31 julio 2007

AHIR VAIG SER NOMENAT PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME







Ahir, 30 de juliol, va ser i serà un dia memorable, ja que dins la meva faceta de polític vaig ser nomenat, per segona vegada, president del Consell Comarcal del Maresme.

Com a alcalde de Dosrius -així ho vaig explicar en el discurs- és un gran honor i una gran responsabilitat haver estat elegit el president d’aquesta administració supramunicipal.

És un repte que me’l prenc amb moltes ganes, ja que crec que durant aquest mandat es pot fer molta feina a la comarca del Maresme. A més, estic convençut que el municipi de Dosrius també se’n beneficiarà, ja que tindré moltes més possibilitats i m’assabentaré del que passa a la resta d’administracions. Això no vol dir que el municipi de Dosrius tingui un tracte preferent, ja que treballaré per a tot el territori del Maresme, però no cal dir que temes encallats, que a vegades és difícil trobar el desllorigador, puguem tenir més oportunitats a l’hora de tirar-los endavant.

Adjunto el discurs que vaig fer un cop vaig ser nomenat, per 25 vots a favor i 5 abstencions.




INTERVENCIÓ CONSTITUCIÓ DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME 30 DE JULIOL 2007


Senyors consellers, senyores conselleres, autoritats, senyores i senyors, molt bon dia a tothom.

L’alcalde de Dosrius sap el que és el Consell Comarcal, quins reptes té i en quins punts es troba, però abans d’entrar en detall de totes les qüestions, us vull dir que la majoria de la població de Dosrius està molt contenta que el seu alcalde sigui el president del Consell Comarcal del Maresme.


Per aquest motiu, també assumeixo amb molt d’honor aquestes responsabilitats. És un repte d’aquells que m’agrada afrontar.


També és un repte per a mi convèncer els consellers i conselleres que creuen que hi ha una altra opció millor, Treballaré per intentar no decebre a tots els que m'heu confiança i per apropar posicionaments amb els consellers i conselleres que avui heu tingut un vot diferent.


Presidir aquest Consell Comarcal és una gran responsabilitat, ja que s’ha convertit en un Consell que és un referent a tota Catalunya, pels serveis que dóna, per les iniciatives que té, per la feina que fa, ... Això cal agrair-ho, en primer lloc, als polítics que m’han precedit: el Sr. Pere Almera i el Sr. Manel Mas, presidents de l’anterior mandat.

També cal reconèixer la feina dels vicepresidents: el Sr. Antoni Soy, el Sr. Carles Rocabert i el Sr. Llorenç Artigas, així com la dels càrrecs electes que durant el mandat 2003-2007 han estat desenvolupant la tasca que en tot moment els ha pertocat, tant des del govern com des de l’oposició.


A banda de la política, però, hi ha els funcionaris i els càrrecs eventuals (alguns d’ells ja fa bastant temps que estan treballant en aquesta administració). Cal reconèixer la feina que estan realitzant tots ells: gerència, secretaria, intervenció, tècnics, administratius, auxiliars, ... En definitiva, tothom ha tingut la seva part d’èxit i el resultat és que el Consell Comarcal del Maresme ha passat de gestionar 8 milions d’euros -fa 8 anys- a gestionar els 28 milions d’euros d’enguany.

Tinc la plena confiança que en el mandat que comencem avui podrem continuar en aquesta línia de treball. És més, estic convençut que aquest mandat serà un mandat en el que haurem de consensuar més que no fer política. Consensuar el que volem i on ho volem, i un cop estiguem tots d'acord, ho haurem d’anar a defensar davant qui pertoqui.


Tots sabem que els Consells Comarcals no tenen recursos propis i tot el que gestionen són convenis amb altres administracions, que et faciliten els recursos per prestar els serveis o per gestionar les competències transferides. Això sovint vol dir que, fins i tot, la feina que et toca fer està regulada per llei. Però, com bé he dit, això no ens ha d'impedir de consensuar les necessitats i les sol•lucions per als problemes d'aquesta comarca i anar-ho a defensar allà on calgui.




Aquesta línia del consens, per exemple, ha estat el gran èxit d'una de les actuacions “estrella” del mandat passat. Em refereixo a la redacció del Pla Estratègic Maresme 2015. Aquesta és una eina molt vàlida que hem heretat, que ens marca un camí molt ben definit i que no hem de desaprofitar. Aquest full de ruta l’hem de seguir al peu de la lletra, ja que està molt ben pensat i consensuat - no només amb les forces polítiques de la comarca, des del Partit Popular fins al d’Iniciativa, passant per Esquerra Republicana de Catalunya, Convergència i Unió i el Partit dels Socialistes - sinó també amb tots els agents socials.

Una gran feina la feta amb el Pla Estratègic!


Així doncs, tenim grans reptes a sobre la taula: infraestructures, mobilitat, medi ambient, estudis universitaris, façana litoral, espais protegits, serveis a les persones, aigua, tant pel que fa al tema de sanejament com al d’aigua potable,..... etc, etc.


Amb el tema de l’aigua potable, el Consell Comarcal té responsabilitat de subministrament, en alta, a 11 municipis de l’alt Maresme. Cal continuar treballant per garantir el subministrament i la qualitat d’aquest bé tan indispensable per a l’ésser humà i també per a la seva activitat econòmica.


Treballarem perquè l’aigua de l’alt Maresme no només surti dels pous de la Tordera o de l’ITAM. Treballarem perquè aquests 11 municipis puguin tenir aigua del Ter, del Llobregat o, fins i tot, de la nova dessaladora que entrarà en funcionament el 2009 al Prat de Llobregat. Fa 5 - 6 anys no teníem garantida l’aigua. S’ha fet un gran pas amb la construcció de la dessaladora, però ara n’hem de fer dos més.

Crec que anem per bon camí. A títol d'exemple, el passat divendres 27 es van obrir les pliques per a una inversió de prop de deu milions i mig d’euros per construir una nova canonada entre Sant Vicenç de Montalt i Canet de Mar. Jo diria que el tema no és “valadí”.


En aquest nou mandat, també treballarem per veure construïda la depuradora de l’Alt Maresme. Confio que en poques setmanes hi hagi un consens ampli en la ubicació d’aquest equipament tan necessari. No sortiré avui d’aquest Consell sense haver enviat una carta al director general de l’Agència Catalana de l’aigua i als ajuntaments de l’alt Maresme, per oferir-los el Consell Comarcal com a punt de trobada i de negociació. Penseu que en aquesta casa s’han desencallat temes molt delicats i complicats. Altre cop he de fer esment als nous esdeveniments que la setmana passada van succeir en benefici d’aquest equipament, el debat que va haver-hi en el ple de l’ajuntament de Pineda. Estic convençut que el tema està molt ben encarat i que al final tant la ubicació com la construcció d’aquest equipament serà la millor possible per al dia d’avui i per al futur.


Canviant d'àmbit, tenim molt a dir en aquest Consell Comarcal pel que fa als serveis a les persones. Cada vegada hem assolit més competències i estic convençut que en tindrem moltes més. Això vol dir que s’ha fet bé la feina i posem tota la confiança en els futurs responsables per tirar aquesta àrea endavant.


Pel que fa al tema de promoció econòmica ja s’ha liderat un projecte que ha convertit el Consell Comarcal del Maresme en un referent per als sectors actius de la comarca. Jo diria que la tasca que s’ha fet des del Consell Comarcal abona el terreny perquè parts del Pla Estratègic es puguin començar amb confiança, sabent en tot moment on ets i cap on cal anar.


Quant als temes d’infraestructures, en aquest mandat cal buscar el màxim consens en el trasllat de la Nacional II, de la via del tren, del tren orbital, el transport públic, la façana litoral, els espais naturals protegits, ... Grans inversions per a altres administracions, però hem de treballar perquè no tinguin excusa i es comprometin a tirar endavant les inversions que la comarca necessita.


Consellers i conselleres, moltes felicitats pel seu nou càrrec. Ara toca començar a treballar perquè... El Maresme ens necessita!.

Moltes gràcies.


