28 noviembre 2007

ACTE SOBRE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

El passat divendres va haver-hi un acte, a sobre el consultori metge de Dosrius, referent a la violència de gènere. La Toñy em va demanar si podria assistir-hi per llegir el manifest institucional.

És molt enriquidor poder participar en qualsevol acte organitzat per una regidoria, en aquest cas, la d’igualtat, ja que tot el que fan està molt pensat. Tot i així, sempre et sorprenen gratament, ja que tot està fet amb un sentiment molt especial.

Faig aquest raonament per escampar, pel sistema que sigui, que l’àrea que porta la Toñy no és una àrea de tracte genèric, sinó de petits detalls, i quan es tracta de servir les persones, els petits detalls, des del punt de vista de qualsevol persona, es converteixen en el problema d’aquella persona o la solució de la mateixa.




Deixeu-me que us posi un exemple, varen donar uns punts de llibre, concretament tres de diferents. A sobre dels mateixos hi havia una flor feta manualment per les persones que assisteixen als casals que la Toñy dinamitza.

A tota aquesta colla que la Toñy estima tant, els hi hauríem de posar un nom, ara em ve al cap dir-los El club súper quatre i més.




Al moment de donar-me un punt de llibre, la Toñy es va adonar que la fulla de la flor estava un centímetre desplaçada del lloc on havia d’estar col•locada, cosa que jo en cap moment vaig veure, però quan la Toñy se’n va adonar, me la volia canviar. Jo li vaig dir que estava molt bé la que m’havia donat i que la guardaria com un record d’aquell dia tan especial.




Aquest és un exemple de com es fan les coses a la seva àrea. Al petit detall li donen molta importància i així és com es tracten els problemes de les persones. Quin gran equip que ha muntat la Toñy! No només dins l’Ajuntament, sinó també dins el casal de les Cotxeres de Canyamars i dins el casal de Dosrius.

Aquesta la Toñy quin “crac”!

25 noviembre 2007

PETICIÓ FORMAL PER DEMANAR QUE LA SEGONA ESCOLA DE PRIMÀRIA ES CONSTRUIEXI A CAN MASSUET DEL FAR

Aquest és l'escrit que ha sortit formalment de l'Ajuntament per demanar que la segona escola de primària es construiexi a can Massuet del Far, ara cal esperar.

Sra. Carme Zapater Torras
Directora Adjunta del Servei Territorial
de Barcelona Comarques
Departament d’Educació
Generalitat de Catalunya
Carrer Casp, 15
08010 Barcelona

Benvolguda senyora,

Continuant una mica amb la reunió que vàrem tenir el passat dia 14 de novembre, en la qual vam parlar de la ubicació dels centres d’ensenyament al nostre municipi, li voldria fer la petició formal que la segona escola de primària, que actualment tenim en aules prefabricades, es construeixi al nucli de can Massuet del Far.

Aquesta decisió té punts a favor i també en té en contra. El que en principi és més important, però que estaria dins dels punts en contra, és la cohesió de tots els nens i nenes d’un mateix municipi, si aquests estan en una mateixa escola. Però com que estem parlant de nens i nenes fins a 12 anys, tampoc veiem que sigui un tema crucial, ja que la dependència en aquestes edats encara és molt dels pares. Altra cosa seria l’institut, que aquest sí que ha de concentrar els joves de 12-13 fins a 18 anys.

Un dels punts molt importants a favor és que Can Massuet del Far és el nucli de població de Dosrius amb més nombre d’habitants. Cal tenir present que empadronats arriben al 50%, ja que Canyamars i Dosrius tenen aproximadament un 25% cada nucli, això arrodonint les xifres.

Veient aquesta realitat ens adonem que al CEIP del Pi, de 404 nens i nenes, 204 són de can Massuet del Far. Al CEIP Encarnació Fonoll, de 44 nens/es, 30 són de can Massuet del Far. Li adjunto els documents que acrediten el que li exposo.

Un altre punt molt important, aquest sí que a la nostra manera de veure és el que tomba la balança cap a la decisió de sol•licitar que construeixin la segona escola a can Massuet del Far, és la necessitat de mobilitat que tenen aquests nens i nenes per anar a la seva escola a Dosrius.

Aquest nucli urbà de can Massuet del Far està situat a dalt d’una muntanya, i la carretera que han d’agafar per arribar al seu centre escolar actual té uns desnivells en corbes que hem d’intentar evitar al màxim possible, ja que veure baixar un autobús carregat amb 50-60 alumnes et fa pensar que si algun dia de mala sort succeeix alguna cosa, ens en penedirem moltíssin. Cal tenir en compte que d’autobusos de can Massuet del Far en baixen cinc al dia.



Un altre punt a favor és que l’indret on proposem la construcció d’aquesta escola és una zona esportiva on hi ha una pista coberta i una piscina que properament volem remodelar. A més a més, considerem que l’indret és idíl•lic i que es revitalitzarà molt aquest nucli de població. Li adjunto plànol de situació i els metres que podríem cedir per a la construcció del centre.

També cal tenir present que en el lloc proposat inicialment per a la construcció d’aquesta segona escola, estaven limitats els metres quadrats a construir-hi, ja que també s’hi havia de construir un institut. Si la segona escola la portem a can Massuet del Far, els terrenys per construir definitivament l’institut tindran els metros quadrats necessaris per fer un equipament molt digne, ja que l’indret és fabulós.

Li demano que analitzi tot el que li he exposat i, al més aviat possible, em respongui si veuen amb bons ulls la construcció d’aquesta segona escola a can Massuet del Far, amb l’esperit de poder fer tots els passos necessaris per cedir el terreny, a fi que vostès puguin iniciar tot el procediment per a la construcció de la segona escola de primària al nostre municipi.

Atentament,


Josep Jo i Munné
Alcalde
Dosrius, 22 de novembre de 2007

21 noviembre 2007

JA HA PASSAT LA FESTA MAJOR D’HIVERN DE SANT ISCLE 2007

Així amb una reflexió ràpida i, després d’haver viscut la majoria d’actes de la festa major, vull que quedi plasmant en el meu bloc els punts forts i, perquè no, algun de millorable.

La meva primera visió positiva és per a tots els membres que formen la Comissió de festes del nucli de Dosrius, que són molts, més que mai, i amb una gran diversitat d’edats. En aquest aspecte vull ressaltar dos punts forts: la col•laboració d’altres nuclis i l’esperit dels joves que s’han enganxat amb l’objectiu de fer una gran festa per als demés, cosa que és molt important.

La festa major va començar una setmana abans amb la inauguració d’una exposició a Ca la Veva que es va fer amb sentiment, amb escultures i pintures que transmetien molt i, per tant, cal felicitar la iniciativa d’aquest esdeveniment que ha durat 8 dies.


En quant a la festa jove del divendres, cal dir que va ser molt especial per al jovent de 13 a 16 anys i cal destacar que alguns membres dels grups que van tocar són del municipi de Dosrius.

Els punts forts de la festa van ser el dissabte tarda-nit i el diumenge tot el dia. Dissabte a la tarda hi va haver-hi l’ofici tradicional i el magnífic concert de festa major, però el punt feble va ser la poca assistència de públic a l’església de Dosrius per escolat l’esmentat concert, i jo aconsello que es visquin més aquests actes, doncs és un privilegi fer-los en Dosrius i penso que a les persones que els hi agrada la música, que de ben cert són moltes, si l’haguessin escoltat no sortirien defraudades.

El sopar i el ball de la nit, va ser amb una orquestra molt digne i els que vàrem anar ens ho vam passar molt bé.

El diumenge, l’Arxiu municipal va organitzar una sortida, precedida dels trabucaires que va ser tot un èxit de participació i, tothom que hi va anar, va sortir molt content de la ruta i de les explicacions que es varen donar.



El matí es va acabar amb sardanes, castells o millor dit, torres humanes i el concurs de truites amb el ja tradicional vermouth.



Va ser un matí excel•lent amb un dia memorable amb molt de fred, a primera hora, però amb un sol que va fer les delícies de tots els que vam estar a la plaça de l’Ajuntament.

El diumenge va acabar amb els gegants, espectacle infantil i xocolatada per a tothom i el pavelló es va omplir de canalla, pares i mares. Són aquelles experiències que viure-les omple molt.



I per acabar, organitzadors de la Festa, deixeu-me que us posi el segell d’objectiu assolit. Moltes gràcies!!

18 noviembre 2007

EL DEBAT D’ON HEM DE CONSTRUIR DEFINITIVAMENT LA SEGONA ESCOLA DE PRIMÀRIA

Tornem a tenir a sobre la taula un debat important dins del nostre municipi, que no és ni més ni menys que el del lloc on hem de construir la segona escola de primària.

Les exigències de la Generalitat de Catalunya en qüestió de metres quadrats a cedir són molt elevades i l’indret on volíem construir la segona escola, que era a la zona de can Batlle, en el mateix terreny que s’ha de fer l’institut, s’ha hagut de variar, ja que no es farà un edifici conjunt, atès que es demana que sigui en dos terrenys separats, atenent que la gestió d’una i l’altra és diferent, fins i tot, les administracions que les gestionen no són les mateixes.

Atès que han de ser dos terrenys diferents, ja que volen que siguin separats un de l’altre, exigeixen molts més metres quadrats, que per a un centre únic de 3 a 16, que comprendria escola de primària i institut.

El debat està servit. A mi el que em preocupa més de la mobilitat al nostre municipi és veure els autocars escolars quan baixen de can Massuet del Far portant els nens i nenes a l’escola. A més de ser una despesa per a les administracions és un cost molt elevat, al cap de l’any, per a les famílies.

Per aquest motiu, ens tornem a plantejar construir la segona escola de primària a can Massuet del Far.

Com bé tothom es pot pensar, hi ha punts a favor i punts en contra. El tema ja ha estat molt debatut i s’han escoltat moltes opinions. Fins i tot, a l’últim ple municipal van haver-hi posicionaments molt clars de tots els grups.

Encara cal fer algunes gestions amb el Departament perquè donin el vistiplau a les propostes posades a sobre la taula, però el que sí tinc clar és que un cop s’ha debatut, s’ha parlat i s’ha escoltat a tothom, caldrà prendre la decisió al més aviat possible.

16 noviembre 2007

PER QUÈ SERÀ?

Acabem de conèixer la sentència de l’Audiència Nacional pel que fa als dibuixants de la portada de la revista El Jueves. La primera reacció que vaig tenir va ser: Com és que ha sigut tan ràpida una sentència dictada per l’Audiència Nacional, quan fa tan poques setmanes que ha succeït el fet?

En principi vaig sentir una mica d’indignació. Tothom sap que la justícia és molt lenta i que passen anys abans no es resolen els contenciosos.

Mira per on, que en aquest cas ha estat tot el contrari. Serà perquè vol canviar la justícia? Serà perquè és una qüestió reial? Serà que hi ha influències perquè alguna cosa sigui més àgil que una altra? Sigui pel que sigui, a mi personalment em va donar mala sensació, ja que crec que encara estem en un sistema de privilegiats.

13 noviembre 2007

LA PISTA POLIESPORTIVA DE CAN MASSUET

Temes tan utòpics com el de tenir un pavelló tancat a cada nucli de població, en un municipi que en te tres, amb menys de 5.000 habitants, van agafant cos i es van fent realitat.

Can Massuet del Far és un nucli de baixa densitat, però amb una zona esportiva que té moltes possibilitats. Per aquest motiu, amb un gran esforç econòmic per part de tot el municipi de Dosrius, s’està construint una coberta per tancar la pista esportiva, amb un sostre que és d’ estructura metàl•lica.

Ara ja podem dir que estem a la recta final. Estic convençut que aquest equipament esportiu i també cultural donarà molt de servei.

Vull plasmar-ho en el meu bloc, per transmetre la satisfacció que tinc per haver-ho pogut aconseguir. No és fàcil destinar o trobar els diners per poder fer aquesta obra, però, un altre cop, el que és molt difícil s’aconsegueix.

Continuem treballant amb el que gairebé és impossible, perquè tinc confiança que les possibilitats són infinites.

Deixo plasmada en una fotografia la construcció de tots els pilars metàl•lics com a record, perquè en poques setmanes la construcció ja serà història i passarà a ser realitat l’obtenció d’un altre bé patrimonial per al nostre municipi: Una pista oberta.

09 noviembre 2007

LA GRANDESA DE LA VISIÓ POLÍTICA

Un dia d’aquesta setmana vaig entrar a una botiga on hi havia la dependenta i una clienta. Ambdues tenien una conversa molt enraigada. La clienta es queixava dels immigrants i, sobretot, dels tractes que el sistema els dóna.

La dependenta defensava que aquest era el sistema menys dolent, ja que si creàvem exclusió generàvem guetos i després és quan les persones amb necessitats es revolten contra el sistema i, sobretot, contra les persones.

La clienta posava com exemple França, on deia que hi tenia una germana que hi vivia, i que si t’integraves en el país eres un ciutadà més, però que qui no s’acollia al sistema, era rebutjat.

La dependenta li replicava que no és el millor sistema, perquè el rebuig genera crispació i revolta. L’exemple d’això el podíem veure en l’episodi de la crema de vehicles, que va passar uns mesos enrere al país veí.

I així anaven tirant.

En el moment d’una escletxa, hi vaig voler entrar. A la clienta li vaig comentar l’acció que s’havia fet a la riera d’Argentona, amb la inserció dels gitanos i li vaig comentar que si s’eradicaven aquests focus de marginació i de malviure, les generacions de joves de l’enclavament estarien integrades dins d’un sistema normal.

Ella em comentava que en pisos no hi sabien viure: Feien foc a dins els pisos, hi pujaven el burro, ...

Jo li deia que aquest és el cost que ara hem de pagar perquè futures generacions siguin iguals. Si es genera rebuig, hi haurà violència, perquè les dificultats porten a misèries i a no cobrir les necessitats primàries de les persones més febles. Aquestes tenen poc a perdre i han de buscar, siguin quin sigui el sistema, la seva manera de subsistir.

Aquest és el debat d’esquerres i de dretes. Quina sort que estem en un sistema d’integració que aposta perquè no hi hagin sectors marginats a la nostra societat i també perquè el més feble sigui el més ajudat pel sistema, no només ara, sinó també per a les futures generacions.

05 noviembre 2007

AUGMENTA EL PATRIMONI MUNICIPAL

Ja podem comptabilitzar en el nostre municipi i el nostre arxiu un augment del patrimoni municipal en qüestió de lleure i passar-s’ho bé.

No tot el patrimoni municipal es comptabilitza en béns materials, això ja ho he explicat més d’una vegada. Des del meu punt les ganes de crear col•lectius i de fer coses per a la comunitat és un patrimoni molt important i valorat.

Ja tenim el grup de la colla del Pilon! Un grup d’homes i dones que pel que he pogut veure i captar és una espècie de club gastronòmic, amb l’objectiu de menjar i passar-s’ho bé.

Això ho varen demostrar el dia de la castanyada. El dia 31 d’octubre, per tot el municipi, disfressats per a l’esdeveniment i amb un carretó enganxat a un vehicle, torrant castanyes i regalant-les a totes les persones que s’hi acostaven, amb l’esperit de compartir les seves ganes de fer poble i les seves aficions.

Colla del Pilon, en aquestes èpoques que ens toca viure tanta intensitat i canvis tan ràpids, sou imprescindibles per desllorigar la monotonia i l’estrès diari.

PER MOTS ANYS.

02 noviembre 2007

A L'ANDREU DE CA L'ESTAPÉ

Hi ha persones en el nostre municipi que és tot un plaer trobar-te amb elles. Son un pou de ciència barrejada amb broma divertida, i una d’aquestes persones és l’Andreu de Ca l’Estapé. Avui he tingut la sort d’estar una estona amb ell.

Dic sort perquè la mitja hora ,3/4 o potser una hora, ha sigut tot un plaer. Ja les he tingut moltes vegades aquestes sensacions... tota l’estona que estàs al seu costat és una enciclopèdia que constantment està abocant sabiduria, sentiments, experiències, reflexions, peró d’aquelles de doctorat.

Llàstima que no puguem disfrutar o gaudir més temps de xerrades sense predeterminar temes ja que ell conjuntament amb en Quico de la Bomba fa festa constant. Ells no ho entenen així ja que constantment debaten qualsevol tema del seu entorn. No sempre acaben bé, avui en concret, al preguntar-li si hi havia en Quico, m’ha dit que havia marxat a dinar, que ell és un home d’horaris molt fixes, però que avui la discussió o intercanvi d’opinions ha acabat amb “emprenyament”: aixó vol dir que tornaran a tenir ganes de trobar-se per segui parlant.

Aquest és “l’emprenyament” entre l’Andreu i en Quico. I aquesta és la l’essència de tots dos. Dos home que ha viscut molt, que tenen molt per explicar, però quean ho fan des del seu punt de vista, és d’un enriquiment que us aconsello que l’experimenteu. Ara l’Andreu m’ha comentat que s’ha d’anar a visitar a un metge, ja que es cansa molt. Ell diu que potser és un costipat mal curat. Andreu siusplau, cuida’t, que aquesta societat necessita persones com tu, en Quico, i d’altres, que sou pous de ciència.

També voldria ressaltar que casa de l’Andreu, que és a Ca l’Estapé, és farcida de tomàquets de penjar, dignes de ser vistos, que aquí els podeu veure retratats.