29 mayo 2007

JA HAN PASSAT LES ELECCIONS MUNICIPALS

El diumenge passat, els veïns i veïnes del municipi de Dosrius van emetre en una urna la seva voluntat i el desig de qui volen que els representi durant els propers quatre anys.

En primer lloc, vull plasmar la meva gran satisfacció per la quantitat de persones que han volgut que el grup d’homes i dones de la candidatura del PSC sigui qui torni a liderar l’Ajuntament de Dosrius.

Vagi per endavant el meu gran agraïment envers totes les persones que han confiat en nosaltres. Aquesta confiança ens l’hem guanyada molts i moltes. En primer lloc, els set càrrecs electes que hem estat a l’Ajuntament durant quatre anys, 2003-2007, amb tots els nostres defectes i les nostres virtuts. Després la confiança que ha generat la llista que s’ha presentat en aquestes eleccions del 2007 i el seu progama. També vull fer un reconeixement molt especial a totes les persones que han treballat al costat nostre, durant aquests quatre últims anys, especialment al personal de l’Ajuntament, que en tot moment ha sabut captar quina era la política que volíem que es tirés endavant i que sempre han estat a l’alçada. També vull dir que en el cas que no fos el PSC qui hagués governat i qui tingués la confiança, la professionalitat dels treballadors de l’Ajuntament seria igual d’elevada, així com també la seva responsabilitat.

Quatre anys més, podríem dir de tranquil·litat, però estic segur que no seran tranquils, perquè és tanta la feina que tenim a la ment, que la gestió serà trepidant.

També vull fer una reflexió dels missatges que ha donat el poble, en aquestes eleccions. Al meu entendre, el més important és que vol que s’acabin els polítics que la seva dèria sigui la d’anar contra les persones, prou feina hi ha per gestionar un municipi tan divers com el nostre, com perquè únicament i exclusivament pensem en anar contra l’adversari polític. S’ha d’anar a favor dels projectes i propostes de la població.

Un altre dels missatges que ha donat la població és que la confiança la té l’experiència, les persones que han sigut un referent durant temps. Dic això, perquè les noves candidatures sorgides d’ aquestes eleccions, han quedat bastant lluny de poder treure representació a l’Ajuntament. Amb el missatge que ha donat la població, jo els encoratjo perquè continuïn fent política durant aquests 4 anys, i així al 2011 ja siguin un referent de confiança per a més votants.

Jo obro la porta a tots aquests grups, per informar-los de tot el que es cou a l’Ajuntament i donar-los totes les possibilitats perquè puguin opinar sobre qualsevol tema.

Pel que fa als grups que han tret representació, també els ofereixo tota la meva col·laboració, però pensant en el municipi, no per anar contra ningú. El consens l’hem de practicar sense imposicions, ni exigències, ni anant a ensenyar a viure els demés.

Nosaltres tenim molt per aprendre, però mai de qui ens vulgui ensenyar, els mestres els triarem nosaltres.

25 mayo 2007

UN ALTRE COP VULL PARLAR DELS MEMBRES DE LA MEVA CANDIDATURA


Ja vaig fer un petit escrit de com funcionava la campanya electoral amb el grup d’homes i dones que van a la llista del PSC i us ben asseguro que em ratifico en tot el que vaig dir, però ara m’agradaria parlar més de cadascun d’ells.

De manera global entenc que qualsevol d’ells, fins al número onze, són primeres espases i estan abastament capacitats per encapçalar qualsevol llista.

Per exemple, en Joan Ribes, el número dos, és un home just, amb capacitat, experiència, consens, tranquil·litat. Qui pot discutir que en Joan no pot ser un dia el màxim dirigent da l’ ajuntament?

La Toñy, que va de número tres, ha fet tanta feina en aquests quatre anys, que delata que arriba a tenir una capacitat extraordinària, per veure les problemàtiques i buscar solucions. Treballadora incansable, troba hores per a tot. També és una dona que no li vindria gran ser cap de llista de qualsevol candidatura. Això sí, amb un grup d’homes i dones que defensin la justícia social i el benestar de les persones.