Josep Jo i Munné

Dosrius, 30 de juliol de 2007

28 julio 2007

SEG0N ACCIDENT A LA NOVA CARRETERA

Ahir divendres, allà ¾ de 10 del vespre un cotxe que anava en direcció Dosrius es va emportar contra una balla a la tercera rotonda. Aquesta rotonda està a la carretera B-510 i és la que anomenem la del cementiri ja que una de les sortides de la rotonda porta al cementiri municipal. Després, en direcció Dosrius el poble es troba a uns 300 metres.

Doncs si, el segon accident d’aquesta nova carretera, i les causes segons la policia són l’excés de velocitat i uns paràmetres d’alcohol a la sang que superaven tres vegades els legalment permesos per conduir.

Les imprudències, l’excés de velocitat i portar més beure al cos del premés, són i seran malauradament les causes dels accidents a la nostra nova carretera.

Un cop més vetllarem des de l’Ajuntament perquè tots aquests factors no posin en perill a les persones que circulen de manera normal i compleixin els requisits que legalment es demanen tan de comportament com d’actitud per circular en un lloc on hi ha altres usuaris.

26 julio 2007

UNES OBRES QUE COMENCEN I D'ALTRES S'ACABEN

La canonada que ha de baixar les aigües residuals de Canyamars ja ha arribat al punt de can Batlle, on es connectarà amb el col•lector que arriba fins aquest lloc.

Per altra banda, ja s’estan iniciant les obres de la construcció de la nova escola. Unes obres provisionals, però que estic convençut que quan estiguin fetes, tenint en compte el lloc on estan i les construccions que actualment es fan, encara que siguin provisionals, donaran lloc a un centre d’ensenyament molt digne.

Ho podeu veure en els vídeos que s’adjunten.

Com bé heu vist, ara m’afeccionaré una mica a enregistrar les imatges i penjar-les al meu bloc. Em falta aprendre’n una mica més, ja que m’estic donant compte d’algunes errades, però penso que de mica en mica anirem millorant.

Obres que s’acaben, obres que comencen, noves tecnologies. Tot plegat, distracció garantida i satisfacció personal.





25 julio 2007

El Molinot




Ja hem iniciat la neteja d’un nou espai que ens portarà moltes il•lusions i emocions, ja que forma part de la nostra història.

Al costat de la fàbrica de la Tortuga de Canyamars hi ha una zona verda, on hi ha plàtans que fan grans ombres. Ja fa temps que plantejàvem la seva neteja.

Ve-t’ho aquí que ens ha sortit una construcció, documentada ja al segle XVI, que era un antic molí, on la gent del poble hi portava el gra per fer-hi farina.

Aquest molí era de la família Galzeran, els mateixos propietaris que el Pou de Glaç. Essent de la mateixa època, es pot deduir que aquesta riera de Rupit donava molta activitat econòmica al poble de Canyamars.

Ara caldrà conservar-lo i, fins i tot, mirar com es pot reconstruir, perquè així sigui un referent més de les nostre arrels i del que feien els nostres avantpassats.

Altre cop la mateixa expressió, apassionant!

23 julio 2007

CAL CONTROLAR QUE NO ES FACIN IMPRUDÈNCIES A LA NOVA CARRETERA

La nostra nova carretera ja és una realitat, una realitat per sempre. Des de fa algunes setmanes que circular per aquesta nova via és un plaer, una satisfacció i, fins i tot, per a alguns, un orgull, però també existeix el perill, el perill que comporta que es facin imprudències.

En el decurs d’aquests tres quilòmetres, enlloc es pot avançar, però hi ha una explicació clara. En aquesta carretera es pot anar perfectament a 70 – 80 Kms. per hora. Si s’avança a un vehicle que vagi a aquesta velocitat, que de beneïts n’hi ha, el que avança almenys ha d’anar a 100 Kms/hora. En una carretera que en pocs metres hi ha tantes entrades i sortides: que si una fàbrica, que si una casa, que si un polígon industrial, a la velocitat de 90 – 100 Kms./hora, és un perill, que pot tenir conseqüències molt greus, i això no ens ho podem permetre.

Que tothom sàpiga que treballarem per castigar les infraccions i les imprudències i que en aquesta qüestió serem inflexibles i impecables. Ningú té dret a posar en perill la integritat física d’altres persones i menys per guanyar 20 segons, 15 segons, en aquests tres quilòmetres. Circulant a velocitat correcte es fa molta via, sobretot si comparem la carretera d’ara amb la d’abans.

