UN ALTRE PAS ENDAVANT, MOLT IMPORTANT PER A NOUS EQUIPAMENTS AL NOSTRE MUNICIPI

Aquesta setmana ha estat d’una intensitat anormal. Ensenyament ens ha comunicat que està en procés d’encarregar el projecte executiu de l’obra de l’institut.

També vol accelerar l’encàrrec de l’escola Encarnació Fonoll a can Massuet del Far.

El projecte executiu de la biblioteca municipal comença a agafar cos.

Quines tres obres de grans magnituds que en pocs dies s’estan bellugant de manera frenètica! Representen unes inversions importantíssimes per a aquests tres nous equipaments, que malgrat que tardarem alguns mesos, fins i tot alguns anys a veure’ls acabats, podríem dir que ja s’inicia el tram final perquè siguin una realitat.

Darrera deixem el gran debat de si la segona escola de primària ha d’estar aquí o ha d’estar allà, ja que un cop es va decidir que havia d’anar a can Massuet del Far, calia veure quin era el lloc més adequat.

Van haver-hi moltes pressions i moltes reunions perquè s’instal·lés un institut al nostre municipi. Vàrem aconseguir que el fessin provisionalment, però ara ja s’encarrega el projecte executiu de l’institut, així com també el de la biblioteca municipal.

La sensació que tinc és que se’m descarrega una part del cos, perquè quan has lluitat tant per tirar endavant aquests equipaments, i veus que ara ja comença a ser efectiu l’ inici de la inversió perquè siguin unes infraestructures reals al nostre municipi, se t’afluixa el cos i desapareix aquella tensió que tenies en alguna part, que no deixava de fer pressió.

Ara entrarem en un altre moment del cicle, com ha de ser, encarar-ho cap aquí o cap allà, els tipus de materials, el model de calefacció o l’aire condicionat i així podríem anar dient temes que ens trobarem a sobre la taula, però amb gran satisfacció per haver arribat fins a aquest punt.

PER A MI SETMANA HISTÒRICA

El passat dimarts el recordaré, durant molt temps, d’una manera especial, ja que es va tancar un procés sobre la mobilitat a la nostra comarca.

Recordo que feia més de deu anys que en parlàvem, amb posicionaments de tota mena, per part de cadascun dels partits polítics, amb Plataformes dient la seva i amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat que ens anava mirant d’un tros lluny, amb un posicionament molt fàcil, dient: “Quan el territori es posi d’acord, després intervindrem nosaltres”.

Per fi, dimarts 16 de març de 2010, es va aprovar per part d’una majoria molt significativa, un document de mobilitat que tracta tots els elements que afecten la mobilitat de les persones: trens, carreteres, transport públic, autopistes, peatges, ...

Es tracta d’un document únic al nostre país. Hem estat més d’un any i mig treballant-hi, tot i que en fa més de deu que n’ estàvem parlant. Però aquests últims mesos han estat d’un treball intens i, sobretot, de molta responsabilitat per part dels grups comarcals amb representació al Consell Comarcal del Maresme.

Aquesta entesa pel que fa al territori, fa que les inversions es contemplin com a prioritàries i estic convençut que la línia orbital de tren, que ha d’anar de Mataró a Granollers, lligant la segona corona metropolitana, arribarà molt abans del que ens podíem pensar. Durant el 2010, es planificarà el trasllat de la via de tren que passa per la façana litoral, desplaçant-la al cor dels municipis.

El problema de connexions amb els sectors productius i els pobles de mar i muntanya es resoldrà d’una vegada per totes. El transport públic per carretera es millorarà i s’augmentarà la seva oferta i els peatges del baix Maresme tindran un descompte important per a les persones que l’utilitzin regularment.

Per la meva banda, estic molt satisfet per aquest acord assolit, ja que, a mig termini, el Maresme es convertirà en una comarca competitiva, i amb una oferta de transport públic molt interessant.

ELS NÚMEROS SOBRE LES ESCOMBRARIES COMENCEN A CANVIAR DE TENDÈNCIA

Ja he fet algun escrit explicant la gran satisfacció que s’experimenta quan es fa un bon reciclatge domèstic, per això torno a convidar tots els veïns i veïnes a què tinguin aquesta cura i practiquin l’hàbit de posar cada fracció al cubell o a la bossa que li pertoqui i després la dipositin al contenidor corresponent.

Com tothom sap, durant el mes d’octubre es va començar a fer la recollida de la fracció orgànica. Si fem la selecció adequada a casa, la podrem anar a abocar al contenidor corresponent. L’orgànica al contenidor petit, el vidre, paper i plàstic/envasos als contenidors verd, blau i groc, respectivament, i el rebuig als tradicionals contenidors de sempre.

