30 diciembre 2007

FELIÇ 2008

Ara que acaba l'any 2007, és moment de fer balanç, de deixar enrere moltes coses, de tancar una pàgina de la nostra vida i obrir-ne una de nova. És moment de riure, de plorar, d'oblidar allò que hem fet malament, de mantenir allò que fem bé, d'intentar ser millor persona, de mantenir-nos a prop dels que estimem, d'allunyar-nos d'aquells que no ens aporten res. És moment de fer una neteja sana de tot el que dia rere dia, ens ajuda a que la vida sigui una mica més entretinguda.

Quan arriba l'any nou, no cal deixar de fumar, ni apuntar-se al gimnàs, ni aprendre anglès. Tant sols cal mirar les coses d'una manera més positiva, donant les gràcies a aquells que fan possible que somriguis i oblidant als que et treuen el somriure.

Una mirada als ulls d'aquells que t'aprecien, assaborir aquella sensació de complicitat, aprofitant aquells moments que et permeten compartir un comentari, una confidència, una sensació de sentir-te estimat i que l'altra persona també tingui la mateixa sensació.

Viure moments plegats, alguns més durs i altres més divertits. Evitar situacions complicades, no donar voltes a aquelles coses a les que no val la pena, oblidar aquelles coses que en un moment donat eren el més important de la teva vida, i per diverses raons, no has aconseguit. Intentar treure la part positiva de tot plegat, viure el moment, pensar una mica més en un mateix sense oblidar als altres.

Poder llevar-me cada matí per veure als meus fills, poder compartir amb ells tot el que jo vaig compartir amb els meus pares, ensenyar-los el valor de les coses, enfadant-me, rient, aprenent de les seves coses, de la seva manera particular de veure la vida.

Per l'any 2008, no demano res més que aixó, tenir al costat a la gent que m'estimo. És el millor regal que un pot tenir. Espero, pel proper any, poder comptar amb vosaltres, de la mateixa manera que podeu comptar amb mi.

“La felicitat és un viatge, no un destí...”

28 diciembre 2007

SOBRE EL DISCURS DEL REI PER NADAL

L’altre dia em vaig topar davant de “la tele” veient el Rei fent el discurs típic de Nadal.

En principi, més que escoltar-lo em van venir al cap tots els trencacolls que han tingut durant aquest 2007, tant ell com la seva família, però “em vaig posar com una moto” quan vaig veure que darrere seu hi havia un arbre de Nadal de plàstic.

Com pot ser que un home que vol aparentar ser tant ecologista, el seu ornament de Nadal consisteixi en un arbre fet a la Xina, o vés a saber on, en lloc de col•locar un arbre natural, promocionant una activitat econòmica molt sana i necessària per al sistema en què estem vivint. Tot plegat, un desfet de temps.

Serveixi aquesta queixa envers la imatge que em va produir el Rei de la nació espanyola. Em plantejo d’enviar una carta queixant-me per aquest fet.

27 diciembre 2007

ELS MECANISMES PER SABER RELAXAR-TE TREBALLANT

Ja he explicat en algún escrit amb quina intensitat he viscut aquests dies i com m’ho plantejo, però he evolucionat una mica més.

L’altre dia sortia d’una reunió a l’Ajuntament i em vaig trobar amb unes quantes mares d’una escola. Això era a última hora del dia, després d’haver-ne tocat moltes. Casualment, em va sortir: “Avui ja semblo una dona, per la quantitat de coses diferents que he fet”.

Elles em varen dir: “Què ens vols fer la pilota?”.

La meva resposta va ser que tot el contrari, que només volia explicar el que sentia, perquè la intensitat del dia havia estat frenètica.

Analitzant-ho amb persones que també porten aquest ritme, he vist que quan estan més cansades, afluixen la intensitat, però no deixen de treballar. D’aquesta manera, es recuperen una mica de la intensitat que porten, i tornen a continuar amb la seva tasca, una tasca que els apassiona.

Ho he portat a la pràctica moltes vegades, i la veritat és que em dóna resultat. Tot i així, quan pares et surten les conseqüències i et ve una crisi d’esgotament, donant-te la sensació que poder et sortirà una grip.

Treballarem aquest fet, per veure com es pot superar amb les mínimes conseqüències negatives.

23 diciembre 2007

CARTA ALS REIS, DES DE EL CASAL DE LES COTXERES

Carta als Reis en el tradicional sopar de Nadal amb les persones que participen al casal de les cotxeres.

Benvolgudes Majestats,

Sempre heu sigut un referent per a mi, però em consta que des de fa molts anys teniu un col•laborador amb barba blanca, panxa grossa i saca a l’esquena, però atenent que en sou tres i vosaltres porteu carrossa, on hi cap molt més gènere, us faig les meves peticions.

En primer lloc, porteu-me el mecanisme per accelerar la solució de can Canyamars i així en els primers mesos del 2008 els seus veïns veuran la sortida i el resultat definitiu més a prop.

Després, també demano que em porteu l’escrit del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, conforme accepten construir la segona escola de primaria a can Massuet del Far. Si em porteu això, a pocs anys vista, també tindrem una altra escola a Canyamars.

Porteu-me també, l’esperança que s’acabi el pavelló de Canyamars i el final de l’obra de la pista esportiva de can Massuet del Far.

Una altra petició que us faig, és que es desencallin, al més aviat possible, totes les gestions que s’estan fent per donar llum verda a la construcció de la Variant de Dosrius.

Ajudeu-me, també, a tirar endavant la Fundació, o l’òrgan que considereu més convenient, per dinamitzar el Molinot i el Pou del Glaç, que com ja sabeu és del poble.

També necessito “polvets màgics“, amb l’esperit que la nostra regidora la Toñy, si alguna vegada se li abaixen les piles, l’ànim o la veiem una mica “toveta”, li poguem donar la “pòcima” necesaria per recuperar-la, ja que la necessitem al cent per cent.

Amb la vostra màgia, animeu la gent gran perquè ens continuïn explicant les seves inquietuts i així nosaltres poder estar a l’alçada de les seves necessitats i desitjos, m’agradaria que la gent gran sabés el cofoi que em sento al veure la seva implicació en tot el que s’organitza, gràcies a ells tindrem garantida aquella dita que diu “ Quan més serem més riurem”.

Us he demanat “polvets màgics” per a la Toñy, però també us demano que em prepareu la barreja del que faci falta per si algun dia ens manca l’empenta suficient com per defensar aquest municipi, per estimar la seva gent i servir-la amb la màxima diligència i afecte posible.

Com bé sabeu, tot això que us demano, m’ho podeu deixar a la porta de casa o també a l’Ajuntament, però no us preocupeu per l’indret del municipi on ho deixeu, perquè ja sabeu que els “trastejo” tots.
Només amb un senyal d’on ho he d’anar a buscar, i no patiu que jo ja hi faré cap, amb gran gratitud i admiració per vostres Majestats.

Una molt cordial salutació.

Josep Jo i Munné
Alcalde del Municipi de Dosius

Dosrius, 22 de desembre de 2007

22 diciembre 2007

JA HEM PRESENTAT EN PÚBLIC EL DOLMEN DE CA L’ARENES

El passat dia 15 de desembre d’enguany, es va fer l’acte oficial ensenyant el dolmen de ca l’Arenes. Aquest és el nom que ha guanyat. A mi m’hagués agradat més anomenar-lo amb el nom del bandoler que s’amagava en aquelles contrades, en Nyacapà, però no em sap greu, ja que li sé veure la part positiva, i el nom no fa el fet.

A part de la importància d’aquesta construcció funerària megalítica, vull fer un reconeixement a les persones que hi han treballat: els arqueòlegs contractats pel Museu de Mataró i, sobretot, els voluntaris i les voluntàries que durant el seu temps lliure han anat a ajudar. Tots ells patint les inclemències del temps, bàsicament el sol de justícia que en alguns moments han hagut d’aguantar.

Però en tot aquest enrenou i moguda hi ha dues persones claus, en Joan Manel i la Gemma, masovers de ca l’Arenes. Ells són els que el van descobrir, ells han donat tot el que han pogut i tot el que es pot donar: material, saviesa, bon tracte, passió, il•lusió. No sé què més posar-hi, però la veritat és que trobar-te a qualsevol dels dos i que t’expliquin la cosa més senzilla és un plaer, ja que estan amarats de saviesa sentida i apassionada.

Joan Manel i Gemma, estic content que al dolmen li hagin posat el nom de ca l’Arenes. Malgrat que no en sou els propietaris, en tot el seu entorn es respira els vostres valors.

20 diciembre 2007

TRANSPORT ESCOLAR DINS DEL NOSTRE MUNICIPI

La realitat de totes les circumstàncies ha portat a un esverament generalitzat. Ho entenc. Ja fa molts dies que estem treballant perquè tingui les repercussions mínimes, però malament quan un tema es polititza i s’utilitza per anar en contra de les persones, quan aquest fet passa, és pràcticament impossible satisfer les exigències.

Des de l’Ajuntament de Dosrius ens hi hem volgut posar i explicar la situació a les famílies, això que no és competència de l’Ajuntament, però atenent que afecta els nostres veïns i les nostres veïnes, hi estem treballant.

Quan s’ha explicat la realitat, se n’ha tingut una lectura molt negativa, amb actituds agres, per part d’uns, i amb la utilització del fet, per part d’altres.

Des de l’Ajuntament hem intentat buscar tots els mecanismes i estem parlat amb totes les administracions que hi puguin aportar solucions.

Estic convençut que, al cap de tres o quatres setmanes d’haver començat el segon trimestre d’aquest curs escolar, els resultats seran satisfactoris. Ja he dit que per a segons qui seran criticables, perquè en aquest tema, com bé he explicat, s’hi ha barrejat l’animadversió contra algú, i això malmet l’ambient i crispa la relació.

12 diciembre 2007

EL PLAER DE TREBALLAR

Entre finals de novembre i tot el mes de desembre la meva vida laboral es comprimeix d’una manera espectacular, ja que gairebé tothom sap que la meva professió, a part de ser dirigent d’administracions públiques, és la de pagès i dins del món de la pagesia, el cultiu que en aquests moments desenvolupo és el de la producció d’arbres de Nadal.

És una temporada d’aquelles estresants, però també molt apassionant, ja que te n’adones que fer qualsevol tipus de feina ben feta és un art, però vull que quedi molt clar que em refereixo a qualsevol feina: Escombrar, remenar un arbre, carregar, descarregar...

