25 diciembre 2008

ENTREMIG DE LES FESTES DE NADAL HI HA EL BALANÇ D’AQUEST ANY QUE ES TANCA

En primer lloc, vull desitjar molt Bones Festes a totes les persones que segueixen aquest espai personal de reflexions, comentaris, opinions, ...

Són unes festes típiques, esperades pel que signifiquen, que donen peu a l’inici d’un nou any, que també desitjo que sigui venturós i esperem que molt millor que aquest 2008.

Un 2008 que ha estat any de traspàs, és a dir, el febrer tenia 29 dies. Qui es fixa en aquestes coses diu que no és un any fàcil. Per a mi tampoc ho ha estat. Això no vol dir que no hagi aconseguit els meus objectius, perquè en aquest aspecte sí que el valoro positivament, però, per altra banda, m’ha costat molt, ja que no ha estat un any fàcil, ni com a pagès ni com a alcalde.

Vàrem començar el dia 1 de gener, a les 10 del vespre, amb una d’aquelles trucades que et canvien l’estat, dient-te que a l’Ajuntament hi ha foc. Bona moguda aquell dia, potser era un avís de com seria l’any que començava.

La veritat és que, per una banda, em consta que ha estat molt dur, però, per altra banda, tinc la satisfacció que aquesta duresa l’hem superada amb nota, amb el treball de tothom, amb l’experiència que tenim en tots els camps que ens estem movent i, sobretot, amb la persistència i dedicació, majoritàriament de pensament, durant totes les hores que estàs despert, que en són moltes, ja que les de dormir cada vegada es redueixen més.

Per acabar, ja que estem en aquestes festes de Nadal, deixeu-me que us torni a desitjar molt Bones Festes i que comencem el 2009 amb empenta, amb energia, amb ganes i amb intensitat constant, ja que és així com s’aconsegueixen els bons resultats.

24 diciembre 2008

QUINA INICIATIVA HA TINGUT EL PRESIDENT ZAPATERO ( II )

Aquests 824.411,-- euros que ens dóna el Govern Central són per fer unes obres concretes, com ara: arranjar carrers, places, equipaments, ... i, obligatòriament, han de donar feina a persones que estiguin apuntades al SOC ( servei d’ocupació de Catalunya ).

També cal dir que no poden ser projectes que ja estiguin planificats, ni projectes que tinguin finançament, encara que sigui només un percentatge de la totalitat o estigui planificat per via del cobrament de contribucions especials.

Dic això, perquè una part d’aquesta quantitat de diners, inicialment, havíem pensat destinar-la a can Canyamars, però atenent que hi ha un projecte de reparcel•lació i que està planificada la seva execució, ja ens varen comentar que can Canyamars no podria entrar-hi.

Tot i això, el repartiment que es farà des de l’Ajuntament serà d’un percentatge aproximat, tenint en compte el nombre de població de cada nucli. És a dir, a Dosrius un 25%, a Canyamars un altre 25% i a can Massuet del Far un 50%.

18 diciembre 2008

QUINA INICIATIVA HA TINGUT EL PRESIDENT ZAPATERO ( I )

Com a ciutadà i com a polític, cada vegada que penso amb la iniciativa del Govern Zapatero de distribuir 8.000 milions d’euros per als municipis de tot l’Estat Espanyol, no puc sentir-me més content i satisfet.

Com tothom deu saber, aquesta quantitat de diners s’han repartit un tant per població, perquè es facin projectes, amb l’esperit de donar ocupació a persones que estiguin a l’atur.

En primer lloc, es tracta d’una proposta justa, ja que no mira colors polítics i no es tracta d’una repartidora de diners amb uns criteris que puguin tenir una visió més propera a colors polítics, depenent de qui els reparteix. Això és un tant per habitant i aquesta és la proposta més neta que he vist en tots aquests anys en què estic ocupant l’alcaldia.

Al municipi de Dosrius li han tocat 824.411,-- euros i això és resultat de l’últim padró aprovat a 31 de desembre de 2007. Per això donem tanta importància a què la gent que viu al municipi estigui empadronada.

Aquesta quantitat representa la capacitat mitjana que té l’Ajuntament, entre tres i quatre anys, per fer inversió amb seus propis recursos. Evidentment, en condicions normals, no ara que no hi ha entrades per llicències d’obres ni moviments de compra venda de propietats, que generen plusvàlues. En aquests moments la capacitat d’inversió és molt baixa, quasi nul•la, tot i això hem de treballar que les millores en el nostre municipi no s’aturin.

14 diciembre 2008

ELS DIES DE L’ANY MÉS INTENSOS (II)

Aquest anys, en principi, és molt menys estressant, ja que els meus fills s’hi han arremangat de totes totes, ajudant-me en la venda dels arbres de Nadal. Concretament, en David és el responsable d’una parada que tenim a Mercabarna. S’aixeca a les 4 del matí, per ser a 2/4 de 6 al mercat de la flor, que està a prop de l’aeroport de Barcelona. Allà descarrega la furgoneta i a les 6 del matí comença l’hora de vendre fins a les 9. Cal dir que hi va amb un treballador contractat, que recull cada dia a Mataró.

La meva filla és la responsable de la parada que tinim al Mercat de la Flor de Vilassar de Mar. El fet de no haver d’estar en aquests indrets, em rebaixa moltísim les hores de dedicació.

Jo sóc el que m’encarrego de repartir, d’arrencar els arbres, que les parades estiguin plenes i ells de vendre.

L’experiència de vendre té quelcom que t’enganxa i és un repte portar un producte que el poses al costat d’altres venedors i la demanda és la que fa que la parada se’t buidi o, per altra banda, que vegis que la resta de venedors són els que treuen més el seu producte, ja sigui per millor preu o per millor qualitat.

Aquesta il•lusió per vendre ja l’he captada a tots dos i també la decepció perquè algun dia no ha anat prou bé. Cal dir que a Mercabarna feia molts anys que no hi anavem i t’has de buscar els clients de nou, cosa que a Vilassar ja els tenim fets i el mercat és més agradable, ja que és a hores diürnes.

En David és especial, és un xicot que té molta visió de la jugada, li ensenyes a fer una cosa i la segona vegada que la fa ja la fa millor que tu. És un noi que és molt agradable estar al seu costat, això sí, quan està de bones, que és la gran majoria dels dies, però, carai quan està de males, no t’hi acostis. Tot ho veu negatiu, no hi ha res que li faci girar la truita, es torna bastant intractable i gens sociable. Diuen, qui entén d’horòscops, que és una característica dels nascuts a primers de juny i que no s’hi pot fer res. Sort que és en comptades ocasions quan li pica aquesta ramalada de mal humor i de veure-ho tot negatiu.

Aquests, en David, dies movent arbres, anant a mercat, fent les obligacions de la carrera que està cursant, Tot plegat ha estat una verdadera prova de la seva capacitat de formar-se i saber valorar el que costa, així com saber-se aguantar davant de situacions que en alguns moments són extremes.

Jo, malgrat els inconvenients d’aquesta feina, estic molt orgullós, perquè veig que tots s’hi han arremangat i que tenen il•lusió, perquè saben que són unes dates molt importants per a la nostra família. No només per l’aspecte econòmic, sinó per l’experiència que t’aporta aquesta intensitat, així com la relació amb altres persones i la competitivitat que això comporta.

06 diciembre 2008

ELS DIES DE L’ANY MÉS INTENSOS

A finals de novembre i durant tot el desembre és quan tinc una intensitat de feina que jo ja la considero d’extrems.

Molts dels que seguiu el meu bloc sabeu que la meva professió és la de pagès i que conreu arbres de Nadal. Malgrat que la política m’omple molt, m’encanta la meva feina i és un equilibrador poder anar una estona al dia al camp i tenir contacte amb la terra i els meus arbres, malgrat que hi ha dies que no m’hi puc ni acostar.

Per aquest motiu, en aquests dies hi ha coses que són capricis meus, que queden una mica de banda. Potser és aquest bloc el que es ressent, però vaja, ara em ve de gust fer aquest escrit.

Porto prop de 10 anys fent d’alcalde i estant al Consell Comarcal del Maresme, i en tots aquests anys, durant aquestes dates, he tingut la mateixa intensitat de cada any.

En primer lloc, he d’agrair a la gent que treballa al meu costat, ja que m’ajuda molt a tirar endavant la feina i no hi ha res que quedi encallat, per culpa que alguns dies no puc dedicar-hi totes les hores que voldria, però que ningú es preocupi perquè no hi ha res que quedi enrere. El dia té 24 hores i la setmana 7 dies i, si s’està ben organitzat, es pot fer molta feina.

25 noviembre 2008

COM SON LES COSES

Sempre he explicat que les meves èpoques de la vida totes han estat molt intenses. He viscut amb passió el que m’ha tocat, viure en cada moment i quan s’ha tancat una època n’ha començat una altra molt diferent de l’anterior i totalment inimaginable.

Ara, visc la vida de polític. Poques vegades ho he dit que soc polític ja que ho entenc com una feina i no em sento polític, però m’hi he posat tant que al final no puc negar que en tinc l’etiqueta, tant se me’n dona el nom, el més important és el fet, i us ben asseguro que es apassionant, amb estones molt amargants però amb grans satisfaccions.

Els fets passen molt ràpid i uns et tapen els altres. No fa masses dies, explicava a la meva germana un tema que el considerava greu en aquells moments, i un cop li vaig explicar pels i senyals, li va sortir de dins i la seva resposta va ser: “això no és res, saps que et vindrà un de pitjor i te’n oblidaràs d’aquest tant dolent que en aquests moments et preocupa tant, o et vindrà qualsevol cosa que et donarà una satisfacció que et farà oblidar aquest estat tan preocupant que tens ara”

He començat amb el títol de com son les coses, i el fet que no entenc de la meva època de polític es que tens enemics, gent que li surten les serps de la boca quan parla de tu, o en aquest cas de mi, i poder no he creuat ni una sola paraula amb ell, simplement ho diuen d’oïda, de teràpies de mala sang que s’ha fet amb converses inexactes, enveges, ganes de ressaltar o de donar-se importància.

Aquests son els temes que em costa més d’entendre perquè em considero una persona normal, l’únic que em toca viure aquesta època com a responsable d’una administració. L’Ajuntament de Dosrius i d’una altra Administració com el Consell Comarcal del Maresme i unes funcions i responsabilitats polítiques dins el meu partit.

Evidentment tinc moltes persones que valoren la meva feina, i també com es normal, d’altres que la qüestionen, però el que més em sobta, és que gent que no em coneix o ha tingut pocs tracte amb mi, em tingui una animaversitat molt acusada. Poder algun dia ho sabré entendre.

19 noviembre 2008

MES SOBRE LA URBANITZACIO DE CAN CANYAMARS

La urbanització de Can Canyamars és el tema de cada dia principalment per a mi i fins i tot, hi ha dies que hi ha dues o tres reunions i varies trucades per tractar el tema, ja que està en un punt molt àlgid i a més, tinc la confiança que estem en el bon camí.

He tingut ocasió de parlar amb totes les associacions que hi ha, la de propietaris, la de veïns, amb grups de veïns representant carrers, amb veïns particulars, i la veritat és que cada vegada estic més content perquè he captat molt de coneixement sobre el tema i que, persones que les veus que en principi haurien d’entendre de una manera molt bàsica sobre la qüestió et donen uns raonaments tècnics que de vegades dona sensació que son especialistes, i això s’agraeix ja que el camí que ha marcat l’Ajuntament se sent recolzat per aquestes persones que hi han aprofundit en la qüestió.

