Aquestes últimes setmanes he pogut comprovar el valor del Pou de Glaç de Canyamars i de i tot el seu entorn.
Quan es va fer l’esforç d’adquirir-lo, ara fa tres anys i mig, van sorgir algunes crítiques dient que el cost de la seva adquisició podia haver anat destinat a altres necessitats del municipi, però ho hem explicat moltes vegades, la subvenció que ens va donar la Diputació de Barcelona era per a aquest tema en concret. No ens l’hagués donada per asfaltar carrers, ni per arranjar dependències municipals, ni per ajudar a fer cap altra política del dia a dia d’aquesta administració local.
Ara ja li donem contingut. El tema dels casaments va calant d’una manera important. Durant les últimes setmanes hi ha hagut una mitjana d’un casament setmanal i així anirem continuant.
Fins i tot, estan programats reportatges de TV que quan s’emetin faran una promoció espectacular de Canyamars.
També he captat que molts esdeveniments esportius i passejades tenen el Pou de Glaç com a referència i demanen explicacions de la seva història. Explicació que vaig poder fer el passat diumenge, amb motiu de l’Aplec de Sardanes, a un grup d’amics que vénen molt sovint a les nostres festes, que són del poble d’Ullastrell, i que el diumenge passat van venir amb el seu alcalde, a gaudir del 53è Aplec de Muntanya de Canyamars, que per cert va tenir un èxit de participació. L’alcalde d’Ullastrell, que no és ballador de sardanes, però sí molt observador, em va dir que en algun moment hi havia al voltant de 200 persones ballant sardanes, i això és molta gent enganxada a una rotllana.
Com bé us dic, tot aquest indret del Molinot i del Pou de Glaç dóna un valor afegit al magnífic poble de Canyamars, que de mica en mica anirà assolint uns graus d’acceptació i referència important, dels quals estic convençut que tothom se sentirà molt orgullós.
17 septiembre 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario