26 febrero 2008

DEBAT ZAPATERO - RAJOY

Ja hem tingut el primer debat electoral dels dos màxims candidats a ser presidents de l’Estat Espanyol, a partir del dia 9 de març. Vam veure clarament qui era de dretes i qui era d’esquerres. Un Rajoy agressiu que utilitza l’insult, fins i tot, en alguns moments l’atac personal. Això, els que patim la dreta, ho vivim constantment. Un atac sense dir la veritat, simplement perquè els que governen no són ells i per això tenen la ferida constantment oberta.

Feia 15 anys que no hi havia hagut un cara a cara d’aquesta magnitud, ja que quan governa la dreta no vol entrar a treure la cara. Aquí hi ha una gran diferència i en Zapatero ho va dir: Quantes vegades ha anat al Senat per respondre les preguntes dels representants del poble! Quants debats s’han fet al Congrés, voluntaris la majoria d’ells! Aquesta és la gran diferència, la diferència que uns ho pensen i, a més a més, ho practiquen quan tenen la possibilitat de governar, com és el cas dels socialistes i, altres, diuen el que farien si hi fossin i un cop hi són, sort que les coses van per si soles, ja que la voluntat de pensar per al col•lectiu i, especialment, per al més desafavorits és molt poca.

El resum del debat, per a mi, va ser al final, amb una demostració de respecte, que delata bona actitud i que transmet col•lectivitat, ja que, un cop s’havia acabat, hi va haver un torn d’anuncis publicitaris a la TV, un espot tocant l’altre. Un va ser del PP i l’altre dels socialistes. El dels socialistes motivant la participació i ho explicaven amb imatges d’un home que es desplaçava 30 Kms. per acompanyar la seva mare a votar, com a cada comtessa electoral, i quan entrava al col•legi electoral la mare li deia: “Encara votes els mateixos de sempre?” i ell li contestava: “Sí mare, sí”. Aleshores, ella li deia, “Jo també em mantinc, com sempre, votant el PP”. Aquest anunci, que el van pagar els socialistes, acaba dient: “Entre tots ho farem tot”.

Per altra banda, l’espot del PP, un espot amb una veu escarnint en Zapatero, amb un to de riota, exposant el catastrofisme que ha representat per a les famílies aquest govern socialista. Aquesta és la gran diferència de fons, uns que treballen amb la col•lectivitat i per la col•lectivitat i altres que diuen: “Lo tenemos que hacer entre todos,” però això si amb les seves condicions. Aquí és on hi ha la diferència.

25 febrero 2008

L’ANDREU DE CA L’ESTAPÉ

Qui em coneix bé sap que gaudeixo molt passant estones parlant amb gent del nostre municipi que té molt a explicar.

Moltes vegades són gent que tenen pocs estudis, que això no vol dir tenir pocs coneixements. Són persones que sobresurten pels seus valors, per la seva visió de la vida, per tota l’experiència que han viscut i, sobretot, per la seva franquesa i honestedat.

Una d’aquestes persones és l’Andreu de ca l’Estapé, que en aquests moments està ingressat a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Ja porta quatre o cinc setmanes anant d’un costat a l’altre, però, finalment, sembla que en pocs dies el podrem tenir a casa.

Aquest diumenge passat, el meu pare i jo vam estar amb ell un parell d’hores. També hi havia la seva dona, la Lolita.

L’Andreu és un pou de ciència, sobretot perquè et fa unes explicacions que s’entenen d’una manera molt senzilla i amb un vocabulari ric. Malgrat que ell sempre explica que va anar als Salesians de Mataró, dubto que aquestes característiques tan agradables que té les hagués après en aquesta escola religiosa.

Ell està molt desanimat, li costa poc que li vinguin les llàgrimes als ulls, però, tot i el desànim, està atent a qualsevol conversa que es treu, ja que ell de xerraire n’és una mica. Fins i tot, la seva dona se sent orgullosa de la manera en què l’Andreu s’explica i exposa qualsevol qüestió.

Ja fa alguns mesos que vaig fer un escrit parlant d’ell i de la seva relació amb en Quicu de la Bomba, ja que el pobre Quicu es troba una mica orfe sense poder fer les xerrades a ca l’Estapé. Aquestes xerrades mereixerien que algun dia es fes un acte públic i, de manera distesa, es pogués parlar de qualsevol tema en forma de col•loqui, perquè jo considero que és una riquesa que no es pot quedar només a ca l’Estapé. Tothom n’hauria de gaudir, aprendre’n i passar molt bones estones escoltant aquests dos pous de ciència.

Andreu, espero que no tardis massa a poder ser a ca l’Estapé i mantenir aquesta vitalitat en tots els aspectes, principalment amb les teves xerrades didàctiques i amb el teu vocabulari tan enriquidor.

22 febrero 2008

ALTRE COP VULL PARLAR DE LA NOVA CARRETERA

Com tothom pot veure, l’enjardimament que s’està fent a la nova carretera promet molt, un cop estigui la vegetació arrelada i ocupi l’espai sembrat.

També les rotondes agafen conjunt i en especial la 3ª, la que està més a prop del poble, ja que si dibuixarà l’escut del municipi amb les pedres que hi ha posar.

S’ha aconseguit que es faci una obra en la qual s’ha pensat en tot. El benefici que està donant aquesta carretera a tota la població del nostre municipi és incalculable. Quan hi circules, te n’adones del relaxament que genera conduir per aquest nou traçat, sense haver de passar per aquelles corbes tan recargolades i estretes, amb camions anant i tornant.

Les queixes que van haver-hi al principi s’han convertit en satisfaccions.

Si comparem l’índex d’accidentalitat de la nova carretera amb l’antiga, observem que no té punt de comparació, malgrat que hi ha hagut uns tres o quatre accidents, un parell d’ells d’una certa gravetat.

Tinc la confiança que ens anirem acostumant a circular a la velocitat que cal anar i a no fer imprudències, ja que tots els accidents han estat per infraccions greus, saltar-se un stop o, principalment, creuar una línia contínua.

Espero que tothom tingui la mateixa sensació que jo i puguem gaudir, un cop més, d’aquesta fabulosa carretera que s’ha aconseguit.

12 febrero 2008

NOVA PUBLICACIÓ AL NOSTRE MUNICIPI

Ja fa uns mesos que des de l’Associació de Pares i Mares del CEIP del Pi es va publicar una revista amb un contingut molt didàctic i informatiu, amb tot tipus d’escrits que composen un butlletí d’aquestes característiques.

La setmana passada em va arribar a les meves mans una revista redactada per un grup d’alumnes de la SES, el que nosaltres en diem l’institut. La veritat és que em va generar una il•lusió especial, perquè amb la seva lectura el cos se’m va encomanar de la il•lusió amb què es va fer aquesta publicació.

Tot això vol dir que es compleix algun dels molts objectius que vam tenir a l’hora de defensar l’institut al nostre municipi, com pot ser que del potencial de joves, en qüestions creatives, se n’aprofiti la població.

Adjunto la carta enviada a la directora de la SES, que va ser qui em va trametre, oficialment, la revista:


“Benvolguda Directora,

La setmana passada vas tenir la gentilesa de fer-me arribar la nova revista anomenada Info SeS. T’agraeixo moltíssim que haguessis pensat en mi, perquè si no haguessis tingut la iniciativa de fer-me arribar aquest exemplar, hagués sigut difícil que arribés a les meves mans un treball que el considero important.

El primer contacte que vaig tenir amb la revista, enmig de molts papers damunt la taula, va ser el de fullejar-la de manera ràpida. De seguida vaig captar que darrera d’aquests papers escrits hi havia molt més que una simple publicació rutinària. La vaig posar de banda i me la vaig emportar a casa. Abans de dormir, a estones, me la vaig anar llegint full a full.

En primer lloc, vull felicitar l’equip redactor, els dos Àlex, l’Alegria, l’ Arlyn, l’Ana, la Nereida, l’Audry, la Yaiza, la Mèlanie, la Liliana, La Míriam i en Josep, ja que per ser el primer exemplar que s’ha publicat hi ha missatge, informació, contingut profund, opinió, entrevistes, .... La veritat, és un molt bon treball.


M’agradaria ressaltar paraules que crec que s’han aconseguit amb el treball de tothom. Per exemple, a l’editorial, quan diu: Això era molta responsabilitat i nosaltres, la veritat, no sabíem molt del tema, però vam començar amb molta il•lusió i moltes ganes.

Això és el que jo veig, que aquesta SES ha nascut, fins i tot abans de posar la primera pedra, amb ganes i il•lusió i els alumnes s’han impregnat d’aquest esperit. Per aquest motiu s’aconsegueixen aquests fruits tan valuosos.

A l’article que es parla de la història de la SES, m’ha agradat llegir que les classes es feien amb normalitat des del primer dia.

Una de les coses que més m’ha agradat és que en aquest mateix article els alumnes diuen: Va ser un curs “inoblidable”. Nosaltres hem estat els protagonistes d’aquesta aventura.

Aquest grup de joves ha demostrat que tenen ganes de fer activitats per a la col•lectivitat i això és una gran satisfacció, ja que l’efervescència d’un poble la produeix la participació de les persones. Que hi hagi veïns i veïnes que vulguin fer coses per als altres és un símptoma de vitalitat.

Aquest era un dels tants objectius que ens va fer defensar la SES, que el potencial humà que té ganes de fer coses es quedés aquí.


Professors i, en especial, equip redactor de l’Info SeS, moltes felicitats, esteu fent una gran tasca, ja que amb aquesta revista surt a la llum les ganes i l’empenta que té aquest centre d’ensenyament.

Cordialment,

Josep Jo i Munné
Alcalde “

08 febrero 2008

QUINES SITUACIONS MÉS DESAGRADABLES

El dimarts al vespre va saltar la notícia, en Christian Plana va perdre la vida en un accident de moto.

En principi, ja veus que es tracta d’ un tema molt greu, que et genera un sotrac, però, per a la família una notícia d’aquestes magnituds és espantosa.

