Malgrat la crisi, una de les àrees que s’ha potenciat al màxim, per a la qual no hi ha hagut retallades pressupostàries, ha estat l’àrea de Serveis Socials.
Tot i que l’Ajuntament ha mimat aquest departament, cal afegir-hi l’empenta de la seva responsable.
Ella ha sabut administrar el recursos que s’han destinat a aquesta àrea, amb una diligència admirable. A més a més, s’ha buscat la vida fora del municipi, anant a altres administracions, per tal d’assolir les màximes aportacions possibles, tant a nivell de serveis com econòmic.
Tot el que explico ho va demostrar no fa massa dies, en una reunió amb veïns. Quan explicava la seva àrea va dir que en algun moment concret té fins a vuit persones treballant-hi. Jo personalment vaig quedar sorprès i quan me les va anar anomenant vaig veure que era veritat.
Actualment, aquesta àrea està situada a la primera planta de l’Ajuntament i tenen dos despatxos, però utilitzen totes les sales i altres despatxos de regidories . La feina que fan és espectacular, amb reunions, visites, entrevistes, ...
Davant la magnitud del treball que fan, s’ha buscat un nou indret per a la seva ubicació. Ja feia temps que cercàvem algun lloc nou. Per fi hem trobat unes oficines que estan davant de l’ajuntament, a la banda oest, d’uns 70 m2, amb diversos despatxos i alguna sala de reunions. Hem arribat a un acord amb el propietari, perquè l’ajuntament llogui aquest espai, amb un contracte d’una durada de sis anys, prorrogable d’any en any i amb dret a compra.
Estic satisfet de les negociacions, de la gestió i, sobretot, de la nova ubicació d’aquesta àrea tan important, que lidera la Toñy, amb tot un grup de grans professionals, que belluguen el tema social del nostre municipi. S’ho mereixen!
28 febrero 2010
24 febrero 2010
TORNEM A PARLAR DE LA CRISI QUE ESTEM VIVINT
Hem comentat extensament que durant els últims trenta anys el nostre país ha fet una evolució espectacular. Cal tenir en compte, però, que alguns d’aquests creixements han estat inflats, amb possibilitats de no poder continuar al mateix ritme.
Al moment en què la ciutadania ha tingut la gran majoria dels productes de primera necessitat, s’ha produït l’efecte que el consum ha disminuït i això ha generat aquesta crisi, entre altres coses. Per altra banda, aquests sectors inflats han petat d’una manera clamorosa.
Ara cal fer un replantejament en tots els aspectes. Es parla de l’allargament de l’edat de treball, a mi personalment no m’agrada, però quan es posa això a sobre la taula vol dir que els números no surten.
No fa massa dies que coneixem que el Govern Central, obligat per complit els objectius europeus, ha de baixar el seu dèficit públic del quasi 12% al 3%, en tres anys.
La primera mesura va ser reduir en 50 mil milions d’euros partides pressupostàries, i això és una quantitat que tindrà uns efectes negatius en les inversions, en llocs de treball, ..., però aquesta és la realitat.
Una altra proposta és l’augment de dos punt de l’IVA, per recaptar més impostos, ja que amb l’actual sistema és impossible poder assolir els objectius europeus.
Sé que això no és popular, però qui es pensi que se sortirà de la crisi de la mateixa manera que s’hi ha entrat, és que viu d’esquena a la realitat.
Em deprimeix doblement quan el Partit Popular culpa d’aquesta crisi, únicament i exclusivament, el president espanyol. Aquesta tàctica, segons el meu punt de vista, és un insult a la ciutadania, ja que mireu la problemàtica que hi ha a Grècia i a tota la Unió Europea.
Aquesta crisi és una crisi global i si el Partit Popular arriba al poder ho arreglarà a base de collar més els treballadors, perquè pocs surtin beneficiats d’aquesta situació que estem vivint.
Al moment en què la ciutadania ha tingut la gran majoria dels productes de primera necessitat, s’ha produït l’efecte que el consum ha disminuït i això ha generat aquesta crisi, entre altres coses. Per altra banda, aquests sectors inflats han petat d’una manera clamorosa.
Ara cal fer un replantejament en tots els aspectes. Es parla de l’allargament de l’edat de treball, a mi personalment no m’agrada, però quan es posa això a sobre la taula vol dir que els números no surten.
No fa massa dies que coneixem que el Govern Central, obligat per complit els objectius europeus, ha de baixar el seu dèficit públic del quasi 12% al 3%, en tres anys.
La primera mesura va ser reduir en 50 mil milions d’euros partides pressupostàries, i això és una quantitat que tindrà uns efectes negatius en les inversions, en llocs de treball, ..., però aquesta és la realitat.
Una altra proposta és l’augment de dos punt de l’IVA, per recaptar més impostos, ja que amb l’actual sistema és impossible poder assolir els objectius europeus.
Sé que això no és popular, però qui es pensi que se sortirà de la crisi de la mateixa manera que s’hi ha entrat, és que viu d’esquena a la realitat.
Em deprimeix doblement quan el Partit Popular culpa d’aquesta crisi, únicament i exclusivament, el president espanyol. Aquesta tàctica, segons el meu punt de vista, és un insult a la ciutadania, ja que mireu la problemàtica que hi ha a Grècia i a tota la Unió Europea.
Aquesta crisi és una crisi global i si el Partit Popular arriba al poder ho arreglarà a base de collar més els treballadors, perquè pocs surtin beneficiats d’aquesta situació que estem vivint.
15 febrero 2010
LES REALITATS ES VAN CONFIRMANT
Dies enrere va sortir als mitjans de comunicació que a la Jonquera un jutge havia donat la raó a uns promotors d’un macro prostíbul, després que l’Ajuntament els hagués denegat la llicència municipal.
Ara ha sortit la notícia que Mataró s’han vist obligats a concedir la llicència d’activitats per a un prostíbul de magnituts, on es construiran 60 habitacions i està en tràmit un altre de 40 habitacions més.
Cada vegada queda més clar que els ajuntaments poca maniobra tenen si en un indret es vol ubicar una empresa o una activitat, que compleix amb la legislació vigent, té els informes favorables adequats i assoleix tots els permisos pertinents.
Una altra cosa és que l’administració local tramiti l’expedient i el porti fins al final del seu tràmit, i si després veu la impossibilitat que l’ activitat es pugui realitzar emeti l’informe negatiu o desfavorable.
En aquests moments en el nostre ajuntament tenim en mans quatre expedients d’activitats en sòl no urbanitzable i hem de ser molt curosos a l’hora de tramitar-los correctament, tant si és una activitat desitjada com si no ho és, ja que si és desitjada i es fa algun pas en fals pot ser motiu de recurs per part de persones que no vegin amb bons ulls aquesta activitat o viceversa.
Tinc la intuïció que una d’aquestes activitats que l’Ajuntament ha dit que no la considera d’interès públic acabarà als tribunals, però la veritat és que l’expedient és immaculat i la confiança que ens donin la raó és bastant gran.
Ara ha sortit la notícia que Mataró s’han vist obligats a concedir la llicència d’activitats per a un prostíbul de magnituts, on es construiran 60 habitacions i està en tràmit un altre de 40 habitacions més.
Cada vegada queda més clar que els ajuntaments poca maniobra tenen si en un indret es vol ubicar una empresa o una activitat, que compleix amb la legislació vigent, té els informes favorables adequats i assoleix tots els permisos pertinents.
Una altra cosa és que l’administració local tramiti l’expedient i el porti fins al final del seu tràmit, i si després veu la impossibilitat que l’ activitat es pugui realitzar emeti l’informe negatiu o desfavorable.
