31 octubre 2008

ACORDS SOBRE CAN CANYAMARS

Aquesta moció es va aprovar en el ple del dia d'ahir al ple de l’ajuntament amb els vots a favor dels 7 vots grup municipal del PSC i en contra els grups de la oposició 2 de CIU 1 del PP i 1 de Progrés municipal.


MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PSC, REFERENT A LA URBANITZACION DE CAN CANYAMARS

El Grup municipal PSC, davant la situació en què es troba el procés d’arranjament de la urbanització de Can Canyamars, exposa:

Que es disposa d’un projecte d’urbanització de la Urbanització Can Canyamars aprovat definitivament. Que s’ha aprovat inicialment un projecte de reparcel•lació del mateix àmbit. Que en el període d’exposició pública del projecte de reparcel•lació hi ha hagut al•legacions que faran que es produeixin alguns canvis en aquest projecte. Tanmateix, van sortir tres sentències a primers de setembre fruit dels recursos 124/2005,125/2005 i 151/2005 essent les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les identificades amb els núms. 680, 681 i 682/2008.

Aquestes sentències vénen a dir clarament que el sòl de Can Canyamars és urbà, però no esta consolidat, ja que hi ha moltes mancances en general a la Urbanització i, per exemple, s’assenyala que de tots els carrers només hi ha el 7% de l’enllumenat públic. En aquests moments s’està analitzant en profunditat el contingut d’aquesta sentència per fer la interpretació més correcta i que alhora beneficiï al màxim possible les persones afectades.

S’ha generat un debat sobre si l’Ajuntament hauria de portar-hi recursos econòmics per ajudar els afectats. Cal dir que en el cas que l’Ajuntament, que som tots, hi portés al voltant de 1.300.000 €, s’hauria de pujar l’IBI el 100% a totes les propietats del municipi, ja que aquest import és aproximadament el total del càrrec que, en principi, té previst recaptar l’Ajuntament de Dosrius, durant l’exercici del 2009. Tanmateix, cal dir que des de l’inici del procediment en què l’Ajuntament va decidir posar-s’hi la quantitat que es calcula de recursos que s’hi ha aportat sobrepassa els 500.000,- euros.

L’Ajuntament de Dosrius ha encarregat una revisió del projecte d’urbanització perquè amb la conjuntura actual es puguin buscar els millors procediments o sistemes per fer la urbanització sense rebaixar qualitat, però si reduint els costos.

Tanmateix, l’Ajuntament de Dosrius, des de primers de setembre, ha sol•licitat informe jurídic, per analitzar quins impostos s’han d’aplicar per a l’execució de les obres d’urbanització de Can Canyamars. També ja s’ha contactat amb les entitats financeres més properes al nostre municipi, amb l’esperit que estudiïn les possibilitats més avantatjoses, amb la finalitat que quan un veí afectat per les obres de la Urbanització de Can Canyamars els pugui demanar finançament, aquest se li pugui oferir en les millors condicions possibles.

Al mateix temps, a principis de setembre, l’Ajuntament de Dosrius ja va fer els passos pertinents amb l’Organisme de Gestió Tributària per plantejar la possibilitat, quan s’escaigui, que els pagaments que s’hagin d’afrontar es puguin realitzar durant el temps que contempli la realització de les obres del projecte d’urbanització aprovat definitivament, que s’hagi d’executar. Les gestions han estat encaminades de cara a què les obligacions es puguin complir mensualment, durant aquest termini i sense interessos. Tanmateix, s’està estudiant la possibilitat que qui vulgui periodificar aquestes obligacions, fora del termini d’execució de l’obra d’urbanització, també tingui un tracte que legalment pugui ser defensable.

Per tot l’exposat, el grup municipal del PSC proposa l’adopció dels acords següents:


Primer.- Que la revisió que l’Ajuntament ha encarregat del projecte d’urbanització, amb l’esperit exposat a la part expositiva, torni a tenir un mes d’exposició pública i així totes les parts interessades puguin fer la seva revisió i les al•legacions que creguin pertinents.

Segon.- Que revisades totes les al•legacions que es presentin de manera oficial, l’Ajuntament adopti el compromís de fer una reunió amb totes les persones signants de les mateixes i l’equip redactor del projecte reformat de la Urbanització de Can Canyamars, amb l’esperit que entre tots puguem fer el millor projecte possible.

Tercer.- Que un cop estiguin aprovats definitivament, tant el projecte de reparcel•lació com el d’urbanització, i estigui establert el procediment per realitzar les obres i també per fer front al pagament que pertoqui a cada propietari, l’Ajuntament faci els últims contactes amb les entitats financeres i amb la Diputació de Barcelona, per buscar les propostes més beneficioses que es puguin oferir en aquell moment.

Malgrat tot, l’Ajuntament acordarà el que cregui més convenient.

29 octubre 2008

CAN CANYAMARS PUNT I SEGUIT

Ens vàrem posar una data límit per prendre decisions importants de com havia de continuar el tema de can Canyamars, que va ser el dia 20 d’octubre d’enguany, ja que vam considerar que era el moment en què tindríem pràcticament totes les al•legacions del projecte de reparcel•lació de can Canyamars.

Érem conscients que calia fer una revisió del projecte de reparcel•lació de can Canyamars, ja que van haver-hi unes errades, que valoro com a molt greus, i que qui les va produir s’ha excusat reiterades vegades. És greu però, com sempre dic, el més important és el punt final i quina serà la quantitat a la qual s’haurà de fer front en el moment que s’executin les obres.

Fins ara tot es pot reconduir, fins i tot, en aquesta reunió del dia 20 amb la Diputació de Barcelona, redactors del projecte de reparcel•lació i una representació important de l’Ajuntament de Dosrius, com a alcalde vaig anunciar que atenent que s’havia de fer de nou el projecte de reparcel•lació, per tot el que ha sortit: sentències, al•legacions, errades que s’han produït, també volia revisar el projecte d’urbanització.

Hem buscat qui estava més preparat per fer aquesta revisió i qui ens podia generar més confiança per fer la millor feina possible. Hem demanat pressupost a un enginyeria que té un bagatge molt important per les obres que ha fet i pels projectes que ha redactat fins ara i, al mateix temps, una joventut que fa que sigui una empresa emergent.

S’ha sol•licitat un pressupost per escrit i s’ha demanat el temps que es tardaria en revisar el projecte, així com la garantia que es puguin rebaixar costos i, sobretot, que l’obra sigui viable de realitzar en el moment que surti a concurs públic el projecte que s’haurà d’aprovar de debò.

26 octubre 2008

VIATGE A NORUEGA (II)

El motiu del viatge a Oslo era per veure i conèixer les residències de la tercera edat, en pisos tutelats i, alhora, per mi, estar en contacte amb la gent de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, que també participaven en aquestes jornades de formació.

En total érem unes 47 persones: diputats de la Diputació, del Parlament de Catalunya i també la presidenta de la Mesa de Benestar Social del Parlament de Catalunya, alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors de tots els colors polítics d’arreu de la província de Barcelona.

Durant el contacte d’aquesta setmana, he sabut que per part de la Diputació de Barcelona hi ha la possibilitat de demanar ajuts per tancar temes de Benestar Social d’aquest 2008 i, evidentment, ja hem fet la petició pertinent per mirar si Dosrius pot entrar-hi. Crec que tenim moltes possibilitats.

El que m’interessava d’una manera especial, era fer els contactes adients per veure si era viable a Dosrius el tema de la residència de dia o pisos tutelats per a la gent gran, i persones necessitades.

Sóc conscient que nosaltres no tenim suficients habitants per fer viable un projecte d’aquestes magnituds, per això el plantejo d’àmbit territorial.

Ja tenim els contactes realitzats i les visites fetes per mostrar el lloc i intentar convèncer els responsables de planificació que el municipi de Dosrius pot ser un bon lloc per ubicar-hi aquesta construcció.

No és un projecte fàcil. En el cas que acabi quallant, que crec que hi ha alguna possibilitat, tardarà uns anys a portar-se a terme.

Per cert, la gent de la tercera edat a Noruega té unes atencions espectaculars, ja que hi aboquen molts recursos. Cal dir que és un país que té molt de petroli. Tot i això, he pogut comprovar que amb els recursos que destina l’Ajuntament de Dosrius a l’àrea de Benestar Social, el nostre servei té poc a envejar al dels Països Nòrdics.

24 octubre 2008

VIATGE A NORUEGA (I)

La setmana passada vaig participar en un viatge que la Diputació de Barcelona, concretament l’Àrea de Benestar Social, va organitzar a Oslo (Noruega).

Es va tractar d’un viatge que anomenen de formació, ja que s’organitzen una sèrie de trobades i visites a dependències oficials i a llocs que donen serveis públics en tema de Benestar Social.

Va ser una setmana molt intensa, ja que no vam parar ni un sol minut. S’esmorza amb un quart d’hora, es dina a peu dret amb mitja hora i quan es tenen estones lliures també s’organitzen sortides per visitar i conèixer llocs i temes d’interès.

A banda dels temes socials, deixeu-me que us expliqui la meva visió de com funciona el treball en aquest país nòrdic, on jo particularment m’hi vaig trobar molt còmode.

En primer lloc, la puntualitat és llei, ja que el concepte de persona ordenada i puntual permet fer moltes coses al dia.

A més a més, la jornada laboral, a les feines normals, acaba a les tres de la tarda. Dóna la sensació que es treballen poques hores, però tothom explicava, sobretot la gent catalana que ens vàrem trobar en aquest país, que es treballava més fent-ho durant poques hores intensament, que no tenint tot el dia per endavant, moltes vegades amb la informalitat de començar sempre un quart tard, d’anar a fer el cafè, la cigarreta, l’esmorzar. Tot això et converteix en un treballador lax, que dóna la sensació que tot s’hi val.

També em vaig trobar molt còmode amb el fet que a tots els llocs hi havia el rellotge penjat per saber l’hora i no arribar tard a les reunions concertades. Quan dic a tots els llocs, vull dir: passadissos, sales, qualsevol indret.

16 octubre 2008

EN JOSEP DE CAN FELIU

La setmana passada, entrant a l’Ajuntament, vaig veure en Josep de can Feliu, que estava parlant amb una treballadora, i vaig desviar-me del meu recorregut per saludar-lo. Cal dir que està en un procés postoperatori i que en aquests moments està en tractament de quimioteràpia. Segons em va explicar, durant sis mesos, cada 15 dies ha d’anar a aquestes sessions tan dures.

Era tan agradable la conversa, el seu plantejament de vida, que li vaig demanar que pugés al despatx per poder xerrar una estona plegats. Vàrem parlar de moltes coses. De la manera en què ell es plantejava la malaltia, d’una manera molt positiva, esforçant-se a menjar encara que no tingui gana i, sobretot, amb la visió que això ho superarà. Vàrem parlar de la crisi, em va comentar la seva visió de can Canyamars, dient que és una ganga que als propietaris de can Canyamars se’ls arrangi tot per aquest preu. Així, vàrem anar desgranant el que ens venia al cap, durant 20 – 25 minuts.

Cal dir que en Josep Rovira va ser regidor de l’Ajuntament de Dosrius, durant el mandat 1991-1995. A mi personalment m’hauria encantat haver estat a l’Ajuntament al seu costat, perquè és una persona molt treballadora i responsable, de la qual te’n pots fiar. Hi ha poques persones com en Josep de can Feliu.