El que en principi eren més adversaris del que l’Ajuntament plantejava, que és l’Associació de veïns, desprès d’una reunió amb membres d’aquesta associació i una advocada que portaven i d’intercanviar plantejaments, crec que el resultat va ser molt positiu, ja que la mateixa advocada no defensava, o si més no, no veia massa correcta, i aquest és el meu parer, que es pugessin donar exempcions de pagar IBI durant un temps a les propietats de Can Canyamars i tampoc veia coherent que l’Ajuntament destinés diners per pagar les obres d’Urbanització de Can Canyamars.

Sí que va defensar que hauríem d’intentar entre tots buscar el millor projecte d’obra per aquesta zona del nostre municipi. I amb aquest esperit vàrem acordar que uns tècnics nomenats per aquesta Associació de veïns serien els que consultarien a la enginyeria que esta fent la reforma del projecte d’urbanització amb l’esperit que les decisions que es prenguin siguin el més consensuades possible i això es faria, tècnics amb tècnics. Crec que és una molt bona solució. La pregunta està a l’aire: Hi haurà consens entre tècnics? El temps ho dirà.

14 noviembre 2008

MOLT BONES NOTÍCIES PEL QUE FA A CORREOS DEL NOSTRE MUNICIPI

Com tothom sap el servei de correus en el nostre municipi és molt millorable, però molt i des de l’Ajuntament hem fet molta pressió per que destinin més recursos, per que reparteixin a Can Massuet del Far casa per casa i aquí també vàrem fer accions amb veïns i veïnes de Can Massuet, hem fet molta força perquè els treballadors i treballadores de correus siguin mes estables. ...

Cartes amunt, reunions, canvis de director, promeses de que possiblement teníem a prop una millora del servei i que hi havia possibilitat de repartir a Can Massuet, però sempre surt el mateix, des de Madrid hi ha unes directrius i per exemple, el nucli de Can Massuet no compleix cap d’aquestes directius establertes per que es reparteixi casa per casa el correu.

Però si, al final ha donat resultat la darrera pressió que vàrem exercir i és que han concedit al municipi de Dosrius una oficina que ells anomenen tècnica. Que vol dia això, doncs que l’oficina ubicada al Comú de Dosrius estarà oberta al públic tots els feiners de 2/4 de 9 a 2/4 de 3 del migdia i podem fer qualsevol gestió que tingui relació amb el servei de correus.

Aquesta es una bona noticia que cal celebrar i explicar. Quan ho sapiguem oficialment ho anunciarem pel municipi. Espero que abans d’acabar l’any aquesta millora sigui efectiva.

07 noviembre 2008

FELICITATS POLICIA LOCAL DE DOSRIUS

Atenent que aquest bloc és el meu espai personal, moltes vegades hi transmeto sensacions, opinions, sentiments, ... Per això, no vull deixar de publicar un escrit que ha entrat a l’Ajuntament de Dosrius, adreçat a l’alcalde, ja que quan el llegeixes se t’omple el cor de satisfacció, per la feina realitzada per la policia local. Per què no compartir aquesta satisfacció, ja que en aquesta feina de fer d’alcalde hi ha moments molt agres? Tot i així, les ganes de servir el municipi i transformar-lo fan que els mals moments quedin superats per molts altres esdeveniments i objectius assolits.

Aquest cas en concret es tracta d’un servei que va fer la policia local. Amb el protocol que tenim configurat, el resultat es plasma en aquesta carta que s’adjunta, senzilla però emotiva, si més no per la meva part.

04 noviembre 2008

UN ALTRE PRESSUPOST DE LA GENERALITAT EN QUÈ DOSRIUS QUEDA BEN PARAT

Ja tenim els pressupostos de la Generalitat al Parlament de Catalunya. Una vegada més, el municipi de Dosrius hi té inversions importants que fan que sigui un dels municipis en què s’hi destinen més diners per al nombre d’habitants que té.

El total del Maresme, amb els seus 420.000 habitants aproximadament, puja 62.875.419,25 euros. Poble a poble es va desgranant la inversió que s’hi destina. En el cas de Dosrius, que té poc més de l’ 1% de la població de tot el Maresme, s’hi destinen 4.655.185,-- euros.

Aquestes inversions estan destinades a construir l’estació depuradora d’aigües residuals i col•lectors de can Massuet del Far, en concret 3.843.185,-- euros. L’altra inversió, que a l’últim moment s’hi ha col•locat, fruit de les intenses negociacions de l’Ajuntament, és la construcció d’una canonada per portar aigua potable als dipòsits de can Massuet del Far, provinent del dipòsit que existeix a mitja pujada, propietat d’ATLL.

Per a aquesta obra, en aquest pressupost del 2009 està previst aportar-hi 812.000,- euros. Cal dir que el projecte puja 1.200.000 euros.

S’ha de continuar negociant, amb l’esperit que la resta que manqui es pugui aportar per un altre camí, ja que es veu molt difícil que aquesta quantitat pugui sortir de l’Ajuntament.

31 octubre 2008

ACORDS SOBRE CAN CANYAMARS

Aquesta moció es va aprovar en el ple del dia d'ahir al ple de l’ajuntament amb els vots a favor dels 7 vots grup municipal del PSC i en contra els grups de la oposició 2 de CIU 1 del PP i 1 de Progrés municipal.


MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PSC, REFERENT A LA URBANITZACION DE CAN CANYAMARS

El Grup municipal PSC, davant la situació en què es troba el procés d’arranjament de la urbanització de Can Canyamars, exposa:

Que es disposa d’un projecte d’urbanització de la Urbanització Can Canyamars aprovat definitivament. Que s’ha aprovat inicialment un projecte de reparcel•lació del mateix àmbit. Que en el període d’exposició pública del projecte de reparcel•lació hi ha hagut al•legacions que faran que es produeixin alguns canvis en aquest projecte. Tanmateix, van sortir tres sentències a primers de setembre fruit dels recursos 124/2005,125/2005 i 151/2005 essent les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les identificades amb els núms. 680, 681 i 682/2008.

Aquestes sentències vénen a dir clarament que el sòl de Can Canyamars és urbà, però no esta consolidat, ja que hi ha moltes mancances en general a la Urbanització i, per exemple, s’assenyala que de tots els carrers només hi ha el 7% de l’enllumenat públic. En aquests moments s’està analitzant en profunditat el contingut d’aquesta sentència per fer la interpretació més correcta i que alhora beneficiï al màxim possible les persones afectades.

S’ha generat un debat sobre si l’Ajuntament hauria de portar-hi recursos econòmics per ajudar els afectats. Cal dir que en el cas que l’Ajuntament, que som tots, hi portés al voltant de 1.300.000 €, s’hauria de pujar l’IBI el 100% a totes les propietats del municipi, ja que aquest import és aproximadament el total del càrrec que, en principi, té previst recaptar l’Ajuntament de Dosrius, durant l’exercici del 2009. Tanmateix, cal dir que des de l’inici del procediment en què l’Ajuntament va decidir posar-s’hi la quantitat que es calcula de recursos que s’hi ha aportat sobrepassa els 500.000,- euros.

L’Ajuntament de Dosrius ha encarregat una revisió del projecte d’urbanització perquè amb la conjuntura actual es puguin buscar els millors procediments o sistemes per fer la urbanització sense rebaixar qualitat, però si reduint els costos.

Tanmateix, l’Ajuntament de Dosrius, des de primers de setembre, ha sol•licitat informe jurídic, per analitzar quins impostos s’han d’aplicar per a l’execució de les obres d’urbanització de Can Canyamars. També ja s’ha contactat amb les entitats financeres més properes al nostre municipi, amb l’esperit que estudiïn les possibilitats més avantatjoses, amb la finalitat que quan un veí afectat per les obres de la Urbanització de Can Canyamars els pugui demanar finançament, aquest se li pugui oferir en les millors condicions possibles.

Al mateix temps, a principis de setembre, l’Ajuntament de Dosrius ja va fer els passos pertinents amb l’Organisme de Gestió Tributària per plantejar la possibilitat, quan s’escaigui, que els pagaments que s’hagin d’afrontar es puguin realitzar durant el temps que contempli la realització de les obres del projecte d’urbanització aprovat definitivament, que s’hagi d’executar. Les gestions han estat encaminades de cara a què les obligacions es puguin complir mensualment, durant aquest termini i sense interessos. Tanmateix, s’està estudiant la possibilitat que qui vulgui periodificar aquestes obligacions, fora del termini d’execució de l’obra d’urbanització, també tingui un tracte que legalment pugui ser defensable.

Per tot l’exposat, el grup municipal del PSC proposa l’adopció dels acords següents:


Primer.- Que la revisió que l’Ajuntament ha encarregat del projecte d’urbanització, amb l’esperit exposat a la part expositiva, torni a tenir un mes d’exposició pública i així totes les parts interessades puguin fer la seva revisió i les al•legacions que creguin pertinents.

Segon.- Que revisades totes les al•legacions que es presentin de manera oficial, l’Ajuntament adopti el compromís de fer una reunió amb totes les persones signants de les mateixes i l’equip redactor del projecte reformat de la Urbanització de Can Canyamars, amb l’esperit que entre tots puguem fer el millor projecte possible.

Tercer.- Que un cop estiguin aprovats definitivament, tant el projecte de reparcel•lació com el d’urbanització, i estigui establert el procediment per realitzar les obres i també per fer front al pagament que pertoqui a cada propietari, l’Ajuntament faci els últims contactes amb les entitats financeres i amb la Diputació de Barcelona, per buscar les propostes més beneficioses que es puguin oferir en aquell moment.

Malgrat tot, l’Ajuntament acordarà el que cregui més convenient.

29 octubre 2008

CAN CANYAMARS PUNT I SEGUIT

Ens vàrem posar una data límit per prendre decisions importants de com havia de continuar el tema de can Canyamars, que va ser el dia 20 d’octubre d’enguany, ja que vam considerar que era el moment en què tindríem pràcticament totes les al•legacions del projecte de reparcel•lació de can Canyamars.

Érem conscients que calia fer una revisió del projecte de reparcel•lació de can Canyamars, ja que van haver-hi unes errades, que valoro com a molt greus, i que qui les va produir s’ha excusat reiterades vegades. És greu però, com sempre dic, el més important és el punt final i quina serà la quantitat a la qual s’haurà de fer front en el moment que s’executin les obres.

Fins ara tot es pot reconduir, fins i tot, en aquesta reunió del dia 20 amb la Diputació de Barcelona, redactors del projecte de reparcel•lació i una representació important de l’Ajuntament de Dosrius, com a alcalde vaig anunciar que atenent que s’havia de fer de nou el projecte de reparcel•lació, per tot el que ha sortit: sentències, al•legacions, errades que s’han produït, també volia revisar el projecte d’urbanització.

Hem buscat qui estava més preparat per fer aquesta revisió i qui ens podia generar més confiança per fer la millor feina possible. Hem demanat pressupost a un enginyeria que té un bagatge molt important per les obres que ha fet i pels projectes que ha redactat fins ara i, al mateix temps, una joventut que fa que sigui una empresa emergent.

