30 marzo 2007

EL QUE COSTA VEURE LES MÀQUINES TREBALLANT EN UNA OBRA


Fa uns dies que vaig fer una relació de les obres que s’estan fent al nostre municipi.

Ahir vaig estar mirant com s’anaven desenvolupant els treballs de la rotonda del Vitxi i la veritat és que des del moment en què es va començar a parlar de la construcció d’una rotonda en aquest maleït stop del Km. 4,400 de la carretera BV-5101, fins al dia que es van iniciar les obres, ha hagut de passar molt de temps, fins i tot anys, i també moltes reunions, molts escrits i moltes propostes a sobre la taula.

En primer lloc, deu fer set anys que li vàrem sol·licitar a la Diputació de Barcelona que ens construís la rotonda en aquest punt. Ells ens varen contestar que no feien obres noves a la seves carreteres, ja que estaven en procés de transferir-les a la Generalitat de Catalunya. Van dir-nos que ens podien ajudar en la redacció del projecte, però que l’obra l’havia de fer l’Ajuntament de Dosrius.

A partir d’aquí, vam haver de buscar algú per encolomar-li la construcció d’aquesta obra. Mitjançant conveni urbanístic, vàrem aconseguir que el promotor de la zona de la Bomba es fes càrrec de cost de la mateixa, aproximadament 90 milions de les antigues pessetes, ja que aleshores era la moneda en curs, amb la condició que els terrenys els aportés l’Ajuntament de Dosrius.

Doncs, endavant, posem-nos a treballar per adquirir els terrenys. Això ho vàrem aconseguir fa uns 10 mesos, comprant 16.000 m2 de terrenys per a equipaments, negociació que també va durant uns 4 - 5 anys.

Aquest és un exemple clar del camí que sovint es fa abans d’iniciar una obra municipal. Cal tenir en compte que, gairebé sempre, al darrere hi hagut molt de treball i, sobretot, molta persistència per aconseguir l’objectiu marcat.

28 marzo 2007

LA RESPONSABILITAT DEL PSC

Entenc i veig el Partit dels Socialistes de Catalunya com un partit polític que té ben encaminats tots els afers que afecten les persones i, sobretot, els té encaminats d’una manera equilibrada. Què vull dir amb això?

Ara és l’hora que surtin moltes propostes polítiques visualitzades en plataformes, o candidatures per a les properes eleccions municipals.

Pel que estic veient, tothom s’especialitza en un tema, per a uns serà el catalanisme, per a altres el tema ambiental, un altre s’especialitzarà en un sector molt concret de la població, perquè entendrà que electoralment li és rendible, ...

Però que tothom tingui molt clar que hi ha molts fronts oberts per donar serveis a les persones i per cobrir les necessitats de tota la població.

S’ha de tenir vocació de govern i estic convençut que el PSC, actualment, al municipi de Dosrius i, fins i tot, a l’àmbit de Catalunya, és el que pot garantir més l’equilibri, amb la finalitat de cobrir tots els serveis de la gran diversitat de població, així com també les necessitats d’aquesta població.

Per exemple, està molt bé la preservació de l’entorn natural, però també és necessari fer una carretera, ja que l’actual ens ha portat molts i molts disgustos greus. Això sí, fer una carretera amb les garanties de la revegetació de tot el seu entorn.

Un altre exemple, està molt bé pensar en la urbanització de can Canyamars, però l’Ajuntament ha de pensar en la sanitat, en l’ensenyament, en la seguretat, en la neteja dels carrers i no pot destinar tot l’esforç econòmic de la població en un sol tema.

26 marzo 2007

QUANTES OBRES TENIM ACTUALMENT AL MINICIPI QUE SÓN D'INTERÈS GENERAL?

Ara que tinc una estona, vull fer un relat, tan sols per a mi mateix, de totes les obres que estan en aquests moments en dansa al nostre municipi i que afecten, directament, la col·lectivitat i, per les quals, des de l’Ajuntament estem vetllant.

La més important és la construcció de la nova carretera entre Dosrius i l’autovia de Mataró a Granollers, que esperem que, com va dir el conseller, per Sant Joan estigui del tot acabada.

A una zona d’equipaments del polígon industrial s’està construint la nova gossera municipal que, segons els nostres càlculs, a finals d’abril pot entrar en funcionament.

S’està construint la rotonda del Vitxi, que per al mes de juliol ja ha d’estar del tot acabada.

Al setembre entrarà en funcionament la segona escola de primària, provisionalment en aules prefabricades.

El projecte de l’escola bressol està a exposició pública i espero que un cop s’hagi aprovat ja puguem iniciar el procés de licitació.

S’acaba d’adjudicar l’obra d’asfaltat dels carrers de can Massuet del Far a una empresa que, pels diners pressupostats, uns 90.000 euros, ens asfaltaran uns 10.800 m2 dels carrers principals.

L’obra de cobertura de la pista esportiva de can Massuet del Far ja s’ha iniciat, els paletes ja hi estan treballant.

Ja s’han obert les pliques per a la neteja de les franges perimetrals de can Massuet del Far, de can Canyamars i de can Figueres. Això significa la neteja de 25 metres de franja perimetral a tot l’entorn de les esmentades urbanitzacions. Esperem que durant el proper estiu ja estiguin enllestides.

Ja s’està fent la 2a fase del pavelló de Canyamars.

S’estan netejant les rieres des de el Pou de Glaç fins a ca l’Estapé, des de Dosrius fins a la font del Sot i des de la connexió de les dues rieres a Dosrius, fins a uns 200 metres riera avall en direcció Argentona.

Ja s’han obert les pliques per adjudicar el projecte que ha de portar les aigües residuals de Canyamars fins al nucli de Dosrius, per connectar al col·lector general. Espero que durant aquest estiu no sentim més pudors i que no hi hagi més contaminació a la depuradora de Canyamars, perquè l’obra ja estarà realitzada.

Suposo que me’n deixo alguna, però en principi són aquestes les obres que constantment estic visitant.

COM HA DE SER LA MOBILITAT DEL NUCLI DE DOSRIUS

S’ha obert un debat molt ric, que fa referència a la circulació de vehicles, al seu pas per Dosrius, tant si van com si vénen de Canyamars o de can Massuet del Far.

No és fàcil satisfer tothom en qüestió de quina via s’ha d’utilitzar per entrar o bé per sortir de Dosrius, ja que únicament hi ha tres vies principals. Les normes subsidiàries contemplen la possibilitat d’una altra via, en el moment que es desenvolupi la unitat d’actuació IV, anomenada Torre de les Aigües.

Aquesta possibilitat l’assenyalen les Normes Subsidiàries, però personalment no hi crec, ja que la considero inviable. Cal treballar per construir la Variant que ha de connectar l’estacionament de can Tarau amb el Pla dels Gitanos, per fora del nucli de Dosrius, i a l’alçada del Pla del Gitanos s’ha de construir una rotonda que empalmi amb la Ronda de Dalt i la carretera que va cap a Llinars i cap a Cardedeu.

Aquest ha de ser el recorregut del trànsit en direcció cap amunt i cap avall. S’han de buscar tots els mecanismes possibles, perquè els cotxes en trànsit no hagin de passar pels carrers Marquès Castell Dosrius i Lluís Moret, ni pels carrers Sant Llop, Pau Casals i Rials i, ni molt menys, pel que està dibuixat en el planejament, atès que passaria per davant d’una escola i d’un pavelló municipal, o més ben dit, un lloc neuràlgic per a la població.

Doncs la feina a fer està ben marcada per part meva. Cal treballar fermament perquè la Variant sigui una realitat, al més aviat possible, i després encaminar totes les polítiques perquè sigui la via a utilitzar, amb la finalitat de deixar els nuclis de població amb el mínim trànsit possible i que els carrers siguin menys plens de cotxes i més seguretat per als vianants.

24 marzo 2007

PARLEM DE LA URBANITZACIÓ DE CAN CANYAMARS

El projecte d’urbanització de can Canyamars estarà a exposició pública fins al dia 21 d’abril de 2007.

Aquest projecte consisteix en l’arranjament de tots els carrers, en posar voreres, l’enllumenat, les canonades d’aigua, la xarxa de clavegueram. En definitiva, arranjar-ho tot perquè l’Ajuntament de Dosrius pugui recepcionar can Canyamars. El cost total d’aquest projecte, inclòs l’IVA, les direccions d’obra i tot el que estableix la normativa, puja 10.040.069,47 euros.

Un cop estigui definitivament aprovat, caldrà aprovar el projecte de reparcel·lació, això vol dir que a tothom que tingui una propietat a can Canyamars, sigui casa o sigui parcel·la, se li calcularà quin benefici té en aquest sector, i tindrà un coeficient, per fer front als costos que li puguin repercutir.

No tothom tindrà el mateix coeficient, ja que hi ha tres polígons: el polígon A, el B i el C, i les obres de cadascun d’ells són molt diferents.

Que tothom tingui molt clar que no se sap, ni de bon tros, el que haurà de pagar cadascú, però a tots els tocarà la seva part, de la mateixa manera que la seva propietat se’n veurà beneficiada.

Això serà amb el projecte de reparcel·lació. Aquest s’iniciarà quan ja estigui aprovat definitivament el d’urbanització, ja que calculem que el redibuixat de les Normes Subsidiàries de Planejament Municipal, ja estarà aprovat definitivament.

També vull dir que, actualment, les obres d’aquestes magnituds, a l’hora de treure-les a concurs públic i adjudicar-les, el preu final del projecte que actualment està a exposició pública pot arribar a baixar entre un 25% i un 35%.

Que ningú s’enganyi, per arranjar can Canyamars no hi ha un altre camí, segons el meu coneixement i les consultes realitzades amb experts.

Ara estem en una època en què la demagògia i, sobretot, la manca de coneixement, fa que es diguin barbaritats molt grans. Tothom diu la seva d’una manera molt lleugera ja que, segons em consta, hi ha propostes de grups polítics que diuen que si entren ells a governar l’Ajuntament, els residents a can Canyamars no hauran de pagar res.

Que tothom ho tingui molt clar, no hauran de pagar, si no es fa res.

Però, per respecte, perquè l’Ajuntament –que som tots- es pugui fer càrrec de qualsevol urbanització, aquesta ha de tenir tots els serveis, els carrers, ..., en condicions.

Per acabar, un exemple, a can Massuet del Far, durant molts anys, els propietaris de parcel·les varen haver de pagar una PTA./pam, fins que es va arranjar la urbanització i l’Ajuntament la va poder recepcionar.

Qui tingui dubtes, resto a la seva disposició per poder-li aclarir, però, sobretot, atenció als engalipadors o ensarronadors, atenció a la gent que no entén d’urbanisme i que no sap com funcionen les normatives, que en aquest període que ens acostem, poden fer molt mal a l’interès de can Canyamars.

21 marzo 2007

CARRIL "BICI" PER LA NOVA CARRETERA

Aquests darrers dies s’ha vist molta demanda perquè es construeixi un carril per a bicicletes, paral·lel a la construcció de la nova carretera. Estic convençut que a tothom li agrada aquesta proposta, jo sóc el primer de defensar-la, però deixeu que us plantegi una sèrie de consideracions.

Al moment que ens anaven ensenyant els primers dibuixos per construir la nova carretera, a cada reunió trèiem el mateix tema, demanant que aprofitant les obres de la carretera s’havia de fer un carril per a les bicicletes. Els redactors del projecte sempre en van ser contraris a aquest carril, argumentant que cap al final entendríem el motiu de la negativa.

Quan ja estava el projecte pràcticament tancat, vàrem tornar a insistir a tots els nivells, per darrera vegada. Vàrem tibar tant la corda que hi va haver un moment en què es varen quadrar dient-nos que si l’Ajuntament continuava en aquesta línia, desestimarien el projecte de la carretera .

Imagineu-vos fins a quin punt vam tibar la corda, que hi va haver el perill que l’obra de la carretera quedés ajornada. Van ser uns moments en què es vivia una situació molt complicada, ja que al parlar de les millores de la carretera va haver-hi l’ensorrament del túnel del Carmel i tots els extres que en situacions normals podíem haver esgarrapat, varen haver d’anar destinats a resoldre el tema del Carmel, ja que es parla que va representar un cost econòmic de 100 milions d’euros, als quals va haver de fer front el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Com a màxim, nosaltres vàrem aconseguir que es fes un camí per a vianants, apartat de la carretera, entre l’estacionament de can Tarau i el Camí del Cementiri.

Veient la magnitud de l’obra de la carretera, et fixes que per guanyar un metre i mig o dos s’han de fer uns desmunts o uns murs immensos. Això només per aconseguir una amplada de 10 metres de carretera. En el supòsit que haguessin hagut d’ampliar 2 metres i mig més per fer un carril per a bicicletes, en dues direccions, imagineu-vos on havien d’anar a parar en alguns moments i el cost que això hagués representat. Parlem d’algun milió d’euros més, com a mínim.

Per al que sí cal treballar és perquè al costat de la riera es dissenyi un camí, que tant el puguin utilitzar les bicicletes com la gent per caminar. Això podem articular-ho amb el conveni que es vam signar Dosrius, Mataró, Argentona, entre altres municipis, per fer actuacions conjuntes a la riera d’Argentona.

Tot i això, l’actual carretera tindrà un metre i mig de vorera d’emergència per banda, lloc per on podran circular les bicicletes, amb més seguretat que ara.

20 marzo 2007

EL SOPAR DE 17 DE MARÇ

Ja fa un parell de dies que es va fer el sopar de presentació del candidat del PSC a les eleccions del dia 17 de març, i ja estic una mica en condicions d’explicar les sensacions tan formidables que en aquesta nit màgica vaig tenir jo personalment i, pel que m’han comentat, també els companys del PSC, tant els de l’agrupació del municipi com els que ens van voler acompanyar, així com també la gent simpatitzant que es va abocar a aquesta festa de caire obertament polític.

Va haver-hi cap a 340 persones participants en aquest sopar. En tot moment vaig captar que estaven molt sensibilitzades envers els afers col·lectius i interessades per la feina que s’havia fet, així com també per les propostes de futur.

Un cop acabat el sopar, es varen fer els parlaments. En primer lloc, vàrem fer una relació de la feina feta durant aquest mandat 2003-2007.

Seguidament, la consellera de Salut, Sra. Mariana Geli, va fer una intervenció basada en els valors, en les reflexions i en la importància que té la democràcia en el nostre sistema, democràcia que hem de defensar aferrissadament. Va ser una intervenció d’aquelles magistrals, que a mi personalment em va agradar molt.

Per acabar, vaig intervenir jo, com a cap de llista proposat per l’agrupació local del PSC a les properes eleccions municipals. Vaig explicar, a grans trets, quin municipi volem i com estem articulant aquest desig que sigui un municipi amb serveis d’excel·lència, que cobreixi àmpliament les necessitats de les persones, amb bones infraestructures, grans equipaments i, sobretot, el valor més important, el de treballar a favor de les persones, que són el màxim patrimoni que tenim al nostre municipi.

No puc més que donar les gràcies a tothom que hi va participar, i en especial a totes les persones que amb el seu esforç i treball, varen convertir-lo en un èxit organitzatiu.

15 marzo 2007

ARA FA TRES ANYS QUE...

Aquests dies fa tres anys que l’esquerra espanyola estava mobilitzada. Mobilitzada arran de les mentides del Partit Popular. En som conscients que la dreta no té escrúpols a l’hora de dir el que li convé per anar bé ella, però el que va passar arran dels terribles atemptats de l’11 de març va ser una cosa inaguantable.

Per aquest motiu, les manifestacions que es varen produir per dir PROU, varen ser dignes de recordar. No oblidaré mai la trobada que vàrem fer a la plaça de l’Ajuntament, portant espelmes i deixant-les enceses fins que es consumís tota la cera. Espelmes, flors, sentiments de ràbia, però un clam unànime: PROU MENTIDES.

Ara el PP vol tornar a imitar el que va passar ara fa tres anys. Amb les seves grans mentides ha mobilitzat les espanyes. Per què? Pel simple fet de fer complir la llei, cosa que repetidament havien practicat els governs de PP excarcerant persones que, segons tots els informes metges, els perillava la seva vida.

No entraré a debatre el tema sobre De Juana Chaos, però sí que ho hem de veure d’una manera global, ja que per aquest cas s’ha fet aquesta mobilització, com si es tractés d’una manifestació política pel descontentament d’un partit polític per no haver paït encara la derrota electoral.

El problema que hi veig en tota aquesta demagògia és que encara tenen més de 9 milions de vots.

No es pot baixar la guàrdia. Cal explicar a les persones que no viuen amb intensitat la política, la història d’aquest país. Història de molta repressió, amb moltes llibertats privades anys enrere, que no podem oblidar.

13 marzo 2007

UN PAS ENRERE PER VEURE EL FUTBOL EN CATALÀ

El passat dissabte, estava il·lusionat per poder veure el partit de futbol entre el Barça i el Madrid, per això em vaig ben instal·lar davant de la televisió de casa meva, però ja no em va agradar que no els donessin per TV3, però sí que el feien per la Sexta, cadena de la qual rebo perfectament el senyal, atès que m’arriba directament del repetidor del Tibidabo.

En principi cap problema, però conforme es va anar desenvolupant el partit, jo que sóc culer, vaig començar a sentir-me incòmode, ja que tots els comentaristes atiaven el Madrid, fins al punt que vàrem haver de fer els moviments necessaris per treure la veu de la televisió i escoltar els comentaris per Catalunya Ràdio. Aleshores em vaig adonar que havíem fet un pas enrere.

Dic que hem fet un pas enrere, perquè ja m’havia acostumat als comentaris d’en Pitxi Alonso, d’en Sergi Albert i d’ en Pere Escobar, que feien molt amè qualsevol partit retransmès per TV3. Suposo que per qüestions econòmiques no va poder ser que el dissabte passat veiéssim el Barça - Madrid per TV3.

Aquest petit comentari ha de servir com a queixa, com a reflexió i, sobretot, m’agradaria que aquest missatge arribés als responsables de les altres cadenes, ja que no es pot ser tan partidista en un partit de lliga, com va passar el dissabte passat a la Sexta, durant la retransmissió del Barça – Madrid.

08 marzo 2007

8 DE MARÇ DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

Sempre, quan es parla del Dia Internacional de la Dona Treballadora, m’apareix com un flash la meva mare i la seva generació, que varen ser unes dones amb una capacitat de treball, de sacrifici i d’estimar extraordinària. Sempre que puguem els ho hem de reconèixer i els hem de donar les gràcies.

Recordo que estàvem a pagès, amb la complicació que representa per a una dona viure amb les magnituds d’una casa envoltada d’animals i d’homes, que entraven i que sortien, venint del camp i amb la necessitat de trobar tot al seu punt. A més, recordo com participava en les feines del camp, fent qualsevol feina que pogués. Quines lliçons ens donaven constantment les dones de la generació de la meva mare! En aquells moments no sabíem valorar la importància del seu esforç per tirar endavant la família i com ens arribaven a estimar!

Després anem a la generació de la meva germana, que és també la meva generació, que engloba les persones nascudes a la dècada dels cinquanta, principis dels seixanta. Va ser l’època dels hyppies i dels paiboys. Les dones que es forjaven un futur mitjançant els estudis per adquirir coneixements, ho feien després de grans jornades de treball. Recordo la meva germana, i amb això ho faig extensiu a tota la seva generació, que es llevava a 2/4 de 6 del matí per anar a treballar i arribava a 2/4 d’11 o les 11 de la nit. Jo no sé d’on treia el temps per fer tot el que feia. Aquesta va ser una generació que ja va veure més recompensat el seu esforç, ja que podien tenir uns estudis, un cotxe propi i alguna pesseta a la butxaca per a les distraccions del cap de setmana. Però això sí, a base de molt d’esforç.

Ara hi ha la generació de la meva filla, que com totes les generacions no tenen el futur fàcil. Amb una societat tan canviant i tan competitiva també han de treballar per poder adquirir coneixements, però amb una petita o gran diferència, que les famílies les podem ajudar a complir els seus objectius, ja que hi ha més poder adquisitiu.

No vull acabar aquest petit escrit sense fer un reconeixement molt especial a totes les dones que estan al meu entorn, començant per la mare dels meus fills, una dona que treballa fora de casa una quantitat d’hores elevada i que ens porta la casa d’una manera exemplar, però més exemplar és l’amor i la cura que transmet a tots els seus.

També vull fer un reconeixement a totes les dones que treballen al meu entorn, la majoria sortides de la meva generació, molt competitives totes, que s’han hagut d’anar preparant enmig del treball del dia a dia. Estic molt orgullós de poder compartir el dia a dia amb totes elles.

Hem de continuar treballant perquè la integració de la dona sigui total en tots els aspectes, perquè si aquesta societat vol tenir qualitat de vida de veritat, ha de passar per la integració total de la dona en la mateixa.

07 marzo 2007

FINS A QUIN PUNT POT ARRABAR LA DEMAGÒGICA A LA POLÍTICA

Un dels greus problemes que té la nostra democràcia en aquests moments és la manca de credibilitat que tenim els polítics. Això es tradueix en abstencions molt altes durant les comtesses electorals.

Aquesta credibilitat se sol perdre per les incongruències, demagògies i actituds, entre moltes altres coses, dels polítics, que desencisen els electors.

Ara en tenim una de molt clara, el Partit Popular convoca els espanyols i espanyoles a una gran manifestació per l’excarceració de De Juana Chaos, com si això fos una cosa històrica i sense precedents. Però hem de ser capaços d’explicar que això és pura demagògia electoral.

Hem d’explicar que ministres del PP varen excarcerar fins a un total de 56 reclusos d’ETA, molt abans que acabessin les seves condemnes. Per exemple, Mariano Rajoy en va treure de la presó un total de 14, el Sr. Acebes en va treure 23 i la resta, fins arribar a 56, els va treure el Sr. Mayor Oreja.

A la dreta li va bé que la gent no participi en les votacions, perquè l’abstenció sempre perjudica les esquerres.

Això és molt fàcil d’explicar, ja que la dreta mai pensa en la col·lectivitat i actua moguda per l’interès personal, que aquest sí que dóna motius per anar a votar. En baixes participacions sempre hi surt guanyant la dreta, per això no té escrúpols a l’hora de fer demagògia i desacreditar el sistema, encara que ells també en surtin esquitxats, perquè saben que en el fons ells hi guanyen.

06 marzo 2007

JA COMENCEN A HAVER-HI MOVIMENTS DE CARA A LES PROPERES ELECCIONS MUNICIPALS

Falten poc més de 80 dies per a les properes eleccions municipals. Són les nostres de debò. Les que el poble ha de decidir qui vol que el representi a l’Ajuntament durant els propers quatre anys.

Amb això dic molt, ja que s’escollirà a qui administra els teus impostos, a qui tens com a referent en cas de necessitar l’administració pública, a qui defensa els teus interessos, a qui pensa amb els serveis que directament et dóna l’administració del teu municipi. En definitiva, el dia 27 es decidirà molt sobre el nostre Ajuntament.

Ja comencen a haver-hi moviments. Fa uns dies, en el mercat municipal ja es va presentar a la població el partit Humanista. Convergència i Unió ja passeja el seu cap de llista pels actes que es fan al nostre municipi. Segons informació, Progrés Municipal ja ha triat el seu cap de llista, així com també el PP, que dissabte passat el va presentar.

El PSC presentarà el seu cap de llista el dia 17 de març. Cal veure què farà el CUP. Per les informacions que em van arribant, hi ha possibilitats que es presenti un partit anomenat Gent del Poble que, segons es comenta, és un partit que representa a Unió Democràtica.

Tot això són comentaris que potser fugiran molt de la realitat, realitat que serà efectiva el 25 d’abril, quan surtin publicades les llistes que es presentaran a les properes eleccions municipals. Tot i això, el que està clar és que en aquestes properes eleccions ens bellugarem entre 6 i 7 candidatures. Una xifra històrica al nostre municipi.

A mi que m’apassiona la política municipal, crec que durant la preparació d’unes eleccions municipals és el moment àlgic per escoltar propostes, per sentir plantejaments, per veure la gent al carrer, en contacte amb la població. És un moment apassionant, perquè hi ha molta gent que pensa en positiu per al nostre municipi, i això sempre és bo.

Espero que aquesta campanya electoral sigui enriquidora per als interessos de tothom i que el poble triï a qui millor defensi la convivència i qualitat de vida de la població.

04 marzo 2007

ES COMENÇA A TREBALLAR PER ADQUIRIR EL CENTRE PARROQUIAL DE DOSRIUS

Ja hem pagat la zona esportiva de can Batlle de 26.000 m2 i hem comprat els 16.000 m2 de l’Escorxador. El Pou del Glaç de Canyamars, més uns 9.000 m2, ja són municipals. Ara cal anar pel Centre Parroquial de Dosrius.

