem volgut posar i explicar la situació a les famílies, això que no és competència de l’Ajuntament, però atenent que afecta els nostres veïns i les nostres veïnes, hi estem treballant.
Quan s’ha explicat la realitat, se n’ha tingut una lectura molt negativa, amb actituds agres, per part d’uns, i amb la utilització del fet, per part d’altres.
Des de l’Ajuntament hem intentat buscar tots els mecanismes i estem parlat amb totes les administracions que hi puguin aportar solucions.
Estic convençut que, al cap de tres o quatres setmanes d’haver començat el segon trimestre d’aquest curs escolar, els resultats seran satisfactoris. Ja he dit que per a segons qui seran criticables, perquè en aquest tema, com bé he explicat, s’hi ha barrejat l’animadversió contra algú, i això malmet l’ambient i crispa la relació.
Des de l’Ajuntament de Dosrius ens hi hem volgut posar i explicar la situació a les famílies, això que no és competència de l’Ajuntament, però atenent que afecta els nostres veïns i les nostres veïnes, hi estem treballant.
Quan s’ha explicat la realitat, se n’ha tingut una lectura molt negativa, amb actituds agres, per part d’uns, i amb la utilització del fet, per part d’altres.
Des de l’Ajuntament hem intentat buscar tots els mecanismes i estem parlat amb totes les administracions que hi puguin aportar solucions.
Estic convençut que, al cap de tres o quatres setmanes d’haver començat el segon trimestre d’aquest curs escolar, els resultats seran satisfactoris. Ja he dit que per a segons qui seran criticables, perquè en aquest tema, com bé he explicat, s’hi ha barrejat l’animadversió contra algú, i això malmet l’ambient i crispa la relació.
12 diciembre 2007
EL PLAER DE TREBALLAR
Entre finals de novembre i tot el mes de desembre la meva vida laboral es comprimeix d’una manera espectacular, ja que gairebé tothom sap que la meva professió, a part de ser dirigent d’administracions públiques, és la de pagès i dins del món de la pagesia, el cultiu que en aquests moments desenvolupo és el de la producció d’arbres de Nadal.
És una temporada d’aquelles estresants, però també molt apassionant, ja que te n’adones que fer qualsevol tipus de feina ben feta és un art, però vull que quedi molt clar que em refereixo a qualsevol feina: Escombrar, remenar un arbre, carregar, descarregar...
És un plaer veure fer qualsevol moviment a la feina, quan una persona el sap fer bé. Per aquest motiu, sempre he dit, i ho defenso a tot arreu, que per anar a treballar s’hi ha d’anar amb tots els sentits ben posats. No s’hi val haver perdut la nit, perquè és impossible rendir i treballar bé. Poder gaudir treballant és de les experiències més enriquidores i saludables que existeixen.
Durant aquesta temporada contracto alguns treballadors que m’ajuden a tirar endavant la feina en aquests dies tan estressants. Hi ha dies que el treballador, a les 8 del matí, agafa l’ampolla d’aigua i es veu mig litre sense haver suat. Això ja et fa pensar malament. Te n’adones que aquella persona patirà, perquè no té el cos predisposat a enfrontar-se a una jornada de treball. Veus que agafa un arbre i no ho fa amb art, li costa tenir iniciativa, el seu bellugar és com si portés el fre de mà posat. En definitiva, et fa patir perquè veus que no gaudeix de la vida.
Un consell a tothom, és molt important saber menjar i saber dormir quan estàs en jornades molt intenses de feina!
És una temporada d’aquelles estresants, però també molt apassionant, ja que te n’adones que fer qualsevol tipus de feina ben feta és un art, però vull que quedi molt clar que em refereixo a qualsevol feina: Escombrar, remenar un arbre, carregar, descarregar...
És un plaer veure fer qualsevol moviment a la feina, quan una persona el sap fer bé. Per aquest motiu, sempre he dit, i ho defenso a tot arreu, que per anar a treballar s’hi ha d’anar amb tots els sentits ben posats. No s’hi val haver perdut la nit, perquè és impossible rendir i treballar bé. Poder gaudir treballant és de les experiències més enriquidores i saludables que existeixen.
Durant aquesta temporada contracto alguns treballadors que m’ajuden a tirar endavant la feina en aquests dies tan estressants. Hi ha dies que el treballador, a les 8 del matí, agafa l’ampolla d’aigua i es veu mig litre sense haver suat. Això ja et fa pensar malament. Te n’adones que aquella persona patirà, perquè no té el cos predisposat a enfrontar-se a una jornada de treball. Veus que agafa un arbre i no ho fa amb art, li costa tenir iniciativa, el seu bellugar és com si portés el fre de mà posat. En definitiva, et fa patir perquè veus que no gaudeix de la vida.
Un consell a tothom, és molt important saber menjar i saber dormir quan estàs en jornades molt intenses de feina!
06 diciembre 2007
UN ESCRIT MÉS SOBRE CORREUS DE CAN MASSUET DEL FAR
El tema de correus al nostre municipi es pot superar d'una manera molt important, sobre tot a can Massuet, aquest és una carta més enviada a Madrid.
Sr. José Antonio Amelibia
Director Comercial y Marketing
C O R R E O S
Campo de las Naciones
Vía de Dublín, 7 – 4ª planta
28070 Madrid
Distinguido señor,
El pasado 20 de noviembre entró un escrito ante este Ayuntamiento de Dosrius, registro de entrada nº 6062, que nos mandó con fecha de salida de Madrid el día 16 de noviembre, en el cual nos hacía una explicación sobre la situación de Correos en nuestro municipio, especialmente en can Massuet del Far.
Este escrito viene motivado por unas quejas que desde el Ayuntamiento se tramitaron, a raíz de una situación que se arrastra desde hace muchos años.
Lo que le voy a contar seguramente no es competencia suya, ya que las quejas las tramitamos con el Sr. Damián Santiago Martín, a quien si usted lo cree conveniente puede hacer llegar este escrito, o bien lo envía a la persona que le corresponda.
Can Massuet del Far es un núcleo de población en el cual viven el 50% de las personas que están dadas de alta en el padrón del Ayuntamiento de Dosrius. Esto significa unas 2.500 personas, más las que también tienen su residencia en este núcleo, pero que están empadronadas en otro municipio, calculamos que puede ser el 30% de los que están dados de alta en el Ayuntamiento de Dosrius.
Quería también contarle que todas las calles de can Massuet del Far tienen nombre con el cartel en todas las intersecciones que existen y, además, también tienen el número que les corresponde, colocados en cada puerta de cada vivienda.
