La setmana passada va sortir una molt bona notícia per a Mataró i la comarca del Maresme. El jutge va arxivar les querelles que s’havien interposat contra càrrecs electes i tècnics de l’Ajuntament de Mataró, per tot el procés de can Fàbregues, indret on s’ha d’instal•lar el Corte Inglés.
Aquesta resolució judicial ha permès tornar a activar les feines necessàries per lliurar aquests terrenys al Corte Inglés, perquè hi construeixin un centre comercial a Mataró.
El fet que s’instal•li un comerç d’aquestes característiques aporta avantatges espectaculars. Primerament, molts llocs de treball. Es parla de mil persones que directament tindran feina per fer funcionar aquest centre comercial. En segon lloc, tot l’entorn del món del comerç, de la restauració, dels serveis, ..., tindrà una oportunitat de negoci molt important. Al mateix temps, també serà una referència per als pobles del voltant de Mataró, un nou lloc per anar a fer les compres, amb tot el que això representa de no haver de fer desplaçaments llargs, per buscar un centre comercial d’aquestes característiques.
Des del meu bloc vull encoratjar i animar els responsables de l’Ajuntament de Mataró, ja que sé que no ha estat gens agradable tot aquest procés judicial que han viscut, que els ha trasbalsat i ha posat en perill la instal•lació del Corte Inglés a Mataró.
Esperem que al més aviat possible es puguin veure les obres aixecant aquesta construcció, ja que aquí també hi haurà negoci, feina per a tot el sector de la construcció.
27 febrero 2011
21 febrero 2011
Reconeixement a la feina ben feta
El passat cap de setmana, una representació dels organitzadors de la Challenge, formada per l’empresa organitzadora, l’ajuntament de Calella i el Consell Comarcal del Maresme, ens vàrem desplaçar a Madrid per recollir un premi a la prova Challenge que es va organitzar el primer diumenge d’octubre.
Aquest reconeixent va consistir en declarar aquesta prova com la més ben organitzada a tot l’estat espanyol, d’aquestes característiques, durant l’any 2010.
Vàrem competir contra duatlons i triatlons de tota mena, que són especialitats esportives de dues o més disciplines dins una mateixa prova.
En realitat, el viatge a Madrid va ser qüestió de 24 hores, anar amb l’AVE, recollir el premi i tornar l’endemà a primera hora del matí.
Com a defecte professional o com a conseqüència del que em toca viure en aquests moments, cada vegada que vaig a un poble o una ciutat els ulls recorren els carrers: mobiliari urbà, organització, bullici de la ciutat, ... La veritat és que vaig quedar una mica decebut d’aquesta gran ciutat que és Madrid: desordenada, amb manca de manteniment, una mica bruta, voreres inacabades, trista, fosca, ... La veritat és que no em va agradar, i aquesta és una d’aquelles coses que volia plasmar al meu bloc.
Tornant al premi o reconeixement, vull manifestar que ha estat una notícia molt important per al nostre Maresme, ja que demostra que les coses es fan bé i que hi ha grans professionals fent la seva feina, ja que és un esdeveniment esportiu de magnituds ressenyables.
Sens dubte que aquest reconeixement ens obrirà molt més a què els triatletes escullin les nostres contrades per venir a entrenar-se i a fer les proves programades.
La marca Challenge, que és alemanya i que organitza diverses triatlons a tot el món, mai havia tingut un reconeixement d’aquestes característiques. Això reafirma més la confiança que ens varen donar a l’inici de les converses per portar aquest prova al nostre territori, ja que confirma que no es varen equivocar i que ells hi han guanyat, però que el Maresme n’ha sortit molt reforçat.
Aquest reconeixent va consistir en declarar aquesta prova com la més ben organitzada a tot l’estat espanyol, d’aquestes característiques, durant l’any 2010.
Vàrem competir contra duatlons i triatlons de tota mena, que són especialitats esportives de dues o més disciplines dins una mateixa prova.
En realitat, el viatge a Madrid va ser qüestió de 24 hores, anar amb l’AVE, recollir el premi i tornar l’endemà a primera hora del matí.
Com a defecte professional o com a conseqüència del que em toca viure en aquests moments, cada vegada que vaig a un poble o una ciutat els ulls recorren els carrers: mobiliari urbà, organització, bullici de la ciutat, ... La veritat és que vaig quedar una mica decebut d’aquesta gran ciutat que és Madrid: desordenada, amb manca de manteniment, una mica bruta, voreres inacabades, trista, fosca, ... La veritat és que no em va agradar, i aquesta és una d’aquelles coses que volia plasmar al meu bloc.
Tornant al premi o reconeixement, vull manifestar que ha estat una notícia molt important per al nostre Maresme, ja que demostra que les coses es fan bé i que hi ha grans professionals fent la seva feina, ja que és un esdeveniment esportiu de magnituds ressenyables.
Sens dubte que aquest reconeixement ens obrirà molt més a què els triatletes escullin les nostres contrades per venir a entrenar-se i a fer les proves programades.
La marca Challenge, que és alemanya i que organitza diverses triatlons a tot el món, mai havia tingut un reconeixement d’aquestes característiques. Això reafirma més la confiança que ens varen donar a l’inici de les converses per portar aquest prova al nostre territori, ja que confirma que no es varen equivocar i que ells hi han guanyat, però que el Maresme n’ha sortit molt reforçat.
14 febrero 2011
QUINA COMARCA QUE ESTEM FORJANT !
Ens hem posat com objectiu que la comarca del Maresme, formada per 30 municipis, es converteixi en una comarca molt competitiva i atractiva en tots els aspectes.
En pocs dies s’han confirmat algunes notícies que assenyalen que anem per bon camí. Una d’elles és el guardó atorgat a la prova esportiva de la Challenge, que és aquesta disciplina que barreja natació, ciclisme i una marató, després de fer 3.800 metres nedant i 180 Kms. en bicicleta, que es realitza al nostre territori i que va ser una aposta estratègica per tenir més visitants i turisme durant tot l’any i no només durant l’estiu, en busca de sol i platja.
Aquesta prova esportiva ha estat escollida com el millor esdeveniment d’aquestes característiques. Aquí hi entren gran diversitat de proves que combinen dos o més esports en un sol esdeveniment. Doncs, com ja he dit, ha estat declarada la millor prova esportiva que es va organitzar durant el 2.010 a tot l’Estat Espanyol.
Això demostra moltes coses, però a mi m’agradaria ressaltar-ne algunes. La primera, el compromís de totes les persones que han participat en la seva organització, sigui quina sigui la tasca realitzada, ja que era importantíssim que aquest esdeveniment sortís ben parat davant de l’opinió pública. De ben segur que aquest objectiu s’ha assolit.
Una altra part molt positiva és que pel fet d’haver aconseguit aquest guardó, les persones que tenen afició per practicar aquesta disciplina esportiva, tindran la Challenge del Maresme com a referent per participar-hi.
Cal ressaltar que a l’última edició del mes de novembre de l’any passat, hi varen participar esportistes de molts països de tot el món.
Aprofito per felicitar totes les persones que han tingut alguna cosa a veure i han treballat en la Challenge del Maresme.
En pocs dies s’han confirmat algunes notícies que assenyalen que anem per bon camí. Una d’elles és el guardó atorgat a la prova esportiva de la Challenge, que és aquesta disciplina que barreja natació, ciclisme i una marató, després de fer 3.800 metres nedant i 180 Kms. en bicicleta, que es realitza al nostre territori i que va ser una aposta estratègica per tenir més visitants i turisme durant tot l’any i no només durant l’estiu, en busca de sol i platja.
