LA SITUACIÓ DE CAIXA LAIETANA

M’ha arribat per molts canals que la Caixa Laietana es troba en una situació molt complicada, fins i tot que perilla la seva existència.

Un d’aquests canals venia d’una entitat potent, que fins i tot parlava que ja hi havia uns acords d’absorció de Caixa Laietana i alguna altra caixa de la seva categoria.

Però ve-t’ho aquí que és tot al contrari. No fa massa dies que es va celebrar l’Assemblea General, hi vaig assistir com membre de la mateixa.

El nou Director General, Sr. Josep Ibern, va explicar la situació actual d’aquesta entitat financera, així com també la situació que ens toca viure i com convé plantejar-la.

Curiosament, el 2007, Caixa Laietana va tenir uns beneficis nets d’uns 31.500.000,-- euros, més que el 2006, que van ser d’uns 28.500.000,-- euros. Cal dir, també, que durant el primer trimestre del 2008 ha crescut un 14,17%, referent al mateix període de l’any passat.

És a dir que, quan tothom parla de crisi i les males llengües, de forma interessada, parlen malament dels altres, els números són clars i aquests reflecteixen la realitat.

A més a més, cal destacar que atenent que és una caixa, part dels seus beneficis van a l’Obra Social, i per al 2007 s’hi van destinar 5.800.000 euros, un 5,50% més que durant el 2006.

En aquest món de les finances, els adversaris utilitzen tots els mecanismes per beneficiar-se de les situacions.

LA TOÑY S’HO MEREIX

El divendres passat vàrem enterrar la mare de la Toñy. Quan es perd la mare o el pare és un moment difícil per a una persona, per això el recolzament dels que t’envolten és un consol i un fet que s’agraeix.


Això jo ja ho vaig poder captar quan a les 12 en punt baixàvem cap a la capella del Tanatori i la Toñy, amb una satisfacció interna, va dir: “Hi són tots els avis i les àvies dels casals”.


Ella em va transmetre que li havia fet molta il•lusió que l’acompanyessin en aquests moments tan delicats, perquè la veritat és que la Toñy fa tant per a aquests avis i àvies del nostre municipi, que tothom la va voler acompanyar.


Amb aquest petit detall se li va pagar el que ella fa per als avis, les àvies i la gent necessitada del nostre municipi.

MAJORIA DE DONES AL NOU GOVERN DE ZAPATERO

Ja fa dies que volia parlar sobre l’efecte que em produeix a mi personalment que el govern d’en José Luís Rodríguez Zapatero tingui nou dones i vuit homes, fet inèdit fins ara al govern central.

L’experiència que m’ha donat fins ara treballar amb dones i amb homes, és que les dones, generalment, rendeixen més i són molt més eficients que els homes normals.

Amb això ja deixo clar que en el món de les dones hi ha de tot, no pel fet de ser dona ja s’ha de valorar com una persona capaç de tirar endavant qualsevol tema, però el que sí vull ressaltar és que quan una dona val, assoleix unes magnituds de capacitat sorprenents.

Per això estic convençut que les dones que ha triat el nostre president són de gran vàlua, amb tots els seus defectes, no ens hem d’encegar veient només les virtuts, però en general donaran un resultat que estic convençut que serà molt satisfactori.

Un altre punt a favor d’en Zapatero, que estic convençut que tenim la mateixa visió, és que això d’encoratjar les dones a llançar-se és molt important, ja que les necessitem sense complexes i amb igualtat de condicions, per donar la seva capacitat i ajudar a tirar endavant aquesta societat tan diversa i complexa.

PROJECTE PONT

El dia de Sant Jordi es va presentar un projecte que diu molt d’una societat que deixa de mirar-se interiorment i treballa per a les persones, perquè no quedin despenjades del ritme que estem vivint.

Des de la SES o institut es té molta cura perquè els i les joves del voltant de quinze anys no quedin endarrerits envers al conjunt del seu grup. Tots sabem que no és una edat fàcil. A vegades, per unes determinades circumstàncies no es poden adquirir els requisits que marquen els paràmetres d’ensenyament, però això no vol dir que no es puguin buscar altres camins, perquè la formació sigui la correcta i adequada a l’època que toca viure.

Aquest projecte pont consisteix en què alumnes de tercer de secundària, és a dir, que tenen al voltant de quinze anys, puguin fer pràctiques de treball a l’Ajuntament o bé a algun centre d’ensenyament de primària, per formar-se en una línia diferent de la marcada pels paràmetres d’ensenyament, amb la finalitat de poder tenir el títol de secundària.

La veritat és que la unió d’esforços, tant de l’Ajuntament com de la SES, ha fet possible aquest projecte que és l’inici, és cert que ara són quatre alumnes, però que dóna una sèrie de garanties, ja que troba una sortida a situacions incòmodes, tant per a la família, com per als alumnes, com per a l’institut.

DIADA DE SANT JORDI

Ja hem celebrat el Sant Jordi del 2008. Enguany estic convençut que ha estat l’any amb més activitats dins el nostre municipi. Fins i tot, pels coneixements que he anat adquirint pels mitjans de comunicació i pel que he pogut veure, ha estat una festa d’un país avançat, d’un país civilitzat i, a més a més, el dia ens va acompanyar.

A Dosrius trobaves taules de venda de llibres i roses pels carrers: Glorieta de Catalunya, Plaça d’Espanya, porta del CEIP del Pi i totes amb gran animació, amb l’esperit de transmetre el missatge del dia de Sant Jordi.

Cal ressaltar totes les festes internes que es varen fer, principalment a les escoles.