És un plaer veure fer qualsevol moviment a la feina, quan una persona el sap fer bé. Per aquest motiu, sempre he dit, i ho defenso a tot arreu, que per anar a treballar s’hi ha d’anar amb tots els sentits ben posats. No s’hi val haver perdut la nit, perquè és impossible rendir i treballar bé. Poder gaudir treballant és de les experiències més enriquidores i saludables que existeixen.

Durant aquesta temporada contracto alguns treballadors que m’ajuden a tirar endavant la feina en aquests dies tan estressants. Hi ha dies que el treballador, a les 8 del matí, agafa l’ampolla d’aigua i es veu mig litre sense haver suat. Això ja et fa pensar malament. Te n’adones que aquella persona patirà, perquè no té el cos predisposat a enfrontar-se a una jornada de treball. Veus que agafa un arbre i no ho fa amb art, li costa tenir iniciativa, el seu bellugar és com si portés el fre de mà posat. En definitiva, et fa patir perquè veus que no gaudeix de la vida.

Un consell a tothom, és molt important saber menjar i saber dormir quan estàs en jornades molt intenses de feina!

06 diciembre 2007

UN ESCRIT MÉS SOBRE CORREUS DE CAN MASSUET DEL FAR

El tema de correus al nostre municipi es pot superar d'una manera molt important, sobre tot a can Massuet, aquest és una carta més enviada a Madrid.


Sr. José Antonio Amelibia
Director Comercial y Marketing
C O R R E O S
Campo de las Naciones
Vía de Dublín, 7 – 4ª planta
28070 Madrid

Distinguido señor,

El pasado 20 de noviembre entró un escrito ante este Ayuntamiento de Dosrius, registro de entrada nº 6062, que nos mandó con fecha de salida de Madrid el día 16 de noviembre, en el cual nos hacía una explicación sobre la situación de Correos en nuestro municipio, especialmente en can Massuet del Far.

Este escrito viene motivado por unas quejas que desde el Ayuntamiento se tramitaron, a raíz de una situación que se arrastra desde hace muchos años.

Lo que le voy a contar seguramente no es competencia suya, ya que las quejas las tramitamos con el Sr. Damián Santiago Martín, a quien si usted lo cree conveniente puede hacer llegar este escrito, o bien lo envía a la persona que le corresponda.

Can Massuet del Far es un núcleo de población en el cual viven el 50% de las personas que están dadas de alta en el padrón del Ayuntamiento de Dosrius. Esto significa unas 2.500 personas, más las que también tienen su residencia en este núcleo, pero que están empadronadas en otro municipio, calculamos que puede ser el 30% de los que están dados de alta en el Ayuntamiento de Dosrius.

Quería también contarle que todas las calles de can Massuet del Far tienen nombre con el cartel en todas las intersecciones que existen y, además, también tienen el número que les corresponde, colocados en cada puerta de cada vivienda.

No podremos valorar la satisfacción del servicio de Correos como buena, hasta que ustedes no repartan la correspondencia diaria casa por casa. Ésta es una reivindicación histórica y a veces daba la sensación, con la infinidad de reuniones que hemos tenido, con las personas que representan Correos en Catalunya, que éste era un hecho alcanzable.

Consecuentemente, la exposición que usted hace que este núcleo de can Massuet tiene una concentración de buzones, lamentablemente es la realidad. Por este motivo y tal como le he expuesto, le agradeceré que haga todo lo posible para que Correos reparta la correspondencia diaria casa por casa en este núcleo de población.

Estamos a su disposición para buscar soluciones, esperando que esta carta llegue a la persona que pueda solucionar este gravísimo problema que tenemos en can Massuet del Far.

Atentamente,



Josep Jo i Munné
Alcalde
Dosrius,desembre de 2007

01 diciembre 2007

ACTE SOBRE LA GUERRA CIVIL. DOSRIUS (1936-1939). MEMÒRIA I HISTÒRIA

Ja tornem a tenir la sort de poder assistir a actes muntats per l’Arxiu Municipal de Dosrius (AMD). Les persones que el composen no paren, però de tant en tant fan aquests actes que ens omplen tant i que ens deixen meravellats, pels missatges que ens transmet la història.

L’últim que vam poder experimentar va ser el pregó de la festa major. Quin problema que tenen els propers que l’hagin de fer!.

Aquesta és la part negativa que hi veig, ja que va ser d’un nivell espectacular.

Ara han iniciat un seguit d’actes sobre la Guerra Civil a Dosrius (1936-1939). Dissabte passat 24 es va fer el primer.

L’esdeveniment va complir tots els seus objectius amb escreix. Tothom que va poder-hi assistir, la sala de plens de l’Ajuntament estava plena, va sortir molt satisfet de les explicacions que va donar la historiadora Margarida Colomer. Va ser un privilegi que hagués vingut aquesta historiadora tan experta en el tema, que va fer les explicacions amb una gran neutralitat i amb una senzillesa molt entenedora. La conferència va tractar de la Guerra Civil a Catalunya i al Maresme.

L’altra ponent va ser l’Helena Sagristà, que ens va explicar el seu treball de recerca de 2n de batxillerat, sobre la Guerra Civil a Dosrius. Grans missatges tant d’una banda com de l’altra.

El que més ressaltaria és que durant la Guerra Civil, les persones del municipi de Dosrius, tot i tenir les seves diferències, es van defensar les unes a les altres, posant en perill les seves vides.

Aquest cicle d’actes va començar dissabte passat. El proper 15 de desembre, a les 6 de la tarda, n’hi haurà un altre i al final de totes aquestes jornades es publicarà un monogràfic sobre la Guerra Civil a Dosrius. Això serà al gener de 2009.

Val la pena viure la nostra història. Aconsello l’assistència a tots aquests actes!

28 noviembre 2007

ACTE SOBRE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

El passat divendres va haver-hi un acte, a sobre el consultori metge de Dosrius, referent a la violència de gènere. La Toñy em va demanar si podria assistir-hi per llegir el manifest institucional.

És molt enriquidor poder participar en qualsevol acte organitzat per una regidoria, en aquest cas, la d’igualtat, ja que tot el que fan està molt pensat. Tot i així, sempre et sorprenen gratament, ja que tot està fet amb un sentiment molt especial.

Faig aquest raonament per escampar, pel sistema que sigui, que l’àrea que porta la Toñy no és una àrea de tracte genèric, sinó de petits detalls, i quan es tracta de servir les persones, els petits detalls, des del punt de vista de qualsevol persona, es converteixen en el problema d’aquella persona o la solució de la mateixa.




Deixeu-me que us posi un exemple, varen donar uns punts de llibre, concretament tres de diferents. A sobre dels mateixos hi havia una flor feta manualment per les persones que assisteixen als casals que la Toñy dinamitza.

A tota aquesta colla que la Toñy estima tant, els hi hauríem de posar un nom, ara em ve al cap dir-los El club súper quatre i més.




Al moment de donar-me un punt de llibre, la Toñy es va adonar que la fulla de la flor estava un centímetre desplaçada del lloc on havia d’estar col•locada, cosa que jo en cap moment vaig veure, però quan la Toñy se’n va adonar, me la volia canviar. Jo li vaig dir que estava molt bé la que m’havia donat i que la guardaria com un record d’aquell dia tan especial.




Aquest és un exemple de com es fan les coses a la seva àrea. Al petit detall li donen molta importància i així és com es tracten els problemes de les persones. Quin gran equip que ha muntat la Toñy! No només dins l’Ajuntament, sinó també dins el casal de les Cotxeres de Canyamars i dins el casal de Dosrius.

Aquesta la Toñy quin “crac”!

25 noviembre 2007

PETICIÓ FORMAL PER DEMANAR QUE LA SEGONA ESCOLA DE PRIMÀRIA ES CONSTRUIEXI A CAN MASSUET DEL FAR

Aquest és l'escrit que ha sortit formalment de l'Ajuntament per demanar que la segona escola de primària es construiexi a can Massuet del Far, ara cal esperar.

Sra. Carme Zapater Torras
Directora Adjunta del Servei Territorial
de Barcelona Comarques
Departament d’Educació
Generalitat de Catalunya
Carrer Casp, 15
08010 Barcelona

Benvolguda senyora,

Continuant una mica amb la reunió que vàrem tenir el passat dia 14 de novembre, en la qual vam parlar de la ubicació dels centres d’ensenyament al nostre municipi, li voldria fer la petició formal que la segona escola de primària, que actualment tenim en aules prefabricades, es construeixi al nucli de can Massuet del Far.

Aquesta decisió té punts a favor i també en té en contra. El que en principi és més important, però que estaria dins dels punts en contra, és la cohesió de tots els nens i nenes d’un mateix municipi, si aquests estan en una mateixa escola. Però com que estem parlant de nens i nenes fins a 12 anys, tampoc veiem que sigui un tema crucial, ja que la dependència en aquestes edats encara és molt dels pares. Altra cosa seria l’institut, que aquest sí que ha de concentrar els joves de 12-13 fins a 18 anys.

Un dels punts molt importants a favor és que Can Massuet del Far és el nucli de població de Dosrius amb més nombre d’habitants. Cal tenir present que empadronats arriben al 50%, ja que Canyamars i Dosrius tenen aproximadament un 25% cada nucli, això arrodonint les xifres.

Veient aquesta realitat ens adonem que al CEIP del Pi, de 404 nens i nenes, 204 són de can Massuet del Far. Al CEIP Encarnació Fonoll, de 44 nens/es, 30 són de can Massuet del Far. Li adjunto els documents que acrediten el que li exposo.

Un altre punt molt important, aquest sí que a la nostra manera de veure és el que tomba la balança cap a la decisió de sol•licitar que construeixin la segona escola a can Massuet del Far, és la necessitat de mobilitat que tenen aquests nens i nenes per anar a la seva escola a Dosrius.

Aquest nucli urbà de can Massuet del Far està situat a dalt d’una muntanya, i la carretera que han d’agafar per arribar al seu centre escolar actual té uns desnivells en corbes que hem d’intentar evitar al màxim possible, ja que veure baixar un autobús carregat amb 50-60 alumnes et fa pensar que si algun dia de mala sort succeeix alguna cosa, ens en penedirem moltíssin. Cal tenir en compte que d’autobusos de can Massuet del Far en baixen cinc al dia.



Un altre punt a favor és que l’indret on proposem la construcció d’aquesta escola és una zona esportiva on hi ha una pista coberta i una piscina que properament volem remodelar. A més a més, considerem que l’indret és idíl•lic i que es revitalitzarà molt aquest nucli de població. Li adjunto plànol de situació i els metres que podríem cedir per a la construcció del centre.