No podremos valorar la satisfacción del servicio de Correos como buena, hasta que ustedes no repartan la correspondencia diaria casa por casa. Ésta es una reivindicación histórica y a veces daba la sensación, con la infinidad de reuniones que hemos tenido, con las personas que representan Correos en Catalunya, que éste era un hecho alcanzable.
Consecuentemente, la exposición que usted hace que este núcleo de can Massuet tiene una concentración de buzones, lamentablemente es la realidad. Por este motivo y tal como le he expuesto, le agradeceré que haga todo lo posible para que Correos reparta la correspondencia diaria casa por casa en este núcleo de población.
Estamos a su disposición para buscar soluciones, esperando que esta carta llegue a la persona que pueda solucionar este gravísimo problema que tenemos en can Massuet del Far.
Atentamente,
Josep Jo i Munné
Alcalde
Dosrius,desembre de 2007
Sr. José Antonio Amelibia
Director Comercial y Marketing
C O R R E O S
Campo de las Naciones
Vía de Dublín, 7 – 4ª planta
28070 Madrid
Distinguido señor,
El pasado 20 de noviembre entró un escrito ante este Ayuntamiento de Dosrius, registro de entrada nº 6062, que nos mandó con fecha de salida de Madrid el día 16 de noviembre, en el cual nos hacía una explicación sobre la situación de Correos en nuestro municipio, especialmente en can Massuet del Far.
Este escrito viene motivado por unas quejas que desde el Ayuntamiento se tramitaron, a raíz de una situación que se arrastra desde hace muchos años.
Lo que le voy a contar seguramente no es competencia suya, ya que las quejas las tramitamos con el Sr. Damián Santiago Martín, a quien si usted lo cree conveniente puede hacer llegar este escrito, o bien lo envía a la persona que le corresponda.
Can Massuet del Far es un núcleo de población en el cual viven el 50% de las personas que están dadas de alta en el padrón del Ayuntamiento de Dosrius. Esto significa unas 2.500 personas, más las que también tienen su residencia en este núcleo, pero que están empadronadas en otro municipio, calculamos que puede ser el 30% de los que están dados de alta en el Ayuntamiento de Dosrius.
Quería también contarle que todas las calles de can Massuet del Far tienen nombre con el cartel en todas las intersecciones que existen y, además, también tienen el número que les corresponde, colocados en cada puerta de cada vivienda.
No podremos valorar la satisfacción del servicio de Correos como buena, hasta que ustedes no repartan la correspondencia diaria casa por casa. Ésta es una reivindicación histórica y a veces daba la sensación, con la infinidad de reuniones que hemos tenido, con las personas que representan Correos en Catalunya, que éste era un hecho alcanzable.
Consecuentemente, la exposición que usted hace que este núcleo de can Massuet tiene una concentración de buzones, lamentablemente es la realidad. Por este motivo y tal como le he expuesto, le agradeceré que haga todo lo posible para que Correos reparta la correspondencia diaria casa por casa en este núcleo de población.
Estamos a su disposición para buscar soluciones, esperando que esta carta llegue a la persona que pueda solucionar este gravísimo problema que tenemos en can Massuet del Far.
Atentamente,
Josep Jo i Munné
Alcalde
Dosrius,desembre de 2007
01 diciembre 2007
ACTE SOBRE LA GUERRA CIVIL. DOSRIUS (1936-1939). MEMÒRIA I HISTÒRIA
Ja tornem a tenir la sort de poder assistir a actes muntats per l’Arxiu Municipal de Dosrius (AMD). Les persones que el composen no paren, però de tant en tant fan aquests actes que ens omplen tant i que ens deixen meravellats, pels missatges que ens transmet la història.
L’últim que vam poder experimentar va ser el pregó de la festa major. Quin problema que tenen els propers que l’hagin de fer!.
Aquesta és la part negativa que hi veig, ja que va ser d’un nivell espectacular.
Ara han iniciat un seguit d’actes sobre la Guerra Civil a Dosrius (1936-1939). Dissabte passat 24 es va fer el primer.
L’esdeveniment va complir tots els seus objectius amb escreix. Tothom que va poder-hi assistir, la sala de plens de l’Ajuntament estava plena, va sortir molt satisfet de les explicacions que va donar la historiadora Margarida Colomer. Va ser un privilegi que hagués vingut aquesta historiadora tan experta en el tema, que va fer les explicacions amb una gran neutralitat i amb una senzillesa molt entenedora. La conferència va tractar de la Guerra Civil a Catalunya i al Maresme.
L’altra ponent va ser l’Helena Sagristà, que ens va explicar el seu treball de recerca de 2n de batxillerat, sobre la Guerra Civil a Dosrius. Grans missatges tant d’una banda com de l’altra.
El que més ressaltaria és que durant la Guerra Civil, les persones del municipi de Dosrius, tot i tenir les seves diferències, es van defensar les unes a les altres, posant en perill les seves vides.
Aquest cicle d’actes va començar dissabte passat. El proper 15 de desembre, a les 6 de la tarda, n’hi haurà un altre i al final de totes aquestes jornades es publicarà un monogràfic sobre la Guerra Civil a Dosrius. Això serà al gener de 2009.
Val la pena viure la nostra història. Aconsello l’assistència a tots aquests actes!
L’últim que vam poder experimentar va ser el pregó de la festa major. Quin problema que tenen els propers que l’hagin de fer!.
Aquesta és la part negativa que hi veig, ja que va ser d’un nivell espectacular.
Ara han iniciat un seguit d’actes sobre la Guerra Civil a Dosrius (1936-1939). Dissabte passat 24 es va fer el primer.
L’esdeveniment va complir tots els seus objectius amb escreix. Tothom que va poder-hi assistir, la sala de plens de l’Ajuntament estava plena, va sortir molt satisfet de les explicacions que va donar la historiadora Margarida Colomer. Va ser un privilegi que hagués vingut aquesta historiadora tan experta en el tema, que va fer les explicacions amb una gran neutralitat i amb una senzillesa molt entenedora. La conferència va tractar de la Guerra Civil a Catalunya i al Maresme.
L’altra ponent va ser l’Helena Sagristà, que ens va explicar el seu treball de recerca de 2n de batxillerat, sobre la Guerra Civil a Dosrius. Grans missatges tant d’una banda com de l’altra.
El que més ressaltaria és que durant la Guerra Civil, les persones del municipi de Dosrius, tot i tenir les seves diferències, es van defensar les unes a les altres, posant en perill les seves vides.
