30 enero 2008

OCUPACIÓ DELS TERRENYS DE CAN NET (2)

L’any 2001, concretament a l’octubre, quan hi havia com a alcalde el Sr. Isidoro Hernanz, durant poc més de 70 dies, es va arribar a un acord per compensar l’expropiació de la plaça de davant de l’Ajuntament. Segons van dir els serveis jurídics de l’Ajuntament, amb aquest tracte també hi entrava la cantonada de can Net, d’uns 48 m2. Cal dir que per a aquesta plaça, qualificada de zona verda, es van pagar, de mutu acord, més de 45 milions de les antigues pessetes.

En el moment que va haver-hi el canvi a l’Ajuntament, que això va ser el 22 d’octubre del 2001, els serveis jurídics varen informar que els 48 m2 d’aquesta cantonada es podien ocupar.

Es va decidir notificar-ho a la persona que utilitzava aquest espai, això devia ser l’any 2002, essent la resposta de l’ocupant totalment contrària, afirmant que els acords als quals havien arribat amb l’antic alcalde no eren aquests i que això no entrava dins l’expropiació de la plaça.


Els serveis jurídics de l’Ajuntament, ferms amb la idea i convençuts que això també hi entrava, van desestimar el posicionament de l’ocupant, i van comunicar a l’equip de govern que ja es podia procedir a la corresponent ocupació.

La persona interessada que s’havia apropiat de l’espai va posar un contenciós. Cal dir que tot i aquest contenciós, l’ocupació del terreny es podia realitzar en aquell moment, però l’equip de govern va decidir esperar la resolució del jutjat.

Aquesta resolució va arribar durant els últims mesos del 2007. A més a més, en aquest moments és una resolució ferma, desestimant el posicionament de la persona que ocupava aquest espai i donant tota la raó a l’Ajuntament de Dosrius, conforme aquests més de 48 m2 són municipals.

Com obligació d’equip de govern i amb l’esperit de millorar aquest accés per a tot el veïnatge, havíem d’arranjar aquesta situació i vàrem tornar a iniciar tot el procés de notificació als interessants, dient que l’ocupació es faria dins els terminis que marca la llei. A partir de la primera notificació, van presentar-se, d’una banda, una quantitat d’escrits jurídics per part dels ocupants, defensant-se d’una manera molt aferrissada i, per altra banda, els informes dels serveis jurídics de l’Ajuntament, desestimant els seus posicionaments.

Davant d’aquesta situació, no vàrem tenir més obligació que l’ocupació, que es va realitzar amb el coneixement de totes les parts interessades, el dia 21, a les 10 del matí, amb les tensions, els insults, les amenaces, les males maneres, els nervis, ..., totalment fora de to, per part d’un representant dels ocupants.

Per fi tenim l’espai ocupat. Bé, no tot l’espai, ja que en aquests moments el que interessava era arranjar la corba, perquè la circulació de vehicles sigui molt més còmode. Ara caldrà un projecte per adequar aquests 48 m2, però, tot i això, de la manera que ha quedat en aquests moments, penso que millora molt aquest tros de carrer públic.

Que dur i trist que és, algunes vegades, defensar els interessos de la col•lectivitat, tenint tota la raó, sobretot quan te l’han donada els tribunals.

Tot i l’esforç i el desgast, crec que ha valgut la pena!

28 enero 2008

OCUPACIÓ DELS TERRENYS DE CAN NET (1)

Una de les feines més desagradables que tens com a alcalde es presenta en el moment en què et toca defensar l’interès de la col•lectivitat, davant l’ocupació d’un terreny que és municipal, i que les persones que l’han ocupat, sembla que il•legalment, no s’atenen a raons.

Aquest cas concret és a uns 30 – 40 metres de l’Ajuntament de Dosrius, en el mateix carrer que va cap a l’església, prop de la casa de can Net. Al girar els cotxes a la pujada, hi ha una cantonada amb un pas estret, en la qual és difícil fer la maniobra per passar un vehicle. Això es pot veure a la paret de la banda de la rectoria, que està tota ratllada, així com també a la pedra de la cantonada de la part de baix, posada com a fita, que està negra dels pneumàtics dels cotxes.


Segons expliquen les persones que van viure la construcció d’aquesta cort o magatzem, diguem-ho com vulguem, això va passar fa uns trenta anys. En principi, hi havia una mica de cobert, una cosa molt senzilla, però quan el que aleshores era alcalde, Sr. Antoni Samsó, va voler planejar l’asfaltat de diversos carrers del municipi, la persona que havia ocupat aquest espai va construir-hi les parets i forjats que actualment hi havia. L’alcalde va fer-hi anar l’agutzil perquè paressin les obres, atès que s’estava ocupant un terreny municipal. Fins i tot, va haver-hi de pujar la guàrdia civil, per fer complir les ordres de l’Ajuntament.


