Ja he comentat en alguns escrits la meva opinió sobre el president Montilla, jo que era de tendència Maragallista, em va saber greu el canvi del Pascual al Montilla, però les coses van anar com és van plantejar, i no vaig posar-hi cap objecció. Fins i tot en el moment que em va tocar vaig aixecar el braç per recolzar la seva candidatura com a president de la Generalitat.
Ja he comentat vàries vegades que m’ha sorprès el seu treball, la seva constància i ara més que mai estic gratament sorprès de la seva capacitat de reacció en moments difícils com els que s’estan torejant sobre el Tribunal Constitucional i la resolució del recurs que va fer el Partit Popular, de l’Estatut de Catalunya.
Clarament he vist que el paper dels líders i en aquests cas el president Montilla ha tret aquests plus de visió, de dedicació, de plantejament, de treball, quan tot donava la sensació que estava perdut, i ha sabut afrontar el tema, liderant la creuada per resoldre la qüestió dels Tribunal Constitucional, i que la sentència de l’Estatut no la redacti un tribunal que alguns dels seus membres estan caducats, Estic convençut que el president li ha donat moltes voltes i exprimint-se al màxim ha trobat aquest camí, que ha defensat al senat, i que ha fet canviar de parer al PSOE. Estic convençut que defensarà fins a l’últim moment el tema d’interès vital per Catalunya.
Aquests són els líders que generen confiança, que tiren endavant temes que a priori semblen impossibles, a base de fer la feina que pertoca en cada moment sigui quin sigui l’esforç que hi hagi de portar.
Tenim un bon president!.
27 mayo 2010
25 mayo 2010
UN ANY MÉS LA DESFILADA CANINA
Aquest diumenge passat es va tornar a celebrar la desfilada canina a Canyamars a prop del pavelló, organitzada per l’Associació Amics dels Animals.
Vist el dia de sol que feia, els hi vaig proposar que la propera edició de la desfilada la fessin a la zona del Molinot, atès que hi ha ombra tant per a les persones com per als cotxes i, a més, poden disposar d’un gran espai que crec que pot complir, amb escreix, els objectius d’aquesta Associació.
Però vull fer aquestes quatre ratlles per ressaltar la feina d’aquest grup de persones voluntàries que senten un gran amor pels animals de companyia (gats, gossos...) i segur que per tots els animals. Dediquen moltes hores i fan una feina espectacular ajudant a tots aquells animals que ho necessiten, i que moltes vegades s’han trobat gairebé sense vida.
En quant a la desfilada, vull remarcar la manera de presentar els gossos per la locutora, l’Amàlia. Feia un resum molt explícit de cada gos, explicava totes les característiques (tant físiques com sentimentals), els gustos, el comportament i, fins i tot, feia esment del lloc on el van trobar i en quines condicions, és a dir, et feia una radiografia de cada animal com si fossin animals que els coneixes de tota la vida.
Per acabar només dir que el municipi de Dosrius té molta sort de tenir aquest grup de persones que fa tant i tant pels animals. Uns animals que en moltes ocasions han tingut una llar i que després han estat abandonats en condicions molt reprovables.
Vist el dia de sol que feia, els hi vaig proposar que la propera edició de la desfilada la fessin a la zona del Molinot, atès que hi ha ombra tant per a les persones com per als cotxes i, a més, poden disposar d’un gran espai que crec que pot complir, amb escreix, els objectius d’aquesta Associació.
Però vull fer aquestes quatre ratlles per ressaltar la feina d’aquest grup de persones voluntàries que senten un gran amor pels animals de companyia (gats, gossos...) i segur que per tots els animals. Dediquen moltes hores i fan una feina espectacular ajudant a tots aquells animals que ho necessiten, i que moltes vegades s’han trobat gairebé sense vida.
En quant a la desfilada, vull remarcar la manera de presentar els gossos per la locutora, l’Amàlia. Feia un resum molt explícit de cada gos, explicava totes les característiques (tant físiques com sentimentals), els gustos, el comportament i, fins i tot, feia esment del lloc on el van trobar i en quines condicions, és a dir, et feia una radiografia de cada animal com si fossin animals que els coneixes de tota la vida.
Per acabar només dir que el municipi de Dosrius té molta sort de tenir aquest grup de persones que fa tant i tant pels animals. Uns animals que en moltes ocasions han tingut una llar i que després han estat abandonats en condicions molt reprovables.
16 mayo 2010
La feina ben feta, es reafirma.
Els qui em seguiu, ja haureu llegit en algun escrit anterior, la meva satisfacció de com es gestiona la sanitat, principalment en els hospitals que ens movem.
Sabeu que estic en el Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme, i a totes les reunions es reafirma el treball meticulós que es fa, perquè constantment es doni un bon servei. Un millor Servei en referència als hospitals de Catalunya. Hi ha molts paràmetres que es milloren dia a dia i a més són quantificables el grau de satisfacció de la ciutadania.
Aquesta setmana ha sortit el llistat dels millors hospitals de l’estat espanyol, i dels vint primers, n’hi ha catorze que estan a Catalunya i solament un a la Comunitat de Madrid. Serà per això que el Rei ve a fer les revisions i si te alguna intervenció be a Catalunya? Doncs sí, estic convençut que és un dels motius perquè moltes persones amb capacitat econòmica per a la sanitat privada també venen aquí a Catalunya, així com d’altres personalitats utilitzen la sanitat pública confiant en la manera que es treballa i mes de la investigació avançada que tenim.
Un altre dada que també cal ressaltar és que la Generalitat de Catalunya destina 150€ més en sanitat pública a l’any per cada ciutadà de Catalunya, que la comunitat de Madrid.
Es allò que es diu: la dreta, com que pot pagar-se la sanitat privada, no es preocupa tant d’invertir en diners públics per a la col·lectivitat. Un fet més que demostra la gran diferència entre dretes i esquerres.
Sabeu que estic en el Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme, i a totes les reunions es reafirma el treball meticulós que es fa, perquè constantment es doni un bon servei. Un millor Servei en referència als hospitals de Catalunya. Hi ha molts paràmetres que es milloren dia a dia i a més són quantificables el grau de satisfacció de la ciutadania.
Aquesta setmana ha sortit el llistat dels millors hospitals de l’estat espanyol, i dels vint primers, n’hi ha catorze que estan a Catalunya i solament un a la Comunitat de Madrid. Serà per això que el Rei ve a fer les revisions i si te alguna intervenció be a Catalunya? Doncs sí, estic convençut que és un dels motius perquè moltes persones amb capacitat econòmica per a la sanitat privada també venen aquí a Catalunya, així com d’altres personalitats utilitzen la sanitat pública confiant en la manera que es treballa i mes de la investigació avançada que tenim.
Un altre dada que també cal ressaltar és que la Generalitat de Catalunya destina 150€ més en sanitat pública a l’any per cada ciutadà de Catalunya, que la comunitat de Madrid.
Es allò que es diu: la dreta, com que pot pagar-se la sanitat privada, no es preocupa tant d’invertir en diners públics per a la col·lectivitat. Un fet més que demostra la gran diferència entre dretes i esquerres.
13 mayo 2010
QUIN DIUMENGE D’AMBIENT ESPORTIU!
Aquest cap de setmana s’ha portat a terme en aquest municipi una altra activitat destacable: s’ha dut a terme una cursa de BTT.
Podem dir que en realitat no era una cursa per veure qui ho feia més ràpid sinó que es tractava de fer un recorregut per aquests paratges tant magnífics que hi ha, i perquè tothom pugues gaudir de la bicicleta en companyia d’altres persones a les que els hi agrada aquest esport.
Doncs sí, aquest diumenge al matí, a Can Batlle, es podia contemplar un gran ambient ple de bicicletes de muntanya, amb gent disposada a passar-ho d’allò més bé.
També voldria fe esment del goig que feien els carrers del nucli de Dosrius, plens de bicicletes que anaven darrera el cotxe de la Policia Local. Ens ho podem imaginar, més de 400 bicicletes controlades, passejant pels carrers. Vertaderament espectacular!
L’organització es va veure una mica desbordada fruit de la gran demanda de participants (més de 400), però ho van resoldre molt bé, i vull felicitar-los. També m’agradaria convidar-los a que organitzin nous reptes com el que es va fer el diumenge passat, doncs tots aquests actes fan un municipi dinàmic, amb visió esportiva i com a punt de referència per gaudir de l’esport, de la natura...
Moltes felicitats!
Podem dir que en realitat no era una cursa per veure qui ho feia més ràpid sinó que es tractava de fer un recorregut per aquests paratges tant magnífics que hi ha, i perquè tothom pugues gaudir de la bicicleta en companyia d’altres persones a les que els hi agrada aquest esport.
Doncs sí, aquest diumenge al matí, a Can Batlle, es podia contemplar un gran ambient ple de bicicletes de muntanya, amb gent disposada a passar-ho d’allò més bé.
També voldria fe esment del goig que feien els carrers del nucli de Dosrius, plens de bicicletes que anaven darrera el cotxe de la Policia Local. Ens ho podem imaginar, més de 400 bicicletes controlades, passejant pels carrers. Vertaderament espectacular!
L’organització es va veure una mica desbordada fruit de la gran demanda de participants (més de 400), però ho van resoldre molt bé, i vull felicitar-los. També m’agradaria convidar-los a que organitzin nous reptes com el que es va fer el diumenge passat, doncs tots aquests actes fan un municipi dinàmic, amb visió esportiva i com a punt de referència per gaudir de l’esport, de la natura...
Moltes felicitats!
10 mayo 2010
LLASTIMA QUE NO S’HA POGUT CONTRACTAR A TOTHOM
Els que em seguiu al blog ja sabreu que un treballador de la Brigada Municipal va patir un accident greu i, tot i estar fora de perill, estarà algunes setmanes de baixa.
Amb la intenció de cobrir aquesta plaça durant aquest temps de baixa, s’ha fet una convocatòria per a totes aquelles persones que poguessin estar interessades en aquest lloc de treball i, tot i ser una contractació per un període de temps puntual, s’han presentat unes 54 persones.
S’ha fet un procés de selecció sense que intervingui cap càrrec electe i, única i exclusivament, han participat tècnics de l’Ajuntament. No s’ha fet cap entrevista i només s’ha valorat el currículum presentat, amb el qual s’havia d’ajuntar tota aquella documentació corresponent que certifiqués el que es deia en el currículum.
Doncs bé, els tècnics han fet una graella amb els requisits que hauria de complir un treballador de la brigada, com per exemple disposar del carnet de segona i/o de primera, coneixements de jardineria, de paleta, d’electricitat, cursos de riscos laborals, i altres cursos relacionats amb la feina a realitzar, etc., i així valorar els mèrits presentats pels candidats.
Aquesta reflexió la faig perquè tothom que estigui aturat i recerqui feina, que no deixi mai de preparar-se i reciclar-se, atès que cada vegada el tenir més coneixements és més necessari per poder accedir amb un lloc de treball.
Amb la intenció de cobrir aquesta plaça durant aquest temps de baixa, s’ha fet una convocatòria per a totes aquelles persones que poguessin estar interessades en aquest lloc de treball i, tot i ser una contractació per un període de temps puntual, s’han presentat unes 54 persones.
S’ha fet un procés de selecció sense que intervingui cap càrrec electe i, única i exclusivament, han participat tècnics de l’Ajuntament. No s’ha fet cap entrevista i només s’ha valorat el currículum presentat, amb el qual s’havia d’ajuntar tota aquella documentació corresponent que certifiqués el que es deia en el currículum.
Doncs bé, els tècnics han fet una graella amb els requisits que hauria de complir un treballador de la brigada, com per exemple disposar del carnet de segona i/o de primera, coneixements de jardineria, de paleta, d’electricitat, cursos de riscos laborals, i altres cursos relacionats amb la feina a realitzar, etc., i així valorar els mèrits presentats pels candidats.
Aquesta reflexió la faig perquè tothom que estigui aturat i recerqui feina, que no deixi mai de preparar-se i reciclar-se, atès que cada vegada el tenir més coneixements és més necessari per poder accedir amb un lloc de treball.
05 mayo 2010
Tornem a tenir el vehicle damunt la carretera 2
Quan tens tantes necessitats de recursos, estàs molt a l’expectativa d’assolir ajuts externs, vinguin d’on vinguin. No cal dir que tant el sector privat com en el sector d’altres administracions no estan millor que tu, però coneixent els mecanismes, tens moltes possibilitats que les teves peticions puguin ser ateses, tot i que l’altre dia un conseller m’explicava que tenen peticions, posem el cas de 10 i tenen recursos per poder ajudar a dues.
Des del moment que es va iniciar pla sanejament fins avui han passat 4 mesos i d’aquests 721.000€, ja tenim un romanent positiu de 142.000€, fruit d’aquestes negociacions. Per altra banda, hem rescatat un conveni urbanístic que ens aportarà 79.000€ més.
La Diputació de Barcelona ens acaba de donar ajuts per tirar endavant partides pressupostàries que estaven contemplades en el pressupost per valor de 66.500€. Tanmateix, la Diputació de Barcelona ens ha concedit un ajut de més de 41.000€ per a actuacions dins d’aquest any 2010. Hem sabut trobar el mecanisme perquè les despeses de l’efecte de nevada que va tenir lloc el 8 març, que pugen al voltant de 14.000€, ens les pugui pagar la Generalitat de Catalunya, és a dir, tenim romanent positiu i els ajuts externs ens van arriban.
Doncs sí, tinc la sensació que ho tenim molt ben encaminat i ara caldrà fer un control molt exhaustiu de l’execució del pressupost però el que si tinc clar és que la crisi la tenim molt controlada a l’Ajuntament de Dosrius.
Des del moment que es va iniciar pla sanejament fins avui han passat 4 mesos i d’aquests 721.000€, ja tenim un romanent positiu de 142.000€, fruit d’aquestes negociacions. Per altra banda, hem rescatat un conveni urbanístic que ens aportarà 79.000€ més.
La Diputació de Barcelona ens acaba de donar ajuts per tirar endavant partides pressupostàries que estaven contemplades en el pressupost per valor de 66.500€. Tanmateix, la Diputació de Barcelona ens ha concedit un ajut de més de 41.000€ per a actuacions dins d’aquest any 2010. Hem sabut trobar el mecanisme perquè les despeses de l’efecte de nevada que va tenir lloc el 8 març, que pugen al voltant de 14.000€, ens les pugui pagar la Generalitat de Catalunya, és a dir, tenim romanent positiu i els ajuts externs ens van arriban.
Doncs sí, tinc la sensació que ho tenim molt ben encaminat i ara caldrà fer un control molt exhaustiu de l’execució del pressupost però el que si tinc clar és que la crisi la tenim molt controlada a l’Ajuntament de Dosrius.
02 mayo 2010
TORNEM A TENIR EL VEHICLE DAMUNT LA CARRETERA 1
Aquesta crisis ha afectat molt directament als ajuntaments. El nostre no ha estat cap excepció, fruït de la baixada d’ingressos que hem patit.