Des de l’octubre que vam començar a fer la recollida orgànica, el percentatge que s’ha recollit d’aquesta fracció ha anat pujat mes a mes. Automàticament, ha baixat, d’una manera considerable, el rebuig que portem a incinerar. La matèria orgànica que es va recollir l’octubre de 2009 va ser el 3,6 Tn. Al novembre de 2009 va ser el 8,44, al desembre de 2009 el 9,24 i al febrer de 2010 el 11,78 Tn.

Per altra banda, el rebuig ens ha baixat. Al gener de 2009 va ser de 212,74 Tn. i al febrer de 2010 ha estat de 154,82 Tn., que s’han portat a la incineradora. Aquí també cal tenir present que la fracció de restes vegetals la seva gestió la fem apartat dels contenidors, ja que quan estaven junts molta resta vegetal es col·locava als contenidors de rebuig.

Tot i això, torno a encoratjar els nostres veïns i veïnes perquè tinguin l’hàbit de fer la separació adequada dels residus domèstics, així tindrem beneficis en tots els aspectes: mediambientals, econòmics i de gestió dels nostres recursos.

POLÍTICAMENT ESTEM ACABANT UN CICLE?

Es parla molt de la desafectació de la ciutadania envers els polítics o aquest sistema que ens ha donat tants beneficis en els últims trenta anys.

Al mateix temps, cal dir que també s’ha acabat un cicle d’abundàncies i de viure per sobre de les possibilitats de cadascú. La recuperació no serà fàcil i hi ha el perill d’entrar en un període en què els extremismes guanyin posicionaments envers les polítiques amb visió de globalització.

Dic això, perquè no fa massa dies van haver-hi eleccions a l’Irak. L’antic règim va boicotejar tant com va poder aquestes eleccions, amb bombes que van provocar més de 37 morts. L’Irak és un país corrupte el 100%, fruit de la dictadura. Tot i això, més del 60% de la població va anar a votar.

Ens trobem que en menys de dos anys tindrem tres comicis electorals importants: Generalitat, municipals i Govern Central i la participació no es preveu important.

La meva pregunta és: Han de tornar els totalitarismes, perquè ens adonem que el millor sistema és aquest?

Encara que hi hagin casos puntuals de corrupció, sempre hi haurà persones que s’aprofitaran del seu càrrec, el nostre sistema es depura constantment i confio que cada vegada seran menys les oportunitats d’estar en política per defensar els teus interessos.

Vull fer aquesta reflexió, perquè jo entenc que el món de la política al nostre país és dels més honestos i sincers que hi ha. D’això n’estic convençut, malgrat el descrèdit, ja que qualsevol rumor o comentari malintencionat, o possible sospita d’un presumpte delicte fa que es magnifiqui i de presumpció d’innocència passi a culpabilitat rotunda, abans de judici.

PER FI SEMBLA QUE TOT ESTÀ UNA MICA EN ORDRE

A dia d’avui, després de les conseqüències del passat dilluns dia 8, en què va tenir lloc un temporal de neu sense precedents en els últims anys, dóna la sensació que tot ho tenim una mica més ben encaminat.

Encara manca l’enllumenat públic, però pel que fa al corrent elèctric de les cases, no tinc coneixement que hi hagi cap habitatge que li manqui. Això no vol dir que alguna casa allunyada dels nuclis de població estigui sense subministrament elèctric.

Fem una mica de balanç. Dilluns, anunciat el temporal amb hores d’antelació, tant la policia com la brigada varen desplegar tots els seus mitjans, perquè quan arribés el fort de la nevada els carrers estiguessin en les millors condicions possibles.

El més fort va ser a partir de les 4 de la tarda, quan les tres màquines que teníem a can Massuet del Far, que és la zona més feble del municipi, no donaven l’abast traient la gran quantitat de neu que de manera constant queia. Es va decidir no deixar pujar els vehicles, ja que quedaven entravessats al mig del camí.

Amb l’esforç de tothom, amb nervis, angoixes, dubtes, vàrem fer el que vam poder i jo ho valoro d’una manera molt positiva el resultat de tot l’esforç. Amb persones que feia moltes hores que estaven al peu del canó, molls, cansats, però en cap moment van defallir.

També vull fer un agraïment molt especial als veïns i veïnes, que varen ser molts, que vam tenir contactar d’una manera molt directa amb aquesta situació tan complicada. No vaig trobar ni una sola persona que ens fes un lleig, ni ens recriminés absolutament res, sinó que van fer una valoració molt positiva de l’esforç que s’estava fent i això t’encoratja a continuar, malgrat que les forces s’anaven acabant, però fins que no vam tenir col·locada l’última persona a casa seva, vàrem estar al peu del canó: brigada, policia i altres persones voluntàries.

Durant el dimarts es van obrir tots els carrers per facilitar la mobilitat i es va començar a fer la feina feixuga d’arranjar la xarxa elèctrica, donada la gran quantitat d’arbres que havien caigut, per tal que arribés el subministrament elèctric als habitatges.

Aquesta ja ha passat. Jo estic convençut que els que vam estar al front de la situació tan anormal estem satisfets de la feina que s’ha fet.

Per acabar, vull agrair a la policia i a la brigada municipal l’esforç que han fet, fins i tot, algun d’ells amb una situació de salut delicada, que no recomanava que s’estigués aguantant el temporal que queia, així com també als veïns i veïnes, per la seva actitud. A tots, moltes gràcies!

PER FI SEMBLA QUE ESTIGUEM A LA RECTA FINAL (II)

Teníem el projecte per construir la rotonda a la cruïlla que va a can Massuet del Far, teníem els terrenys, calien els 450.000,- euros per fer l’obra, que era el cost del projecte aprovat.

En aquests moments, trobar 450.000,- euros per fer aquesta obra era pràcticament impossible.

Quan parlàvem amb els gestors de la pedrera del Rocà els volíem fer entendre que havien de fer alguna aportació important al nostre municipi.

De fet, sempre que hem necessitat quelcom, com pot ser: algun arranjament important a la Ronda de Dalt, material que necessita la Brigada per al seu dia a dia, ..., ens han atès sense cobrar-nos cap cost, però quan els plantejàvem el tema de la rotonda semblava que només estaven predisposats a fer una col·laboració, ja que a ells també els afecta aquesta intersecció de carreteres.

La persistència de l’Ajuntament ha donat el seu fruit, ja que al final els responsables de la pedrera faran íntegrament tot el projecte d’aquesta rotonda, tan necessària a la carretera entre Dosrius i Canyamars.

Calia lligar la part administrativa, ja que l’Ajuntament tenia els terrenys i havia aprovat el projecte. La Diputació és qui gestiona aquesta carretera i l’empresa Km. 5 de la Pedrera El Rocà és qui farà l’obra.

Tampoc ha estat fàcil l’entesa entre les tres parts afectades, ja que cal la signatura d’un conveni.

Després de mesos de parlar-ne i amb ganes de resoldre el tema i resoldre’l bé, tant tècnicament com jurídicament, per fi podem dir que les negociacions s’han acabat i el conveni, en principi, està consensuat amb totes les parts.

Aquesta vegada sí que estic convençut que ho tenim tot lligat, fins i tot, m’atreveixo a dir que abans que acabi l’any, tots els vehicles que circulen per aquesta intersecció, ho faran mitjançant una rotonda.

PER FI SEMBLA QUE ESTIGUEM A LA RECTA FINAL (I)

El que arriba a costar lligar una obra! L’obra de la qual us parlo no és ni més ni menys que la rotonda que es vol construir a la cruïlla de Dosrius a Canyamars, desviació que va a can Massuet del Far.

Sembla que tot està desllorigat i ara ja només falten els últims tràmits, que ja estan consensuats amb totes les parts que hi participen: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius i els propietaris de la Pedrera del Rocà, és a dir, la de KM.5.

Des de què sóc alcalde hem transmès la necessitat de construir aquesta rotonda. La Diputació de Barcelona ja havia pres la decisió de no construir-la, però els vàrem convèncer que ens fessin el projecte executiu. Un projecte que contemplava expropiacions, que les havia de fer l’Ajuntament de Dosrius, però al moment que es varen valorar, gairebé sortia més car el preu del terreny que l’obra, per aquest motiu, li vàrem sol·licitar a la Diputació que modifiqués el projecte.

Tot això són terminis i més terminis, però donava la sensació que anàvem avançant. Vàrem entrar en la negociació de la valoració dels terrenys que s’havien d’expropiar. Va ser una negociació llarga, però al final vàrem arribar a un acord. L’import dels terrenys va pujar al voltant dels 38.000,- euros, que l’Ajuntament de Dosrius va treure dels seus recursos propis.

ELS SERVEIS SOCIALS DE L'AJUNTAMENT VAN CREIXENT

Malgrat la crisi, una de les àrees que s’ha potenciat al màxim, per a la qual no hi ha hagut retallades pressupostàries, ha estat l’àrea de Serveis Socials.

Tot i que l’Ajuntament ha mimat aquest departament, cal afegir-hi l’empenta de la seva responsable.

Ella ha sabut administrar el recursos que s’han destinat a aquesta àrea, amb una diligència admirable. A més a més, s’ha buscat la vida fora del municipi, anant a altres administracions, per tal d’assolir les màximes aportacions possibles, tant a nivell de serveis com econòmic.

Tot el que explico ho va demostrar no fa massa dies, en una reunió amb veïns. Quan explicava la seva àrea va dir que en algun moment concret té fins a vuit persones treballant-hi. Jo personalment vaig quedar sorprès i quan me les va anar anomenant vaig veure que era veritat.

Actualment, aquesta àrea està situada a la primera planta de l’Ajuntament i tenen dos despatxos, però utilitzen totes les sales i altres despatxos de regidories . La feina que fan és espectacular, amb reunions, visites, entrevistes, ...

Davant la magnitud del treball que fan, s’ha buscat un nou indret per a la seva ubicació. Ja feia temps que cercàvem algun lloc nou. Per fi hem trobat unes oficines que estan davant de l’ajuntament, a la banda oest, d’uns 70 m2, amb diversos despatxos i alguna sala de reunions. Hem arribat a un acord amb el propietari, perquè l’ajuntament llogui aquest espai, amb un contracte d’una durada de sis anys, prorrogable d’any en any i amb dret a compra.

Estic satisfet de les negociacions, de la gestió i, sobretot, de la nova ubicació d’aquesta àrea tan important, que lidera la Toñy, amb tot un grup de grans professionals, que belluguen el tema social del nostre municipi. S’ho mereixen!

TORNEM A PARLAR DE LA CRISI QUE ESTEM VIVINT

Hem comentat extensament que durant els últims trenta anys el nostre país ha fet una evolució espectacular. Cal tenir en compte, però, que alguns d’aquests creixements han estat inflats, amb possibilitats de no poder continuar al mateix ritme.

Al moment en què la ciutadania ha tingut la gran majoria dels productes de primera necessitat, s’ha produït l’efecte que el consum ha disminuït i això ha generat aquesta crisi, entre altres coses. Per altra banda, aquests sectors inflats han petat d’una manera clamorosa.

Ara cal fer un replantejament en tots els aspectes. Es parla de l’allargament de l’edat de treball, a mi personalment no m’agrada, però quan es posa això a sobre la taula vol dir que els números no surten.

No fa massa dies que coneixem que el Govern Central, obligat per complit els objectius europeus, ha de baixar el seu dèficit públic del quasi 12% al 3%, en tres anys.

La primera mesura va ser reduir en 50 mil milions d’euros partides pressupostàries, i això és una quantitat que tindrà uns efectes negatius en les inversions, en llocs de treball, ..., però aquesta és la realitat.

Una altra proposta és l’augment de dos punt de l’IVA, per recaptar més impostos, ja que amb l’actual sistema és impossible poder assolir els objectius europeus.

Sé que això no és popular, però qui es pensi que se sortirà de la crisi de la mateixa manera que s’hi ha entrat, és que viu d’esquena a la realitat.

Em deprimeix doblement quan el Partit Popular culpa d’aquesta crisi, únicament i exclusivament, el president espanyol. Aquesta tàctica, segons el meu punt de vista, és un insult a la ciutadania, ja que mireu la problemàtica que hi ha a Grècia i a tota la Unió Europea.

Aquesta crisi és una crisi global i si el Partit Popular arriba al poder ho arreglarà a base de collar més els treballadors, perquè pocs surtin beneficiats d’aquesta situació que estem vivint.

LES REALITATS ES VAN CONFIRMANT

Dies enrere va sortir als mitjans de comunicació que a la Jonquera un jutge havia donat la raó a uns promotors d’un macro prostíbul, després que l’Ajuntament els hagués denegat la llicència municipal.

Ara ha sortit la notícia que Mataró s’han vist obligats a concedir la llicència d’activitats per a un prostíbul de magnituts, on es construiran 60 habitacions i està en tràmit un altre de 40 habitacions més.

Cada vegada queda més clar que els ajuntaments poca maniobra tenen si en un indret es vol ubicar una empresa o una activitat, que compleix amb la legislació vigent, té els informes favorables adequats i assoleix tots els permisos pertinents.

Una altra cosa és que l’administració local tramiti l’expedient i el porti fins al final del seu tràmit, i si després veu la impossibilitat que l’ activitat es pugui realitzar emeti l’informe negatiu o desfavorable.

En aquests moments en el nostre ajuntament tenim en mans quatre expedients d’activitats en sòl no urbanitzable i hem de ser molt curosos a l’hora de tramitar-los correctament, tant si és una activitat desitjada com si no ho és, ja que si és desitjada i es fa algun pas en fals pot ser motiu de recurs per part de persones que no vegin amb bons ulls aquesta activitat o viceversa.

Tinc la intuïció que una d’aquestes activitats que l’Ajuntament ha dit que no la considera d’interès públic acabarà als tribunals, però la veritat és que l’expedient és immaculat i la confiança que ens donin la raó és bastant gran.

L’ENVEJA DE MOLTS AJUNTAMENTS

Dimarts passat, a les 7 de la tarda, tenia reunió de la Comissió Permanent del Consell Comarcal del Maresme.

En principi havia de ser curta i la veritat és que va ser així. Jo tenia apuntat que havia de sortir, com a màxim, a 2/4 de 8 de Mataró, ja que a les 8 teníem Ple a l’Ajuntament de Dosrius, en el qual es presentava el pressupost per al 2010.

En un moment de la reunió al Consell, vaig comentar que havíem de fer-ne via, perquè tenia el Ple del pressupost a Dosrius. Hi havia tres o quatre càrrecs electes d’altres ajuntaments, que van tenir molta enveja que poguéssim portar al Ple el pressupost, ja que la situació econòmica dels seus ajuntaments feia molt difícil poder tancar els números.

També els vaig explicar la situació en què estava l’Ajuntament de Dosrius, amb un endeutament del 50% dels ingressos corrents, quan fins ara la Generalitat permetia un endeutament del 110%, tot i que davant de la situació econòmica dels ajuntaments l’ha hagut d’augmentar fins al 125%.

Quan expliques aquests números, molts pregunten com s’ha fet aquesta gestió i com ha estat possible, ja que coneixen que el municipi de Dosrius ha fet grans inversions, amb l’adquisició de terrenys com: la Zona de can Batlle, l’Escorxador i el Pou del Glaç.

També saben que al setembre passat es va obrir una escola bressol municipal, amb tot el que això representa. A més de dos pavellons totalment reformats i la pista esportiva de can Massuet del Far.

Tot això són inversions de molts cents de milers d’euros, però la tranquil·litat d’un govern amb majoria i experiència fa que les coses es puguin fer ordenades i seguint una línia de treball molt clara, constant i en una mateixa direcció.

En moments de crisi això és vital, per aquest motiu podem tenir aquests números al nostre pressupost.

LA MARXETA A CANYAMARS

Amb gran satisfacció he rebut la notícia que l’Agrupació Científica Excursionista de Mataró ha decidit que l’edició de la Marxeta d’enguany, prevista per al diumenge 21 de novembre, comenci i acabi a Canyamars. L’arribada serà al Pou de Glaç.

Recordo que l’edició de l’any 2003 va sortir de la plaça de l’Ajuntament de Dosrius, fent els 18 – 20 Kms. habituals, i acabant davant de l’Ajuntament, amb una festeta amb vermut i molt bon rotllo per part dels participants, que són un nombre considerable.

M’agrada que surtin de Canyamars, perquè sempre he explicat que tenim tres nuclis de població, on hi viuen persones amb unes característiques diferents. Això ho hem de potenciar, perquè és riquesa.

Potenciar-ho no només es portar-hi festes i fer les típiques de cada nucli, també és treballar per tenir equipaments i serveis de tota mena. Per això és molt important poder assolir, algun dia, que Canyamars tingui la seva escola de primària, tal com estem defensant actualment que can Massuet tingui la seva.

Això vol dir vida, vol dir possibilitats de comerç, vol dir diversitat de serveis, i aquests nuclis de població amb una identitat tan potent els hem de potenciar en aquesta línia.

LA REALITAT EN ELS PARTITS POLÍTICS ES VISUALITZA

S’ està visualitzant una realitat que els que ens dediquem a la política patim i veiem constantment.

Em refereixo a la situació en què es troba aquest nou partit creat pel Sr. Joan Carretero, que es diu Reagrupament. Tot va bé mentre es busca un objectiu molt genèric per decidir que s’entra a la política, que pot ser: Que es poden fer les coses diferents, que cal fer coses, que els que hi ha no serveixen, ..., i així podríem anar esmentant plantejaments que uneixen persones que en el fons són molt diferents, però que aquestes generalitzacions fa que estiguin juntes.

En el moment en què es comença a parlar de com es faran les coses i quin tipus de coses es faran, per plantejar un projecte, és quan s’inicien les grans diferències.

Segons he pogut llegir, en el cas de Reagrupament els problemes comencen amb la manera com s’estructura la representació del partit a les circumscripcions electorals. Segons diuen uns, en els acord constitucionals estava clar, però quan hi ha persones amb criteri potent, com és el cas d’en Joan Carretero, costa encaixar les opinions diferents. Aquesta és una característica de líders que a vegades inicien projectes engrescadors, però que altres vegades els trenquen si els acords no els són grats.

També cal veure l’estructura de funcionament dels partits, que en el cas de Reagrupament és assembleària. Això fa que encara sigui més difícil poder encaixar persones que volen controlar l’entorn en què es belluguen, ja que mai se sap per on pot sortir la decisió d’una assemblea.

Tot és molt complex, però apassionant de seguir, ja que aquests encaixos no són fàcils, però per a qui els inicia són reptes que poden donar molt de joc a la vida política.

PER FI HA SORTIT A LA LLUM PÚBLICA EL RESUM DE LA COMISSIÓ DE LES ESCÒRIES

S’està repartint el fulletó que resumeix el que es va tractar a la Comissió creada per l’Ajuntament de Dosrius, per aprofundir en el tema de les escòries.

Una comissió que l’equip de govern, de manera extraordinària, va tenir la voluntat de constituir. En aquest moment no conec cap municipi que hagi creat alguna comissió d’aquestes característiques.

La veritat és que les conclusions i la informació que dóna aquest fulletó ens ha de servir molt per saber què són les escòries i quina cura cal tenir, en el supòsit que s’instal•lin al nostre municipi.

En primer lloc, vull fer un agraïment molt especial a la tasca realitzada per l’Escola de Natura del Corredor, liderada per en Joan Manel Riera.

Malgrat les dificultats plantejades per les persones amb una opinió totalitària, en Joan Manel ha mantingut en tot moment una professionalitat i un respecte envers la diversitat. Crec que cal aprendre de la seva manera de tractar, d’entendre la diferència i, sobretot, de conviure amb ella i de saber estar en to constructiu en moments complicats. És a dir, en Joan Manel és un referent d’una actitud de bona convivència i visió positiva, en tots els aspectes.

Al mateix temps, també vull fer un agraïment a totes les persones que van participar en aquesta comissió, per les seves aportacions i els seus suggeriments, hagin estat en una línia o en una altra, perquè la diferència és riquesa i és aquesta la que activa i dinamitza la societat.

Ara es posarà a exposició pública el projecte, procés obligatori d’un expedient que està molt reglat, amb la finalitat que tothom que vulgui tingui l’oportunitat d’expressar la seva opinió.

Aquest treball l’enviarem a l’Agència Catalana de Residus, ja que estic convençut que els servirà en la seva tasca del dia a dia, fruit de les competències d’aquest Departament.

QUAN LES BONES NOTÍCIES NO PORTEN MERDER AL DARRERE

Ja feia dies que volia transmetre la meva reflexió envers grans notícies que van aparèixer al nostre país, en els darrers dies del 2009, que han tingut un ressò mínim per part dels mitjans de comunicació i de la població en general.

Les notícies són el traspàs de rodalies a la Generalitat i que el Maresme deixi de tenir el títol d’una carretera com la Nacional II.

En el cas de rodalies, quants i quants diaris s’havien omplert quan hi havia dificultat amb els retards de trens, problemes de catenària, problemes fruit de les obres de l’AVE, ... i sempre es deia el mateix, si la Generalitat ho gestionés aniríem molt millor i això portem anys i anys dient-ho. Les negociacions d’aquest traspàs han estat molt complicades i en el moment que es dóna la notícia, s’anuncia sense pena ni glòria. Ningú fa cap festa, ningú aplaudeix i ningú es satisfà. Fins i tot, algú, volent posar aigua al vi, ho va criticar.

En el cas de treure la Nacional II de la comarca, és la millor notícia que s’ha donat al Maresme en els darrers anys, per tal de reordenar la nostra comarca i també ha estat notícia d’un sol diari, dubtant, en algun cas, de la capacitat dels polítics per millorar la mobilitat.

Jo tinc molta confiança, perquè s’hi ha treballat molt. Està tot molt ben planificat per poder actuar en els propers anys, per millorar d’una manera significativa els aspectes de la mobilitat al Maresme.