S’ha sol•licitat un pressupost per escrit i s’ha demanat el temps que es tardaria en revisar el projecte, així com la garantia que es puguin rebaixar costos i, sobretot, que l’obra sigui viable de realitzar en el moment que surti a concurs públic el projecte que s’haurà d’aprovar de debò.

26 octubre 2008

VIATGE A NORUEGA (II)

El motiu del viatge a Oslo era per veure i conèixer les residències de la tercera edat, en pisos tutelats i, alhora, per mi, estar en contacte amb la gent de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, que també participaven en aquestes jornades de formació.

En total érem unes 47 persones: diputats de la Diputació, del Parlament de Catalunya i també la presidenta de la Mesa de Benestar Social del Parlament de Catalunya, alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors de tots els colors polítics d’arreu de la província de Barcelona.

Durant el contacte d’aquesta setmana, he sabut que per part de la Diputació de Barcelona hi ha la possibilitat de demanar ajuts per tancar temes de Benestar Social d’aquest 2008 i, evidentment, ja hem fet la petició pertinent per mirar si Dosrius pot entrar-hi. Crec que tenim moltes possibilitats.

El que m’interessava d’una manera especial, era fer els contactes adients per veure si era viable a Dosrius el tema de la residència de dia o pisos tutelats per a la gent gran, i persones necessitades.

Sóc conscient que nosaltres no tenim suficients habitants per fer viable un projecte d’aquestes magnituds, per això el plantejo d’àmbit territorial.

Ja tenim els contactes realitzats i les visites fetes per mostrar el lloc i intentar convèncer els responsables de planificació que el municipi de Dosrius pot ser un bon lloc per ubicar-hi aquesta construcció.

No és un projecte fàcil. En el cas que acabi quallant, que crec que hi ha alguna possibilitat, tardarà uns anys a portar-se a terme.

Per cert, la gent de la tercera edat a Noruega té unes atencions espectaculars, ja que hi aboquen molts recursos. Cal dir que és un país que té molt de petroli. Tot i això, he pogut comprovar que amb els recursos que destina l’Ajuntament de Dosrius a l’àrea de Benestar Social, el nostre servei té poc a envejar al dels Països Nòrdics.

24 octubre 2008

VIATGE A NORUEGA (I)

La setmana passada vaig participar en un viatge que la Diputació de Barcelona, concretament l’Àrea de Benestar Social, va organitzar a Oslo (Noruega).

Es va tractar d’un viatge que anomenen de formació, ja que s’organitzen una sèrie de trobades i visites a dependències oficials i a llocs que donen serveis públics en tema de Benestar Social.

Va ser una setmana molt intensa, ja que no vam parar ni un sol minut. S’esmorza amb un quart d’hora, es dina a peu dret amb mitja hora i quan es tenen estones lliures també s’organitzen sortides per visitar i conèixer llocs i temes d’interès.

A banda dels temes socials, deixeu-me que us expliqui la meva visió de com funciona el treball en aquest país nòrdic, on jo particularment m’hi vaig trobar molt còmode.

En primer lloc, la puntualitat és llei, ja que el concepte de persona ordenada i puntual permet fer moltes coses al dia.

A més a més, la jornada laboral, a les feines normals, acaba a les tres de la tarda. Dóna la sensació que es treballen poques hores, però tothom explicava, sobretot la gent catalana que ens vàrem trobar en aquest país, que es treballava més fent-ho durant poques hores intensament, que no tenint tot el dia per endavant, moltes vegades amb la informalitat de començar sempre un quart tard, d’anar a fer el cafè, la cigarreta, l’esmorzar. Tot això et converteix en un treballador lax, que dóna la sensació que tot s’hi val.

També em vaig trobar molt còmode amb el fet que a tots els llocs hi havia el rellotge penjat per saber l’hora i no arribar tard a les reunions concertades. Quan dic a tots els llocs, vull dir: passadissos, sales, qualsevol indret.

16 octubre 2008

EN JOSEP DE CAN FELIU

La setmana passada, entrant a l’Ajuntament, vaig veure en Josep de can Feliu, que estava parlant amb una treballadora, i vaig desviar-me del meu recorregut per saludar-lo. Cal dir que està en un procés postoperatori i que en aquests moments està en tractament de quimioteràpia. Segons em va explicar, durant sis mesos, cada 15 dies ha d’anar a aquestes sessions tan dures.

Era tan agradable la conversa, el seu plantejament de vida, que li vaig demanar que pugés al despatx per poder xerrar una estona plegats. Vàrem parlar de moltes coses. De la manera en què ell es plantejava la malaltia, d’una manera molt positiva, esforçant-se a menjar encara que no tingui gana i, sobretot, amb la visió que això ho superarà. Vàrem parlar de la crisi, em va comentar la seva visió de can Canyamars, dient que és una ganga que als propietaris de can Canyamars se’ls arrangi tot per aquest preu. Així, vàrem anar desgranant el que ens venia al cap, durant 20 – 25 minuts.

Cal dir que en Josep Rovira va ser regidor de l’Ajuntament de Dosrius, durant el mandat 1991-1995. A mi personalment m’hauria encantat haver estat a l’Ajuntament al seu costat, perquè és una persona molt treballadora i responsable, de la qual te’n pots fiar. Hi ha poques persones com en Josep de can Feliu.

Ell en va sortir una mica decebut, perquè durant aquells anys es va posar l’Ajuntament a l’esquena. Fins i tot, va patir malalties a conseqüència de la feina que li va generar. Aquesta és una opinió meva, que ell alguna vegada m’havia comentat, però el que sí està clar és que els treballadors i les treballadores de l’Ajuntament el recorden d’una manera molt positiva, tant els de dins de les oficines com els de la brigada municipal.

Amb aquest escrit, vull enviar un agraïment per en Josep Rovira de can Feliu, per les hores dedicades a la col•lectivitat, en aquell temps, ja que va deixar una bona petjada per la tasca realitzada.

Josep, ara tens un altre repte a la vida. Estic convençut que el superaràs, com tot el que t’has proposat. La teva força és espectacular i el teu convenciment et farà tirar endavant i superar-ho.

Ànim.

12 octubre 2008

44a EDICIÓ DE LA FESTA EN HOMENATGE A LA

Avui, diumenge 12 d’octubre, s’ha celebrat a Dosrius la 44a edició de la Festa de la Gent Gran. Jo no he pogut ser-hi, ja que estic fora del país, concretament sóc a Oslo (Noruega), en un viatge de treball, per veure i viure experiències de residències de la tercera edat.

Es tracta d’un viatge organitzat per la Diputació de Barcelona. A Dosrius ens ha tocat una subvenció, que ens ha ajudat a poder-lo tirar endavant. Crec que hi havia d’anar, ja que som al voltant d’unes 50 persones, moltes d’elles tenen responsabilitats importants, tant a la Generalitat com a la Diputació de Barcelona, i l’ interès de l’Ajuntament de Dosrius passa per intentar construir un centre de dia, amb habitatges tutelats d’àmbit territorial al nostre municipi. Crec que, a més a més de les experiències que viuré amb la realitat de Noruega, els contactes que faré en aquest viatge són molt importants.

Tornem a la Festa de la Gent Gran. És el que m’ha sabut més greu, perdre’m aquesta trobada per no ser a Dosrius, ja que és de les festes en què es capta més il•lusió, que la gent està més agraïda, que es transmeten valors i sentiments. Sempre acabes amb lliçons que t’ajuden a ser optimista i a estimar cada vegada més la nostra gent gran.



Tot i això, hi hauran els meus pares, ja que aquest esdeveniment els fa molta il•lusió. En realitat, és un homenatge a ells. El meu pare té 83 anys i la meva mare en té 82. Casualment, el meu pare ha assistit a les 44 edicions de la festa de la Vellesa. No ha faltat a cap, ja que l’any 1965, quan es va fer la primera celebració, els organitzadors, que antigament convidaven a un matrimoni perquè fes la funció de padrins de la festa, van triar els meus pares com a padrins de la primera edició. Encara recordo la moguda a casa pel vestit de la meva mare, així com la mantellina negra que portava per anar a l’església. Va ser un dia molt especial i viscut amb molta il•lusió.

L’any vinent, el 1966, al meu pare no li tocava anar-hi perquè encara no tenia 70 anys, però com que va ser nomenat Jutge de Pau, va haver d’assistir-hi com a tal. Una anècdota sobre aquest nomenament, és que es va publicar al diari La Vanguardia abans que ell ho sabés. Durant els 25 anys següents, va assistir sempre a la festa, com a jutge de pau, per tant, no se’n va perdre cap.



Un cop complerts els 70 anys, va deixar de ser jutge i després hi ha assistit, les últimes 13 sessions, com a persona homenatjada. Desitjo que puguin viure aquesta festa durant molts anys. Des de Noruega, rebeu una forta abraçada i un petó molt gran. Per molts anys!.

08 octubre 2008

GOSSOS (II)

Un dels temes que genera més queixes per part de la població del nostre municipi són les molèsties que produeixen els gossos, principalment als veïns: males olors, borden a hores intempestives...

És molt maco tenir aquests animals a casa i més quan són petits. Hi ha persones que no els ve ni d’un gos, ni de dos, ni de tres. Tampoc els molesta que els seus gossos bordin, però els és difícil entendre que aquests lladrucs molestin els veïns i veïnes del voltant. Quantes vegades, a les 12 de la nit, surts a fer un tomb i escoltes els sons del teu entorn. Lluny o bé a prop sents bordar un gos. Seguidament, el de tres cases més amunt el contesta i així s’organitza una orquestra.

Hi ha persones que això no els molesta, però hi ha veïns i veïnes a qui els genera uns inconvenients molt importants, principalment a les hores de dormir. Aleshores, la policia ha d’actuar, sovint amb la incomprensió de qui té aquests animals.

L’altre problema que veig més greu és quan un animal, amb característiques especials, podríem dir perillós, s’escapa de casa seva i circula pel municipi al seu caprici.

No fa massa dies, una parella de gossos varen matar totes les gallines de cal Sec. En poques hores varen entrar als galliners de can Garriga i també cal Rei i en varen fer un net. I no parlem de pocs animals. A cal Sec hi havia, entre gallines, pollastres i polls, al voltant de 50 caps.

Tots aquests fets generen indignació, impotència i inseguretat. Una persona em comentava que al sortir de casa seva per anar a la feina a peu, no s’hi va veure en cor, ja que aquests animals s’estaven cruspint una gallina, al peu de casa seva i, al veure’l, varen tenir una actitud agressiva. Per tant, aquesta persona no va tenir més remei que sortir amb el cotxe per anar a treballar.

En aquest cas, en concret de la matança als galliners, s’ha trobat el propietari dels gossos i, en principi, ha donat totes les facilitats als afectats per rescabalar les pèrdues generades pels seus animals.

04 octubre 2008

LA PROBLEMÀTICA QUE GENEREN ELS GOSSOS (I)

És molt maco tenir animals de companyia, especialment gossos. Jo que vinc de pagès, la meva infantesa es va desenvolupar sempre envoltat d’animals, sobretot de gossos deixats anar pel pati de la casa de pagès.

Tot plegat donava lloc a una situació en la que tothom formava part d’aquella manera de viure, sis o set gossos que sempre voltaven al seu caprici, però pendents del que feies, per estar al teu costat i acompanyar-te en tot moment.