Aquesta prova esportiva ha estat escollida com el millor esdeveniment d’aquestes característiques. Aquí hi entren gran diversitat de proves que combinen dos o més esports en un sol esdeveniment. Doncs, com ja he dit, ha estat declarada la millor prova esportiva que es va organitzar durant el 2.010 a tot l’Estat Espanyol.
Això demostra moltes coses, però a mi m’agradaria ressaltar-ne algunes. La primera, el compromís de totes les persones que han participat en la seva organització, sigui quina sigui la tasca realitzada, ja que era importantíssim que aquest esdeveniment sortís ben parat davant de l’opinió pública. De ben segur que aquest objectiu s’ha assolit.
Una altra part molt positiva és que pel fet d’haver aconseguit aquest guardó, les persones que tenen afició per practicar aquesta disciplina esportiva, tindran la Challenge del Maresme com a referent per participar-hi.
Cal ressaltar que a l’última edició del mes de novembre de l’any passat, hi varen participar esportistes de molts països de tot el món.
Aprofito per felicitar totes les persones que han tingut alguna cosa a veure i han treballat en la Challenge del Maresme.
09 febrero 2011
En moments de crisi, potenciar la privatització de serveis?
Ja s’han començat a donar veus i ha estat el Conseller de Sanitat qui ha dit que la població comenci a fer-se assegurances mèdiques privades, ja que el sistema no podrà atendre totes les necessitats que es reclamen.
Aquest era un dels grans beneficis que havíem assolit amb el govern d’esquerres a la Generalitat de Catalunya, convertir la sanitat pública en un referent, no només a l’Estat Espanyol sinó a l’àmbit mundial.
Ens sentim molt orgullosos de la nostra sanitat, del que s’ha aconseguit i del servei que es dóna, fins i tot en aquests moments en què la situació no està per tirar coets.
Actualment, han augmentat d’una manera considerable les peticions d’intervencions de persones que s’han donat de baixa de les mútues privades i han tornat al sistema de la Seguretat Social, però anuncien retallades als hospitals comarcals i, a més a més, aconsellen, que és el que més em dol, que les persones es busquin la vida.
Una vegada més ens trobem davant d’un govern que fa una política consistent en què qui s’ho pugui pagar ho tindrà i al poble, que és qui treballa per aguantar el sistema, se li anuncien retalles en serveis tan importants com la sanitat pública.
Aquest era un dels grans beneficis que havíem assolit amb el govern d’esquerres a la Generalitat de Catalunya, convertir la sanitat pública en un referent, no només a l’Estat Espanyol sinó a l’àmbit mundial.
Ens sentim molt orgullosos de la nostra sanitat, del que s’ha aconseguit i del servei que es dóna, fins i tot en aquests moments en què la situació no està per tirar coets.
Actualment, han augmentat d’una manera considerable les peticions d’intervencions de persones que s’han donat de baixa de les mútues privades i han tornat al sistema de la Seguretat Social, però anuncien retallades als hospitals comarcals i, a més a més, aconsellen, que és el que més em dol, que les persones es busquin la vida.
Una vegada més ens trobem davant d’un govern que fa una política consistent en què qui s’ho pugui pagar ho tindrà i al poble, que és qui treballa per aguantar el sistema, se li anuncien retalles en serveis tan importants com la sanitat pública.
03 febrero 2011
Satisfacció de com s’ha assolit
Aquesta setmana he tingut dues trucades de persones vinculades amb serveis que s’estan donant al nostre municipi, les quals col•laboren colze a colze amb l’ajuntament, intentant donar-nos suport mútuament per poder oferir un servei i tenir unes infraestructures el millor possible.
Es tracta d’una escola de primària que han fet tot un procés per escollir un/a conserge.
Resulta que era impossible poder contractar aquesta persona per part de l’ajuntament, ja que entre objectius que et marques, un d’ells és el de no augmentar la plantilla fins al 2013. Sí que és veritat que l’ajuntament hauria d’haver contractar una persona que fes de conserge a l’escola, però degut a aquest principi i amb l’esperit de no trencar-lo s’han buscat alternatives.
A l’AMPA d’aquesta escola hi ha gent molt vàlida, persones d’aquelles que quan tens reunions amb ells i exposen les seves necessitats veus que realment et demanen el que necessiten, amb exposicions molt clarividents del motiu pel qual t’ho demanen. No com altres persones, que veus que mai en tenen prou i sempre et demanen més i et sens incòmode, ja que sempre estan insatisfetes per no assolir els màxims, encara que no els necessitin.
Per això, és molt incòmode tenir aquests contactes amb gent que plantegen les situacions d’aquesta manera, i és així com s’assoleixen objectius molt difícils d’aconseguir i un cop els tens, fruit de la conjuntura del plantejament i de la sinceritat, dius: Què bé que ens n’hem sortit!
Per això, vull ressaltar dues trucades de l’escola agraint l’esforç que s’ha fet i, evidentment, l’agraïment ha estat retornat, perquè uns sense els altres difícilment s’hagués aconseguit.
Es tracta d’una escola de primària que han fet tot un procés per escollir un/a conserge.
Resulta que era impossible poder contractar aquesta persona per part de l’ajuntament, ja que entre objectius que et marques, un d’ells és el de no augmentar la plantilla fins al 2013. Sí que és veritat que l’ajuntament hauria d’haver contractar una persona que fes de conserge a l’escola, però degut a aquest principi i amb l’esperit de no trencar-lo s’han buscat alternatives.
A l’AMPA d’aquesta escola hi ha gent molt vàlida, persones d’aquelles que quan tens reunions amb ells i exposen les seves necessitats veus que realment et demanen el que necessiten, amb exposicions molt clarividents del motiu pel qual t’ho demanen. No com altres persones, que veus que mai en tenen prou i sempre et demanen més i et sens incòmode, ja que sempre estan insatisfetes per no assolir els màxims, encara que no els necessitin.
Per això, és molt incòmode tenir aquests contactes amb gent que plantegen les situacions d’aquesta manera, i és així com s’assoleixen objectius molt difícils d’aconseguir i un cop els tens, fruit de la conjuntura del plantejament i de la sinceritat, dius: Què bé que ens n’hem sortit!
Per això, vull ressaltar dues trucades de l’escola agraint l’esforç que s’ha fet i, evidentment, l’agraïment ha estat retornat, perquè uns sense els altres difícilment s’hagués aconseguit.
31 enero 2011
Companys/es del PSC del municipi de Dosrius, moltes gràcies!
Doncs sí, us vull donar les gràcies pel suport unànime que em vau donar a l’última assemblea de militants, que va tenir lloc el passat divendres dia 28, per escollir-me número u de la llista del PSC a les properes eleccions municipals, que tindran lloc el dia 22 de maig d’enguany.
No sé quines seran les meves possibilitats de revalidar com alcalde del municipi de Dosrius, però per poder-ho ser s’ha d’encapçalar una llista i és això el que faré el dia 22 de maig, ja que és partir d’aquí quan tens possibilitats.
Em torna a fer una il•lusió molt especial el fet de pensar que puc tornar a ser alcalde, ja que és un plaer fer la feina que em pertoca dia a dia. No sé quina característica deu tenir el càrrec, però cada vegada és més gran el plaer que sento de poder servir el meu municipi i la seva gent. Suposo que deu ser que cada vegada conec més el territori, els carrers, els arbres, els embornals, les persones ...
Recordo més les persones per les qüestions que els han passar, que no pas per les cares o els noms, ja que quan alguna problemàtica m’arriba, per la via que sigui, me la faig meva i sé la importància que representa per a aquella persona sentir-se recolzat o recolzada en moments difícils, en moments complicats, en situacions imprevistes. Satisfer les necessitats de les persones s’ha convertit en una addicció.
Està tot molt obert, Convergència ha fet foc nou, altres partits polítics han començat amb molta força. Espero que de totes aquestes propostes, el dia 22 de maig el poble en surti beneficiat, sigui quina sigui l’elecció escollida, amb el vot lliure i secret, ja que veig a tothom amb moltes ganes i això és molt bo.
No sé quines seran les meves possibilitats de revalidar com alcalde del municipi de Dosrius, però per poder-ho ser s’ha d’encapçalar una llista i és això el que faré el dia 22 de maig, ja que és partir d’aquí quan tens possibilitats.
Em torna a fer una il•lusió molt especial el fet de pensar que puc tornar a ser alcalde, ja que és un plaer fer la feina que em pertoca dia a dia. No sé quina característica deu tenir el càrrec, però cada vegada és més gran el plaer que sento de poder servir el meu municipi i la seva gent. Suposo que deu ser que cada vegada conec més el territori, els carrers, els arbres, els embornals, les persones ...
Recordo més les persones per les qüestions que els han passar, que no pas per les cares o els noms, ja que quan alguna problemàtica m’arriba, per la via que sigui, me la faig meva i sé la importància que representa per a aquella persona sentir-se recolzat o recolzada en moments difícils, en moments complicats, en situacions imprevistes. Satisfer les necessitats de les persones s’ha convertit en una addicció.
Està tot molt obert, Convergència ha fet foc nou, altres partits polítics han començat amb molta força. Espero que de totes aquestes propostes, el dia 22 de maig el poble en surti beneficiat, sigui quina sigui l’elecció escollida, amb el vot lliure i secret, ja que veig a tothom amb moltes ganes i això és molt bo.
27 enero 2011
Comença la Pista externa de Dosrius
Ja hi ha les màquines treballant a la pista externa que s’ha de construir entre la plaça de can Torres i els horts urbans.
A mi em fa molta il•lusió veure fet realitat un espai que estic convençut que cada vegada que s’hi passi hi haurà persones utilitzant-lo, igual que la pista de Canyamars.
És per a coses així per les que hem d’apostar: instal•lacions obertes, senzilles, fàcils de mantenir i si a sobre trobes algú que t’ho paga, com en aquest cas la Diputació de Barcelona, ens podem donar per satisfets.
No serà una obra de massa envergadura, potser en un parell de mesos ja es podrà utilitzar i, aleshores, tindrem un altre equipament que beneficiarà tothom, prop dels centres potents d’ensenyament i prop dels referents de lleure.
A mi em fa molta il•lusió veure fet realitat un espai que estic convençut que cada vegada que s’hi passi hi haurà persones utilitzant-lo, igual que la pista de Canyamars.
És per a coses així per les que hem d’apostar: instal•lacions obertes, senzilles, fàcils de mantenir i si a sobre trobes algú que t’ho paga, com en aquest cas la Diputació de Barcelona, ens podem donar per satisfets.
No serà una obra de massa envergadura, potser en un parell de mesos ja es podrà utilitzar i, aleshores, tindrem un altre equipament que beneficiarà tothom, prop dels centres potents d’ensenyament i prop dels referents de lleure.
24 enero 2011
SI QUE DÓNA DE SI LA SOCA !
Hi ha força moguda amb el tema de la soca que s’ha instal•lat a la rotonda del Vitxi.
Com que jo la tenia tant al cap, del dia que el roure va caure i la feina i l’ensurt que ens va donar aquella nit de dilluns, i a sobre l’endemà a la tarda, al carregar-la al camió, l’accident que va patir en Manel de cal Patró, no hi veia més que un tronc amb història que engalana la rotonda.
Doncs ara la cosa va molt més enllà, ja que fa uns dies, durant un dinar amb una colla d’amics, dues persones em varen comentar que quan veien la soca instal•lada, de la manera que s’havia col•locat, els generava un erotisme especial.
Vaig quedar molt sorprès, però atenent la diversitat d’opinions que es van anar generant durant la xerrada, l’endemà al matí em vaig fixar amb el context de l’erotisme que m’havien explicat. Doncs, sí, amb una mica d’imaginació vaig saber veure que s’hi podia interpretar una postura d’aquestes especials que es fan en moments determinats.
El debat no va acabar aquí, ja que a la propera trobada d’amics i amigues va tornar a sortir la soca, tothom havia fet un anàlisi més precís, amb la finalitat de donar la seva opinió.
Varen sortir opinions de tota mena, que si un home i una dona en una posició concreta, que si del dret, que si del revés, que si és una exposició fàl•lica. Per altra banda, algú deia que ho veia com un consolador en doble acció, en definitiva, n’hi ha per a tots els gustos i per a totes les opinions.
Fins i tot, tant és el debat, que dissabte passat a la nit, venint de fer un soparet amb els amics, ens vàrem parar vuit persones a l’entorn de la rotonda, per analitzar i exposar la visió de cadascú.
Pel que veig dóna molt de si. Ara que tothom interpreti el que hi vegi.
Com que jo la tenia tant al cap, del dia que el roure va caure i la feina i l’ensurt que ens va donar aquella nit de dilluns, i a sobre l’endemà a la tarda, al carregar-la al camió, l’accident que va patir en Manel de cal Patró, no hi veia més que un tronc amb història que engalana la rotonda.
Doncs ara la cosa va molt més enllà, ja que fa uns dies, durant un dinar amb una colla d’amics, dues persones em varen comentar que quan veien la soca instal•lada, de la manera que s’havia col•locat, els generava un erotisme especial.
Vaig quedar molt sorprès, però atenent la diversitat d’opinions que es van anar generant durant la xerrada, l’endemà al matí em vaig fixar amb el context de l’erotisme que m’havien explicat. Doncs, sí, amb una mica d’imaginació vaig saber veure que s’hi podia interpretar una postura d’aquestes especials que es fan en moments determinats.
El debat no va acabar aquí, ja que a la propera trobada d’amics i amigues va tornar a sortir la soca, tothom havia fet un anàlisi més precís, amb la finalitat de donar la seva opinió.
Varen sortir opinions de tota mena, que si un home i una dona en una posició concreta, que si del dret, que si del revés, que si és una exposició fàl•lica. Per altra banda, algú deia que ho veia com un consolador en doble acció, en definitiva, n’hi ha per a tots els gustos i per a totes les opinions.
Fins i tot, tant és el debat, que dissabte passat a la nit, venint de fer un soparet amb els amics, ens vàrem parar vuit persones a l’entorn de la rotonda, per analitzar i exposar la visió de cadascú.
Pel que veig dóna molt de si. Ara que tothom interpreti el que hi vegi.
21 enero 2011
FER BALANÇ DEL 2010
Un cop s’inicia un nou any, mires una mica enrere per veure la feina que s’ha realitzat i la veritat és que se n’ha fet molta, i penso que amb una nota acceptable.
Hi ha coses que són difícils de mesurar i que tothom pot veure el got mig ple o mig buit, però hi ha qüestions quantificables. Per exemple, a la pàgina web de l’ajuntament hi han hagut 128.934 entrades, és a dir, 353 entrades de mitjana diària.
L’augment de feina que hi hagut a l’ajuntament, també es veu amb els documents que tenen número i ho podem comprovar amb el registre d’entrada i els decrets de l’alcaldia.
L’any 2000 van haver-hi 4.743 registres d’entrades i 293 decrets d’alcaldia.
L’any 2010 van haver-hi 9.177 registres d’entrades i 928 decrets d’alcaldia.