En Josep M. Sagristà, el número quatre, ja va ser cap de llista en dos comicis electorals, encapçalant una llista d’una altra opció política. S’ha de ser molt estrany per no arribar a acords amb ell i deixar-lo perdre. És una persona molt capacitada, amb una visió d’esquerres i catalanista, però gens extremista, aquests són els que fan més bé la feina. És un home que poques vegades s’altera i el que diu sempre és possible, en benefici de la justícia i les persones.

La Cuca, que va de número cinc, directora de l’escola. A quin lloc ha posat l’escola la Cuca! El mateix podria fer en una administració local o en qualsevol altre lloc que estigués treballant. La seva capacitat i el seu positivisme fan es tregui la feina de sobre amb molta facilitat. Quin gran fitxatge el de la Cuca!

De número sis tenim en Marc, un home molt jove, però amb les idees molt clares. Dubta molt poques vegades i té una visió de la situació molt encertada i una virtut que és d’admirar, ja que qui vulgui barallar-se amb ell que se’n busqui un altre. En Marc és d’aquelles persones que ha de dir molt a l’Ajuntament de Dosrius, si el seu temps li ho permet. Per què no pot ser el futur alcalde del municipi de Dosrius?

La Iona fa les coses molt fàcils, amb molta “conya” i pocs embolics. Sempre té temps per fer la feina i la veritat és que la fa. En un grup responsable hi encaixa molt, perquè la responsabilitat, la capacitat i l’humor que porta ella, fa que les reunions siguin molt agradables. La considero també una dona líder.

La Carola, que va de número vuit, és difícil de trobar a la seva edat una persona tan ben preparada. Al costat nostra s’ha fet adulta. De fet, sempre ho ha sigut, però ara puc opinar amb fonament i profunditat. La seva opinió ja té una vàlua important. Alguna vegada ja diem: “La Carola ha dit això”. Penso que hi ha moltes possibilitats que sigui una persona de futur en el nostre municipi.

En el número nou tenim en Víctor Martínez, el cap de les joventuts socialistes al Maresme. Un home molt d’esquerres i que defensa els valors més històrics del socialisme. Molt important en aquesta societat tan diversificada que algú, en un moment determinat, sigui d’una manera o d’una altra, recordi qui són i quins són els nostres idearis.

El número deu és en Pere Joan Castaños. Un home que amb poca soroll fa la feina, sempre predisposat, sense estridències ni nerviosismes. Fidel com ell mateix. Escolta molt, però les seves aportacions tenen contingut en el grup.

De número onze, l’Arlette, quina sort que ha tingut aquest municipi que l’Arlette vingués a viure a Canyamars! És una dona molt implicada en temes col·lectius, principalment en els de justícia social, pensant en les parts més febles de la societat. Predisposada al cent per cent a ajudar a qui sigui. La seva opinió és justa, pels seus principis. A vegades té contundència. L’avala tota la feina que ha fet dins l’associacionisme i la participació en tots els òrgans i consells municipals.

A la part de reserves, tenim tres persones molt importants en el grup, que podem dir que van darrere nostre i que podem comptar sempre amb elles: la Carme, la Maria i el Sr. Poyatos.

En definitiva, la candidatura dels PSC està formada per un grup d’homes i dones que són primeres espases. Si el poble ens dóna la confiança serà històric el que arribarà a fer aquest grup, conjuntament amb les persones que creuen en nosaltres, que treballen al nostre costat i que saben com funciona l’administració.

24 mayo 2007

ELS FUTURS EQUIPAMENTS DEL NOSTRE MUNICIPI

Aquests quatre propers anys s’han de convertir en els quatre anys que donaran equipaments de qualitat a la nostra població.

En el transcurs d’aquest any s’acabarà la coberta de la pista esportiva de can Massuet del Far. També s’acabarà la construcció de la segona fase del pavelló de Canyamars. En temes sanitaris, es construirà un nou consultori metge a can Massuet del Far. Caldrà treballar perquè al de Canyamars se li faci una reforma, amb l’esperit de fer-lo més agradable.

En equipaments docents, es farà realitat la segona escola, que per cert ja té nom, Encarnació Fonoll, i es tirarà endavant la construcció definitiva del nou institut. També en aquests quatre propers anys entrarà en funcionament l’escola bressol municipal, ja que el projecte es troba a licitació. Un dels projectes estrella serà la construcció de la biblioteca municipal.

Cal ressaltar que des de l’Ajuntament s’han fet passos per poder intervenir en el Centre Parroquial de Dosrius, del carrer Mossèn Cinto Verdaguer. També cal avançar amb el tema del Centre de Dia per a les persones amb dependència. Un dels temes que estic convençut que es tancarà , després de molts anys, és el de la Torre de les Aigües, on l’Ajuntament hi tindrà un local de prop de 160 m2 i el pati dels plàtans que ha de ser una referència a l’hora de fer-hi actes, principalment a l’estiu. Ara ja hem aconseguit que ho netegessin i ja es pot observar la bellesa de l’espai.

També s’ha de començar a plantejar l’ampliació del nostre Ajuntament, ja que en aquests moments es comparteixen molts despatxos i no en queda cap de lliure.

Tots aquests projectes estan en un punt que constantment cal anar revisant, trucant i contactant periòdicament amb la persona de referència, amb la finalitat que cap d’aquests temes quedi adormit.

23 mayo 2007

BENESTAR SOCIAL, UN REPTE CREIXENT

En aquests quatre últims anys, la política que s’ha fet des de l’Ajuntament de Dosrius, pel que fa al tema de benestar social, ha sigut espectacular, fins i tot, la Diputació de Barcelona ens ha posat com a referent per la gran quantitat i qualitat de serveis que s’arriben a donar des d’aquest Ajuntament,

Tenim un equip humà espectacular, liderat per la Toñy, amb cinc professionals al seu entorn, així com col·laboradors externs. Però, per molt que s’hagi fet, el repte és creixent i cada vegada ho serà més.

Per aquest motiu, el PSC ha crear una candidatura amb persones molt sensibles en aquest tema, fins i tot, el nostre missatge electoral va en aquesta línia: “Treballant per a les persones”. En el nostre programa, l’àrea de Benestar Social té una part molt important, amb propostes molt innovadores, amb l’esperit de poder detectar quines són les necessitats de les persones.

Això únicament i exclusivament es fa mitjançant la política de proximitat, a fi d’aplicar els mitjans necessaris per poder ajudar, sigui quina sigui la carència dels nostres vilatans.

No tingueu cap dubte que una de les revelacions d’aquest mandat, parlant en l’argot futbolístic, ha sigut la Toñy. Ella lidera aquest repte, que serà el futur de les administracions locals: Servir les persones.

22 mayo 2007

EL FUTUR DE LES INFRAESTRUCTURES AL NOSTRE MUNICIPI



El tema més important en qüestió d’infraestructures podem dir que el tenim a can Canyamars, una unitat d’actuació que des del 2002, l’administració local hi està destinant molts esforços, fins i tot, m’atreveixo a dir que és el lloc del municipi on s’hi adrecen més recursos, tant humans com econòmics. Això cal dir-ho, perquè aquests esforços els paguem entre tots i a vegades qui se’n beneficia directament no n’és conscient. Només una pregunta: Amb tota la feina que s’ha fet, alguna persona de can Canyamars ha pagat un sol euro? Aquest proper mandat ha de ser el de can Canyamars, que s’ha de tirar endavant amb el màxim consens possible.

Una altra infraestructura necessària per al nostre municipi és l’acabament de l’obra de la carretera. Jo crec que fins que no hagin passat dos o tres anys no lluirà del tot, ja que la vegetació que s’hi plantarà no tindrà el seu esplendor fins l’arrelament definitiu, però ja veureu com valdrà la pena.

La Variant de Dosrius, la carretera que anirà des de can Tarau fins al Pla dels Gitanos, ha de ser el nou repte d’ aquest mandat que començarà a partir de les eleccions del 2007. El Conseller Joaquim Nadal ja ha encarregat el projecte executiu, després de les exigències plantejades per l’ACA al projecte que s’havia redactat. Aquesta Variant ha de fer la feina d’absorbir tot el trànsit procedent de Canyamars i can Massuet, que no hagi de fer parada al nucli de Dosrius, tant d’anada com de tornada.

La rotonda del Vitxi és una infraestructura que en dos o tres mesos ja s’utilitzarà. Pel que fa a la rotonda de can Massuet, esperem que durant aquesta tardor s’iniciïn els tràmits per licitar l’obra. En qüestió de pocs mesos o algun any, podrem arribar a tenir set rotondes al nostre municipi, quan a dia d’avui encara no en tenim cap. Tres a la nova carretera, dues a la variant, la del Vitxi i la de can Massuet del Far.

Cal ser persistents i no deixar adormir cap d’aquests projectes.

21 mayo 2007

DEBAT ELECTORAL

El passat divendres es va celebrar, per primera vegada a la història del nostre municipi, un debat electoral amb els vuits caps de llista a les properes eleccions municipals. L’últim que es va fer d’aquestes característiques va ser a TV de Mataró, l’any 1995 i, casualment, l’únic candidat que va definir el seu pacte va ser el Sr. Antonio Puente del PP, assegurant que mai pactaria amb el Sr. Lluís Homs. Al cap de nou mesos, menjaven al mateix plat. Ho dic perquè una de les forces polítiques va dir que no pactaria ni amb el PSC ni amb CIU.

En primer lloc, cal felicitar l’Associació de Veïns de can Massuet del Far per l’esforç que varen fer organitzant aquest acte. Potser va servir de ben poca cosa, perquè l’objectiu era explicar el programa de cada grup, però amb el poc temps que teníem, va ser impossible plantejar les propostes de cada candidatura.

Malauradament, quan en una campanya electoral es posen en temes personals s’oblida l’esperit d’aquesta campanya electoral, que ha de ser una festa d’il·lusions pel futur que ens espera de propostes de millora. Qui tria la línia de l’atac personal és que no dóna importància a l’interès col·lectiu.

Un altre fet que segons el meu punt de vista va ser ressenyable, va ser la manca de coneixement de quina és la realitat, quines són les possibilitats i quines són les competències de l’administració local, per part d’alguns caps de llista que estaven al debat, però tot això és normal per qui comença en aquest món de la política.

Jo els encoratjo perquè participin als plens, que vagin a l’Ajuntament a preguntar, no hi haurà ningú que els tanqui la porta. Que llegeixin quines són les competències que té cada administració, com funcionen els pressupostos i tota aquesta informació que la comparteixin amb les persones de la candidatura, així s’anirà formant tot un grup de persones, i quan arribin unes eleccions tindran un bagatge i unes propostes reals per al municipi.


18 mayo 2007

UN ALTRE DIA MOLT ESPECIAL

Ahir dijous, va ser un altre dia d’aquells memorables a la meva vida, la meva filla Berta, amb 21 anys, es va graduar a la Universitat de Vic.

Després de quatre anys d’estar en aquesta universitat, amb tot el que això comporta, dóna molta satisfacció haver arribat a aquest punt.

Vull felicitar-la, sobretot, perquè ha estat ella qui ho ha aconseguit.

La Berta sempre ha sigut la petita de la classe, és nascuda a finals de novembre. Moltes vegades ha hagut d’estar de puntetes, per poder estar a l’alçada de les circumstàncies, pel que fa al tema de passar cursos. No ens ha hagués sorprès que no hagués superat el batxillerat i que hagués de dedicar-hi un any més, però amb una nota molt justa va passar el batxillerat. Es va presentar a la selectivitat i vàrem pensar que li seria difícil superar-la, però ve-t’ho aquí, que amb una nota justa també la va aprovar.