Quan un gos pot estar deixat anar i no sentir-se limitat per cap sistema, sigui gàbia o sigui cadena, té unes característiques molt diferents a les que tenen els gossos d’avui dia, que han d’anar fermats o han d’estar tancats en un lloc normalment reduït.

El nostre municipi, al ser un poble que té cases als quatre vents, hi ha molts animals de companyia i els gossos són els que delaten més aquest fet.

Si es tenen en condicions no generen problemes, però en el moment en què l’animal es troba en circumstàncies que no encaixen dins la seva forma de ser, és quan es converteix en un problema. Aquest problema ve agreujat per la diversitat de valors i sensibilitats de la població.

01 octubre 2008

EL PRESIDENT MONTILLA

Ens trobem en una situació complicadíssima, no només en els ajuntaments, sinó també a la Generalitat de Catalunya, perquè pots tenir moltes idees, però sense recursos són difícils de plasmar.

Evidentment, un responsable d’administració ha de fer tot el possible per aconseguir els màxims recursos.

Des del meu punt de vista, l’actitud del president Montilla, pel que fa al tema del finançament, és exemplar.

Malgrat que diguin que és del mateix color que els que estan governant a Madrid, està demostrant una gran tenacitat, una gran persistència i un anar a pinyó fix, amb la finalitat de defensar els interessos de Catalunya. Això sí, sense dir una paraula que pugui ferir, respectant els altres, sabent bellugar-se, ... , però, ell directe cap als seus objectius. Amb aquell posat que sembla que no hi sigui, va marcant el pas i està a la punta de la fletxa per assolir el seu objectiu, amb poques paraules però ben dites.

A mi cada vegada m’agrada més i estic convençut que és el millor president per viure i defensar aquesta situació d’impàs, per concertar un nou finançament per al nostre país.

27 septiembre 2008

QUINES LLIÇONS ET DÓNA LA VIDA

He pogut viure d’una manera molt directa l’últim accident greu que hi ha hagut a les nostres carreteres, concretament és el que es va produir a l’alçada del pas de can Valentí, a principis de la darrera setmana d’agost, a 2/4 de 9 del matí, quan el conductor d’un cotxe, enlluernat pel sol, va envestir per darrera en Jaume Pujol i Albareda, conegut popularment com “en Marino”.

Vaig ser de les primeres persones que vaig arribar-hi. Al primer moment no el vaig conèixer, ja que estava inconscient entre les bardisses i el marge i, a més a més, tenia la cara plena de sang.

Un cop avisats tots els serveis d’emergència: ambulàncies i bombers ens vàrem posar a dirigir el trànsit, ja que quedava mitja carretera tallada. Algunes persones que treballen al ram de la medecina estaven atenent l’accidentat. Hi va haver algú que em va dir: “És en Merino”. Aleshores em va venir a la memòria que era l’hora que periòdicament pujava fent la seva ruta habitual.

Durant el seu període d’hospitalització em vaig interessar pel seu estat, i no fa massa dies que em va tornar la visita a l’Ajuntament, per agrair tot el que s’havia fet per ell. Aleshores, em va explicar que l’accident li havia canviat la vida. Que ara veu en quin lloc tan magnífic estem vivint. Veu la part positiva de qualsevol cosa que li passa, està eufòric, joiós, perquè diu que ha tornat a néixer.

Explicant-te això, et diu que en el moment de l’accident ell va estar al cel, que ell va veure el cel i, a més, ho explica amb detalls. Em deia que ell va entrar en un lloc que hi havia una porta molt gran i que un cop a dins hi havia molta gent, tots amb bata blanca i molt enfeinats: cap aquí i cap allà. Ell no sabia què havia de fer, perquè ningú li feia cas, fins que va veure que no l’atenien i va decidir marxar. Aleshores, va ser quan es va despertar.

Jaume, benvingut un altre cop entre nosaltres, la teva experiència és una lliçó que ens pot servir a tots plegats!

25 septiembre 2008

INICI DE L’ESCOLA

El dia 15 de setembre, va començar el curs escolar del dos centres de primària i del que anomenen institut, que per cert és el tercer any que funciona. Fa goig veure els joves en aquell centre escolar!.

La xifra d’escolarització ja passa de 600 nens, nenes i joves. L’escola del Pi s’emporta la gran majoria, amb 420. A l’Encarnació Fonoll, segons les meves dades, són uns 55 i a l’institut, segons m’han comentat, n’hi ha 127. Qui ho havia de dir, anys enrere, que arribaríem a aquestes xifres!

El tema més complicat de resoldre és el del transport escolar. Des de la Generalitat de Catalunya ja fa molts anys que s’ha congelat aquesta partida, la que ells anomenen transport escolar no obligatori.

Cada vegada hem de fer més equilibris per bellugar els/les joves, els nens i les nenes des de Canyamars i Can Massuet al seu centre escolar, aprofitant el mateix autocar que va a l’institut, perquè després pugui anar a buscar els de les escoles de primària, bellugant els horaris d’entrada i sortida a algun centre i, com sempre, gent descontenta perquè no se sent ben atesa, perquè l’autobús no passa prop de casa seva i perquè han de pagar.

Aquesta és una realitat en la qual hi ha d’haver més comprensió que imposició per part dels usuaris, ja que els que estem davant de les administracions ho intentem gestionar de la millor manera, perquè costi a tothom el mínim possible.

Verdaderament és una trencadissa de cap, però s’ha ajustat d’una manera que crec que és la menys dolenta possible.

Esperem que en un parell de setmanes tot quedi encaixat amb la rutina i que passem un curs d’allò més productiu.

16 septiembre 2008

EL TOMB DE L’APLEC DE MUNTANYA DE CANYAMARS

Aquest passat diumenge s’ha fet el 51è l’Aplec de Muntanya de Canyamars, amb un format molt diferent. A més a més, potser el més significatiu ha estat el canvi d’ubicació de l’esdeveniment.

Podríem dir que la ubicació del Pla dels Bolets l’única característica bona que tenia era el seu nom, ja que això de Pla dels Bolets és molt agradable de dir, però ve-t’ho aquí que hem descobert el Pla del Molinot, un espai amb ombra, però no tan humit com l’anterior. Un espai on hem pogut habilitar un estacionament de cotxes sense sol, que queda a continuació de l’indret on es ballen sardanes i lloc de trobada, i una mica més amunt ja tenim l’entrada del Pou de Glaç.


Vull fer esment a les sensacions i comentaris que vaig anar sentint en el decurs del dia. En primer lloc, algú va dir: “Canyamars s’ha obert a la part de dalt, recuperant uns espais que estic convençut que donaran molt de joc a tota l’activitat cultural i de lleure”. Un altre dels comentaris que em va agradar molt va ser el d’una persona que estava preocupada per la continuïtat de l’Aplec de Muntanya de Canyamars i que quan va veure el nou format i la nova ubicació va fer un comentari molt satisfactori dient: “Aquest Aplec ja està totalment recuperat”.

Més comentaris, aquests ja generalitzats de les persones que habitualment assistien al Pla dels Bolets, per aguantar aquest Aplec, i que els va meravellar l’indret i el fet que es fes una arrossada per dinar, certificant que l’any vinent hi vindrien amb colla.

Estic convençut que l’Aplec de Canyamars pot ser dels marcats al calendari per als aficionats a les sardanes, no només com un Aplec més, sinó com l’Aplec de referència per assistir-hi, cosa que comportarà: els restaurants plens, ambient sardanístic en un indret meravellós del magnífic poble de Canyamars, ...



Vull acabar fent un agraïment a l’entitat Sot del Gall, ja que com en tots els actes que organitza el grau de perfecció i de detall van ser notables, gràcies al seu treball, a l’experiència, a l’esforç, a la tenacitat, a la vivència, que fa que tot allò que organitzen tingui èxit i agradi a tothom. A tots vosaltres moltes gràcies!.

13 septiembre 2008

L’ACCIÓ DELS POLÍTICS A L’ADMINISTRACIÓ

Arran del meu càrrec supramunicipal tinc molt contacte amb polítics d’altres administracions, principalment d’ajuntaments, i practico molt l’afició d’escoltar i fixar-me com treballen, com plantegen les seves feines, com distribueixen el seu temps i, sobretot, la il•lusió que tenen per la seva feina.

Es veu clarament que un Ajuntament té noves idees, nous projectes i engega noves iniciatives quan els responsables polítics viuen la seva feina amb il•lusió i amb ganes, ja que aquesta inquietud i aquest desviure’s per la feina marca la diferència amb els que s’han instal•lat a la monotonia.

A les administracions hi ha els tècnics, els treballadors i els polítics. Per bons que siguin els tècnics, generalment mai faran aquestes propostes trencadores i diferenciades en benefici de la població. Ells s’han de limitar a fer complir la legislació que regula qualsevol qüestió d’un ajuntament. Són els polítics els que han de donar aquest toc diferencial.

Per tant, dependrà de quina actitud o quina predisposició tinguin els polítics perquè una administració sigui més viva o, per altra banda, sigui més monòtona. Això últim vol dir un conservadorisme poc aconsellable en els temps que vivim.

09 septiembre 2008

TONADA DE VACANCES - 3

He volgut començar la tornada de vacances parlant dels fets que s’han produït, més importants que afecten a la població aquestes ultimes setmanes, però, també vull explicar les meves vacances.

Penso que han estat les vacances que he treballat més. Per a mi les vacances son fer el que t’agrada quan et vingui de gust. I veig que han estat molt productives ja que aquests primers dies m’ha costat tornar a la rutina de manera normal, però vaja, amb alguns companys i companyes ho hem comentat i no es una excepció el meu cas.

Però tot i això, vull recordar els fets més importants d’aquest mes d’agost. Un dels que he viscut amb plenitud han estat les tres festes majors que tenim al municipi. Dotze dies de festa que han estat de participació i que no han decebut a ningú per la entrega tant d’organitzadors com de veïns del nostre municipi.



Ja va ser un gran èxit el primer acte de la Festa Major de Canyamars que va ser la primera. El grup de musica celta al Pou del Glaç ens va engalipar a tothom i a més hi havia molta gent al pla del Pou. Feia molt de goig, veient les persones gaudint de les cançons i del ball d’aquest grup, portat per la comissió de festes.

Així va passar aquesta festa de Canyamars, el divendres amb la ja tradicional festa al carrer amb molta participació dels veïns i veïnes, el dissabte amb tots el actes que es van fer amb molta gent i el diumenge tancant amb les havaneres, que jo crec que va superar les xifres del millor any que hagués passat.

La de Can Massuet molt diferent de la de Dosrius i de Canyamars, però en la que també la nota més destacada va ser la participació de la gent, meravellant-nos tots de la magnifica pista que varem estrenar,de la qual, fins i tot els que inicialment no els va agradar, hi varen començar a veure les parts positives de la mateixa i ja anaven dient meravelles.


I els últims quatre dies d’agost, la Festa Major de Dosrius. Tres quarts del mateix, bon temps, bona temperatura pels actes i molta participació a tot arreu.

Vull fer un reconeixement a les tres comissions de festa del nostre municipi, que estan en un punt molt dolç de maduresa i experiència que fa que la majoria, de les cosses surtin molt fàcils, però perquè al darrera hi ha gent que porta anys treballant el tema i que sap com enfocar en cada moment el que cal fer.