En aquests moments en el nostre ajuntament tenim en mans quatre expedients d’activitats en sòl no urbanitzable i hem de ser molt curosos a l’hora de tramitar-los correctament, tant si és una activitat desitjada com si no ho és, ja que si és desitjada i es fa algun pas en fals pot ser motiu de recurs per part de persones que no vegin amb bons ulls aquesta activitat o viceversa.
Tinc la intuïció que una d’aquestes activitats que l’Ajuntament ha dit que no la considera d’interès públic acabarà als tribunals, però la veritat és que l’expedient és immaculat i la confiança que ens donin la raó és bastant gran.
11 febrero 2010
L’ENVEJA DE MOLTS AJUNTAMENTS
Dimarts passat, a les 7 de la tarda, tenia reunió de la Comissió Permanent del Consell Comarcal del Maresme.
En principi havia de ser curta i la veritat és que va ser així. Jo tenia apuntat que havia de sortir, com a màxim, a 2/4 de 8 de Mataró, ja que a les 8 teníem Ple a l’Ajuntament de Dosrius, en el qual es presentava el pressupost per al 2010.
En un moment de la reunió al Consell, vaig comentar que havíem de fer-ne via, perquè tenia el Ple del pressupost a Dosrius. Hi havia tres o quatre càrrecs electes d’altres ajuntaments, que van tenir molta enveja que poguéssim portar al Ple el pressupost, ja que la situació econòmica dels seus ajuntaments feia molt difícil poder tancar els números.
També els vaig explicar la situació en què estava l’Ajuntament de Dosrius, amb un endeutament del 50% dels ingressos corrents, quan fins ara la Generalitat permetia un endeutament del 110%, tot i que davant de la situació econòmica dels ajuntaments l’ha hagut d’augmentar fins al 125%.
Quan expliques aquests números, molts pregunten com s’ha fet aquesta gestió i com ha estat possible, ja que coneixen que el municipi de Dosrius ha fet grans inversions, amb l’adquisició de terrenys com: la Zona de can Batlle, l’Escorxador i el Pou del Glaç.
També saben que al setembre passat es va obrir una escola bressol municipal, amb tot el que això representa. A més de dos pavellons totalment reformats i la pista esportiva de can Massuet del Far.
Tot això són inversions de molts cents de milers d’euros, però la tranquil·litat d’un govern amb majoria i experiència fa que les coses es puguin fer ordenades i seguint una línia de treball molt clara, constant i en una mateixa direcció.
En moments de crisi això és vital, per aquest motiu podem tenir aquests números al nostre pressupost.
En principi havia de ser curta i la veritat és que va ser així. Jo tenia apuntat que havia de sortir, com a màxim, a 2/4 de 8 de Mataró, ja que a les 8 teníem Ple a l’Ajuntament de Dosrius, en el qual es presentava el pressupost per al 2010.
En un moment de la reunió al Consell, vaig comentar que havíem de fer-ne via, perquè tenia el Ple del pressupost a Dosrius. Hi havia tres o quatre càrrecs electes d’altres ajuntaments, que van tenir molta enveja que poguéssim portar al Ple el pressupost, ja que la situació econòmica dels seus ajuntaments feia molt difícil poder tancar els números.
També els vaig explicar la situació en què estava l’Ajuntament de Dosrius, amb un endeutament del 50% dels ingressos corrents, quan fins ara la Generalitat permetia un endeutament del 110%, tot i que davant de la situació econòmica dels ajuntaments l’ha hagut d’augmentar fins al 125%.
Quan expliques aquests números, molts pregunten com s’ha fet aquesta gestió i com ha estat possible, ja que coneixen que el municipi de Dosrius ha fet grans inversions, amb l’adquisició de terrenys com: la Zona de can Batlle, l’Escorxador i el Pou del Glaç.
També saben que al setembre passat es va obrir una escola bressol municipal, amb tot el que això representa. A més de dos pavellons totalment reformats i la pista esportiva de can Massuet del Far.
Tot això són inversions de molts cents de milers d’euros, però la tranquil·litat d’un govern amb majoria i experiència fa que les coses es puguin fer ordenades i seguint una línia de treball molt clara, constant i en una mateixa direcció.
En moments de crisi això és vital, per aquest motiu podem tenir aquests números al nostre pressupost.
05 febrero 2010
LA MARXETA A CANYAMARS
Amb gran satisfacció he rebut la notícia que l’Agrupació Científica Excursionista de Mataró ha decidit que l’edició de la Marxeta d’enguany, prevista per al diumenge 21 de novembre, comenci i acabi a Canyamars. L’arribada serà al Pou de Glaç.
Recordo que l’edició de l’any 2003 va sortir de la plaça de l’Ajuntament de Dosrius, fent els 18 – 20 Kms. habituals, i acabant davant de l’Ajuntament, amb una festeta amb vermut i molt bon rotllo per part dels participants, que són un nombre considerable.
M’agrada que surtin de Canyamars, perquè sempre he explicat que tenim tres nuclis de població, on hi viuen persones amb unes característiques diferents. Això ho hem de potenciar, perquè és riquesa.
Potenciar-ho no només es portar-hi festes i fer les típiques de cada nucli, també és treballar per tenir equipaments i serveis de tota mena. Per això és molt important poder assolir, algun dia, que Canyamars tingui la seva escola de primària, tal com estem defensant actualment que can Massuet tingui la seva.
Això vol dir vida, vol dir possibilitats de comerç, vol dir diversitat de serveis, i aquests nuclis de població amb una identitat tan potent els hem de potenciar en aquesta línia.
Recordo que l’edició de l’any 2003 va sortir de la plaça de l’Ajuntament de Dosrius, fent els 18 – 20 Kms. habituals, i acabant davant de l’Ajuntament, amb una festeta amb vermut i molt bon rotllo per part dels participants, que són un nombre considerable.
M’agrada que surtin de Canyamars, perquè sempre he explicat que tenim tres nuclis de població, on hi viuen persones amb unes característiques diferents. Això ho hem de potenciar, perquè és riquesa.
Potenciar-ho no només es portar-hi festes i fer les típiques de cada nucli, també és treballar per tenir equipaments i serveis de tota mena. Per això és molt important poder assolir, algun dia, que Canyamars tingui la seva escola de primària, tal com estem defensant actualment que can Massuet tingui la seva.
Això vol dir vida, vol dir possibilitats de comerç, vol dir diversitat de serveis, i aquests nuclis de població amb una identitat tan potent els hem de potenciar en aquesta línia.
03 febrero 2010
LA REALITAT EN ELS PARTITS POLÍTICS ES VISUALITZA
S’ està visualitzant una realitat que els que ens dediquem a la política patim i veiem constantment.
Em refereixo a la situació en què es troba aquest nou partit creat pel Sr. Joan Carretero, que es diu Reagrupament. Tot va bé mentre es busca un objectiu molt genèric per decidir que s’entra a la política, que pot ser: Que es poden fer les coses diferents, que cal fer coses, que els que hi ha no serveixen, ..., i així podríem anar esmentant plantejaments que uneixen persones que en el fons són molt diferents, però que aquestes generalitzacions fa que estiguin juntes.
En el moment en què es comença a parlar de com es faran les coses i quin tipus de coses es faran, per plantejar un projecte, és quan s’inicien les grans diferències.
Segons he pogut llegir, en el cas de Reagrupament els problemes comencen amb la manera com s’estructura la representació del partit a les circumscripcions electorals. Segons diuen uns, en els acord constitucionals estava clar, però quan hi ha persones amb criteri potent, com és el cas d’en Joan Carretero, costa encaixar les opinions diferents. Aquesta és una característica de líders que a vegades inicien projectes engrescadors, però que altres vegades els trenquen si els acords no els són grats.
També cal veure l’estructura de funcionament dels partits, que en el cas de Reagrupament és assembleària. Això fa que encara sigui més difícil poder encaixar persones que volen controlar l’entorn en què es belluguen, ja que mai se sap per on pot sortir la decisió d’una assemblea.
