30 septiembre 2007

COMENCEN A DONAR RESULTATS ELS OBJECTIUS SOBRE CANYAMARS

L'altre diumenge al matí vaig arribar-me fins als Rucs del Corredor i veient la moguda que portaven la Paloma i en Joan i els cotxes que hi havia estacionats, vaig veure que els Rucs ja són un referent important com a lleure dins del nostre municipi.

Però la satisfacció va ser més gran quan un grup de persones varen arribar dient que tenien una reserva, però que primer havien anat al Bosc Vertical i com que havien acabat abans del que es pensaven, preguntaven si podien començar la ruta, encara que fos un quart abans, per així poder anar a dinar més aviat.

Entre mi vaig pensar, dòmino, això és el que buscàvem: famílies que vinguin a gaudir de les nostres activitats i que després es quedin a gaudir dels nostres restaurants. Només faltava que diguessin que ben dinat anirien a visitar el Pou del Glaç.

Quan veus que persones que no coneixes, segueixin, a ulls clucs, el que havies visualitzat, et dóna molta satisfacció.

28 septiembre 2007

TRETZE ANYS DE PUNTAIRES AL NOSTRE MUNICIPI

Fa uns dies que es va celebrar la tretzena trobada de Puntaires. Altre cop, els carrers emblemàtics que envolten l’església es van omplir, un diumenge al matí, de taules, cadires i dones fent puntes de coixí. Ambient de festa, de retrobament entre amigues, de sorteig de regals, ... En definitiva, un matí per compartir una afició que ja ha arrelat al nostre municipi.

Però, deixeu-me que expliqui les sensacions que vaig tenir quan vaig voler anar a veure les trobades que les puntaires del nostre municipi fan entre setmana.

Elles, a sobre el consultori metge de Dosrius, es troben algunes tardes de la setmana fent les seves puntes i, sobretot, comentant els seus punts de vista de qualsevol tema que pugui sorgir. Doncs sí, un dimecres a la tarda m’hi vaig acostar.

En el moment que vaig pujar l’escala vaig sentir un enraonar de fons que pel to delatava tranquil•litat, pau, benestar, satisfacció i il•lusió. És curiós els efectes que et transmet sentir enraonar la gent. Un cop vaig estar en contacte amb elles es va ratificar. És tan bo el seu ambient que, fins i tot, vénen persones de Cabrils. Això sí, han de fer la seva aportació, que en aquest cas és amb espècies: coques exquisides per berenar i jo no sé si va ser un dia especial, perquè hi era jo, que varen fer petar dues o tres ampolles de cava.

Tretze anys fent la trobada, més anys fent puntes, però el que sí és veritat és que s’ha consolidat del tot i, sobretot, s’hi han integrat persones que, per les seves condicions, les puntes són la seva vida.

Puntaires de Dosrius, deixeu-me que us feliciti. Fer puntes és la vostra afició, però darrera d’aquest picar de boixets hi ha un sentit de germanor i de donar contingut i il•lusió al vostre temps lliure.

Felicitats i endavant.

26 septiembre 2007

EL PAS DEL TEMPS

Aquest diumenge passat vaig estar a una residència de la gent gran a veure una àvia de la nostra família, besàvia dels meus fills.

Vam estar-hi una bona estona i vam veure tota la vida interna d’aquella residència. En aquell moment tot eren senyores grans, la majoria al voltant dels 90 anys. Persones molt febles, que se les havia d’ajudar a fer tot.

Després vaig pensar amb el que havien hagut de lluitar i enfrontar-se aquelles dones. Havien viscut una guerra civil, la duresa de la postguerra, havien tirat endavant les seves famílies, ...

En definitiva, te n’adones de la manera com acabem, amb el pas del temps, persones que havien tingut una capacitat espectacular.

La meva reflexió no ve per l’estat en què es troba la gent gran, sinó de la manera com passa el temps, ja que recordo en plenitud aquesta àvia que vàrem anar a visitar. Era una dona que portava una pastisseria i que tenia una activitat i capacitat de treball infinita. Aquest record de ja fa anys, sembla com si fos ahir, però no, ha passat molt de temps.

Encara veig que ha passat molt de temps quan a la meva memòria vénen persones que han estat al meu voltant, però que ja fa molts i molts anys que ens han deixat. El temps passa molt ràpid i em dóna la sensació que moltes vegades no l’aprofitem com cal, o bé el mal aprofitem amb venalitats que no ens porten enlloc.

Un cop més faig un clam a gaudir de la vida, és molt el que tenim i no hem de permetre que el temps passi sense aprofitar-lo.

19 septiembre 2007

LA GELOSIA DINS EL MÓN DE LA POLÍTICA

Ja fa temps que les persones grans, que han tingut un recorregut llarg dins el món de la política, expliquen que un dels problemes més grans dels polítics és la gelosia d’un envers l’altre.