Ell en va sortir una mica decebut, perquè durant aquells anys es va posar l’Ajuntament a l’esquena. Fins i tot, va patir malalties a conseqüència de la feina que li va generar. Aquesta és una opinió meva, que ell alguna vegada m’havia comentat, però el que sí està clar és que els treballadors i les treballadores de l’Ajuntament el recorden d’una manera molt positiva, tant els de dins de les oficines com els de la brigada municipal.

Amb aquest escrit, vull enviar un agraïment per en Josep Rovira de can Feliu, per les hores dedicades a la col•lectivitat, en aquell temps, ja que va deixar una bona petjada per la tasca realitzada.

Josep, ara tens un altre repte a la vida. Estic convençut que el superaràs, com tot el que t’has proposat. La teva força és espectacular i el teu convenciment et farà tirar endavant i superar-ho.

Ànim.

12 octubre 2008

44a EDICIÓ DE LA FESTA EN HOMENATGE A LA

Avui, diumenge 12 d’octubre, s’ha celebrat a Dosrius la 44a edició de la Festa de la Gent Gran. Jo no he pogut ser-hi, ja que estic fora del país, concretament sóc a Oslo (Noruega), en un viatge de treball, per veure i viure experiències de residències de la tercera edat.

Es tracta d’un viatge organitzat per la Diputació de Barcelona. A Dosrius ens ha tocat una subvenció, que ens ha ajudat a poder-lo tirar endavant. Crec que hi havia d’anar, ja que som al voltant d’unes 50 persones, moltes d’elles tenen responsabilitats importants, tant a la Generalitat com a la Diputació de Barcelona, i l’ interès de l’Ajuntament de Dosrius passa per intentar construir un centre de dia, amb habitatges tutelats d’àmbit territorial al nostre municipi. Crec que, a més a més de les experiències que viuré amb la realitat de Noruega, els contactes que faré en aquest viatge són molt importants.

Tornem a la Festa de la Gent Gran. És el que m’ha sabut més greu, perdre’m aquesta trobada per no ser a Dosrius, ja que és de les festes en què es capta més il•lusió, que la gent està més agraïda, que es transmeten valors i sentiments. Sempre acabes amb lliçons que t’ajuden a ser optimista i a estimar cada vegada més la nostra gent gran.



Tot i això, hi hauran els meus pares, ja que aquest esdeveniment els fa molta il•lusió. En realitat, és un homenatge a ells. El meu pare té 83 anys i la meva mare en té 82. Casualment, el meu pare ha assistit a les 44 edicions de la festa de la Vellesa. No ha faltat a cap, ja que l’any 1965, quan es va fer la primera celebració, els organitzadors, que antigament convidaven a un matrimoni perquè fes la funció de padrins de la festa, van triar els meus pares com a padrins de la primera edició. Encara recordo la moguda a casa pel vestit de la meva mare, així com la mantellina negra que portava per anar a l’església. Va ser un dia molt especial i viscut amb molta il•lusió.

L’any vinent, el 1966, al meu pare no li tocava anar-hi perquè encara no tenia 70 anys, però com que va ser nomenat Jutge de Pau, va haver d’assistir-hi com a tal. Una anècdota sobre aquest nomenament, és que es va publicar al diari La Vanguardia abans que ell ho sabés. Durant els 25 anys següents, va assistir sempre a la festa, com a jutge de pau, per tant, no se’n va perdre cap.



Un cop complerts els 70 anys, va deixar de ser jutge i després hi ha assistit, les últimes 13 sessions, com a persona homenatjada. Desitjo que puguin viure aquesta festa durant molts anys. Des de Noruega, rebeu una forta abraçada i un petó molt gran. Per molts anys!.

08 octubre 2008

GOSSOS (II)

Un dels temes que genera més queixes per part de la població del nostre municipi són les molèsties que produeixen els gossos, principalment als veïns: males olors, borden a hores intempestives...