Aquest cicle d’actes va començar dissabte passat. El proper 15 de desembre, a les 6 de la tarda, n’hi haurà un altre i al final de totes aquestes jornades es publicarà un monogràfic sobre la Guerra Civil a Dosrius. Això serà al gener de 2009.
Val la pena viure la nostra història. Aconsello l’assistència a tots aquests actes!
28 noviembre 2007
ACTE SOBRE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
El passat divendres va haver-hi un acte, a sobre el consultori metge de Dosrius, referent a la violència de gènere. La Toñy em va demanar si podria assistir-hi per llegir el manifest institucional.
És molt enriquidor poder participar en qualsevol acte organitzat per una regidoria, en aquest cas, la d’igualtat, ja que tot el que fan està molt pensat. Tot i així, sempre et sorprenen gratament, ja que tot està fet amb un sentiment molt especial.
Faig aquest raonament per escampar, pel sistema que sigui, que l’àrea que porta la Toñy no és una àrea de tracte genèric, sinó de petits detalls, i quan es tracta de servir les persones, els petits detalls, des del punt de vista de qualsevol persona, es converteixen en el problema d’aquella persona o la solució de la mateixa.
Deixeu-me que us posi un exemple, varen donar uns punts de llibre, concretament tres de diferents. A sobre dels mateixos hi havia una flor feta manualment per les persones que assisteixen als casals que la Toñy dinamitza.
A tota aquesta colla que la Toñy estima tant, els hi hauríem de posar un nom, ara em ve al cap dir-los El club súper quatre i més.
Al moment de donar-me un punt de llibre, la Toñy es va adonar que la fulla de la flor estava un centímetre desplaçada del lloc on havia d’estar col•locada, cosa que jo en cap moment vaig veure, però quan la Toñy se’n va adonar, me la volia canviar. Jo li vaig dir que estava molt bé la que m’havia donat i que la guardaria com un record d’aquell dia tan especial.
Aquest és un exemple de com es fan les coses a la seva àrea. Al petit detall li donen molta importància i així és com es tracten els problemes de les persones. Quin gran equip que ha muntat la Toñy! No només dins l’Ajuntament, sinó també dins el casal de les Cotxeres de Canyamars i dins el casal de Dosrius.
Aquesta la Toñy quin “crac”!
És molt enriquidor poder participar en qualsevol acte organitzat per una regidoria, en aquest cas, la d’igualtat, ja que tot el que fan està molt pensat. Tot i així, sempre et sorprenen gratament, ja que tot està fet amb un sentiment molt especial.
Faig aquest raonament per escampar, pel sistema que sigui, que l’àrea que porta la Toñy no és una àrea de tracte genèric, sinó de petits detalls, i quan es tracta de servir les persones, els petits detalls, des del punt de vista de qualsevol persona, es converteixen en el problema d’aquella persona o la solució de la mateixa.
Deixeu-me que us posi un exemple, varen donar uns punts de llibre, concretament tres de diferents. A sobre dels mateixos hi havia una flor feta manualment per les persones que assisteixen als casals que la Toñy dinamitza.
A tota aquesta colla que la Toñy estima tant, els hi hauríem de posar un nom, ara em ve al cap dir-los El club súper quatre i més.
Al moment de donar-me un punt de llibre, la Toñy es va adonar que la fulla de la flor estava un centímetre desplaçada del lloc on havia d’estar col•locada, cosa que jo en cap moment vaig veure, però quan la Toñy se’n va adonar, me la volia canviar. Jo li vaig dir que estava molt bé la que m’havia donat i que la guardaria com un record d’aquell dia tan especial.
Aquest és un exemple de com es fan les coses a la seva àrea. Al petit detall li donen molta importància i així és com es tracten els problemes de les persones. Quin gran equip que ha muntat la Toñy! No només dins l’Ajuntament, sinó també dins el casal de les Cotxeres de Canyamars i dins el casal de Dosrius.
Aquesta la Toñy quin “crac”!
25 noviembre 2007
PETICIÓ FORMAL PER DEMANAR QUE LA SEGONA ESCOLA DE PRIMÀRIA ES CONSTRUIEXI A CAN MASSUET DEL FAR
Aquest és l'escrit que ha sortit formalment de l'Ajuntament per demanar que la segona escola de primària es construiexi a can Massuet del Far, ara cal esperar.
Sra. Carme Zapater Torras
Directora Adjunta del Servei Territorial
de Barcelona Comarques
Departament d’Educació
Generalitat de Catalunya
Carrer Casp, 15
08010 Barcelona
Benvolguda senyora,
Continuant una mica amb la reunió que vàrem tenir el passat dia 14 de novembre, en la qual vam parlar de la ubicació dels centres d’ensenyament al nostre municipi, li voldria fer la petició formal que la segona escola de primària, que actualment tenim en aules prefabricades, es construeixi al nucli de can Massuet del Far.
Aquesta decisió té punts a favor i també en té en contra. El que en principi és més important, però que estaria dins dels punts en contra, és la cohesió de tots els nens i nenes d’un mateix municipi, si aquests estan en una mateixa escola. Però com que estem parlant de nens i nenes fins a 12 anys, tampoc veiem que sigui un tema crucial, ja que la dependència en aquestes edats encara és molt dels pares. Altra cosa seria l’institut, que aquest sí que ha de concentrar els joves de 12-13 fins a 18 anys.
Un dels punts molt importants a favor és que Can Massuet del Far és el nucli de població de Dosrius amb més nombre d’habitants. Cal tenir present que empadronats arriben al 50%, ja que Canyamars i Dosrius tenen aproximadament un 25% cada nucli, això arrodonint les xifres.
Veient aquesta realitat ens adonem que al CEIP del Pi, de 404 nens i nenes, 204 són de can Massuet del Far. Al CEIP Encarnació Fonoll, de 44 nens/es, 30 són de can Massuet del Far. Li adjunto els documents que acrediten el que li exposo.
Un altre punt molt important, aquest sí que a la nostra manera de veure és el que tomba la balança cap a la decisió de sol•licitar que construeixin la segona escola a can Massuet del Far, és la necessitat de mobilitat que tenen aquests nens i nenes per anar a la seva escola a Dosrius.
Aquest nucli urbà de can Massuet del Far està situat a dalt d’una muntanya, i la carretera que han d’agafar per arribar al seu centre escolar actual té uns desnivells en corbes que hem d’intentar evitar al màxim possible, ja que veure baixar un autobús carregat amb 50-60 alumnes et fa pensar que si algun dia de mala sort succeeix alguna cosa, ens en penedirem moltíssin. Cal tenir en compte que d’autobusos de can Massuet del Far en baixen cinc al dia.
Un altre punt a favor és que l’indret on proposem la construcció d’aquesta escola és una zona esportiva on hi ha una pista coberta i una piscina que properament volem remodelar. A més a més, considerem que l’indret és idíl•lic i que es revitalitzarà molt aquest nucli de població. Li adjunto plànol de situació i els metres que podríem cedir per a la construcció del centre.
També cal tenir present que en el lloc proposat inicialment per a la construcció d’aquesta segona escola, estaven limitats els metres quadrats a construir-hi, ja que també s’hi havia de construir un institut. Si la segona escola la portem a can Massuet del Far, els terrenys per construir definitivament l’institut tindran els metros quadrats necessaris per fer un equipament molt digne, ja que l’indret és fabulós.
Li demano que analitzi tot el que li he exposat i, al més aviat possible, em respongui si veuen amb bons ulls la construcció d’aquesta segona escola a can Massuet del Far, amb l’esperit de poder fer tots els passos necessaris per cedir el terreny, a fi que vostès puguin iniciar tot el procediment per a la construcció de la segona escola de primària al nostre municipi.
Atentament,
Josep Jo i Munné
Alcalde
Dosrius, 22 de novembre de 2007
Sra. Carme Zapater Torras
Directora Adjunta del Servei Territorial
de Barcelona Comarques
Departament d’Educació
Generalitat de Catalunya
Carrer Casp, 15
08010 Barcelona
Benvolguda senyora,
Continuant una mica amb la reunió que vàrem tenir el passat dia 14 de novembre, en la qual vam parlar de la ubicació dels centres d’ensenyament al nostre municipi, li voldria fer la petició formal que la segona escola de primària, que actualment tenim en aules prefabricades, es construeixi al nucli de can Massuet del Far.
Aquesta decisió té punts a favor i també en té en contra. El que en principi és més important, però que estaria dins dels punts en contra, és la cohesió de tots els nens i nenes d’un mateix municipi, si aquests estan en una mateixa escola. Però com que estem parlant de nens i nenes fins a 12 anys, tampoc veiem que sigui un tema crucial, ja que la dependència en aquestes edats encara és molt dels pares. Altra cosa seria l’institut, que aquest sí que ha de concentrar els joves de 12-13 fins a 18 anys.
Un dels punts molt importants a favor és que Can Massuet del Far és el nucli de població de Dosrius amb més nombre d’habitants. Cal tenir present que empadronats arriben al 50%, ja que Canyamars i Dosrius tenen aproximadament un 25% cada nucli, això arrodonint les xifres.
Veient aquesta realitat ens adonem que al CEIP del Pi, de 404 nens i nenes, 204 són de can Massuet del Far. Al CEIP Encarnació Fonoll, de 44 nens/es, 30 són de can Massuet del Far. Li adjunto els documents que acrediten el que li exposo.
Un altre punt molt important, aquest sí que a la nostra manera de veure és el que tomba la balança cap a la decisió de sol•licitar que construeixin la segona escola a can Massuet del Far, és la necessitat de mobilitat que tenen aquests nens i nenes per anar a la seva escola a Dosrius.
Aquest nucli urbà de can Massuet del Far està situat a dalt d’una muntanya, i la carretera que han d’agafar per arribar al seu centre escolar actual té uns desnivells en corbes que hem d’intentar evitar al màxim possible, ja que veure baixar un autobús carregat amb 50-60 alumnes et fa pensar que si algun dia de mala sort succeeix alguna cosa, ens en penedirem moltíssin. Cal tenir en compte que d’autobusos de can Massuet del Far en baixen cinc al dia.
Un altre punt a favor és que l’indret on proposem la construcció d’aquesta escola és una zona esportiva on hi ha una pista coberta i una piscina que properament volem remodelar. A més a més, considerem que l’indret és idíl•lic i que es revitalitzarà molt aquest nucli de població. Li adjunto plànol de situació i els metres que podríem cedir per a la construcció del centre.
També cal tenir present que en el lloc proposat inicialment per a la construcció d’aquesta segona escola, estaven limitats els metres quadrats a construir-hi, ja que també s’hi havia de construir un institut. Si la segona escola la portem a can Massuet del Far, els terrenys per construir definitivament l’institut tindran els metros quadrats necessaris per fer un equipament molt digne, ja que l’indret és fabulós.
Li demano que analitzi tot el que li he exposat i, al més aviat possible, em respongui si veuen amb bons ulls la construcció d’aquesta segona escola a can Massuet del Far, amb l’esperit de poder fer tots els passos necessaris per cedir el terreny, a fi que vostès puguin iniciar tot el procediment per a la construcció de la segona escola de primària al nostre municipi.
Atentament,
Josep Jo i Munné
Alcalde
Dosrius, 22 de novembre de 2007
21 noviembre 2007
JA HA PASSAT LA FESTA MAJOR D’HIVERN DE SANT ISCLE 2007
Així amb una reflexió ràpida i, després d’haver viscut la majoria d’actes de la festa major, vull que quedi plasmant en el meu bloc els punts forts i, perquè no, algun de millorable.
La meva primera visió positiva és per a tots els membres que formen la Comissió de festes del nucli de Dosrius, que són molts, més que mai, i amb una gran diversitat d’edats. En aquest aspecte vull ressaltar dos punts forts: la col•laboració d’altres nuclis i l’esperit dels joves que s’han enganxat amb l’objectiu de fer una gran festa per als demés, cosa que és molt important.
La festa major va començar una setmana abans amb la inauguració d’una exposició a Ca la Veva que es va fer amb sentiment, amb escultures i pintures que transmetien molt i, per tant, cal felicitar la iniciativa d’aquest esdeveniment que ha durat 8 dies.
En quant a la festa jove del divendres, cal dir que va ser molt especial per al jovent de 13 a 16 anys i cal destacar que alguns membres dels grups que van tocar són del municipi de Dosrius.
Els punts forts de la festa van ser el dissabte tarda-nit i el diumenge tot el dia. Dissabte a la tarda hi va haver-hi l’ofici tradicional i el magnífic concert de festa major, però el punt feble va ser la poca assistència de públic a l’església de Dosrius per escolat l’esmentat concert, i jo aconsello que es visquin més aquests actes, doncs és un privilegi fer-los en Dosrius i penso que a les persones que els hi agrada la música, que de ben cert són moltes, si l’haguessin escoltat no sortirien defraudades.
El sopar i el ball de la nit, va ser amb una orquestra molt digne i els que vàrem anar ens ho vam passar molt bé.