Aquí sí que es veu que s’ha fet feina.
Al mateix temps, també tens aquella sensació que tot està ordenat, que no hi ha temes difícils de resoldre a dins dels calaixos, això no vol dir que no tinguem expedients complicats en tràmit, però penso que sempre hem anat tancant el que ens hem anat plantejant i tot el que ha sorgit, sempre que hagi estat competència municipal.
Hi ha coses que són difícils de mesurar i que tothom pot veure el got mig ple o mig buit, però hi ha qüestions quantificables. Per exemple, a la pàgina web de l’ajuntament hi han hagut 128.934 entrades, és a dir, 353 entrades de mitjana diària.
L’augment de feina que hi hagut a l’ajuntament, també es veu amb els documents que tenen número i ho podem comprovar amb el registre d’entrada i els decrets de l’alcaldia.
L’any 2000 van haver-hi 4.743 registres d’entrades i 293 decrets d’alcaldia.
L’any 2010 van haver-hi 9.177 registres d’entrades i 928 decrets d’alcaldia.
Aquí sí que es veu que s’ha fet feina.
Al mateix temps, també tens aquella sensació que tot està ordenat, que no hi ha temes difícils de resoldre a dins dels calaixos, això no vol dir que no tinguem expedients complicats en tràmit, però penso que sempre hem anat tancant el que ens hem anat plantejant i tot el que ha sorgit, sempre que hagi estat competència municipal.
17 enero 2011
La rotonda de can Massuet del Far ja comença a agafar forma
Molt lentament, però ja està bastant definida. Ens agradaria que estigués acabada, però encara manquen algunes setmanes per poder circular per aquesta nova estructura, que farà que sigui molt més agradable transitar per aquest punt de carretera.
Segons comenten, a finals d’aquesta setmana, o principis de la següent, es començarà a asfaltar una part. Per poder desviar el trànsit i fer la part de sobre, per on ara estan circulant els vehicles, s’instal•laran semàfors durant dos, tres, o quatre dies, ja que només hi haurà un carril per poder-hi circular.
Serà, doncs, el moment més complex de l’obra d’aquesta rotonda. Penso que fins ara s’ha portat molt correctament, no hi ha hagut cap accident, gràcies al plantejament que s’ha fet i espero que la puguem acabar sense cap ensurt ressenyable.
Segons les previsions, l’obra pot estar acabada durant la segona quinzena de març. Aleshores, serà quan podrem dir que la famosa rotonda de can Massuet del Far, desitjada i demanada durant tants anys, per fi s’ha acabat i hi podem transitar de manera normal!
Segons comenten, a finals d’aquesta setmana, o principis de la següent, es començarà a asfaltar una part. Per poder desviar el trànsit i fer la part de sobre, per on ara estan circulant els vehicles, s’instal•laran semàfors durant dos, tres, o quatre dies, ja que només hi haurà un carril per poder-hi circular.
Serà, doncs, el moment més complex de l’obra d’aquesta rotonda. Penso que fins ara s’ha portat molt correctament, no hi ha hagut cap accident, gràcies al plantejament que s’ha fet i espero que la puguem acabar sense cap ensurt ressenyable.
Segons les previsions, l’obra pot estar acabada durant la segona quinzena de març. Aleshores, serà quan podrem dir que la famosa rotonda de can Massuet del Far, desitjada i demanada durant tants anys, per fi s’ha acabat i hi podem transitar de manera normal!
13 enero 2011
Quin goig que fan els horts urbans!
Moltes vegades passo expressament prop dels horts urbans que hi ha a la zona de la Bomba, ja que veure terra remenada i conreada és un dels plaers de què gaudeixo. Si, a més a més, hi veus persones jubilades treballant-hi o altres que la seva activitat física és bàsicament la de conrear l’hort, adjudicat per l’Ajuntament, la satisfacció és doble.
Per això m’agrada fer aquesta ressenya al meu bloc expressant l’admiració i l’agraïment envers les persones que tenen adjudicat aquest tros de terra, propietat de l’Ajuntament, que fan lluir al terra amb el seu treball i amb les seves ganes de remenar-la, de sembrar-hi i amb la il•lusió de veure-ho créixer i, després, evidentment, poder-ho consumir.
Sempre he dit que una de les professions més realitzables és la de conrear la terra, la de fer de pagès, ja que si ho fas d’una manera correcta, el teu esforç queda recompensat i això et dóna molta satisfacció.
Per aquest motiu, vàrem lluitar molt per tirar endavant aquest projecte d’horts urbans, amb entrebancs i qüestions legals difícils de superar, però el resultat el tenim aquí.
Per això m’agrada fer aquesta ressenya al meu bloc expressant l’admiració i l’agraïment envers les persones que tenen adjudicat aquest tros de terra, propietat de l’Ajuntament, que fan lluir al terra amb el seu treball i amb les seves ganes de remenar-la, de sembrar-hi i amb la il•lusió de veure-ho créixer i, després, evidentment, poder-ho consumir.
Sempre he dit que una de les professions més realitzables és la de conrear la terra, la de fer de pagès, ja que si ho fas d’una manera correcta, el teu esforç queda recompensat i això et dóna molta satisfacció.
Per aquest motiu, vàrem lluitar molt per tirar endavant aquest projecte d’horts urbans, amb entrebancs i qüestions legals difícils de superar, però el resultat el tenim aquí.
10 enero 2011
QUÈ BÉ QUE QUEDA LA SOCA !
Més que soca podríem dir el tronc del roure de can Feliu. Un arbre centenari, que uns mesos enrere va caure.
Tots plegats vàrem tenir un gran ensurt quan es va desplomar, ja que hauria pogut fer mal, si hi hagués hagut concurrència a l’hora en què es va produir el terrabastall.
Recordo molt bé el dia que va passar i l’hora, un dilluns a 2/4 de dotze de la nit, jo estava a dins del llit. Vaig rebre una trucada d’un veí de l’entorn explicant el fet que havia succeït, que el roure més gran dels que anomenem de can Feliu havia caigut. Això està al costat del pavelló de Dosrius i a tocar dels mòduls prefabricats de l’institut.
Tot seguit, vàrem córrer cap a l’indret, on ens hi vam trobar amb gent de la brigada, per treballar-hi una estona i obrir pas pels camins que havia bloquejat.
El vàrem anar trossejant i un cop vàrem fer la primera actuació, perquè es pogués circular pels carrers, vàrem decidir tornar-hi l’endemà a plena llum.
Vàrem necessitar màquines especials per poder netejar l’espai, degut a la grandària de l’arbre.
Una de les persones que va estar-hi treballant va ser en Manel Güell, o millor dit, “el patró”, nom popular amb el que és conegut al nostre municipi. Ell, amb el camió ploma, va anar enretirant tota la brancada i els troncs d’aquest arbre monumental.
Quan només quedava la soca o el tronc que connectava amb el terra, en un moment tonto que ell estava a dalt del camió, es va bellugar la soca i li va enganxar la cama amb la barana de ferro, amb el conseqüent perjudici per a la seva salut, ja que va haver d’ingressar a l’hospital i, posteriorment, va ser intervingut quirúrgicament. Després d’una recuperació llarga, en Manel torna a estar funcionant a ple rendiment.
Ens vàrem proposar que aquests tros de l’abre quedés alliberada de l’esmicolament, no només per desafiar-la cada vegada que la veiem, pel mal que va fer al “patró”, sinó també perquè el roure de can Feliu ha estat un referent durant la infantesa de moltes generacions d’aquest municipi, ja que la mainada hi anava a passar estones a l’ombra, a jugar-hi, entre altres coses.