Tot és molt complex, però apassionant de seguir, ja que aquests encaixos no són fàcils, però per a qui els inicia són reptes que poden donar molt de joc a la vida política.
Em refereixo a la situació en què es troba aquest nou partit creat pel Sr. Joan Carretero, que es diu Reagrupament. Tot va bé mentre es busca un objectiu molt genèric per decidir que s’entra a la política, que pot ser: Que es poden fer les coses diferents, que cal fer coses, que els que hi ha no serveixen, ..., i així podríem anar esmentant plantejaments que uneixen persones que en el fons són molt diferents, però que aquestes generalitzacions fa que estiguin juntes.
En el moment en què es comença a parlar de com es faran les coses i quin tipus de coses es faran, per plantejar un projecte, és quan s’inicien les grans diferències.
Segons he pogut llegir, en el cas de Reagrupament els problemes comencen amb la manera com s’estructura la representació del partit a les circumscripcions electorals. Segons diuen uns, en els acord constitucionals estava clar, però quan hi ha persones amb criteri potent, com és el cas d’en Joan Carretero, costa encaixar les opinions diferents. Aquesta és una característica de líders que a vegades inicien projectes engrescadors, però que altres vegades els trenquen si els acords no els són grats.
També cal veure l’estructura de funcionament dels partits, que en el cas de Reagrupament és assembleària. Això fa que encara sigui més difícil poder encaixar persones que volen controlar l’entorn en què es belluguen, ja que mai se sap per on pot sortir la decisió d’una assemblea.
Tot és molt complex, però apassionant de seguir, ja que aquests encaixos no són fàcils, però per a qui els inicia són reptes que poden donar molt de joc a la vida política.
30 enero 2010
PER FI HA SORTIT A LA LLUM PÚBLICA EL RESUM DE LA COMISSIÓ DE LES ESCÒRIES
S’està repartint el fulletó que resumeix el que es va tractar a la Comissió creada per l’Ajuntament de Dosrius, per aprofundir en el tema de les escòries.
Una comissió que l’equip de govern, de manera extraordinària, va tenir la voluntat de constituir. En aquest moment no conec cap municipi que hagi creat alguna comissió d’aquestes característiques.
La veritat és que les conclusions i la informació que dóna aquest fulletó ens ha de servir molt per saber què són les escòries i quina cura cal tenir, en el supòsit que s’instal•lin al nostre municipi.
En primer lloc, vull fer un agraïment molt especial a la tasca realitzada per l’Escola de Natura del Corredor, liderada per en Joan Manel Riera.
Malgrat les dificultats plantejades per les persones amb una opinió totalitària, en Joan Manel ha mantingut en tot moment una professionalitat i un respecte envers la diversitat. Crec que cal aprendre de la seva manera de tractar, d’entendre la diferència i, sobretot, de conviure amb ella i de saber estar en to constructiu en moments complicats. És a dir, en Joan Manel és un referent d’una actitud de bona convivència i visió positiva, en tots els aspectes.
Al mateix temps, també vull fer un agraïment a totes les persones que van participar en aquesta comissió, per les seves aportacions i els seus suggeriments, hagin estat en una línia o en una altra, perquè la diferència és riquesa i és aquesta la que activa i dinamitza la societat.
Ara es posarà a exposició pública el projecte, procés obligatori d’un expedient que està molt reglat, amb la finalitat que tothom que vulgui tingui l’oportunitat d’expressar la seva opinió.
Aquest treball l’enviarem a l’Agència Catalana de Residus, ja que estic convençut que els servirà en la seva tasca del dia a dia, fruit de les competències d’aquest Departament.
Una comissió que l’equip de govern, de manera extraordinària, va tenir la voluntat de constituir. En aquest moment no conec cap municipi que hagi creat alguna comissió d’aquestes característiques.
La veritat és que les conclusions i la informació que dóna aquest fulletó ens ha de servir molt per saber què són les escòries i quina cura cal tenir, en el supòsit que s’instal•lin al nostre municipi.
En primer lloc, vull fer un agraïment molt especial a la tasca realitzada per l’Escola de Natura del Corredor, liderada per en Joan Manel Riera.
Malgrat les dificultats plantejades per les persones amb una opinió totalitària, en Joan Manel ha mantingut en tot moment una professionalitat i un respecte envers la diversitat. Crec que cal aprendre de la seva manera de tractar, d’entendre la diferència i, sobretot, de conviure amb ella i de saber estar en to constructiu en moments complicats. És a dir, en Joan Manel és un referent d’una actitud de bona convivència i visió positiva, en tots els aspectes.
Al mateix temps, també vull fer un agraïment a totes les persones que van participar en aquesta comissió, per les seves aportacions i els seus suggeriments, hagin estat en una línia o en una altra, perquè la diferència és riquesa i és aquesta la que activa i dinamitza la societat.
Ara es posarà a exposició pública el projecte, procés obligatori d’un expedient que està molt reglat, amb la finalitat que tothom que vulgui tingui l’oportunitat d’expressar la seva opinió.
Aquest treball l’enviarem a l’Agència Catalana de Residus, ja que estic convençut que els servirà en la seva tasca del dia a dia, fruit de les competències d’aquest Departament.
28 enero 2010
QUAN LES BONES NOTÍCIES NO PORTEN MERDER AL DARRERE
Ja feia dies que volia transmetre la meva reflexió envers grans notícies que van aparèixer al nostre país, en els darrers dies del 2009, que han tingut un ressò mínim per part dels mitjans de comunicació i de la població en general.
Les notícies són el traspàs de rodalies a la Generalitat i que el Maresme deixi de tenir el títol d’una carretera com la Nacional II.
En el cas de rodalies, quants i quants diaris s’havien omplert quan hi havia dificultat amb els retards de trens, problemes de catenària, problemes fruit de les obres de l’AVE, ... i sempre es deia el mateix, si la Generalitat ho gestionés aniríem molt millor i això portem anys i anys dient-ho. Les negociacions d’aquest traspàs han estat molt complicades i en el moment que es dóna la notícia, s’anuncia sense pena ni glòria. Ningú fa cap festa, ningú aplaudeix i ningú es satisfà. Fins i tot, algú, volent posar aigua al vi, ho va criticar.
En el cas de treure la Nacional II de la comarca, és la millor notícia que s’ha donat al Maresme en els darrers anys, per tal de reordenar la nostra comarca i també ha estat notícia d’un sol diari, dubtant, en algun cas, de la capacitat dels polítics per millorar la mobilitat.
Jo tinc molta confiança, perquè s’hi ha treballat molt. Està tot molt ben planificat per poder actuar en els propers anys, per millorar d’una manera significativa els aspectes de la mobilitat al Maresme.
Les notícies són el traspàs de rodalies a la Generalitat i que el Maresme deixi de tenir el títol d’una carretera com la Nacional II.
En el cas de rodalies, quants i quants diaris s’havien omplert quan hi havia dificultat amb els retards de trens, problemes de catenària, problemes fruit de les obres de l’AVE, ... i sempre es deia el mateix, si la Generalitat ho gestionés aniríem molt millor i això portem anys i anys dient-ho. Les negociacions d’aquest traspàs han estat molt complicades i en el moment que es dóna la notícia, s’anuncia sense pena ni glòria. Ningú fa cap festa, ningú aplaudeix i ningú es satisfà. Fins i tot, algú, volent posar aigua al vi, ho va criticar.
En el cas de treure la Nacional II de la comarca, és la millor notícia que s’ha donat al Maresme en els darrers anys, per tal de reordenar la nostra comarca i també ha estat notícia d’un sol diari, dubtant, en algun cas, de la capacitat dels polítics per millorar la mobilitat.
Jo tinc molta confiança, perquè s’hi ha treballat molt. Està tot molt ben planificat per poder actuar en els propers anys, per millorar d’una manera significativa els aspectes de la mobilitat al Maresme.
22 enero 2010
ES PASSEN UNA MICA.
Ja fa massa dies que dura tota la polèmica sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan que, malauradament, va provocar cinc víctimes mortals i un ferit greu.
No pot ser que els grups parlamentaris de l’oposició s’escarnissin de la manera que fan, intentant treure renda política d’una situació desgraciada. Estic convençut que els professionals que estan preparats per intervenir en els incendis forestals, també ho veuen de la mateixa manera.
L’accident mortal va tenir lloc per un cúmul de circumstàncies, a banda de si va ser provocat o va ser fruit de la caiguda d’un llamp, però ara cal buscar la millora dels mecanismes de control, de prevenció, de vigilància, de coordinació, sempre es pot fer un pas més en aquesta línia, però demanar dimissions de consellers, fruit de la desgràcia, és d’un oportunisme que delata que no es té alternativa, que no s’ajuda a caminar per millorar, que es busquen defectes allà on no n’hi ha, per treure rèdits polítics.
En definitiva, moltes vegades penso que la democràcia en aquest país encara ha de fer un pas més, perquè en moments delicats, de circumstàncies adverses, tothom pugui remar en la mateixa direcció, tant si s’està en una banda com a l’altra.
No pot ser que els grups parlamentaris de l’oposició s’escarnissin de la manera que fan, intentant treure renda política d’una situació desgraciada. Estic convençut que els professionals que estan preparats per intervenir en els incendis forestals, també ho veuen de la mateixa manera.
L’accident mortal va tenir lloc per un cúmul de circumstàncies, a banda de si va ser provocat o va ser fruit de la caiguda d’un llamp, però ara cal buscar la millora dels mecanismes de control, de prevenció, de vigilància, de coordinació, sempre es pot fer un pas més en aquesta línia, però demanar dimissions de consellers, fruit de la desgràcia, és d’un oportunisme que delata que no es té alternativa, que no s’ajuda a caminar per millorar, que es busquen defectes allà on no n’hi ha, per treure rèdits polítics.
En definitiva, moltes vegades penso que la democràcia en aquest país encara ha de fer un pas més, perquè en moments delicats, de circumstàncies adverses, tothom pugui remar en la mateixa direcció, tant si s’està en una banda com a l’altra.
11 enero 2010
QUAN US TROBEU AMB ELL: FELICITEU-LO
Doncs sí, hem de felicitar al Carles Uris, pare, de Canyamars, ja que després de molts mesos i anys, ha aconseguit reconstruir un cotxe molt antic, de 1914. Una peça única a l’Estat Espanyol, un Dodge Brothers, amb matricula B-11806.
Fa molt de temps que hem deia que quan tingués el vehicle reconstruït me l’ensenyaria i, un dia que varem coincidir, me’l va ensenyar tot orgullós.
Desitjo que puguem veure aquest cotxe circular per la carretera i que en Carles ens pugui explicar els detalls de la reconstrucció. Ha fet servir peces úniques i originals que li han costat molta suor poder-les aconseguir, i sobretot, més que poder-les aconseguir, fer la reconstrucció per realitzar aquella peça de ceràmica, de plata (és un vehicle que en porta molta), aquella carrosseria de fusta i xapada al seu exterior, aquells raids de la roda de fusta, rodes especials originals amb la franja blanca, també té els taps del radiador o d’altres indrets amb la insígnia original de fàbrica.
En Carles explica feliç que va ser un comprimís que ell li va fer al seu pare abans de morir, i està molt orgullós que els seus fills i, fins i tot la seva neta s’ha fet amb aquest vehicle, però ell entén que és un patrimoni del municipi i ho explica d’aquesta manera: el Pou del Glaç de Canyamars és peça única i és de tots, aquest cotxe també, la seva reconstrucció ha estat pensada perquè sigui un orgull per a tothom el tenir una peça única i, per tant, la lluirem com a tal.
No puc més que dir: gràcies Carles!! I quan el veieu pel carrer, si us plau, feliciteu-lo i demaneu-li que us expliqui alguna anècdota de la seva reconstrucció ja que la seva narració és tant apassionada que et fa endinsar-te amb ell.
Un orgull més a Canyamars.
Fa molt de temps que hem deia que quan tingués el vehicle reconstruït me l’ensenyaria i, un dia que varem coincidir, me’l va ensenyar tot orgullós.
Desitjo que puguem veure aquest cotxe circular per la carretera i que en Carles ens pugui explicar els detalls de la reconstrucció. Ha fet servir peces úniques i originals que li han costat molta suor poder-les aconseguir, i sobretot, més que poder-les aconseguir, fer la reconstrucció per realitzar aquella peça de ceràmica, de plata (és un vehicle que en porta molta), aquella carrosseria de fusta i xapada al seu exterior, aquells raids de la roda de fusta, rodes especials originals amb la franja blanca, també té els taps del radiador o d’altres indrets amb la insígnia original de fàbrica.
En Carles explica feliç que va ser un comprimís que ell li va fer al seu pare abans de morir, i està molt orgullós que els seus fills i, fins i tot la seva neta s’ha fet amb aquest vehicle, però ell entén que és un patrimoni del municipi i ho explica d’aquesta manera: el Pou del Glaç de Canyamars és peça única i és de tots, aquest cotxe també, la seva reconstrucció ha estat pensada perquè sigui un orgull per a tothom el tenir una peça única i, per tant, la lluirem com a tal.
No puc més que dir: gràcies Carles!! I quan el veieu pel carrer, si us plau, feliciteu-lo i demaneu-li que us expliqui alguna anècdota de la seva reconstrucció ja que la seva narració és tant apassionada que et fa endinsar-te amb ell.
Un orgull més a Canyamars.
08 enero 2010
SOBRE LES CAVALCADES DE REIS
Com sempre, la vigília de Reis hi ha una moguda de les grosses, per organitzar la cavalcada. Ja fa molts anys que es va fer un projecte comú per als tres nuclis de població i la veritat és que ha donat un resultat extraordinari.
Enguany s’ha treballat dins la mateixa línia, la de fer una cavalcada conjunta, amb les mateixes carrosses, però amb tres reis diferenciats per a cada nucli de població.
És una festa molt complexa degut a què tot cal organitzar-ho molt coordinat, ja que a les 6 es preveu que la cavalcada surti de can Massuet, per arribar a les 7 a Dosrius i a les 8 a Canyamars.
Cada any ha sortit bastant bé, potser s’ha arribat un quart o vint minuts tard a Canyamars, però és un retard raonable, degut a tota la moguda.
Enguany estàvem molt pendents del temps. El dilluns quatre ens vàrem posar en contacte amb els Serveis Territorials de Meteorologia. Segons els mapes de dilluns al matí s’aconsellava que es preparés a un lloc per protegir-se de la pluja. Ho tenim bé, ja que cada nucli té el seu pavelló o pista coberta. Vàrem ser reticents a les previsions meteorològiques i vàrem acordar que a les 4 de tarda del dia 5 decidiríem si sortien les carrosses o no. A ¼ de 5 es decideix que les carrosses que estaven a Canyamars surtin en direcció can Massuet del Far. A 2/4 de 5 fa un ruixat molt fort i es decideix recular, ja que es va valorar que plovent era molt perillós fer una cavalcada que dura tres hores i mitja o quatre, amb tots els seus components, majoritàriament joves, amb tots els elements elèctrics de generadors que porta cada carrossa i el perill que representen els carrers molls i el descontrol dels infants al voltant de les carrosses. Evidentment, la cavalcada hagués estat molt més lluïda, però davant dels esdeveniments climàtics es va prendre la decisió final.
En el cas de can Massuet considero que es va fer una rebuda de reis i una trobada molt digna, a la pista esportiva. Hi havia molta gent, no havia vist mai tanta participació en un acte com en el d’aquesta cavalcada.
A Dosrius, com sempre, es va fer al pavelló i els reis van escoltar a cada nen i nena que va voler pujar a la falda.
La sorpresa va ser a Canyamars, els organitzadors varen preveure tots els detalls i, fins i tot, van assajar l’arribada dels reis al pavelló. També hi havia molta gent, un pavelló que feia goig veure’l. Al final es va acabar amb una festa molt digna. Fins i tot, molts pares i mares varen aplaudir el nou indret per a la trobada de reis, ja que fins ara es feia a la plaça de l’església, que es podia gaudir molt poc d’aquell moment, ja que la gent, un cop havia saludat el reis, marxava del fred que hi feia. En canvi, al pavelló, amb una temperatura molt saludable, els nens i les nenes jugaven per terra amb les joguines, els pares i les mares a peu dret comentaven qualsevol tema i fins l’últim moment va haver-hi una quantitat de gent digna per plantejar-se que l’arribada dels reis a Canyamars, potser caldrà fer-la al pavelló. Que els organitzadors ho valorin.
Vull fer un reconeixement i agraïment molt especial a totes les persones de Dosrius, Canyamars i El Far que van participar perquè la Cavalcada de Reis fos molt lluïda, però en el cas de can Massuet vull fer un agraïment especial a la Colla del Pilón i a l’Associació de Veïns que s’han lluït mobilitzant tot el seu personal i fent colles amb carrosses monogràfiques, així com també a l’artista Luz del Mar, que va tornar a treure tot el seu enginy per decorar camions i guarnir personal, és a dir, que serà digne de valorar i esperar la Cavalcada de Reis del 2011, que esperem que es pugui fer amb totes les carrosses circulant pels tres nuclis de població.
Enguany s’ha treballat dins la mateixa línia, la de fer una cavalcada conjunta, amb les mateixes carrosses, però amb tres reis diferenciats per a cada nucli de població.
És una festa molt complexa degut a què tot cal organitzar-ho molt coordinat, ja que a les 6 es preveu que la cavalcada surti de can Massuet, per arribar a les 7 a Dosrius i a les 8 a Canyamars.
Cada any ha sortit bastant bé, potser s’ha arribat un quart o vint minuts tard a Canyamars, però és un retard raonable, degut a tota la moguda.
Enguany estàvem molt pendents del temps. El dilluns quatre ens vàrem posar en contacte amb els Serveis Territorials de Meteorologia. Segons els mapes de dilluns al matí s’aconsellava que es preparés a un lloc per protegir-se de la pluja. Ho tenim bé, ja que cada nucli té el seu pavelló o pista coberta. Vàrem ser reticents a les previsions meteorològiques i vàrem acordar que a les 4 de tarda del dia 5 decidiríem si sortien les carrosses o no. A ¼ de 5 es decideix que les carrosses que estaven a Canyamars surtin en direcció can Massuet del Far. A 2/4 de 5 fa un ruixat molt fort i es decideix recular, ja que es va valorar que plovent era molt perillós fer una cavalcada que dura tres hores i mitja o quatre, amb tots els seus components, majoritàriament joves, amb tots els elements elèctrics de generadors que porta cada carrossa i el perill que representen els carrers molls i el descontrol dels infants al voltant de les carrosses. Evidentment, la cavalcada hagués estat molt més lluïda, però davant dels esdeveniments climàtics es va prendre la decisió final.
En el cas de can Massuet considero que es va fer una rebuda de reis i una trobada molt digna, a la pista esportiva. Hi havia molta gent, no havia vist mai tanta participació en un acte com en el d’aquesta cavalcada.
A Dosrius, com sempre, es va fer al pavelló i els reis van escoltar a cada nen i nena que va voler pujar a la falda.
La sorpresa va ser a Canyamars, els organitzadors varen preveure tots els detalls i, fins i tot, van assajar l’arribada dels reis al pavelló. També hi havia molta gent, un pavelló que feia goig veure’l. Al final es va acabar amb una festa molt digna. Fins i tot, molts pares i mares varen aplaudir el nou indret per a la trobada de reis, ja que fins ara es feia a la plaça de l’església, que es podia gaudir molt poc d’aquell moment, ja que la gent, un cop havia saludat el reis, marxava del fred que hi feia. En canvi, al pavelló, amb una temperatura molt saludable, els nens i les nenes jugaven per terra amb les joguines, els pares i les mares a peu dret comentaven qualsevol tema i fins l’últim moment va haver-hi una quantitat de gent digna per plantejar-se que l’arribada dels reis a Canyamars, potser caldrà fer-la al pavelló. Que els organitzadors ho valorin.
Vull fer un reconeixement i agraïment molt especial a totes les persones de Dosrius, Canyamars i El Far que van participar perquè la Cavalcada de Reis fos molt lluïda, però en el cas de can Massuet vull fer un agraïment especial a la Colla del Pilón i a l’Associació de Veïns que s’han lluït mobilitzant tot el seu personal i fent colles amb carrosses monogràfiques, així com també a l’artista Luz del Mar, que va tornar a treure tot el seu enginy per decorar camions i guarnir personal, és a dir, que serà digne de valorar i esperar la Cavalcada de Reis del 2011, que esperem que es pugui fer amb totes les carrosses circulant pels tres nuclis de població.
28 diciembre 2009
TENIM UN NOU PARTIT POLÍTIC AL NOSTRE MUNICIPI
Ja s’ha presentat oficialment a l’Ajuntament un nou partit polític anomenat “Plataforma Alternativa Ciutadana de Dosrius”. És una bona notícia que persones del municipi s’ajuntin per fer política, per presentar-se a les properes eleccions.
Es tracta de persones que ja estan dins de col·lectius i entitats i que volen fer el pas de gestionar l’Ajuntament.
Llàstima que aquestes persones, segons el meu parer, vagin dins d’un partit independent, ja que l’experiència em diu que per assolir inversió externa d’altres administracions has d’estar-hi ficat en el mon de la política i saber quins són els mecanismes i les tecles que has de tocar, encara més en aquestes èpoques de crisi i pressupostos molt ajustats. Aconseguir que inverteixin en el teu municipi no és una feina fàcil. Si a més a més, no ets de cap partit que pugui tenir referències a les administracions superiors, el tema encara és molt més costós.
Faig aquesta reflexió, ja que a mi m’hagués agradat, com a veí del municipi, que aquestes persones que s’han volgut introduir en el món de la política ho haguessin fet en partits estables, ja sigui Convergència i Unió, Progrés Municipal, aquest vinculat a Iniciativa, o Esquerra Republicana, ja que aquest plantejament de no voler dependre de ningú, l’entenc com un greuge per als interessos municipals, atenent que les grans inversions vénen de fora i que dels recursos dels veïns i veïnes del municipi poca inversió es pot fer, ja que s’ajusten a les despeses fixes que es tenen cada any.
Tot i això, benvinguts. Estic a la seva disposició en tot el que els pugui ajudar.
Es tracta de persones que ja estan dins de col·lectius i entitats i que volen fer el pas de gestionar l’Ajuntament.
Llàstima que aquestes persones, segons el meu parer, vagin dins d’un partit independent, ja que l’experiència em diu que per assolir inversió externa d’altres administracions has d’estar-hi ficat en el mon de la política i saber quins són els mecanismes i les tecles que has de tocar, encara més en aquestes èpoques de crisi i pressupostos molt ajustats. Aconseguir que inverteixin en el teu municipi no és una feina fàcil. Si a més a més, no ets de cap partit que pugui tenir referències a les administracions superiors, el tema encara és molt més costós.
Faig aquesta reflexió, ja que a mi m’hagués agradat, com a veí del municipi, que aquestes persones que s’han volgut introduir en el món de la política ho haguessin fet en partits estables, ja sigui Convergència i Unió, Progrés Municipal, aquest vinculat a Iniciativa, o Esquerra Republicana, ja que aquest plantejament de no voler dependre de ningú, l’entenc com un greuge per als interessos municipals, atenent que les grans inversions vénen de fora i que dels recursos dels veïns i veïnes del municipi poca inversió es pot fer, ja que s’ajusten a les despeses fixes que es tenen cada any.
Tot i això, benvinguts. Estic a la seva disposició en tot el que els pugui ajudar.
24 diciembre 2009
BON NADAL I UN MILLOR ANY 2010
A tots els que seguiu el bloc un desitjo molt bones festes i que el 2010 sigui un any d’il·lusió, de ganes de continuar fent allò que ens agrada i, sobretot, que puguem complir els objectius que ens hem marcat.
Moltes gràcies pel vostre seguiment, ja que em motiva i m’esperona a continuar transmetent sentiments, comentaris i experiències del meu dia a dia.
Moltes gràcies pel vostre seguiment, ja que em motiva i m’esperona a continuar transmetent sentiments, comentaris i experiències del meu dia a dia.
22 diciembre 2009
SATISFACCIÓ PELS AJUTS PER A CAN CANYAMARS
Ja ha sortit publicada la resolució de la primera línia d’ajuts a les urbanitzacions amb dèficits urbanístics. En el cas del nostre municipi hem sortit molt ben parats ja que ens han concedit una subvenció per acabar el tema administratiu de can Canyamars. Havíem demanat 212.482,- euros i ens els han concedit tots.
Aquests diners serviran perquè sigui menor la despesa que pot ocasionar tot el tràmit administratiu als propietaris de can Canyamars.
Aquests diners serviran per ajudarà a pagar una part de la redacció del segon projecte de reparcel•lació, així com també la inscripció al Registre de la Propietat, un cop el projecte s’hagi aprovat definitivament, que s’ha calculat que puja uns 70.000,-- euros.
Estic convençut que aquesta subvenció ha estat concedida gràcies a la persistència de l’Ajuntament, al saber transmetre a qui ha correspost de la Generalitat de Catalunya, el nostre objectiu. Com sempre hem dit, el projecte de can Canyamars és prioritari i sempre que tenim oportunitat expliquem fora del municipi el nostre objectiu, que és el d’arranjar can Canyamars i continuarem en aquesta línia.
Extraoficialment sabem que al voltant de la primavera sortirà la segona convocatòria d’ajuts a les urbanitzacions, que ja serà per a la execució de les obres, que el projecte d’urbanització contempli. Espero que l’Ajuntament de Dosrius es pugui presentar a aquesta nova convocatòria.
També sortirà una tercera línia d’ajuts, destinada a persones amb dificultats per pagar la quota que correspongui del projecte de reparcel•lació.
Estic convençut que la línia que es va iniciar fa temps, era l’única viable per arranjar can Canyamars, malgrat totes les adversitats i dificultats que hem hagut de superar.
Tot i els plets interposats per part de veïns i persones interessades perquè no tiri endavant, espero i confio poder complir el nostre objectiu, que és el d’arranjar can Canyamars.
Aquests diners serviran perquè sigui menor la despesa que pot ocasionar tot el tràmit administratiu als propietaris de can Canyamars.
Aquests diners serviran per ajudarà a pagar una part de la redacció del segon projecte de reparcel•lació, així com també la inscripció al Registre de la Propietat, un cop el projecte s’hagi aprovat definitivament, que s’ha calculat que puja uns 70.000,-- euros.
Estic convençut que aquesta subvenció ha estat concedida gràcies a la persistència de l’Ajuntament, al saber transmetre a qui ha correspost de la Generalitat de Catalunya, el nostre objectiu. Com sempre hem dit, el projecte de can Canyamars és prioritari i sempre que tenim oportunitat expliquem fora del municipi el nostre objectiu, que és el d’arranjar can Canyamars i continuarem en aquesta línia.
Extraoficialment sabem que al voltant de la primavera sortirà la segona convocatòria d’ajuts a les urbanitzacions, que ja serà per a la execució de les obres, que el projecte d’urbanització contempli. Espero que l’Ajuntament de Dosrius es pugui presentar a aquesta nova convocatòria.
També sortirà una tercera línia d’ajuts, destinada a persones amb dificultats per pagar la quota que correspongui del projecte de reparcel•lació.
Estic convençut que la línia que es va iniciar fa temps, era l’única viable per arranjar can Canyamars, malgrat totes les adversitats i dificultats que hem hagut de superar.
Tot i els plets interposats per part de veïns i persones interessades perquè no tiri endavant, espero i confio poder complir el nostre objectiu, que és el d’arranjar can Canyamars.
17 diciembre 2009
JA ESTEM PENSANT EN PROJECTES PEL AL 2010
Durant l’any 2009 s’han fet moltes accions i s’han realitzat molts projectes. Tot i ser un any de crisi profunda, estic molt content dels objectius assolits.
Un dels projectes del qual em sento més satisfet en comprovar el seu resultat, és el dels horts urbans agrícoles que hi ha a la zona de la Bomba. N’hi ha 17, d’uns 200 m2 cadascun, amb la seva caseta per guardar les eines.
La veritat és que és un plaer passejar per aquest indret, on es poden veure famílies senceres, amb els beneficis que produeix treballar la terra, contemplar que el que es va sembrant i desprès el fruit que donen, observar el bon rotllo que hi ha entre tots els conreadors/res, ... Tot això fa que sigui dels projectes que em donen més satisfacció, per aquest motiu penso que hem de continuar implantant-ne més al nostre municipi.
El problema és el de sempre, els recursos econòmics, però buscant, buscant, intentant treure el màxim profit de totes les possibilitats, ja hem iniciat converses oficials. En aquest cas amb l’Obra Social de la Caixa, perquè ens ajudin a implantar, tant a Canyamars com a can Massuet del Far, més espais que els puguem habilitar com a horts urbans, adjudicant-los a persones o famílies del nostre municipi.
Les gestions han donat el seu fruit. A partir d’aquí treballarem perquè els espais d’horts agrícoles al nostre municipi creixin.
Un dels projectes del qual em sento més satisfet en comprovar el seu resultat, és el dels horts urbans agrícoles que hi ha a la zona de la Bomba. N’hi ha 17, d’uns 200 m2 cadascun, amb la seva caseta per guardar les eines.
La veritat és que és un plaer passejar per aquest indret, on es poden veure famílies senceres, amb els beneficis que produeix treballar la terra, contemplar que el que es va sembrant i desprès el fruit que donen, observar el bon rotllo que hi ha entre tots els conreadors/res, ... Tot això fa que sigui dels projectes que em donen més satisfacció, per aquest motiu penso que hem de continuar implantant-ne més al nostre municipi.
El problema és el de sempre, els recursos econòmics, però buscant, buscant, intentant treure el màxim profit de totes les possibilitats, ja hem iniciat converses oficials. En aquest cas amb l’Obra Social de la Caixa, perquè ens ajudin a implantar, tant a Canyamars com a can Massuet del Far, més espais que els puguem habilitar com a horts urbans, adjudicant-los a persones o famílies del nostre municipi.
Les gestions han donat el seu fruit. A partir d’aquí treballarem perquè els espais d’horts agrícoles al nostre municipi creixin.
12 diciembre 2009
JA FALTEN POCS DIES!
Qui segueix el meu diari personal haurà vist que durant uns dies no hi he publicat cap escrit. Com la majoria deveu saber, la meva activitat privada és la de pagès i el cultiu que tinc és el d’avets de Nadal.