És molt maco tenir aquests animals a casa i més quan són petits. Hi ha persones que no els ve ni d’un gos, ni de dos, ni de tres. Tampoc els molesta que els seus gossos bordin, però els és difícil entendre que aquests lladrucs molestin els veïns i veïnes del voltant. Quantes vegades, a les 12 de la nit, surts a fer un tomb i escoltes els sons del teu entorn. Lluny o bé a prop sents bordar un gos. Seguidament, el de tres cases més amunt el contesta i així s’organitza una orquestra.

Hi ha persones que això no els molesta, però hi ha veïns i veïnes a qui els genera uns inconvenients molt importants, principalment a les hores de dormir. Aleshores, la policia ha d’actuar, sovint amb la incomprensió de qui té aquests animals.

L’altre problema que veig més greu és quan un animal, amb característiques especials, podríem dir perillós, s’escapa de casa seva i circula pel municipi al seu caprici.

No fa massa dies, una parella de gossos varen matar totes les gallines de cal Sec. En poques hores varen entrar als galliners de can Garriga i també cal Rei i en varen fer un net. I no parlem de pocs animals. A cal Sec hi havia, entre gallines, pollastres i polls, al voltant de 50 caps.

Tots aquests fets generen indignació, impotència i inseguretat. Una persona em comentava que al sortir de casa seva per anar a la feina a peu, no s’hi va veure en cor, ja que aquests animals s’estaven cruspint una gallina, al peu de casa seva i, al veure’l, varen tenir una actitud agressiva. Per tant, aquesta persona no va tenir més remei que sortir amb el cotxe per anar a treballar.

En aquest cas, en concret de la matança als galliners, s’ha trobat el propietari dels gossos i, en principi, ha donat totes les facilitats als afectats per rescabalar les pèrdues generades pels seus animals.

04 octubre 2008

LA PROBLEMÀTICA QUE GENEREN ELS GOSSOS (I)

És molt maco tenir animals de companyia, especialment gossos. Jo que vinc de pagès, la meva infantesa es va desenvolupar sempre envoltat d’animals, sobretot de gossos deixats anar pel pati de la casa de pagès.

Tot plegat donava lloc a una situació en la que tothom formava part d’aquella manera de viure, sis o set gossos que sempre voltaven al seu caprici, però pendents del que feies, per estar al teu costat i acompanyar-te en tot moment.

Quan un gos pot estar deixat anar i no sentir-se limitat per cap sistema, sigui gàbia o sigui cadena, té unes característiques molt diferents a les que tenen els gossos d’avui dia, que han d’anar fermats o han d’estar tancats en un lloc normalment reduït.

El nostre municipi, al ser un poble que té cases als quatre vents, hi ha molts animals de companyia i els gossos són els que delaten més aquest fet.

Si es tenen en condicions no generen problemes, però en el moment en què l’animal es troba en circumstàncies que no encaixen dins la seva forma de ser, és quan es converteix en un problema. Aquest problema ve agreujat per la diversitat de valors i sensibilitats de la població.

01 octubre 2008

EL PRESIDENT MONTILLA

Ens trobem en una situació complicadíssima, no només en els ajuntaments, sinó també a la Generalitat de Catalunya, perquè pots tenir moltes idees, però sense recursos són difícils de plasmar.

Evidentment, un responsable d’administració ha de fer tot el possible per aconseguir els màxims recursos.

Des del meu punt de vista, l’actitud del president Montilla, pel que fa al tema del finançament, és exemplar.

Malgrat que diguin que és del mateix color que els que estan governant a Madrid, està demostrant una gran tenacitat, una gran persistència i un anar a pinyó fix, amb la finalitat de defensar els interessos de Catalunya. Això sí, sense dir una paraula que pugui ferir, respectant els altres, sabent bellugar-se, ... , però, ell directe cap als seus objectius. Amb aquell posat que sembla que no hi sigui, va marcant el pas i està a la punta de la fletxa per assolir el seu objectiu, amb poques paraules però ben dites.

A mi cada vegada m’agrada més i estic convençut que és el millor president per viure i defensar aquesta situació d’impàs, per concertar un nou finançament per al nostre país.