Ara tenim la soca o tronc instal•lat a la rotonda del Vitxi. Es tracta d’un projecte senzill, redactat pels serveis tècnics, que s’acabarà amb l’enjardinament a l’entrada de la primavera.
Tots plegats vàrem tenir un gran ensurt quan es va desplomar, ja que hauria pogut fer mal, si hi hagués hagut concurrència a l’hora en què es va produir el terrabastall.
Recordo molt bé el dia que va passar i l’hora, un dilluns a 2/4 de dotze de la nit, jo estava a dins del llit. Vaig rebre una trucada d’un veí de l’entorn explicant el fet que havia succeït, que el roure més gran dels que anomenem de can Feliu havia caigut. Això està al costat del pavelló de Dosrius i a tocar dels mòduls prefabricats de l’institut.
Tot seguit, vàrem córrer cap a l’indret, on ens hi vam trobar amb gent de la brigada, per treballar-hi una estona i obrir pas pels camins que havia bloquejat.
El vàrem anar trossejant i un cop vàrem fer la primera actuació, perquè es pogués circular pels carrers, vàrem decidir tornar-hi l’endemà a plena llum.
Vàrem necessitar màquines especials per poder netejar l’espai, degut a la grandària de l’arbre.
Una de les persones que va estar-hi treballant va ser en Manel Güell, o millor dit, “el patró”, nom popular amb el que és conegut al nostre municipi. Ell, amb el camió ploma, va anar enretirant tota la brancada i els troncs d’aquest arbre monumental.
Quan només quedava la soca o el tronc que connectava amb el terra, en un moment tonto que ell estava a dalt del camió, es va bellugar la soca i li va enganxar la cama amb la barana de ferro, amb el conseqüent perjudici per a la seva salut, ja que va haver d’ingressar a l’hospital i, posteriorment, va ser intervingut quirúrgicament. Després d’una recuperació llarga, en Manel torna a estar funcionant a ple rendiment.
Ens vàrem proposar que aquests tros de l’abre quedés alliberada de l’esmicolament, no només per desafiar-la cada vegada que la veiem, pel mal que va fer al “patró”, sinó també perquè el roure de can Feliu ha estat un referent durant la infantesa de moltes generacions d’aquest municipi, ja que la mainada hi anava a passar estones a l’ombra, a jugar-hi, entre altres coses.
Ara tenim la soca o tronc instal•lat a la rotonda del Vitxi. Es tracta d’un projecte senzill, redactat pels serveis tècnics, que s’acabarà amb l’enjardinament a l’entrada de la primavera.
31 diciembre 2010
A LA MARIA FONOLL
A la meva Maria, que és una persona que està vivint a la residència Sant Llop. Fa bastant temps, que està instal•lada en aquest equipament que tenim al nostre municipi.
Malgrat que sigui un centre privat concertat, sempre que he tingut ocasió de fer-hi visites he vist que tots els avis i àvies que estan en aquesta residència tenen una qualitat de vida important, molt d’afecte i atencions d’un valor humà ressenyable.
La Maria és una de les persones que rep totes aquestes atencions. La primera vegada que vam tenir contacte, feia pocs dies que havia vingut al nostre municipi. Des d’un tros lluny li varen dir: Maria, l’alcalde. La seva reacció va ser, que el donin pel ...
Tant la direcció de la residència com jo vàrem somriure, però dintre meu va haver-hi el repte d’intentar ajudar la Maria, perquè estigués còmode i contenta entre nosaltres, ja que aquesta reacció la va tenir perquè no estava d’acord que els seus fills l’haguessin ingressat a la residència.
Ha anat passant el temps i entre la direcció de la residència i la meva actitud la Maria ha anat canviant. Entre nosaltres ha crescut una relació especial d’afecte i admiració. Evidentment, en aquestes festes Nadalenques ressalten més aquests sentiments, amb felicitacions especials i visites per poder captar i assaborir aquesta il•lusió de retrobar-nos.
Aquest cap de setmana passat he tingut l’ocasió de visitar-los de nou i vaig tenir la mala sort de no trobar la Maria, ja que els seus fills se l’havien emportat a passar el dia en família.
Vaig poder comprovar, una vegada més, que no només la Maria, sinó tots els residents tenen un gran dinamisme, fins i tot , han guanyat dos premis a nivell de país: El segon premi de confecció i disseny de felicitacions de Nadal i el tercer premi de Catalunya de redacció de les Nadales que confeccionen. Aquest és un concurs que s’ha obert per a les residències de gent gran.
No vull més que felicitar-vos amb motiu de les Festes Nadalenques, així com també per aquests premis assolits. A la Maria, un petó molt especial!
Malgrat que sigui un centre privat concertat, sempre que he tingut ocasió de fer-hi visites he vist que tots els avis i àvies que estan en aquesta residència tenen una qualitat de vida important, molt d’afecte i atencions d’un valor humà ressenyable.
La Maria és una de les persones que rep totes aquestes atencions. La primera vegada que vam tenir contacte, feia pocs dies que havia vingut al nostre municipi. Des d’un tros lluny li varen dir: Maria, l’alcalde. La seva reacció va ser, que el donin pel ...
Tant la direcció de la residència com jo vàrem somriure, però dintre meu va haver-hi el repte d’intentar ajudar la Maria, perquè estigués còmode i contenta entre nosaltres, ja que aquesta reacció la va tenir perquè no estava d’acord que els seus fills l’haguessin ingressat a la residència.
Ha anat passant el temps i entre la direcció de la residència i la meva actitud la Maria ha anat canviant. Entre nosaltres ha crescut una relació especial d’afecte i admiració. Evidentment, en aquestes festes Nadalenques ressalten més aquests sentiments, amb felicitacions especials i visites per poder captar i assaborir aquesta il•lusió de retrobar-nos.
Aquest cap de setmana passat he tingut l’ocasió de visitar-los de nou i vaig tenir la mala sort de no trobar la Maria, ja que els seus fills se l’havien emportat a passar el dia en família.
Vaig poder comprovar, una vegada més, que no només la Maria, sinó tots els residents tenen un gran dinamisme, fins i tot , han guanyat dos premis a nivell de país: El segon premi de confecció i disseny de felicitacions de Nadal i el tercer premi de Catalunya de redacció de les Nadales que confeccionen. Aquest és un concurs que s’ha obert per a les residències de gent gran.
No vull més que felicitar-vos amb motiu de les Festes Nadalenques, així com també per aquests premis assolits. A la Maria, un petó molt especial!
27 diciembre 2010
LA REALITAT ES VEU QUAN ES COMENÇA A CAMINAR
Ara ja comencen a haver-hi moviments dels partits polítics, que es preparen per a les properes eleccions municipals del proper 22 de maig.
Suposo que hi haurà els partits tradicionals de sempre, però n’han sorgit alguns de nous. Concretament, n’hi ha un que ja ha fet diverses convocatòries per fer xerrades i explicar el seu projecte a les persones interessades. Aquest és un partit de nova creació, que exclusivament és d’àmbit local.
Destaquen alguns dels seus membres, que sembla que et mirin per sobre l’espatlla. Altres són gent molt normal i participativa en tota la vida cultural i associativa del municipi.
Però, quan es tracta de la gestió i els interessos de la comunitat veus com alguns d’ells comencen a caminar, comprometent-se, per escrit, a fer algunes accions, amb la finalitat de complir ordenances municipals. Aleshores, és quan veus la capacitat de treball, el compromís i la credibilitat que poden tenir a l’hora de fer les seves valoracions.