A partir d’aquí vàrem buscar un lloc per cursar estudis universitaris, després de buscar molt vàrem trobar Vic.

Amb 17 anys va entrar a la Universitat de Vic. Era la més petita de tot el centre universitari. Els primers mesos varen ser durs. Vivia en un pis de lloguer amb quatre estudiants més. Així ha anat vivint, amb aquestes circumstàncies.

Durant aquests quatre anys ha estat en tres pisos de lloguer, sempre compartits amb companys i companyes de la Universitat. Jo em preguntava, per què gairebé cada any canvien de pis?

Ella deia que així no havien de pagar els mesos d’estiu i que també era bo canviar d’aires.

Durant aquests quatre últims anys, la Berta s’ha fet adulta, ha madurat i s’ha centrat del tot, fins al punt que actualment ja treu notes brillants, ja no és allò tan justet, justet.

La Berta és una gran filla, mai ens ha donat cap mena de problema. Estima moltíssim la seva família, especialment els seus avis, pateix molt per ells. Això sí, té molt de caràcter. Us posaré un exemple. Abans d’ahir el meu fill va trencar un llum del cotxe que comparteixen la Berta, la seva mare i ell. Un cotxe que fa un any que el vàrem comprar. Evidentment, la preocupació d’en David era gran, però no per la “bronca” del seu pare o de la seva mare, sinó per l’escàndol de la seva germana. Era l’única cosa que li preocupava. Es va espavilar perquè en 24 hores estigués arranjat i la seva germana no veiés el trencament del fanal.

He viscut èpoques que he estat molt a prop de la meva filla, quan la portava i l’anava a buscar a l’escola, aquets ver ser els millors anys de la meva vida. Veure’ls créixer i estar molt a prop d’ells.

Durant tres o quatre anys, quan tenia de 9 a 12 anys, fèiem grans caminades, dies sencers, tots dos sols, a l’aventura de les circumstàncies. Va ser una gran època.

Ara se m’ha graduat. Quina il·lusió!

Sé que triomfarà a la vida, perquè sap administrar molt bé el seu temps, i té molt clar que el treball és necessari, però el plaer personal també. Això vol dir que està molt equilibrada, ja que també té uns profunds sentiments cap a la justícia social en benefici de les persones.

Berta, moltes felicitats, t’ho has guanyat a pols!.

17 mayo 2007

ELS COMPANYS I LES COMPANYES DE LA CANDIDATURA

Sempre que treballes colze a colze amb un grup de persones per a unes eleccions, veus totes les parts positives de la gent que t’acompanya, ja que és un moment de treball i que tothom fa el que pot per ajudar a fer la feina.

Enguany, la candidatura del PSC està formada per un grup d’homes i dones amb una agilitat de feina espectacular. No hi ha hagut cap reunió que durés més d’una hora i mireu que les coses es consensuen i la feina que es fa és la que pertoca.

Per això que acabo d’escriure, heu de pensar que dóna gust treballar amb aquest grup de persones.

Si el poble ens dóna la seva confiança, en quatre anys, “planxarem” el municipi!

16 mayo 2007

QUÈ "GUAPO" QUE ESTÀ EL POU DEL GLAÇ!

Periòdicament m’arribo fins al Pou de Glaç de Canyamars, que no fa massa temps que l’Ajuntament de Dosrius va adquirir. La veritat és que el diumenge passat, quan vaig estar allà, encara em va impressionar més la seva estructura i la seva bellesa. L’entorn net, tot el que és la construcció amb pedra vista, ja que s’ha tret tota l’herbassa que l’envoltava. No feia massa dies que havia plogut i estava tot verd. En definitiva, una meravella.

Vull plasmar-ho al meu diari, perquè vaig sentir, un cop més, una gran satisfacció pel fet que l’Ajuntament hagués adquirit aquest monument tan emblemàtic i amb tanta història.