El diumenge, l’Arxiu municipal va organitzar una sortida, precedida dels trabucaires que va ser tot un èxit de participació i, tothom que hi va anar, va sortir molt content de la ruta i de les explicacions que es varen donar.
El matí es va acabar amb sardanes, castells o millor dit, torres humanes i el concurs de truites amb el ja tradicional vermouth.
Va ser un matí excel•lent amb un dia memorable amb molt de fred, a primera hora, però amb un sol que va fer les delícies de tots els que vam estar a la plaça de l’Ajuntament.
El diumenge va acabar amb els gegants, espectacle infantil i xocolatada per a tothom i el pavelló es va omplir de canalla, pares i mares. Són aquelles experiències que viure-les omple molt.
I per acabar, organitzadors de la Festa, deixeu-me que us posi el segell d’objectiu assolit. Moltes gràcies!!
La meva primera visió positiva és per a tots els membres que formen la Comissió de festes del nucli de Dosrius, que són molts, més que mai, i amb una gran diversitat d’edats. En aquest aspecte vull ressaltar dos punts forts: la col•laboració d’altres nuclis i l’esperit dels joves que s’han enganxat amb l’objectiu de fer una gran festa per als demés, cosa que és molt important.
La festa major va començar una setmana abans amb la inauguració d’una exposició a Ca la Veva que es va fer amb sentiment, amb escultures i pintures que transmetien molt i, per tant, cal felicitar la iniciativa d’aquest esdeveniment que ha durat 8 dies.
En quant a la festa jove del divendres, cal dir que va ser molt especial per al jovent de 13 a 16 anys i cal destacar que alguns membres dels grups que van tocar són del municipi de Dosrius.
Els punts forts de la festa van ser el dissabte tarda-nit i el diumenge tot el dia. Dissabte a la tarda hi va haver-hi l’ofici tradicional i el magnífic concert de festa major, però el punt feble va ser la poca assistència de públic a l’església de Dosrius per escolat l’esmentat concert, i jo aconsello que es visquin més aquests actes, doncs és un privilegi fer-los en Dosrius i penso que a les persones que els hi agrada la música, que de ben cert són moltes, si l’haguessin escoltat no sortirien defraudades.
El sopar i el ball de la nit, va ser amb una orquestra molt digne i els que vàrem anar ens ho vam passar molt bé.
El diumenge, l’Arxiu municipal va organitzar una sortida, precedida dels trabucaires que va ser tot un èxit de participació i, tothom que hi va anar, va sortir molt content de la ruta i de les explicacions que es varen donar.
El matí es va acabar amb sardanes, castells o millor dit, torres humanes i el concurs de truites amb el ja tradicional vermouth.
Va ser un matí excel•lent amb un dia memorable amb molt de fred, a primera hora, però amb un sol que va fer les delícies de tots els que vam estar a la plaça de l’Ajuntament.
El diumenge va acabar amb els gegants, espectacle infantil i xocolatada per a tothom i el pavelló es va omplir de canalla, pares i mares. Són aquelles experiències que viure-les omple molt.
I per acabar, organitzadors de la Festa, deixeu-me que us posi el segell d’objectiu assolit. Moltes gràcies!!
18 noviembre 2007
EL DEBAT D’ON HEM DE CONSTRUIR DEFINITIVAMENT LA SEGONA ESCOLA DE PRIMÀRIA
Tornem a tenir a sobre la taula un debat important dins del nostre municipi, que no és ni més ni menys que el del lloc on hem de construir la segona escola de primària.
Les exigències de la Generalitat de Catalunya en qüestió de metres quadrats a cedir són molt elevades i l’indret on volíem construir la segona escola, que era a la zona de can Batlle, en el mateix terreny que s’ha de fer l’institut, s’ha hagut de variar, ja que no es farà un edifici conjunt, atès que es demana que sigui en dos terrenys separats, atenent que la gestió d’una i l’altra és diferent, fins i tot, les administracions que les gestionen no són les mateixes.
Atès que han de ser dos terrenys diferents, ja que volen que siguin separats un de l’altre, exigeixen molts més metres quadrats, que per a un centre únic de 3 a 16, que comprendria escola de primària i institut.
El debat està servit. A mi el que em preocupa més de la mobilitat al nostre municipi és veure els autocars escolars quan baixen de can Massuet del Far portant els nens i nenes a l’escola. A més de ser una despesa per a les administracions és un cost molt elevat, al cap de l’any, per a les famílies.
Per aquest motiu, ens tornem a plantejar construir la segona escola de primària a can Massuet del Far.
Com bé tothom es pot pensar, hi ha punts a favor i punts en contra. El tema ja ha estat molt debatut i s’han escoltat moltes opinions. Fins i tot, a l’últim ple municipal van haver-hi posicionaments molt clars de tots els grups.
Encara cal fer algunes gestions amb el Departament perquè donin el vistiplau a les propostes posades a sobre la taula, però el que sí tinc clar és que un cop s’ha debatut, s’ha parlat i s’ha escoltat a tothom, caldrà prendre la decisió al més aviat possible.
Les exigències de la Generalitat de Catalunya en qüestió de metres quadrats a cedir són molt elevades i l’indret on volíem construir la segona escola, que era a la zona de can Batlle, en el mateix terreny que s’ha de fer l’institut, s’ha hagut de variar, ja que no es farà un edifici conjunt, atès que es demana que sigui en dos terrenys separats, atenent que la gestió d’una i l’altra és diferent, fins i tot, les administracions que les gestionen no són les mateixes.
Atès que han de ser dos terrenys diferents, ja que volen que siguin separats un de l’altre, exigeixen molts més metres quadrats, que per a un centre únic de 3 a 16, que comprendria escola de primària i institut.
El debat està servit. A mi el que em preocupa més de la mobilitat al nostre municipi és veure els autocars escolars quan baixen de can Massuet del Far portant els nens i nenes a l’escola. A més de ser una despesa per a les administracions és un cost molt elevat, al cap de l’any, per a les famílies.
Per aquest motiu, ens tornem a plantejar construir la segona escola de primària a can Massuet del Far.
Com bé tothom es pot pensar, hi ha punts a favor i punts en contra. El tema ja ha estat molt debatut i s’han escoltat moltes opinions. Fins i tot, a l’últim ple municipal van haver-hi posicionaments molt clars de tots els grups.
Encara cal fer algunes gestions amb el Departament perquè donin el vistiplau a les propostes posades a sobre la taula, però el que sí tinc clar és que un cop s’ha debatut, s’ha parlat i s’ha escoltat a tothom, caldrà prendre la decisió al més aviat possible.
