Ara ens toca defensar el que tenim i la bona connexió i entesa entre les AMPES, les direccions de les escoles i l’ajuntament, cosa que fa que el treball es converteixi en transversal.
Sí que és veritat que estem en un municipi molt divers, però sempre hem sabut que la diversitat ben entesa és oportunitat de millora, de creixement i això ho hem d’aprofitar. En aquests moments les valoracions que es fan als alumnes un cop acabat el curs, són de la mitjana cap amunt, en referència a altres centres escolars de la nostra comarca. Estic convençut que amb aquest nou plantejament de treballar en xarxa això augmentarà i que l’aposta de les famílies del nostre municipi que tenen els seus fills en edat d’escolar serà per als centres públics municipals.
Ja s’ha demostrat que l’edifici no fa l’escola, tot i que és necessari treballar en les millors condicions possibles, però el plantejament positiu, les ganes de realitzar-te en les teves obligacions o voluntats i la unió d’esforços de tots plegats farà que assolim una escola pública que serà un orgull per a tothom.
20 noviembre 2012
15 noviembre 2012
La complicitat a l’escola pública (I)
En els últims deu anys, l’oferta de l’ensenyament públic al nostre municipi ha fet un creixement molt notable, amb la construcció de l’escola del Pi, l’institut i l’escola bressol. Un dels temes per al qual vam lluitar molt des de l’ajuntament va ser per tenir una segona escola de primària i això es va aconseguir amb l’escola Encarnació Fonoll.
Des de l’inici d’aquest curs he viscut amb gran satisfacció el projecte nascut de la mà de la Diputació de Barcelona i liderat per la regidoria d’Ensenyament de l’ajuntament, que s’anomena “Pla d’acompanyament de l’escolaritat i de millora de l’èxit educatiu”.
A l’inici de curs, vaig viure en primera persona la presentació del pla, conjuntament amb la direcció de les escoles i amb tots els mestres, així com també, un altre dia, la presentació a les AMPES del nostre municipi.
Amb aquest contacte tan directe, he pogut comprovar que tenim grans professionals en la direcció dels centres educatius, així com també a les AMPES, ja que cal recordar que són els pares i les mares que tenen els seus fills als centres escolars els que agafen la direcció d’una associació, treballant per a la col•lectivitat, perdent hores del seu temps, ...
Amb tot això he pogut comprovar i valorar que l’oferta d’escola pública al nostre municipi és extraordinària i els projectes educatius de cada centre són ambiciosos i l’orgull de la gran majoria de famílies de tenir els seus fills en aquests centres es palpa quan parles amb elles.
Des de l’inici d’aquest curs he viscut amb gran satisfacció el projecte nascut de la mà de la Diputació de Barcelona i liderat per la regidoria d’Ensenyament de l’ajuntament, que s’anomena “Pla d’acompanyament de l’escolaritat i de millora de l’èxit educatiu”.
A l’inici de curs, vaig viure en primera persona la presentació del pla, conjuntament amb la direcció de les escoles i amb tots els mestres, així com també, un altre dia, la presentació a les AMPES del nostre municipi.
Amb aquest contacte tan directe, he pogut comprovar que tenim grans professionals en la direcció dels centres educatius, així com també a les AMPES, ja que cal recordar que són els pares i les mares que tenen els seus fills als centres escolars els que agafen la direcció d’una associació, treballant per a la col•lectivitat, perdent hores del seu temps, ...
Amb tot això he pogut comprovar i valorar que l’oferta d’escola pública al nostre municipi és extraordinària i els projectes educatius de cada centre són ambiciosos i l’orgull de la gran majoria de famílies de tenir els seus fills en aquests centres es palpa quan parles amb elles.
06 noviembre 2012
L’endeutament del nostre ajuntament
Sentim a parlar molt de l’endeutament de les administracions i els entesos diuen que la clau per sortir de la crisi és reduir-lo. Fins i tot, s’han marcat xifres que obliguen a reestructurar i a replantejar serveis perquè no augmenti l’endeutament i així es puguin tenir recursos per fer inversions.
Com administració érem molt conscients d’aquesta situació i hem sabut llegir una mica la situació en què ens trobàvem. Any rere any, hem anat sanejant els comptes de l’administració, ja que l’any 2000 era un dels ajuntaments més endeutats que hi havia a la comarca del Maresme i enguany podem dir que és dels que estan a la zona de menys endeutament.
Aquí posem números sortits del Ministerio de Economía, que cada any publica l’endeutament de les administracions.
Segons aquest Ministeri, a 31 de desembre de 2011, l’Ajuntament de Dosrius tenia un endeutament de 238,92 euros/habitant, essent el cinquè menys endeutat de la comarca del Maresme.
Els més endeutats són: Òrrius amb 923,-- euros/habitant, Vilassar de Dalt amb 986,-- euros/habitant, Cabrera de Mar amb 1.068,-- euros/habitant, Caldetes amb 1.147,-- euros/habitant i Santa Susanna amb 3.084,-- euros/habitant.
Cal tenir en compte les obligacions de serveis que té l’Ajuntament de Dosrius, donades les seves característiques, ja que més de la meitat de les persones viuen en urbanitzacions, especialment a can Massuet del Far, amb quilòmetres i quilòmetres de carrers, enllumenat públic, voreres, ... amb tot el que comporta, ja que genera una despesa molt més elevada que la d’un nucli compacte.
Tot i això, la satisfacció dels serveis que es donen és elevada, tot i que sempre es pot millorar. El cert és que s’ha sabut controlar el dèficit, sense baixar l’eficiència i l’eficàcia dels serveis.
Com administració érem molt conscients d’aquesta situació i hem sabut llegir una mica la situació en què ens trobàvem. Any rere any, hem anat sanejant els comptes de l’administració, ja que l’any 2000 era un dels ajuntaments més endeutats que hi havia a la comarca del Maresme i enguany podem dir que és dels que estan a la zona de menys endeutament.
Aquí posem números sortits del Ministerio de Economía, que cada any publica l’endeutament de les administracions.
Segons aquest Ministeri, a 31 de desembre de 2011, l’Ajuntament de Dosrius tenia un endeutament de 238,92 euros/habitant, essent el cinquè menys endeutat de la comarca del Maresme.
Els més endeutats són: Òrrius amb 923,-- euros/habitant, Vilassar de Dalt amb 986,-- euros/habitant, Cabrera de Mar amb 1.068,-- euros/habitant, Caldetes amb 1.147,-- euros/habitant i Santa Susanna amb 3.084,-- euros/habitant.
Cal tenir en compte les obligacions de serveis que té l’Ajuntament de Dosrius, donades les seves característiques, ja que més de la meitat de les persones viuen en urbanitzacions, especialment a can Massuet del Far, amb quilòmetres i quilòmetres de carrers, enllumenat públic, voreres, ... amb tot el que comporta, ja que genera una despesa molt més elevada que la d’un nucli compacte.
Tot i això, la satisfacció dels serveis que es donen és elevada, tot i que sempre es pot millorar. El cert és que s’ha sabut controlar el dèficit, sense baixar l’eficiència i l’eficàcia dels serveis.
31 octubre 2012
Cap de setmana històric al nostre municipi (II)
El diumenge 28 al matí, a primera hora: quarts de vuit, les vuit, quarts de nou, moguda de cotxes, amb direcció a Canyamars, amb remolcs i amb motos carregades per fer cap a la Quintana de can Gel. Matinal fresca, la primera gelada d’aquesta tardor. El Moto Club Canyamars havia treballat durament preparant un circuit d’excel•lència. El terreny estava en les condicions adequades per practicar aquest esport que tanta afició desperta al nostre municipi: les tres hores de tot terreny. Tot estava preparat per viure amb intensitat aquestes noves tres hores de motos a Canyamars.
En poca estona es va omplir de motos, participants, aficionats, ... per poder viure una matinal de sensacions, plaers, que van fer les delícies de tothom.
La inscripció va ser rècord, al voltant de 75 participants, majoritàriament amb dos pilots per moto, amb una organització que amb pocs efectius dóna molt de si i que no va decebre ningú, visqués com visqués la cursa de can Gel.
Va ser un matí rodó, mentre les motos corrien per la Quintana, a dalt de la carretera els cotxes feien cua per arribar a la fira del Bosc Medieval. Feia un pèl de fred, però amb unes vistes de postal, amb la vegetació de fons i aquella olor de gasolina cremada que, els que ho portem a la sang, aquest flaire tan especial ens deleix.
Vull felicitar, aplaudir, agrair, admirar, la capacitat d’organització, les ganes de quedar bé i el sacrifici que van fer per aconseguir els objectius que s’havien marcat.
Moltes felicitats Moto Club Canyamars.
En poca estona es va omplir de motos, participants, aficionats, ... per poder viure una matinal de sensacions, plaers, que van fer les delícies de tothom.
La inscripció va ser rècord, al voltant de 75 participants, majoritàriament amb dos pilots per moto, amb una organització que amb pocs efectius dóna molt de si i que no va decebre ningú, visqués com visqués la cursa de can Gel.
Va ser un matí rodó, mentre les motos corrien per la Quintana, a dalt de la carretera els cotxes feien cua per arribar a la fira del Bosc Medieval. Feia un pèl de fred, però amb unes vistes de postal, amb la vegetació de fons i aquella olor de gasolina cremada que, els que ho portem a la sang, aquest flaire tan especial ens deleix.
Vull felicitar, aplaudir, agrair, admirar, la capacitat d’organització, les ganes de quedar bé i el sacrifici que van fer per aconseguir els objectius que s’havien marcat.
Moltes felicitats Moto Club Canyamars.
30 octubre 2012
Cap de setmana històric al nostre municipi (I)
Dies 27 i 28 d’octubre, l’últim cap de setmana amb l’ anomenat horari d’estiu, moguda històrica a Canyamars amb dos esdeveniments que sumats podríem assegurar que mai han congregat tantes persones.
Dissabte i diumenge la IX Fira del Bosc Medieval, que en principi havia de ser els dies 20 i 21, però amb bon criteri l’organització la va ajornat degut a les previsions meteorològiques.
Dissabte ja va sorprendre l’assistència de públic, es calcula que al voltant d’unes 3.000 persones. Habitualment és el dia més fluix, tot i que les previsions marcaven pluges importants a la tarda, però, com sempre, Canyamars té una característica especial que quan les voluntats es conjuren agafen tal potència que es creu que controlen les adversitats meteorològiques.
Dissabte a la tarda va ploure, però la pluja va arribar fins a la fàbrica de la Tortuga i no va mullar la fira.
El diumenge va ser espectacular, tant els organitzadors com la policia local coincideixen que l’assistència va ser d’entre 5.000 i 5.500 persones. La fira plena, els marxants venent, va ser un dia extraordinari, feia una mica de vent, però el cel estava molt serè amb un blau intens, amb aquell color de fons que els arbres donen a la tardor. Semblava que tot s’havia conjurat perquè l’esdeveniment anés bé i fos un plaer passejar per la fira, pel Molinot, anar cap al Pou de Glaç, gaudint de tot el que va aportar la fira d’enguany: espectacle, música, conta contes, jocs, menjar, productes artesans, ...
Vull agrair a totes les persones que han fet possible l’èxit d’aquest esdeveniment que va agafant cos i que és una referència al nostre país, ja que compleix els objectius marcats: promoció del nostre municipi i dels nostres entorns. Amb molt bon criteri, tant les entitats com el món de la restauració i el sector de l’ oci l’aprofiten aquesta ocasió per donar-se a conèixer i oferir els seus productes.
Dissabte i diumenge la IX Fira del Bosc Medieval, que en principi havia de ser els dies 20 i 21, però amb bon criteri l’organització la va ajornat degut a les previsions meteorològiques.
Dissabte ja va sorprendre l’assistència de públic, es calcula que al voltant d’unes 3.000 persones. Habitualment és el dia més fluix, tot i que les previsions marcaven pluges importants a la tarda, però, com sempre, Canyamars té una característica especial que quan les voluntats es conjuren agafen tal potència que es creu que controlen les adversitats meteorològiques.
Dissabte a la tarda va ploure, però la pluja va arribar fins a la fàbrica de la Tortuga i no va mullar la fira.
El diumenge va ser espectacular, tant els organitzadors com la policia local coincideixen que l’assistència va ser d’entre 5.000 i 5.500 persones. La fira plena, els marxants venent, va ser un dia extraordinari, feia una mica de vent, però el cel estava molt serè amb un blau intens, amb aquell color de fons que els arbres donen a la tardor. Semblava que tot s’havia conjurat perquè l’esdeveniment anés bé i fos un plaer passejar per la fira, pel Molinot, anar cap al Pou de Glaç, gaudint de tot el que va aportar la fira d’enguany: espectacle, música, conta contes, jocs, menjar, productes artesans, ...
Vull agrair a totes les persones que han fet possible l’èxit d’aquest esdeveniment que va agafant cos i que és una referència al nostre país, ja que compleix els objectius marcats: promoció del nostre municipi i dels nostres entorns. Amb molt bon criteri, tant les entitats com el món de la restauració i el sector de l’ oci l’aprofiten aquesta ocasió per donar-se a conèixer i oferir els seus productes.
15 octubre 2012
FESTA D’HOMENATGE A LA GENT GRAN
Un any més el dia 12 d’octubre tenim aquesta festa tan i tan agraïda, adreçada a la nostra gent gran del municipi.
El format és bastant similar al de les darreres edicions. Enguany s’ha celebrat al pavelló de Canyamars.
Tot i que sembli que es munti d’una manera fàcil, com cada any, no us podeu ni imaginar el garbuix, els nervis i les tensions que es viuen des de l’Àrea de la Gent Gran, conjuntament amb els col•laboradors i col•laboradores, uns dies abans del 12 d’octubre.
A vegades et penses, per què aquests nervis? Aquest voler-ho tenir tot tan perfecte, intentar que no s’escapi cap detall, si cada edició surt amb una perfecció admirable. Jo ho tinc clar perquè es vol tanta perfecció, perquè en aquesta diada reps tant agraïment, tanta sinceritat, tanta il•lusió, tanta satisfacció per part de les persones homenatjades, que nosaltres hi hem de posar tot el que tenim i més.
Porto molts anys vivint aquesta festa amb intensitat, ja que des de les primeres edicions, parlem de més de 45 anys, que a casa la festa de la vellesa o l’homenatge a la gent gran està marcat amb un color vermell molt lluent. Per tant, era i és un dels esdeveniments més importants de tot l’any i aquesta intensitat no s’ha perdut en cap de les celebracions.
Vull fer un agraïment a totes les persones que han fet possible aquest homenatge, començant per la regidora, la Toñy Pérez; els voluntaris, majoritàriament jovent que un dia festiu s’aixeca aviat per poder donar un cop de mà; els geganters, no faltant a cap celebració; el rector del municipi, amb la seva missa de campanya; els cantaires, enguany amb en Pere Sugrañes i l’Anna Homs; el responsable de megafonia, ... Cal ressaltar que són molts els detalls que et fan veure que al darrere hi ha moltes hores de feina i dedicació.
A tothom, motes gràcies!
El format és bastant similar al de les darreres edicions. Enguany s’ha celebrat al pavelló de Canyamars.
Tot i que sembli que es munti d’una manera fàcil, com cada any, no us podeu ni imaginar el garbuix, els nervis i les tensions que es viuen des de l’Àrea de la Gent Gran, conjuntament amb els col•laboradors i col•laboradores, uns dies abans del 12 d’octubre.
A vegades et penses, per què aquests nervis? Aquest voler-ho tenir tot tan perfecte, intentar que no s’escapi cap detall, si cada edició surt amb una perfecció admirable. Jo ho tinc clar perquè es vol tanta perfecció, perquè en aquesta diada reps tant agraïment, tanta sinceritat, tanta il•lusió, tanta satisfacció per part de les persones homenatjades, que nosaltres hi hem de posar tot el que tenim i més.
Porto molts anys vivint aquesta festa amb intensitat, ja que des de les primeres edicions, parlem de més de 45 anys, que a casa la festa de la vellesa o l’homenatge a la gent gran està marcat amb un color vermell molt lluent. Per tant, era i és un dels esdeveniments més importants de tot l’any i aquesta intensitat no s’ha perdut en cap de les celebracions.
Vull fer un agraïment a totes les persones que han fet possible aquest homenatge, començant per la regidora, la Toñy Pérez; els voluntaris, majoritàriament jovent que un dia festiu s’aixeca aviat per poder donar un cop de mà; els geganters, no faltant a cap celebració; el rector del municipi, amb la seva missa de campanya; els cantaires, enguany amb en Pere Sugrañes i l’Anna Homs; el responsable de megafonia, ... Cal ressaltar que són molts els detalls que et fan veure que al darrere hi ha moltes hores de feina i dedicació.
A tothom, motes gràcies!
08 octubre 2012
Congrés Recuwatt
Els dies 4 i 5 d’aquest mes d’octubre s’ha celebrat al Tecnocampus de Mataró, el segon congrés Recuwatt, organitzat pel Consorci que gestiona la planta de tractament de residus sòlids urbans, situada a Mataró, a tocar de la riera d’Argentona, que és el lloc on nosaltres portem tots els nostres residus, per a la seva transformació.
Ha estat un congrés on s’hi han convidat experts de tot el món, perquè exposin els seus treballs i les seves experiències, amb la finalitat d’anar avançant i fent entendre que els residus són un recurs per recuperar, un recurs energètic, una oportunitat d’activitat econòmica que genera llocs de treball, un deure i diria que també tenim l’obligació de treballar-hi en visió a les futures generacions.
Aprofito per felicitar els organitzadors, ja que els que vivim amb intensitat el tema dels residus, ens hem trobat amb unes jornades on hem pogut captar les experiències i els estudis de les persones més avançades en el temps sobre aquesta activitat.
Ha estat un congrés on s’hi han convidat experts de tot el món, perquè exposin els seus treballs i les seves experiències, amb la finalitat d’anar avançant i fent entendre que els residus són un recurs per recuperar, un recurs energètic, una oportunitat d’activitat econòmica que genera llocs de treball, un deure i diria que també tenim l’obligació de treballar-hi en visió a les futures generacions.
Aprofito per felicitar els organitzadors, ja que els que vivim amb intensitat el tema dels residus, ens hem trobat amb unes jornades on hem pogut captar les experiències i els estudis de les persones més avançades en el temps sobre aquesta activitat.
17 septiembre 2012
Una altra festassa de les puntaires
Com cada any, durant la segona quinzena de setembre, les puntaires del nostre municipi organitzen la seva trobada i diumenge passat va ser el dia assenyalat. Atenció, va ser la divuitena trobada de puntaires a Dosrius!
Enguany, com en les anteriors edicions, no va faltar-hi res. Els geganters donant suport en tot, les puntaires tenint-ho tot preparat, movent-se amb un somriure que transmetia il•lusió i l’espai que, amb les seves característiques, encaixa molt bé per a l’objectiu. El centre d’operacions, la Plaça de l’església, i dotzenes i dotzenes de puntaires del nostre entorn que varen fer cap a Dosrius per gaudir d’un matí molt agradable.
La veritat és que feia molt de goig i no només va ser la meva impressió, sinó que les puntaires convidades valoren molt aquesta trobada, fins i tot, em vaig trobar amb algunes que deien que havien vingut a totes les edicions i que mentre poguessin, si les convidaven, continuarien venint, ja que la trobada de Dosrius és especial en moltes coses.
D’una banda, l’entrepà amb tomàquet de botifarra blanca, que quan te’l menges i fas un glop d’aigua, sembla que l’aigua sigui més bona. D’altra banda, el magnífic sorteig que se celebra, amb tots els obsequis que han aconseguit les puntaires organitzadores dels establiments i empreses. Tot molt ben preparat.
Puntaires del nostre municipi, en aquests esdeveniments et sents orgullós de ser de Dosrius.
Sé que estem en moments complicats i que tot costa molt, però quan es vol aconseguir un objectiu, perquè t’estimes una afició, el lliurament personal de cadascú supleix les mancances que en aquests moments puguem tenir.
Endavant i moltes gràcies!
Enguany, com en les anteriors edicions, no va faltar-hi res. Els geganters donant suport en tot, les puntaires tenint-ho tot preparat, movent-se amb un somriure que transmetia il•lusió i l’espai que, amb les seves característiques, encaixa molt bé per a l’objectiu. El centre d’operacions, la Plaça de l’església, i dotzenes i dotzenes de puntaires del nostre entorn que varen fer cap a Dosrius per gaudir d’un matí molt agradable.
La veritat és que feia molt de goig i no només va ser la meva impressió, sinó que les puntaires convidades valoren molt aquesta trobada, fins i tot, em vaig trobar amb algunes que deien que havien vingut a totes les edicions i que mentre poguessin, si les convidaven, continuarien venint, ja que la trobada de Dosrius és especial en moltes coses.
D’una banda, l’entrepà amb tomàquet de botifarra blanca, que quan te’l menges i fas un glop d’aigua, sembla que l’aigua sigui més bona. D’altra banda, el magnífic sorteig que se celebra, amb tots els obsequis que han aconseguit les puntaires organitzadores dels establiments i empreses. Tot molt ben preparat.
Puntaires del nostre municipi, en aquests esdeveniments et sents orgullós de ser de Dosrius.
Sé que estem en moments complicats i que tot costa molt, però quan es vol aconseguir un objectiu, perquè t’estimes una afició, el lliurament personal de cadascú supleix les mancances que en aquests moments puguem tenir.
Endavant i moltes gràcies!
25 julio 2012
Ja ens trobem a finals de juliol
Finals de juliol, vol dir que a l’ajuntament ja estem mig de vacances, ja que entre juliol i agost, majoritàriament, és quan tots els treballadors i treballadores agafen les seves vacances.
Tot i això, la feina va al seu ritme, malgrat que els departaments estiguin amb la meitat dels seus efectius, sobretot durant el mes d’agost.
Es nota que la feina del dia a dia baixa la intensitat i això es comprova amb els registres d’entrada de documents i amb el nombre de correspondència que arriba, que a vegades és simbòlica.
En definitiva, estem de vacances, unes vacances que ens mereixem, principalment la gent que fa funcionar l’ajuntament. Portem els temes molt al dia, gràcies al lliurament de tothom, a les ganes de treure feina, a què l’eficiència i l’eficàcia siguin la nostra bandera, tant a nivell tècnic, com administratiu, com polític. Hi ha una gran entesa amb totes les àrees. Malgrat les retallades i malgrat l’emprenyada per la reducció de sous la feina tira endavant. A més, capto ganes de fer-la, es palpa plaer per fer-la i això representa un gran avantatge.
Ara entrarem al mes d’agost, la festa major del nostre municipi, amb actes als tres nuclis de població. Començarem per Canyamars, després anirem a can Massuet del Far i acabarem a Dosrius.
Us encoratjo a viure-la amb intensitat i a captar l’esforç de les comissions de festes. Sortir de casa, parlar amb la gent, esbargir-se, tot això és molt positiu i quan ho vius aquest plaer no t’ho treu ningú.
Que tinguem tots i totes unes molt bones vacances!
Tot i això, la feina va al seu ritme, malgrat que els departaments estiguin amb la meitat dels seus efectius, sobretot durant el mes d’agost.
Es nota que la feina del dia a dia baixa la intensitat i això es comprova amb els registres d’entrada de documents i amb el nombre de correspondència que arriba, que a vegades és simbòlica.
En definitiva, estem de vacances, unes vacances que ens mereixem, principalment la gent que fa funcionar l’ajuntament. Portem els temes molt al dia, gràcies al lliurament de tothom, a les ganes de treure feina, a què l’eficiència i l’eficàcia siguin la nostra bandera, tant a nivell tècnic, com administratiu, com polític. Hi ha una gran entesa amb totes les àrees. Malgrat les retallades i malgrat l’emprenyada per la reducció de sous la feina tira endavant. A més, capto ganes de fer-la, es palpa plaer per fer-la i això representa un gran avantatge.
Ara entrarem al mes d’agost, la festa major del nostre municipi, amb actes als tres nuclis de població. Començarem per Canyamars, després anirem a can Massuet del Far i acabarem a Dosrius.
Us encoratjo a viure-la amb intensitat i a captar l’esforç de les comissions de festes. Sortir de casa, parlar amb la gent, esbargir-se, tot això és molt positiu i quan ho vius aquest plaer no t’ho treu ningú.
Que tinguem tots i totes unes molt bones vacances!
19 julio 2012
La politització de l’interès públic (IV)
Crec que és just recordar que la subvenció que dona l’Ajuntament és un ajut per poder donar una educació de millor qualitat als nens i nenes que són usuaris, però que en cap cas pot ser considerat com la principal font d’ingressos, doncs les AMPES, com la resta d’entitats, han de gestionar les seves activitats per tal d’aconseguir vies de finançament pròpies. És per això que estableixen quotes de socis i altres ingressos per les activitats que organitzen. En aquest sentit, és obvi que un AMPA com la del Pi, amb més de 400 alumnes, té molta més capacitat de recaptació que un AMPA com la de l’Encarnació Fonoll, amb poc més de 100 alumnes. Així doncs, la manca de recursos econòmics d’un AMPA ni de qualsevol altra entitat, mai no pot ser imputada a la reducció d’una subvenció, que constitueix només un ajut a la labor de l’entitat, sinó a la eficiència en la manera de gestionar els propis recursos.
Recordar que l’Ajuntament de Dosrius ha realitzat un procés participatiu exemplar en el municipi, absolutament transparent, i el que ha fet és elevar i donar forma jurídica als acords presos per la comissió de subvencions, formada per entitats sense ànim de lucre representants dels diferents àmbits culturals, esportius, educatius i juvenils.
Tornem a l’enunciat del títol, ja que en aquest cas clarament s’ha vist que hi ha qui s’aprofita de l’interès públic per lucrar-se personalment, amb la intenció de treure’n profit políticament, intentant desgastar els que tenen la responsabilitat de prendre decisions.
No pot ser que quan estàs com a responsable d’una AMPA abandonis el fòrum on es discuteix la manera de donar les subvencions i quan, per consens de tots els representants de les entitats, es decideix anar per un camí s’utilitzi aquest consens per posar en contra un col•lectiu, no dient les veritats de com ha funcionat el procés i sense explicar que s’ha abandonat el fòrum de debat, de manera voluntària.
Al final, treus la conclusió que per a segons qui l’interès públic no té cap importància i per a l’única cosa que es treballa és per assolir els objectius personals.
Recordar que l’Ajuntament de Dosrius ha realitzat un procés participatiu exemplar en el municipi, absolutament transparent, i el que ha fet és elevar i donar forma jurídica als acords presos per la comissió de subvencions, formada per entitats sense ànim de lucre representants dels diferents àmbits culturals, esportius, educatius i juvenils.
Tornem a l’enunciat del títol, ja que en aquest cas clarament s’ha vist que hi ha qui s’aprofita de l’interès públic per lucrar-se personalment, amb la intenció de treure’n profit políticament, intentant desgastar els que tenen la responsabilitat de prendre decisions.