Estic convençut que en farem un gran ús i que serà el nostre orgull.

15 mayo 2007

LES ELECCIONS FRANCESES

Fa uns dies van tenir lloc les eleccions presidencials a França. A mi personalment m’hagués agradat més que hagués guanyat la Ségolène Royal, però els francesos van triar en Nicolàs Sarkosi.

Una de les sorpreses agradables que vàrem tenir en aquestes eleccions, va ser l’elevada participació, un 84,7%, això és una gran notícia, atès que la participació en democràcia és bàsica, ara que la podem exercir, ja que moltes persones han mort per defensar aquest sistema. La indiferència de molts ciutadans davant d’uns comicis electorals, quan decideixes qui vols que gestioni els teus recursos, no és bona per a aquest sistema, que és el millor que hi ha.

Ara s’acosten les eleccions municipals i m’agradaria que hi hagués una gran participació.

El que sí sé segur és que totes les persones que tenen interessos privats per defensar, aniran a votar amb l’esperit d’intentar sortir-ne beneficiats, però les persones normals, que són la gran majoria, malauradament, alguns es quedaran a casa pensant que el seu vot no té importància dins de tot aquest sistema.

Doncs tot al contrari. M’agradaria fer una crida perquè la gent hi participés, ja que ens hi juguem molt i no hem de permetre que persones que defensen interessos privats entrin a decidir en una administració pública.

13 mayo 2007

LA MÀQUINA DE "SOLS CIMENT" JA TREBALLA A LA CARRETERA

Per fi ja la tenim aquí! La màquina de “sols ciment” ja està treballant a la carretera. Ha arribat de l’Espanya profunda, un tros de màquina estava a Palència i l’altre a Valladolid. Es tracta d’una eina molt moderna, que és l’últim crit, tant a nivell mediambiental com per la qualitat de feina que fa, de cara al futur de la nostra carretera.

He volgut ser persistent parlant d’aquesta màquina perquè, com ja he dit, no fa massa anys que s’utilitza aquesta tècnica per preparar les carreteres. He parlat amb el conductor, que viu a Ciudad Real, ja que a Espanya n’hi ha molt poques. M’ha explicat que es tracta d’una màquina que consumeix 600 litres de gasoil, en 8 hores. Cada dues hores de treball necessita unes 30 tones de ciment i molts mils litres d’aigua.

Aquesta màquina arrenca el terra, se’l posa a la “panxa” i allà hi barreja entre un 3% i un 4% de la quantitat de terra que ha arrancat, ciment i aigua i ho torna a posar a terra, totalment compactat. Abans que hi puguin passar els vehicles, cal esperar unes hores perquè quedi sec.

Fins al cap d’uns dies no s’hi pot posar l’asfalt a sobre. Això sí, té una capacitat per fer 600 metres lineals al dia, que en metres quadrats de paviment tractat representa entre 5.000 - 6.000 m2. En principi, entre 5 – 6 dies farà tota la carretera que està en construcció.

Moment històric en el nostre municipi!

11 mayo 2007

L'INCIVISME AL NOSTRE MUNICIPI

Hi ha gent que no accepta que hi hagi persones que pensin diferent o, fins i tot, que actuïn diferent. Ho dic, perquè la nit que es van penjar els cartells del PSC per a les properes eleccions municipals, en van desaparèixer nou i se’n van trencar alguns.

Els companys i companyes que van fer la feina es van indignar molt, dien, però quina raça de gent tenim!

Jo els vaig dir que era una minoria molt petita, però la veritat és que fan mal.

Estem en un procés que és una festa, la festa de la democràcia i, malgrat que estiguem a molta distància d’algunes persones, l’educació i el respecte ha de ser total.

També els he explicat que hi ha individus que quan van a tirar les escombraries al contenidor, les deixen fora del mateix, perquè es vegi desordenat i brut .

Sempre he tingut la confiança que cada vegada són menys les persones que tenen aquestes actituds.