També cal tenir present que en el lloc proposat inicialment per a la construcció d’aquesta segona escola, estaven limitats els metres quadrats a construir-hi, ja que també s’hi havia de construir un institut. Si la segona escola la portem a can Massuet del Far, els terrenys per construir definitivament l’institut tindran els metros quadrats necessaris per fer un equipament molt digne, ja que l’indret és fabulós.

Li demano que analitzi tot el que li he exposat i, al més aviat possible, em respongui si veuen amb bons ulls la construcció d’aquesta segona escola a can Massuet del Far, amb l’esperit de poder fer tots els passos necessaris per cedir el terreny, a fi que vostès puguin iniciar tot el procediment per a la construcció de la segona escola de primària al nostre municipi.

Atentament,


Josep Jo i Munné
Alcalde
Dosrius, 22 de novembre de 2007

21 noviembre 2007

JA HA PASSAT LA FESTA MAJOR D’HIVERN DE SANT ISCLE 2007

Així amb una reflexió ràpida i, després d’haver viscut la majoria d’actes de la festa major, vull que quedi plasmant en el meu bloc els punts forts i, perquè no, algun de millorable.

La meva primera visió positiva és per a tots els membres que formen la Comissió de festes del nucli de Dosrius, que són molts, més que mai, i amb una gran diversitat d’edats. En aquest aspecte vull ressaltar dos punts forts: la col•laboració d’altres nuclis i l’esperit dels joves que s’han enganxat amb l’objectiu de fer una gran festa per als demés, cosa que és molt important.

La festa major va començar una setmana abans amb la inauguració d’una exposició a Ca la Veva que es va fer amb sentiment, amb escultures i pintures que transmetien molt i, per tant, cal felicitar la iniciativa d’aquest esdeveniment que ha durat 8 dies.


En quant a la festa jove del divendres, cal dir que va ser molt especial per al jovent de 13 a 16 anys i cal destacar que alguns membres dels grups que van tocar són del municipi de Dosrius.

Els punts forts de la festa van ser el dissabte tarda-nit i el diumenge tot el dia. Dissabte a la tarda hi va haver-hi l’ofici tradicional i el magnífic concert de festa major, però el punt feble va ser la poca assistència de públic a l’església de Dosrius per escolat l’esmentat concert, i jo aconsello que es visquin més aquests actes, doncs és un privilegi fer-los en Dosrius i penso que a les persones que els hi agrada la música, que de ben cert són moltes, si l’haguessin escoltat no sortirien defraudades.

El sopar i el ball de la nit, va ser amb una orquestra molt digne i els que vàrem anar ens ho vam passar molt bé.

El diumenge, l’Arxiu municipal va organitzar una sortida, precedida dels trabucaires que va ser tot un èxit de participació i, tothom que hi va anar, va sortir molt content de la ruta i de les explicacions que es varen donar.



El matí es va acabar amb sardanes, castells o millor dit, torres humanes i el concurs de truites amb el ja tradicional vermouth.



Va ser un matí excel•lent amb un dia memorable amb molt de fred, a primera hora, però amb un sol que va fer les delícies de tots els que vam estar a la plaça de l’Ajuntament.

El diumenge va acabar amb els gegants, espectacle infantil i xocolatada per a tothom i el pavelló es va omplir de canalla, pares i mares. Són aquelles experiències que viure-les omple molt.



I per acabar, organitzadors de la Festa, deixeu-me que us posi el segell d’objectiu assolit. Moltes gràcies!!

18 noviembre 2007

EL DEBAT D’ON HEM DE CONSTRUIR DEFINITIVAMENT LA SEGONA ESCOLA DE PRIMÀRIA

Tornem a tenir a sobre la taula un debat important dins del nostre municipi, que no és ni més ni menys que el del lloc on hem de construir la segona escola de primària.

Les exigències de la Generalitat de Catalunya en qüestió de metres quadrats a cedir són molt elevades i l’indret on volíem construir la segona escola, que era a la zona de can Batlle, en el mateix terreny que s’ha de fer l’institut, s’ha hagut de variar, ja que no es farà un edifici conjunt, atès que es demana que sigui en dos terrenys separats, atenent que la gestió d’una i l’altra és diferent, fins i tot, les administracions que les gestionen no són les mateixes.

Atès que han de ser dos terrenys diferents, ja que volen que siguin separats un de l’altre, exigeixen molts més metres quadrats, que per a un centre únic de 3 a 16, que comprendria escola de primària i institut.

El debat està servit. A mi el que em preocupa més de la mobilitat al nostre municipi és veure els autocars escolars quan baixen de can Massuet del Far portant els nens i nenes a l’escola. A més de ser una despesa per a les administracions és un cost molt elevat, al cap de l’any, per a les famílies.

Per aquest motiu, ens tornem a plantejar construir la segona escola de primària a can Massuet del Far.

Com bé tothom es pot pensar, hi ha punts a favor i punts en contra. El tema ja ha estat molt debatut i s’han escoltat moltes opinions. Fins i tot, a l’últim ple municipal van haver-hi posicionaments molt clars de tots els grups.

Encara cal fer algunes gestions amb el Departament perquè donin el vistiplau a les propostes posades a sobre la taula, però el que sí tinc clar és que un cop s’ha debatut, s’ha parlat i s’ha escoltat a tothom, caldrà prendre la decisió al més aviat possible.

16 noviembre 2007

PER QUÈ SERÀ?

Acabem de conèixer la sentència de l’Audiència Nacional pel que fa als dibuixants de la portada de la revista El Jueves. La primera reacció que vaig tenir va ser: Com és que ha sigut tan ràpida una sentència dictada per l’Audiència Nacional, quan fa tan poques setmanes que ha succeït el fet?

En principi vaig sentir una mica d’indignació. Tothom sap que la justícia és molt lenta i que passen anys abans no es resolen els contenciosos.

Mira per on, que en aquest cas ha estat tot el contrari. Serà perquè vol canviar la justícia? Serà perquè és una qüestió reial? Serà que hi ha influències perquè alguna cosa sigui més àgil que una altra? Sigui pel que sigui, a mi personalment em va donar mala sensació, ja que crec que encara estem en un sistema de privilegiats.

13 noviembre 2007

LA PISTA POLIESPORTIVA DE CAN MASSUET

Temes tan utòpics com el de tenir un pavelló tancat a cada nucli de població, en un municipi que en te tres, amb menys de 5.000 habitants, van agafant cos i es van fent realitat.

Can Massuet del Far és un nucli de baixa densitat, però amb una zona esportiva que té moltes possibilitats. Per aquest motiu, amb un gran esforç econòmic per part de tot el municipi de Dosrius, s’està construint una coberta per tancar la pista esportiva, amb un sostre que és d’ estructura metàl•lica.

Ara ja podem dir que estem a la recta final. Estic convençut que aquest equipament esportiu i també cultural donarà molt de servei.

Vull plasmar-ho en el meu bloc, per transmetre la satisfacció que tinc per haver-ho pogut aconseguir. No és fàcil destinar o trobar els diners per poder fer aquesta obra, però, un altre cop, el que és molt difícil s’aconsegueix.

Continuem treballant amb el que gairebé és impossible, perquè tinc confiança que les possibilitats són infinites.

Deixo plasmada en una fotografia la construcció de tots els pilars metàl•lics com a record, perquè en poques setmanes la construcció ja serà història i passarà a ser realitat l’obtenció d’un altre bé patrimonial per al nostre municipi: Una pista oberta.

09 noviembre 2007

LA GRANDESA DE LA VISIÓ POLÍTICA

Un dia d’aquesta setmana vaig entrar a una botiga on hi havia la dependenta i una clienta. Ambdues tenien una conversa molt enraigada. La clienta es queixava dels immigrants i, sobretot, dels tractes que el sistema els dóna.

La dependenta defensava que aquest era el sistema menys dolent, ja que si creàvem exclusió generàvem guetos i després és quan les persones amb necessitats es revolten contra el sistema i, sobretot, contra les persones.

La clienta posava com exemple França, on deia que hi tenia una germana que hi vivia, i que si t’integraves en el país eres un ciutadà més, però que qui no s’acollia al sistema, era rebutjat.

La dependenta li replicava que no és el millor sistema, perquè el rebuig genera crispació i revolta. L’exemple d’això el podíem veure en l’episodi de la crema de vehicles, que va passar uns mesos enrere al país veí.

I així anaven tirant.

En el moment d’una escletxa, hi vaig voler entrar. A la clienta li vaig comentar l’acció que s’havia fet a la riera d’Argentona, amb la inserció dels gitanos i li vaig comentar que si s’eradicaven aquests focus de marginació i de malviure, les generacions de joves de l’enclavament estarien integrades dins d’un sistema normal.

Ella em comentava que en pisos no hi sabien viure: Feien foc a dins els pisos, hi pujaven el burro, ...

Jo li deia que aquest és el cost que ara hem de pagar perquè futures generacions siguin iguals. Si es genera rebuig, hi haurà violència, perquè les dificultats porten a misèries i a no cobrir les necessitats primàries de les persones més febles. Aquestes tenen poc a perdre i han de buscar, siguin quin sigui el sistema, la seva manera de subsistir.

Aquest és el debat d’esquerres i de dretes. Quina sort que estem en un sistema d’integració que aposta perquè no hi hagin sectors marginats a la nostra societat i també perquè el més feble sigui el més ajudat pel sistema, no només ara, sinó també per a les futures generacions.

05 noviembre 2007

AUGMENTA EL PATRIMONI MUNICIPAL

Ja podem comptabilitzar en el nostre municipi i el nostre arxiu un augment del patrimoni municipal en qüestió de lleure i passar-s’ho bé.

No tot el patrimoni municipal es comptabilitza en béns materials, això ja ho he explicat més d’una vegada. Des del meu punt les ganes de crear col•lectius i de fer coses per a la comunitat és un patrimoni molt important i valorat.

Ja tenim el grup de la colla del Pilon! Un grup d’homes i dones que pel que he pogut veure i captar és una espècie de club gastronòmic, amb l’objectiu de menjar i passar-s’ho bé.

Això ho varen demostrar el dia de la castanyada. El dia 31 d’octubre, per tot el municipi, disfressats per a l’esdeveniment i amb un carretó enganxat a un vehicle, torrant castanyes i regalant-les a totes les persones que s’hi acostaven, amb l’esperit de compartir les seves ganes de fer poble i les seves aficions.