Fins i tot, alguns veïns m’han arribat a dir que no els ve de gust córrer, perquè el plaer de circular-hi és més elevat. Doncs experimentem aquesta sensació, que és prou motiu per circular correctament i sense imprudències.

Video incendi de Dosrius

20 julio 2007

JA SE'NS HA CREMAT UN TROS DELS NOSTRES BOSCOS

El passat dimecres 18, a les 3 de la tarda, va saltar l’alarma: “Foc a can Noms”. Tots els efectius que tenim es van mobilitzar, amb la finalitat d’arribar, al més aviat possible, al foc.

Per les emissores corria: “Hi ha dos focs detectats a una distància d’uns 700 metres l’un de l’altre”. Evidentment, tota la pinta que donava era que havien estat provocats. Mentre el piròman fugia, després d’encendre el primer foc, va tenir la sang freda de mirar si en podia iniciar un altre, apartat del primer. Per sort, la ràpida intervenció de tothom va fer que es convertís en una anècdota.

Sí que és cert que es va cremar una pineda, jo calculo d’uns 3.000 – 4.000 metres, principalment de sotabosc. Fins i tot, m’atreviria a dir que la majoria de pins alts es recuperaran. Aquest va ser l’incendi més gran.

L’altre, prop de la Creueta, no va cremar més d’un centenar de metres quadrats, gràcies a la intervenció immediata de l’ADF, bombers, forestals i vigilants.

Evidentment, espanta que hi hagi gent amb el cap tan girat que tingui aquestes intencions, però que sàpiguen que tard o d’hora s’acaben enxampant.

Mentre jo sigui l’alcalde, l’Ajuntament de Dosrius es presentarà com acusació personal i serà impecable demanant, per als piròmans, la màxima pena que permeti el Codi Penal. Això ho defensarem fins al final. Que tothom ho tingui clar!

Ens estimem i tenim molta cura del nostre entorn, per això no permetrem que ningú, voluntàriament, ens el vulgui destruir.

18 julio 2007

QUIN DOLMEN QUE TENIM

S’ha reconstruït un dolmen prop de Ca l’Arenes. Feia uns 10 anys que s’havia localitzat i durant aquests últims mesos s’ha fet l’excavació i la reconstrucció.

És fabulós, espectacular i únic a les nostres contrades. Els que hi entenen diuen que és dels millors de Catalunya.

Es calcula que data de 5.500 anys enrere i s’utilitzava per fer enterraments.

Ara s’ha reconstruït, ja que els entesos diuen que el terratrèmol que hi va haver a mitjan del segle XV, que va ser molt destructiu, segurament va provocar danys espectaculars, fins i tot, que les pedres de gran tonatge es tombessin.

També van ser força destructius els picapedrers de fa uns 70 - 90 anys que van fer jornades de treball en aquest indrets, per això algunes lloses del dolmen estaven trencades, però la paciència i la feina dels arqueòlegs han donat el seu fruit, reconstruint una cova sepulcral tan espectacular.

Ara caldrà posar-li nom, li podríem dir NYACAPÀ, ja que segons expliquen, molt a prop d’aquest dolmen hi ha les pedres on un bandoler, conegut per aquest nom tan peculiar, hi tenia el seu refugi. Estem parlant del segle XVIII.

Segons explica la gent documentada, en NYACAPÀ va ser penjat a la forca de Sant Celoni, juntament amb el negre de Can Canals i en Pere Rovira.

Més història en el nostre municipi, tot plegat apassionant!

17 julio 2007

PRIMER ANIVERSARI DEL LOCAL DE LES COTXERES

Dissabte passat vàrem celebrar el 1r aniversari de la remodelació i entrada en funcionament del local de les Cotxeres de Canyamars.

La veritat és que és molt satisfactòria la valoració d’aquest any, ja que s’han fet moltes activitats, cursos, manualitats, sortides i intercanvis... En definitiva, tot el que es pot fer en un casal s’ha plantejat i s’ha acabat fent amb èxit.

Només calia veure l’exposició de treballs realitzats en el Casal de les Cotxeres, que només és una petita mostra de la magnitud que ha tingut aquest any aquest local de Canyamars.

Per celebrar-ho vàrem fer una ballada de sardanes a la Plaça de la Germandat, on es van poder notar els cursos que ha impartit el Sr. Joan Pelegrí. Ara ja som més colla a la rotllana a l’hora de ballar.

A tots i a totes moltes felicitats i per molts anys!

15 julio 2007

JA HA PASSAT LA QUINZENA CULTURAL AL NOSTRE MUNICIPI

Per tercer any consecutiu, el Consell de Cultura ha organitzat uns dies destinats a activitats relacionades amb el lleure cultural.

Jo ressaltaria un fet que valoro molt. De tots els actes que hi ha hagut, ja n’hi ha de producció municipal. És molt gratificant que en un programa d’actes es pugui posar que hi ha actuacions produïdes al poble i fetes per gent del municipi.

Una d’aquestes activitats és la que porten a terme els membres de la coral, que ja fa uns dos o tres mesos que estan assajant i ja comencen a tenir un repertori, malgrat que sigui petit, però es comencen a notar les hores d’assaig i preparació de les cançons.

L’altre acte també cent per cent municipal va ser l’obra de teatre “El gat amb botes”. Va ser sorprenent l’escenificació d’aquesta obra tan llegendària, ja que els actors eren de totes les edats. També van comptar amb un suport tècnic envejable, comparable al de les millors companyies ja establertes.

En tot moment van encomanar enveja sana, aquella que tots els que hem fet teatre coneixem, ja que sabem que darrera d’una representació d’una obra hi ha moltes hores de riure, de passar-t’ho bé, de trencar la rutina del dia a dia.

Aquest són els valors més importants d’aquests grups que s’han descobert en aquesta quinzena cultural.

Vull encoratjar-los i demanar-los que assagin, que darrera de l’assaig hi ha moltes connotacions positives, i al final bé la representació, ja sigui entonant o interpretant. Per molts anys!

13 julio 2007

PRIMER ACCIDENT A LA NOVA CARRETERA

El passat dissabte dia 7, a la una del migdia, ja va saltar l’alarma, un accident greu a l’alçada de l’Euroquímica, entre un cotxe que sortia de l’estacionament d’aquesta empresa i una moto que el va envestir quan circulava direcció Dosrius. A la moto hi anava un noi de 21 anys i una noia de 20. Atenent que l’accident va tenir lloc en una recta, la velocitat de la moto devia ser una mica considerable i, conseqüentment, l’accident va ser greu.

Quan vaig arribar a l’indret, els dos accidentats de la moto estaven a terra estirats. El noi va estar en tot moment conscient, la noia ja veiem que estava en pitjors condicions. Va arribar una ambulància normal i, d’acord amb les directius que tenen, no varen voler tocar els accidentats, però els van atendre, conjuntament amb altres persones, entre les quals hi havia algun metge.

Per fi va arribar l’ambulància medicalitzada i el doctor especialista, veient l’estat de la noia, va demanar urgentment un helicòpter i això ens va començar a preocupar una mica més. Varen fer les primeres actuacions al noi, immobilitzant-li els braços, ja que tenia els canells trencats, però en tot moment era conscient. La preocupació més greu era per a la noia. La van posar dins l’ambulància medicalitzada per estabilitzar-la. En aquells moments s’estava fent tot el que es podia i tot el que es tenia a l’abast per als accidentats.

Per fi va arribar l’helicòpter, amb tot l’espectacular que representa que aterri a la mateixa carretera, amb grans cues de trànsit, atès que era una hora de molta circulació. Fins al cap de mitja hora ben bona no va arrencar el vol cap a can Ruti.

Cada dia d’aquesta setmana he estat en contacte amb els familiars dels accidentats. El noi està a l’espera d’operacions als canells. La noia està a l’UCI a can Ruti. L’estat de la noia és greu, ja que té múltiples fractures als ossos de la cara, un pulmó molt afectat, una vèrtebra desplaçada i la pelvis trencada, però l’esperança de vida cada vegada és més alta. Tot i que està embarassada de tres mesos, el seu embaràs no ha tingut conseqüències greus.

Tenim una molt bona carretera, però potser el perill no ens ha fugit, ja que la velocitat que es pot agafar és més alta que en l’anterior. Les imprudències són les que marcaran els accidents. Caldrà tenir molta cura i pensar que és una via de comunicació, no de competició, per tant no s’ha de córrer.

En definitiva, tenim una carretera nova per gaudir-la, no per patir-la, com vàrem haver de fer dissabte al migdia.

09 julio 2007

MEMÒRIA ECONÒMICA DEL 2006

La Diputació de Barcelona, concretament el seu Organisme de Gestió Tributària, ens ha fet arribar un llibret en el qual hi ha un resum o memòria de la seva gestió durant el 2006, a tota la província de Barcelona, en concepte de recaptació d’impostos a tots els Ajuntaments.

És una síntesi molt extracte, però molt clarificadora. Dels 300 Ajuntaments que gestiona la Diputació de Barcelona, a alguns els gestiona tots els impostos i a altres els cobraments per executiva o bé algun impost en concret.

De l’extensa relació que hi ha, m’he aturat, com és lògic, a les dades que fan referència al municipi de Dosrius que, a tall d’anècdota, hi ha 3.470 rebuts d’IBI i en total es recapten 1.152.864,08 euros. De l’Impost d’activitats econòmiques hi ha un total de 72 rebuts i es cobren 210.450,39 euros. De vehicles, en total n’hi ha 3.393 i es cobren 303.872,32 euros. De plusvàlues es varen cobrar 378 rebuts, que pugen un total de 206.055,81 euros. Hi ha altres impostos, com poden ser el clavegueram, les escombraries, les taxes de cementiri, que també cobra l’Organisme, i que el total del 2006 que va cobrar la Diputació de Barcelona per a l’Ajuntament de Dosrius va ser de 2.412.652,19 euros.

Una de les dades més significatives d’aquest informe és que de contenciosos posats a l’Organisme de Gestió Tributària en el nostre municipi, durant el 2006, n’hi ha un total de 20, dels quals 16 s’han resolt a favor de l’Ajuntament i 4 estan pendents, a 31 de desembre del 2006.

Malauradament, som, de bon tros, el municipi de la província de Barcelona que té més contenciosos, però, com bé he explicat, tots els ha guanyat l’Organisme, en defensa dels interessos de l’Ajuntament i, casualment, tots són d’una mateixa persona.

Per acabar, d’una banda, estem molt contents d’estar amb l’Organisme de Gestió Tributària i, per altra banda, quines ganes tenim d’acabar can Canyamars!

06 julio 2007

EL PROJECTE DE CLAVEGUERAM DE CAN MASSUET DEL FAR JA ESTÀ A EXPOSICIÓ PÚBLICA

Un altre dels temes de gran envergadura que hem de resoldre és el de les aigües residuals de can Massuet del Far. Fa molts anys que hi anem al darrere, però sigui pel que sigui s’ha anat dilatant, contra la voluntat política de l’Ajuntament, ja que l’escull principal sempre ha sigut el cost econòmic.

Per fi tenim el projecte executiu a exposició pública i la voluntat de l’Agència Catalana de l’Aigua que no s’aturarà el procés fins a la realització de l’obra.

Aquest projecte consisteix en recollir les aigües residuals de dues vessants, que això és el 75% de totes les aigües brutes de can Massuet del Far, i portar-les a un col·lector fins a l’indret on es construirà una depuradora. Allà es tractaran les aigües i un cop sanejades es llençaran a l’aqüífer.

Quedarà una vessant, que és la de la zona de can Bordoi, on caldrà construir una canonada i mitjançant una bomba impulsar les aigües residuals a dalt la carena de l’avinguda del Far, perquè després, pel seu propi pes, vagin cap a la depuradora que es té previst construir al lloc anomenat del Virol.

El cost total d’aquest projecte, sense comptar la impulsió de la vessant de can Bordoi, puja uns cinc milions quatre mil euros.