09 mayo 2007

CAMPANYA "JOTAMBÉ MENJO FRUITA"

El passat diumenge al matí es va presentar una campanya, a l’escola del Pi del municipi de Dosrius, per potenciar el consum de fruita entre el món escolar.

Aquesta campanya ha estat organitzada per la Diputació de Barcelona i la Federació d’Entitats Catalanes contra el càncer.

És una activitat més de les que es fan al nostre municipi, però per a mi va tenir unes reflexions que van anar més enllà de les d’una campanya normal. Cada vegada tinc més clar que l’alimentació és bàsica per a l’equilibri i la qualitat de vida d’una persona.

Ja comencem a tenir una edat i te n’adones que és important tenir un hàbits alimentaris saludables i equilibrats, sobretot tenint en compte que estem en un país que tenim la possibilitat de menjar bé.

Vaig estar a l’escola i vaig veure com es pelaven taronges d’aquelles grosses que et feien venir salivera, els nens menjaven plàtans, peres, pomes, ... i la veritat és que vaig pensar que es tractava d’una campanya molt encertada.

Vivim en una societat que cada vegada és més frenètica i que les conseqüències de malalties i malestar vénen pel menjar fàcil, còmode, ... Per això seria bo que a l’hora d’alimentar-nos disposéssim de la nostra estona, amb tranquil·litat i sent conscients que la qualitat que li donis al cos, te la retornarà amb escreix.

En els moments de molta intensitat, un consell, saber menjar i saber dormir, però sobretot menjar productes naturals. Això va, principalment, per a la gent que es dedica a la política, ja que ara estem en una època molt frenètica.

08 mayo 2007

MÉS MENTIDES SOBRE CAN CANYAMARS

M’han arribat comentaris de la reunió de veïns i veïnes que es va fer al pavelló de Canyamars, el passat dissabte dia 5 de maig, i pel que he anat deduint no va ser una reunió de consens, però el que sí que m’han explicat és que per part d’una persona de la junta, que diu que té molta experiència d’obres i urbanitzacions, es va tenir la cara d’explicar que el projecte d’urbanització contemplava que el m2 d’asfalt costava 47 euros.

Això sí que és enganyar la gent i intoxicar els veïns de can Canyamars, ja que estic convençut que ell sap que això no és veritat, atenent que el projecte d’urbanització especifica molt clarament que aquests 47 euros no són per m2, sinó per tona d’asfalt. Ho diu clarament perquè al costat del paràgraf hi ha una T, però aquest senyor que té tanta experiència en obra pública no ho ha sabut veure.

Cal dir que amb una tona d’asfalt, que calculen a 47 euros, s’asfalten 8 metres quadrats, segons els tècnics. És molt diferent que un metre quadrat costi 5,87 euros, a què s’expliqui que en costa 47.

06 mayo 2007

LES MENTIDES DE CAN CANYAMARS

S’acosten eleccions i ja han començat a sorgir col·lectius amb la voluntat de desestabilitzar l’administració pública, sense cap esperit de construcció, tot al contrari, el que volen és intoxicar la població a base de mentides i més mentides.

Hem pogut veure escrits dient que no volen pagar 25.000 euros per parcel·la. Jo no sé d’on ha sortit tot això, però no és veritat que les quantitats que s’hagin de pagar per parcel·la siguin les que diuen els intoxicadors, ja que el projecte de reparcel·lació, que és el que marca les quantitats a pagar, i que ja està a la seva recta final, en cap moment assenyalarà aquests preus. Tot dependrà de la edificabilitat de les parcel·les, però que tothom tingui clar, i el que dic és una percepció meva, que un cop s’acabi l’obra d’urbanització de can Canyamars, les mitjanes per parcel·la se’n poden anar pels voltants dels 15 als 18 mil euros.

Però, per què aquest moviment en aquestes dates?