Colla del Pilon, en aquestes èpoques que ens toca viure tanta intensitat i canvis tan ràpids, sou imprescindibles per desllorigar la monotonia i l’estrès diari.

PER MOTS ANYS.

02 noviembre 2007

A L'ANDREU DE CA L'ESTAPÉ

Hi ha persones en el nostre municipi que és tot un plaer trobar-te amb elles. Son un pou de ciència barrejada amb broma divertida, i una d’aquestes persones és l’Andreu de Ca l’Estapé. Avui he tingut la sort d’estar una estona amb ell.

Dic sort perquè la mitja hora ,3/4 o potser una hora, ha sigut tot un plaer. Ja les he tingut moltes vegades aquestes sensacions... tota l’estona que estàs al seu costat és una enciclopèdia que constantment està abocant sabiduria, sentiments, experiències, reflexions, peró d’aquelles de doctorat.

Llàstima que no puguem disfrutar o gaudir més temps de xerrades sense predeterminar temes ja que ell conjuntament amb en Quico de la Bomba fa festa constant. Ells no ho entenen així ja que constantment debaten qualsevol tema del seu entorn. No sempre acaben bé, avui en concret, al preguntar-li si hi havia en Quico, m’ha dit que havia marxat a dinar, que ell és un home d’horaris molt fixes, però que avui la discussió o intercanvi d’opinions ha acabat amb “emprenyament”: aixó vol dir que tornaran a tenir ganes de trobar-se per segui parlant.

Aquest és “l’emprenyament” entre l’Andreu i en Quico. I aquesta és la l’essència de tots dos. Dos home que ha viscut molt, que tenen molt per explicar, però quean ho fan des del seu punt de vista, és d’un enriquiment que us aconsello que l’experimenteu. Ara l’Andreu m’ha comentat que s’ha d’anar a visitar a un metge, ja que es cansa molt. Ell diu que potser és un costipat mal curat. Andreu siusplau, cuida’t, que aquesta societat necessita persones com tu, en Quico, i d’altres, que sou pous de ciència.

També voldria ressaltar que casa de l’Andreu, que és a Ca l’Estapé, és farcida de tomàquets de penjar, dignes de ser vistos, que aquí els podeu veure retratats.

29 octubre 2007

SOPAR I FIRA MEDIEVAL

Aquest cap de setmana, el municipi de Dosrius ha tingut un trasbals molt agradable. El dissabte al vespre, al pavelló de Dosrius, l’entitat el Sot del Gall ens va oferir un sopar medieval, amb decorats de l’època de producció pròpia i menjar exquisit de cocció personal.

Dic això, perquè el Sot del Gall de Canyamars està en un punt d’experiència, capacitat, ganes, idees i visió per sorprendre’ns, cada vegada que es proposen un esdeveniment. Això és un dels potencials dels quals cal gaudir, perquè aquests fets són cíclics i hem de donar gràcies que succeeixin quan nosaltres podem experimentar els seus reptes.


El diumenge, la Fira medieval a Canyamars, a part dels enrenous de primera hora del matí, va ser un èxit total. Ho vaig comprovar un cop els firaires recollien les parades, doncs la caixa que havien fet era considerable.

Fins i tot, algú em va dir que l’any passat havia estat bé, però que aquest any ho havia estat encara més. Aquest és l’índex que marca l’èxit d’una fira, quan els firaires venen el que exposen.




Però, a part de l’èxit comercial, que també cal repartir-lo amb els restauradors i comerços del municipi, és l’èxit social d’aquest esdeveniment, la Fira Medieval.

Tinc clar que s’ha consolidat i que l’èxit del cap de setmana passat es repetirà, esperem que sigui acompanyat del meravellós dia assolellat de tardor, que va ajudar a què la passejada fos molt agradable.

A totes les persones que han participat tan en el sopar com en aquesta fira, moltes felicitats!!

26 octubre 2007

UN RECONEIXEMENT ALS GESTORS DE LA CRISI DELS TRENS

Com a responsable d’administracions públiques vull fer un reconeixement a totes les persones que els ha tocat gestionar la problemàtica que han generat les obres del tren d’alta velocitat, en un moment en què tothom es veu amb cor de “pujar a cavall i gronxar-se en un arbre caigut”, sense tenir en compte que s’ha produït una situació que podem valorar d’accident, tot i que és ben cert que la manca d’inversions de molts anys enrera ens ha produït situacions difícils de gestionar.

Tothom té molt clar que les obres generen entrebancs i enrenou, però cal tenir en compte que s’hi ha ajuntat un accident, podríem dir que provocat per una presumpta negligència.

Tot és molt recargolat i de mala pega, però tenim el que tenim i quan s’han de gestionar situacions d’extrema gravetat, aquí és allà on es veu la capacitat de qui lidera aquests processos.

Vull dir a qui sigui, que ho està gestionant prou bé, a qui s’hagi arremangat en pocs dies a muntar un servei d’autobusos alternatiu, dotzenes i dotzenes de voluntaris informant, preocupant-se per atendre al màxim bé possible els milers de passatgers afectats, que amb tota la seva raó tenen dret a expressar els inconvenients que generen aquestes situacions, perquè la pressió del dia a dia, que cada vegada és més, esclata contra aquestes situacions extremes.

No ha hagut de ser gens fàcil per a ningú, però els que han hagut de donar la cara, que l’han donada, han tret forces i imaginació per buscar les solucions al més ràpid possible i amb la màxima eficiència, tal i com s’ha demostrat.

Sé que dir això, amb tot el que està passant, és anar una mica contracorrent, ja que tothom fa “un caldo” molt gros contra el sistema, els polítics, ..., però a ningú li hagués agradat estar a la pell de qui ha hagut de buscar les solucions.

Per això vull fer aquest reconeixement a les persones que els ha tocat arremangar-se en aquesta crisi, perquè penso que es mereixen un aplaudiment.

23 octubre 2007

MÉS SOBRE LA DIADA DE LA VELLESA

Quan he vist les fotografies del dia de la Vellesa, he recordat, altre cop, aquest dia tan especial per a tots nosaltres.

Dins d’aquest Diada de la Vellesa es va fer un homenatge als voluntaris de la Creu Roja, que crec que va ser molt especial, atès el servei que s’està donant al nostre municipi. Per això es varen lliurar dues plaques, una al Sr. Francesc Soldevila (en Siscu) i l’altra al Sr. Josep Portet, així com 3.000,-- euros a la Creu Roja.

Vull fer esment especial als dos voluntaris de la Creu Roja, en Siscu i en Josep, que amb el seu bon fer, el seu tarannà i la seva actitud podríem dir que són dues persones essencials dins els serveis que el sistema està donant a la població.

No tenen cap festa assenyalada per a ells personalment. Primer són els avis i àvies del nostre municipi, sigui Nadal, Cap d’Any o la festa més pintada i això és d’aplaudir, atesa la bona actitud amb què donen aquest servei.

Moltes gràcies a tots dos!

19 octubre 2007

JA HA SORTIT UNA RESOLUCIÓ DE LA FISCALIA PEL LA QUESTIÓ DELS POLICIES LOCALS EXPEDIENTATS

A principis d’abril d’enguany, podeu veure escrit d’aquest diari del 5 d’abril, es va obrir un expedient disciplinari a tres membres de la Policia Local, ja que es va detectar la imposició, d’una manera sospitosa, d’unes cent trenta-una multes a conductors que circulaven pel nostre municipi. Totes aquestes multes tenien les mateixes característiques, es van posar en el mateix indret, el Km. 4,400 de la Carretera BV-5101, per no respectar un stop. Cada multa pujava 300,-- euros més la retirada de 4 punts del carnet de conduir.

Aquests expedients disciplinaris es van tramitar d’acord amb els reglaments i la legislació vigent. És a dir, es va nomenar un jutge instructor/a i un secretari/a.

Un cop nomenat l’instructor, se li va passar tota la documentació que es va considerar necessària per clarificar el tema. Estudiats els expedients, l’instructor va sol•licitar que es passessin a la fiscalia perquè investigués si els presumptes delictes podien ser entesos com un delicte penal.

Oficialment ja ha arribat l’informe de la fiscalia, que entre altres coses diu:

...
a) Respecto al sargento ..................... no se aprecia una participación directa en los hechos.
b) El policía 003, D. .........................., que firmó siete denuncias, no obran en el expediente aportado. Aunque el investigado reconoce haber firmado las siete denuncias dice que lo hizo con el 007, que fue una actuación estática dentro del coche y que es posible denunciar varios vehículos en el mismo minuto, porque primero anotan la matrícula y después redactan el boletín.
c) El que fuera agente 007, Sr. ....................., autor de 124 boletines de denuncia aparentemente irregulares, da diversas explicaciones para justificar sus anotaciones. Pese a las justificaciones del denunciado y que no queda clara su intención (su conducta parece motivada por un enfrentamiento personal con el alcalde y para perjudicarle en las elecciones), lo cierto es que tal como detalla la diligencia de comunicación elaborada por el instructor del expediente, los boletines de denuncia presentan un sinfín de contradicciones y datos negados por los ciudadanos, que apuntan en esta fase procesal hacia un posible delito de falsedad documental.

5.- En consecuencia procede:

a) ACORDAR el archivo provisional parcial respecto a los investigados, don .................. (sargento) y don ................. (003), por no quedar suficientemente acreditados los hechos.



b) INTERPONER denuncia contra don ................... (que fuera agente 007 de Dosrius) con DNI ... y domicilio ......, ante el Juzgado de Instrucción competente para conocer de los hechos cometidos en el término municipal de Dosrius, por un delito de falsedad en documento oficial, conforme a lo dispuesto en este Decreto del que se acompañará copia y se dará por reproducido.


Ara caldrà continuar l’expedient disciplinari i fer la seva tramitació normal, amb la finalitat de resoldre’l per via administrativa, això si l’instructor no creu convenient aportar més informació a la proposta d’arxiu del sergent i l’agent 003, ja que l’acord d’arxiu és provisional.

És inadmissible que una persona que porta uniforme utilitzi a conductors per posar-los contra l’autoritat, posant-los multes de 300,-- euros i proposta de retirada de 4 punts del carnet.

Lluitaré fins al final perquè actituds com aquestes no les pugui propiciar, ja sigui directament o indirectament, ningú que tingui poder.

Sé que tinc molts adversaris, però la disputa ha de ser amb accions a favor del poble i al final ha de ser el poble que decideixi qui vol que gestioni els seus interessos, però d’aquestes actituds de castigar la població, jo en dic fer terrorisme d’estat. Tan culpable és qui ho fa com qui l’encobreix o qui l’incita a fer-ho. Indignant, molt indignant!

17 octubre 2007

LA IMPORTÀNCIA DE L’EXPERIÈNCIA A L’HORA DE GESTIONAR UN AJUNTAMENT

Penso que estic en el millor moment per ser alcalde i el que plasmaré en aquest escrit és una qüestió molt personal. Recordo quan vaig ser per primera vegada alcalde de l’Ajuntament de Dosrius. Evidentment, sense experiència, com els nous alcaldes, però amb moltes ganes.

Qualsevol cosa que em passava pel cap la veia com un fet virtuós, però evidentment no sabia quin era el límit de les coses, en quin punt es trobava qualsevol afer de l’Ajuntament i, sobretot, quines eren les possibilitats.

Durant els primers mesos, fins i tot els primers anys, donava molts cops a l’aire. Ara, amb l’experiència de més de vuit anys, sé exactament en quin punt es troben les coses, quina tecla haig de tocar per bellugar-les i, el més important, quina és la possibilitat d’aconseguir-les.

Sóc molt conscient que moltes vegades estic al límit de les possibilitats de demanda, d’exigència amb altres estaments o administracions supramunicipals, però amb aquest saber estar al límit s’aconsegueixen infinitat de beneficis per al municipi.

La il•lusió innocent ja no existeix, però sí les ganes, el plaer i el fet de passar-s’ho bé fent una cosa que t’agrada, supera amb escreix tots els condicionants del començament.

D’històries actuals en tinc moltes per explicar, perquè el ritme de l’administració local el marca la capacitat dels seus polítics, ajudats pel els tècnics i treballadors/es de l’administració i la bona capacitat mai passa per les limitacions de la manca d’experiència, cosa que no succeeix en aquests moments.

El problema que tinc moltes vegades és que el meu ritme no pot anar tot el ràpid que a mi m’agradaria, tenint en compte la lentitud de l’administració, però el que s’aconsegueix és espectacular.

14 octubre 2007

HOMENATGE A LA GENT GRAN DEL NOSTRE MUNICIPI

El 12 d’octubre és un dia molt especial al nostre municipi, ja que es fa un homenatge a la gent gran, aquests homes i dones a qui tant devem, tot i que ells pensen, majoritàriament, que tenen poca utilitat en aquesta societat.

Ve-t’ho aquí que jo crec que és tot al contrari, ja que després del llarg recorregut de la seva vida i d’haver d’afrontar tota mena de circumstàncies: agradables, desagradables, molt agradables i molt desagradables, ens ensenyen moltes coses i, sobretot, ens demostren constantment que la persona senzilla, callada i prudent és la que transmet més lliçons, També, moltes vegades ens fan canviar d’actitud i ens mantenen en un nivell molt necessari dins el nostre model de vida.

Al final de l’acte d’homenatge, com a alcalde, sempre he de fer un parlament. Enguany he volgut ressaltar la gran vàlua que té la gent gran dins d’aquesta societat tan canviant, en la qual cal mantenir l’equilibri per no perdre els trucs en alguns moments, ja que sobretot t’ensenyen a estimar.

Un amor, sense condicions, sense demanar res, amb tota generositat, senzillesa, naturalitat. Quina riquesa és viure envoltat de persones grans com les que tenim al nostre municipi o arreu del món!

11 octubre 2007

QUIN MATÍ QUE VAIG TENIR AHIR!

Em passa moltes vegades que les coses dolentes em vénen de cop, amb dues o tres hores me n’apareixen quatre o cinc, són les que voltant al meu entorn, des de fa dies i afloren totes de cop, però això també em passa amb les coses bones i ahir va ser un cas especial.

A les 11 del matí teníem hora amb l’alcalde de la Roca del Vallès, per un tema de delimitacions de la urbanització Sant Carles. És un tema del qual portem molts anys parlant-ne. L’objectiu és cedir una punta de terme a l’Ajuntament de la Roca del Vallès, perquè gestionin els serveis de les persones que viuen en aquesta d’urbanització i que actualment pertanyen a Dosrius. Em sembla que són uns tres habitatges, però tenen molts problemes amb el correu i altres serveis que s’han de donar des de Dosrius. La reunió va anar molt bé i estic convençut que hem posat fil a l’agulla per resoldre aquesta problemàtica.

Un cop vaig arribar a l’Ajuntament vaig rebre una trucada dient que ens donaven 5.000 euros per ajudar als Amics de Canyamars, per a la celebració del 50è aniversari de l’Aplec de Muntanya de Canyamars.

Penjo el telèfon i em truquen de la Caixa de Catalunya i em diuen que ens ingressaran 300 euros com a contribució a la festa dels avis.

Penjo novament el telèfon i em truquen dient-me que ha arribat una sentència referent a un contenciós interposat pel Sr. Josep Pujol Gensana, sol•licitant-nos més de 93.443,45 euros, per uns interessos de demora que ell considerava que li pertocaven per l’expropiació de la Plaça de davant de l’Ajuntament. Com bé he dit, la sentència és a favor de l’Ajuntament, això vol dir que vam actuar correctament.

Pujo a Intervenció, que estan preparant una modificació pressupostària i em diuen: Ens manquen 100.000.—euros, busca’ls. Pensant, pensant, en vaig trobar 150.000 i tothom content.

L’anècdota va ser que quan vaig arribar a casa i ho vaig explicar a la Teresa M., em va dir, en to de broma: Tan bo que ets per el altres i tantes mancances que tens a casa. Pensa alguna vegada en casa nostra!

09 octubre 2007

SOBRE LA CREMA DE FOTOGRAFIES DE LA MONARQUIA

Ja portem diversos dies que els mitjans de comunicació no paren de bombardejar-nos sobre la crema d’imatges dels reis i la seva família.

A mi la veritat és que m’avorreix una mica aquest tema de les insígnies i els símbols. Els considero importants, però no tant com per mobilitzar tants mossos, la fiscalia i els partits polítics, que uns ho utilitzin per anar contra els altres.

Per què deu ser que no ho veig tan important? Crec que això és degut a la meva professió, la de pagès, un feina molt ajustada, en la qual has de ser molt pràctic, molt efectiu i molt eficient per guanyar-te la vida. Això comporta que les coses que no tenen un rendiment efectiu, el teu subconscient no les veu importants.

Sí que és veritat que l’època de l’actual monarquia ha sigut el període de més progrés i més pau social que ha tingut el nostre país, però també és veritat que hi ha molts deutes i mentre hi hagi aquests sistemes serà difícil que es puguin rescabalar.

Però de tot aquest enrenou el que m’ha fet pensar més és el que em va dir la meva mare un dia d’aquests, comentant tot aquest tema, ella va ser molt explícita i em va dir: Aquests no han passat una guerra.

Cal valorar la història i no oblidar-la, a fi que alguns esdeveniments no es repeteixin.

03 octubre 2007

TERCER ACCIDENT A LA NOVA CARRETERA

Avui a les set del matí s’ha produït el tercer accident important a la nova carretera. Com els altres dos per una imprudència flagrant, aquest en concret, a falta de les últimes investigacions dels Mossos s’ha produït a causa de voler creuar d’una bada a l’altra trepitjant la línia continua.



Al fet s’ha produït a l’alçada de l’entrada de la benzinera, ja que un vehicle que venia de Dosrius en direcció Mataró tenia la intenció de entrar a la benzinera.

Aquest cotxe s’ha posat a ma dreta de la carretera esperant el moment en que no vingués ningú per poder travessar, però al moment que s’ha decidit a fer-ho, per darrera seu, circulava un cotxe en la mateixa direcció que la seva, produint una forta trompada que l’ha desplaçat en el carril contrari, i ocasionalment en aquest moment pujava un vehicle direcció Dosrius, que ha topat fortament amb aquest segon vehicle que ha estat desplaçat en el sentit contrari de la seva direcció.

Els tres vehicles han quedat enganxats. La persona que ha sortit més mal parada, encara que en principi les ferides no son greus, és el conductor del vehicle que anava cap a Dosrius, que de cop s’ha torbant dos cotxes al seu trajecte. La persona del vehicle envestit també se l’han hagut d’emportar, com el primer conductor, en ambulància a l’Hospital, però segons han comentat no tenia ferides greus.

L’altre vehicle, que és el que ha causat l’accident, amb una trompada visible al front del cotxe, ha estat el que ha sortit menys avariat, tant vehicle com conductor, ja que ha pogut marxar conduint el seu propi cotxe i sense cap mena de ferida al cos.



Un cop més una altra imprudència. Serem durs a l’hora de sancionar, i això que gairebé cada dia es posen multes, però no podem permetre que el plaer de conduir en aquesta carretera, ens produeixin aquests perills per persones que no respecte les normes de circulació.

02 octubre 2007

INVERSIONS AL NOSTRE PAÍS

Fa uns dies, el Conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Sr. Antoni Castells, i el ministre d’Economia del govern espanyol, Sr. Pedro Solbes, van arribar a l’acord de traspassar milers de milions d’euros per a inversions a Catalunya.

Fa unes setmanes que el projecte de pressupost de l’estat espanyol preveu una inversió milionària, com mai, per a Catalunya.

Per a mi, tot això és fruit d’algunes situacions en què ens trobem.

En primer lloc, un govern d’esquerres amb ganes de dialogar i no imposar res i demanar el que ens pertoca, per altra banda, un govern amb empatia a l’estat espanyol.

També cal dir que totes aquestes inversions són fruit del tan criticat Estatut d’Autonomia de Catalunya. Que podia ser millor, ben cert. Que havien d’haver arribat abans aquestes inversions, també és veritat, però ben segur, n’estic convençut, que això no hagués estat possible si hi hagués un govern del PP a Madrid i, fins i tot, si hi hagués un govern de Convergència a Catalunya, ja que anaven pel camí de l’exigència constant, en lloc d’utilitzar el camí de la negociació i el convenciment, que actualment és el que predomina.

Gran diferència oi!

30 septiembre 2007

COMENCEN A DONAR RESULTATS ELS OBJECTIUS SOBRE CANYAMARS

L'altre diumenge al matí vaig arribar-me fins als Rucs del Corredor i veient la moguda que portaven la Paloma i en Joan i els cotxes que hi havia estacionats, vaig veure que els Rucs ja són un referent important com a lleure dins del nostre municipi.

Però la satisfacció va ser més gran quan un grup de persones varen arribar dient que tenien una reserva, però que primer havien anat al Bosc Vertical i com que havien acabat abans del que es pensaven, preguntaven si podien començar la ruta, encara que fos un quart abans, per així poder anar a dinar més aviat.

Entre mi vaig pensar, dòmino, això és el que buscàvem: famílies que vinguin a gaudir de les nostres activitats i que després es quedin a gaudir dels nostres restaurants. Només faltava que diguessin que ben dinat anirien a visitar el Pou del Glaç.

Quan veus que persones que no coneixes, segueixin, a ulls clucs, el que havies visualitzat, et dóna molta satisfacció.

28 septiembre 2007

TRETZE ANYS DE PUNTAIRES AL NOSTRE MUNICIPI

Fa uns dies que es va celebrar la tretzena trobada de Puntaires. Altre cop, els carrers emblemàtics que envolten l’església es van omplir, un diumenge al matí, de taules, cadires i dones fent puntes de coixí. Ambient de festa, de retrobament entre amigues, de sorteig de regals, ... En definitiva, un matí per compartir una afició que ja ha arrelat al nostre municipi.

Però, deixeu-me que expliqui les sensacions que vaig tenir quan vaig voler anar a veure les trobades que les puntaires del nostre municipi fan entre setmana.

Elles, a sobre el consultori metge de Dosrius, es troben algunes tardes de la setmana fent les seves puntes i, sobretot, comentant els seus punts de vista de qualsevol tema que pugui sorgir. Doncs sí, un dimecres a la tarda m’hi vaig acostar.

En el moment que vaig pujar l’escala vaig sentir un enraonar de fons que pel to delatava tranquil•litat, pau, benestar, satisfacció i il•lusió. És curiós els efectes que et transmet sentir enraonar la gent. Un cop vaig estar en contacte amb elles es va ratificar. És tan bo el seu ambient que, fins i tot, vénen persones de Cabrils. Això sí, han de fer la seva aportació, que en aquest cas és amb espècies: coques exquisides per berenar i jo no sé si va ser un dia especial, perquè hi era jo, que varen fer petar dues o tres ampolles de cava.

Tretze anys fent la trobada, més anys fent puntes, però el que sí és veritat és que s’ha consolidat del tot i, sobretot, s’hi han integrat persones que, per les seves condicions, les puntes són la seva vida.

Puntaires de Dosrius, deixeu-me que us feliciti. Fer puntes és la vostra afició, però darrera d’aquest picar de boixets hi ha un sentit de germanor i de donar contingut i il•lusió al vostre temps lliure.

Felicitats i endavant.

26 septiembre 2007

EL PAS DEL TEMPS

Aquest diumenge passat vaig estar a una residència de la gent gran a veure una àvia de la nostra família, besàvia dels meus fills.

Vam estar-hi una bona estona i vam veure tota la vida interna d’aquella residència. En aquell moment tot eren senyores grans, la majoria al voltant dels 90 anys. Persones molt febles, que se les havia d’ajudar a fer tot.

Després vaig pensar amb el que havien hagut de lluitar i enfrontar-se aquelles dones. Havien viscut una guerra civil, la duresa de la postguerra, havien tirat endavant les seves famílies, ...

En definitiva, te n’adones de la manera com acabem, amb el pas del temps, persones que havien tingut una capacitat espectacular.

La meva reflexió no ve per l’estat en què es troba la gent gran, sinó de la manera com passa el temps, ja que recordo en plenitud aquesta àvia que vàrem anar a visitar. Era una dona que portava una pastisseria i que tenia una activitat i capacitat de treball infinita. Aquest record de ja fa anys, sembla com si fos ahir, però no, ha passat molt de temps.

Encara veig que ha passat molt de temps quan a la meva memòria vénen persones que han estat al meu voltant, però que ja fa molts i molts anys que ens han deixat. El temps passa molt ràpid i em dóna la sensació que moltes vegades no l’aprofitem com cal, o bé el mal aprofitem amb venalitats que no ens porten enlloc.

Un cop més faig un clam a gaudir de la vida, és molt el que tenim i no hem de permetre que el temps passi sense aprofitar-lo.

19 septiembre 2007

LA GELOSIA DINS EL MÓN DE LA POLÍTICA

Ja fa temps que les persones grans, que han tingut un recorregut llarg dins el món de la política, expliquen que un dels problemes més grans dels polítics és la gelosia d’un envers l’altre.

Es tracta d’un fenomen que malgrat que a la vida normal no es reflecteix en l’estat de les persones, sí que es reflecteix en el món de la política.

D’aquest efecte ningú n’és conscient, però sí que et fa tenir unes actituds i uns comportaments que perjudiquen el bon funcionament de la relació amb els altres.

Dic això, perquè ja porto alguns anys ens aquest món, he patit dues mocions de censura i tinc molts contactes amb altres equips de govern.

A vegades, quan t’expliquen els problemes de relació entre els càrrecs electes, te n’adones que sovint són per problemes de gelosia. Un no s’assabenta del que fa l’altre, un és molt gelós del que porta i atenent que totes les àrees se solapen, hi ha qui es posa molt nerviós quan li toquen la seva.

Moltes vegades, quant menys capaç és un polític, sigui perquè no està preparat, sigui perquè no té experiència, és quan més desconfiat és i això porta a situacions complicades.

Per exemple, no fa ni noranta dies que s’ha constituït els ajuntaments i ja hi ha una proposta de moció de censura a Torredembarra. És impossible que en període estival, que tothom està de vacances, que s’acaba de sortir d’unes eleccions municipals, no s’hagi fet l’esforç d’entendre’s. En el supòsit que s’hagi fet, és difícil que no s’hagi pogut avançar.

No sóc jo qui ha de fer aquestes valoracions, perquè a mi em va passar l’any 1995, que vam tenir una situació molt complicada, degut a un pacte contra natura que vàrem realitzar, però el que sí veig és que en aquests moments he pogut seguir una mica alguns governs municipals de la comarca i la veritat és que hi ha molts conflictes, que en el fons no són de contingut ni de forma, sinó de persones.

17 septiembre 2007

JA TENIM UN NOU BE MUNICIPAL

Amb les negociacions per a la restauració de la pedrera d’en Busqué, es va discutir quines serien les compensacions per al municipi de Dosrius, la restauració d’aquesta pedrera era d’obligació indispensable per a què medi ambient doni una llicència d’extracció d’àrids que un cop acabada la concessió es regeneri l’indret.

En aquestes negociacions es va aconseguir que aquesta empresa asfaltes tot el camí de Can Rimblas i, un cop acabada la restauració ens han de cedir una nau d’uns 220 m2 amb una alçada considerable per a magatzem municipal.

Atenent que la restauració s’ha enrederit els vèrem notificar que necessitàvem la nau, doncs aviat començaran les obres de la llar d’infants i s’ha de traslladar el material que estar guardat a l'antigua escola del piallà. En poques setmanes ens han arreglat aquesta nau, el terra, el sostre, la instal·lació de llum doncs no hi ha corrent elèctrica però amb un petit generador la podrem il·luminar.

Ara inicialment ens cedeixen uns 110 m2 ja que ells encara han de tancar alguna màquina, però penso que serà de molta utilitat per guardar aquelles propietats municipals que s’utilitzen de tant en tant. Podem dir que ja tenim un altre bé dins el patrimoni municipal.

13 septiembre 2007

EL POBLE HA TORNAT A GUANYAR

El mandat anterior va quedar marcat per la gran quantitat de milions que patrimonialment varen sol•licitar a l’Ajuntament de Dosrius, tant el Sr. Lluís Homs i de Moya, cap de llista de CIU, com el Sr. Antoni Estevadeordal i Botta, promotor de la urbanització de can Canyamars.

En el cas de l’antic alcalde i cap de llista de CIU, ja es van fer les explicacions pertinents, ja que l’Ajuntament de Dosrius, amb una gestió molt acurada del seu equip de govern, va aconseguir que es desestimés una petició que pujava més de cinc milions d’euros, per una maniobra urbanística realitzada durant el govern de Convergència i Unió.

No va ser fàcil viure aquells dies, però ja vàrem explicar que el poble havia guanyat!.

El mateix any, més o menys durant les mateixes dates, el promotor de can Canyamars, Sr. Antoni Estevadeordal i Botta, va entrar una petició que pujava 8.136.485,- euros, que feia referència a una responsabilitat patrimonial, a la qual ell considerava que hi tenia dret.

L’Ajuntament, a primera instància, li va desestimar i el promotor va anar al contenciós administratiu. Ara ha sortit la sentència, que després de fer totes les exposicions de fets i els raonaments pertinents, que ocupen 15 pàgines, acaba dient:

FALLO

Debo desestimar y desestimo el presente recurso contencioso administrativo ...


La satisfacció és total, ja que ningú es pot imaginar els efectes que tindria per a la població del municipi si algun d’aquests contenciosos s’arribés a acceptar per la via judicial i l’Ajuntament hagués de pagar alguna d’aquestes quantitats.

Deixeu-me que ho torni a dir: EL POBLE HA TORNAT A GUANYAR!!.

12 septiembre 2007

JA SOM 4.800

El municipi de Dosrius es troba en 4800 habitants i tothom és conscient que aquest creixement tindrà un augment constant degut a moltes circumstàncies.

La primera es que és un territori molt gran de més de 40.000 km2 i la pressió urbanística fa que els planejaments de fa 30 anys enrere, ara es vagin fent realitat.

Però quan veus l’evolució del nostre país de fa 5 o 6 anys dèiem que érem 6 milions i ara 7,5 i ens adonem que no estem tant juny de la realitat del nostre país.

És veritat que el creixement de Catalunya ha estat per d’immigració, cosa que aquesta no és la nostra realitat, i quan parlo d’immigració parlo de qualsevol veí o veïna que no és de l’estat espanyol, actualment al nostre municipi està al 3%, en persones d’altres països.

06 septiembre 2007

PER FI ES VA TROBAR A LA GEMMA

El passat dimecres 5 de setembre, cap a 2/4 d’11 del matí, va saltar l’alarma. Una noia de 17 anys de Canyamars va deixar una nota a la seva habitació, i va desaparèixer.

El contingut d’aquest escrit va alarmar a la seva família que va trucar ràpidament a la Policia Local, activant-se així un dispositiu de recerca.

Es van mobilitzar bombers, mossos d’esquadra, vigilants forestals, l’ADF, veïns del municipi..., amb tot el suport disponible com ara un helicòpter, gossos de recerca...en total hi havia entre 50 i 60 persones. Es va rastrejar tots els indrets on es creia que podia ser-hi la Gemma i, cap a les 2/4 de 8 de la tarda, va aparèixer.

Al veure-la es podia deduir que ho havia passat malament, estava tota esgarranxada per les cames i els braços, tremolava..., però tots vam respirar tranquils quan la vam veure i, tot seguit, una ambulància se la va emportar per fer-li un reconeixement.

La Gemma és una noia jove que necessita ajuda mèdica i com ella moltes persones. Quan tens un desequilibri et pot portar a situacions desagradables i no volgudes per ningú.

Vertaderament, els adolescents d’avui dia tenen moltes exigències, i els que tenim fills ho sabem del cert. Al principi tens ganes de què creixin per no tenir problemes, però quan han crescut te n’adones que eren molt més fàcils de portar de petis.

Cal agrair els esforços de tots els efectius i persones que varen estar a la recerca, i donar ànims a la família de la Gemma.

03 septiembre 2007

TORNEM A LA NORMALITAT


Avui és dia tres i el primer dilluns de setembre, el que implica, per a molts, la fi de les vacances d’estiu i el retorn a la normalitat.

No vull començar a parlar de la feina del dia a dia, sense haver fet un repàs del mes d’agost que ha estat el mes de les festes majors del municipi de Dosrius.

La primera va ser a Canyamars, on tots els actes van ser un èxit.

La ballada de sardanes i el vemouth es va realitzar al nou indret anomenat El Molinot, que de ben segur serà un gran referent en el futur, així com el Pou del Glaç. De fet, penso que seran uns punts destacables per a Dosrius i el nostre entorn. En relació al dia de les Havanes, de la festa major de Canyamars. cal destacar la gran celeritat en que la Comissió de Festes va repartir el sopar a unes 600 persones. Aquesta Comissió ja té un bagatge i això es nota molt. Felicitats a tothom!


A la festa major de Can Massuet del Far, no vaig poder assistir perquè em trobava fora de vacances, però cada dia em posava en contacte amb els companys i companyes per a què em fessin un balanç del actes realitzats i, em varen remarcar la gran afluència de públic.

Entre mig es va celebrar la de les Colònies Forestals que ja comença a agafar cos i, segons comentaris, també varen ser un èxit tots els actes.

Per acabar, ahir va ser la cloenda de la de Dosrius. Durant aquesta festa major, va haver dues coses que em van impressionar: la gran quantitat de famílies que hi havia a la festa infantil que es va realitzar a Can Batlle i l’impacte del pregó que obria la festa.

Referent al pregó, molt treballat i sobretot molt emotiu, doncs la Plaça on es va realitzar es va omplir d’una gran emoció que gairebé es podia tocar, així doncs, cal felicitar a totes les persones que van treballar per a què fos possible i, principalment, a l’Arxiu Municipal que va ser qui el va idear.

M’agradaria afegir que vaig tenir dues sensacions, que no oblidaré: una, quan baixava per l’empedrat per entrar a la Plaça , vaig veure-la plena de gent, fins i tot els quatre carrers que donen sortida i entrada a la mateixa les persones estaven lleugerament inclinades per no perdre pistonada Una gent que prestava molta atenció i interès a seguir el pregó. Una altra sensació va ser el final d’aquest, quan es van engegar els focs artificials i el betallar de les campanes. De sempre veure-les girar i sonar m’ha produït un esborronament a la pell, cosa que ja em passava quan era petit que em quedava aturat badant amb aquell repicar del campanar.

Que bonic que va ser el pregó!

01 agosto 2007

MES D'AGOST DE VACANCES

Durant aquest mes d’agost, la majoria de dies estaré de vacances, per tant, deixaré el bloc una mica aparcat. Això no vol dir que, per anar fent proves, en el algun moment determinat no hi pengi algun vídeo dels llocs on he anat de vacances o bé de coses que em passin, que les vulgui penjar al bloc.

A tots els lectors i lectores que em seguiu, moltes gràcies! Vosaltres heu donat contingut al meu diari personal. La veritat és que per a mi ha sigut una experiència molt enriquidora, però, com bé he dit, ara toquen vacances.

Qui faci les vacances a l’agost, que tingui les millors vacances de la vostra vida!

Una cordial salutació.

31 julio 2007

AHIR VAIG SER NOMENAT PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME







Ahir, 30 de juliol, va ser i serà un dia memorable, ja que dins la meva faceta de polític vaig ser nomenat, per segona vegada, president del Consell Comarcal del Maresme.

Com a alcalde de Dosrius -així ho vaig explicar en el discurs- és un gran honor i una gran responsabilitat haver estat elegit el president d’aquesta administració supramunicipal.

És un repte que me’l prenc amb moltes ganes, ja que crec que durant aquest mandat es pot fer molta feina a la comarca del Maresme. A més, estic convençut que el municipi de Dosrius també se’n beneficiarà, ja que tindré moltes més possibilitats i m’assabentaré del que passa a la resta d’administracions. Això no vol dir que el municipi de Dosrius tingui un tracte preferent, ja que treballaré per a tot el territori del Maresme, però no cal dir que temes encallats, que a vegades és difícil trobar el desllorigador, puguem tenir més oportunitats a l’hora de tirar-los endavant.

Adjunto el discurs que vaig fer un cop vaig ser nomenat, per 25 vots a favor i 5 abstencions.




INTERVENCIÓ CONSTITUCIÓ DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME 30 DE JULIOL 2007


Senyors consellers, senyores conselleres, autoritats, senyores i senyors, molt bon dia a tothom.

L’alcalde de Dosrius sap el que és el Consell Comarcal, quins reptes té i en quins punts es troba, però abans d’entrar en detall de totes les qüestions, us vull dir que la majoria de la població de Dosrius està molt contenta que el seu alcalde sigui el president del Consell Comarcal del Maresme.


Per aquest motiu, també assumeixo amb molt d’honor aquestes responsabilitats. És un repte d’aquells que m’agrada afrontar.


També és un repte per a mi convèncer els consellers i conselleres que creuen que hi ha una altra opció millor, Treballaré per intentar no decebre a tots els que m'heu confiança i per apropar posicionaments amb els consellers i conselleres que avui heu tingut un vot diferent.


Presidir aquest Consell Comarcal és una gran responsabilitat, ja que s’ha convertit en un Consell que és un referent a tota Catalunya, pels serveis que dóna, per les iniciatives que té, per la feina que fa, ... Això cal agrair-ho, en primer lloc, als polítics que m’han precedit: el Sr. Pere Almera i el Sr. Manel Mas, presidents de l’anterior mandat.

També cal reconèixer la feina dels vicepresidents: el Sr. Antoni Soy, el Sr. Carles Rocabert i el Sr. Llorenç Artigas, així com la dels càrrecs electes que durant el mandat 2003-2007 han estat desenvolupant la tasca que en tot moment els ha pertocat, tant des del govern com des de l’oposició.


A banda de la política, però, hi ha els funcionaris i els càrrecs eventuals (alguns d’ells ja fa bastant temps que estan treballant en aquesta administració). Cal reconèixer la feina que estan realitzant tots ells: gerència, secretaria, intervenció, tècnics, administratius, auxiliars, ... En definitiva, tothom ha tingut la seva part d’èxit i el resultat és que el Consell Comarcal del Maresme ha passat de gestionar 8 milions d’euros -fa 8 anys- a gestionar els 28 milions d’euros d’enguany.

Tinc la plena confiança que en el mandat que comencem avui podrem continuar en aquesta línia de treball. És més, estic convençut que aquest mandat serà un mandat en el que haurem de consensuar més que no fer política. Consensuar el que volem i on ho volem, i un cop estiguem tots d'acord, ho haurem d’anar a defensar davant qui pertoqui.


Tots sabem que els Consells Comarcals no tenen recursos propis i tot el que gestionen són convenis amb altres administracions, que et faciliten els recursos per prestar els serveis o per gestionar les competències transferides. Això sovint vol dir que, fins i tot, la feina que et toca fer està regulada per llei. Però, com bé he dit, això no ens ha d'impedir de consensuar les necessitats i les sol•lucions per als problemes d'aquesta comarca i anar-ho a defensar allà on calgui.




Aquesta línia del consens, per exemple, ha estat el gran èxit d'una de les actuacions “estrella” del mandat passat. Em refereixo a la redacció del Pla Estratègic Maresme 2015. Aquesta és una eina molt vàlida que hem heretat, que ens marca un camí molt ben definit i que no hem de desaprofitar. Aquest full de ruta l’hem de seguir al peu de la lletra, ja que està molt ben pensat i consensuat - no només amb les forces polítiques de la comarca, des del Partit Popular fins al d’Iniciativa, passant per Esquerra Republicana de Catalunya, Convergència i Unió i el Partit dels Socialistes - sinó també amb tots els agents socials.

Una gran feina la feta amb el Pla Estratègic!


Així doncs, tenim grans reptes a sobre la taula: infraestructures, mobilitat, medi ambient, estudis universitaris, façana litoral, espais protegits, serveis a les persones, aigua, tant pel que fa al tema de sanejament com al d’aigua potable,..... etc, etc.


Amb el tema de l’aigua potable, el Consell Comarcal té responsabilitat de subministrament, en alta, a 11 municipis de l’alt Maresme. Cal continuar treballant per garantir el subministrament i la qualitat d’aquest bé tan indispensable per a l’ésser humà i també per a la seva activitat econòmica.


Treballarem perquè l’aigua de l’alt Maresme no només surti dels pous de la Tordera o de l’ITAM. Treballarem perquè aquests 11 municipis puguin tenir aigua del Ter, del Llobregat o, fins i tot, de la nova dessaladora que entrarà en funcionament el 2009 al Prat de Llobregat. Fa 5 - 6 anys no teníem garantida l’aigua. S’ha fet un gran pas amb la construcció de la dessaladora, però ara n’hem de fer dos més.

Crec que anem per bon camí. A títol d'exemple, el passat divendres 27 es van obrir les pliques per a una inversió de prop de deu milions i mig d’euros per construir una nova canonada entre Sant Vicenç de Montalt i Canet de Mar. Jo diria que el tema no és “valadí”.


En aquest nou mandat, també treballarem per veure construïda la depuradora de l’Alt Maresme. Confio que en poques setmanes hi hagi un consens ampli en la ubicació d’aquest equipament tan necessari. No sortiré avui d’aquest Consell sense haver enviat una carta al director general de l’Agència Catalana de l’aigua i als ajuntaments de l’alt Maresme, per oferir-los el Consell Comarcal com a punt de trobada i de negociació. Penseu que en aquesta casa s’han desencallat temes molt delicats i complicats. Altre cop he de fer esment als nous esdeveniments que la setmana passada van succeir en benefici d’aquest equipament, el debat que va haver-hi en el ple de l’ajuntament de Pineda. Estic convençut que el tema està molt ben encarat i que al final tant la ubicació com la construcció d’aquest equipament serà la millor possible per al dia d’avui i per al futur.


Canviant d'àmbit, tenim molt a dir en aquest Consell Comarcal pel que fa als serveis a les persones. Cada vegada hem assolit més competències i estic convençut que en tindrem moltes més. Això vol dir que s’ha fet bé la feina i posem tota la confiança en els futurs responsables per tirar aquesta àrea endavant.


Pel que fa al tema de promoció econòmica ja s’ha liderat un projecte que ha convertit el Consell Comarcal del Maresme en un referent per als sectors actius de la comarca. Jo diria que la tasca que s’ha fet des del Consell Comarcal abona el terreny perquè parts del Pla Estratègic es puguin començar amb confiança, sabent en tot moment on ets i cap on cal anar.


Quant als temes d’infraestructures, en aquest mandat cal buscar el màxim consens en el trasllat de la Nacional II, de la via del tren, del tren orbital, el transport públic, la façana litoral, els espais naturals protegits, ... Grans inversions per a altres administracions, però hem de treballar perquè no tinguin excusa i es comprometin a tirar endavant les inversions que la comarca necessita.


Consellers i conselleres, moltes felicitats pel seu nou càrrec. Ara toca començar a treballar perquè... El Maresme ens necessita!.

Moltes gràcies.


Josep Jo i Munné

Dosrius, 30 de juliol de 2007

28 julio 2007

SEG0N ACCIDENT A LA NOVA CARRETERA

Ahir divendres, allà ¾ de 10 del vespre un cotxe que anava en direcció Dosrius es va emportar contra una balla a la tercera rotonda. Aquesta rotonda està a la carretera B-510 i és la que anomenem la del cementiri ja que una de les sortides de la rotonda porta al cementiri municipal. Després, en direcció Dosrius el poble es troba a uns 300 metres.

Doncs si, el segon accident d’aquesta nova carretera, i les causes segons la policia són l’excés de velocitat i uns paràmetres d’alcohol a la sang que superaven tres vegades els legalment permesos per conduir.

Les imprudències, l’excés de velocitat i portar més beure al cos del premés, són i seran malauradament les causes dels accidents a la nostra nova carretera.

Un cop més vetllarem des de l’Ajuntament perquè tots aquests factors no posin en perill a les persones que circulen de manera normal i compleixin els requisits que legalment es demanen tan de comportament com d’actitud per circular en un lloc on hi ha altres usuaris.

26 julio 2007

UNES OBRES QUE COMENCEN I D'ALTRES S'ACABEN

La canonada que ha de baixar les aigües residuals de Canyamars ja ha arribat al punt de can Batlle, on es connectarà amb el col•lector que arriba fins aquest lloc.

Per altra banda, ja s’estan iniciant les obres de la construcció de la nova escola. Unes obres provisionals, però que estic convençut que quan estiguin fetes, tenint en compte el lloc on estan i les construccions que actualment es fan, encara que siguin provisionals, donaran lloc a un centre d’ensenyament molt digne.

Ho podeu veure en els vídeos que s’adjunten.

Com bé heu vist, ara m’afeccionaré una mica a enregistrar les imatges i penjar-les al meu bloc. Em falta aprendre’n una mica més, ja que m’estic donant compte d’algunes errades, però penso que de mica en mica anirem millorant.

Obres que s’acaben, obres que comencen, noves tecnologies. Tot plegat, distracció garantida i satisfacció personal.





25 julio 2007

El Molinot




Ja hem iniciat la neteja d’un nou espai que ens portarà moltes il•lusions i emocions, ja que forma part de la nostra història.

Al costat de la fàbrica de la Tortuga de Canyamars hi ha una zona verda, on hi ha plàtans que fan grans ombres. Ja fa temps que plantejàvem la seva neteja.

Ve-t’ho aquí que ens ha sortit una construcció, documentada ja al segle XVI, que era un antic molí, on la gent del poble hi portava el gra per fer-hi farina.

Aquest molí era de la família Galzeran, els mateixos propietaris que el Pou de Glaç. Essent de la mateixa època, es pot deduir que aquesta riera de Rupit donava molta activitat econòmica al poble de Canyamars.

Ara caldrà conservar-lo i, fins i tot, mirar com es pot reconstruir, perquè així sigui un referent més de les nostre arrels i del que feien els nostres avantpassats.

Altre cop la mateixa expressió, apassionant!

23 julio 2007

CAL CONTROLAR QUE NO ES FACIN IMPRUDÈNCIES A LA NOVA CARRETERA

La nostra nova carretera ja és una realitat, una realitat per sempre. Des de fa algunes setmanes que circular per aquesta nova via és un plaer, una satisfacció i, fins i tot, per a alguns, un orgull, però també existeix el perill, el perill que comporta que es facin imprudències.

En el decurs d’aquests tres quilòmetres, enlloc es pot avançar, però hi ha una explicació clara. En aquesta carretera es pot anar perfectament a 70 – 80 Kms. per hora. Si s’avança a un vehicle que vagi a aquesta velocitat, que de beneïts n’hi ha, el que avança almenys ha d’anar a 100 Kms/hora. En una carretera que en pocs metres hi ha tantes entrades i sortides: que si una fàbrica, que si una casa, que si un polígon industrial, a la velocitat de 90 – 100 Kms./hora, és un perill, que pot tenir conseqüències molt greus, i això no ens ho podem permetre.

Que tothom sàpiga que treballarem per castigar les infraccions i les imprudències i que en aquesta qüestió serem inflexibles i impecables. Ningú té dret a posar en perill la integritat física d’altres persones i menys per guanyar 20 segons, 15 segons, en aquests tres quilòmetres. Circulant a velocitat correcte es fa molta via, sobretot si comparem la carretera d’ara amb la d’abans.

Fins i tot, alguns veïns m’han arribat a dir que no els ve de gust córrer, perquè el plaer de circular-hi és més elevat. Doncs experimentem aquesta sensació, que és prou motiu per circular correctament i sense imprudències.

Video incendi de Dosrius

20 julio 2007

JA SE'NS HA CREMAT UN TROS DELS NOSTRES BOSCOS

El passat dimecres 18, a les 3 de la tarda, va saltar l’alarma: “Foc a can Noms”. Tots els efectius que tenim es van mobilitzar, amb la finalitat d’arribar, al més aviat possible, al foc.

Per les emissores corria: “Hi ha dos focs detectats a una distància d’uns 700 metres l’un de l’altre”. Evidentment, tota la pinta que donava era que havien estat provocats. Mentre el piròman fugia, després d’encendre el primer foc, va tenir la sang freda de mirar si en podia iniciar un altre, apartat del primer. Per sort, la ràpida intervenció de tothom va fer que es convertís en una anècdota.

Sí que és cert que es va cremar una pineda, jo calculo d’uns 3.000 – 4.000 metres, principalment de sotabosc. Fins i tot, m’atreviria a dir que la majoria de pins alts es recuperaran. Aquest va ser l’incendi més gran.

L’altre, prop de la Creueta, no va cremar més d’un centenar de metres quadrats, gràcies a la intervenció immediata de l’ADF, bombers, forestals i vigilants.

Evidentment, espanta que hi hagi gent amb el cap tan girat que tingui aquestes intencions, però que sàpiguen que tard o d’hora s’acaben enxampant.

Mentre jo sigui l’alcalde, l’Ajuntament de Dosrius es presentarà com acusació personal i serà impecable demanant, per als piròmans, la màxima pena que permeti el Codi Penal. Això ho defensarem fins al final. Que tothom ho tingui clar!

Ens estimem i tenim molta cura del nostre entorn, per això no permetrem que ningú, voluntàriament, ens el vulgui destruir.

18 julio 2007

QUIN DOLMEN QUE TENIM

S’ha reconstruït un dolmen prop de Ca l’Arenes. Feia uns 10 anys que s’havia localitzat i durant aquests últims mesos s’ha fet l’excavació i la reconstrucció.

És fabulós, espectacular i únic a les nostres contrades. Els que hi entenen diuen que és dels millors de Catalunya.

Es calcula que data de 5.500 anys enrere i s’utilitzava per fer enterraments.

Ara s’ha reconstruït, ja que els entesos diuen que el terratrèmol que hi va haver a mitjan del segle XV, que va ser molt destructiu, segurament va provocar danys espectaculars, fins i tot, que les pedres de gran tonatge es tombessin.

També van ser força destructius els picapedrers de fa uns 70 - 90 anys que van fer jornades de treball en aquest indrets, per això algunes lloses del dolmen estaven trencades, però la paciència i la feina dels arqueòlegs han donat el seu fruit, reconstruint una cova sepulcral tan espectacular.

Ara caldrà posar-li nom, li podríem dir NYACAPÀ, ja que segons expliquen, molt a prop d’aquest dolmen hi ha les pedres on un bandoler, conegut per aquest nom tan peculiar, hi tenia el seu refugi. Estem parlant del segle XVIII.

Segons explica la gent documentada, en NYACAPÀ va ser penjat a la forca de Sant Celoni, juntament amb el negre de Can Canals i en Pere Rovira.

Més història en el nostre municipi, tot plegat apassionant!

17 julio 2007

PRIMER ANIVERSARI DEL LOCAL DE LES COTXERES

Dissabte passat vàrem celebrar el 1r aniversari de la remodelació i entrada en funcionament del local de les Cotxeres de Canyamars.

La veritat és que és molt satisfactòria la valoració d’aquest any, ja que s’han fet moltes activitats, cursos, manualitats, sortides i intercanvis... En definitiva, tot el que es pot fer en un casal s’ha plantejat i s’ha acabat fent amb èxit.

Només calia veure l’exposició de treballs realitzats en el Casal de les Cotxeres, que només és una petita mostra de la magnitud que ha tingut aquest any aquest local de Canyamars.

Per celebrar-ho vàrem fer una ballada de sardanes a la Plaça de la Germandat, on es van poder notar els cursos que ha impartit el Sr. Joan Pelegrí. Ara ja som més colla a la rotllana a l’hora de ballar.

A tots i a totes moltes felicitats i per molts anys!