No pot ser que quan estàs com a responsable d’una AMPA abandonis el fòrum on es discuteix la manera de donar les subvencions i quan, per consens de tots els representants de les entitats, es decideix anar per un camí s’utilitzi aquest consens per posar en contra un col•lectiu, no dient les veritats de com ha funcionat el procés i sense explicar que s’ha abandonat el fòrum de debat, de manera voluntària.
Al final, treus la conclusió que per a segons qui l’interès públic no té cap importància i per a l’única cosa que es treballa és per assolir els objectius personals.
13 julio 2012
La politització de l’interès públic (III)
El 23 de novembre de 2011 en una nova reunió del Consell d’entitats es va comunicar a les AMPES presents (Escola del Pi i Escola Encarnació Fonoll) el dictamen emès per la comissió.
En sessió del 6 de febrer del 2012 s’aprova l’acta del 23 de novembre de 2011. Posteriorment, els ítems acordats es van presentar als serveis municipals per tal d’incloure’ls en les bases que havien de sotmetre’s a consideració plenària. En aquesta mateixa reunió del Consell d’Entitats, es va obrir un ampli debat entre les entitats en relació als arguments d’algunes AMPES sobre la tasca que porten a terme i la seva voluntat de ser tractats de manera diferenciada a la resta d’entitat del municipi. Totes les altres entitats assistents van discrepar d’aquests arguments.
En conclusió, doncs, els ítems o criteris que han servit per determinar el repartiment de les subvencions van ser fixats de forma consensuada per part de la comissió d’entitats del municipi creada a l’efecte i les bases objecte d’al•legacions no han fet sinó reproduir literalment els criteris allà establerts.
En un moment de la història del Ampa del Pi i per problemes que hi havia en el transport escolar, l’Ajuntament va decidir donar un ajut extraordinari de 6.000€, al passar dels anys i solucionat el tema dels transport no es va retirar aquesta subvenció, dir que en aquells moments era l’únic AMPA en el municipi, per tant, podem dir que han gaudit durant uns anys d’uns ingressos extraordinaris, que segur han servit per dotar a l’escola i a l’entitat d’uns mitjans que de ben segur no han pogut gaudir mai, ni de lluny, cap de les altres ampes.
Cal dir que en el pressupost del 2012 va haver-hi una reducció d’un terç a les quantitats atorgades en concepte de subvencions a entitats i que a petició d’algunes entitats educatives no es va fer una sola bossa de diners si no que es van mantenir les partides pressupostàries com estaven a l’any anterior, és a dir:
- Entitats esportives 11.859
- Entitats juvenils 2.109
- Entitats educatives 6.971
- Entitats culturals 12.797
Per tant, les AMPES es reparteixen 6.971€, entre totes, en comparació a l’any passat que solament l’AMPA de l’escola del Pi va rebre 9.600 €. penseu que si a la subvenció que rep aquest any l’escola el Pi 2.485 li suméssim els 6.000€ dels transport escolar, que ja he dit abans que era una dotació extraordinària i que no té cabuda en l’actual sistema equitatiu de valoració, se li hauria reduït la subvenció en un 11,16% i, penseu també que l’AMPA de l’Encarnació Fonoll ha reduït la subvenció respecte l’any passat en un 23%, i per contra l’AMPA de l’institut ha augmentat en un 27 %, i que aquestes AMPES tenen les seves escoles en aules prefabricades, en condicions i necessitats diferents a les que pot oferir un edifici com el de l’escola del Pi i que no han tingut dotacions extraordinàries durant anys que els hagin permès dotar als seus centres dels mateixos equipaments dels què gaudeix l’escola del Pi.
En sessió del 6 de febrer del 2012 s’aprova l’acta del 23 de novembre de 2011. Posteriorment, els ítems acordats es van presentar als serveis municipals per tal d’incloure’ls en les bases que havien de sotmetre’s a consideració plenària. En aquesta mateixa reunió del Consell d’Entitats, es va obrir un ampli debat entre les entitats en relació als arguments d’algunes AMPES sobre la tasca que porten a terme i la seva voluntat de ser tractats de manera diferenciada a la resta d’entitat del municipi. Totes les altres entitats assistents van discrepar d’aquests arguments.
En conclusió, doncs, els ítems o criteris que han servit per determinar el repartiment de les subvencions van ser fixats de forma consensuada per part de la comissió d’entitats del municipi creada a l’efecte i les bases objecte d’al•legacions no han fet sinó reproduir literalment els criteris allà establerts.
En un moment de la història del Ampa del Pi i per problemes que hi havia en el transport escolar, l’Ajuntament va decidir donar un ajut extraordinari de 6.000€, al passar dels anys i solucionat el tema dels transport no es va retirar aquesta subvenció, dir que en aquells moments era l’únic AMPA en el municipi, per tant, podem dir que han gaudit durant uns anys d’uns ingressos extraordinaris, que segur han servit per dotar a l’escola i a l’entitat d’uns mitjans que de ben segur no han pogut gaudir mai, ni de lluny, cap de les altres ampes.
Cal dir que en el pressupost del 2012 va haver-hi una reducció d’un terç a les quantitats atorgades en concepte de subvencions a entitats i que a petició d’algunes entitats educatives no es va fer una sola bossa de diners si no que es van mantenir les partides pressupostàries com estaven a l’any anterior, és a dir:
- Entitats esportives 11.859
- Entitats juvenils 2.109
- Entitats educatives 6.971
- Entitats culturals 12.797
Per tant, les AMPES es reparteixen 6.971€, entre totes, en comparació a l’any passat que solament l’AMPA de l’escola del Pi va rebre 9.600 €. penseu que si a la subvenció que rep aquest any l’escola el Pi 2.485 li suméssim els 6.000€ dels transport escolar, que ja he dit abans que era una dotació extraordinària i que no té cabuda en l’actual sistema equitatiu de valoració, se li hauria reduït la subvenció en un 11,16% i, penseu també que l’AMPA de l’Encarnació Fonoll ha reduït la subvenció respecte l’any passat en un 23%, i per contra l’AMPA de l’institut ha augmentat en un 27 %, i que aquestes AMPES tenen les seves escoles en aules prefabricades, en condicions i necessitats diferents a les que pot oferir un edifici com el de l’escola del Pi i que no han tingut dotacions extraordinàries durant anys que els hagin permès dotar als seus centres dels mateixos equipaments dels què gaudeix l’escola del Pi.
09 julio 2012
La politització de l’interès públic (II)
Una vegada fixats aquests ítems, es va donar la opció a totes les entitats a presentar qualsevol tipus de suggeriment o al•legació al respecte, per tal que la proposta que es presentés per ser debatuda en el Ple municipal fos el més consensuada possible. Tres AMPES van presentar al•legacions (Escola del Pi, Escola Encarnació Fonoll i Escola bressol). Els tres escrits d’al•legacions eren idèntics, de manera que van ser resolts de forma conjunta per part de la comissió, que es va reunir expressament a aquest efecte. L’acord al que es va arribar, i que consta en l’acta, és el següent:
El dictamen resultant és el següent:
Reunida el 26 d’octubre de 2011 la Comissió de Subvencions formada per les següents entitats: Futsal Can Massuet, Arquers de Dosrius, El Sot del Gall, Revista Argonautes, Colla Gegantera i Grallera de Dosrius, Avv de Can Massuet, Grup d’Esplai L’Esclat !!!, AMPA de l’ Institut de Dosrius, la Regidora de Cultura i actuant com a secretari el tècnic de cultura.
Un cop llegides i valorades i discutides extensament totes i cada una de les al•legacions presentades per: L’AMPA de l’Escola del Pi, l’AMPA de l’Escola Encarnació Fonoll i l’AMPA de l’Escola Bressol de Dosrius.
Emet el següent dictamen:
1.- La Comissió de Valoració de Subvencions es va crear en el seu dia per anular els possibles privilegis existents d’algunes entitats en matèria de subvencions municipals.
2.- Una altra finalitat era la de que, independentment del govern que estigui manant, hi hagi una continuïtat amb els criteris d’atorgament de subvencions.
3.- Varen ser convidades a formar part de la comissió, totes i cada una de les entitats municipals i es van poder apuntar totes i cada una de les entitats que així hi ho van demanar. Fins i tot es va donar la possibilitat que alguna entitat s’afegís un cop havien començat les reunions.
4.- Aquesta comissió va ser formada en el seu dia per entitats de tots els àmbits (culturals, esportives, juvenils i també educatives).
5.- Que tots els ítems serveixen per a totes les entitats, independentment de la tipologia que tinguin.
Per tot això anteriorment exposat,
Que la Comissió de Valoració de Subvencions decideix NO ACCEPTAR les al•legacions presentades per la AMPA de l’Escola del Pi, l’ AMPA de l’Escola Encarnació Fonoll i l’ AMPA de l’Escola Bressol, ja que considera que no hi ha cap al•legació que ens faci pensar que les AMPES són entitats diferents a la resta d’associacions del municipi de Dosrius. “
El dictamen resultant és el següent:
Reunida el 26 d’octubre de 2011 la Comissió de Subvencions formada per les següents entitats: Futsal Can Massuet, Arquers de Dosrius, El Sot del Gall, Revista Argonautes, Colla Gegantera i Grallera de Dosrius, Avv de Can Massuet, Grup d’Esplai L’Esclat !!!, AMPA de l’ Institut de Dosrius, la Regidora de Cultura i actuant com a secretari el tècnic de cultura.
Un cop llegides i valorades i discutides extensament totes i cada una de les al•legacions presentades per: L’AMPA de l’Escola del Pi, l’AMPA de l’Escola Encarnació Fonoll i l’AMPA de l’Escola Bressol de Dosrius.
Emet el següent dictamen:
1.- La Comissió de Valoració de Subvencions es va crear en el seu dia per anular els possibles privilegis existents d’algunes entitats en matèria de subvencions municipals.
2.- Una altra finalitat era la de que, independentment del govern que estigui manant, hi hagi una continuïtat amb els criteris d’atorgament de subvencions.
3.- Varen ser convidades a formar part de la comissió, totes i cada una de les entitats municipals i es van poder apuntar totes i cada una de les entitats que així hi ho van demanar. Fins i tot es va donar la possibilitat que alguna entitat s’afegís un cop havien començat les reunions.
4.- Aquesta comissió va ser formada en el seu dia per entitats de tots els àmbits (culturals, esportives, juvenils i també educatives).
5.- Que tots els ítems serveixen per a totes les entitats, independentment de la tipologia que tinguin.
Per tot això anteriorment exposat,
Que la Comissió de Valoració de Subvencions decideix NO ACCEPTAR les al•legacions presentades per la AMPA de l’Escola del Pi, l’ AMPA de l’Escola Encarnació Fonoll i l’ AMPA de l’Escola Bressol, ja que considera que no hi ha cap al•legació que ens faci pensar que les AMPES són entitats diferents a la resta d’associacions del municipi de Dosrius. “
05 julio 2012
La politització de l’interès públic (I)
Quan des d’una entitat es treballa per a l’interès públic, intentant millorar les prestacions que es poden donar, cal agrair l’esforç que fan les persones de manera altruista, però a partir del moment en què s’hi barregen interessos polítics i es manipula la informació per desprestigiar l’ adversari polític, es fa un flac favor a l’objectiu d’aquesta entitat.
En aquest escrit i els següents us faré una petita explicació de tot el procés que s’ha portat a terme perquè les subvencions que es donen a les entitats, tant esportives com culturals, educatives, juvenils.., s’adjudiquin d’acord amb unes fórmules matemàtiques, és a dir, que mani qui mani a l’ajuntament, no siguin subvencions nominals o a criteri polític.
En un fòrum d’entitats de data 13 de desembre de 2009 i a petició de representants de l’Ampa del Pi es va acordar crear una comissió que s’encarregués de fixar uns ítems o criteris que servissin per portar a terme de forma objectiva i transparent el repartiment de subvencions entre les diferents entitats del municipi. Es va convidar a totes les entitats del municipi a participar en aquesta comissió, de manera que la composició de la mateixa va ser establerta amb membres de totes aquelles entitats que es van presentar voluntàries. Val a dir que la comissió va romandre oberta per a la incorporació de membres per un extens període de temps en el qual es va donar opció a incorporar-se a aquelles entitats que no ho havien fet en el primer moment.
De fet, uns membres de l’ AMPA de l’escola del PI (les sres. Judith Coll i Rosa Calderon), van estar
present en algunes d’aquestes reunions, més exactament en quatre i van deixar d’assistir a la reunió del 15 de desembre de 2010 contestant un e-mail de convocatòria, al•legant que no tenien les actes de les reunions efectuades i que això era imprescindible i segons paraules textuals.... “ Així dons, com a representant de l’Ampa de l’Escola Pi, no assistiré més a aquestes reunions fins que no hi hagi una clara intenció, per part de l’Ajuntament, de tirar endavant aquest tema”......
La responsabilitat d’aquesta decisió voluntària d’abandonar una comissió que treballava sobre la manera de valorar les subvencions i les conseqüències de mantenir-se en aquesta posició mentre el treball de la comissió continuava endavant, la deixo a valoració de les famílies a les que representen.
Evidentment, aquesta comissió va seguir treballant amb la resta de participants de la comissió, un total de vuit entitats van participar en la identificació i valoració dels ítems que servirien per repartir els diners públics per les entitats municipals, aquesta comissió va ser formada en el seu dia per entitats de tots els àmbits (culturals, esportives, juvenils i també educatives).
En aquest escrit i els següents us faré una petita explicació de tot el procés que s’ha portat a terme perquè les subvencions que es donen a les entitats, tant esportives com culturals, educatives, juvenils.., s’adjudiquin d’acord amb unes fórmules matemàtiques, és a dir, que mani qui mani a l’ajuntament, no siguin subvencions nominals o a criteri polític.
En un fòrum d’entitats de data 13 de desembre de 2009 i a petició de representants de l’Ampa del Pi es va acordar crear una comissió que s’encarregués de fixar uns ítems o criteris que servissin per portar a terme de forma objectiva i transparent el repartiment de subvencions entre les diferents entitats del municipi. Es va convidar a totes les entitats del municipi a participar en aquesta comissió, de manera que la composició de la mateixa va ser establerta amb membres de totes aquelles entitats que es van presentar voluntàries. Val a dir que la comissió va romandre oberta per a la incorporació de membres per un extens període de temps en el qual es va donar opció a incorporar-se a aquelles entitats que no ho havien fet en el primer moment.
De fet, uns membres de l’ AMPA de l’escola del PI (les sres. Judith Coll i Rosa Calderon), van estar
present en algunes d’aquestes reunions, més exactament en quatre i van deixar d’assistir a la reunió del 15 de desembre de 2010 contestant un e-mail de convocatòria, al•legant que no tenien les actes de les reunions efectuades i que això era imprescindible i segons paraules textuals.... “ Així dons, com a representant de l’Ampa de l’Escola Pi, no assistiré més a aquestes reunions fins que no hi hagi una clara intenció, per part de l’Ajuntament, de tirar endavant aquest tema”......
La responsabilitat d’aquesta decisió voluntària d’abandonar una comissió que treballava sobre la manera de valorar les subvencions i les conseqüències de mantenir-se en aquesta posició mentre el treball de la comissió continuava endavant, la deixo a valoració de les famílies a les que representen.
Evidentment, aquesta comissió va seguir treballant amb la resta de participants de la comissió, un total de vuit entitats van participar en la identificació i valoració dels ítems que servirien per repartir els diners públics per les entitats municipals, aquesta comissió va ser formada en el seu dia per entitats de tots els àmbits (culturals, esportives, juvenils i també educatives).
25 junio 2012
L’endeutament del nostre ajuntament (II)
Aquest endeutament ens permet, en un futur, continuar mantenint el municipi i els serveis tal i com tenim ara.
Actualment s’està parlant molt de la modificació i la reestructuració de les administracions locals: eliminació de municipis depenent del número d’habitants, mancomunar serveis amb altres ajuntaments, passar serveis a administracions supramunicipals, ..., amb l’objectiu de l’eficiència i la reducció de costos.
He llegit algun document, perquè ho segueixo amb intensitat, i les coses no estan massa clares, però un dels índex amb què es basaran per tirar endavant aquestes reestructuracions és amb el de l’endeutament, ja que un ajuntament molt endeutat és difícil que pugui donar els serveis amb tota correcció i serà quan es pot decidir buidar-lo de contingut i, fins i tot, eliminar-lo.
Podem estar satisfets, perquè des de l’ajuntament hem sabut llegir aquesta conjuntura econòmica i sense aprimar els serveis hem sabut adreçar-los i millorar-los amb menys recursos.
Recordo l’any 1999, quan vaig ser nomenat alcalde, en què vaig heretar un ajuntament econòmicament en fallida. Feia més de quatre anys que no s’havia pagat la recollida de les escombraries i teníem amenaces de Fecsa-Endesa de tall de l’energia elèctrica, com a conseqüència dels deutes que l’ajuntament tenia amb aquesta empresa.
Des d’aleshores hem sabut viure amb austeritat, posant-nos al capdavant de la feina, ja que enteníem que d’aquesta manera aixecaríem l’ajuntament.
Ara ens trobem en una situació envejable, no ho tenim fàcil, però sí que ho tenim menys difícil que altres ajuntaments. Comptem amb un endeutament saludable, però no perillós. Continuarem treballant en la mateixa línia.
Actualment s’està parlant molt de la modificació i la reestructuració de les administracions locals: eliminació de municipis depenent del número d’habitants, mancomunar serveis amb altres ajuntaments, passar serveis a administracions supramunicipals, ..., amb l’objectiu de l’eficiència i la reducció de costos.
He llegit algun document, perquè ho segueixo amb intensitat, i les coses no estan massa clares, però un dels índex amb què es basaran per tirar endavant aquestes reestructuracions és amb el de l’endeutament, ja que un ajuntament molt endeutat és difícil que pugui donar els serveis amb tota correcció i serà quan es pot decidir buidar-lo de contingut i, fins i tot, eliminar-lo.
Podem estar satisfets, perquè des de l’ajuntament hem sabut llegir aquesta conjuntura econòmica i sense aprimar els serveis hem sabut adreçar-los i millorar-los amb menys recursos.
Recordo l’any 1999, quan vaig ser nomenat alcalde, en què vaig heretar un ajuntament econòmicament en fallida. Feia més de quatre anys que no s’havia pagat la recollida de les escombraries i teníem amenaces de Fecsa-Endesa de tall de l’energia elèctrica, com a conseqüència dels deutes que l’ajuntament tenia amb aquesta empresa.
Des d’aleshores hem sabut viure amb austeritat, posant-nos al capdavant de la feina, ja que enteníem que d’aquesta manera aixecaríem l’ajuntament.
Ara ens trobem en una situació envejable, no ho tenim fàcil, però sí que ho tenim menys difícil que altres ajuntaments. Comptem amb un endeutament saludable, però no perillós. Continuarem treballant en la mateixa línia.
20 junio 2012
L’endeutament del nostre ajuntament (I)
Un cop s’ha tancat l’any 2011, que ja s’ha explicat àmpliament la situació del nostre ajuntament, surten els endeutaments per habitant de tots els municipis de l’Estat espanyol.
És un bon indicador per saber com evoluciona l’ajuntament i si les mesures que es prenen van en bona direcció.
En el cas de l’Ajuntament de Dosrius, la satisfacció és gran ja que ens mantenim pràcticament amb el mateix endeutament per habitant, que és de 238,92 euros, que quatre anys enrere, l’any 2008, que era de 237,22 euros.
Han estat quatre anys molt difícils degut a què any rere any s’han anat reduint els ingressos dels ajuntaments
Fa uns dos o tres anys, la mitjana d’endeutament dels trenta municipis del Maresme no arribava a 500,-- euros per habitant. A 31 de desembre de 2011, l’endeutament mitjà del Maresme era de 677,20 euros, podem dir que ha experimentat un augment del voltant del 30%.
En el rànquing dels trenta ajuntaments del Maresme, l’Ajuntament de Dosrius és el cinquè menys endeutat.
El primer és Montgat amb 33,16 euros/habitant, el segon és Sant Iscle amb 86,65 euros, el tercer és SantCebrià de Vallalta amb 208,70, el quart és Premià de Dalt amb 233,76 euros i després ja ve Dosrius amb els 238,92 euros/habitant.
Per la part de baix, els més endeutats són: Òrrius amb 923 euros/habitant, Vilassar de Dalt amb 986, Cabrera de Mar amb 1.068, Caldetes, amb 1.147 i Santa Susanna amb 3.084,-- euros/habitant.