Es tracta d’un lloc emblemàtic, ja que en els seus inicis era del poble, concretament l’any 1921. Es va cedir al Sindicato Agrícola Católico, que comptava amb el 90% de la població del municipi com afiliada. Aquest Sindicat va construir l’edifici actual. La cessió d’aquest terreny ve condicionada a la destinació del seu ús a fins socials.

Amb l’evolució del temps, tot aquest terreny i l’edificació van passar a propietat del Bisbat de Barcelona, regentat pel rector de la parròquia de Dosrius.

Ara ja s’ha fet la primera reunió amb el rector, en la qual se li va proposar que l’Ajuntament fos el responsable d’aquest solar, amb l’esperit que pugui invertir diners suficients per construir un centre cívic per a fins socials.

El nostre municipi necessita una sala polivalent, amb una capacitat de 150 a 200 persones, per fer-hi: teatre, xerrades, reunions, ... , que compleixi totes les normatives de seguretat, a fi que sigui un equipament amb tota la infraestructura necessària per donar aquests serveis. En definitiva, un local modern, integrat al seu entorn.

S’ha lliurat una proposta de conveni al rector de la parròquia de Dosrius, qui s’encarregarà de traslladar-la al Bisbat. Aquesta proposta és un primer document de treball per intentar, en el temps, consensuar-ne un de definitiu, amb el qual tothom se senti còmode.

03 marzo 2007

LES OBRES DE LA ROTONDA DEL VITXÍ JA ESTAN A LA RECTA FINAL


El maleït stop del Vitxi té els dies comptats. Com tothom pot veure, ja comencen a haver-hi moviments seriosos per a la construcció de la rotonda.

Es tracta d’una obra que puja uns 500.000 euros, pagada íntegrament pel sector privat. Això ha estat fruit d’unes negociacions molt dures, que van tenir lloc entre el 2001 i el 2003, amb l’antic propietari majoritari de la zona de la Bomba. Vam estar més de dos anys per treure de la promoció de la Bomba, les màximes inversions possibles per al municipi de Dosrius.

Com alcalde em dóna molta satisfacció quan veig que hi ha inversions que beneficien molt directament la població, com pot ser aquesta rotonda o la construcció del dipòsit situat a la pujada de can Massuet del Far, ja que ens hem convertir amb el municipi del Maresme que té més reserves d’aigua en cas que es talli el subministrament. Aquest dipòsit ha estat pagat íntegrament per Aigües Ter-Llobregat, amb un cost d’uns 950.000 euros. Per tant, les arques municipals, en definitiva la nostra població, no hi ha hagut de posar ni un sol euro.

Tornant a la rotonda del Vitxi, quines ganes tinc de no haver de fer aquest stop tan estrany i tan incòmode!

01 marzo 2007

QUAN ES TÉ RESPONSABILITAT DE DIRIGIR

L’altre dia, el president d’un Òrgan decisori d’una empresa, va suggerir a tots els membres que en formem part, un canvi de direcció d’aquesta, és a dir, ens va proposar canviar l’actual gerent.

I va haver unanimitat en tots els membres del consell d’administració per un raonament molt senzill, i és que, quan tens la responsabilitat de dirigir, és molt important que les persones que han d’executar les teves polítiques i/o les decisions, siguin de la màxima confiança, i això no vol dir que tècnicament puguin ser més o menys qualificats.

Crec que el principi elemental de confiança el dóna aquella química que té cadascú i que es transmet només amb una mirada i, allà on hi ha aquesta química, es genera confiança.

Considero que això és vital per a la gent que constantment obren camins i horitzons nous, doncs per molt preparats que estiguin els tècnics sinó hi ha confiança no es pot avançar i, si a sobre et trobes què la persona està molt ben preparada, ja és allò que es diu que un més un fan colla.

Explico això perquè moltes vegades et planteges que és més important, una persona amb grans currículums i experiència o una altra que tingui molta il·lusió i que es comparteixen valors, objectius i plantejaments en comú. Doncs jo em decantaria sempre per la segona opció, ja que en aquesta societat tant canviant i amb tanta necessitat de millorar, la confiança és vital.