ES PASSEN UNA MICA.

Ja fa massa dies que dura tota la polèmica sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan que, malauradament, va provocar cinc víctimes mortals i un ferit greu.

No pot ser que els grups parlamentaris de l’oposició s’escarnissin de la manera que fan, intentant treure renda política d’una situació desgraciada. Estic convençut que els professionals que estan preparats per intervenir en els incendis forestals, també ho veuen de la mateixa manera.

L’accident mortal va tenir lloc per un cúmul de circumstàncies, a banda de si va ser provocat o va ser fruit de la caiguda d’un llamp, però ara cal buscar la millora dels mecanismes de control, de prevenció, de vigilància, de coordinació, sempre es pot fer un pas més en aquesta línia, però demanar dimissions de consellers, fruit de la desgràcia, és d’un oportunisme que delata que no es té alternativa, que no s’ajuda a caminar per millorar, que es busquen defectes allà on no n’hi ha, per treure rèdits polítics.

En definitiva, moltes vegades penso que la democràcia en aquest país encara ha de fer un pas més, perquè en moments delicats, de circumstàncies adverses, tothom pugui remar en la mateixa direcció, tant si s’està en una banda com a l’altra.

QUAN US TROBEU AMB ELL: FELICITEU-LO

Doncs sí, hem de felicitar al Carles Uris, pare, de Canyamars, ja que després de molts mesos i anys, ha aconseguit reconstruir un cotxe molt antic, de 1914. Una peça única a l’Estat Espanyol, un Dodge Brothers, amb matricula B-11806.

Fa molt de temps que hem deia que quan tingués el vehicle reconstruït me l’ensenyaria i, un dia que varem coincidir, me’l va ensenyar tot orgullós.

Desitjo que puguem veure aquest cotxe circular per la carretera i que en Carles ens pugui explicar els detalls de la reconstrucció. Ha fet servir peces úniques i originals que li han costat molta suor poder-les aconseguir, i sobretot, més que poder-les aconseguir, fer la reconstrucció per realitzar aquella peça de ceràmica, de plata (és un vehicle que en porta molta), aquella carrosseria de fusta i xapada al seu exterior, aquells raids de la roda de fusta, rodes especials originals amb la franja blanca, també té els taps del radiador o d’altres indrets amb la insígnia original de fàbrica.

En Carles explica feliç que va ser un comprimís que ell li va fer al seu pare abans de morir, i està molt orgullós que els seus fills i, fins i tot la seva neta s’ha fet amb aquest vehicle, però ell entén que és un patrimoni del municipi i ho explica d’aquesta manera: el Pou del Glaç de Canyamars és peça única i és de tots, aquest cotxe també, la seva reconstrucció ha estat pensada perquè sigui un orgull per a tothom el tenir una peça única i, per tant, la lluirem com a tal.

No puc més que dir: gràcies Carles!! I quan el veieu pel carrer, si us plau, feliciteu-lo i demaneu-li que us expliqui alguna anècdota de la seva reconstrucció ja que la seva narració és tant apassionada que et fa endinsar-te amb ell.


Un orgull més a Canyamars.

SOBRE LES CAVALCADES DE REIS

Com sempre, la vigília de Reis hi ha una moguda de les grosses, per organitzar la cavalcada. Ja fa molts anys que es va fer un projecte comú per als tres nuclis de població i la veritat és que ha donat un resultat extraordinari.

Enguany s’ha treballat dins la mateixa línia, la de fer una cavalcada conjunta, amb les mateixes carrosses, però amb tres reis diferenciats per a cada nucli de població.

És una festa molt complexa degut a què tot cal organitzar-ho molt coordinat, ja que a les 6 es preveu que la cavalcada surti de can Massuet, per arribar a les 7 a Dosrius i a les 8 a Canyamars.

Cada any ha sortit bastant bé, potser s’ha arribat un quart o vint minuts tard a Canyamars, però és un retard raonable, degut a tota la moguda.

Enguany estàvem molt pendents del temps. El dilluns quatre ens vàrem posar en contacte amb els Serveis Territorials de Meteorologia. Segons els mapes de dilluns al matí s’aconsellava que es preparés a un lloc per protegir-se de la pluja. Ho tenim bé, ja que cada nucli té el seu pavelló o pista coberta. Vàrem ser reticents a les previsions meteorològiques i vàrem acordar que a les 4 de tarda del dia 5 decidiríem si sortien les carrosses o no. A ¼ de 5 es decideix que les carrosses que estaven a Canyamars surtin en direcció can Massuet del Far. A 2/4 de 5 fa un ruixat molt fort i es decideix recular, ja que es va valorar que plovent era molt perillós fer una cavalcada que dura tres hores i mitja o quatre, amb tots els seus components, majoritàriament joves, amb tots els elements elèctrics de generadors que porta cada carrossa i el perill que representen els carrers molls i el descontrol dels infants al voltant de les carrosses. Evidentment, la cavalcada hagués estat molt més lluïda, però davant dels esdeveniments climàtics es va prendre la decisió final.