Jo ho tinc molt clar, darrera hi ha el promotor de can Canyamars. Segons em consta, una de les persones més visibles d’aquest moviment intoxicador és o ha sigut un soci molt proper als interessos del promotor de la urbanització.

Això, per què? Doncs molt senzill, el promotor de la urbanització de can Canyamars encara té del 20 al 25 per cent de propietat a la urbanització i, evidentment, hauria de pagar aquest percentatge de l’obra d’urbanització i estem parlant de molts cents mils euros.

Ara tothom s’atreveix a dir la seva. Fins i tot Iniciativa diu que amb diner públic pagarà el 50% de les obres d’urbanització d’un sector privat. Dic privat, perquè encara no està recepcionat per l’Ajuntament. Què diran els veïns de can Massuet del Far que durant molts anys van haver de pagar la PTA./pam per poder acabar les obres, perquè l’Ajuntament recepcionés la urbanització, o qualsevol promotor particular que vulgui recepcionar una Unitat d’Actuació com la de can Canyamars.

La polèmica està servida, però que tothom tingui molt clar que hi ha un únic camí i aquest és el que ha marcat l’Ajuntament de Dosrius. Amb petites variants cap a un costat o cap a l’altre, se’n pot fer de més o de menys, però anem en compte a l’hora de defensar interessos particulars o polítics, amb fins electorals.

03 mayo 2007

LA GERMANDAT DE CANYAMARS


En aquestes últimes festes hem celebrat unes diades molt especials per al municipi de Dosrius. El diumenge es va celebrar la Germandat de Canyamars i el poble de Dosrius va anar a fer la trobada per celebrar l’aplec del Corredor. El dilluns 30 va haver-hi la plantada del maig i el primer de maig es va celebrar el vot de poble de Canyamars a la Mare de Déu del Corredor.

Deixeu-me que us parli una mica de la Germandat de Canyamars, que enguany es va commemorar el seu 128è aniversari.

La Germandat de Canyamars és una entitat que tinc la intuïció que pot arribar a tenir la mateixa importància que va tenir a finals del segle XIX i a ser un referent com ho va ser aleshores.

Ara està en un estat de manteniment, fins i tot, comença a tenir algun ressorgiment, organitzant actuacions per a la comunitat, com xerrades i conferències.

Estic convençut que l’administració no podrà cobrir el ritme que porta aquesta societat de necessitats de serveis socials que tenim en el territori. Per aquest motiu, s’hauran de signar convenis amb col·lectius, perquè aquesta política de proximitat que defensem la puguem delegar a aquestes entitats o associacions arrelades als pobles.

Dic això, perquè cal explicar quin van ser l’objectiu de la Germandat de Canyamars, fa 128 anys. En aquell temps no existia la seguretat social o si hi era no arribava a tots els racons del país, per això, el veïnatge s’organitzava perquè les necessitats bàsiques de les persones poguessin quedar cobertes.

Les associacions eren legalment reconegudes, amb els seus estatuts, amb el seu president i amb la seva junta directiva. Els associats eren els caps de les unitats familiars, pagant la seva quota que, per altra banda, en casos extrems tenien garantida mitjançant la corresponent recompensa.

Per exemple, en el supòsit que en una família es posessin malalts i no poguessin munyir les vaques, hi havia un escamot dins la mateixa germandat, del qual periòdicament es devia canviar la seva composició, que es desplaçava a les cases a fer les feines que de manera natural i per força major no es podien realitzar. També cobria les necessitats més elementals de les persones pobres de solemnitat, que estiguessin afiliades a aquesta associació.

En definitiva, Canyamars, molts anys enrere, ja estava avançada en el temps!

LA MÀQUINA DE "SOLS CIMENT" S'ENDERRERIRÀ UNA SETMANA

Degut a les pluges que han caigut aquests darrers dies no podrem veure la màquina de “sols ciment”, que és la que ha de fer una plataforma de formigó en tot el traçat de la carretera, fins a començaments de la propera setmana, així que circular pel nou traçat d’una manera normal, s’endarrerirà una setmana.