Penso que estic en el millor moment per ser alcalde i el que plasmaré en aquest escrit és una qüestió molt personal. Recordo quan vaig ser per primera vegada alcalde de l’Ajuntament de Dosrius. Evidentment, sense experiència, com els nous alcaldes, però amb moltes ganes.
Qualsevol cosa que em passava pel cap la veia com un fet virtuós, però evidentment no sabia quin era el límit de les coses, en quin punt es trobava qualsevol afer de l’Ajuntament i, sobretot, quines eren les possibilitats.
Durant els primers mesos, fins i tot els primers anys, donava molts cops a l’aire. Ara, amb l’experiència de més de vuit anys, sé exactament en quin punt es troben les coses, quina tecla haig de tocar per bellugar-les i, el més important, quina és la possibilitat d’aconseguir-les.
Sóc molt conscient que moltes vegades estic al límit de les possibilitats de demanda, d’exigència amb altres estaments o administracions supramunicipals, però amb aquest saber estar al límit s’aconsegueixen infinitat de beneficis per al municipi.
La il•lusió innocent ja no existeix, però sí les ganes, el plaer i el fet de passar-s’ho bé fent una cosa que t’agrada, supera amb escreix tots els condicionants del començament.
D’històries actuals en tinc moltes per explicar, perquè el ritme de l’administració local el marca la capacitat dels seus polítics, ajudats pel els tècnics i treballadors/es de l’administració i la bona capacitat mai passa per les limitacions de la manca d’experiència, cosa que no succeeix en aquests moments.
El problema que tinc moltes vegades és que el meu ritme no pot anar tot el ràpid que a mi m’agradaria, tenint en compte la lentitud de l’administració, però el que s’aconsegueix és espectacular.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario