27 marzo 2009

NO EM SEMBLA CORRECTE

Si verdaderament es fa efectiva la destitució del Director General de la Policia de Catalunya, Sr. Rafael Olmos, o la del Sr. Joan Delort, de la qual també es parla, no trobo que siguin unes mesures correctes, ni justes, ni necessàries, ni convenients.

A les càrregues que la setmana passada es van fer contra els manifestants, se’ls ha donat un tractament d’importància que no reflecteix la realitat del món universitari del nostre país. Si més no, no fa massa dies, es va veure que tots els grups amb representació al Parlament de Catalunya i tots els rectors de les Universitats feien pinya a favor del Pla Bolonya. Això sí que és un fet significatiu que tots els colors polítics que han tret representació parlamentària hi apostin, que els màxims dirigents de totes les universitats recolzin el pla Bolonia.

Però, ve-t’ho aquí, que el que busquen un quants personatges antisistema és la desestabilització del sistema fent trontollar persones que mereixen tota la meva credibilitat per la seva dedicació, el seu treball i la seva professionalitat.

A vegades penso que el sistema es belluga per minories insignificants. Aquí sí que crec que els mitjans de comunicació han de tenir la seva responsabilitat envers la informació que donen, ja que tenen un poder a l’hora de fer bellugar el sistema, degut als seus posicionaments i tractaments de les notícies.

25 marzo 2009

ESTEM A EUROPA O NO

Jo personalment em sento molt còmode de pertànyer a la Comunitat Econòmica Europea i d’estar dins la zona euro.

Sí que és veritat que en moments puntuals és millor que les polítiques econòmiques les puguis fer tu mateix i controlar més la situació, però en general jo crec que en sortim molt beneficiats.

Ja que hi som, hem de ser conseqüents i no veure els possibles perjudicis que això pot generar-nos.

Dic això, amb referència a les protestes d’alguns estudiants universitaris sobre el Pla Bolonya. Jo sempre em pregunto, però si és una directiva europea, com podem dir ara que no volen una cosa que s’ha aprovat fa força temps, fent manifestacions amb posicions molt extremes i propostes inacceptables per part d’aquest col•lectiu que al final l’anomeno antisistema.

Sí que és cert que el nostre sistema té punts millorables, però no n’hi ha cap altre que ens hagi portat on ha fet aquest. Gràcies a la suma de totes les parts positives ens trobem on som en aquests moments.

El pas que ha fet aquest país en els últims trenta anys és espectacular i per això defenso les polítiques globals, malgrat que hi ha sectors minoristes i alguns punts en concret que podem sortir-ne perjudicats.

22 marzo 2009

ARA HEM D’ANAR PER LA PEDRERA DEL ROCÀ

Un dels punts millorables que tenim al nostre municipi és la Pedrera del Rocà, és a dir, la que hi a mà esquerra, pujant cap a can Massuet del Far.

Es veu la muntanya amb un forat considerable, a més a més, el permís d’extracció el tenen en direcció cap al nucli de can Massuet. No només tenim la problemàtica visual, sinó que també hi ha la que es deriva de les explosions que realitzen i la de la sortida de camions, en el punt maleït de la cruïlla de la carretera que va a can Massuet i la que va a Canyamars. Segons m’han comentat, hi ha dies de màxima activitat en què hi surten de 200 a 220 camions.

Tothom sap que és una activitat econòmica legal, però hem de buscar els mecanismes perquè afecti el mínim possible la població.

Pensant-hi molt, s’ha vist que hi ha la possibilitat de modificar la línia d’extracció, és a dir, que sigui de cara a una altra vessant, la de la muntanya. Si ho aconseguim, això comportaria que es permutés el permís d’extracció en direcció can Massuet i que es posés en direcció Cardedeu –Llinars, així el front no es veuria des de can Massuet. Pel que fa als camions, aquests sortirien cap a la carretera de Llinars-Cardedeu. Es restauraria l’actual forat de l’extracció que s’ha fet fins ara, amb la finalitat de deixar una muntanya contínua, que amb el pas dels anys no es noti la petjada d’aquesta pedrera.

S’està treballant amb la finalitat d’assolir tots aquests objectius. Això no s’aconseguirà a curt termini, sinó a mitjà termini, però no es tracta d’un tema impossible, sinó que estic del tot convençut que és possible.

17 marzo 2009

TRET DE SORTIDA DE LA VARIANT DE DOSRIUS

El passat dilluns dia 16 ja va sortir a exposició pública el projecte informatiu per a la construcció de la Variant de Dosrius.

Es tracta d’un nou procediment administratiu que no fa massa temps que és obligatori, a l’hora de fer qualsevol infraestructura, principalment de carreteres. No es tracta del projecte executiu, simplement són unes ratlles indicant per on es preveu que passi la carretera i on s’han de fer les rotondes.

En què consisteix aquest procediment informatiu? Consisteix en estar trenta dies a exposició pública, perquè tothom hi pugui fer les observacions que consideri pertinents.