Tenim una ordenança de convivència veïnal que regula la instal•lació de pancartes a la via pública, a excepció de quan hi ha campanya electoral. D’acord amb l’esmentada ordenança, s’ha de fer la petició per escrit davant l’ajuntament, fent constar el dia de la seva col•locació i també el dia de la seva retirada. L’ajuntament autoritza la col•locació de la pancarta, requerint que es retiri el dia acordat.
Doncs, aquest grup polític va instal•lar les pancartes per comunicar un acte que es feia el dia 11 de desembre a Canyamars, comprometent-se, per escrit, a retirar, l’endemà de l’acte, és a dir el 12 de desembre, les tres pancartes penjades.
A dia d’avui, 27 de desembre, encara romanen al seu lloc. Per tant, aquell compromís per escrit i signat ja no s’ha complert. Ara, què hem de fer com ajuntament: obrir un expedient, no autoritzar properes peticions per instal•lar més pancartes.....?
Suposo que hi haurà els partits tradicionals de sempre, però n’han sorgit alguns de nous. Concretament, n’hi ha un que ja ha fet diverses convocatòries per fer xerrades i explicar el seu projecte a les persones interessades. Aquest és un partit de nova creació, que exclusivament és d’àmbit local.
Destaquen alguns dels seus membres, que sembla que et mirin per sobre l’espatlla. Altres són gent molt normal i participativa en tota la vida cultural i associativa del municipi.
Però, quan es tracta de la gestió i els interessos de la comunitat veus com alguns d’ells comencen a caminar, comprometent-se, per escrit, a fer algunes accions, amb la finalitat de complir ordenances municipals. Aleshores, és quan veus la capacitat de treball, el compromís i la credibilitat que poden tenir a l’hora de fer les seves valoracions.
Tenim una ordenança de convivència veïnal que regula la instal•lació de pancartes a la via pública, a excepció de quan hi ha campanya electoral. D’acord amb l’esmentada ordenança, s’ha de fer la petició per escrit davant l’ajuntament, fent constar el dia de la seva col•locació i també el dia de la seva retirada. L’ajuntament autoritza la col•locació de la pancarta, requerint que es retiri el dia acordat.
Doncs, aquest grup polític va instal•lar les pancartes per comunicar un acte que es feia el dia 11 de desembre a Canyamars, comprometent-se, per escrit, a retirar, l’endemà de l’acte, és a dir el 12 de desembre, les tres pancartes penjades.
A dia d’avui, 27 de desembre, encara romanen al seu lloc. Per tant, aquell compromís per escrit i signat ja no s’ha complert. Ara, què hem de fer com ajuntament: obrir un expedient, no autoritzar properes peticions per instal•lar més pancartes.....?
22 diciembre 2010
TORNO A ACTIVAR EL MEU BLOC PERSONAL
Com tothom sap, tinc un cultiu d’avets de Nadal i en aquestes dates la intensitat de feina es multiplica d’una manera important. Per aquest motiu, s’ha de prioritzar i deixar de banda coses que no són vitals i tirar endavant les que sí que ho són, com ara: la gestió de l’Ajuntament, la gestió del Consell Comarcal i la comercialització dels avets de Nadal.
No ha quedat res enrere, amb la satisfacció que cada dia quan em posava al llit deixava la feina feta i ben encaminada, però el bloc ha quedat de banda.
Doncs, ara que la campanya dels avets de Nadal ja està arribant a la seva fi, tornem a activar el bloc fent escrits de reflexió, escrits personals, escrits d’opinió, tal com sempre he anat penjant en aquest mitjà.
El primer que em ve de gust explicar és que enguany he vist i he notat més animació dins el cercle que em bellugo, que és el de comercialització dels avets. Això no només ho dic jo, sinó que també ho diu el sector de la planta i de la flor. Hi ha alguna excepció, però en general hi ha diferència d’aquest Nadal al passat.
Jo que estic en aquests circuits de comercialització una vegada cada 12 mesos, es noten els canvis que s’han produït durant l’any, però, tal com us dic, s’ha animat una mica i sembla que hi hagi més alegria que l’any passat o que dos anys enrere.
És important que l’economia es comenci a bellugar, bàsicament amb la gent treballadora, emprenedora i que es dedica a la seva feina, sense opinar com han de viure i què han de fer els altres.
Pel que fa a l’Ajuntament, tenim la gran sort de disposar d’ un equip humà d’homes i dones que tira endavant qualsevol tema que es posi a sobre la taula. Tenen una gran versatilitat, amb capacitat per fer la seva feina i si en ve d’una altra àrea també ajuden a tirar-la endavant. En definitiva, cada vegada estic més content d’aquestes persones que estan tan compromesos amb l’administració local.
Pel que fa a les obres i altres temes d’importància, tot evoluciona dintre de la normalitat, malgrat el feixuc i costós que és tramitar qualsevol expedient, atesos els passos que s’han de seguir.
Bé, no puc més que desitjar unes molt bones Festes de Nadal a tots els que em seguiu i un 2011 ple d’experiències positives i, sobretot, molta salut a tothom.
No ha quedat res enrere, amb la satisfacció que cada dia quan em posava al llit deixava la feina feta i ben encaminada, però el bloc ha quedat de banda.
Doncs, ara que la campanya dels avets de Nadal ja està arribant a la seva fi, tornem a activar el bloc fent escrits de reflexió, escrits personals, escrits d’opinió, tal com sempre he anat penjant en aquest mitjà.
El primer que em ve de gust explicar és que enguany he vist i he notat més animació dins el cercle que em bellugo, que és el de comercialització dels avets. Això no només ho dic jo, sinó que també ho diu el sector de la planta i de la flor. Hi ha alguna excepció, però en general hi ha diferència d’aquest Nadal al passat.
Jo que estic en aquests circuits de comercialització una vegada cada 12 mesos, es noten els canvis que s’han produït durant l’any, però, tal com us dic, s’ha animat una mica i sembla que hi hagi més alegria que l’any passat o que dos anys enrere.
És important que l’economia es comenci a bellugar, bàsicament amb la gent treballadora, emprenedora i que es dedica a la seva feina, sense opinar com han de viure i què han de fer els altres.
Pel que fa a l’Ajuntament, tenim la gran sort de disposar d’ un equip humà d’homes i dones que tira endavant qualsevol tema que es posi a sobre la taula. Tenen una gran versatilitat, amb capacitat per fer la seva feina i si en ve d’una altra àrea també ajuden a tirar-la endavant. En definitiva, cada vegada estic més content d’aquestes persones que estan tan compromesos amb l’administració local.
Pel que fa a les obres i altres temes d’importància, tot evoluciona dintre de la normalitat, malgrat el feixuc i costós que és tramitar qualsevol expedient, atesos els passos que s’han de seguir.
Bé, no puc més que desitjar unes molt bones Festes de Nadal a tots els que em seguiu i un 2011 ple d’experiències positives i, sobretot, molta salut a tothom.
23 noviembre 2010
ES VAN CONFIRMAR TOTES LES PREVISIONS QUE TENÍEM
Dissabte passat, ens vam trobar 250 persones, al pavelló de Dosrius, fent el típic soparet que organitza l’agrupació del PSC del municipi de Dosrius.
Vam començar sense la Montse Tura, ja que venia d’un acte previ al nostre.
Quan estava a mig sopar vaig rebre la trucada que arribava la Montse al pavelló i vaig sortir a rebre-la. Estava una mica cansada, havia fet cinc actes i tres entrevistes durant el dia i ja eren gairebé les 10 del vespre.