Com podeu deduir, aquestes dates, des de finals de novembre fins a Nadal, són d’una gran intensitat, ja que m’ocupen la majoria d’hores del dia.
Per la manera de ser, m’obligo a no deixar la feina del dia a dia endarrerida i la que em pertoca a mi directament, tant de l’Ajuntament com del Consell Comarcal, trobo les hores necessàries perquè no hi hagi res que quedi endarrerit, però sí que hi ha altres temes, que jo diria que són de segon nivell, com ara el meu bloc, que han quedat una mica en blanc.
Tornant a la meva feina, no puc fer res més que un reconeixement a l’esforç que està fent la meva família. Començant pel meu sogre, especialment ell, per la seva manera de ser. M’agradaria que el veiéssiu bellugant-se pels mercats venent arbres de Nadal. Malgrat la seva avançada edat, pocs joves aguanten el tipus, com fa ell, hores i hores a les parades.
També vull fer un reconeixent als meus fills, implicats al cent per cent, defensant, patint, gaudint, de qualsevol esdeveniment, fruit de les circumstàncies del mercat, en hores intempestives, comprimint les seves agendes. Cal dir que entre tots hem fet un gran equip.
Quan es plantejava l’inici de la temporada veiem dificultós poder assolir els objectius marcats, però amb l’ordre del dia a dia i la implicació de tothom, avui, amb satisfacció per la feina feta, puc dir que ja falta poc!
Com podeu deduir, aquestes dates, des de finals de novembre fins a Nadal, són d’una gran intensitat, ja que m’ocupen la majoria d’hores del dia.
Per la manera de ser, m’obligo a no deixar la feina del dia a dia endarrerida i la que em pertoca a mi directament, tant de l’Ajuntament com del Consell Comarcal, trobo les hores necessàries perquè no hi hagi res que quedi endarrerit, però sí que hi ha altres temes, que jo diria que són de segon nivell, com ara el meu bloc, que han quedat una mica en blanc.
Tornant a la meva feina, no puc fer res més que un reconeixement a l’esforç que està fent la meva família. Començant pel meu sogre, especialment ell, per la seva manera de ser. M’agradaria que el veiéssiu bellugant-se pels mercats venent arbres de Nadal. Malgrat la seva avançada edat, pocs joves aguanten el tipus, com fa ell, hores i hores a les parades.
També vull fer un reconeixent als meus fills, implicats al cent per cent, defensant, patint, gaudint, de qualsevol esdeveniment, fruit de les circumstàncies del mercat, en hores intempestives, comprimint les seves agendes. Cal dir que entre tots hem fet un gran equip.
Quan es plantejava l’inici de la temporada veiem dificultós poder assolir els objectius marcats, però amb l’ordre del dia a dia i la implicació de tothom, avui, amb satisfacció per la feina feta, puc dir que ja falta poc!
29 noviembre 2009
EL PLAER DE RECICLAR
Mireu per on, sabeu que he trobat un gran plaer en reciclar, ara que tenim l’oportunitat de separar la brossa orgànica del rebuig!
Amb aquest gest t’adones que, al cap de la setmana, es fa molt poca brossa de rebuig. Evidentment, també has de tenir un indret per posar el paper, un altre per al vidre i un altre per als envasos.
D’aquestes cinc fraccions la que puja més de pes és l’orgànica, però traient-la cada dos dies, aproximadament, t’adones que fas un gran servei a un dels greus problemes que tenim al nostre municipi: la quantitat de residus que es generen degut al model d’habitatge que tenim. Això té un cost important, per això hem de fer grans esforços per poder-lo reduir. Si ho separem ordenadament assolirem grans objectius i quedarem sorpresos del seu resultat.
He volgut fer aquesta reflexió, perquè és un repte separar cadascuna de les fraccions. Assolir-lo dóna molta satisfacció i un cop agafes l’hàbit és una pràctica molt saludable per a l’entorn i per a nosaltres.
Us encoratjo i us demano que ho feu, ja que dóna molta satisfacció!
Amb aquest gest t’adones que, al cap de la setmana, es fa molt poca brossa de rebuig. Evidentment, també has de tenir un indret per posar el paper, un altre per al vidre i un altre per als envasos.
D’aquestes cinc fraccions la que puja més de pes és l’orgànica, però traient-la cada dos dies, aproximadament, t’adones que fas un gran servei a un dels greus problemes que tenim al nostre municipi: la quantitat de residus que es generen degut al model d’habitatge que tenim. Això té un cost important, per això hem de fer grans esforços per poder-lo reduir. Si ho separem ordenadament assolirem grans objectius i quedarem sorpresos del seu resultat.
He volgut fer aquesta reflexió, perquè és un repte separar cadascuna de les fraccions. Assolir-lo dóna molta satisfacció i un cop agafes l’hàbit és una pràctica molt saludable per a l’entorn i per a nosaltres.
Us encoratjo i us demano que ho feu, ja que dóna molta satisfacció!
25 noviembre 2009
QUEIXA QUE S’HA FET DES DE L’AJUNTAMENT PER MILLORAR LES CONDICIONS DEL TRANSPORT PÚBLIC
M’han arribat un seguit de queixes dels usuaris del transport públic entre Canyamars i Mataró. Des de l’Ajuntament hem cregut convenient fer un escrit a l’empresa Barna Bus, que és qui dóna aquest servei, amb la finalitat que millori alguns temes que són deficients. Adjunto el contingut de l’escrit:
“Distingit senyor,
Els usuaris del transport públic que enllaça Canyamars, Can Massuet, Dosrius i Mataró, darrerament ens han fet arribar moltes queixes de l’esmentat servei.
Les queixes vénen relacionades amb l’estat dels vehicles, vehicles que s’espatllen i deixen de donar el servei regularment, vehicles que no els funcionen els aparells necessaris per garantir el confort de les persones, com poden ser: aire condicionat i calefacció, vehicles que a conseqüència de serveis anteriors estan en condicions higièniques deplorables. Els comentaris dels usuaris expliquen que a principis de setmana, fruit de serveis fets possiblement a discoteques, queden les seqüeles de vòmits, brutícia, amb la corresponent pudor que això genera a les persones que l’utilitzen.
Al mateix temps, tenim moltes queixes de què són vehicles que a les persones amb mobilitat reduïda els costa molt pujar-hi i baixar-hi, degut a l’alçada de les escales d’accés.
Serveixi aquest escrit perquè es prenguin les mesures necessàries, amb l’objectiu que tots aquests inconvenients quedin resolts i que el vehicle que es posi a disposició de les persones que utilitzen el transport públic reuneixi totes les condicions: tècniques, mecàniques, de neteja i de millora de l’accessibilitat del vehicle, amb la finalitat de donar un servei digne i d’afavorir la mobilitat de les persones amb problemes.
Cordialment,
“Distingit senyor,
Els usuaris del transport públic que enllaça Canyamars, Can Massuet, Dosrius i Mataró, darrerament ens han fet arribar moltes queixes de l’esmentat servei.
Les queixes vénen relacionades amb l’estat dels vehicles, vehicles que s’espatllen i deixen de donar el servei regularment, vehicles que no els funcionen els aparells necessaris per garantir el confort de les persones, com poden ser: aire condicionat i calefacció, vehicles que a conseqüència de serveis anteriors estan en condicions higièniques deplorables. Els comentaris dels usuaris expliquen que a principis de setmana, fruit de serveis fets possiblement a discoteques, queden les seqüeles de vòmits, brutícia, amb la corresponent pudor que això genera a les persones que l’utilitzen.
Al mateix temps, tenim moltes queixes de què són vehicles que a les persones amb mobilitat reduïda els costa molt pujar-hi i baixar-hi, degut a l’alçada de les escales d’accés.