L’exemple: En l’any 2007 vàrem recaptar uns 700.000€ en llicències d’obres, i en l’any 2008 ja va baixar fins a uns 125.000€, el 2009 uns 50.000€. D’altra banda, les plusvalues també tenen relació similar. Aquests números, quan els pressupostos estan ajustats, fan desequilibrar la tresoreria d’una manera molt important, els serveis es continuen donant i el tema afegit és que hem de destinar molts més recursos a serveis socials; fa 5 o 6 anys eren dos treballadors i ara ja en són 8.
Hem passat 2 anys de reajustaments, de buscar-nos la vida per poder tirar endavant tot el que estava projectat, deutes importants que retardaven fer el pagament però al final vàrem decidir fer un pla de sanejament que consisteix en identificar tots els deutes i fer una previsió de 3 anys per poder-los fer front.
Els deutes que teníem per fer net eren de 721.000€, i el pla per poder reflotar aquest endeutament estava molt ben identificat. Aquest pla de sanejament el va confeccionar la Diputació de Barcelona i el va aprovar la Generalitat de Catalunya.
Fent aquest exercici de realitat hem demanat un préstec a llarg termini de 721.000 €. Un cop ens l’han concedit i hem distribuït aquest préstec a totes les partides del pressupost per poder fer front a tots els deutes, ja podem dir que hem tornat el vehicle a la carretera. Però amb superàvit important fruit de l’hàbit d’anar a buscar-nos la vida.
L’exemple: En l’any 2007 vàrem recaptar uns 700.000€ en llicències d’obres, i en l’any 2008 ja va baixar fins a uns 125.000€, el 2009 uns 50.000€. D’altra banda, les plusvalues també tenen relació similar. Aquests números, quan els pressupostos estan ajustats, fan desequilibrar la tresoreria d’una manera molt important, els serveis es continuen donant i el tema afegit és que hem de destinar molts més recursos a serveis socials; fa 5 o 6 anys eren dos treballadors i ara ja en són 8.
Hem passat 2 anys de reajustaments, de buscar-nos la vida per poder tirar endavant tot el que estava projectat, deutes importants que retardaven fer el pagament però al final vàrem decidir fer un pla de sanejament que consisteix en identificar tots els deutes i fer una previsió de 3 anys per poder-los fer front.
Els deutes que teníem per fer net eren de 721.000€, i el pla per poder reflotar aquest endeutament estava molt ben identificat. Aquest pla de sanejament el va confeccionar la Diputació de Barcelona i el va aprovar la Generalitat de Catalunya.
Fent aquest exercici de realitat hem demanat un préstec a llarg termini de 721.000 €. Un cop ens l’han concedit i hem distribuït aquest préstec a totes les partides del pressupost per poder fer front a tots els deutes, ja podem dir que hem tornat el vehicle a la carretera. Però amb superàvit important fruit de l’hàbit d’anar a buscar-nos la vida.
27 abril 2010
Ânims Vadó!!
El 29 de març va saltar una terrible notícia: al voltant de les 4 de la tarda, en Vadó de Cal Mosso, també anomenatpels amics “manasses”, molt conegut en el nostre municipi com a treballador de la Brigada Municipal, un molt bon treballador, vull ressaltar aquesta paraula, va tenir un accident que podríem dir molt greu, amb el seu vehicle de desplaçament habitual que és la moto.
El van traslladar a urgències de Can Ruti, on ens vàrem trobar moltes persones aquella tarda – nit, esperant que els metges ens donessin notícies.
Operat aquella mateixa tarda i enllitat a la UVI, ens van donar notícies més aviat pessimistes; moltes parts del cos fetes malbé, dubtes sanitaris de com evolucionaria..... Van anar passant els dies i ell no es movia de la UVI i la família explicava el que deien els metges; en general no eren bones les previsions de recuperació. Es preveia fer-li intervencions fruit de la gravetat en que es trobava però hi va haver un moment que va fer un canvi espectacular i de cop i volta, la notícia va saltar; en Vadó ja està a planta.
Aquelles intervencions d’urgència per ajudar a estimular el seu manteniment ja es varen desestimar. Bona notícia que estigui a planta.
El vaig anar a veure i vaig quedar sorprès dels ànims que té, de la bona cara que fa i de les previsions que té de recuperació. En Vadó té una duresa especial, porta una cama plena de ferros i cargols i els metges queden sorpresos de la seva capacitat de resistència. Intenten donar-li calmants perquè la normalitat d’aquests casos és dolor constant i quan les persones que el cuiden, li pregunten que identifiqui el dolor entre 0 a 10, ell contesta que 0.
Els metges no s’ho acaben de creure però jo sí en sóc conscient que en Vadó és d’aquelles persones que el mal no se li coneix. El que més el fot es haver d’estar tan de temps a l’hospital i el menjar, no li acaba de satisfer, però jo estic convençut que aviat el tindrem entre nosaltres i que la seva força i ganes de tornar a la vida normal, farà que aquesta recuperació la superi i que aquells dies d’incertesa respecte a la seva salut i les previsions fatalistes, passaran a ser una anècdota en aquesta vida.
Vadó, ànims!!!, et necessitem entre nosaltres per tot el que signifiques a la Brigada Municipal i en molts dels actes que fem plegats, ets una peça que es troba a faltar.
El van traslladar a urgències de Can Ruti, on ens vàrem trobar moltes persones aquella tarda – nit, esperant que els metges ens donessin notícies.
Operat aquella mateixa tarda i enllitat a la UVI, ens van donar notícies més aviat pessimistes; moltes parts del cos fetes malbé, dubtes sanitaris de com evolucionaria..... Van anar passant els dies i ell no es movia de la UVI i la família explicava el que deien els metges; en general no eren bones les previsions de recuperació. Es preveia fer-li intervencions fruit de la gravetat en que es trobava però hi va haver un moment que va fer un canvi espectacular i de cop i volta, la notícia va saltar; en Vadó ja està a planta.
Aquelles intervencions d’urgència per ajudar a estimular el seu manteniment ja es varen desestimar. Bona notícia que estigui a planta.
El vaig anar a veure i vaig quedar sorprès dels ànims que té, de la bona cara que fa i de les previsions que té de recuperació. En Vadó té una duresa especial, porta una cama plena de ferros i cargols i els metges queden sorpresos de la seva capacitat de resistència. Intenten donar-li calmants perquè la normalitat d’aquests casos és dolor constant i quan les persones que el cuiden, li pregunten que identifiqui el dolor entre 0 a 10, ell contesta que 0.
Els metges no s’ho acaben de creure però jo sí en sóc conscient que en Vadó és d’aquelles persones que el mal no se li coneix. El que més el fot es haver d’estar tan de temps a l’hospital i el menjar, no li acaba de satisfer, però jo estic convençut que aviat el tindrem entre nosaltres i que la seva força i ganes de tornar a la vida normal, farà que aquesta recuperació la superi i que aquells dies d’incertesa respecte a la seva salut i les previsions fatalistes, passaran a ser una anècdota en aquesta vida.
Vadó, ànims!!!, et necessitem entre nosaltres per tot el que signifiques a la Brigada Municipal i en molts dels actes que fem plegats, ets una peça que es troba a faltar.
18 abril 2010
ESTACIÓ DE TREN QUE POSARÀ DOSRIUS
Doncs sí, sembla que es tanca el debat del tren orbital, sobre per on passarà . Un tren que ha de connectar Mataró amb Vilanova i la Geltrú, passant per Granollers, Martorell, ... és a dir, que farà la circumferència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Dic que es clarifica i s’afirma que hi haurà aquest tren, ja que aquesta setmana s’ha aprovat el seu traçat, és a dir, els terrenys que ocuparà aquesta nova via i les estacions que s’han de construir.