Es tracta d’un fenomen que malgrat que a la vida normal no es reflecteix en l’estat de les persones, sí que es reflecteix en el món de la política.

D’aquest efecte ningú n’és conscient, però sí que et fa tenir unes actituds i uns comportaments que perjudiquen el bon funcionament de la relació amb els altres.

Dic això, perquè ja porto alguns anys ens aquest món, he patit dues mocions de censura i tinc molts contactes amb altres equips de govern.

A vegades, quan t’expliquen els problemes de relació entre els càrrecs electes, te n’adones que sovint són per problemes de gelosia. Un no s’assabenta del que fa l’altre, un és molt gelós del que porta i atenent que totes les àrees se solapen, hi ha qui es posa molt nerviós quan li toquen la seva.

Moltes vegades, quant menys capaç és un polític, sigui perquè no està preparat, sigui perquè no té experiència, és quan més desconfiat és i això porta a situacions complicades.

Per exemple, no fa ni noranta dies que s’ha constituït els ajuntaments i ja hi ha una proposta de moció de censura a Torredembarra. És impossible que en període estival, que tothom està de vacances, que s’acaba de sortir d’unes eleccions municipals, no s’hagi fet l’esforç d’entendre’s. En el supòsit que s’hagi fet, és difícil que no s’hagi pogut avançar.

No sóc jo qui ha de fer aquestes valoracions, perquè a mi em va passar l’any 1995, que vam tenir una situació molt complicada, degut a un pacte contra natura que vàrem realitzar, però el que sí veig és que en aquests moments he pogut seguir una mica alguns governs municipals de la comarca i la veritat és que hi ha molts conflictes, que en el fons no són de contingut ni de forma, sinó de persones.

17 septiembre 2007

JA TENIM UN NOU BE MUNICIPAL

Amb les negociacions per a la restauració de la pedrera d’en Busqué, es va discutir quines serien les compensacions per al municipi de Dosrius, la restauració d’aquesta pedrera era d’obligació indispensable per a què medi ambient doni una llicència d’extracció d’àrids que un cop acabada la concessió es regeneri l’indret.

En aquestes negociacions es va aconseguir que aquesta empresa asfaltes tot el camí de Can Rimblas i, un cop acabada la restauració ens han de cedir una nau d’uns 220 m2 amb una alçada considerable per a magatzem municipal.

Atenent que la restauració s’ha enrederit els vèrem notificar que necessitàvem la nau, doncs aviat començaran les obres de la llar d’infants i s’ha de traslladar el material que estar guardat a l'antigua escola del piallà. En poques setmanes ens han arreglat aquesta nau, el terra, el sostre, la instal·lació de llum doncs no hi ha corrent elèctrica però amb un petit generador la podrem il·luminar.

Ara inicialment ens cedeixen uns 110 m2 ja que ells encara han de tancar alguna màquina, però penso que serà de molta utilitat per guardar aquelles propietats municipals que s’utilitzen de tant en tant. Podem dir que ja tenim un altre bé dins el patrimoni municipal.

13 septiembre 2007

EL POBLE HA TORNAT A GUANYAR

El mandat anterior va quedar marcat per la gran quantitat de milions que patrimonialment varen sol•licitar a l’Ajuntament de Dosrius, tant el Sr. Lluís Homs i de Moya, cap de llista de CIU, com el Sr. Antoni Estevadeordal i Botta, promotor de la urbanització de can Canyamars.

En el cas de l’antic alcalde i cap de llista de CIU, ja es van fer les explicacions pertinents, ja que l’Ajuntament de Dosrius, amb una gestió molt acurada del seu equip de govern, va aconseguir que es desestimés una petició que pujava més de cinc milions d’euros, per una maniobra urbanística realitzada durant el govern de Convergència i Unió.

No va ser fàcil viure aquells dies, però ja vàrem explicar que el poble havia guanyat!.

El mateix any, més o menys durant les mateixes dates, el promotor de can Canyamars, Sr. Antoni Estevadeordal i Botta, va entrar una petició que pujava 8.136.485,- euros, que feia referència a una responsabilitat patrimonial, a la qual ell considerava que hi tenia dret.

L’Ajuntament, a primera instància, li va desestimar i el promotor va anar al contenciós administratiu. Ara ha sortit la sentència, que després de fer totes les exposicions de fets i els raonaments pertinents, que ocupen 15 pàgines, acaba dient:

FALLO

Debo desestimar y desestimo el presente recurso contencioso administrativo ...


La satisfacció és total, ja que ningú es pot imaginar els efectes que tindria per a la població del municipi si algun d’aquests contenciosos s’arribés a acceptar per la via judicial i l’Ajuntament hagués de pagar alguna d’aquestes quantitats.

Deixeu-me que ho torni a dir: EL POBLE HA TORNAT A GUANYAR!!.

12 septiembre 2007

JA SOM 4.800

El municipi de Dosrius es troba en 4800 habitants i tothom és conscient que aquest creixement tindrà un augment constant degut a moltes circumstàncies.