A la SES o institut es va celebrar com mai. A l’escola del Pi, els pares i mares varen portar pastissos perquè tots els nens i nenes, professors i professores poguessin esmorzar, a més a més dels actes tradicionals que en un centre d’ensenyament es fan. A l’Encarnació Fonoll es va fer una xerrada explicant qui era l’Encarnació Fonoll, a càrrec de persones que l’havien coneguda, a més a més d’una ballada de sardanes.

Les dones del Casal, dic dones perquè em sembla que no hi ha cap home que faci roses, varen acabar el seu magatzem de roses fetes a mà. Per cert, quina meravella de manualitat, quina flor més ben treballada!

Varen vendre totes les existències. Si haguéssiu vist, suposo que alguna persona en va ser testimoni, com es varen posar a treballar per intentar produir més roses en aquell mateix moment.

A la tarda recital de poesia i cançons, per fer la festa més lluïda, a la plaça de l’Ajuntament.

És a dir, entre tots plegats es va viure amb intensitat i il•lusió. Va ser una gran festa en dia feiner. Felicitats a tothom!

ALTRE COP PARLANT SOBRE LA PROBLEMÀTICA DE L’AIGUA

M’agrada tornar a parlar sobre tota la problemàtica que genera el tema de l’aigua, i com ho veig jo personalment.

Crec que tothom té molt clar que l’ús de boca és prioritari, per tant, si no tenim aigua per beure, tampoc n’hi ha d’haver per a altres usos.

Déu n’hi do tot l’enrenou que s’ha generat!. Cal tenir en compte que els polítics estan intentant solventar la problemàtica de la població, buscant solucions perquè a 4.500.000 persones no els manqui un dels elements més essencials per a la subsistència, que és l’aigua.

Evidentment que l’han d’anar a buscar on faci falta, sigui el Segre, sigui l’Ebre, siguin vaixells. Únicament i exclusivament la volen per això, perquè arribi a les cases de les famílies. No per especular en creixement urbanístic, ni per a nous polígons industrials, ni per regar hectàrees i hectàrees de conreus. Únicament i exclusivament la volen per al dia a dia de la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és a dir, 4.500.000 persones.

Em deprimeixen molt els oportunismes polítics per part de tothom, les demagògies que s’han arribat a fer i a dir per embrutar l’adversari, l’egoisme quan no volem que un altre s’aprofiti del que, a vegades, ens sobre i, en el cas dels de Iniciativa, que s’ho facin mirar, pocs que són i malavinguts, ja que els de les Terres de l’Ebre demanen que dimiteixi el Conseller i que si es fa la canonada es donaran de baixa del partit polític. Tot plegat, Déu n’hi do!.

El que sí vull fer és un reconeixement a totes aquelles persones que els toca gestionar aquesta necessitat de primer ordre, ja que no és fàcil, perquè facin el que facin estaran criticats, sobretot tenint en compte que estan envoltats de llops vigilant.

Jo els dono tot el meu suport, perquè estic convençut que fan el que saben i el que poden.

PLE EXTRAORDINARI

Sempre he entès que els càrrecs electes hem de mirar i pensar per l’interès del conjunt i de la totalitat de les persones del municipi.

Dic això, perquè el passat dimarts, dia 15 d’abril, es va haver de fer un ple extraordinari urgent, per tractar un tema d’aquells complicats.

No és la primera vegada que ens trobem amb una qüestió d’aquestes característiques, ja que l’antic alcalde de Convergència i Unió, actual cap de llista i portaveu de CIU a l’Ajuntament, quan a les eleccions municipals de 1999, el poble no li va donar el suport que s’esperava, després de prop de 20 anys de fer d’alcalde, ens va preparar una sorpresa.

La sorpresa va consistir en iniciar un procediment, que la llei li ho permetia, perquè l’Ajuntament expropiés uns terrenys de la seva propietat, ja que l’ordenació no els donava un aprofitament. És a dir que, amb els seus més de vint anys a dins l’Ajuntament, no havia pogut resoldre el tema i, per aquest motiu, demanava 5 milions d’euros a l’Ajuntament, que som tots, perquè l’Ajuntament, anys enrere, no havia actuat correctament.

Aquest va ser un tema molt complicat de resoldre. Fins i tot les primeres resolucions del Jurat d’Expropiació eren contràries a l’Ajuntament, però, per fi, després d’un any treballant-hi i batallant-hi molt, l’equip de govern va aconseguir que l’interès de la col•lectivitat no sortís perjudicat per l’interès privat del que havia estat tants anys alcalde de l’Ajuntament.

Ara ens hem trobat en una situació similar, no de tanta magnitud, però sí important per la quantitat econòmica que ens sol•licitava el propietari d’uns 250 m2, aproximadament, d’una zona verda, que ens demanava prop de 800.000,-- euros.

L’Ajuntament ha intentat buscar totes les fórmules possibles per no haver de fer front a aquesta despesa i, perquè, alhora, la propietat en sortís beneficiada.

Vàrem esgotar tot el termini possible, ja que és un tema amb el qual cal pensar-hi molt, preguntar molt i llegir moltes lleis i, al final, prendre una decisió.

El més sorprenent és que tot i explicar que tant la propietat com l’Ajuntament sortien beneficiats amb la proposta que es presentava al ple, el Sr. Lluís Homs, cap de llista de CIU i regidor a l’oposició, es va indignar, jo crec, perquè l’Ajuntament sortia airós d’aquest nou esdeveniment.

Fins i tot, en alguns moments de la seva intervenció va treure el seu cas, cosa que delata que encara està molt dolgut per no haver-se pogut sortir amb la seva, o sigui, ensorrar l’Ajuntament.