16 noviembre 2007
PER QUÈ SERÀ?
Acabem de conèixer la sentència de l’Audiència Nacional pel que fa als dibuixants de la portada de la revista El Jueves. La primera reacció que vaig tenir va ser: Com és que ha sigut tan ràpida una sentència dictada per l’Audiència Nacional, quan fa tan poques setmanes que ha succeït el fet?
En principi vaig sentir una mica d’indignació. Tothom sap que la justícia és molt lenta i que passen anys abans no es resolen els contenciosos.
Mira per on, que en aquest cas ha estat tot el contrari. Serà perquè vol canviar la justícia? Serà perquè és una qüestió reial? Serà que hi ha influències perquè alguna cosa sigui més àgil que una altra? Sigui pel que sigui, a mi personalment em va donar mala sensació, ja que crec que encara estem en un sistema de privilegiats.
En principi vaig sentir una mica d’indignació. Tothom sap que la justícia és molt lenta i que passen anys abans no es resolen els contenciosos.
Mira per on, que en aquest cas ha estat tot el contrari. Serà perquè vol canviar la justícia? Serà perquè és una qüestió reial? Serà que hi ha influències perquè alguna cosa sigui més àgil que una altra? Sigui pel que sigui, a mi personalment em va donar mala sensació, ja que crec que encara estem en un sistema de privilegiats.
13 noviembre 2007
LA PISTA POLIESPORTIVA DE CAN MASSUET
Temes tan utòpics com el de tenir un pavelló tancat a cada nucli de població, en un municipi que en te tres, amb menys de 5.000 habitants, van agafant cos i es van fent realitat.
Can Massuet del Far és un nucli de baixa densitat, però amb una zona esportiva que té moltes possibilitats. Per aquest motiu, amb un gran esforç econòmic per part de tot el municipi de Dosrius, s’està construint una coberta per tancar la pista esportiva, amb un sostre que és d’ estructura metàl•lica.
Ara ja podem dir que estem a la recta final. Estic convençut que aquest equipament esportiu i també cultural donarà molt de servei.
Vull plasmar-ho en el meu bloc, per transmetre la satisfacció que tinc per haver-ho pogut aconseguir. No és fàcil destinar o trobar els diners per poder fer aquesta obra, però, un altre cop, el que és molt difícil s’aconsegueix.
Continuem treballant amb el que gairebé és impossible, perquè tinc confiança que les possibilitats són infinites.
Deixo plasmada en una fotografia la construcció de tots els pilars metàl•lics com a record, perquè en poques setmanes la construcció ja serà història i passarà a ser realitat l’obtenció d’un altre bé patrimonial per al nostre municipi: Una pista oberta.
Can Massuet del Far és un nucli de baixa densitat, però amb una zona esportiva que té moltes possibilitats. Per aquest motiu, amb un gran esforç econòmic per part de tot el municipi de Dosrius, s’està construint una coberta per tancar la pista esportiva, amb un sostre que és d’ estructura metàl•lica.
Ara ja podem dir que estem a la recta final. Estic convençut que aquest equipament esportiu i també cultural donarà molt de servei.
Vull plasmar-ho en el meu bloc, per transmetre la satisfacció que tinc per haver-ho pogut aconseguir. No és fàcil destinar o trobar els diners per poder fer aquesta obra, però, un altre cop, el que és molt difícil s’aconsegueix.
Continuem treballant amb el que gairebé és impossible, perquè tinc confiança que les possibilitats són infinites.
Deixo plasmada en una fotografia la construcció de tots els pilars metàl•lics com a record, perquè en poques setmanes la construcció ja serà història i passarà a ser realitat l’obtenció d’un altre bé patrimonial per al nostre municipi: Una pista oberta.
09 noviembre 2007
LA GRANDESA DE LA VISIÓ POLÍTICA
Un dia d’aquesta setmana vaig entrar a una botiga on hi havia la dependenta i una clienta. Ambdues tenien una conversa molt enraigada. La clienta es queixava dels immigrants i, sobretot, dels tractes que el sistema els dóna.
La dependenta defensava que aquest era el sistema menys dolent, ja que si creàvem exclusió generàvem guetos i després és quan les persones amb necessitats es revolten contra el sistema i, sobretot, contra les persones.
La clienta posava com exemple França, on deia que hi tenia una germana que hi vivia, i que si t’integraves en el país eres un ciutadà més, però que qui no s’acollia al sistema, era rebutjat.
La dependenta li replicava que no és el millor sistema, perquè el rebuig genera crispació i revolta. L’exemple d’això el podíem veure en l’episodi de la crema de vehicles, que va passar uns mesos enrere al país veí.
I així anaven tirant.
En el moment d’una escletxa, hi vaig voler entrar. A la clienta li vaig comentar l’acció que s’havia fet a la riera d’Argentona, amb la inserció dels gitanos i li vaig comentar que si s’eradicaven aquests focus de marginació i de malviure, les generacions de joves de l’enclavament estarien integrades dins d’un sistema normal.
Ella em comentava que en pisos no hi sabien viure: Feien foc a dins els pisos, hi pujaven el burro, ...
Jo li deia que aquest és el cost que ara hem de pagar perquè futures generacions siguin iguals. Si es genera rebuig, hi haurà violència, perquè les dificultats porten a misèries i a no cobrir les necessitats primàries de les persones més febles. Aquestes tenen poc a perdre i han de buscar, siguin quin sigui el sistema, la seva manera de subsistir.
Aquest és el debat d’esquerres i de dretes. Quina sort que estem en un sistema d’integració que aposta perquè no hi hagin sectors marginats a la nostra societat i també perquè el més feble sigui el més ajudat pel sistema, no només ara, sinó també per a les futures generacions.
La dependenta defensava que aquest era el sistema menys dolent, ja que si creàvem exclusió generàvem guetos i després és quan les persones amb necessitats es revolten contra el sistema i, sobretot, contra les persones.
La clienta posava com exemple França, on deia que hi tenia una germana que hi vivia, i que si t’integraves en el país eres un ciutadà més, però que qui no s’acollia al sistema, era rebutjat.
La dependenta li replicava que no és el millor sistema, perquè el rebuig genera crispació i revolta. L’exemple d’això el podíem veure en l’episodi de la crema de vehicles, que va passar uns mesos enrere al país veí.
I així anaven tirant.
En el moment d’una escletxa, hi vaig voler entrar. A la clienta li vaig comentar l’acció que s’havia fet a la riera d’Argentona, amb la inserció dels gitanos i li vaig comentar que si s’eradicaven aquests focus de marginació i de malviure, les generacions de joves de l’enclavament estarien integrades dins d’un sistema normal.