És un bon indicador per saber com evoluciona l’ajuntament i si les mesures que es prenen van en bona direcció.
En el cas de l’Ajuntament de Dosrius, la satisfacció és gran ja que ens mantenim pràcticament amb el mateix endeutament per habitant, que és de 238,92 euros, que quatre anys enrere, l’any 2008, que era de 237,22 euros.
Han estat quatre anys molt difícils degut a què any rere any s’han anat reduint els ingressos dels ajuntaments
Fa uns dos o tres anys, la mitjana d’endeutament dels trenta municipis del Maresme no arribava a 500,-- euros per habitant. A 31 de desembre de 2011, l’endeutament mitjà del Maresme era de 677,20 euros, podem dir que ha experimentat un augment del voltant del 30%.
En el rànquing dels trenta ajuntaments del Maresme, l’Ajuntament de Dosrius és el cinquè menys endeutat.
El primer és Montgat amb 33,16 euros/habitant, el segon és Sant Iscle amb 86,65 euros, el tercer és SantCebrià de Vallalta amb 208,70, el quart és Premià de Dalt amb 233,76 euros i després ja ve Dosrius amb els 238,92 euros/habitant.
Per la part de baix, els més endeutats són: Òrrius amb 923 euros/habitant, Vilassar de Dalt amb 986, Cabrera de Mar amb 1.068, Caldetes, amb 1.147 i Santa Susanna amb 3.084,-- euros/habitant.
15 junio 2012
La sorpresa ha estat més desagradable del que ens pensàvem
Fa uns dies vaig fer un petit escrit, amb preocupació, sobre l’incompliment de la Generalitat de Catalunya pel que fa al copagament al qual s’havia compromès i pagat anys enrere, per al sosteniment de l’escola bressol.
Quan els ajuntaments ens hi vam posar va ser perquè la Generalitat es va comprometre a fer una aportació que es va calcular en una tercera part de cost total. L’ajuntament havia d’aportar l’altra tercera part i les famílies la resta.
Aquest càlcul, fa uns sis o set anys, era de 1.800 euros per alumne d’escola bressol i curs, que la Generalitat de Catalunya es va comprometre a donar als l’ajuntaments. Hi havia rumors que aquesta quantitat s’aniria reduint. De fet, ja ho hem notat, atès que en cursos tancats ens han donat menys diners per alumne. Per tant, de 1800 es va passar a 1600, després a 1400 i es parlava que per al curs 2012-2013 només es faria una aportació de 1.000,-- euros. Però la sorpresa desagradable és que la consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, aquesta setmana, ha dit que la Generalitat només aportaria, per al proper curs, 875,-- euros per nen/a.
Aquest incompliment d’acord ens trenca tots els esquemes, a més a més de ser molt difícil per a l’ajuntament poder maniobrar, ja que, per llei, hem de complir un Pla d’Estabilitat Pressupostària. Això vol dir que estem “intervinguts”, com tots els Ajuntaments de tot l'estat.
Tenim un tema complicat damunt la taula.
11 junio 2012
l’edifici no fa escola
Com cada any, m’han convidat oficialment a assistir la festa de final de curs que fa l’Escola Encarnació Fonoll.
La veritat és que he intentat anar-hi cada any ja que es capta un lliurament de totes els parts implicades que fa goix. Molta participació de les famílies, un AMPA molt dinàmica amb molt bona connexió amb l’ajuntament, amb els pares, treballant colze amb colze amb la direcció del centre. Allà on no pot arribar la direcció amb les seves professores i el professor, les ganes dels membres de l’AMPA fan possible assolir objectius difícils.
No puc més que felicitar-los a tots plegats; amb tots els defectes que tenim com a essers humans però amb ganes de superar-nos, d’ escoltar, i de, sobre tot, rebre critiques però que sempre siguin constructives, Jo em quedo amb una expressió que un representant de l’AMPA va dir: “...l’edifici no fa escola...” i verdaderament l’empenta que dona la potencia del treball de tots els implicats fa possible questa afirmació.
Moltes gràcies i endavant.
08 junio 2012
Ja ho podem confirmar: La Diputació ens ajudarà a tirar endavant el tema de la Biblioteca municipal
Fa uns dies us explicava que una de les línies de treball que teníem a l’ajuntament era la d’anar encaminant la construcció de la nostra biblioteca.
Vàrem aconseguir que la Generalitat baixés els paràmetres i necessitàvem un nou projecte, que val els seus diners i que és molt difícil de trobar-los o encaixar-los dins del nostre pressupost.
Hem fet els contactes i les gestions oportunes i la Diputació de Barcelona ja ens ha confirmat que faria front al cost de la redacció d’aquest nou projecte. A més a més, entre passadissos i de manera extraoficial, m’han comentat que farien un esforç especial per ajudar-nos, d’una manera ferma, amb la construcció d’aquesta nova icona al nostre municipi.
Penso que anem caminant en bona línia.
05 junio 2012
Notícies esperançadores
Aquests últims dies ha sortit un informe d’una empresa que es diu “Mampower”, que ve a ser com una fundació de col•locació d’aturats, una empresa que fa formació per millorar la capacitat a la feina. Aquest informe ve a dir que l’any 2020 la taxa d’aturats al nostre país serà del 5%, ja que calcula les necessitats de llocs de treball que tindrem, la baixa natalitat i, sobretot, la reducció d’immigrants, com conseqüència d’aquests anys tan complicats que ens toquen viure.
Llàstima que encara manquen vuit anys per al 2020, però esperem que per als propers anys la taxa d’atur es redueixi i anem en la línia que l’any 2020 només tinguem el 5% d’atur.
https://candidate.manpower.com/wps/wcm/connect/f46bea804b6b990b90e9d34952b5bce9/NP+Indice+Laboral+ManpowerGroup_mayo12_ok.pdf?MOD=AJPERES
31 mayo 2012
Això de Bankia, quina magnitud que té per a tots nosaltres!
Quan es parla que per sanejar Bankia es necessiten uns 24.000 milions d’euros i es busca la manera d’injectar aquest diner per fer viable aquesta entitat financera, hem de tenir clar que al final ho acabarem aportant tos plegats, amb diner públic, ja que els 4.500 milions que se’ls va donar amb aquell sistema del FROP, que els havien de retornar amb el 7% d’interès, ara resulta que s’han convertit amb accions de Bankia, accions que fa menys d’un any estaven al 3,80 euros i ara estan a poc més de 1 euros/acció. Tots serem una mica més pobres.
Però si ara s’han d’injectar 24.000 milions i això ho dividim per tota la població de l’Estat Espanyol, amb números rodons cadascú de nosaltres hi aportarà uns 500,-- euros, potser sí que directament no, però aquests 24.000 milions d’euros els trauran de prestacions, millores, inversions, ..., de les quals, en definitiva, ens en beneficiaríem tots.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