Sigui pel que sigui, la construcció que hi havia fins ara es va fer amb un o dos dies, però la guàrdia civil no va permetre que s’aixequés més amunt, segons diuent.

Això és el que hem tingut durant trenta anys, amb totes les problemàtiques que ens ha comportat. Fins i tot, un cotxe fúnebre no hi podia passar, i per anar a l’església havia de donar una volta considerable.


Continuarà en un proper escrit.

22 enero 2008

TEMPS DIFÍCILS

Tots els indicadors econòmics marquen que s’acosten uns mesos i, fins i tot, alguns anys en què el cicle econòmic estarà a la part baixa, amb les conseqüències que això comporta.

Dic això, perquè viure en el nostre municipi, amb les característiques que té, és molt més car que viure en un lloc on els habitatges són compactes, és a dir, que majoritàriament són blocs de pisos. Viure a can Massuet o a Canyamars, on pràcticament la majoria de les cases són a quatre vents, té un cost suplementari, que és difícil de calcular i preveure quan es decideix residir en aquest format de nuclis de població.

Aquí cal afegir que la mobilitat obligada és molt elevada i que el preu del petroli està assolint rècords.

Dic que vénen temps difícils, ja que les hipoteques han augmentat considerablement i això es nota molt a les economies familiars. A més, penso que estem en el punt més crític des de l’entrada de l’euro. Tot plegat fa que arribar a final de mes sigui molt complicat per a moltes famílies del nostre municipi.

L’Ajuntament n’és conscient i està preparat, tenint en compte les seves possibilitats, per ajudar al màxim, de manera puntual, a superar situacions extremes.

18 enero 2008

TRANPORT ESCOLAR. PUNT I A PART

Per fi crec que els esforços de tothom han donat el seu fruit, ja que hem aconseguit que es congeli, fins al juny, el preu del transport escolar no obligatori dins el nostre municipi.

No ha sigut fàcil, però l’empenta de tothom ha fet treure imaginació i ajustar molt les aportacions de les administracions, perquè les coses hagin quedat així.

Dic punt i a part amb el transport escolar, perquè no he volgut dir punt i tanquem un cicle, ja que al setembre hi tornem a ser, i hem de vetllar perquè durant aquests primers mesos de l’any ens quedi una situació satisfactòria per a tothom.

Veig molt difícil el transport gratuït dins del mateix municipi, ja que el Departament no va en aquesta línia. Quan governava Convergència i Unió, tampoc va voler jugar amb aquesta proposta, malgrat que varen tenir molta pressió perquè fos així.

Amb el que sí tinc confiança, ja que crec que es pot aconseguir, és un tracte diferenciat per a municipis com el nostre, amb l’esperit que tant pares com Ajuntament no hagin d’aportar una quantitat de diners significativa.

Adjunto la carta que s’ha enviat a les famílies que utilitzen el transport escolar, ja que crec que és molt clarificadora de com ha quedat el tema, de gener a juny de 2008.

ESCRIT ADREÇAT A LES FAMÍLIES QUE ELS SEUS FILLS
UTILITZEN EL TRANSPORT ESCOLAR



Benvolguts pares i mares,

Com bé s’ha anat explicant a cadascun dels escrits adreçats a les famílies, l’Ajuntament mai ha tingut les portes tancades a l’hora d’anar a parlar amb altres administracions. Fruit de totes les reunions, ja ha quedat aclarit com queda la qüestió del transport escolar no obligatori, des de gener fins al juny de 2008. Cal dir que en una reunió de treball amb les comissions de transport escolar de les AMPES de les escoles del municipi, es va fer una aportació important per encaminar el tema.

En primer lloc, des de l’Ajuntament s’ha defensat que el preu a pagar en concepte de transport escolar no obligatori dins el nostre municipi, sigui igual per a tots els centres d’ensenyament obligatoris, això inclou, evidentment, el SES.

En segon lloc, el preu que es pagarà des del mes de gener fins al juny d’enguany, serà l’aprovat pel Consell Comarcal per a tota la comarca del Maresme, és a dir, 12,76 euros. Evidentment, els diners necessaris per poder mantenir aquest preu seran els que inicialment l’Ajuntament havia de destinar a beques d’aquest servei. Aquesta va ser una de les peticions dels representants dels pares i mares de les comissions de transport escolar de les AMPES.

En tercer lloc, aquest preu públic de 12,76 euros, caldrà abonar-lo mensualment, a un compte del Consell Comarcal del Maresme, que és de la Caixa Laietana, i el número és 2042.0000.78.3110042344.

Si alguna família ha fet el pagament de 12,76 euros per a tot el curs, no caldrà que ara liquidi cap altra quantitat.

Volem fer un agraïment molt sincer a totes les aportacions que tant a nivell personal com col•lectiu s’han fet sobre aquest tema, ja que han ajudat a què l’augment que inicialment estàvem obligats a realitzar s’hagi congelat fins al mes de juny de 2008.