La primera es que és un territori molt gran de més de 40.000 km2 i la pressió urbanística fa que els planejaments de fa 30 anys enrere, ara es vagin fent realitat.

Però quan veus l’evolució del nostre país de fa 5 o 6 anys dèiem que érem 6 milions i ara 7,5 i ens adonem que no estem tant juny de la realitat del nostre país.

És veritat que el creixement de Catalunya ha estat per d’immigració, cosa que aquesta no és la nostra realitat, i quan parlo d’immigració parlo de qualsevol veí o veïna que no és de l’estat espanyol, actualment al nostre municipi està al 3%, en persones d’altres països.

06 septiembre 2007

PER FI ES VA TROBAR A LA GEMMA

El passat dimecres 5 de setembre, cap a 2/4 d’11 del matí, va saltar l’alarma. Una noia de 17 anys de Canyamars va deixar una nota a la seva habitació, i va desaparèixer.

El contingut d’aquest escrit va alarmar a la seva família que va trucar ràpidament a la Policia Local, activant-se així un dispositiu de recerca.

Es van mobilitzar bombers, mossos d’esquadra, vigilants forestals, l’ADF, veïns del municipi..., amb tot el suport disponible com ara un helicòpter, gossos de recerca...en total hi havia entre 50 i 60 persones. Es va rastrejar tots els indrets on es creia que podia ser-hi la Gemma i, cap a les 2/4 de 8 de la tarda, va aparèixer.

Al veure-la es podia deduir que ho havia passat malament, estava tota esgarranxada per les cames i els braços, tremolava..., però tots vam respirar tranquils quan la vam veure i, tot seguit, una ambulància se la va emportar per fer-li un reconeixement.

La Gemma és una noia jove que necessita ajuda mèdica i com ella moltes persones. Quan tens un desequilibri et pot portar a situacions desagradables i no volgudes per ningú.

Vertaderament, els adolescents d’avui dia tenen moltes exigències, i els que tenim fills ho sabem del cert. Al principi tens ganes de què creixin per no tenir problemes, però quan han crescut te n’adones que eren molt més fàcils de portar de petis.

Cal agrair els esforços de tots els efectius i persones que varen estar a la recerca, i donar ànims a la família de la Gemma.

03 septiembre 2007

TORNEM A LA NORMALITAT


Avui és dia tres i el primer dilluns de setembre, el que implica, per a molts, la fi de les vacances d’estiu i el retorn a la normalitat.

No vull començar a parlar de la feina del dia a dia, sense haver fet un repàs del mes d’agost que ha estat el mes de les festes majors del municipi de Dosrius.

La primera va ser a Canyamars, on tots els actes van ser un èxit.

La ballada de sardanes i el vemouth es va realitzar al nou indret anomenat El Molinot, que de ben segur serà un gran referent en el futur, així com el Pou del Glaç. De fet, penso que seran uns punts destacables per a Dosrius i el nostre entorn. En relació al dia de les Havanes, de la festa major de Canyamars. cal destacar la gran celeritat en que la Comissió de Festes va repartir el sopar a unes 600 persones. Aquesta Comissió ja té un bagatge i això es nota molt. Felicitats a tothom!


A la festa major de Can Massuet del Far, no vaig poder assistir perquè em trobava fora de vacances, però cada dia em posava en contacte amb els companys i companyes per a què em fessin un balanç del actes realitzats i, em varen remarcar la gran afluència de públic.

Entre mig es va celebrar la de les Colònies Forestals que ja comença a agafar cos i, segons comentaris, també varen ser un èxit tots els actes.

Per acabar, ahir va ser la cloenda de la de Dosrius. Durant aquesta festa major, va haver dues coses que em van impressionar: la gran quantitat de famílies que hi havia a la festa infantil que es va realitzar a Can Batlle i l’impacte del pregó que obria la festa.

Referent al pregó, molt treballat i sobretot molt emotiu, doncs la Plaça on es va realitzar es va omplir d’una gran emoció que gairebé es podia tocar, així doncs, cal felicitar a totes les persones que van treballar per a què fos possible i, principalment, a l’Arxiu Municipal que va ser qui el va idear.

M’agradaria afegir que vaig tenir dues sensacions, que no oblidaré: una, quan baixava per l’empedrat per entrar a la Plaça , vaig veure-la plena de gent, fins i tot els quatre carrers que donen sortida i entrada a la mateixa les persones estaven lleugerament inclinades per no perdre pistonada Una gent que prestava molta atenció i interès a seguir el pregó. Una altra sensació va ser el final d’aquest, quan es van engegar els focs artificials i el betallar de les campanes. De sempre veure-les girar i sonar m’ha produït un esborronament a la pell, cosa que ja em passava quan era petit que em quedava aturat badant amb aquell repicar del campanar.

Que bonic que va ser el pregó!