Ella em comentava que en pisos no hi sabien viure: Feien foc a dins els pisos, hi pujaven el burro, ...
Jo li deia que aquest és el cost que ara hem de pagar perquè futures generacions siguin iguals. Si es genera rebuig, hi haurà violència, perquè les dificultats porten a misèries i a no cobrir les necessitats primàries de les persones més febles. Aquestes tenen poc a perdre i han de buscar, siguin quin sigui el sistema, la seva manera de subsistir.
Aquest és el debat d’esquerres i de dretes. Quina sort que estem en un sistema d’integració que aposta perquè no hi hagin sectors marginats a la nostra societat i també perquè el més feble sigui el més ajudat pel sistema, no només ara, sinó també per a les futures generacions.
05 noviembre 2007
AUGMENTA EL PATRIMONI MUNICIPAL
Ja podem comptabilitzar en el nostre municipi i el nostre arxiu un augment del patrimoni municipal en qüestió de lleure i passar-s’ho bé.
No tot el patrimoni municipal es comptabilitza en béns materials, això ja ho he explicat més d’una vegada. Des del meu punt les ganes de crear col•lectius i de fer coses per a la comunitat és un patrimoni molt important i valorat.
Ja tenim el grup de la colla del Pilon! Un grup d’homes i dones que pel que he pogut veure i captar és una espècie de club gastronòmic, amb l’objectiu de menjar i passar-s’ho bé.
Això ho varen demostrar el dia de la castanyada. El dia 31 d’octubre, per tot el municipi, disfressats per a l’esdeveniment i amb un carretó enganxat a un vehicle, torrant castanyes i regalant-les a totes les persones que s’hi acostaven, amb l’esperit de compartir les seves ganes de fer poble i les seves aficions.
Colla del Pilon, en aquestes èpoques que ens toca viure tanta intensitat i canvis tan ràpids, sou imprescindibles per desllorigar la monotonia i l’estrès diari.
PER MOTS ANYS.
No tot el patrimoni municipal es comptabilitza en béns materials, això ja ho he explicat més d’una vegada. Des del meu punt les ganes de crear col•lectius i de fer coses per a la comunitat és un patrimoni molt important i valorat.
Ja tenim el grup de la colla del Pilon! Un grup d’homes i dones que pel que he pogut veure i captar és una espècie de club gastronòmic, amb l’objectiu de menjar i passar-s’ho bé.
Això ho varen demostrar el dia de la castanyada. El dia 31 d’octubre, per tot el municipi, disfressats per a l’esdeveniment i amb un carretó enganxat a un vehicle, torrant castanyes i regalant-les a totes les persones que s’hi acostaven, amb l’esperit de compartir les seves ganes de fer poble i les seves aficions.
Colla del Pilon, en aquestes èpoques que ens toca viure tanta intensitat i canvis tan ràpids, sou imprescindibles per desllorigar la monotonia i l’estrès diari.
PER MOTS ANYS.
02 noviembre 2007
A L'ANDREU DE CA L'ESTAPÉ
Hi ha persones en el nostre municipi que és tot un plaer trobar-te amb elles. Son un pou de ciència barrejada amb broma divertida, i una d’aquestes persones és l’Andreu de Ca l’Estapé. Avui he tingut la sort d’estar una estona amb ell.
Dic sort perquè la mitja hora ,3/4 o potser una hora, ha sigut tot un plaer. Ja les he tingut moltes vegades aquestes sensacions... tota l’estona que estàs al seu costat és una enciclopèdia que constantment està abocant sabiduria, sentiments, experiències, reflexions, peró d’aquelles de doctorat.
Llàstima que no puguem disfrutar o gaudir més temps de xerrades sense predeterminar temes ja que ell conjuntament amb en Quico de la Bomba fa festa constant. Ells no ho entenen així ja que constantment debaten qualsevol tema del seu entorn. No sempre acaben bé, avui en concret, al preguntar-li si hi havia en Quico, m’ha dit que havia marxat a dinar, que ell és un home d’horaris molt fixes, però que avui la discussió o intercanvi d’opinions ha acabat amb “emprenyament”: aixó vol dir que tornaran a tenir ganes de trobar-se per segui parlant.
Aquest és “l’emprenyament” entre l’Andreu i en Quico. I aquesta és la l’essència de tots dos. Dos home que ha viscut molt, que tenen molt per explicar, però quean ho fan des del seu punt de vista, és d’un enriquiment que us aconsello que l’experimenteu. Ara l’Andreu m’ha comentat que s’ha d’anar a visitar a un metge, ja que es cansa molt. Ell diu que potser és un costipat mal curat. Andreu siusplau, cuida’t, que aquesta societat necessita persones com tu, en Quico, i d’altres, que sou pous de ciència.
També voldria ressaltar que casa de l’Andreu, que és a Ca l’Estapé, és farcida de tomàquets de penjar, dignes de ser vistos, que aquí els podeu veure retratats.
Dic sort perquè la mitja hora ,3/4 o potser una hora, ha sigut tot un plaer. Ja les he tingut moltes vegades aquestes sensacions... tota l’estona que estàs al seu costat és una enciclopèdia que constantment està abocant sabiduria, sentiments, experiències, reflexions, peró d’aquelles de doctorat.
Llàstima que no puguem disfrutar o gaudir més temps de xerrades sense predeterminar temes ja que ell conjuntament amb en Quico de la Bomba fa festa constant. Ells no ho entenen així ja que constantment debaten qualsevol tema del seu entorn. No sempre acaben bé, avui en concret, al preguntar-li si hi havia en Quico, m’ha dit que havia marxat a dinar, que ell és un home d’horaris molt fixes, però que avui la discussió o intercanvi d’opinions ha acabat amb “emprenyament”: aixó vol dir que tornaran a tenir ganes de trobar-se per segui parlant.
Aquest és “l’emprenyament” entre l’Andreu i en Quico. I aquesta és la l’essència de tots dos. Dos home que ha viscut molt, que tenen molt per explicar, però quean ho fan des del seu punt de vista, és d’un enriquiment que us aconsello que l’experimenteu. Ara l’Andreu m’ha comentat que s’ha d’anar a visitar a un metge, ja que es cansa molt. Ell diu que potser és un costipat mal curat. Andreu siusplau, cuida’t, que aquesta societat necessita persones com tu, en Quico, i d’altres, que sou pous de ciència.
