Aquesta moció es va aprovar en el ple del dia d'ahir al ple de l’ajuntament amb els vots a favor dels 7 vots grup municipal del PSC i en contra els grups de la oposició 2 de CIU 1 del PP i 1 de Progrés municipal.
MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PSC, REFERENT A LA URBANITZACION DE CAN CANYAMARS
El Grup municipal PSC, davant la situació en què es troba el procés d’arranjament de la urbanització de Can Canyamars, exposa:
Que es disposa d’un projecte d’urbanització de la Urbanització Can Canyamars aprovat definitivament. Que s’ha aprovat inicialment un projecte de reparcel•lació del mateix àmbit. Que en el període d’exposició pública del projecte de reparcel•lació hi ha hagut al•legacions que faran que es produeixin alguns canvis en aquest projecte. Tanmateix, van sortir tres sentències a primers de setembre fruit dels recursos 124/2005,125/2005 i 151/2005 essent les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les identificades amb els núms. 680, 681 i 682/2008.
Aquestes sentències vénen a dir clarament que el sòl de Can Canyamars és urbà, però no esta consolidat, ja que hi ha moltes mancances en general a la Urbanització i, per exemple, s’assenyala que de tots els carrers només hi ha el 7% de l’enllumenat públic. En aquests moments s’està analitzant en profunditat el contingut d’aquesta sentència per fer la interpretació més correcta i que alhora beneficiï al màxim possible les persones afectades.
S’ha generat un debat sobre si l’Ajuntament hauria de portar-hi recursos econòmics per ajudar els afectats. Cal dir que en el cas que l’Ajuntament, que som tots, hi portés al voltant de 1.300.000 €, s’hauria de pujar l’IBI el 100% a totes les propietats del municipi, ja que aquest import és aproximadament el total del càrrec que, en principi, té previst recaptar l’Ajuntament de Dosrius, durant l’exercici del 2009. Tanmateix, cal dir que des de l’inici del procediment en què l’Ajuntament va decidir posar-s’hi la quantitat que es calcula de recursos que s’hi ha aportat sobrepassa els 500.000,- euros.
L’Ajuntament de Dosrius ha encarregat una revisió del projecte d’urbanització perquè amb la conjuntura actual es puguin buscar els millors procediments o sistemes per fer la urbanització sense rebaixar qualitat, però si reduint els costos.
Tanmateix, l’Ajuntament de Dosrius, des de primers de setembre, ha sol•licitat informe jurídic, per analitzar quins impostos s’han d’aplicar per a l’execució de les obres d’urbanització de Can Canyamars. També ja s’ha contactat amb les entitats financeres més properes al nostre municipi, amb l’esperit que estudiïn les possibilitats més avantatjoses, amb la finalitat que quan un veí afectat per les obres de la Urbanització de Can Canyamars els pugui demanar finançament, aquest se li pugui oferir en les millors condicions possibles.
Al mateix temps, a principis de setembre, l’Ajuntament de Dosrius ja va fer els passos pertinents amb l’Organisme de Gestió Tributària per plantejar la possibilitat, quan s’escaigui, que els pagaments que s’hagin d’afrontar es puguin realitzar durant el temps que contempli la realització de les obres del projecte d’urbanització aprovat definitivament, que s’hagi d’executar. Les gestions han estat encaminades de cara a què les obligacions es puguin complir mensualment, durant aquest termini i sense interessos. Tanmateix, s’està estudiant la possibilitat que qui vulgui periodificar aquestes obligacions, fora del termini d’execució de l’obra d’urbanització, també tingui un tracte que legalment pugui ser defensable.
Per tot l’exposat, el grup municipal del PSC proposa l’adopció dels acords següents:
Primer.- Que la revisió que l’Ajuntament ha encarregat del projecte d’urbanització, amb l’esperit exposat a la part expositiva, torni a tenir un mes d’exposició pública i així totes les parts interessades puguin fer la seva revisió i les al•legacions que creguin pertinents.
Segon.- Que revisades totes les al•legacions que es presentin de manera oficial, l’Ajuntament adopti el compromís de fer una reunió amb totes les persones signants de les mateixes i l’equip redactor del projecte reformat de la Urbanització de Can Canyamars, amb l’esperit que entre tots puguem fer el millor projecte possible.
Tercer.- Que un cop estiguin aprovats definitivament, tant el projecte de reparcel•lació com el d’urbanització, i estigui establert el procediment per realitzar les obres i també per fer front al pagament que pertoqui a cada propietari, l’Ajuntament faci els últims contactes amb les entitats financeres i amb la Diputació de Barcelona, per buscar les propostes més beneficioses que es puguin oferir en aquell moment.
Malgrat tot, l’Ajuntament acordarà el que cregui més convenient.
31 octubre 2008
29 octubre 2008
CAN CANYAMARS PUNT I SEGUIT
Ens vàrem posar una data límit per prendre decisions importants de com havia de continuar el tema de can Canyamars, que va ser el dia 20 d’octubre d’enguany, ja que vam considerar que era el moment en què tindríem pràcticament totes les al•legacions del projecte de reparcel•lació de can Canyamars.
Érem conscients que calia fer una revisió del projecte de reparcel•lació de can Canyamars, ja que van haver-hi unes errades, que valoro com a molt greus, i que qui les va produir s’ha excusat reiterades vegades. És greu però, com sempre dic, el més important és el punt final i quina serà la quantitat a la qual s’haurà de fer front en el moment que s’executin les obres.
Fins ara tot es pot reconduir, fins i tot, en aquesta reunió del dia 20 amb la Diputació de Barcelona, redactors del projecte de reparcel•lació i una representació important de l’Ajuntament de Dosrius, com a alcalde vaig anunciar que atenent que s’havia de fer de nou el projecte de reparcel•lació, per tot el que ha sortit: sentències, al•legacions, errades que s’han produït, també volia revisar el projecte d’urbanització.
Hem buscat qui estava més preparat per fer aquesta revisió i qui ens podia generar més confiança per fer la millor feina possible. Hem demanat pressupost a un enginyeria que té un bagatge molt important per les obres que ha fet i pels projectes que ha redactat fins ara i, al mateix temps, una joventut que fa que sigui una empresa emergent.
S’ha sol•licitat un pressupost per escrit i s’ha demanat el temps que es tardaria en revisar el projecte, així com la garantia que es puguin rebaixar costos i, sobretot, que l’obra sigui viable de realitzar en el moment que surti a concurs públic el projecte que s’haurà d’aprovar de debò.
Érem conscients que calia fer una revisió del projecte de reparcel•lació de can Canyamars, ja que van haver-hi unes errades, que valoro com a molt greus, i que qui les va produir s’ha excusat reiterades vegades. És greu però, com sempre dic, el més important és el punt final i quina serà la quantitat a la qual s’haurà de fer front en el moment que s’executin les obres.
Fins ara tot es pot reconduir, fins i tot, en aquesta reunió del dia 20 amb la Diputació de Barcelona, redactors del projecte de reparcel•lació i una representació important de l’Ajuntament de Dosrius, com a alcalde vaig anunciar que atenent que s’havia de fer de nou el projecte de reparcel•lació, per tot el que ha sortit: sentències, al•legacions, errades que s’han produït, també volia revisar el projecte d’urbanització.
Hem buscat qui estava més preparat per fer aquesta revisió i qui ens podia generar més confiança per fer la millor feina possible. Hem demanat pressupost a un enginyeria que té un bagatge molt important per les obres que ha fet i pels projectes que ha redactat fins ara i, al mateix temps, una joventut que fa que sigui una empresa emergent.
S’ha sol•licitat un pressupost per escrit i s’ha demanat el temps que es tardaria en revisar el projecte, així com la garantia que es puguin rebaixar costos i, sobretot, que l’obra sigui viable de realitzar en el moment que surti a concurs públic el projecte que s’haurà d’aprovar de debò.
26 octubre 2008
VIATGE A NORUEGA (II)
El motiu del viatge a Oslo era per veure i conèixer les residències de la tercera edat, en pisos tutelats i, alhora, per mi, estar en contacte amb la gent de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, que també participaven en aquestes jornades de formació.
En total érem unes 47 persones: diputats de la Diputació, del Parlament de Catalunya i també la presidenta de la Mesa de Benestar Social del Parlament de Catalunya, alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors de tots els colors polítics d’arreu de la província de Barcelona.
Durant el contacte d’aquesta setmana, he sabut que per part de la Diputació de Barcelona hi ha la possibilitat de demanar ajuts per tancar temes de Benestar Social d’aquest 2008 i, evidentment, ja hem fet la petició pertinent per mirar si Dosrius pot entrar-hi. Crec que tenim moltes possibilitats.
El que m’interessava d’una manera especial, era fer els contactes adients per veure si era viable a Dosrius el tema de la residència de dia o pisos tutelats per a la gent gran, i persones necessitades.
Sóc conscient que nosaltres no tenim suficients habitants per fer viable un projecte d’aquestes magnituds, per això el plantejo d’àmbit territorial.
Ja tenim els contactes realitzats i les visites fetes per mostrar el lloc i intentar convèncer els responsables de planificació que el municipi de Dosrius pot ser un bon lloc per ubicar-hi aquesta construcció.
No és un projecte fàcil. En el cas que acabi quallant, que crec que hi ha alguna possibilitat, tardarà uns anys a portar-se a terme.
Per cert, la gent de la tercera edat a Noruega té unes atencions espectaculars, ja que hi aboquen molts recursos. Cal dir que és un país que té molt de petroli. Tot i això, he pogut comprovar que amb els recursos que destina l’Ajuntament de Dosrius a l’àrea de Benestar Social, el nostre servei té poc a envejar al dels Països Nòrdics.
En total érem unes 47 persones: diputats de la Diputació, del Parlament de Catalunya i també la presidenta de la Mesa de Benestar Social del Parlament de Catalunya, alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors de tots els colors polítics d’arreu de la província de Barcelona.
Durant el contacte d’aquesta setmana, he sabut que per part de la Diputació de Barcelona hi ha la possibilitat de demanar ajuts per tancar temes de Benestar Social d’aquest 2008 i, evidentment, ja hem fet la petició pertinent per mirar si Dosrius pot entrar-hi. Crec que tenim moltes possibilitats.
El que m’interessava d’una manera especial, era fer els contactes adients per veure si era viable a Dosrius el tema de la residència de dia o pisos tutelats per a la gent gran, i persones necessitades.
Sóc conscient que nosaltres no tenim suficients habitants per fer viable un projecte d’aquestes magnituds, per això el plantejo d’àmbit territorial.
Ja tenim els contactes realitzats i les visites fetes per mostrar el lloc i intentar convèncer els responsables de planificació que el municipi de Dosrius pot ser un bon lloc per ubicar-hi aquesta construcció.
No és un projecte fàcil. En el cas que acabi quallant, que crec que hi ha alguna possibilitat, tardarà uns anys a portar-se a terme.
Per cert, la gent de la tercera edat a Noruega té unes atencions espectaculars, ja que hi aboquen molts recursos. Cal dir que és un país que té molt de petroli. Tot i això, he pogut comprovar que amb els recursos que destina l’Ajuntament de Dosrius a l’àrea de Benestar Social, el nostre servei té poc a envejar al dels Països Nòrdics.
24 octubre 2008
VIATGE A NORUEGA (I)
La setmana passada vaig participar en un viatge que la Diputació de Barcelona, concretament l’Àrea de Benestar Social, va organitzar a Oslo (Noruega).
Es va tractar d’un viatge que anomenen de formació, ja que s’organitzen una sèrie de trobades i visites a dependències oficials i a llocs que donen serveis públics en tema de Benestar Social.
Va ser una setmana molt intensa, ja que no vam parar ni un sol minut. S’esmorza amb un quart d’hora, es dina a peu dret amb mitja hora i quan es tenen estones lliures també s’organitzen sortides per visitar i conèixer llocs i temes d’interès.
A banda dels temes socials, deixeu-me que us expliqui la meva visió de com funciona el treball en aquest país nòrdic, on jo particularment m’hi vaig trobar molt còmode.
En primer lloc, la puntualitat és llei, ja que el concepte de persona ordenada i puntual permet fer moltes coses al dia.
A més a més, la jornada laboral, a les feines normals, acaba a les tres de la tarda. Dóna la sensació que es treballen poques hores, però tothom explicava, sobretot la gent catalana que ens vàrem trobar en aquest país, que es treballava més fent-ho durant poques hores intensament, que no tenint tot el dia per endavant, moltes vegades amb la informalitat de començar sempre un quart tard, d’anar a fer el cafè, la cigarreta, l’esmorzar. Tot això et converteix en un treballador lax, que dóna la sensació que tot s’hi val.
També em vaig trobar molt còmode amb el fet que a tots els llocs hi havia el rellotge penjat per saber l’hora i no arribar tard a les reunions concertades. Quan dic a tots els llocs, vull dir: passadissos, sales, qualsevol indret.
Es va tractar d’un viatge que anomenen de formació, ja que s’organitzen una sèrie de trobades i visites a dependències oficials i a llocs que donen serveis públics en tema de Benestar Social.
Va ser una setmana molt intensa, ja que no vam parar ni un sol minut. S’esmorza amb un quart d’hora, es dina a peu dret amb mitja hora i quan es tenen estones lliures també s’organitzen sortides per visitar i conèixer llocs i temes d’interès.
A banda dels temes socials, deixeu-me que us expliqui la meva visió de com funciona el treball en aquest país nòrdic, on jo particularment m’hi vaig trobar molt còmode.
En primer lloc, la puntualitat és llei, ja que el concepte de persona ordenada i puntual permet fer moltes coses al dia.
A més a més, la jornada laboral, a les feines normals, acaba a les tres de la tarda. Dóna la sensació que es treballen poques hores, però tothom explicava, sobretot la gent catalana que ens vàrem trobar en aquest país, que es treballava més fent-ho durant poques hores intensament, que no tenint tot el dia per endavant, moltes vegades amb la informalitat de començar sempre un quart tard, d’anar a fer el cafè, la cigarreta, l’esmorzar. Tot això et converteix en un treballador lax, que dóna la sensació que tot s’hi val.
També em vaig trobar molt còmode amb el fet que a tots els llocs hi havia el rellotge penjat per saber l’hora i no arribar tard a les reunions concertades. Quan dic a tots els llocs, vull dir: passadissos, sales, qualsevol indret.
16 octubre 2008
EN JOSEP DE CAN FELIU
La setmana passada, entrant a l’Ajuntament, vaig veure en Josep de can Feliu, que estava parlant amb una treballadora, i vaig desviar-me del meu recorregut per saludar-lo. Cal dir que està en un procés postoperatori i que en aquests moments està en tractament de quimioteràpia. Segons em va explicar, durant sis mesos, cada 15 dies ha d’anar a aquestes sessions tan dures.
Era tan agradable la conversa, el seu plantejament de vida, que li vaig demanar que pugés al despatx per poder xerrar una estona plegats. Vàrem parlar de moltes coses. De la manera en què ell es plantejava la malaltia, d’una manera molt positiva, esforçant-se a menjar encara que no tingui gana i, sobretot, amb la visió que això ho superarà. Vàrem parlar de la crisi, em va comentar la seva visió de can Canyamars, dient que és una ganga que als propietaris de can Canyamars se’ls arrangi tot per aquest preu. Així, vàrem anar desgranant el que ens venia al cap, durant 20 – 25 minuts.
Cal dir que en Josep Rovira va ser regidor de l’Ajuntament de Dosrius, durant el mandat 1991-1995. A mi personalment m’hauria encantat haver estat a l’Ajuntament al seu costat, perquè és una persona molt treballadora i responsable, de la qual te’n pots fiar. Hi ha poques persones com en Josep de can Feliu.
Ell en va sortir una mica decebut, perquè durant aquells anys es va posar l’Ajuntament a l’esquena. Fins i tot, va patir malalties a conseqüència de la feina que li va generar. Aquesta és una opinió meva, que ell alguna vegada m’havia comentat, però el que sí està clar és que els treballadors i les treballadores de l’Ajuntament el recorden d’una manera molt positiva, tant els de dins de les oficines com els de la brigada municipal.
Amb aquest escrit, vull enviar un agraïment per en Josep Rovira de can Feliu, per les hores dedicades a la col•lectivitat, en aquell temps, ja que va deixar una bona petjada per la tasca realitzada.
Josep, ara tens un altre repte a la vida. Estic convençut que el superaràs, com tot el que t’has proposat. La teva força és espectacular i el teu convenciment et farà tirar endavant i superar-ho.
Ànim.
Era tan agradable la conversa, el seu plantejament de vida, que li vaig demanar que pugés al despatx per poder xerrar una estona plegats. Vàrem parlar de moltes coses. De la manera en què ell es plantejava la malaltia, d’una manera molt positiva, esforçant-se a menjar encara que no tingui gana i, sobretot, amb la visió que això ho superarà. Vàrem parlar de la crisi, em va comentar la seva visió de can Canyamars, dient que és una ganga que als propietaris de can Canyamars se’ls arrangi tot per aquest preu. Així, vàrem anar desgranant el que ens venia al cap, durant 20 – 25 minuts.
Cal dir que en Josep Rovira va ser regidor de l’Ajuntament de Dosrius, durant el mandat 1991-1995. A mi personalment m’hauria encantat haver estat a l’Ajuntament al seu costat, perquè és una persona molt treballadora i responsable, de la qual te’n pots fiar. Hi ha poques persones com en Josep de can Feliu.
Ell en va sortir una mica decebut, perquè durant aquells anys es va posar l’Ajuntament a l’esquena. Fins i tot, va patir malalties a conseqüència de la feina que li va generar. Aquesta és una opinió meva, que ell alguna vegada m’havia comentat, però el que sí està clar és que els treballadors i les treballadores de l’Ajuntament el recorden d’una manera molt positiva, tant els de dins de les oficines com els de la brigada municipal.
Amb aquest escrit, vull enviar un agraïment per en Josep Rovira de can Feliu, per les hores dedicades a la col•lectivitat, en aquell temps, ja que va deixar una bona petjada per la tasca realitzada.
Josep, ara tens un altre repte a la vida. Estic convençut que el superaràs, com tot el que t’has proposat. La teva força és espectacular i el teu convenciment et farà tirar endavant i superar-ho.
Ànim.
12 octubre 2008
44a EDICIÓ DE LA FESTA EN HOMENATGE A LA
Avui, diumenge 12 d’octubre, s’ha celebrat a Dosrius la 44a edició de la Festa de la Gent Gran. Jo no he pogut ser-hi, ja que estic fora del país, concretament sóc a Oslo (Noruega), en un viatge de treball, per veure i viure experiències de residències de la tercera edat.
Es tracta d’un viatge organitzat per la Diputació de Barcelona. A Dosrius ens ha tocat una subvenció, que ens ha ajudat a poder-lo tirar endavant. Crec que hi havia d’anar, ja que som al voltant d’unes 50 persones, moltes d’elles tenen responsabilitats importants, tant a la Generalitat com a la Diputació de Barcelona, i l’ interès de l’Ajuntament de Dosrius passa per intentar construir un centre de dia, amb habitatges tutelats d’àmbit territorial al nostre municipi. Crec que, a més a més de les experiències que viuré amb la realitat de Noruega, els contactes que faré en aquest viatge són molt importants.
Tornem a la Festa de la Gent Gran. És el que m’ha sabut més greu, perdre’m aquesta trobada per no ser a Dosrius, ja que és de les festes en què es capta més il•lusió, que la gent està més agraïda, que es transmeten valors i sentiments. Sempre acabes amb lliçons que t’ajuden a ser optimista i a estimar cada vegada més la nostra gent gran.
Tot i això, hi hauran els meus pares, ja que aquest esdeveniment els fa molta il•lusió. En realitat, és un homenatge a ells. El meu pare té 83 anys i la meva mare en té 82. Casualment, el meu pare ha assistit a les 44 edicions de la festa de la Vellesa. No ha faltat a cap, ja que l’any 1965, quan es va fer la primera celebració, els organitzadors, que antigament convidaven a un matrimoni perquè fes la funció de padrins de la festa, van triar els meus pares com a padrins de la primera edició. Encara recordo la moguda a casa pel vestit de la meva mare, així com la mantellina negra que portava per anar a l’església. Va ser un dia molt especial i viscut amb molta il•lusió.
L’any vinent, el 1966, al meu pare no li tocava anar-hi perquè encara no tenia 70 anys, però com que va ser nomenat Jutge de Pau, va haver d’assistir-hi com a tal. Una anècdota sobre aquest nomenament, és que es va publicar al diari La Vanguardia abans que ell ho sabés. Durant els 25 anys següents, va assistir sempre a la festa, com a jutge de pau, per tant, no se’n va perdre cap.
Un cop complerts els 70 anys, va deixar de ser jutge i després hi ha assistit, les últimes 13 sessions, com a persona homenatjada. Desitjo que puguin viure aquesta festa durant molts anys. Des de Noruega, rebeu una forta abraçada i un petó molt gran. Per molts anys!.
Es tracta d’un viatge organitzat per la Diputació de Barcelona. A Dosrius ens ha tocat una subvenció, que ens ha ajudat a poder-lo tirar endavant. Crec que hi havia d’anar, ja que som al voltant d’unes 50 persones, moltes d’elles tenen responsabilitats importants, tant a la Generalitat com a la Diputació de Barcelona, i l’ interès de l’Ajuntament de Dosrius passa per intentar construir un centre de dia, amb habitatges tutelats d’àmbit territorial al nostre municipi. Crec que, a més a més de les experiències que viuré amb la realitat de Noruega, els contactes que faré en aquest viatge són molt importants.
Tornem a la Festa de la Gent Gran. És el que m’ha sabut més greu, perdre’m aquesta trobada per no ser a Dosrius, ja que és de les festes en què es capta més il•lusió, que la gent està més agraïda, que es transmeten valors i sentiments. Sempre acabes amb lliçons que t’ajuden a ser optimista i a estimar cada vegada més la nostra gent gran.
Tot i això, hi hauran els meus pares, ja que aquest esdeveniment els fa molta il•lusió. En realitat, és un homenatge a ells. El meu pare té 83 anys i la meva mare en té 82. Casualment, el meu pare ha assistit a les 44 edicions de la festa de la Vellesa. No ha faltat a cap, ja que l’any 1965, quan es va fer la primera celebració, els organitzadors, que antigament convidaven a un matrimoni perquè fes la funció de padrins de la festa, van triar els meus pares com a padrins de la primera edició. Encara recordo la moguda a casa pel vestit de la meva mare, així com la mantellina negra que portava per anar a l’església. Va ser un dia molt especial i viscut amb molta il•lusió.
L’any vinent, el 1966, al meu pare no li tocava anar-hi perquè encara no tenia 70 anys, però com que va ser nomenat Jutge de Pau, va haver d’assistir-hi com a tal. Una anècdota sobre aquest nomenament, és que es va publicar al diari La Vanguardia abans que ell ho sabés. Durant els 25 anys següents, va assistir sempre a la festa, com a jutge de pau, per tant, no se’n va perdre cap.
Un cop complerts els 70 anys, va deixar de ser jutge i després hi ha assistit, les últimes 13 sessions, com a persona homenatjada. Desitjo que puguin viure aquesta festa durant molts anys. Des de Noruega, rebeu una forta abraçada i un petó molt gran. Per molts anys!.
08 octubre 2008
GOSSOS (II)
Un dels temes que genera més queixes per part de la població del nostre municipi són les molèsties que produeixen els gossos, principalment als veïns: males olors, borden a hores intempestives...
És molt maco tenir aquests animals a casa i més quan són petits. Hi ha persones que no els ve ni d’un gos, ni de dos, ni de tres. Tampoc els molesta que els seus gossos bordin, però els és difícil entendre que aquests lladrucs molestin els veïns i veïnes del voltant. Quantes vegades, a les 12 de la nit, surts a fer un tomb i escoltes els sons del teu entorn. Lluny o bé a prop sents bordar un gos. Seguidament, el de tres cases més amunt el contesta i així s’organitza una orquestra.
Hi ha persones que això no els molesta, però hi ha veïns i veïnes a qui els genera uns inconvenients molt importants, principalment a les hores de dormir. Aleshores, la policia ha d’actuar, sovint amb la incomprensió de qui té aquests animals.
L’altre problema que veig més greu és quan un animal, amb característiques especials, podríem dir perillós, s’escapa de casa seva i circula pel municipi al seu caprici.
No fa massa dies, una parella de gossos varen matar totes les gallines de cal Sec. En poques hores varen entrar als galliners de can Garriga i també cal Rei i en varen fer un net. I no parlem de pocs animals. A cal Sec hi havia, entre gallines, pollastres i polls, al voltant de 50 caps.
Tots aquests fets generen indignació, impotència i inseguretat. Una persona em comentava que al sortir de casa seva per anar a la feina a peu, no s’hi va veure en cor, ja que aquests animals s’estaven cruspint una gallina, al peu de casa seva i, al veure’l, varen tenir una actitud agressiva. Per tant, aquesta persona no va tenir més remei que sortir amb el cotxe per anar a treballar.
En aquest cas, en concret de la matança als galliners, s’ha trobat el propietari dels gossos i, en principi, ha donat totes les facilitats als afectats per rescabalar les pèrdues generades pels seus animals.
És molt maco tenir aquests animals a casa i més quan són petits. Hi ha persones que no els ve ni d’un gos, ni de dos, ni de tres. Tampoc els molesta que els seus gossos bordin, però els és difícil entendre que aquests lladrucs molestin els veïns i veïnes del voltant. Quantes vegades, a les 12 de la nit, surts a fer un tomb i escoltes els sons del teu entorn. Lluny o bé a prop sents bordar un gos. Seguidament, el de tres cases més amunt el contesta i així s’organitza una orquestra.
Hi ha persones que això no els molesta, però hi ha veïns i veïnes a qui els genera uns inconvenients molt importants, principalment a les hores de dormir. Aleshores, la policia ha d’actuar, sovint amb la incomprensió de qui té aquests animals.
L’altre problema que veig més greu és quan un animal, amb característiques especials, podríem dir perillós, s’escapa de casa seva i circula pel municipi al seu caprici.
No fa massa dies, una parella de gossos varen matar totes les gallines de cal Sec. En poques hores varen entrar als galliners de can Garriga i també cal Rei i en varen fer un net. I no parlem de pocs animals. A cal Sec hi havia, entre gallines, pollastres i polls, al voltant de 50 caps.
Tots aquests fets generen indignació, impotència i inseguretat. Una persona em comentava que al sortir de casa seva per anar a la feina a peu, no s’hi va veure en cor, ja que aquests animals s’estaven cruspint una gallina, al peu de casa seva i, al veure’l, varen tenir una actitud agressiva. Per tant, aquesta persona no va tenir més remei que sortir amb el cotxe per anar a treballar.
En aquest cas, en concret de la matança als galliners, s’ha trobat el propietari dels gossos i, en principi, ha donat totes les facilitats als afectats per rescabalar les pèrdues generades pels seus animals.
04 octubre 2008
LA PROBLEMÀTICA QUE GENEREN ELS GOSSOS (I)
És molt maco tenir animals de companyia, especialment gossos. Jo que vinc de pagès, la meva infantesa es va desenvolupar sempre envoltat d’animals, sobretot de gossos deixats anar pel pati de la casa de pagès.
Tot plegat donava lloc a una situació en la que tothom formava part d’aquella manera de viure, sis o set gossos que sempre voltaven al seu caprici, però pendents del que feies, per estar al teu costat i acompanyar-te en tot moment.
Quan un gos pot estar deixat anar i no sentir-se limitat per cap sistema, sigui gàbia o sigui cadena, té unes característiques molt diferents a les que tenen els gossos d’avui dia, que han d’anar fermats o han d’estar tancats en un lloc normalment reduït.
El nostre municipi, al ser un poble que té cases als quatre vents, hi ha molts animals de companyia i els gossos són els que delaten més aquest fet.
Si es tenen en condicions no generen problemes, però en el moment en què l’animal es troba en circumstàncies que no encaixen dins la seva forma de ser, és quan es converteix en un problema. Aquest problema ve agreujat per la diversitat de valors i sensibilitats de la població.
Tot plegat donava lloc a una situació en la que tothom formava part d’aquella manera de viure, sis o set gossos que sempre voltaven al seu caprici, però pendents del que feies, per estar al teu costat i acompanyar-te en tot moment.
Quan un gos pot estar deixat anar i no sentir-se limitat per cap sistema, sigui gàbia o sigui cadena, té unes característiques molt diferents a les que tenen els gossos d’avui dia, que han d’anar fermats o han d’estar tancats en un lloc normalment reduït.
El nostre municipi, al ser un poble que té cases als quatre vents, hi ha molts animals de companyia i els gossos són els que delaten més aquest fet.
Si es tenen en condicions no generen problemes, però en el moment en què l’animal es troba en circumstàncies que no encaixen dins la seva forma de ser, és quan es converteix en un problema. Aquest problema ve agreujat per la diversitat de valors i sensibilitats de la població.
01 octubre 2008
EL PRESIDENT MONTILLA
Ens trobem en una situació complicadíssima, no només en els ajuntaments, sinó també a la Generalitat de Catalunya, perquè pots tenir moltes idees, però sense recursos són difícils de plasmar.
Evidentment, un responsable d’administració ha de fer tot el possible per aconseguir els màxims recursos.
Des del meu punt de vista, l’actitud del president Montilla, pel que fa al tema del finançament, és exemplar.
Malgrat que diguin que és del mateix color que els que estan governant a Madrid, està demostrant una gran tenacitat, una gran persistència i un anar a pinyó fix, amb la finalitat de defensar els interessos de Catalunya. Això sí, sense dir una paraula que pugui ferir, respectant els altres, sabent bellugar-se, ... , però, ell directe cap als seus objectius. Amb aquell posat que sembla que no hi sigui, va marcant el pas i està a la punta de la fletxa per assolir el seu objectiu, amb poques paraules però ben dites.
A mi cada vegada m’agrada més i estic convençut que és el millor president per viure i defensar aquesta situació d’impàs, per concertar un nou finançament per al nostre país.
Evidentment, un responsable d’administració ha de fer tot el possible per aconseguir els màxims recursos.
Des del meu punt de vista, l’actitud del president Montilla, pel que fa al tema del finançament, és exemplar.
Malgrat que diguin que és del mateix color que els que estan governant a Madrid, està demostrant una gran tenacitat, una gran persistència i un anar a pinyó fix, amb la finalitat de defensar els interessos de Catalunya. Això sí, sense dir una paraula que pugui ferir, respectant els altres, sabent bellugar-se, ... , però, ell directe cap als seus objectius. Amb aquell posat que sembla que no hi sigui, va marcant el pas i està a la punta de la fletxa per assolir el seu objectiu, amb poques paraules però ben dites.
A mi cada vegada m’agrada més i estic convençut que és el millor president per viure i defensar aquesta situació d’impàs, per concertar un nou finançament per al nostre país.
27 septiembre 2008
QUINES LLIÇONS ET DÓNA LA VIDA
He pogut viure d’una manera molt directa l’últim accident greu que hi ha hagut a les nostres carreteres, concretament és el que es va produir a l’alçada del pas de can Valentí, a principis de la darrera setmana d’agost, a 2/4 de 9 del matí, quan el conductor d’un cotxe, enlluernat pel sol, va envestir per darrera en Jaume Pujol i Albareda, conegut popularment com “en Marino”.
Vaig ser de les primeres persones que vaig arribar-hi. Al primer moment no el vaig conèixer, ja que estava inconscient entre les bardisses i el marge i, a més a més, tenia la cara plena de sang.
Un cop avisats tots els serveis d’emergència: ambulàncies i bombers ens vàrem posar a dirigir el trànsit, ja que quedava mitja carretera tallada. Algunes persones que treballen al ram de la medecina estaven atenent l’accidentat. Hi va haver algú que em va dir: “És en Merino”. Aleshores em va venir a la memòria que era l’hora que periòdicament pujava fent la seva ruta habitual.
Durant el seu període d’hospitalització em vaig interessar pel seu estat, i no fa massa dies que em va tornar la visita a l’Ajuntament, per agrair tot el que s’havia fet per ell. Aleshores, em va explicar que l’accident li havia canviat la vida. Que ara veu en quin lloc tan magnífic estem vivint. Veu la part positiva de qualsevol cosa que li passa, està eufòric, joiós, perquè diu que ha tornat a néixer.
Explicant-te això, et diu que en el moment de l’accident ell va estar al cel, que ell va veure el cel i, a més, ho explica amb detalls. Em deia que ell va entrar en un lloc que hi havia una porta molt gran i que un cop a dins hi havia molta gent, tots amb bata blanca i molt enfeinats: cap aquí i cap allà. Ell no sabia què havia de fer, perquè ningú li feia cas, fins que va veure que no l’atenien i va decidir marxar. Aleshores, va ser quan es va despertar.
Jaume, benvingut un altre cop entre nosaltres, la teva experiència és una lliçó que ens pot servir a tots plegats!
Vaig ser de les primeres persones que vaig arribar-hi. Al primer moment no el vaig conèixer, ja que estava inconscient entre les bardisses i el marge i, a més a més, tenia la cara plena de sang.
Un cop avisats tots els serveis d’emergència: ambulàncies i bombers ens vàrem posar a dirigir el trànsit, ja que quedava mitja carretera tallada. Algunes persones que treballen al ram de la medecina estaven atenent l’accidentat. Hi va haver algú que em va dir: “És en Merino”. Aleshores em va venir a la memòria que era l’hora que periòdicament pujava fent la seva ruta habitual.
Durant el seu període d’hospitalització em vaig interessar pel seu estat, i no fa massa dies que em va tornar la visita a l’Ajuntament, per agrair tot el que s’havia fet per ell. Aleshores, em va explicar que l’accident li havia canviat la vida. Que ara veu en quin lloc tan magnífic estem vivint. Veu la part positiva de qualsevol cosa que li passa, està eufòric, joiós, perquè diu que ha tornat a néixer.
Explicant-te això, et diu que en el moment de l’accident ell va estar al cel, que ell va veure el cel i, a més, ho explica amb detalls. Em deia que ell va entrar en un lloc que hi havia una porta molt gran i que un cop a dins hi havia molta gent, tots amb bata blanca i molt enfeinats: cap aquí i cap allà. Ell no sabia què havia de fer, perquè ningú li feia cas, fins que va veure que no l’atenien i va decidir marxar. Aleshores, va ser quan es va despertar.
Jaume, benvingut un altre cop entre nosaltres, la teva experiència és una lliçó que ens pot servir a tots plegats!
25 septiembre 2008
INICI DE L’ESCOLA
El dia 15 de setembre, va començar el curs escolar del dos centres de primària i del que anomenen institut, que per cert és el tercer any que funciona. Fa goig veure els joves en aquell centre escolar!.
La xifra d’escolarització ja passa de 600 nens, nenes i joves. L’escola del Pi s’emporta la gran majoria, amb 420. A l’Encarnació Fonoll, segons les meves dades, són uns 55 i a l’institut, segons m’han comentat, n’hi ha 127. Qui ho havia de dir, anys enrere, que arribaríem a aquestes xifres!
El tema més complicat de resoldre és el del transport escolar. Des de la Generalitat de Catalunya ja fa molts anys que s’ha congelat aquesta partida, la que ells anomenen transport escolar no obligatori.
Cada vegada hem de fer més equilibris per bellugar els/les joves, els nens i les nenes des de Canyamars i Can Massuet al seu centre escolar, aprofitant el mateix autocar que va a l’institut, perquè després pugui anar a buscar els de les escoles de primària, bellugant els horaris d’entrada i sortida a algun centre i, com sempre, gent descontenta perquè no se sent ben atesa, perquè l’autobús no passa prop de casa seva i perquè han de pagar.
Aquesta és una realitat en la qual hi ha d’haver més comprensió que imposició per part dels usuaris, ja que els que estem davant de les administracions ho intentem gestionar de la millor manera, perquè costi a tothom el mínim possible.
Verdaderament és una trencadissa de cap, però s’ha ajustat d’una manera que crec que és la menys dolenta possible.
Esperem que en un parell de setmanes tot quedi encaixat amb la rutina i que passem un curs d’allò més productiu.
La xifra d’escolarització ja passa de 600 nens, nenes i joves. L’escola del Pi s’emporta la gran majoria, amb 420. A l’Encarnació Fonoll, segons les meves dades, són uns 55 i a l’institut, segons m’han comentat, n’hi ha 127. Qui ho havia de dir, anys enrere, que arribaríem a aquestes xifres!
El tema més complicat de resoldre és el del transport escolar. Des de la Generalitat de Catalunya ja fa molts anys que s’ha congelat aquesta partida, la que ells anomenen transport escolar no obligatori.
Cada vegada hem de fer més equilibris per bellugar els/les joves, els nens i les nenes des de Canyamars i Can Massuet al seu centre escolar, aprofitant el mateix autocar que va a l’institut, perquè després pugui anar a buscar els de les escoles de primària, bellugant els horaris d’entrada i sortida a algun centre i, com sempre, gent descontenta perquè no se sent ben atesa, perquè l’autobús no passa prop de casa seva i perquè han de pagar.
Aquesta és una realitat en la qual hi ha d’haver més comprensió que imposició per part dels usuaris, ja que els que estem davant de les administracions ho intentem gestionar de la millor manera, perquè costi a tothom el mínim possible.
Verdaderament és una trencadissa de cap, però s’ha ajustat d’una manera que crec que és la menys dolenta possible.
Esperem que en un parell de setmanes tot quedi encaixat amb la rutina i que passem un curs d’allò més productiu.
16 septiembre 2008
EL TOMB DE L’APLEC DE MUNTANYA DE CANYAMARS
Aquest passat diumenge s’ha fet el 51è l’Aplec de Muntanya de Canyamars, amb un format molt diferent. A més a més, potser el més significatiu ha estat el canvi d’ubicació de l’esdeveniment.
Podríem dir que la ubicació del Pla dels Bolets l’única característica bona que tenia era el seu nom, ja que això de Pla dels Bolets és molt agradable de dir, però ve-t’ho aquí que hem descobert el Pla del Molinot, un espai amb ombra, però no tan humit com l’anterior. Un espai on hem pogut habilitar un estacionament de cotxes sense sol, que queda a continuació de l’indret on es ballen sardanes i lloc de trobada, i una mica més amunt ja tenim l’entrada del Pou de Glaç.
Vull fer esment a les sensacions i comentaris que vaig anar sentint en el decurs del dia. En primer lloc, algú va dir: “Canyamars s’ha obert a la part de dalt, recuperant uns espais que estic convençut que donaran molt de joc a tota l’activitat cultural i de lleure”. Un altre dels comentaris que em va agradar molt va ser el d’una persona que estava preocupada per la continuïtat de l’Aplec de Muntanya de Canyamars i que quan va veure el nou format i la nova ubicació va fer un comentari molt satisfactori dient: “Aquest Aplec ja està totalment recuperat”.
Més comentaris, aquests ja generalitzats de les persones que habitualment assistien al Pla dels Bolets, per aguantar aquest Aplec, i que els va meravellar l’indret i el fet que es fes una arrossada per dinar, certificant que l’any vinent hi vindrien amb colla.
Estic convençut que l’Aplec de Canyamars pot ser dels marcats al calendari per als aficionats a les sardanes, no només com un Aplec més, sinó com l’Aplec de referència per assistir-hi, cosa que comportarà: els restaurants plens, ambient sardanístic en un indret meravellós del magnífic poble de Canyamars, ...
Vull acabar fent un agraïment a l’entitat Sot del Gall, ja que com en tots els actes que organitza el grau de perfecció i de detall van ser notables, gràcies al seu treball, a l’experiència, a l’esforç, a la tenacitat, a la vivència, que fa que tot allò que organitzen tingui èxit i agradi a tothom. A tots vosaltres moltes gràcies!.
Podríem dir que la ubicació del Pla dels Bolets l’única característica bona que tenia era el seu nom, ja que això de Pla dels Bolets és molt agradable de dir, però ve-t’ho aquí que hem descobert el Pla del Molinot, un espai amb ombra, però no tan humit com l’anterior. Un espai on hem pogut habilitar un estacionament de cotxes sense sol, que queda a continuació de l’indret on es ballen sardanes i lloc de trobada, i una mica més amunt ja tenim l’entrada del Pou de Glaç.
Vull fer esment a les sensacions i comentaris que vaig anar sentint en el decurs del dia. En primer lloc, algú va dir: “Canyamars s’ha obert a la part de dalt, recuperant uns espais que estic convençut que donaran molt de joc a tota l’activitat cultural i de lleure”. Un altre dels comentaris que em va agradar molt va ser el d’una persona que estava preocupada per la continuïtat de l’Aplec de Muntanya de Canyamars i que quan va veure el nou format i la nova ubicació va fer un comentari molt satisfactori dient: “Aquest Aplec ja està totalment recuperat”.
Més comentaris, aquests ja generalitzats de les persones que habitualment assistien al Pla dels Bolets, per aguantar aquest Aplec, i que els va meravellar l’indret i el fet que es fes una arrossada per dinar, certificant que l’any vinent hi vindrien amb colla.
Estic convençut que l’Aplec de Canyamars pot ser dels marcats al calendari per als aficionats a les sardanes, no només com un Aplec més, sinó com l’Aplec de referència per assistir-hi, cosa que comportarà: els restaurants plens, ambient sardanístic en un indret meravellós del magnífic poble de Canyamars, ...
Vull acabar fent un agraïment a l’entitat Sot del Gall, ja que com en tots els actes que organitza el grau de perfecció i de detall van ser notables, gràcies al seu treball, a l’experiència, a l’esforç, a la tenacitat, a la vivència, que fa que tot allò que organitzen tingui èxit i agradi a tothom. A tots vosaltres moltes gràcies!.
13 septiembre 2008
L’ACCIÓ DELS POLÍTICS A L’ADMINISTRACIÓ
Arran del meu càrrec supramunicipal tinc molt contacte amb polítics d’altres administracions, principalment d’ajuntaments, i practico molt l’afició d’escoltar i fixar-me com treballen, com plantegen les seves feines, com distribueixen el seu temps i, sobretot, la il•lusió que tenen per la seva feina.
Es veu clarament que un Ajuntament té noves idees, nous projectes i engega noves iniciatives quan els responsables polítics viuen la seva feina amb il•lusió i amb ganes, ja que aquesta inquietud i aquest desviure’s per la feina marca la diferència amb els que s’han instal•lat a la monotonia.
A les administracions hi ha els tècnics, els treballadors i els polítics. Per bons que siguin els tècnics, generalment mai faran aquestes propostes trencadores i diferenciades en benefici de la població. Ells s’han de limitar a fer complir la legislació que regula qualsevol qüestió d’un ajuntament. Són els polítics els que han de donar aquest toc diferencial.
Per tant, dependrà de quina actitud o quina predisposició tinguin els polítics perquè una administració sigui més viva o, per altra banda, sigui més monòtona. Això últim vol dir un conservadorisme poc aconsellable en els temps que vivim.
Es veu clarament que un Ajuntament té noves idees, nous projectes i engega noves iniciatives quan els responsables polítics viuen la seva feina amb il•lusió i amb ganes, ja que aquesta inquietud i aquest desviure’s per la feina marca la diferència amb els que s’han instal•lat a la monotonia.
A les administracions hi ha els tècnics, els treballadors i els polítics. Per bons que siguin els tècnics, generalment mai faran aquestes propostes trencadores i diferenciades en benefici de la població. Ells s’han de limitar a fer complir la legislació que regula qualsevol qüestió d’un ajuntament. Són els polítics els que han de donar aquest toc diferencial.
Per tant, dependrà de quina actitud o quina predisposició tinguin els polítics perquè una administració sigui més viva o, per altra banda, sigui més monòtona. Això últim vol dir un conservadorisme poc aconsellable en els temps que vivim.
09 septiembre 2008
TONADA DE VACANCES - 3
He volgut començar la tornada de vacances parlant dels fets que s’han produït, més importants que afecten a la població aquestes ultimes setmanes, però, també vull explicar les meves vacances.
Penso que han estat les vacances que he treballat més. Per a mi les vacances son fer el que t’agrada quan et vingui de gust. I veig que han estat molt productives ja que aquests primers dies m’ha costat tornar a la rutina de manera normal, però vaja, amb alguns companys i companyes ho hem comentat i no es una excepció el meu cas.
Però tot i això, vull recordar els fets més importants d’aquest mes d’agost. Un dels que he viscut amb plenitud han estat les tres festes majors que tenim al municipi. Dotze dies de festa que han estat de participació i que no han decebut a ningú per la entrega tant d’organitzadors com de veïns del nostre municipi.
Ja va ser un gran èxit el primer acte de la Festa Major de Canyamars que va ser la primera. El grup de musica celta al Pou del Glaç ens va engalipar a tothom i a més hi havia molta gent al pla del Pou. Feia molt de goig, veient les persones gaudint de les cançons i del ball d’aquest grup, portat per la comissió de festes.
Així va passar aquesta festa de Canyamars, el divendres amb la ja tradicional festa al carrer amb molta participació dels veïns i veïnes, el dissabte amb tots el actes que es van fer amb molta gent i el diumenge tancant amb les havaneres, que jo crec que va superar les xifres del millor any que hagués passat.
La de Can Massuet molt diferent de la de Dosrius i de Canyamars, però en la que també la nota més destacada va ser la participació de la gent, meravellant-nos tots de la magnifica pista que varem estrenar,de la qual, fins i tot els que inicialment no els va agradar, hi varen començar a veure les parts positives de la mateixa i ja anaven dient meravelles.
I els últims quatre dies d’agost, la Festa Major de Dosrius. Tres quarts del mateix, bon temps, bona temperatura pels actes i molta participació a tot arreu.
Vull fer un reconeixement a les tres comissions de festa del nostre municipi, que estan en un punt molt dolç de maduresa i experiència que fa que la majoria, de les cosses surtin molt fàcils, però perquè al darrera hi ha gent que porta anys treballant el tema i que sap com enfocar en cada moment el que cal fer.
A tots i totes moltes gracies.
Penso que han estat les vacances que he treballat més. Per a mi les vacances son fer el que t’agrada quan et vingui de gust. I veig que han estat molt productives ja que aquests primers dies m’ha costat tornar a la rutina de manera normal, però vaja, amb alguns companys i companyes ho hem comentat i no es una excepció el meu cas.
Però tot i això, vull recordar els fets més importants d’aquest mes d’agost. Un dels que he viscut amb plenitud han estat les tres festes majors que tenim al municipi. Dotze dies de festa que han estat de participació i que no han decebut a ningú per la entrega tant d’organitzadors com de veïns del nostre municipi.
Ja va ser un gran èxit el primer acte de la Festa Major de Canyamars que va ser la primera. El grup de musica celta al Pou del Glaç ens va engalipar a tothom i a més hi havia molta gent al pla del Pou. Feia molt de goig, veient les persones gaudint de les cançons i del ball d’aquest grup, portat per la comissió de festes.
Així va passar aquesta festa de Canyamars, el divendres amb la ja tradicional festa al carrer amb molta participació dels veïns i veïnes, el dissabte amb tots el actes que es van fer amb molta gent i el diumenge tancant amb les havaneres, que jo crec que va superar les xifres del millor any que hagués passat.
La de Can Massuet molt diferent de la de Dosrius i de Canyamars, però en la que també la nota més destacada va ser la participació de la gent, meravellant-nos tots de la magnifica pista que varem estrenar,de la qual, fins i tot els que inicialment no els va agradar, hi varen començar a veure les parts positives de la mateixa i ja anaven dient meravelles.
I els últims quatre dies d’agost, la Festa Major de Dosrius. Tres quarts del mateix, bon temps, bona temperatura pels actes i molta participació a tot arreu.
Vull fer un reconeixement a les tres comissions de festa del nostre municipi, que estan en un punt molt dolç de maduresa i experiència que fa que la majoria, de les cosses surtin molt fàcils, però perquè al darrera hi ha gent que porta anys treballant el tema i que sap com enfocar en cada moment el que cal fer.
A tots i totes moltes gracies.
05 septiembre 2008
TORNADA DE VACANCES - 2
Més noticies positives per al nostre municipi que han succeït aquestes setmanes, una d’elles es que ja hi ha empresa per fer la construcció de la Depuradora de Can Massuet, en concret, s’ha adjudicat l’obra a la UTE SOCAMEX-ENCOFA. Aquesta empresa va fer una oferta econòmica que faria l’obra per 3.843.185,00 € més IVA, quan el pressupost de base de licitació era de 4.745.844,66 € més IVA.
Una baixa molt considerable, tot i que no era l’empresa que havia fet la baixa més important. Com tothom deu recordarà es van presentar més de 20 constructores o UTES per poder construir aquesta obra.
Ara manca fer l’expropiació dels terrenys d’ocupació. Ja ha sortit publicat i als afectats se’ls ha explicat per escrit que la primera reunió es farà al mes de setembre. Durant tot el dia s’ha anat donant hora als propietaris per fer les primeres actes prèvies. Bona noticia, aquesta.
Una altra bona noticia es que ja ha sortit a exposició púbica el projecte basic de la variant de Dosrius, que es la carretera que ha d’absorbir els cotxes que passen per dins el nucli urbà de Dosrius. Aquesta exposició publica es bàsicament una qüestió mediambiental, perquè el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, entre altres, pugui fer les observacions que cregui convenients abans de redactar el projecte executiu.
Aquesta obra també és una gran noticia, ja que canviaria la fisonomia de Dosrius i faria que els vehicles tinguessin una altra ruta molt més còmoda, molt més segura i amb molt menys impacte per la població del nucli de Dosrius i això ens pot portat també a planificar els carrers centrals del poble.
Una baixa molt considerable, tot i que no era l’empresa que havia fet la baixa més important. Com tothom deu recordarà es van presentar més de 20 constructores o UTES per poder construir aquesta obra.
Ara manca fer l’expropiació dels terrenys d’ocupació. Ja ha sortit publicat i als afectats se’ls ha explicat per escrit que la primera reunió es farà al mes de setembre. Durant tot el dia s’ha anat donant hora als propietaris per fer les primeres actes prèvies. Bona noticia, aquesta.
Una altra bona noticia es que ja ha sortit a exposició púbica el projecte basic de la variant de Dosrius, que es la carretera que ha d’absorbir els cotxes que passen per dins el nucli urbà de Dosrius. Aquesta exposició publica es bàsicament una qüestió mediambiental, perquè el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, entre altres, pugui fer les observacions que cregui convenients abans de redactar el projecte executiu.
Aquesta obra també és una gran noticia, ja que canviaria la fisonomia de Dosrius i faria que els vehicles tinguessin una altra ruta molt més còmoda, molt més segura i amb molt menys impacte per la població del nucli de Dosrius i això ens pot portat també a planificar els carrers centrals del poble.
03 septiembre 2008
TORNADA DE VACANCES - 1
Costa agafar la rutina, però ja hi tornem a ser, a la revisió de papers per posar-te al dia de tot el que ha passat durant aquest mes d’agost. Malgrat que ja n’era conscient dels esdeveniments que es produïen.
Cap agost havia estat tan productiu per l’Ajuntament de Dosrius, i us aniré desgranant totes les coses que s’han bellugat aquestes últimes quatre, cinc o sis setmanes.
La més important: ja s’ha aprovat inicialment el projecte de reparcel•lació de Can Canyamars i a finals d’aquest mes d’agost s’han enviat les notificacions als interessats, més de sis-centes, amb tota la paperassa que comporta.
El resultat de les notificacions, es molt clar, moltes peticions tant de visita com de consulta, tant als polítics com als serveis tècnics, que son els que saben donar les explicacions més ajustades al fet. Un objectiu aquest de la reparcel•lació de Can Canyamars, que portava més de cinc anys buscant-lo i que per fi l’hem pogut portar a terme.
Jo cerc que malgrat que sigui dolorós haver de fer front a la despesa de cada propietari de Can Canyamars, la revalorització del seu terreny o la seva casa es multiplicarà, per tres u quatre, sobre l’aportació que farà cada propietari.
No es una obra elitista, tampoc esta pensada amb material d’allò mes senzill que hi hagi perquè sigui més barata. Jo crec que el projecte d’urbanització contempla una obra digna, que es el que ha de ser, i si jo fos propietari, malgrat em costes una mica més demanaria que es fes el màxim be possible ja que un cop acabades les obres, ho recepcionarà l’Ajuntament i serà aquest qui mantindrà el que s’hagi construït o instal•lat, es a dir, que si es col•loca un fanal d’allò més maco, encara que sigui més car, aquest serà el que quedarà per sempre i l’Ajuntament haurà de mantenir la farola instal•lada. Això és per exemple, com si a una persona li dius “comprat el cotxe que vulguis que jo est pagaré, l’assegurança, els impostos, les reparacions, la benzina..”, es a dir, no tindràs cap més despesa que el valor de compra. Quin cotxe es compraria cadascú?. Evidentment, estic convençut, un de ben digne.
Cap agost havia estat tan productiu per l’Ajuntament de Dosrius, i us aniré desgranant totes les coses que s’han bellugat aquestes últimes quatre, cinc o sis setmanes.
La més important: ja s’ha aprovat inicialment el projecte de reparcel•lació de Can Canyamars i a finals d’aquest mes d’agost s’han enviat les notificacions als interessats, més de sis-centes, amb tota la paperassa que comporta.
El resultat de les notificacions, es molt clar, moltes peticions tant de visita com de consulta, tant als polítics com als serveis tècnics, que son els que saben donar les explicacions més ajustades al fet. Un objectiu aquest de la reparcel•lació de Can Canyamars, que portava més de cinc anys buscant-lo i que per fi l’hem pogut portar a terme.
Jo cerc que malgrat que sigui dolorós haver de fer front a la despesa de cada propietari de Can Canyamars, la revalorització del seu terreny o la seva casa es multiplicarà, per tres u quatre, sobre l’aportació que farà cada propietari.
No es una obra elitista, tampoc esta pensada amb material d’allò mes senzill que hi hagi perquè sigui més barata. Jo crec que el projecte d’urbanització contempla una obra digna, que es el que ha de ser, i si jo fos propietari, malgrat em costes una mica més demanaria que es fes el màxim be possible ja que un cop acabades les obres, ho recepcionarà l’Ajuntament i serà aquest qui mantindrà el que s’hagi construït o instal•lat, es a dir, que si es col•loca un fanal d’allò més maco, encara que sigui més car, aquest serà el que quedarà per sempre i l’Ajuntament haurà de mantenir la farola instal•lada. Això és per exemple, com si a una persona li dius “comprat el cotxe que vulguis que jo est pagaré, l’assegurança, els impostos, les reparacions, la benzina..”, es a dir, no tindràs cap més despesa que el valor de compra. Quin cotxe es compraria cadascú?. Evidentment, estic convençut, un de ben digne.
01 agosto 2008
COMENÇO VACANCES
Durant el mes d’agost intentaré desconnectar del meu diari, ja que noto que tinc necessitat de fer vacances.
M’agrada molt plasmar les meves visions i els meus sentiments en aquest espai, per poder-los compartir amb tothom, però crec que les vacances són saludables i necessàries, i han de servir per donar-te una altra visió i desenganxar-te del que fas rutinàriament durant tot l’any.
A tots i a totes les persones que em seguiu, bon mes d’agost, però si teniu algun comentari a fer, podeu utilitzar aquest mitjà, que sempre estarà obert a les vostres reflexions i comentaris, però, això sí, els anònims els esborro abans d’obrir-los. En canvi, els que van signats, intento respondre’ls.
A tots i a totes, moltes gràcies, vosaltres sou els que doneu raó de ser al meu diari!
M’agrada molt plasmar les meves visions i els meus sentiments en aquest espai, per poder-los compartir amb tothom, però crec que les vacances són saludables i necessàries, i han de servir per donar-te una altra visió i desenganxar-te del que fas rutinàriament durant tot l’any.
A tots i a totes les persones que em seguiu, bon mes d’agost, però si teniu algun comentari a fer, podeu utilitzar aquest mitjà, que sempre estarà obert a les vostres reflexions i comentaris, però, això sí, els anònims els esborro abans d’obrir-los. En canvi, els que van signats, intento respondre’ls.
A tots i a totes, moltes gràcies, vosaltres sou els que doneu raó de ser al meu diari!
EL PRESIDENT MONTILLA
Tots els partits importants de Catalunya ja han celebrat el seu Congrés. Jo vaig estar al del PSC, on vaig participar activament en les diferents ponències. La veritat és que vaig sortir molt satisfet de tota la feina que vàrem fer. Sobretot, del que va demostrar el president Montilla i de com viu els problemes del nostre país.
El president és un home poc expressiu i, anys enrere, aguantar un discurs seu, algunes vegades era somnífer, però s’ha anat adreçant, sigui perquè és un home responsable, sigui que transmet credibilitat, ja que captes que es troba a la centralitat dels problemes més importants del nostre país.
Això t’ho comunica amb les seves explicacions i els seus posicionaments, alhora que el veus contundent, ferm i decidit, envers el camí i la línia que cal agafar.
Estic convençut que traurà el màxim profit possible de la tasca que se li ha encomanat, que és la de dirigir el nostre país.
El president Montilla té visió, dedicació, intel•ligència, persistència, que en política són valors indispensables per defensar els interessos de la col•lectivitat.
Tenim un gran president!
El president és un home poc expressiu i, anys enrere, aguantar un discurs seu, algunes vegades era somnífer, però s’ha anat adreçant, sigui perquè és un home responsable, sigui que transmet credibilitat, ja que captes que es troba a la centralitat dels problemes més importants del nostre país.
Això t’ho comunica amb les seves explicacions i els seus posicionaments, alhora que el veus contundent, ferm i decidit, envers el camí i la línia que cal agafar.
Estic convençut que traurà el màxim profit possible de la tasca que se li ha encomanat, que és la de dirigir el nostre país.
El president Montilla té visió, dedicació, intel•ligència, persistència, que en política són valors indispensables per defensar els interessos de la col•lectivitat.
Tenim un gran president!