Vàrem entrar al pavelló i vàrem posar la música tradicional del PSC. Jo no sé què va passar en aquell moment, però sembla que els aplaudiments de totes les persones assistents a l’acte la varen activar, ja que vaig veure que el seu estat havia canviat. En principi, va dir que no voldria menjar res, però un cop va seure a la taula no va parar, agafant una mica d’aquí i una mica d’allà, alimentant-se d’una manera força notable.
Vàrem començar els parlaments, primer la diputada maresmenca, després em va tocar a mi i al final va sortir ella. Per cert, es va buscar una mica de tamboret, per poder connectar més amb les persones.
Des què va començar fins que va acabar va tenir tots els assistents molt atents, captant-se el plaer que sentien escoltant el que deia. Ella, amb una energia que jo mai li havia vist, no va parar de transmetre valors i sentiments. Va ser mitja hora d’una intensitat que jo penso que no oblidaré mai. Crec que ha estat el discurs polític que ha arribat més a les persones, de tots els que s’han fet en aquest municipi. Alguns assistents em van comentar que se’ls havia posat la pell de gallina escoltant el que deia la Montse Tura.
En definitiva, va sortir un acte rodó, assolint tots els objectius que ens havíem marcat.
Amb aquestes quatre ratlles vull fer un agraïment molt especial a tots els militants del PSC que van treballar molt. Es va treballar, però també es va gaudir molt. En poca estona ho vàrem muntar i, després del ball que es va organitzar al final, en poca estona ho vàrem desmuntar i ordenar tot.
Quin equip d’homes i dones té el PSC del nostre municipi!
Vam començar sense la Montse Tura, ja que venia d’un acte previ al nostre.
Quan estava a mig sopar vaig rebre la trucada que arribava la Montse al pavelló i vaig sortir a rebre-la. Estava una mica cansada, havia fet cinc actes i tres entrevistes durant el dia i ja eren gairebé les 10 del vespre.
Vàrem entrar al pavelló i vàrem posar la música tradicional del PSC. Jo no sé què va passar en aquell moment, però sembla que els aplaudiments de totes les persones assistents a l’acte la varen activar, ja que vaig veure que el seu estat havia canviat. En principi, va dir que no voldria menjar res, però un cop va seure a la taula no va parar, agafant una mica d’aquí i una mica d’allà, alimentant-se d’una manera força notable.
Vàrem començar els parlaments, primer la diputada maresmenca, després em va tocar a mi i al final va sortir ella. Per cert, es va buscar una mica de tamboret, per poder connectar més amb les persones.
Des què va començar fins que va acabar va tenir tots els assistents molt atents, captant-se el plaer que sentien escoltant el que deia. Ella, amb una energia que jo mai li havia vist, no va parar de transmetre valors i sentiments. Va ser mitja hora d’una intensitat que jo penso que no oblidaré mai. Crec que ha estat el discurs polític que ha arribat més a les persones, de tots els que s’han fet en aquest municipi. Alguns assistents em van comentar que se’ls havia posat la pell de gallina escoltant el que deia la Montse Tura.
En definitiva, va sortir un acte rodó, assolint tots els objectius que ens havíem marcat.
Amb aquestes quatre ratlles vull fer un agraïment molt especial a tots els militants del PSC que van treballar molt. Es va treballar, però també es va gaudir molt. En poca estona ho vàrem muntar i, després del ball que es va organitzar al final, en poca estona ho vàrem desmuntar i ordenar tot.
Quin equip d’homes i dones té el PSC del nostre municipi!
17 noviembre 2010
SOPAR AMB LA MONTSE TURA
El proper dissabte dia 20 de novembre d’enguany, al pavelló de Dosrius, l’Agrupació del PSC del municipi organitza un sopar. Aprofitant la campanya electoral es podrà comptar amb la presència de la Montse Tura, número dos de la candidatura del PSC a la circumscripció de Barcelona.
No cal dir que tothom que vulgui acompanyar-nos pot fer-ho, tot escoltant aquesta gran política que ha fet tantes coses per al nostre país i que estic convençut que encara té molt camp per recórrer. Per tant, qui vulgui assistir al sopar hi està convidat. Simplement, cal trucar al telèfon d’en Rafael 610 45 22 42.
He quedat molt sorprès de les ganes que la gent té d’assistir a aquest pa amb tomàquet que s’organitza. Per les xifres oficials que tinc serem per sobre de les 200 persones.
A més a més, voldria destacar que els/les militants del PSC del municipi de Dosrius van creixent. Moltes persones valoren la política i feina que s’està fent des de l’ajuntament, fins i tot, hi volen participar, i una manera de fer-ho és afiliant-se al nostre partit polític.
Estic molt content perquè en moments complicats i difícils és quan es veu que les persones creuen en el sistema i és quan la mobilització creix per defensar-lo i, sobretot, per donar-li suport.
No cal dir que tothom que vulgui acompanyar-nos pot fer-ho, tot escoltant aquesta gran política que ha fet tantes coses per al nostre país i que estic convençut que encara té molt camp per recórrer. Per tant, qui vulgui assistir al sopar hi està convidat. Simplement, cal trucar al telèfon d’en Rafael 610 45 22 42.
He quedat molt sorprès de les ganes que la gent té d’assistir a aquest pa amb tomàquet que s’organitza. Per les xifres oficials que tinc serem per sobre de les 200 persones.
A més a més, voldria destacar que els/les militants del PSC del municipi de Dosrius van creixent. Moltes persones valoren la política i feina que s’està fent des de l’ajuntament, fins i tot, hi volen participar, i una manera de fer-ho és afiliant-se al nostre partit polític.
Estic molt content perquè en moments complicats i difícils és quan es veu que les persones creuen en el sistema i és quan la mobilització creix per defensar-lo i, sobretot, per donar-li suport.
08 noviembre 2010
QUINA ALTRA MOGUDA A CANYAMARS!
Aquest diumenge passat es va organitzar un d’aquells esdeveniments que et fan sentir orgullós dels indrets i la gent que tenim.
Es tracta de les tres hores de tot terreny que organitza el Moto Club Canyamars, anualment, al nostre municipi, concretament a la Quintana de can Gel de Canyamars.
És un esdeveniment molt diferent dels que s’organitzen en aquest entorn, ja que consisteix en fer un circuit tancat, en un camp gran de la casa de can Gel, que queda lliure entre sembrada i sembrada.
Segons van comentar els organitzadors, es va marcar un circuit de més de 3 Kms. de longitud.
Per cert, l’organització va estar molt exquisida, en tots els plantejaments que es va proposar, i no només ho dic jo, sinó que també ho van comentar molts dels participants que van concórrer a la prova. La participació fou tan elevada que, fins i tot, va sorprendre gratament els organitzadors.
Segons em consta, van participar-hi 55 equips. La veritat és que feia goig, molt de goig, veure aquell ambient sa, d’una gent que té afició per la moto i que es va poder fer un tip de practicar el seu esport preferit, en aquest circuit de Canyamars.
Vagi per endavant la més sincera enhorabona als organitzadors. Saben el que es porten entre les mans, i han creat un gran caliu entre ells. Observaves que qualsevol membre que estava fent feina s’ho passava bé amb la seva tasca. Això és molt important i es nota molt a l’hora de plantejar-se els objectius i assolir-los plenament.
Fa tres setmanes va haver-hi la Fira del Bosc Medieval, amb molta gent a Canyamars; el diumenge passat aquesta cursa de resistència; el dia 21 de novembre més de 1.000 persones vindran a Canyamars a fer la marxeta, sortida i arribada al voltant del Pou de Glaç. Qui diu que no hi ha activitat, qui diu que no hi ha promoció del nostre municipi!
Veure tot aquest reguitzell d’activitats i tanta gent que fa cap al nostre municipi em dóna molta satisfacció.