Espero que el nom de Dosrius surti a l’estació que es construirà en terme municipal d’Argentona, ja que durant el procés d’exposició pública vàrem demanar que aquest tren passés pel nostre municipi, que arribés fins a l’entrada de Dosrius i després marxés cap a la Roca del Vallès, però suposo que els costos es disparaven de tal manera que ens ho varen desestimar. Però vaja, jo estic convençut que representarà un gran benefici per a la població del nostre municipi, ja que aquesta nova via tindrà quatre estacions a Mataró, la d’Argentona - Dosrius i també n’hi haurà una a la Roca del Vallès.
Potser sí que parlem a anys vista, però no tinc cap dubte que aquesta nova infraestructura farà que sigui més atractiu viure al municipi de Dosrius.
Tenim la sort de residir en un municipi que està a prop de les grans vies de comunicació d’autopistes, està a prop de línies de tren importantíssimes com són les del Vallès i les del Maresme i, per altra banda, no ens afecta directament cap d’aquestes grans infraestructures, sinó fixeu-vos amb Llinars del Vallès: autopista, via del tren, via d’alta velocitat. Penso que tot plegat crea un ambient que no té punt de comparació amb la qualitat de vida del nostre municipi.
Dic que es clarifica i s’afirma que hi haurà aquest tren, ja que aquesta setmana s’ha aprovat el seu traçat, és a dir, els terrenys que ocuparà aquesta nova via i les estacions que s’han de construir.
Espero que el nom de Dosrius surti a l’estació que es construirà en terme municipal d’Argentona, ja que durant el procés d’exposició pública vàrem demanar que aquest tren passés pel nostre municipi, que arribés fins a l’entrada de Dosrius i després marxés cap a la Roca del Vallès, però suposo que els costos es disparaven de tal manera que ens ho varen desestimar. Però vaja, jo estic convençut que representarà un gran benefici per a la població del nostre municipi, ja que aquesta nova via tindrà quatre estacions a Mataró, la d’Argentona - Dosrius i també n’hi haurà una a la Roca del Vallès.
Potser sí que parlem a anys vista, però no tinc cap dubte que aquesta nova infraestructura farà que sigui més atractiu viure al municipi de Dosrius.
Tenim la sort de residir en un municipi que està a prop de les grans vies de comunicació d’autopistes, està a prop de línies de tren importantíssimes com són les del Vallès i les del Maresme i, per altra banda, no ens afecta directament cap d’aquestes grans infraestructures, sinó fixeu-vos amb Llinars del Vallès: autopista, via del tren, via d’alta velocitat. Penso que tot plegat crea un ambient que no té punt de comparació amb la qualitat de vida del nostre municipi.
12 abril 2010
AL FINAL HO HEM TANCAT, L’AJUNTAMENT DE BARCELONA ENS HA DONAT DOS CAMIONS
Una vegada al mes, en una reunió d’àmbit territorial de l’Àrea Metropolitana, a la qual assisteixo en representació del Consell Comarcal, em trobo amb molts representants de la Generalitat, principalment Directors Generals. També representants del Territori de l’entorn de l’Àrea Metropolitana, així com també alguns regidors i regidores de l’Ajuntament de Barcelona, concretament hi ha la Sra. Imma Mayol i el Sr. Francisco Narváez, entre d’altres.
Aquestes reunions van molt bé per exposar de manera informal la gestió del dia a dia dels municipis.
Assabentat que a Barcelona canviaven tot el sistema de recollida d’escombraries, tant contenidors com camions, vaig preguntar si podíem adquirir algun d’aquests camions per al nostre municipi.
No sé per què, però quan et trobes d’aquesta manera informal, mai et diuen que no. Són trobades disteses i la veritat és que se’n treu molt de profit.
Després de moltes setmanes de trucades i d’anar a veure camions, finalment ens n’han adjudicat dos, un de lleuger, que es pot portar amb carnet de segona, i un altre per a recollir escombraries, però aquest necessita una reparació, principalment a la part hidràulica de càrrega.
Jo estic convençut que en farem molt d’aquests camions, principalment del lleuger. A més, cal destacar que quan hem preguntat quant valien, ens han dit que el cost era zero.
Aquestes reunions van molt bé per exposar de manera informal la gestió del dia a dia dels municipis.
Assabentat que a Barcelona canviaven tot el sistema de recollida d’escombraries, tant contenidors com camions, vaig preguntar si podíem adquirir algun d’aquests camions per al nostre municipi.
No sé per què, però quan et trobes d’aquesta manera informal, mai et diuen que no. Són trobades disteses i la veritat és que se’n treu molt de profit.
Després de moltes setmanes de trucades i d’anar a veure camions, finalment ens n’han adjudicat dos, un de lleuger, que es pot portar amb carnet de segona, i un altre per a recollir escombraries, però aquest necessita una reparació, principalment a la part hidràulica de càrrega.
Jo estic convençut que en farem molt d’aquests camions, principalment del lleuger. A més, cal destacar que quan hem preguntat quant valien, ens han dit que el cost era zero.
08 abril 2010
REFLEXIONS SOBRE LES ESCÒRIES
Ja hem tancat els procés de les escòries, declarant l’activitat de no interès públic. Es tracta d’un expedient com molts altres dels tramitats per l’ajuntament. Alguns acaben resolent-se positivament i altres, com aquest, desestimant la petició, però tots ells tenen el seu expedient administratiu, que és obligatori a l’administració pública.
Pel que fa al tema de les escòries, teníem clar que la seva instal·lació seria viable o no, depenent principalment de quatre punts:
· Els informes de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
· La garantia que fos una activitat que es realitzés correctament.
· El nombre d’al·legacions presentades durant el procés d’exposició pública.
· La compensació econòmica per a l’ajuntament, en cas que s’instal·lés l’activitat.
Quant als informes dels departaments externs, no veiem massa complicat que explicant el procés d’una manera didàctica, algun dels Departaments que va fer l’informe desfavorable canviés el seu plantejament.
Pel que fa a la garantia que l’activitat es realitzés correctament, com a conseqüència de les compensacions econòmiques i del compromís de la Generalitat podíem tenir uns controls molt més exhaustius, tant d’aquesta activitat com de totes les del municipi. Cal recordar que estem a punt d’aprovar l’ordenança de convivència veïnal i que també té un apartat que regula les activitats al nostre municipi i que contempla sancions importants, si no es fan correctament.
Quant a les al·legacions, cal dir que n’hi ha hagut moltes, ja que els oposats a aquesta planta varen estipular un sistema que consistia en què les persones que ho volguessin podien signar entre 9 i 10 al·legacions cadascuna. Tot i això, he quedat una mica sorprès, ja que analitzant-les he observat que del nostre municipi només han entrat al·legacions de 61 persones. Cal tenir present que hi havia cases en què presentaven al·legacions 3 i 4 membres de la mateixa família. Per la moguda que s’ha generat, jo estava convençut que hi hauria moltes més persones implicades signant els papers que se’ls posaven davant. Tot i això, cal tenir presents aquests veïns i veïnes que han dit la seva, tot i que algunes vegades amb actituds i comportaments qüestionables.
Pel que fa a la compensació econòmica, es va signar un conveni abans de tramitar l’expedient, que en el cas que s’instal·lés la planta hi hauria una compensació econòmica per a l’ajuntament. Un cop es va anar tramitant l’expedient, vàrem demanar la revisió d’aquest conveni, ja que hi havia alguns temes que no hi quedaven contemplats i estàvem convençuts que calia acotar-los bé, ja que representaven més recursos per al municipi. L’empresa va explicar que a conseqüència de la situació econòmica actual, especialment del món de la construcció, no podien fer front a les demandes de l’ajuntament, que considero que eren legítimes i que es podien explicar amb el cap ben alt.
Analitzats i estudiats tots aquests punts de vista, l’ajuntament ha dit no a les escòries.
Jo he captat sensacions de tota mena. Hi ha persones que estan contentes i, per altra banda, hi ha altres persones que, davant de l’ actitud d’alguns dels defensors del no a les escòries i de la situació econòmica en què es troba l’ajuntament, apostaven perquè s’instal·lés aquesta planta al nostre municipi, però estic convençut que no és el moment i que l’expedient està molt ben argumentat per dir no a les escòries.
Pel que fa al tema de les escòries, teníem clar que la seva instal·lació seria viable o no, depenent principalment de quatre punts:
· Els informes de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
· La garantia que fos una activitat que es realitzés correctament.
· El nombre d’al·legacions presentades durant el procés d’exposició pública.
· La compensació econòmica per a l’ajuntament, en cas que s’instal·lés l’activitat.
Quant als informes dels departaments externs, no veiem massa complicat que explicant el procés d’una manera didàctica, algun dels Departaments que va fer l’informe desfavorable canviés el seu plantejament.
Pel que fa a la garantia que l’activitat es realitzés correctament, com a conseqüència de les compensacions econòmiques i del compromís de la Generalitat podíem tenir uns controls molt més exhaustius, tant d’aquesta activitat com de totes les del municipi. Cal recordar que estem a punt d’aprovar l’ordenança de convivència veïnal i que també té un apartat que regula les activitats al nostre municipi i que contempla sancions importants, si no es fan correctament.
Quant a les al·legacions, cal dir que n’hi ha hagut moltes, ja que els oposats a aquesta planta varen estipular un sistema que consistia en què les persones que ho volguessin podien signar entre 9 i 10 al·legacions cadascuna. Tot i això, he quedat una mica sorprès, ja que analitzant-les he observat que del nostre municipi només han entrat al·legacions de 61 persones. Cal tenir present que hi havia cases en què presentaven al·legacions 3 i 4 membres de la mateixa família. Per la moguda que s’ha generat, jo estava convençut que hi hauria moltes més persones implicades signant els papers que se’ls posaven davant. Tot i això, cal tenir presents aquests veïns i veïnes que han dit la seva, tot i que algunes vegades amb actituds i comportaments qüestionables.
Pel que fa a la compensació econòmica, es va signar un conveni abans de tramitar l’expedient, que en el cas que s’instal·lés la planta hi hauria una compensació econòmica per a l’ajuntament. Un cop es va anar tramitant l’expedient, vàrem demanar la revisió d’aquest conveni, ja que hi havia alguns temes que no hi quedaven contemplats i estàvem convençuts que calia acotar-los bé, ja que representaven més recursos per al municipi. L’empresa va explicar que a conseqüència de la situació econòmica actual, especialment del món de la construcció, no podien fer front a les demandes de l’ajuntament, que considero que eren legítimes i que es podien explicar amb el cap ben alt.
Analitzats i estudiats tots aquests punts de vista, l’ajuntament ha dit no a les escòries.
Jo he captat sensacions de tota mena. Hi ha persones que estan contentes i, per altra banda, hi ha altres persones que, davant de l’ actitud d’alguns dels defensors del no a les escòries i de la situació econòmica en què es troba l’ajuntament, apostaven perquè s’instal·lés aquesta planta al nostre municipi, però estic convençut que no és el moment i que l’expedient està molt ben argumentat per dir no a les escòries.
05 abril 2010
NOVES OFERTES DE COMERÇ AL NOSTRE MUNICIPI
Com són les coses, en pocs dies de diferència s’han obert dues fruiteries i diuen que en pocs dies s’obrirà una Àrea de Guisona. Aquest establiment està especialitzat en carn i plats cuinats i diuen que té uns preus molt competitius (qualitat-preu). També expliquen els que utilitzen aquestes botigues que quan surts amb el cistell ple ets conscient que el cost que has hagut de fer front per pagar els productes que portes no és elevat.
També s’obrirà una botiga de electrodomèstics al carrer Rials, la pizzeria s’ha tornat a ubicar.
Anem creixent en tots els aspectes i el fet que hi hagi moltes ofertes de comerç és molt avantatjós per tothom perquè l’oferta afavoreix al consumidor.
També s’obrirà una botiga de electrodomèstics al carrer Rials, la pizzeria s’ha tornat a ubicar.
Anem creixent en tots els aspectes i el fet que hi hagi moltes ofertes de comerç és molt avantatjós per tothom perquè l’oferta afavoreix al consumidor.
01 abril 2010
EUROQUÍMICA FA 48 ANYS
Aquest matí el primer correu electrònic que he vist ha estat la comunicació a tots els euroquímics que avui se celebra el 48 aniversari de l’empresa i, casualment, m’han inclòs a mi.
Aquest correu diu molt amb poques paraules i ens explica tant els moments difícils que han hagut com les situacions bones i, el resultat és que hi ha més de 100 persones que viuen directament de l’empresa. També diu que aquests darrers mesos han estat bons. Transmeten entusiasme, il·lusió i sobretot esperen fer 50 anys, és a dir, poder celebrar les noces d’or empresarials.
Com alcalde em sento orgullós de que el municipi de Dosrius hi hagi una empresa com aquesta, que té cura de tot el que fa, que analitza totes les accions per treure el màxim resultat possible amb coherència i molta serietat.
Doncs vinga Euroquímica, moltes felicitats i cap els 50!!
Aquest correu diu molt amb poques paraules i ens explica tant els moments difícils que han hagut com les situacions bones i, el resultat és que hi ha més de 100 persones que viuen directament de l’empresa. També diu que aquests darrers mesos han estat bons. Transmeten entusiasme, il·lusió i sobretot esperen fer 50 anys, és a dir, poder celebrar les noces d’or empresarials.
Com alcalde em sento orgullós de que el municipi de Dosrius hi hagi una empresa com aquesta, que té cura de tot el que fa, que analitza totes les accions per treure el màxim resultat possible amb coherència i molta serietat.
Doncs vinga Euroquímica, moltes felicitats i cap els 50!!
26 marzo 2010
UN ALTRE PAS ENDAVANT, MOLT IMPORTANT PER A NOUS EQUIPAMENTS AL NOSTRE MUNICIPI
Aquesta setmana ha estat d’una intensitat anormal. Ensenyament ens ha comunicat que està en procés d’encarregar el projecte executiu de l’obra de l’institut.
També vol accelerar l’encàrrec de l’escola Encarnació Fonoll a can Massuet del Far.
El projecte executiu de la biblioteca municipal comença a agafar cos.
Quines tres obres de grans magnituds que en pocs dies s’estan bellugant de manera frenètica! Representen unes inversions importantíssimes per a aquests tres nous equipaments, que malgrat que tardarem alguns mesos, fins i tot alguns anys a veure’ls acabats, podríem dir que ja s’inicia el tram final perquè siguin una realitat.
Darrera deixem el gran debat de si la segona escola de primària ha d’estar aquí o ha d’estar allà, ja que un cop es va decidir que havia d’anar a can Massuet del Far, calia veure quin era el lloc més adequat.
Van haver-hi moltes pressions i moltes reunions perquè s’instal·lés un institut al nostre municipi. Vàrem aconseguir que el fessin provisionalment, però ara ja s’encarrega el projecte executiu de l’institut, així com també el de la biblioteca municipal.
La sensació que tinc és que se’m descarrega una part del cos, perquè quan has lluitat tant per tirar endavant aquests equipaments, i veus que ara ja comença a ser efectiu l’ inici de la inversió perquè siguin unes infraestructures reals al nostre municipi, se t’afluixa el cos i desapareix aquella tensió que tenies en alguna part, que no deixava de fer pressió.
Ara entrarem en un altre moment del cicle, com ha de ser, encarar-ho cap aquí o cap allà, els tipus de materials, el model de calefacció o l’aire condicionat i així podríem anar dient temes que ens trobarem a sobre la taula, però amb gran satisfacció per haver arribat fins a aquest punt.
També vol accelerar l’encàrrec de l’escola Encarnació Fonoll a can Massuet del Far.
El projecte executiu de la biblioteca municipal comença a agafar cos.
Quines tres obres de grans magnituds que en pocs dies s’estan bellugant de manera frenètica! Representen unes inversions importantíssimes per a aquests tres nous equipaments, que malgrat que tardarem alguns mesos, fins i tot alguns anys a veure’ls acabats, podríem dir que ja s’inicia el tram final perquè siguin una realitat.
Darrera deixem el gran debat de si la segona escola de primària ha d’estar aquí o ha d’estar allà, ja que un cop es va decidir que havia d’anar a can Massuet del Far, calia veure quin era el lloc més adequat.
Van haver-hi moltes pressions i moltes reunions perquè s’instal·lés un institut al nostre municipi. Vàrem aconseguir que el fessin provisionalment, però ara ja s’encarrega el projecte executiu de l’institut, així com també el de la biblioteca municipal.
La sensació que tinc és que se’m descarrega una part del cos, perquè quan has lluitat tant per tirar endavant aquests equipaments, i veus que ara ja comença a ser efectiu l’ inici de la inversió perquè siguin unes infraestructures reals al nostre municipi, se t’afluixa el cos i desapareix aquella tensió que tenies en alguna part, que no deixava de fer pressió.
Ara entrarem en un altre moment del cicle, com ha de ser, encarar-ho cap aquí o cap allà, els tipus de materials, el model de calefacció o l’aire condicionat i així podríem anar dient temes que ens trobarem a sobre la taula, però amb gran satisfacció per haver arribat fins a aquest punt.
21 marzo 2010
PER A MI SETMANA HISTÒRICA
El passat dimarts el recordaré, durant molt temps, d’una manera especial, ja que es va tancar un procés sobre la mobilitat a la nostra comarca.
Recordo que feia més de deu anys que en parlàvem, amb posicionaments de tota mena, per part de cadascun dels partits polítics, amb Plataformes dient la seva i amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat que ens anava mirant d’un tros lluny, amb un posicionament molt fàcil, dient: “Quan el territori es posi d’acord, després intervindrem nosaltres”.
Per fi, dimarts 16 de març de 2010, es va aprovar per part d’una majoria molt significativa, un document de mobilitat que tracta tots els elements que afecten la mobilitat de les persones: trens, carreteres, transport públic, autopistes, peatges, ...
Es tracta d’un document únic al nostre país. Hem estat més d’un any i mig treballant-hi, tot i que en fa més de deu que n’ estàvem parlant. Però aquests últims mesos han estat d’un treball intens i, sobretot, de molta responsabilitat per part dels grups comarcals amb representació al Consell Comarcal del Maresme.
Aquesta entesa pel que fa al territori, fa que les inversions es contemplin com a prioritàries i estic convençut que la línia orbital de tren, que ha d’anar de Mataró a Granollers, lligant la segona corona metropolitana, arribarà molt abans del que ens podíem pensar. Durant el 2010, es planificarà el trasllat de la via de tren que passa per la façana litoral, desplaçant-la al cor dels municipis.
El problema de connexions amb els sectors productius i els pobles de mar i muntanya es resoldrà d’una vegada per totes. El transport públic per carretera es millorarà i s’augmentarà la seva oferta i els peatges del baix Maresme tindran un descompte important per a les persones que l’utilitzin regularment.
Per la meva banda, estic molt satisfet per aquest acord assolit, ja que, a mig termini, el Maresme es convertirà en una comarca competitiva, i amb una oferta de transport públic molt interessant.
Recordo que feia més de deu anys que en parlàvem, amb posicionaments de tota mena, per part de cadascun dels partits polítics, amb Plataformes dient la seva i amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat que ens anava mirant d’un tros lluny, amb un posicionament molt fàcil, dient: “Quan el territori es posi d’acord, després intervindrem nosaltres”.
Per fi, dimarts 16 de març de 2010, es va aprovar per part d’una majoria molt significativa, un document de mobilitat que tracta tots els elements que afecten la mobilitat de les persones: trens, carreteres, transport públic, autopistes, peatges, ...
Es tracta d’un document únic al nostre país. Hem estat més d’un any i mig treballant-hi, tot i que en fa més de deu que n’ estàvem parlant. Però aquests últims mesos han estat d’un treball intens i, sobretot, de molta responsabilitat per part dels grups comarcals amb representació al Consell Comarcal del Maresme.
Aquesta entesa pel que fa al territori, fa que les inversions es contemplin com a prioritàries i estic convençut que la línia orbital de tren, que ha d’anar de Mataró a Granollers, lligant la segona corona metropolitana, arribarà molt abans del que ens podíem pensar. Durant el 2010, es planificarà el trasllat de la via de tren que passa per la façana litoral, desplaçant-la al cor dels municipis.
El problema de connexions amb els sectors productius i els pobles de mar i muntanya es resoldrà d’una vegada per totes. El transport públic per carretera es millorarà i s’augmentarà la seva oferta i els peatges del baix Maresme tindran un descompte important per a les persones que l’utilitzin regularment.
Per la meva banda, estic molt satisfet per aquest acord assolit, ja que, a mig termini, el Maresme es convertirà en una comarca competitiva, i amb una oferta de transport públic molt interessant.
18 marzo 2010
ELS NÚMEROS SOBRE LES ESCOMBRARIES COMENCEN A CANVIAR DE TENDÈNCIA
Ja he fet algun escrit explicant la gran satisfacció que s’experimenta quan es fa un bon reciclatge domèstic, per això torno a convidar tots els veïns i veïnes a què tinguin aquesta cura i practiquin l’hàbit de posar cada fracció al cubell o a la bossa que li pertoqui i després la dipositin al contenidor corresponent.
Com tothom sap, durant el mes d’octubre es va començar a fer la recollida de la fracció orgànica. Si fem la selecció adequada a casa, la podrem anar a abocar al contenidor corresponent. L’orgànica al contenidor petit, el vidre, paper i plàstic/envasos als contenidors verd, blau i groc, respectivament, i el rebuig als tradicionals contenidors de sempre.
Des de l’octubre que vam començar a fer la recollida orgànica, el percentatge que s’ha recollit d’aquesta fracció ha anat pujat mes a mes. Automàticament, ha baixat, d’una manera considerable, el rebuig que portem a incinerar. La matèria orgànica que es va recollir l’octubre de 2009 va ser el 3,6 Tn. Al novembre de 2009 va ser el 8,44, al desembre de 2009 el 9,24 i al febrer de 2010 el 11,78 Tn.
Per altra banda, el rebuig ens ha baixat. Al gener de 2009 va ser de 212,74 Tn. i al febrer de 2010 ha estat de 154,82 Tn., que s’han portat a la incineradora. Aquí també cal tenir present que la fracció de restes vegetals la seva gestió la fem apartat dels contenidors, ja que quan estaven junts molta resta vegetal es col·locava als contenidors de rebuig.
Tot i això, torno a encoratjar els nostres veïns i veïnes perquè tinguin l’hàbit de fer la separació adequada dels residus domèstics, així tindrem beneficis en tots els aspectes: mediambientals, econòmics i de gestió dels nostres recursos.
Com tothom sap, durant el mes d’octubre es va començar a fer la recollida de la fracció orgànica. Si fem la selecció adequada a casa, la podrem anar a abocar al contenidor corresponent. L’orgànica al contenidor petit, el vidre, paper i plàstic/envasos als contenidors verd, blau i groc, respectivament, i el rebuig als tradicionals contenidors de sempre.