També voldria ressaltar que casa de l’Andreu, que és a Ca l’Estapé, és farcida de tomàquets de penjar, dignes de ser vistos, que aquí els podeu veure retratats.
29 octubre 2007
SOPAR I FIRA MEDIEVAL
Aquest cap de setmana, el municipi de Dosrius ha tingut un trasbals molt agradable. El dissabte al vespre, al pavelló de Dosrius, l’entitat el Sot del Gall ens va oferir un sopar medieval, amb decorats de l’època de producció pròpia i menjar exquisit de cocció personal.
Dic això, perquè el Sot del Gall de Canyamars està en un punt d’experiència, capacitat, ganes, idees i visió per sorprendre’ns, cada vegada que es proposen un esdeveniment. Això és un dels potencials dels quals cal gaudir, perquè aquests fets són cíclics i hem de donar gràcies que succeeixin quan nosaltres podem experimentar els seus reptes.
El diumenge, la Fira medieval a Canyamars, a part dels enrenous de primera hora del matí, va ser un èxit total. Ho vaig comprovar un cop els firaires recollien les parades, doncs la caixa que havien fet era considerable.
Fins i tot, algú em va dir que l’any passat havia estat bé, però que aquest any ho havia estat encara més. Aquest és l’índex que marca l’èxit d’una fira, quan els firaires venen el que exposen.
Però, a part de l’èxit comercial, que també cal repartir-lo amb els restauradors i comerços del municipi, és l’èxit social d’aquest esdeveniment, la Fira Medieval.
Tinc clar que s’ha consolidat i que l’èxit del cap de setmana passat es repetirà, esperem que sigui acompanyat del meravellós dia assolellat de tardor, que va ajudar a què la passejada fos molt agradable.
A totes les persones que han participat tan en el sopar com en aquesta fira, moltes felicitats!!
Dic això, perquè el Sot del Gall de Canyamars està en un punt d’experiència, capacitat, ganes, idees i visió per sorprendre’ns, cada vegada que es proposen un esdeveniment. Això és un dels potencials dels quals cal gaudir, perquè aquests fets són cíclics i hem de donar gràcies que succeeixin quan nosaltres podem experimentar els seus reptes.
El diumenge, la Fira medieval a Canyamars, a part dels enrenous de primera hora del matí, va ser un èxit total. Ho vaig comprovar un cop els firaires recollien les parades, doncs la caixa que havien fet era considerable.
Fins i tot, algú em va dir que l’any passat havia estat bé, però que aquest any ho havia estat encara més. Aquest és l’índex que marca l’èxit d’una fira, quan els firaires venen el que exposen.
Però, a part de l’èxit comercial, que també cal repartir-lo amb els restauradors i comerços del municipi, és l’èxit social d’aquest esdeveniment, la Fira Medieval.
Tinc clar que s’ha consolidat i que l’èxit del cap de setmana passat es repetirà, esperem que sigui acompanyat del meravellós dia assolellat de tardor, que va ajudar a què la passejada fos molt agradable.
A totes les persones que han participat tan en el sopar com en aquesta fira, moltes felicitats!!
26 octubre 2007
UN RECONEIXEMENT ALS GESTORS DE LA CRISI DELS TRENS
Com a responsable d’administracions públiques vull fer un reconeixement a totes les persones que els ha tocat gestionar la problemàtica que han generat les obres del tren d’alta velocitat, en un moment en què tothom es veu amb cor de “pujar a cavall i gronxar-se en un arbre caigut”, sense tenir en compte que s’ha produït una situació que podem valorar d’accident, tot i que és ben cert que la manca d’inversions de molts anys enrera ens ha produït situacions difícils de gestionar.
Tothom té molt clar que les obres generen entrebancs i enrenou, però cal tenir en compte que s’hi ha ajuntat un accident, podríem dir que provocat per una presumpta negligència.
Tot és molt recargolat i de mala pega, però tenim el que tenim i quan s’han de gestionar situacions d’extrema gravetat, aquí és allà on es veu la capacitat de qui lidera aquests processos.
Vull dir a qui sigui, que ho està gestionant prou bé, a qui s’hagi arremangat en pocs dies a muntar un servei d’autobusos alternatiu, dotzenes i dotzenes de voluntaris informant, preocupant-se per atendre al màxim bé possible els milers de passatgers afectats, que amb tota la seva raó tenen dret a expressar els inconvenients que generen aquestes situacions, perquè la pressió del dia a dia, que cada vegada és més, esclata contra aquestes situacions extremes.
No ha hagut de ser gens fàcil per a ningú, però els que han hagut de donar la cara, que l’han donada, han tret forces i imaginació per buscar les solucions al més ràpid possible i amb la màxima eficiència, tal i com s’ha demostrat.
Sé que dir això, amb tot el que està passant, és anar una mica contracorrent, ja que tothom fa “un caldo” molt gros contra el sistema, els polítics, ..., però a ningú li hagués agradat estar a la pell de qui ha hagut de buscar les solucions.
Per això vull fer aquest reconeixement a les persones que els ha tocat arremangar-se en aquesta crisi, perquè penso que es mereixen un aplaudiment.
Tothom té molt clar que les obres generen entrebancs i enrenou, però cal tenir en compte que s’hi ha ajuntat un accident, podríem dir que provocat per una presumpta negligència.
Tot és molt recargolat i de mala pega, però tenim el que tenim i quan s’han de gestionar situacions d’extrema gravetat, aquí és allà on es veu la capacitat de qui lidera aquests processos.
Vull dir a qui sigui, que ho està gestionant prou bé, a qui s’hagi arremangat en pocs dies a muntar un servei d’autobusos alternatiu, dotzenes i dotzenes de voluntaris informant, preocupant-se per atendre al màxim bé possible els milers de passatgers afectats, que amb tota la seva raó tenen dret a expressar els inconvenients que generen aquestes situacions, perquè la pressió del dia a dia, que cada vegada és més, esclata contra aquestes situacions extremes.
No ha hagut de ser gens fàcil per a ningú, però els que han hagut de donar la cara, que l’han donada, han tret forces i imaginació per buscar les solucions al més ràpid possible i amb la màxima eficiència, tal i com s’ha demostrat.
Sé que dir això, amb tot el que està passant, és anar una mica contracorrent, ja que tothom fa “un caldo” molt gros contra el sistema, els polítics, ..., però a ningú li hagués agradat estar a la pell de qui ha hagut de buscar les solucions.
Per això vull fer aquest reconeixement a les persones que els ha tocat arremangar-se en aquesta crisi, perquè penso que es mereixen un aplaudiment.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