Un cop ha estat aquests trenta dies a exposició pública s’agafen totes les al•legacions que s’hagin fet i les trameten al Departament de Medi Ambient, que té tres o quatre mesos per fer un estudi exhaustiu de l’emplaçament d’aquest vial, això vol dir que ja serà cap a l’estiu. A continuació, es tramet tot l’expedient al redactor del projecte, per tal que resolgui les propostes i, si és el cas, ajusti el traçat. Un cop feta aquesta feina, s’envia al Conseller. El Conseller tanca aquest expedient administratiu i encarrega el projecte executiu. Es calcula que a finals d’aquest any, o primers del 2010, es doni a una enginyeria perquè en un termini d’uns sis mesos es pugui redactar aquest projecte executiu.

Entre una cosa i una altra arribarem a finals d’estiu de 2010, que serà quan el projecte executiu, segurament, estarà a exposició pública.

Per tant, esperem que el 2011 sigui l’any que es tiri endavant l’obra, si la Generalitat té a bé contemplar en el seu pressupost aquests 2,4 milions d’euros, que es calcula que costarà la Variant de Dosrius.

15 marzo 2009

UNA ALTRA IL•LUSIÓ QUE S’ESTÀ FENT REALITAT

Ja comencen a delimitar-se els horts urbans a la Bomba. Ja fa temps que vàrem pensar que en aquesta zona, entre el carrer Salvador Dalí i la riera, s’hi podien delimitar uns espais de terreny, del voltant de 150 – 200 m2, per deixar-ho a persones que, en principi, estiguin jubilades i els puguin conrear.

Evidentment, hi haurà un reglament que prohibirà el barraquisme, la col•locació de plàstics vistosos, el tancament amb estris com poden ser sunyers, ... En aquests moments l’estem redactant.

Properament sortirà un ban, perquè totes aquelles persones que tinguin interès en conrear un tros de terra ho sol•licitin.

Un cop acabat el termini, es farà una reunió amb tothom explicant les condicions per poder disposar d’un espai que és de tots, amb la finalitat de sembrar-hi: tomàquets, patates, mongetes, enciams, o qualsevol altre producte tradicional del nostre entorn.

A mi em fa molta il•lusió poder oferir aquests espais, ja que estic convençut que la gent que viu o que ha viscut amb il•lusió el sembrar, el cuidar les plantes i collir el seu fruit, li agradarà poder disposar d’un espai que li donarà molt més que el producte que surt d’aquest tros de terra. Qui sent aquestes sensacions ja sap de què parlo.

Comencem amb aquesta experiència a Dosrius, però també està pensat que a Canyamars, més endavant, pugui haver-hi un espai amb aquests usos. Si té molt d’èxit també trobaríem algun indret a can Massuet per poder practicar la mateixa experiència. El temps serà el que ens ensenyarà el camí que hem de seguir.

10 marzo 2009

PETITES DOSIS D’OPTIMISME

Sé que per a algunes persones són moments molt difícils. Hi ha a qui li ha agafat la crisi de ple. N’hi ha que recuperar-se els costarà molt, fins i tot, les prediccions diuen que encara no hem tocat fons, això vol dir que hi haurà més atur. Es parla que a finals d’aquest any podem estar al 17% i que al 2010 podem estar entre el 19 i el 20%, de persones aturades.

Tot i això, la setmana passada, en una reunió d’una entitat bancària es varen donar notícies esperançadores dient que analitzant els números que mensualment tenen, han observat que s’estan modificant, en sentit positiu, les previsions que es tenien. O sigui, que veuen que el 2009 no és tan negatiu com s’havia previst mesos enrere.

Esperem que aquests símptomes es reafirmin i que puguem remuntar la situació en què ens trobem.

06 marzo 2009

SEGONS QUINS DIES SOM CINC MIL, SEGONS QUINS DIES ENCARA EN MANQUEN

Estem molt pendents de la xifra de persones empadronades, sobretot, per saber si passem dels 5.000 habitants.

Els últims dies de febrer n’ érem 5.002, però quan es canvia de mes la situació es regularitza i es fan els ajustaments amb les persones que han marxat a d’altres municipis. Per aquest motiu, ara estem a 4.992 habitants, però estic segur que en el decurs d’aquest 2009 ens estabilitzarem per sobre dels 5.000.

De fet, la xifra oficial es tanca a 31 de desembre de cada any i és la que serveix com a referent de molts ajuts.

Per aquest motiu, és molt important que les persones que viuen el nostre municipi facin l’esforç d’empadronar-se, ja que, per exemple, el Govern Central es va despenjar, a primers de desembre de 2008, donant un ajut als ajuntaments, d’uns 177,- euros per persona empadronada, per fer obres per reduir bàsicament l’atur. Evidentment, en el cas de Dosrius, la referència va ser la xifra d’habitants empadronats a 31 de desembre de 2007.

03 marzo 2009

COMENTARIS DE L’ÚLTIM PLE ORDINARI

El passat dia 26 de febrer es va fer un ple ordinari a l’Ajuntament de Dosrius. Jo el catalogaria com el ple més complert que recordo, ja que l’oposició va estar a un bon nivell, quant a les preguntes que feien referència a temes d’actualitat, estant molt ben fonamentades.

Per part de l’equip de govern vàrem gaudir contestant-les, ja que els temes es viuen amb intensitat i poder-los explicar és un plaer. El fet que digui gaudir, en cap moment s’ha d’entendre com que haguéssim fet quedar malament els càrrecs electes de l’oposició, tot al contrari, jo crec que va haver-hi un debat ric i molt franc.

No voldria deixar d’explicar alguns punts de vista, que considero que són molt personals, de qüestions que jo anomeno “perles”, que varen sortir en el debat d’alguns punts.

El Sr. Homs, com a portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, va entrar en el tema de la llenya que surt de l’esporgada que fa la Diputació de Barcelona a la carretera de Dosrius a Canyamars. Va criticar el criteri que té l’Ajuntament, ja que quan es disposa de llenya, vingui d’on vingui la procedència, l’Àrea de Serveis Socials, amb els informes pertinents, decideixi a quina família del municipi li fa més falta. El Sr. Homs va entestar dient: “Jo també en necessito de llenya” i és aquí on jo vaig entendre que hi havia adquirit un costum per part de l’Ajuntament, que quan la Brigada municipal havia de tallar una alzina, la llenya que en sortia se la repartien entre gent de l’Ajuntament. Es tracta de plantejaments, polítiques, ideologies, ... que cal tenir-les clares.

Una altra “perla” que no puc deixar d’explicar és que un regidor de Convergència i Unió va criticar l’Ajuntament perquè es gastava 18.000,- euros més IVA; amb diners de tothom, per fer el reformat del projecte de can Canyamars, dient que és una urbanització que no està recepcionada i que aquests diners no havien de sortir de les arques municipals.

Una altra “perla”, que va ser diligentment contestada per regidors del PSC que vénen de la branca d’Ensenyament, va tenir lloc quan un regidor de CIU va fer preguntes sobre l’Escola Bressol i el regidor que té competències, molt cofoi, li va explicar com estava quedant de meravellós aquest equipament, que esperem entri en funcionament durant el proper mes de setembre. Aquest regidor de CIU té interessos directes i va dir molt obertament que als nens de 0 a 3 anys, tant els fa si l’equipament és de cinc estrelles o no, perquè pel que hi van a fer en aquestes edats, això no té importància per a ells. Haguéssiu vist com van saltar un regidor i una regidora del PSC que són mestres!

Aquests són comentaris meus que són molt personals, i estic convençut que tothom tindrà els seus, que respecto, ja que hi va haver un debat ric per totes les parts i no valoro si algú hi va perdre o bé hi va guanyar.

01 marzo 2009

DIA IMPORTANT A LA SALA DE PLENS DE L’AJUNTAMENT DE DOSRIUS

El passat dimecres dia 24, a la una del migdia, era l’hora marcada per obrir els sobres amb les propostes que les empreses convidades a participar en el concurs per fer les quatre obres del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) havien presentat.

Per la meva banda va ser un moment molt emocionant, fins i tot, històric, ja que és la primera vegada que en una obertura de pliques et trobes amb un munt de sobres per obrir i per llegir les ofertes per a les quatre obres que, imminentment, s’han de realitzar al nostre municipi. Com tothom ja sap: una a Dosrius, una a Canyamars i dues a can Massuet del Far.

A més, es farà front a la totalitat de l’import d’aquestes obres amb recursos provinents del Govern Central. També a la història, potser és la primera vegada que arriben diners de Madrid, per fer obres al nostre municipi, ja que no tenim costa, ni nacionals i, conseqüentment, no hi ha cap competència del Govern Central.

Com bé dic, va ser molt emocionant, ja que hi havia alguna de les empreses participants com a públic. Es van anar llegint les propostes, en primer lloc, les econòmiques i, després, les de millores al projecte.

Clarament, les empreses bregades en aquesta feina van portar tota la documentació ordenada, per tant, va ser molt fàcil trobar els requisits que marcaven les condicions. N’hi havia d’altres que tot era més rebuscat, però, tot i això, ens en vam sortir prou bé.

Es tractava d’un procediment negociat, és a dir, per la quantitat de l’obra és requisit convidar a tres empreses, com a mínim, perquè presentin proposta. El criteri de l’equip de govern va ser el de convidar totes les del municipi, a més a més, d’altres que han fet obres, ja sigui per a la Generalitat, ja sigui per a l’Ajuntament, i la satisfacció davant la seriositat dels seus treballs aconsellava convidar-les. En alguna obra s’havien convidat de vuit a deu empreses.

Cal ressaltar la molt bona feina de la secretària de l’Ajuntament, que en tot moment ha tingut els temes molt ordenats i això ha fet que tot estigués molt ben clarificat.

Ara cal que els tècnics municipals facin els informes referents a les millores que proposen les empreses.

Espero que durant els primers dies de març es notifiqui el resultat dels informes tècnics.