Serveixi aquest escrit perquè es prenguin les mesures necessàries, amb l’objectiu que tots aquests inconvenients quedin resolts i que el vehicle que es posi a disposició de les persones que utilitzen el transport públic reuneixi totes les condicions: tècniques, mecàniques, de neteja i de millora de l’accessibilitat del vehicle, amb la finalitat de donar un servei digne i d’afavorir la mobilitat de les persones amb problemes.
Cordialment,
22 noviembre 2009
PRESSUPOST DE LA GENERALITAT 20010
Ja m’han arribat els números de les inversions al Maresme, incloses dins el projecte de pressupost de la Generalitat per al 2010.
Enguany també hem estat per sobre de la mitjana, ja que la inversió al nostre municipi supera de molt la mitjana per habitant al Maresme.
Amb números rodons, el pressupost contempla una inversió de 103.671.912,51,- euros, per a tots els pobles del Maresme.
Cal dir que d’aquets 103 milions hi ha una inversió general al Maresme, que no està imputada a cap municipi, que puja un total d’uns 12.191.645,93 milions d’euros.
En el cas de Dosrius, hem hagut de defensar moltísim la incorporació d’algunes partides, però la inversió total és de 3.458.992,04 euros, part d’aquests diners serveixen per pagar una obra que ja s’està realitzant, que és l’estació depuradora, col·lectors i aigües residuals de can Massuet del Far.
L’obra nova que ens ha costat molt defensar ha estat la construcció de la nova canonada d’aigua potable per alimentar els dipòsits de distribució de can Massuet del Far, ja que la partida que s’hi ha destinat és de 1.458.992,04,- euros.
Amb aquestes inversions ens ajudarà a tancar tot el cicle de l’aigua amb infraestructures d’última generació.
Enguany també hem estat per sobre de la mitjana, ja que la inversió al nostre municipi supera de molt la mitjana per habitant al Maresme.
Amb números rodons, el pressupost contempla una inversió de 103.671.912,51,- euros, per a tots els pobles del Maresme.
Cal dir que d’aquets 103 milions hi ha una inversió general al Maresme, que no està imputada a cap municipi, que puja un total d’uns 12.191.645,93 milions d’euros.
En el cas de Dosrius, hem hagut de defensar moltísim la incorporació d’algunes partides, però la inversió total és de 3.458.992,04 euros, part d’aquests diners serveixen per pagar una obra que ja s’està realitzant, que és l’estació depuradora, col·lectors i aigües residuals de can Massuet del Far.
L’obra nova que ens ha costat molt defensar ha estat la construcció de la nova canonada d’aigua potable per alimentar els dipòsits de distribució de can Massuet del Far, ja que la partida que s’hi ha destinat és de 1.458.992,04,- euros.
Amb aquestes inversions ens ajudarà a tancar tot el cicle de l’aigua amb infraestructures d’última generació.
17 noviembre 2009
JA HA PASSAT UNA ALTRA FESTA MAJOR D’HIVERN, LA DE SANT ISCLE
Aquest cap de setmana passat hem celebrat la festa major de Sant Iscle, que en diem la festa major d’hivern.
Enguany s’ha destacat per actes diferents, amb noves propostes que no s’havien fet mai en una festa major del nostre municipi. Algunes no varen tenir acceptació, això no vol dir que la proposta no fos atractiva, però per la raó que sigui l’assistència de públic va ser minsa, per no dir nul•la. Això es va produir, principalment, durant els actes del divendres, però el dissabte ja va ser una altra història.
La caminada va ser molt interessant i amb força participació, però cal ressaltar que el dissabte a les vuit del vespre a l’església de Sant Iscle i Santa Victòria va haver-hi un espectacle de collita pròpia, consistent en un concert dels nens i nenes del CEIP del Pi, que fan sisè de primària, dirigits magistralment per en Cesc Torner, director del centre, i la Coral Cluster, que va actuar a continuació.
Fins i tot, va haver-hi alguna peça que la varen cantar conjuntament. Jo mai havia vist tanta gent a l’església, estava atapeïda, fruit de l’ interès de veure les evolucions dels cantaires.
L’última peça cantada conjuntament va ser interpretada per 55 persones, entre joves i adults. Em vaig girar per veure l’aspecte de l’església, en la qual no hi cabia ningú més i els assistents gaudien de l’espectacle que ens van preparar aquestes dues corals. Un altre fet històric que caldrà apuntar-lo perquè no s’oblidi.
Del diumenge cal destacar el primer concurs de paelles. En principi, donava la sensació que hi havia poca participació, però es van anar animant colles i grups de persones i al final hi van haver vuit paelles fetes davant de l’Ajuntament, amb foc a terra, amb tot l’ambient que això va generar.
Va fer un dia esplèndid de sol i temperatura. L’olor de la paella quan es coïa, pels voltants de la una del migdia, quan ja començaves a tenir gana, va ser un moment sensacions especials.
Vaig intentar tastar força paelles i la veritat és que totes estaven boníssimes. Tot i això, el jurat, per unanimitat, en va triar una de guanyadora. No crec que sigui important dir quina va ser i com la van fer, ja que el que cal destacar és que, per ser la primera vegada, tothom hi va posar moltes ganes.
Després, tots els assistents varen poder gaudir-ne fent el tastet pertinent. Gràcies a tots els concursants que van fer la paella, per la bona estona que ens van fer passar i per com n’eren de bones. Ja us podeu imaginar de quina manera esperarem el segon concurs de paelles!
Enguany s’ha destacat per actes diferents, amb noves propostes que no s’havien fet mai en una festa major del nostre municipi. Algunes no varen tenir acceptació, això no vol dir que la proposta no fos atractiva, però per la raó que sigui l’assistència de públic va ser minsa, per no dir nul•la. Això es va produir, principalment, durant els actes del divendres, però el dissabte ja va ser una altra història.
La caminada va ser molt interessant i amb força participació, però cal ressaltar que el dissabte a les vuit del vespre a l’església de Sant Iscle i Santa Victòria va haver-hi un espectacle de collita pròpia, consistent en un concert dels nens i nenes del CEIP del Pi, que fan sisè de primària, dirigits magistralment per en Cesc Torner, director del centre, i la Coral Cluster, que va actuar a continuació.
Fins i tot, va haver-hi alguna peça que la varen cantar conjuntament. Jo mai havia vist tanta gent a l’església, estava atapeïda, fruit de l’ interès de veure les evolucions dels cantaires.
L’última peça cantada conjuntament va ser interpretada per 55 persones, entre joves i adults. Em vaig girar per veure l’aspecte de l’església, en la qual no hi cabia ningú més i els assistents gaudien de l’espectacle que ens van preparar aquestes dues corals. Un altre fet històric que caldrà apuntar-lo perquè no s’oblidi.
Del diumenge cal destacar el primer concurs de paelles. En principi, donava la sensació que hi havia poca participació, però es van anar animant colles i grups de persones i al final hi van haver vuit paelles fetes davant de l’Ajuntament, amb foc a terra, amb tot l’ambient que això va generar.
Va fer un dia esplèndid de sol i temperatura. L’olor de la paella quan es coïa, pels voltants de la una del migdia, quan ja començaves a tenir gana, va ser un moment sensacions especials.
Vaig intentar tastar força paelles i la veritat és que totes estaven boníssimes. Tot i això, el jurat, per unanimitat, en va triar una de guanyadora. No crec que sigui important dir quina va ser i com la van fer, ja que el que cal destacar és que, per ser la primera vegada, tothom hi va posar moltes ganes.
Després, tots els assistents varen poder gaudir-ne fent el tastet pertinent. Gràcies a tots els concursants que van fer la paella, per la bona estona que ens van fer passar i per com n’eren de bones. Ja us podeu imaginar de quina manera esperarem el segon concurs de paelles!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
