30 abril 2012

Per què les inversions d’enguany al nostre municipi (II)

Teníem clar que la inversió pública era vital per al nostre sistema, havíem de crear nous equipaments, noves infraestructures, nous serveis, malgrat la precarietat econòmica que ens tocava viure, a més de crear llocs de treball i generar consum al nostre municipi. Durant aquests dotze o tretze anys el nostre municipi s’ha transformat amb nous equipaments, remodelació dels que teníem, noves vies de comunicació, rotondes, vàrem comprar més de 40.000 m2 de terreny urbà per a equipaments, aquest és el cas de la zona esportiva de can Batlle, el Pou de Glaç de Canyamars és municipal i no tingueu cap dubte que tot aquest esforç és fruit de viure intensament el dia a dia, amb totes les possibilitats que això et dóna. Fa uns mesos que ha començat un altre mandat, com a conseqüència d’unes eleccions municipals, amb tot el que això comporta: candidatures que es presenten amb els corresponents programes electorals, eleccions amb el vot secret, personal i intransferible i un resultat per a quatre anys. La responsabilitat de qui ha sortit elegit i els pactes postelectorals configuren el govern actual. Una de les tasques dels càrrecs electes de l’ajuntament és la d’anar a cercar subvencions davant d’altres administracions i, també, del sector privat. És a dir, buscar els diners per construir equipaments per a la nostra població. Val a dir que el diner públic, tant si prové de l’ajuntament, com de la Diputació, com de la Generalitat de Catalunya, per regla general, es regula a través d’una normativa especificada en cada convocatòria de subvencions. Això és molt bo, ja que la concessió d’aquests ajuts no pot ser que sigui a criteri d’una persona, que la majoria de vegades és un polític, sinó que cal que sigui mitjançant fórmules matemàtiques, normes i criteris reglamentats, amb la finalitat que aquests diners no es puguin utilitzar per a altres fins que no siguin els planificats. A més, cal ressaltar que si no fas les inversions planificades per a les quals t’han concedit l’ajut, dins del temps que marquen les bases que regulen les subvencions, perds l’ajut que t’havien compromès.

27 abril 2012

Per què les inversions d’enguany al nostre municipi (I)

Al juliol de 1999, va haver-hi un canvi important a l’ajuntament, després de les eleccions municipals del 14 de juny. La candidatura del PSC va tenir la responsabilitat de dirigir el rumb de la nostra administració local i jo, com a cap de llista, vaig ser nomenat alcalde. A primers de juliol, als comptes corrents de l’ajuntament hi quedaven uns 12.000,-- euros, al canvi de pessetes, ja que en aquell moment era la moneda corrent. Cal puntualitzar que els sous dels treballadors/res de l’ajuntament, cada mes, pujaven uns 40.000,-- euros. Hi havia unes piles de factures per pagar que no us les podeu ni arribar a imaginar. Per posar-vos un exemple, feia quatre anys que no s’havien pagat els costos de la recollida i tractament des residus, despesa reconeguda per l’ajuntament. A això cal afegir-hi l’endeutament de préstecs i crèdits que teníem concertats. Amb aquella situació, els tècnics i juristes de l’ajuntament ens varen aconsellar que, durant quatre anys, no féssim inversions, ja que havíem d’adreçar el vaixell cap a una estabilitat econòmica. A tota aquesta realitat cal afegir-hi la il•lusió de les persones que teníem la responsabilitat de tirar endavant el nostre ajuntament. Vàrem fer un pla de pagament de factures i, en sis mesos, ens vam atrevir a fer-hi front. Altres les vàrem negociar a llarg termini. Pel que fa ala residus, hem estat pràcticament deu per poder-nos posar al dia.

25 abril 2012

Més a prop que mai de la Creu Roja

El nostre ajuntament i la Creu Roja estan en un moment molt dolç de relació, segurament perquè la nostra representant, de l’ajuntament i els responsables de la secció de la Creu Roja d’Argentona, Dosrius i Òrrius, tenen una química especial i una gran entesa. Això ens porta molts beneficis, ja que en aquests moments la Creu Roja no només és aquella organització que porta ambulàncies amunt i avall, sinó que també ajuda en les campanyes de menjar per a les persones que passen per una situació transitòria delicada, amb paquets que contenen productes de primera necessitat. La Creu Roja també atén les alarmes de persones amb dependència i, en casos excepcionals, es pot gaudir de tots els serveis que ofereixen en moments puntuals. Viure aquesta relació tan oberta et dóna seguretat, ja que treu el màxim profit d’una organització que té uns objectius molt més grans dels que nosaltres ens imaginem.

20 abril 2012

Coses que vius com a alcalde

La feina d’alcalde o càrrec electe és apassionant, evidentment si t’agrada. En el meu cas, és un privilegi viure tot el que succeeix i sobre tot el que afecta les persones, amb l’esperit de poder ajudar. Hi ha vegades, però, que et trobes en situacions desagrades. N’explicaré una de fa pocs dies. Un temps enrere ens vam veure obligats a aprovar un preu públic per poder gestionar bé les bústies municipals . Es va decidir que el preu fos de 6,00 euros anuals. És el mínim que la Diputació de Barcelona té estipulat per poder gestionar el seu cobrament. Si ho comparem amb els apartats de correu que ofereix el Servei de Correus, veurem que hi ha una diferència de preu abismal. El cas és que un senyor em truca dient que li volien cobrar 6,-- euros per disposar de la bústia municipal. Jo li vaig intentar explicar el concepte, el motiu i el com. Ell em va contestar que no era just i que no volia pagar-ho. Jo li vaig dir que per sort en aquest país les obligacions no són voluntàries. Ell em va contestar que no ho pagaria. Passat un mes i mig, això va ser fa pocs dies, em torna a trucar dient que li havien embargat el compte per 17,-- euros, dient que això era inadmissible. Vaig intentar fer-li el mateix raonament que dies enrere i no hi va haver manera que ho entengués, ja que m’exigia que jo com a alcalde li condonés aquesta obligació. Li vaig explicar que això no funciona així. A partir d’aquí varen venir amenaces dient que si no ordenava que li anul•lessin aquest deute ho pagaria amb béns propis o desperfectes dins del municipi. A partir d’aquí la conversa es va acabar, ja que li vaig comentar que tot el que volgués demanar a l’administració ho fes per escrit i diligentment se li respondria. Escrit així en paper sembla una cosa fàcil de suportar, però quan hi ha amenaces per mig d’una persona agressiva, amb males formes, fa que el moment no sigui agradable. Aquestes coses són les que també ens toquen viure quan s’està al front d’una administració com un ajuntament.

03 abril 2012

El que signifiquen 35.000 milions d’euros

Aquests dies estem en procés d’aprovar els pressupostos generals de l’Estat per a aquest any 2012 i, segons diuen, en comparació amb els de l’exercici del 2011 hi ha una retallada de 35.000 milions d’euros.

Què significa això amb números reals? Aquestes xifres són molt fàcils de dir i costa veure la seva magnitud.

Si es repartissin els 35.000 milions d’euros entre tota la població de l’Estat Espanyol i es donessin als ajuntaments per fer inversió, o per gestionar serveis, o per ajudar la seva població a tirar endavant, a l’ajuntament de Dosrius li tocarien per sobre dels tres milions i mig d’euros.