Suposo que si no ho hem viscut, no ens podem imaginar el que representa una desgràcia com aquesta.

Dijous passat vaig assistir a l’enterrament i vaig poder copsar la magnitud de sofriment que pateixen els pares, el germà, els avis, els familiars i tots els amics. Va ser un comiat molt emotiu, amb música, amb grans missatges, però cap paraula, cap cançó, cap mostra de condol alterava l’estat de les persones més properes en Christian.

Verdaderament, tallar la vida a un jove de 18 anys, no té explicació ni raonament, no és llei de vida. És com si la vida ens posés a prova amb una brutalitat salvatge. Compadeixo les pobres famílies que directament els toca viure aquesta experiència tan espantosa i terrible. No tinc més qualificatius per expressar la meva indignació davant d’aquest fet tan inexplicable.

Família Plana Pons i amics molt propers al Christian, no us mereixeu el que us toca viure, però cal continuar per la gent que depèn de vosaltres. No ens hem de deixar batre per aquestes injustícies, ja que a vegades et dóna la sensació que hem vingut a aquest món a patir i que et posen a prova amb una duresa extrema i, malauradament, aquest és el vostre cas.

Us transmeto els meus més sincers ànims. Una forta abraçada.

06 febrero 2008

SOBRE EL VOT ÚTIL A LES PROPERES ELECCIONS

Tinc molt clar que el proper president de l’Estat Espanyol serà o en José Luís Rodríguez Zapatero o en Mariano Rajoy, i estic convençut que tothom pensa el mateix, però hem de ser capaços de valorar el que significa un i el que significa l’altre.

Jo tinc molt clar que la política d’aquests quatre anys a l’Estat Espanyol ha sigut un referent per a molts països, ja que socialment s’ha fet un avenç espectacular. Això que era un govern nou, que calia posar-se les piles per endegar totes les propostes que tenia, però estic convençut que s’ha superat a ell mateix, amb tots els seus defectes i les seves errades, però socialment s’ha contemplat un estat plural, més just i amb molt més respecte envers la diversitat. Pel que fa a l’àmbit internacional, han sigut quatre anys que no s’han destacat en negatiu a cap indret, i aquest és un tema molt importat.

El Sr. Rajoy és el passat. Només cal recordar l’últim mandat del PP, fins al març del 2004, i veure on ens varen portar. Un PP que es destaca per: Un extremisme molt més radicalitzat, una visió única envers la diversitat, una dreta que s’ha escurat en aquests moments més a l’extrema dreta que el centralisme, que és el que seria més aconsellable i, finalment, el cas del Sr. Ruiz Gallardón apartat per voler apostar per un Sr. Pizarro, amb els antecedents que tots sabem que té.

Crec que per fer un favor al Partit Popular haurien de tenir una derrota i així tots aquests personatges tan tètrics desapareixerien de la política: Rajoy, Zaplana, Acebes, Pizarro, ...

La meva tesi: Si el PP té el que es mereix, Ruiz Gallardón, alcalde de Madrid, en el futur serà el nou cap visible, serà en Joan Laporta el cap de llista de CIU?.

01 febrero 2008

JA TENIM CORAL

Diumenge passat es va fer el primer concert per presentar públicament i oficialment la coral del nostre municipi, anomenada “Cluster”, dirigida per el Cesc Torner.

Tot i que ja fa alguns mesos que assagen i, fins i tot, ja havien fet alguna actuació espontània, el diumenge a la tarda, a l’església de Dosrius, contractats per l’Ajuntament, varen fer un concert de categoria.



Diversitat és la paraula que defineix la composició d’aquesta coral. Gent dels tres nuclis de població, de totes les edats, des de persones que són avis fins a joves que encara no s’afaiten. Això aporta una varietat de veus, que pot donar molt de si a l’hora d’interpretar cançons de tota mena.

De fet, en una de les cançons, concretament El cànon de la pau, va haver-hi un moment que semblaven un ramat de xais tips de roldor, ja que hi havia una barreja de veus, de sons i de tons que em va sorprendre molt gratament, però al final la peça musical va acabar molt ben encaixada i, per a mi, va ser el punt de qualitat d’aquest concert, ja que demostra que darrera hi ha moltes hores d’assaig i això vol dir germanor, passar-s’ho bé, trencar la rutina i fer poble intercanviant experiències de tota mena. Aquest és el fet positiu de la unió d’aquestes persones de tot el municipi.

El presentador de la coral, en Joan Pelegrí, va explicar que la intenció de les seves cançons era transmetre germanor, alegria i il•lusió. La veritat és que tothom ho fa a la seva manera, algunes persones gesticulant moltíssim, altres, t’hi havies de fixar, el seu cant era únicament i exclusivament movent la boca. Veus blanques, veus fortes, pitus de veus i, fins i tot, una soprano, que va fer una pinzellada amb el quartet de corda.


En definitiva, una riquesa més en el nostre municipi, que el fa que de una categoria de primera divisió.

Coral “Clouster”, moltes felicitats i per molts anys!