En el cas de can Massuet considero que es va fer una rebuda de reis i una trobada molt digna, a la pista esportiva. Hi havia molta gent, no havia vist mai tanta participació en un acte com en el d’aquesta cavalcada.

A Dosrius, com sempre, es va fer al pavelló i els reis van escoltar a cada nen i nena que va voler pujar a la falda.

La sorpresa va ser a Canyamars, els organitzadors varen preveure tots els detalls i, fins i tot, van assajar l’arribada dels reis al pavelló. També hi havia molta gent, un pavelló que feia goig veure’l. Al final es va acabar amb una festa molt digna. Fins i tot, molts pares i mares varen aplaudir el nou indret per a la trobada de reis, ja que fins ara es feia a la plaça de l’església, que es podia gaudir molt poc d’aquell moment, ja que la gent, un cop havia saludat el reis, marxava del fred que hi feia. En canvi, al pavelló, amb una temperatura molt saludable, els nens i les nenes jugaven per terra amb les joguines, els pares i les mares a peu dret comentaven qualsevol tema i fins l’últim moment va haver-hi una quantitat de gent digna per plantejar-se que l’arribada dels reis a Canyamars, potser caldrà fer-la al pavelló. Que els organitzadors ho valorin.

Vull fer un reconeixement i agraïment molt especial a totes les persones de Dosrius, Canyamars i El Far que van participar perquè la Cavalcada de Reis fos molt lluïda, però en el cas de can Massuet vull fer un agraïment especial a la Colla del Pilón i a l’Associació de Veïns que s’han lluït mobilitzant tot el seu personal i fent colles amb carrosses monogràfiques, així com també a l’artista Luz del Mar, que va tornar a treure tot el seu enginy per decorar camions i guarnir personal, és a dir, que serà digne de valorar i esperar la Cavalcada de Reis del 2011, que esperem que es pugui fer amb totes les carrosses circulant pels tres nuclis de població.

TENIM UN NOU PARTIT POLÍTIC AL NOSTRE MUNICIPI

Ja s’ha presentat oficialment a l’Ajuntament un nou partit polític anomenat “Plataforma Alternativa Ciutadana de Dosrius”. És una bona notícia que persones del municipi s’ajuntin per fer política, per presentar-se a les properes eleccions.

Es tracta de persones que ja estan dins de col·lectius i entitats i que volen fer el pas de gestionar l’Ajuntament.

Llàstima que aquestes persones, segons el meu parer, vagin dins d’un partit independent, ja que l’experiència em diu que per assolir inversió externa d’altres administracions has d’estar-hi ficat en el mon de la política i saber quins són els mecanismes i les tecles que has de tocar, encara més en aquestes èpoques de crisi i pressupostos molt ajustats. Aconseguir que inverteixin en el teu municipi no és una feina fàcil. Si a més a més, no ets de cap partit que pugui tenir referències a les administracions superiors, el tema encara és molt més costós.

Faig aquesta reflexió, ja que a mi m’hagués agradat, com a veí del municipi, que aquestes persones que s’han volgut introduir en el món de la política ho haguessin fet en partits estables, ja sigui Convergència i Unió, Progrés Municipal, aquest vinculat a Iniciativa, o Esquerra Republicana, ja que aquest plantejament de no voler dependre de ningú, l’entenc com un greuge per als interessos municipals, atenent que les grans inversions vénen de fora i que dels recursos dels veïns i veïnes del municipi poca inversió es pot fer, ja que s’ajusten a les despeses fixes que es tenen cada any.

Tot i això, benvinguts. Estic a la seva disposició en tot el que els pugui ajudar.

BON NADAL I UN MILLOR ANY 2010

A tots els que seguiu el bloc un desitjo molt bones festes i que el 2010 sigui un any d’il·lusió, de ganes de continuar fent allò que ens agrada i, sobretot, que puguem complir els objectius que ens hem marcat.

Moltes gràcies pel vostre seguiment, ja que em motiva i m’esperona a continuar transmetent sentiments, comentaris i experiències del meu dia a dia.