30 julio 2008
UN CENTRE UNIVERSITARI POTENT AL MARESME
Ja fa alguns dies que vàrem signar un acord entre l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme, per unificar les dues escoles universitàries que hi ha a Mataró, una que depèn de l’Ajuntament de Mataró i l’altra del Consell Comarcal del Maresme.
Ja fa dies que volia explicar i deixar plasmat per escrit el que jo crec que serà un fet històric al nostre territori, ja que en aquests moments diem que tenim dues escoles universitàries, però, en realitat, donat el nombre d’alumnes, no hi ha un ambient potent de campus universitari, ja que una té 550 alumnes i l’altra 450 alumnes.
Juntes, però, crearan un verdader campus, ja que a l’unir els estudis d’empresarials i turisme, que s’imparteixen a la que depèn del Consell Comarcal, amb els estudis tècnics, que es cursen a la que depèn de l’Ajuntament de Mataró i amb els estudis de recerca, ja que s’ha arribat a un acord amb Cetemsa, perquè estigui en aquest espai, s’haurà creat un centre universitari que serà un referent dins el nostre país.
Estic convençut que en sentirem a parlar molt i estarem orgullosos del pas que s’ha fet, tot i que no ha estat gens fàcil.
Vagi per endavant la felicitació i agraïment a tothom que ha fet possible i ha treballat per la unificació d’aquests dos centres universitaris.
Felicitats a tots!
Ja fa dies que volia explicar i deixar plasmat per escrit el que jo crec que serà un fet històric al nostre territori, ja que en aquests moments diem que tenim dues escoles universitàries, però, en realitat, donat el nombre d’alumnes, no hi ha un ambient potent de campus universitari, ja que una té 550 alumnes i l’altra 450 alumnes.
Juntes, però, crearan un verdader campus, ja que a l’unir els estudis d’empresarials i turisme, que s’imparteixen a la que depèn del Consell Comarcal, amb els estudis tècnics, que es cursen a la que depèn de l’Ajuntament de Mataró i amb els estudis de recerca, ja que s’ha arribat a un acord amb Cetemsa, perquè estigui en aquest espai, s’haurà creat un centre universitari que serà un referent dins el nostre país.
Estic convençut que en sentirem a parlar molt i estarem orgullosos del pas que s’ha fet, tot i que no ha estat gens fàcil.
Vagi per endavant la felicitació i agraïment a tothom que ha fet possible i ha treballat per la unificació d’aquests dos centres universitaris.
Felicitats a tots!
28 julio 2008
QUIN CAP DE SETMANA DE REMOURE EL PASSAT!
Tant dissabte 19 com diumenge 20 d’aquest mes, per als que portem el municipi a dins des de què tenim raó d’ésser, varen ser dos dies en què el que ens vàrem emportar a sota el braç i el que vàrem viure, difícilment ho oblidarem.
El dissabte vàrem celebrar els trenta anys de gegants i els vint-i-cinc de colla gegantera. Durant tot el dia varen haver-hi actes de celebració, però el punt àlgid de la festa va ser al vespre. A les 9 del vespre, els gegants varen sortir del Pla dels Gitanos, varen travessar tot el carrer Mn. Cinto Verdaguer. Cal dir que amb trenta anys de gegants era la primera vegada que els gegants ocupaven aquest carrer. És curiós, perquè en el transcurs d’aquesta cercavila es va reproduir la història dels gegants, ja que vàrem començar poquets, principalment mainada, quan érem a la plaça de ca l’Andreu ja érem colla i a l’arribar al CEIP del Pi ja vàrem ser multitud.
Després de les ballades i la traca final es va fer el sopar, que per cert va ser molt exquisit. Aquestes empreses de càtering cada vegada se superen donant menjar de millor qualitat. Verdaderament, el que va ser una gran sorpresa va ser el DVD que la colla gegantera va regalar a totes les famílies que van participar en aquest acte. Aquest DVD demostra l’evolució de les persones i els espais que tant hem compartit i té un valor per a nosaltres que, amb el temps, anirà guanyant en importància.
El diumenge a la tarda nit, acte de categoria, presentació del número 2 de la revista Duos Rios, posem-li les màximes estrelles que hi puguin haver, cinc: per l’espai, per l’organització, pel contingut de l’acte, tot va anar sumant perquè les persones que vàrem estar a l’hort del Rector tinguéssim un moment inoblidable.
Va ser tot un plaer tornar a veure actuar el Grup de Teatre el Fanalet, en Joan de cal Mosquit, que cada vegada s’assembla més al seu pare, en Pepet de cal Mosquit. I la Roser, la filla de la Lluïsa, i la transformació de la Paquita quan fa teatre. La M. Rosa de la Palma, com sempre, fent un paper extraordinari, i la M. Rosa de can Feliu, que dóna la sensació que sempre va per feina. La cirera, com sempre, la va posar en Josep de can Jubany.
No puc deixar de comentar que ens va caure la llàgrima per dins tornant a sentir “el Gitanet” i les poesies de la Sra. Cati. Com n’hem d’aprendre de la Cati, als seus noranta anys, amb el seu plantejament de vida, mireu el que ens està ensenyant! Cal recordar que els anys que va estar a Dosrius, ja en fa uns quants, la gent del poble no entenia que no mengés carn.
Jo crec que a més de l’alimentació tan curosa que té, el que fa que tingui aquesta vitalitat és el seu plantejament de vida, transmetent bondat, comprensió, il•lusió per a qualsevol cosa, per insignificant que sigui.
Gràcies Lina, gràcies Grup de Teatre el Fanalet i, sobretot, gràcies Neus i M. Àngels, ja que vosaltres sou capaces de treure el potencial de les persones del nostre municipi.
Per molts anys!
El dissabte vàrem celebrar els trenta anys de gegants i els vint-i-cinc de colla gegantera. Durant tot el dia varen haver-hi actes de celebració, però el punt àlgid de la festa va ser al vespre. A les 9 del vespre, els gegants varen sortir del Pla dels Gitanos, varen travessar tot el carrer Mn. Cinto Verdaguer. Cal dir que amb trenta anys de gegants era la primera vegada que els gegants ocupaven aquest carrer. És curiós, perquè en el transcurs d’aquesta cercavila es va reproduir la història dels gegants, ja que vàrem començar poquets, principalment mainada, quan érem a la plaça de ca l’Andreu ja érem colla i a l’arribar al CEIP del Pi ja vàrem ser multitud.
Després de les ballades i la traca final es va fer el sopar, que per cert va ser molt exquisit. Aquestes empreses de càtering cada vegada se superen donant menjar de millor qualitat. Verdaderament, el que va ser una gran sorpresa va ser el DVD que la colla gegantera va regalar a totes les famílies que van participar en aquest acte. Aquest DVD demostra l’evolució de les persones i els espais que tant hem compartit i té un valor per a nosaltres que, amb el temps, anirà guanyant en importància.
El diumenge a la tarda nit, acte de categoria, presentació del número 2 de la revista Duos Rios, posem-li les màximes estrelles que hi puguin haver, cinc: per l’espai, per l’organització, pel contingut de l’acte, tot va anar sumant perquè les persones que vàrem estar a l’hort del Rector tinguéssim un moment inoblidable.
Va ser tot un plaer tornar a veure actuar el Grup de Teatre el Fanalet, en Joan de cal Mosquit, que cada vegada s’assembla més al seu pare, en Pepet de cal Mosquit. I la Roser, la filla de la Lluïsa, i la transformació de la Paquita quan fa teatre. La M. Rosa de la Palma, com sempre, fent un paper extraordinari, i la M. Rosa de can Feliu, que dóna la sensació que sempre va per feina. La cirera, com sempre, la va posar en Josep de can Jubany.
No puc deixar de comentar que ens va caure la llàgrima per dins tornant a sentir “el Gitanet” i les poesies de la Sra. Cati. Com n’hem d’aprendre de la Cati, als seus noranta anys, amb el seu plantejament de vida, mireu el que ens està ensenyant! Cal recordar que els anys que va estar a Dosrius, ja en fa uns quants, la gent del poble no entenia que no mengés carn.
Jo crec que a més de l’alimentació tan curosa que té, el que fa que tingui aquesta vitalitat és el seu plantejament de vida, transmetent bondat, comprensió, il•lusió per a qualsevol cosa, per insignificant que sigui.
Gràcies Lina, gràcies Grup de Teatre el Fanalet i, sobretot, gràcies Neus i M. Àngels, ja que vosaltres sou capaces de treure el potencial de les persones del nostre municipi.
Per molts anys!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