Per a qualsevol dubte o aclariment podeu trucar al Consell Comarcal del Maresme, telèfon 93 741 11 65 i demanar per Olga Lara, o bé a l’Ajuntament de Dosrius, telèfon 93 791 97 42 i demanar per Oriol Montsalvatge.

Atentament,



Josep Jo i Munné Josep M. Sagristà i Vilà
Alcalde Regidor d’Educació

Dosrius, 16 de gener de 2008

16 enero 2008

QUINA CARA QUE TENEN ELS DE LA DRETA, ÉS A DIR, ELS ACTUALS DEL PP., ENTRE D’ALTRES

A principis d’aquesta setmana, es va donar per tancada la legislatura del Govern Espanyol. En el balanç, el president Zapatero comentava el seu orgull per tot el que s’havia aconseguit i la seva força i ganes de continuar després de les eleccions.


Paral•lelament, va sortir el Sr. Àngel Acebes, com a portaveu del Partit Popular, amb aquella veu que ens va quedar tan gravada quan van tenir lloc els espantosos atemptats dels trens de Madrid, que el dia 11 de març farà quatre anys. No oblidaré mai els comunicats del Sr. Acebes enganyant la població, tot i les dotzenes i dotzenes de persones que van perdre la vida en el tràgic atemptat.


Dic això, perquè el Sr. Acebes va comentar, fent resum de la legislatura que s’ha tancat, que el Sr. Rodríguez Zapatero no tenia moralitat ni crèdit, ja que era el culpable de les dues morts que fa uns mesos van tenir lloc a l’aeroport de Barajas, amb bombes col•locades per ETA. Quina cara aquests del PP!

10 enero 2008

UN ANY MÉS HA ARRIBAT LA CAVALCADA DE REIS

Puntualment, el dia 5 de gener, va tornar a passar la Cavalcada de Reis d’aquest any. Com en els últims anys, s’ha anat dient el tòpic de sempre: “Aquest és l’any que ha tingut més assistència de públic”. Quina magnitud que està agafant la cavalcada del nostre municipi!

La il•lusió i l’emoció dels nens i de les nenes es traspuava pertot l’ambient. Aquells ullets oberts al màxim, rodons com monedes d’euro, sense perdre’s cap detall de la corrua de carrosses que, enguany, ja n’eren disset.

Vull destacar l’empenta de la Colla del Pilon, que es van iniciar amb dues magnífiques carrosses. Ambdues molt ben preparades, però, sobretot, també vull fer esment a la responsabilitat de vigilància que tenien tots els seus membres, equipats amb intèrfons, per evitar qualsevol risc que pogués succeir, concentrats en la seva feina, però també gaudint de la mateixa.

Voldria ressaltar una de les carrosses de la Colla del Pilon, que és una de les insígnies de l’associació, el safareig del Comú. Em satisfà doblement que tinguin aquesta referència, ja que la globalització al nostre municipi és una realitat. Per això, el fet que un grup de persones, majoritàriament de can Massuet del Far, hagin tingut la iniciativa de crear una associació i hagin agafat una insígnia de Dosrius, ens porta a dir la frase d’OBJECTIU ASSOLIT.

Felicitats a tothom i moltes gràcies!

05 enero 2008

NOUS PLANTEJAMENTS A LA VIDA

Es parla que cada sis o set anys les persones canvien de valors i de plantejaments. Sigui pel que sigui, estic veient que el fanatisme que em portava a fer les feines del dia a dia, l’estic canviant fent les coses amb més tranquil•litat, gaudint més de cada moment de la meva acció i, al cap del dia, m’adono que fas tanta o més feina. Per altra banda, la fas amb molt més plaer i menys cansament que abans.

Me n’estic donant compte, perquè l’altre dia em va arribar un powerpoint d’aquests que corren per Internet, amb el qual em vaig sentir molt identificat. Aquest power explicava que, per exemple, el suecs són gent que es prenen el dia a dia amb molta més calma. Per altra banda, també són els que tenen la tecnologia punta més avançada, vers altres països que a priori són molt més actius.

Aquest power també parlava de “slow food”, aquesta associació d’àmbit mundial que promou l’art de menjar lentament, entre altres coses. La seva insígnia és la figura d’un cargol.

Dic que la meva vida està canviant, perquè començo sentir plaer a l’hora de cuinar, de fer menjar, relaxant-me i experimentant la meravella que és fer un plat, per senzill que sigui. Si te l’has fet tu, després menjar-te’l ja és massa.

En definitiva, que durant el 2008 vull practicar aquest nou concepte de bellugar-te per la vida. Demano temps per poder fer tot el que m’agrada. Estic convençut que al final el resultat serà el mateix que anant frenètic, però tant la salut com el plaer es veuran recompensats.