Moto Club Canyamars, moltes gràcies i endavant!.
Es tracta de les tres hores de tot terreny que organitza el Moto Club Canyamars, anualment, al nostre municipi, concretament a la Quintana de can Gel de Canyamars.
És un esdeveniment molt diferent dels que s’organitzen en aquest entorn, ja que consisteix en fer un circuit tancat, en un camp gran de la casa de can Gel, que queda lliure entre sembrada i sembrada.
Segons van comentar els organitzadors, es va marcar un circuit de més de 3 Kms. de longitud.
Per cert, l’organització va estar molt exquisida, en tots els plantejaments que es va proposar, i no només ho dic jo, sinó que també ho van comentar molts dels participants que van concórrer a la prova. La participació fou tan elevada que, fins i tot, va sorprendre gratament els organitzadors.
Segons em consta, van participar-hi 55 equips. La veritat és que feia goig, molt de goig, veure aquell ambient sa, d’una gent que té afició per la moto i que es va poder fer un tip de practicar el seu esport preferit, en aquest circuit de Canyamars.
Vagi per endavant la més sincera enhorabona als organitzadors. Saben el que es porten entre les mans, i han creat un gran caliu entre ells. Observaves que qualsevol membre que estava fent feina s’ho passava bé amb la seva tasca. Això és molt important i es nota molt a l’hora de plantejar-se els objectius i assolir-los plenament.
Fa tres setmanes va haver-hi la Fira del Bosc Medieval, amb molta gent a Canyamars; el diumenge passat aquesta cursa de resistència; el dia 21 de novembre més de 1.000 persones vindran a Canyamars a fer la marxeta, sortida i arribada al voltant del Pou de Glaç. Qui diu que no hi ha activitat, qui diu que no hi ha promoció del nostre municipi!
Veure tot aquest reguitzell d’activitats i tanta gent que fa cap al nostre municipi em dóna molta satisfacció.
Moto Club Canyamars, moltes gràcies i endavant!.
04 noviembre 2010
OBRES QUE COMENCEN, OBRES QUE ES VAN ACABANT
En aquests dos darrers anys hem tingut un seguit d’obres importants i això a mitjà termini no s’acabarà.
Actualment s’estan fent obres a dins l’Ajuntament, que per cert ja comencen a lluir i penso que quedaran molt bé; obres al local de COVASA de can Massuet del Far; s’han iniciat les obres de construcció de la rotonda, al trencall de la carretera que puja a can Massuet i la que va cap a Canyamars; s’han començat les obres de l’ampliació del pati de l’escola Encarnació Fonoll.
En aquests moments hem tret a licitació l’obra de la pista externa de Dosrius, en pocs dies començarà la reforma del consultori mèdic de Canyamars i està a exposició pública l’obra del pas que es construirà a la riera de Canyamars, que dóna al carrer Esteve Albert de Dosrius.
Tot aquest procés de transformació dels espais que utilitza la col•lectivitat, el visc amb molta il•lusió i a cada moment vaig vivint el que s’està fent. És una gran satisfacció veure com van avançant les obres, algunes s’acaben, altres es planifiquen perquè a mitjà termini es facin. Tot plegat és una feina apassionant, tant la redacció del seu projecte, com els passos administratius per aprovar-lo, com buscar el finançament per poder-lo portar a terme, com fer els processos per poder adjudicar l’obra i iniciar-la. Per a mi és de les feines més enriquidores que té ser alcalde.
Finalment, quan veus la utilització d’aquests espais per part de la població encara dóna més satisfacció.
Actualment s’estan fent obres a dins l’Ajuntament, que per cert ja comencen a lluir i penso que quedaran molt bé; obres al local de COVASA de can Massuet del Far; s’han iniciat les obres de construcció de la rotonda, al trencall de la carretera que puja a can Massuet i la que va cap a Canyamars; s’han començat les obres de l’ampliació del pati de l’escola Encarnació Fonoll.
En aquests moments hem tret a licitació l’obra de la pista externa de Dosrius, en pocs dies començarà la reforma del consultori mèdic de Canyamars i està a exposició pública l’obra del pas que es construirà a la riera de Canyamars, que dóna al carrer Esteve Albert de Dosrius.
Tot aquest procés de transformació dels espais que utilitza la col•lectivitat, el visc amb molta il•lusió i a cada moment vaig vivint el que s’està fent. És una gran satisfacció veure com van avançant les obres, algunes s’acaben, altres es planifiquen perquè a mitjà termini es facin. Tot plegat és una feina apassionant, tant la redacció del seu projecte, com els passos administratius per aprovar-lo, com buscar el finançament per poder-lo portar a terme, com fer els processos per poder adjudicar l’obra i iniciar-la. Per a mi és de les feines més enriquidores que té ser alcalde.
Finalment, quan veus la utilització d’aquests espais per part de la població encara dóna més satisfacció.
01 noviembre 2010
EL TECNOCAMPUS HA ENGEGAT ELS MOTORS
Aquest era un dels tants reptes que teníem al nostre territori, el d’unificar les dues escoles universitàries. Això ja s’ha aconseguit i de quina manera! Tenim la construcció d’una infraestructura a prop del mar, amb l’última tecnologia i al costat de la Laia l’arquera de Mataró.
Aquesta setmana s’ha inaugurat el curs acadèmic, amb uns 1.300 alumnes, que estan cursant les especialitats que s’ofereixen, però, al mateix temps, tenen un parc tecnològic a tocar del centre universitari, per lligar formació i empresa.
Aquesta és una aposta de futur, que ens ha de donar moltes possibilitats a l’hora d’obrir nous camins per a la recerca de treball, de productivitat, de nova economia. No hi ha cap dubte que lligar la formació amb l’empresa és el camí.
També cal ressaltar que s’ha iniciat una nova proposta de formació de Ciències de la Salut, concretament d’Infermeria, que ha tingut una acceptació que ens ha sorprès molt gratament i que dóna la possibilitat que les persones que facin aquest curs, puguin realitzar les pràctiques i, fins i tot, treballar a l’Hospital de Mataró, un hospital que en aquests moments compte amb més de 1.100 professionals.
Tot plegat a quatre passes de casa nostra. Això ens dóna un ventall de possibilitats que fa que el nostre territori tingui unes icones de referència que de ben segur que ens hi notarem.
Aconsello a qualsevol persona que vulgui gaudir, que visiti el Tecnocampus de Mataró i podrà captar el que explico.
Aquesta setmana s’ha inaugurat el curs acadèmic, amb uns 1.300 alumnes, que estan cursant les especialitats que s’ofereixen, però, al mateix temps, tenen un parc tecnològic a tocar del centre universitari, per lligar formació i empresa.
Aquesta és una aposta de futur, que ens ha de donar moltes possibilitats a l’hora d’obrir nous camins per a la recerca de treball, de productivitat, de nova economia. No hi ha cap dubte que lligar la formació amb l’empresa és el camí.
També cal ressaltar que s’ha iniciat una nova proposta de formació de Ciències de la Salut, concretament d’Infermeria, que ha tingut una acceptació que ens ha sorprès molt gratament i que dóna la possibilitat que les persones que facin aquest curs, puguin realitzar les pràctiques i, fins i tot, treballar a l’Hospital de Mataró, un hospital que en aquests moments compte amb més de 1.100 professionals.
Tot plegat a quatre passes de casa nostra. Això ens dóna un ventall de possibilitats que fa que el nostre territori tingui unes icones de referència que de ben segur que ens hi notarem.
Aconsello a qualsevol persona que vulgui gaudir, que visiti el Tecnocampus de Mataró i podrà captar el que explico.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