Des de l’octubre que vam començar a fer la recollida orgànica, el percentatge que s’ha recollit d’aquesta fracció ha anat pujat mes a mes. Automàticament, ha baixat, d’una manera considerable, el rebuig que portem a incinerar. La matèria orgànica que es va recollir l’octubre de 2009 va ser el 3,6 Tn. Al novembre de 2009 va ser el 8,44, al desembre de 2009 el 9,24 i al febrer de 2010 el 11,78 Tn.
Per altra banda, el rebuig ens ha baixat. Al gener de 2009 va ser de 212,74 Tn. i al febrer de 2010 ha estat de 154,82 Tn., que s’han portat a la incineradora. Aquí també cal tenir present que la fracció de restes vegetals la seva gestió la fem apartat dels contenidors, ja que quan estaven junts molta resta vegetal es col·locava als contenidors de rebuig.
Tot i això, torno a encoratjar els nostres veïns i veïnes perquè tinguin l’hàbit de fer la separació adequada dels residus domèstics, així tindrem beneficis en tots els aspectes: mediambientals, econòmics i de gestió dels nostres recursos.
15 marzo 2010
POLÍTICAMENT ESTEM ACABANT UN CICLE?
Es parla molt de la desafectació de la ciutadania envers els polítics o aquest sistema que ens ha donat tants beneficis en els últims trenta anys.
Al mateix temps, cal dir que també s’ha acabat un cicle d’abundàncies i de viure per sobre de les possibilitats de cadascú. La recuperació no serà fàcil i hi ha el perill d’entrar en un període en què els extremismes guanyin posicionaments envers les polítiques amb visió de globalització.
Dic això, perquè no fa massa dies van haver-hi eleccions a l’Irak. L’antic règim va boicotejar tant com va poder aquestes eleccions, amb bombes que van provocar més de 37 morts. L’Irak és un país corrupte el 100%, fruit de la dictadura. Tot i això, més del 60% de la població va anar a votar.
Ens trobem que en menys de dos anys tindrem tres comicis electorals importants: Generalitat, municipals i Govern Central i la participació no es preveu important.
La meva pregunta és: Han de tornar els totalitarismes, perquè ens adonem que el millor sistema és aquest?
Encara que hi hagin casos puntuals de corrupció, sempre hi haurà persones que s’aprofitaran del seu càrrec, el nostre sistema es depura constantment i confio que cada vegada seran menys les oportunitats d’estar en política per defensar els teus interessos.
Vull fer aquesta reflexió, perquè jo entenc que el món de la política al nostre país és dels més honestos i sincers que hi ha. D’això n’estic convençut, malgrat el descrèdit, ja que qualsevol rumor o comentari malintencionat, o possible sospita d’un presumpte delicte fa que es magnifiqui i de presumpció d’innocència passi a culpabilitat rotunda, abans de judici.
Al mateix temps, cal dir que també s’ha acabat un cicle d’abundàncies i de viure per sobre de les possibilitats de cadascú. La recuperació no serà fàcil i hi ha el perill d’entrar en un període en què els extremismes guanyin posicionaments envers les polítiques amb visió de globalització.
Dic això, perquè no fa massa dies van haver-hi eleccions a l’Irak. L’antic règim va boicotejar tant com va poder aquestes eleccions, amb bombes que van provocar més de 37 morts. L’Irak és un país corrupte el 100%, fruit de la dictadura. Tot i això, més del 60% de la població va anar a votar.
Ens trobem que en menys de dos anys tindrem tres comicis electorals importants: Generalitat, municipals i Govern Central i la participació no es preveu important.
La meva pregunta és: Han de tornar els totalitarismes, perquè ens adonem que el millor sistema és aquest?
Encara que hi hagin casos puntuals de corrupció, sempre hi haurà persones que s’aprofitaran del seu càrrec, el nostre sistema es depura constantment i confio que cada vegada seran menys les oportunitats d’estar en política per defensar els teus interessos.
Vull fer aquesta reflexió, perquè jo entenc que el món de la política al nostre país és dels més honestos i sincers que hi ha. D’això n’estic convençut, malgrat el descrèdit, ja que qualsevol rumor o comentari malintencionat, o possible sospita d’un presumpte delicte fa que es magnifiqui i de presumpció d’innocència passi a culpabilitat rotunda, abans de judici.
11 marzo 2010
PER FI SEMBLA QUE TOT ESTÀ UNA MICA EN ORDRE
A dia d’avui, després de les conseqüències del passat dilluns dia 8, en què va tenir lloc un temporal de neu sense precedents en els últims anys, dóna la sensació que tot ho tenim una mica més ben encaminat.
Encara manca l’enllumenat públic, però pel que fa al corrent elèctric de les cases, no tinc coneixement que hi hagi cap habitatge que li manqui. Això no vol dir que alguna casa allunyada dels nuclis de població estigui sense subministrament elèctric.
Fem una mica de balanç. Dilluns, anunciat el temporal amb hores d’antelació, tant la policia com la brigada varen desplegar tots els seus mitjans, perquè quan arribés el fort de la nevada els carrers estiguessin en les millors condicions possibles.
El més fort va ser a partir de les 4 de la tarda, quan les tres màquines que teníem a can Massuet del Far, que és la zona més feble del municipi, no donaven l’abast traient la gran quantitat de neu que de manera constant queia. Es va decidir no deixar pujar els vehicles, ja que quedaven entravessats al mig del camí.
Amb l’esforç de tothom, amb nervis, angoixes, dubtes, vàrem fer el que vam poder i jo ho valoro d’una manera molt positiva el resultat de tot l’esforç. Amb persones que feia moltes hores que estaven al peu del canó, molls, cansats, però en cap moment van defallir.
També vull fer un agraïment molt especial als veïns i veïnes, que varen ser molts, que vam tenir contactar d’una manera molt directa amb aquesta situació tan complicada. No vaig trobar ni una sola persona que ens fes un lleig, ni ens recriminés absolutament res, sinó que van fer una valoració molt positiva de l’esforç que s’estava fent i això t’encoratja a continuar, malgrat que les forces s’anaven acabant, però fins que no vam tenir col·locada l’última persona a casa seva, vàrem estar al peu del canó: brigada, policia i altres persones voluntàries.
Durant el dimarts es van obrir tots els carrers per facilitar la mobilitat i es va començar a fer la feina feixuga d’arranjar la xarxa elèctrica, donada la gran quantitat d’arbres que havien caigut, per tal que arribés el subministrament elèctric als habitatges.
Aquesta ja ha passat. Jo estic convençut que els que vam estar al front de la situació tan anormal estem satisfets de la feina que s’ha fet.
Per acabar, vull agrair a la policia i a la brigada municipal l’esforç que han fet, fins i tot, algun d’ells amb una situació de salut delicada, que no recomanava que s’estigués aguantant el temporal que queia, així com també als veïns i veïnes, per la seva actitud. A tots, moltes gràcies!
Encara manca l’enllumenat públic, però pel que fa al corrent elèctric de les cases, no tinc coneixement que hi hagi cap habitatge que li manqui. Això no vol dir que alguna casa allunyada dels nuclis de població estigui sense subministrament elèctric.
Fem una mica de balanç. Dilluns, anunciat el temporal amb hores d’antelació, tant la policia com la brigada varen desplegar tots els seus mitjans, perquè quan arribés el fort de la nevada els carrers estiguessin en les millors condicions possibles.
El més fort va ser a partir de les 4 de la tarda, quan les tres màquines que teníem a can Massuet del Far, que és la zona més feble del municipi, no donaven l’abast traient la gran quantitat de neu que de manera constant queia. Es va decidir no deixar pujar els vehicles, ja que quedaven entravessats al mig del camí.
Amb l’esforç de tothom, amb nervis, angoixes, dubtes, vàrem fer el que vam poder i jo ho valoro d’una manera molt positiva el resultat de tot l’esforç. Amb persones que feia moltes hores que estaven al peu del canó, molls, cansats, però en cap moment van defallir.
També vull fer un agraïment molt especial als veïns i veïnes, que varen ser molts, que vam tenir contactar d’una manera molt directa amb aquesta situació tan complicada. No vaig trobar ni una sola persona que ens fes un lleig, ni ens recriminés absolutament res, sinó que van fer una valoració molt positiva de l’esforç que s’estava fent i això t’encoratja a continuar, malgrat que les forces s’anaven acabant, però fins que no vam tenir col·locada l’última persona a casa seva, vàrem estar al peu del canó: brigada, policia i altres persones voluntàries.
Durant el dimarts es van obrir tots els carrers per facilitar la mobilitat i es va començar a fer la feina feixuga d’arranjar la xarxa elèctrica, donada la gran quantitat d’arbres que havien caigut, per tal que arribés el subministrament elèctric als habitatges.
Aquesta ja ha passat. Jo estic convençut que els que vam estar al front de la situació tan anormal estem satisfets de la feina que s’ha fet.
Per acabar, vull agrair a la policia i a la brigada municipal l’esforç que han fet, fins i tot, algun d’ells amb una situació de salut delicada, que no recomanava que s’estigués aguantant el temporal que queia, així com també als veïns i veïnes, per la seva actitud. A tots, moltes gràcies!
07 marzo 2010
PER FI SEMBLA QUE ESTIGUEM A LA RECTA FINAL (II)
Teníem el projecte per construir la rotonda a la cruïlla que va a can Massuet del Far, teníem els terrenys, calien els 450.000,- euros per fer l’obra, que era el cost del projecte aprovat.
En aquests moments, trobar 450.000,- euros per fer aquesta obra era pràcticament impossible.
Quan parlàvem amb els gestors de la pedrera del Rocà els volíem fer entendre que havien de fer alguna aportació important al nostre municipi.
De fet, sempre que hem necessitat quelcom, com pot ser: algun arranjament important a la Ronda de Dalt, material que necessita la Brigada per al seu dia a dia, ..., ens han atès sense cobrar-nos cap cost, però quan els plantejàvem el tema de la rotonda semblava que només estaven predisposats a fer una col·laboració, ja que a ells també els afecta aquesta intersecció de carreteres.
La persistència de l’Ajuntament ha donat el seu fruit, ja que al final els responsables de la pedrera faran íntegrament tot el projecte d’aquesta rotonda, tan necessària a la carretera entre Dosrius i Canyamars.
Calia lligar la part administrativa, ja que l’Ajuntament tenia els terrenys i havia aprovat el projecte. La Diputació és qui gestiona aquesta carretera i l’empresa Km. 5 de la Pedrera El Rocà és qui farà l’obra.
Tampoc ha estat fàcil l’entesa entre les tres parts afectades, ja que cal la signatura d’un conveni.
Després de mesos de parlar-ne i amb ganes de resoldre el tema i resoldre’l bé, tant tècnicament com jurídicament, per fi podem dir que les negociacions s’han acabat i el conveni, en principi, està consensuat amb totes les parts.
Aquesta vegada sí que estic convençut que ho tenim tot lligat, fins i tot, m’atreveixo a dir que abans que acabi l’any, tots els vehicles que circulen per aquesta intersecció, ho faran mitjançant una rotonda.
En aquests moments, trobar 450.000,- euros per fer aquesta obra era pràcticament impossible.
Quan parlàvem amb els gestors de la pedrera del Rocà els volíem fer entendre que havien de fer alguna aportació important al nostre municipi.
De fet, sempre que hem necessitat quelcom, com pot ser: algun arranjament important a la Ronda de Dalt, material que necessita la Brigada per al seu dia a dia, ..., ens han atès sense cobrar-nos cap cost, però quan els plantejàvem el tema de la rotonda semblava que només estaven predisposats a fer una col·laboració, ja que a ells també els afecta aquesta intersecció de carreteres.
La persistència de l’Ajuntament ha donat el seu fruit, ja que al final els responsables de la pedrera faran íntegrament tot el projecte d’aquesta rotonda, tan necessària a la carretera entre Dosrius i Canyamars.
Calia lligar la part administrativa, ja que l’Ajuntament tenia els terrenys i havia aprovat el projecte. La Diputació és qui gestiona aquesta carretera i l’empresa Km. 5 de la Pedrera El Rocà és qui farà l’obra.
Tampoc ha estat fàcil l’entesa entre les tres parts afectades, ja que cal la signatura d’un conveni.
Després de mesos de parlar-ne i amb ganes de resoldre el tema i resoldre’l bé, tant tècnicament com jurídicament, per fi podem dir que les negociacions s’han acabat i el conveni, en principi, està consensuat amb totes les parts.
Aquesta vegada sí que estic convençut que ho tenim tot lligat, fins i tot, m’atreveixo a dir que abans que acabi l’any, tots els vehicles que circulen per aquesta intersecció, ho faran mitjançant una rotonda.
04 marzo 2010
PER FI SEMBLA QUE ESTIGUEM A LA RECTA FINAL (I)
El que arriba a costar lligar una obra! L’obra de la qual us parlo no és ni més ni menys que la rotonda que es vol construir a la cruïlla de Dosrius a Canyamars, desviació que va a can Massuet del Far.
Sembla que tot està desllorigat i ara ja només falten els últims tràmits, que ja estan consensuats amb totes les parts que hi participen: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius i els propietaris de la Pedrera del Rocà, és a dir, la de KM.5.
Des de què sóc alcalde hem transmès la necessitat de construir aquesta rotonda. La Diputació de Barcelona ja havia pres la decisió de no construir-la, però els vàrem convèncer que ens fessin el projecte executiu. Un projecte que contemplava expropiacions, que les havia de fer l’Ajuntament de Dosrius, però al moment que es varen valorar, gairebé sortia més car el preu del terreny que l’obra, per aquest motiu, li vàrem sol·licitar a la Diputació que modifiqués el projecte.
Tot això són terminis i més terminis, però donava la sensació que anàvem avançant. Vàrem entrar en la negociació de la valoració dels terrenys que s’havien d’expropiar. Va ser una negociació llarga, però al final vàrem arribar a un acord. L’import dels terrenys va pujar al voltant dels 38.000,- euros, que l’Ajuntament de Dosrius va treure dels seus recursos propis.
Sembla que tot està desllorigat i ara ja només falten els últims tràmits, que ja estan consensuats amb totes les parts que hi participen: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius i els propietaris de la Pedrera del Rocà, és a dir, la de KM.5.
Des de què sóc alcalde hem transmès la necessitat de construir aquesta rotonda. La Diputació de Barcelona ja havia pres la decisió de no construir-la, però els vàrem convèncer que ens fessin el projecte executiu. Un projecte que contemplava expropiacions, que les havia de fer l’Ajuntament de Dosrius, però al moment que es varen valorar, gairebé sortia més car el preu del terreny que l’obra, per aquest motiu, li vàrem sol·licitar a la Diputació que modifiqués el projecte.
Tot això són terminis i més terminis, però donava la sensació que anàvem avançant. Vàrem entrar en la negociació de la valoració dels terrenys que s’havien d’expropiar. Va ser una negociació llarga, però al final vàrem arribar a un acord. L’import dels terrenys va pujar al voltant dels 38.000,- euros, que l’Ajuntament de Dosrius va treure dels seus recursos propis.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