Sens dubte que es tracta d’ una inversió espectacular. Han calgut moltes gestions polítiques per poder tenir aquest projecte en el punt que el tenim. Caldran més gestions perquè sigui una realitat que les aigües brutes de can Massuet del Far es recullin i es tractin correctament, per tornar-les a tirar a la llera.

Estic convençut que estar en altres òrgans supramunicipals t’ajuda molt, però molt, a fer aquestes gestions.

Esperem que les noves previsions de càrrecs supramunicipals es confirmin i així podrem donar més empenta a molts dels projectes municipals que tenim en cartera.

03 julio 2007

CAN CANYAMARS: JA S'HA INICIAT LA RECTA FINAL PER RESOLDRE LA PROBLEMÀTICA

Un dels temes que portàvem com a prioritari en el programa de les darreres eleccions era el de can Canyamars i que tothom tingui clar que treballarem d’acord amb el compromís que vam agafar.

Fa uns 20 dies que es va constituir l’Ajuntament i ja hem tingut contactes amb la Diputació de Barcelona per quedar un dia, d’acord amb el compromís que vaig adquirir amb les persones que van presentar al·legacions al projecte d’urbanització. Aquest dia serà l’11 de juliol, a les 7 de la tarda, a l’Ajuntament de Dosrius. Ja s’ha enviat cartes a les 32 persones que van presentar al·legacions, convocant-les per a aquest dia.

Aquesta reunió ha de servir perquè qui va presentar les al·legacions les expliqui de viva veu als tècnics responsables del projecte d’urbanització, i així podran captar més directament l’esperit de l’al·legació. Entre tots, hem de mirar si som capaços d’afinar el millor projecte possible per a can Canyamars.

Per altra banda, ens vàrem comprometre a crear un equip dins l’Ajuntament, que serà el que vetllarà perquè tot el procés per finalitzar la urbanització de can Canyamars sigui el més correcte possible. Especialment, que tots els veïns de can Canyamars tinguin un referent a l’Ajuntament, que els ajudi a resoldre qualsevol tema sobre l’enrenou que portarà l’acabament d’aquesta urbanització.

El compromís hi és i per ara ja anem complint tot el que ens havíem proposat.

Aquest mandat ha de ser el de can Canyamars!

01 julio 2007

EL OPLE D'ORGANITZACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE DOSRIUS

Aquesta setmana s’estan fent a tots els Ajuntaments els plens d’organització i funcionament, que per llei s’han de fer dins els 30 dies següents a la data del ple de constitució de l’Ajuntament, que va tenir lloc el dia 16 de juny.

En aquest ple d’organització es dóna compte de les resolucions de l’alcaldia delegant competències, nomenant els tinents d’alcalde, periodicitat dels plens, retribucions dels càrrecs electes, composició dels grups municipals. En definitiva, tot el que és l’organització de l’Ajuntament.

Un dels temes que porta més polèmica és la retribució dels càrrecs electes. A l’Ajuntament de Dosrius hem agafat els mínims que aconsella l’Associació Catalana de Municipis. Fins i tot, els tinents d’alcalde estan a la meitat dels mínims que s’aconsellen. Tot i això, hi ha polèmica, perquè hi ha grups municipals que encara defensen la feina de càrrec electe com altruista.

Estar en un Ajuntament sense cobrar, amb la feina que comporta, la responsabilitat i la dedicació que s’hi posa, és donar peu a servir amb safata que els càrrecs electes acabin sent persones que tinguin grans interessos econòmics al municipi. Aquests sí que estarien a l’Ajuntament sense cobrar, però els que hi anem a treballar, cada vegada tinc més clar que hem de liderar nosaltres el nostre projecte, per això ha de ser compensat econòmicament.

A un Ajuntament no s’hi va per organitzar una festeta o una ballada de sardanes, s’hi va per tirar endavant grans projectes. Si aquests projectes no els lidera qui els té pensats, mai no acaben de quallar correctament.

D’això en tinc experiència, ja que davant de temes molt importants del nostre municipi, hem hagut de ser els polítics els que directament hem hagut de vetllar per ells, ja que a vegades els tècnics estan limitats per les lleis, les ordenances, ... i el polític hi ha de posar aquell plus de sentiment i d’empenta, pensar-hi les 24 hores del dia.