A tots i totes moltes gracies.

05 septiembre 2008

TORNADA DE VACANCES - 2

Més noticies positives per al nostre municipi que han succeït aquestes setmanes, una d’elles es que ja hi ha empresa per fer la construcció de la Depuradora de Can Massuet, en concret, s’ha adjudicat l’obra a la UTE SOCAMEX-ENCOFA. Aquesta empresa va fer una oferta econòmica que faria l’obra per 3.843.185,00 € més IVA, quan el pressupost de base de licitació era de 4.745.844,66 € més IVA.

Una baixa molt considerable, tot i que no era l’empresa que havia fet la baixa més important. Com tothom deu recordarà es van presentar més de 20 constructores o UTES per poder construir aquesta obra.

Ara manca fer l’expropiació dels terrenys d’ocupació. Ja ha sortit publicat i als afectats se’ls ha explicat per escrit que la primera reunió es farà al mes de setembre. Durant tot el dia s’ha anat donant hora als propietaris per fer les primeres actes prèvies. Bona noticia, aquesta.

Una altra bona noticia es que ja ha sortit a exposició púbica el projecte basic de la variant de Dosrius, que es la carretera que ha d’absorbir els cotxes que passen per dins el nucli urbà de Dosrius. Aquesta exposició publica es bàsicament una qüestió mediambiental, perquè el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, entre altres, pugui fer les observacions que cregui convenients abans de redactar el projecte executiu.

Aquesta obra també és una gran noticia, ja que canviaria la fisonomia de Dosrius i faria que els vehicles tinguessin una altra ruta molt més còmoda, molt més segura i amb molt menys impacte per la població del nucli de Dosrius i això ens pot portat també a planificar els carrers centrals del poble.

03 septiembre 2008

TORNADA DE VACANCES - 1

Costa agafar la rutina, però ja hi tornem a ser, a la revisió de papers per posar-te al dia de tot el que ha passat durant aquest mes d’agost. Malgrat que ja n’era conscient dels esdeveniments que es produïen.

Cap agost havia estat tan productiu per l’Ajuntament de Dosrius, i us aniré desgranant totes les coses que s’han bellugat aquestes últimes quatre, cinc o sis setmanes.

La més important: ja s’ha aprovat inicialment el projecte de reparcel•lació de Can Canyamars i a finals d’aquest mes d’agost s’han enviat les notificacions als interessats, més de sis-centes, amb tota la paperassa que comporta.

El resultat de les notificacions, es molt clar, moltes peticions tant de visita com de consulta, tant als polítics com als serveis tècnics, que son els que saben donar les explicacions més ajustades al fet. Un objectiu aquest de la reparcel•lació de Can Canyamars, que portava més de cinc anys buscant-lo i que per fi l’hem pogut portar a terme.

Jo cerc que malgrat que sigui dolorós haver de fer front a la despesa de cada propietari de Can Canyamars, la revalorització del seu terreny o la seva casa es multiplicarà, per tres u quatre, sobre l’aportació que farà cada propietari.

No es una obra elitista, tampoc esta pensada amb material d’allò mes senzill que hi hagi perquè sigui més barata. Jo crec que el projecte d’urbanització contempla una obra digna, que es el que ha de ser, i si jo fos propietari, malgrat em costes una mica més demanaria que es fes el màxim be possible ja que un cop acabades les obres, ho recepcionarà l’Ajuntament i serà aquest qui mantindrà el que s’hagi construït o instal•lat, es a dir, que si es col•loca un fanal d’allò més maco, encara que sigui més car, aquest serà el que quedarà per sempre i l’Ajuntament haurà de mantenir la farola instal•lada. Això és per exemple, com si a una persona li dius “comprat el cotxe que vulguis que jo est pagaré, l’assegurança, els impostos, les reparacions, la benzina..”, es a dir, no tindràs cap més despesa que el valor de compra. Quin cotxe es compraria cadascú?. Evidentment, estic convençut, un de ben digne.

01 agosto 2008

COMENÇO VACANCES

Durant el mes d’agost intentaré desconnectar del meu diari, ja que noto que tinc necessitat de fer vacances.

M’agrada molt plasmar les meves visions i els meus sentiments en aquest espai, per poder-los compartir amb tothom, però crec que les vacances són saludables i necessàries, i han de servir per donar-te una altra visió i desenganxar-te del que fas rutinàriament durant tot l’any.

A tots i a totes les persones que em seguiu, bon mes d’agost, però si teniu algun comentari a fer, podeu utilitzar aquest mitjà, que sempre estarà obert a les vostres reflexions i comentaris, però, això sí, els anònims els esborro abans d’obrir-los. En canvi, els que van signats, intento respondre’ls.

A tots i a totes, moltes gràcies, vosaltres sou els que doneu raó de ser al meu diari!

EL PRESIDENT MONTILLA

Tots els partits importants de Catalunya ja han celebrat el seu Congrés. Jo vaig estar al del PSC, on vaig participar activament en les diferents ponències. La veritat és que vaig sortir molt satisfet de tota la feina que vàrem fer. Sobretot, del que va demostrar el president Montilla i de com viu els problemes del nostre país.

El president és un home poc expressiu i, anys enrere, aguantar un discurs seu, algunes vegades era somnífer, però s’ha anat adreçant, sigui perquè és un home responsable, sigui que transmet credibilitat, ja que captes que es troba a la centralitat dels problemes més importants del nostre país.

Això t’ho comunica amb les seves explicacions i els seus posicionaments, alhora que el veus contundent, ferm i decidit, envers el camí i la línia que cal agafar.

Estic convençut que traurà el màxim profit possible de la tasca que se li ha encomanat, que és la de dirigir el nostre país.

El president Montilla té visió, dedicació, intel•ligència, persistència, que en política són valors indispensables per defensar els interessos de la col•lectivitat.

Tenim un gran president!

30 julio 2008

UN CENTRE UNIVERSITARI POTENT AL MARESME

Ja fa alguns dies que vàrem signar un acord entre l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme, per unificar les dues escoles universitàries que hi ha a Mataró, una que depèn de l’Ajuntament de Mataró i l’altra del Consell Comarcal del Maresme.

Ja fa dies que volia explicar i deixar plasmat per escrit el que jo crec que serà un fet històric al nostre territori, ja que en aquests moments diem que tenim dues escoles universitàries, però, en realitat, donat el nombre d’alumnes, no hi ha un ambient potent de campus universitari, ja que una té 550 alumnes i l’altra 450 alumnes.

Juntes, però, crearan un verdader campus, ja que a l’unir els estudis d’empresarials i turisme, que s’imparteixen a la que depèn del Consell Comarcal, amb els estudis tècnics, que es cursen a la que depèn de l’Ajuntament de Mataró i amb els estudis de recerca, ja que s’ha arribat a un acord amb Cetemsa, perquè estigui en aquest espai, s’haurà creat un centre universitari que serà un referent dins el nostre país.

Estic convençut que en sentirem a parlar molt i estarem orgullosos del pas que s’ha fet, tot i que no ha estat gens fàcil.

Vagi per endavant la felicitació i agraïment a tothom que ha fet possible i ha treballat per la unificació d’aquests dos centres universitaris.

Felicitats a tots!

28 julio 2008

QUIN CAP DE SETMANA DE REMOURE EL PASSAT!

Tant dissabte 19 com diumenge 20 d’aquest mes, per als que portem el municipi a dins des de què tenim raó d’ésser, varen ser dos dies en què el que ens vàrem emportar a sota el braç i el que vàrem viure, difícilment ho oblidarem.

El dissabte vàrem celebrar els trenta anys de gegants i els vint-i-cinc de colla gegantera. Durant tot el dia varen haver-hi actes de celebració, però el punt àlgid de la festa va ser al vespre. A les 9 del vespre, els gegants varen sortir del Pla dels Gitanos, varen travessar tot el carrer Mn. Cinto Verdaguer. Cal dir que amb trenta anys de gegants era la primera vegada que els gegants ocupaven aquest carrer. És curiós, perquè en el transcurs d’aquesta cercavila es va reproduir la història dels gegants, ja que vàrem començar poquets, principalment mainada, quan érem a la plaça de ca l’Andreu ja érem colla i a l’arribar al CEIP del Pi ja vàrem ser multitud.

Després de les ballades i la traca final es va fer el sopar, que per cert va ser molt exquisit. Aquestes empreses de càtering cada vegada se superen donant menjar de millor qualitat. Verdaderament, el que va ser una gran sorpresa va ser el DVD que la colla gegantera va regalar a totes les famílies que van participar en aquest acte. Aquest DVD demostra l’evolució de les persones i els espais que tant hem compartit i té un valor per a nosaltres que, amb el temps, anirà guanyant en importància.

El diumenge a la tarda nit, acte de categoria, presentació del número 2 de la revista Duos Rios, posem-li les màximes estrelles que hi puguin haver, cinc: per l’espai, per l’organització, pel contingut de l’acte, tot va anar sumant perquè les persones que vàrem estar a l’hort del Rector tinguéssim un moment inoblidable.


Va ser tot un plaer tornar a veure actuar el Grup de Teatre el Fanalet, en Joan de cal Mosquit, que cada vegada s’assembla més al seu pare, en Pepet de cal Mosquit. I la Roser, la filla de la Lluïsa, i la transformació de la Paquita quan fa teatre. La M. Rosa de la Palma, com sempre, fent un paper extraordinari, i la M. Rosa de can Feliu, que dóna la sensació que sempre va per feina. La cirera, com sempre, la va posar en Josep de can Jubany.

No puc deixar de comentar que ens va caure la llàgrima per dins tornant a sentir “el Gitanet” i les poesies de la Sra. Cati. Com n’hem d’aprendre de la Cati, als seus noranta anys, amb el seu plantejament de vida, mireu el que ens està ensenyant! Cal recordar que els anys que va estar a Dosrius, ja en fa uns quants, la gent del poble no entenia que no mengés carn.

Jo crec que a més de l’alimentació tan curosa que té, el que fa que tingui aquesta vitalitat és el seu plantejament de vida, transmetent bondat, comprensió, il•lusió per a qualsevol cosa, per insignificant que sigui.

Gràcies Lina, gràcies Grup de Teatre el Fanalet i, sobretot, gràcies Neus i M. Àngels, ja que vosaltres sou capaces de treure el potencial de les persones del nostre municipi.

Per molts anys!

23 julio 2008

EL PREU DE L’AIGUA

Hi ha un debat en referència al preu de l’aigua, per aquest motiu cal ser contundents a l’hora d’explicar com funciona tot aquest món, concretament, l’estructura del seu preu. Posem pel cas que el cost del servei de portar l’aigua a les cases, a les indústries, als comerços, ... és de 100, dins d’aquest 100 hi ha la compra de l’aigua, els costos elèctrics del seu bombament, tota la plantilla de treballadors/treballadores, operaris, administratius, cost del tractament, controls, com poden ser: analítiques, facturació, i altres aspectes no tan significatius.

En el cas del meu municipi, Dosrius, sempre hem intentat que aquest hipotètic cost de 100 estigui compensat per la facturació. Creiem que amb els diners de tothom no podem subvencionar serveis generals com l’aigua o el clavegueram. En tot cas, cal tenir una partida pressupostària per situacions concretes de famílies que no puguin fer front al cost d’aquests serveis tan indispensables i, previ informes dels tècnics corresponents, se’ls pugui ajudar.

En aquests moments hem hagut de fer un augment de tarifes, cosa que hauran de fer tots els municipis que no ho hagin fet fins ara. El motiu és perquè la facturació no pot arribar a aquest 100 que costa el servei

Quins han estat els motius d’aquest desajustament?

En el cas de Dosrius, han estat tres:

1r) El fet que fa dos anys que no hem revisat els preus i, conseqüentment, l’IPC d’aquests dos anys no ha estat incorporat.

2n) La campanya d’estalvi que es va fer durant els primers sis mesos d’aquest any, ha tingut un resultat positiu. Cal dir ben clar que aquesta campanya d’estalvi era per poder disposar de l’aigua, ja que les reserves minvaven considerablement .

3r) Aquest punt és molt important en el cas de Dosrius, ja que els seus polígons industrials els formen moltes fàbriques relacionades amb el tèxtil, concretament, amb el tints. Per tant, la facturació de l’aigua ha baixat un 26%, per tres motius:

a) Per l’estalvi produït per les campanyes.
b) Per la situació econòmica en què es troba el sector, ja que alguns tints han tancat portes.
c) Perquè hi ha empreses que han modificat el seu sistema productiu, reduint considerablement el consum d’aigua. Aquest darrer punt és molt important.

Aquests tres factors ens porten a què, tenint en compte la hipòtesi del cost 100 del servei, tenim unes entrades que únicament ens cobreixen el 75% del cost del servei, en números rodons.

L’empresa concessionària del servei ens va proposar fer un augment del 24% de mitjana, però des de l’equip de govern hem demanat que es facin esforços per abaixar costos del servei i, al final, hem quedat que l’augment mitjà seria del 18%, després de dos anys sense haver tocat la tarifa.



Política d’aquest augment:

* El primer tram, que són els habitatges que consumeixen menys de 10 m3 al mes, s’augmenta el 4,2%.

* El segon tram, que va de 10 a 20 m3/mes, s’augmenta un 12%.

* El tercer tram, que sobrepassa els 20 m3/mes, s’augmenta el 24%.

* L’ús industrial, també s’augmenta el 24%.

* El preu de subministrament passa de 4,22 a 4,63 euros al mes. És a dir, augmenta un 10%.

Què s’ha volgut potenciar amb aquesta política?

Ni més ni menys que l’estalvi, ja que a les famílies de poc consum, en dos anys, se’ls ha augmentat menys que el que ha pujat l’IPC.

A l’altre extrem es troba la indústria, que es potencia que es busquin mecanismes per estalviar aigua i es penalitza els abusos de consum, tant de la indústria com dels particulars, d’aquest bé tan necessari i indispensable.

Cal que tothom tingui la seva responsabilitat i no es pot fer demagògia dient que com que s’ha estalviat ara es penalitza.

La responsabilitat dels polítics i dels periodistes d’un país avançat no pot fer d’aquest tema tan important demagògia. A la població cal explicar-li les coses clarament, perquè les entengui. Tenim una societat avançada i els discursos populistes i demagogs no els podem permetre.

Ara cal treballar, i així ho està fent l’administració responsable del món de l’aigua, perquè el producte que ens surti per l’aixeta estigui garantit i tingui qualitat.

Encara que hi hagi d’haver alguns augments en el rebut de l’aigua, si no hem de fer despeses de compra d’aigua embotellada, perquè per l’aixeta surt de qualitat, al cap de l’any tindrem uns estalvis considerables. Cal que tinguem clar que si tenim l’aigua garantida i de qualitat per al nostre progrés i evolució, això és digne d’un país avançat i, com sempre es diu: “L’aigua que surt més cara, sempre, és la que no ens surt quan s’obre l’aixeta”.

18 julio 2008

VIATGE A ROTH

El cap de setmana passat, junt amb una delegació del Maresme vaig estar al poble de Roth a Alemanya. Allà se celebrava una prova que en podríem dir de triatló, tot i que concretament no és triatló, però sí que té unes grans magnituds, ja que esborrona veure aquells homes i aquelles dones un cop acaben les proves, això els que les acaben.

La prova consisteix en fer a primera hora del matí 3.800 metres nedant, surten de l’aigua corrent, per pujar a una bicicleta, que fan 180 Km. en carretera i quan arriben, sense perdre temps, es calcen les bambes i fan 42,195 Km, és a dir, una marató.


En principi, és per a superhomes o superdones. Hi havia un total de 4.600 persones inscrites. Essent una disciplina esportiva que cada any augmenta d’una manera espectacular.

El que va guanyar ho va fer en 8 hores i trenta minuts, aproximadament, però al cap de 15, 16 i 17 hores encara entraven participants.

L’ambient en si és molt bo i captes que les persones que hi participen són esportistes al cent per cent i que, majoritàriament, van amb les seves famílies, ja que tot l’any es preparen per a aquests esdeveniments.

Des del Consell Comarcal del Maresme estem treballant perquè aquest esdeveniment es reprodueixi al Maresme, ja que estem convençuts que pot tenir unes repercussions que no ens les podem ni imaginar, sobretot pel que fa a la promoció de la nostra comarca.

Per altra banda, vàrem poder comprovar que el nivell d’organització dels alemanys ratlla la perfecció, en cap moment vàrem veure un responsable de l’organització fent un pas més ràpid que l’altre, ni una paraula més alta que una altra, havent-hi un voluntariat d’unes 4.500 persones. D’aquí sí que n’hem d’aprendre.

http://es.youtube.com/watch?v=AapKFTFAzGQ

15 julio 2008

PROJECTES DE FUTUR

Aquesta feina de fer d’alcalde és apassionant, perquè quan tanques un tema se te n’obren dos i la felicitat sempre ve donada pels projectes que tens per acabar.

La veritat és que tenim un bon grapat de projectes que flueixen de la ment dels que vivim immersos les vint-i-quatre hores del dia en aquesta feina tan espectacular, que és la de gestionar l’interès de la col•lectivitat.

Ara estic treballant amb una idea una mica faraònic. De fet, hem tirat endavant molts projectes que, en principi, semblaven una utopia, però que han acabat essent una realitat.

El que estic vivint en aquests moments, entre altres, és un proposta de centre de dia per a la gent gran, amb habitatges tutelats, amb l’esperit que les persones jubilades, amb capacitat per valer-se per elles mateixes, i també les que no, puguin tenir un espai en forma d’apartaments i que en el seu entorn hi hagin tots els serveis necessaris per tenir una vida amb les necessitats cobertes.

Ja tenim els primers dibuixos, que els serveis tècnics municipals ens han fet. Són grans línies i números aproximats, no és una cosa petita, ja que si únicament pensem en les necessitats del nostre municipi, tindrà un cost que no es podrà assumir, per això cal pensar per cobrir les necessitats del territori i així implicar administracions supramunicipals, amb la finalitat que les persones del nostre municipi en puguin sortir beneficiades.

De moment, no puc explicar més coses. Sé que el camí és llarg, en el cas que el projecte pugui ser viable. Tot i això, que tothom sàpiga que jo el tinc ben quadrat a la meva ment i que lluitarem pel bé i la qualitat de vida de la gent de la tercera edat.

08 julio 2008

JA TENIM LA PISTA DE CAN MASSUET DEL FAR EN PLE FUNCIONAMENT

El diumenge passat vàrem fer el primer acte oficial a la pista coberta de can Massuet del Far. Aquest festa va consistir en un dinar, un arròs -per cert exquisit- fet per la “Colla del Pilón”. Va ser la primera menjada multitudinària que aquest grup gastronòmic, entre altres coses, va organitzar, o si més no, va ser la primera en la que jo vaig participar.

La veritat és que hi tenen la mà trencada i és un plaer estar al seu entorn, perquè estan constantment de festa i això s’encomana. Espero que durant molts anys puguem gaudir de la seva companyia i dels seus actes organitzats per a tota la comunicat del nostre municipi.

La pista en si genera opinió. He captat que els que veuen l’actuació de l’Ajuntament en negatiu són molt crítics, però jo personalment estic molt content, perquè és un equipament integrat, no evita visibilitat des de la terrassa del bar i dóna una gran sensació de permeabilitat. Per altra banda, et trobes recollit dins la mateixa pista que, per cert, dóna la sensació d’una grandària diferent a la dels pavellons de Dosrius i Canyamars, que estan envoltats de les quatre parets.

Junt amb la inauguració de la pista es varen instal•lar els circuits de salut, que estic convençut que tindran molta utilitat, amb l’espatllera per estirar tota la musculatura de l’esquena i un aparell per girar la cintura, que un cop el proves te n’adones que pot ser molt útil per al cos humà, ja que poques vegades fas aquest moviment de gir de cintura d’una manera tan fàcil.

El que segurament és un luxe, atès el seu cost, és el rocòdrom, però per altra banda, potser en el futur serà un dels elements més utilitzats i això pot venir donat perquè alguna persona s’hi aficioni, tot i que en aquests moments ja n’hi ha alguna, i que es facin cursos continuats d’escalada en aquesta infraestructura tan espectacular.

Jo crec que és la primera peça d’un gran puzle, que ja sabem quines seran les següents. Una ha de ser l’arranjament total de la piscina, i la que ha de donar contingut a tot l’espai, sens dubte, ha de ser l’escola que es construirà a sota mateix del rocòdrom.

Així, de mica en mica, el poble de can Massuet del Far agafarà entitat i el punt de la zona esportiva serà el d’unió i referència per a tothom.

04 julio 2008

SOBRE LA CRISI QUE ESTEM VIVINT

M’agradaria plasmar la meva visió sobre l’actual crisi que en aquests moments estem passant.

Sens dubte, en el nostre municipi, jo crec que la patirem molt més, ja que no només es tracta de l’aturada que s’ha produït en la construcció, sinó que la patirem amb més profunditat degut a la situació del petroli.

Estic convençut que si poguéssim baixar el 50% el preu de la benzina, tot tornaria a la seva normalitat, però com que aquest factor no el podem controlar i, a més a més, no hi ha ningú que garanteixi que no continuarà pujant, la crisi en un municipi com el de Dosrius la podem viure d’una manera crònica, ja que una part important de la despesa mensual de la majoria de la població ve donada per l’alt preu dels carburants, degut a la gran necessitat de mobilitat que es té. Això va minvant els recursos familiars i cada vegada es va aprimant més el marge de maniobra que es té i, evidentment, costa molt més arribar a final de mes.

Un dels senyals més evidents que delaten el que explico, és que el mes passat es va acabar el termini de voluntària per pagar l’IBI i, en comparació al 2007, hi ha hagut un 10% més de propietaris que no han pogut fer front a aquest impost municipal. Això és moltíssima gent, amb les conseqüències que comporta per a aquestes famílies i aquestes propietats, ja que ara anirà a executiva, amb el recàrrec corresponent, i fins i tot , amb l’embargament de béns que marquen les normatives.

Des de l’Ajuntament estem fent tots els esforços possibles per ajudar les famílies, dins les nostres possibilitats, i potser ens haurem de plantejar de prioritzar les ajudes socials, per davant d’ altres coses que són més de lleure o que no tenen tanta importància com és la supervivència de les famílies.

02 julio 2008

COMENTARIS PERSONALS SOBRE L’ÚLTIM PLE MUNICIPAL

La setmana passada vàrem tenir un ple ordinari a l’Ajuntament, amb tots els càrrecs electes sortits de les eleccions de finals de maig de 2007, per tant, aquest nou consistori ja fa un any que està en funcionament.

Personalment estic bastant decebut del paper de l’oposició, em refereixo a l’oposició amb experiència, ja que la gent nova és lògic que en alguns moments parli de temes sense coneixement i, conseqüentment, això fa que, algunes vegades, es diguin coses incertes, inviables o incorrectes.

Pel que fa a la gent que té experiència, la seva actitud és bastant la de dir no per sistema i això no és un posicionament de treball, de dedicació, ja que es justifiquen dient que si treballen i fan aportacions se’ls dirà que no. Aquesta és una excusa de mal pagador.

Demanen que l’Ajuntament s’obri i els consulti temes importants, però, quan en el Ple de la setmana passada es va crear una comissió per constituir una empresa pública, ells varen dir que no, que no a la creació d’aquesta comissió, que simplement el que ha de fer és treballar amb la documentació, en la qual constaran els objectius que condueixen a la creació d’aquesta empresa pública. Després, ja decidirem si la formem o no la formem.

Portem temes a aprovació, que ens vénen obligats per llei, i resulta que ens diuen que anem a la improvisació i que aquests temes els havíem d’haver previst abans i fer una planificació de la feina a realitzar per l’Ajuntament, perquè no hàgim d’estar supeditats a les exigències de la Generalitat, entre altres.

En el mateix ple, portem un tema de previsió i ens diuen que no cal, que quan passi ja ho farem. I així constantment.

Jo crec que amb els anys que porto de càrrec electe, mai hi havia hagut una oposició tan rància, tan poc constructiva, que treballi tan poc, amb l’excusa que hi ha una majoria i que no val per a res la feina que puguin fer. Això a mi m’entristeix una mica, ja que les propostes viables són bones i necessàries vinguin d’on vinguin i no la visió crítica de voler-ho veure tot amb to negatiu, i lamentant la realitat de la voluntat del poble.

27 junio 2008

COMPARATIVA AMB ALTRES MUNICIPIS

Constantment estem a l’aguait mirant el que es fa a altres municipis, per no quedar enrere en cap tema. Fins i tot, intentem apuntar-nos a viatges que organitza la Diputació i altre estaments per anar a veure experiències de fora del nostre país.

La setmana passada vaig estar dinant amb el president del Consell Comarcal del Vallès Oriental, que a més a més és l’alcalde de la Llagosta. Periòdicament tenim trobades per posar temes en comú. Aquesta última reunió la vam fer a La Llagosta, per tant, em vaig desplaçar a aquest municipi que es troba a 30 – 35 Km. de Dosrius i el seu alcalde em va explicar les característiques d’aquest poble.

La Llagosta és un municipi que actualment té uns 14.000 habitants. Dosrius en té al voltant de 5.000. La Llagosta té 3 Km2, Dosrius en té més de 41. La Llagosta és un sol nucli de població i Dosrius en té tres de ben identificats.

Comencem a veure els avantatges de la Llagosta. Les 14.000 persones viuen en 8 Km. de carrers. Les 5.000 de Dosrius viuen al voltant de 70 Km. de carrers. L’alcalde de la Llagosta em va comentar que ells no noten la crisi, donat que la construcció no és el seu punt fort d’entrada d’ingressos, ja que viuen de l’IBI. Atenent que és un poble compacte tenen molts recursos i els serveis de manteniment de carrers, neteja, enllumenat i clavegueram són molt inferiors al del municipi de Dosrius, fins i tot, la recollida de les escombraries.

Però, si aprofundim una mica més, veurem que La Llagosta només té un pavelló esportiu, mentre que a Dosrius n’hi ha tres. La Llagosta té una bona biblioteca, nosaltres també en tindrem una. La Llagosta fa una festa major, nosaltres de grosses en tenim tres, i així podríem anar explicant comparatives que ens portarien a veure que en qüestió d’eficiència dels recursos que administra els ajuntaments, Dosrius no es pot comparar amb la Llagosta.

Nosaltres tenim altres encants, majoritàriament la nostra gent viu en cases o pisos poc massificats, tot i que La Llagosta no es veu massificada. Els nous barris enganxats al nucli antic compten amb grans espais, amb zones verdes i zones d’equipaments.

El que sí m’agradaria tenir, igual com La Llagosta, és una estació de tren, ja que seria un gran avantatge per a la població.

Però, vaja, tenim el que tenim. Estem contents i continuarem treballant per treure tot el profit dels nostres recursos, tan econòmics com naturals.

25 junio 2008

EL CONSENS DE LES GRANS INFRAESTRUCTURES

A la comarca estem continuant amb el gran debat de les infraestructures. Portem molts anys parlant-ne i, en principi, sembla que les posicions siguin les mateixes, però amb avenços significatius. Això vol dir que la feina que s’ha fet no ha caigut en un sac trencat, ja que el Ministeri de Foment ha passat la competència de la N-II a la Generalitat i, a més a més, hi ha aportat 400 milions d’euros. Atenció amb la xifra que, tot i que es diu que no serà suficient, són molts mils de milions de les antigues pessetes!

Estic convençut que és la inversió més important que s’ha produït a la nostra comarca, en tota la seva història.

Si mirem el que ha passat amb les grans obres, veiem que sempre hi ha hagut persones contràries a l’obra a realitzar: sigui un col•lectiu, sigui una administració, sigui una plataforma que s’hagi creat.

Estic convençut que si s’hagués necessitat el consens total per a la construcció de l’autopista des de Montgat fins a Mataró, no hagués estat possible fer-la. Mirem què passa amb la línia de molt alta tensió (MAT), el quart cinturó o el túnel de Bracons. Fins i tot, estic convençut que en Miquel Biada, l’any 1850, quan va dissenyar la primera línia de tren Mataró-Barcelona, el consens no devia ser total.

En el nostre municipi hem viscut una transformació de la nostra carretera principal i la paraula de trinxar el territori va sortir en el moment de planificar, en el moment que es va fer l’obra i, fins i tot, estic convençut que si s’hagués fet una enquesta al poble, haguessin sortit molts NO a la construcció de la nova carretera, tot i que tinc el convenciment que el Sí hagués guanyat. Tot i això, en aquests moments no sento cap veu crítica, ans al contrari, la gent està molt orgullosa d’aquesta nova carretera.

Tornem al Maresme, hem de portar la màxima informació, hem de fer els estudis necessaris, que ja en tenim uns quants, però també hem de decidir. Cal escoltar la veu crítica que pot aportar millores, però també cal que qui hi estigui d’acord es defineixi clarament i amb contundència, ja que a la nostra comarca predominen, en aquests moments, unes veus contràries a les planificacions i propostes tècniques, que jo penso que són molt poc significatives.

18 junio 2008

ACCIDENTS DE TRÀNSIT

Com a alcalde, un dels fets més desagradables que m’ha tocat viure han estat els accidents de trànsit, i encara és més dur quan hi han perdut la vida persones.

Vam viure un període, d’octubre de 2002 fins al febrer de 2004, en què hi varen haver sis morts al nostre terme municipal. Concretament, les víctimes del municipi les vàrem viure amb molta angoixa i patiment i en un procés de reflexió molt profund, que ens va fer veure que havíem d’actuar i fer tot el possible perquè es reduïssin les imprudències i la velocitat, que són la causa de la majoria d’accidents.

Vàrem actuar molt fermament, instal•lant un radar mòbil en els llocs més perillosos i això ja va ser motiu per reduir la velocitat. Com que els conductors no sabien en quin lloc s’havia instal•lat el radar, conduïen amb molta més cura i precaució. Però, jo crec que la construcció de la nova carretera ha estat el més definitiu, no només per l’efecte que ha tingut en aquests tres quilòmetres que s’han transformat, sinó pel relaxament que això produeix, que s’encomana a tot el municipi.

Sigui pel que sigui, des de febrer de 2004, que jo sàpiga, no hem tingut cap accident amb víctimes mortals. Això és molt satisfactori!

15 junio 2008

EN MOMENTS DIFÍCILS, CAL BUSCAR RECURSOS DE TOT ARREU

Com tothom es pot imaginar, els ajuntaments estem patint una crisi bastant important, ja que la baixada de la construcció afecta molt la hisenda municipal, així com també la pujada dels interessos, ja que els préstecs són més cars, els fons europeus pràcticament s’han acabat i, per altra banda, cal donar més serveis i no es pot aturar el funcionament de cap àrea vital de l’Ajuntament.

Per aquest motiu, cal buscar altres maneres de fer obres i de donar serveis.

En aquestes últimes setmanes s’estan fent tres obres que, a l’Ajuntament, en principi, no li costaran res. Obres importants, que si haguéssim de fer un projecte, fer tots els passos necessaris per aprovar-lo, buscar les partides pressupostàries per fer un procediment d’adjudicació, etc., el cost seria molt important.

Aquestes tres obres s’han aconseguit mitjançant negociacions amb industrials o persones que tenen activitats econòmiques al nostre municipi, a qui hem fet entendre que han de fer aportacions, no econòmiques, sinó en obres que per a ells són molt més fàcils, ja que tenen les màquines i els és més senzill poder negociar amb els industrials del seu entorn.

Concretament, una de les obres que s’està fent és a la pujada de can Massuet, venint de Dosrius, estem construint un hivernacle de 300 m2, que ha de servir com a centre de jardineria de la brigada municipal i com a magatzem per guardar totes les eines que utilitzen els serveis municipals. D’aquesta manera, la zona de sota el consultori metge, que és on hi ha tots els estris de la brigada, podrà netejar-se i ser un lloc de referència per a les entitats, ja sigui com a casal dels joves, casal dels avis o el que calgui. En pocs dies aquest hivernacle estarà construït.

Prop de l’Ajuntament hi ha un espai que en diem la plaça de can Bellonc, que també s’havia de remodelar. En aquests moments hi ha màquines fent murs de pedra, segons dibuixos fets pels Serveis Tècnics Municipals. En aquest indret hi ha un pi que té una característica molt especial, atès que el podríem batejar com el pi del bombardeig, ja que va néixer durant els anys de la Guerra Civil (1936-1939). Gent molt gran recorda que hi jugaven escenificant bombardejos i el cap del pi el feien tocar a terra. Imagineu-vos el poc temps que tenia aquest arbre i com s’ha transformat.

Aquesta plaça s’ha de convertir en un indret per anar a escoltar música i per anar a llegir un llibre, amb tota tranquil•litat, a l’ombra del pi del bombardeig.

També s’ha arranjat, i molt bé, el Molinot de Canyamars. S’hi ha posat una capa de terra amb sauló a la part de sobre, quedant una esplanada en la qual hi farem molts actes culturals i trobades de tota mena, sota l’ombra dels arbres del Pla del Molinot.

L’obra que s’hi ha fet té valor econòmic, però, com us he dit, de l’Ajuntament, per ara, no ha sortit cap euro per tirar endavant aquestes tres obres.

08 junio 2008

ESTEM PROU MADURS PER FER UN SISTEMA ASSAMBLEARI?

És ben cert que els acords assemblearis són els més justos en un sistema democràtic, però crec que encara no tenim la maduresa suficient com per acceptar un resultat que no ens agradi.

Dic això, perquè els companys d’Esquerra Republicana estan en un procés d’eleccions i és una caixa tancada quin serà el resultat final.

Alguns militants del partit estan orgullosos, però altres veuen que no és el millor sistema, ja que sigui quin sigui el resultat hi haurà guanyadors i, el més greu, també perdedors. Què faran aquests perdedors?

La història ens diu que a l’època d’en Joan Hortalà hi va haver la pugna amb l’Àngel Colom, va guanyar l’Àngel Colom i l’Hortalà va crear un altre partit polític, anomenat Esquerra Catalana.

Es va repetir la història quan van haver-hi detractors de l’Àngel Colom, que quan l’assemblea no li va donar el suport, va crear el partit per la Independència, conjuntament amb la Pilar Rahola.

Això demostra les meves conviccions, que són que tothom té la seva veritat i que acceptar que no te la donin és molt dolorós, ja que després la defenses dividint la força, amb les conseqüències que això comporta, no només per al partit sinó també per al nostre país.

Tots plegats ens hi juguem molt aquest mes de juny, amb les eleccions d’Esquerra Republicana de Catalunya.

05 junio 2008

MÉS SOBRE LA CANONADA DE CONNEXIÓ DE L’EBRE AMB EL SISTEMA D’ATLL

Per sort ha plogut i podem dir que ha plogut bé. Ara tenim el gran dilema de si s’ha de fer la canonada de l’Ebre per connectar amb el sistema d’ATLL.

La gent de l’Ebre es manifesta perquè no es construeixi cap transvasament, perquè veuen que la gent del Ter, a la província de Girona, ha sortit malparada del transvasament que es va fer d’aquest riu cap a l’àrea Metropolitana de Barcelona, ja que s’havia fet una concessió d’uns metres cúbics i en realitat s’han convertit en molts més, deixant el cabal del Ter en una situació molt precària.

Tothom té la seva raó, però jo crec que perquè siguem un país modern, un país avançat, amb ganes de créixer en tots els àmbits, hem de poder garantir el recurs de l’aigua, ja que cada vegada en necessitarem més. La població ja ha demostrat que quan se li ha demanat que faci un esforç de reducció de consum, l’ha fet, però també hem de ser conscients que en pocs anys passarem de 8 milions d’habitants i això vol dir més necessitat d’aigua. No podem limitar la indústria, el turisme i així podríem anar dient sectors, fets i situacions, que aconsellen tenir garantit el recurs de l’element més important per a la vida.

El govern d’Entesa ha fet un pas molt important, ja que preveu aportar al sistema 200 Hm3/any d’aigua dessalada de mar, i 100 de depuració i això és molta aigua. Però aquesta aigua hem d’intentar que pugui arribar al màxim de població possible, per això cal construir canonades que la transportin.

El col•lector de l’Ebre no només estava pensat per portar l’aigua de l’Ebre fins al sistema d’ATLL, també es contemplava per moure l’aigua de la dessaladora de Cunit, que generarà 60 Hm3/any, per allà el 2012, i la del Llobregat, que totes les previsions apunten que, al maig del 2009, també produirà 60 Hm3/any.

Jo crec que ja que la canonada està comprada, que s’ha adjudicat a les empreses i que hi ha disponibilitat econòmica, s’ha de construir, si més no fins a Tarragona, i així l’aigua de qualsevol racó pot ser subministrada a molta més població.

01 junio 2008

REUNONS QUE T’ENRIQUEIXEN

Aquesta setmana, que ha passat, han estat a la nostra comarca una representació de les dones de la Unió de la Selva, concretament de Xiapes, Mèxic. Dones amb totes les característiques de les persones natives d’aquelles contrades.

La representació d’aquesta associació ha vingut a visitar, entre moltes altres coses, les administracions que dins el seu pressupost tenen contemplat donar ajudes al que en diem “el tercer món”, ajudes per realitzar projectes en comunitats on hi ha molt per fer.

També varen venir a veure les botigues que els vénen els productes, o sigui, les botigues anomenades “del comerç just” i així el seu producte no ha de passar per majoristes.

Varen venir al Consell Comarcal, i vaig estar més d’una hora xerrant amb elles. La veritat és que t’enriqueix veure que aquestes dones s’han hagut d’enfrontar a la seva realitat, que no és més que, en el seu entorn, el homes veuen la seva dona submisa, que no té altra cosa a fer que estar a casa seva a disposició del marit. Però elles han entès que poden aportar més a la societat, per això han creat aquesta cooperativa, amb l’esperit de ser productives i amb l’esperit que es valori més el seu treball.

Han vist que gràcies als seu esfors poden fer un gran canvi, un dels productes que comercialitzen i que els dóna més ingressos és el cafè, ja que ara el preu el posen elles. Abans hi anava un negociant i era ell qui deia què se’ls havia de pagar.

Imagineu-vos si els devia deixar guanyar gaire. Però ara no, ara són elles les que marquen el preu i amb això han tingut un augment d’ingressos important.

També cal destacar un fet que em varen explicar, que els diners que el Consell Comarcal hi va destinar perquè fessin projectes de formació, els van destinar a fer cursos per als homes, per resoldre els conflictes familiars que pot generar el fet que la dona surti de casa a fer reunions, a treballar i ja no us dic que vagi de viatge a Europa.

Aquesta reunió va ser molt agradable, ja que estaves davant de persones sense gens d’estrès, amb una respiració pausada i amb un posat de pau, amb moltes ganes d’ajudar la comunitat, inquietes d’esperit, no de neguit. Un comentari que varen fer és que varen estar a Barcelona i no els va agradar el brogit de cotxes i el moviment que hi havia.

27 mayo 2008

NOVES ADQUISICIONS PER REFORÇAR LA BRIGADA MUNICIPAL AQUEST ESTIU

El pressupost municipal per al 2008 contempla que es puguin contractar entre dues, o tres persones per reforçar la brigada durant els mesos d’estiu, ja que és quan fan vacances la majoria de les persones que composen la brigada municipal i així no quedaran en quadre, ja que entre juliol i agost tenim el fort de les festes majors.

Per cobrir aquestes places es va fer un ban, perquè tots els interessats i interessades poguessin participar-hi.

El total de persones que han presentat el seu currículum ha estat de 24 i hem volgut entrevistar a cadascun d’ells i elles, amb l’esperit que expliquessin la seva vida laboral i també la seva situació personal.

La veritat és que l’elecció no ha estat gens fàcil, perquè hi ha persones que no treballen i que no tenen cap subsidi d’atur, ni cap entrada de recurs a nivell personal. Altres fan feinetes o cobren l’atur, que els ajuda a tirar endavant la seva situació personal, però, de les 24 persones presentades, s’ha decidit agafar-ne tres. Dues a quatre mesos i una persona a dos mesos, és a dir, juliol i agost. Els de quatre mesos, serà entre juny i setembre.

Les quatres persones que estàvem fent les entrevistes hem intentat buscar la màxima representació i hem agrupat els participants en: els joves, les dones i els homes.

De joves del voltant de vint anys se n’han presentat tres, els tres encara en edat d’estudiar. Un té possibilitats de treballar els caps de setmana, un altre de treballar mitja jornada al dia i, el que hem escollit, que vindrà juliol i agost, perquè al setembre pugui tornar a l’escola, no té feina ni cap subsidi.

En el cas de les dones també hem fet un anàlisi d’experiència i de la situació laboral. L’elecció no ha estat fàcil, però hem triat una dona que ja havia treballat en brigades municipals fora del municipi, que considerem que pot encaixar molt dins de les feines necessàries per a aquests quatre mesos. Aquesta dona no té feina ni cobra cap mena de subsidi d’atur.

En el cas dels homes també ha estat molt complicat, ja que s’han presentat homes molt preparats, amb situacions difícils: paletes de gran vàlua a l’atur, però en aquest cas no és el que necessitem, ja que només són quatre mesos i necessitem persones polivalents. Hem triat una persona capaç de treballar la jardineria, capaç de fer de paleta, també de lampista, en maquinària agrícola té molta experiència, també sap soldar i coneix molt bé el municipi. És una persona que actualment no té feina i no cobra cap subsidi d’atur.

En definitiva, hem triat un home i una dona, que només podran estar quatre mesos amb nosaltres i un jove durant el juliol i l’agost.

D’aquestes entrevistes hem deduït que tenim grans professionals al municipi i que, potser, per al pressupost del 2009, ens haurem de plantejar fer obres municipals directament des de l’Ajuntament, contractant alguns d’aquests professionals que estan a l’atur, amb un contracte d’obres i serveis.

25 mayo 2008

EL QUE COSTA COMENÇAR A TIRAR ENDAVANT I ACABAR LES OBRES MUNICIPALS

Poques obres municipals, per no dir cap, compleixen els terminis que marquen els seus projectes.

En el municipi de Dosrius ja n’hem fet de magnituds importants. Ara en tenim tres, dues d’elles a punt d’acabar. L’altra porta un ritme acceptable, fins i tot, podríem dir que està complint els terminis previstos. Aquesta obra que porta bon pas és la nova escola bressol.

Pel que fa a les altres dues, una és el pavelló de Canyamars i l’altre és el cobriment de la pista esportiva de can Massuet del Far, tots els passos que hem hagut de fer han estat una odissea, ja que des del seu inici, els projectes que posàvem a exposició pública quedaven deserts. Era un moment que hi havia molta obra pública i les empreses florejaven. Calia fer reformats de projecte, amb el que això significa de papers i temps, buscar recursos perquè els reformats pujaven quantitats considerables, per sobre del 20%, tornar a treure a licitació, fins que alguna empresa hi participava i li podies adjudicar.

Ara, tant al pavelló de Canyamars com a la pista de can Massuet del Far es poden comptar amb els dits de la mà les coses que hi manquen per acabar, però en el cas del pavelló de Canyamars, després de canviar l’empresa moltes vegades d’encarregat d’obres, d’industrials per fer una cosa o per fer-ne una altra, ha costat molt veure avançar l’obra, tot i que sembla que aviat estarà enllestida.

Espero que en els propers dies puguem posar l’obra a utilitat del poble.

En el cas de la pista esportiva de can Massuet del Far, també amb els dits de la mà comptes el que manca fer, que si el tancament de la perimetral, que si pintar la pista, i poques coses més.

Ve-t’ho aquí que l’empresa ha fet fallida i via judicial ja ens han notificat que els pagaments que els haguem de fer els retinguem i, fins i tot, que a algun dels seus proveïdors, amb drets de cobrament, els fem efectiu el que tocava a l’empresa concessionària.

Ara caldrà buscar nous professionals i contractar el que manca, això sí, segur, sempre amb un cost superior al que estava previst.

El pitjor de tot això és que les garanties que les empreses han de dipositar per fer l’obra, poca cosa cobreixen quan no és compleix el contracte, per la raó que sigui.

21 mayo 2008

RESULTATS POLÍTIQUES AL MARESME (III)

Referent a la construcció d’una nova via enganxada a l’autopista, hi ha moltes veus que diuen que no podem trinxar més el Maresme.

Jo estic d’acord en què s’ha de tenir molta cura amb la construcció de noves infraestructrures, i que cal restablir al màxim possible l’impacte de les obres.

D’aquest fet en tinc experiència, ja que fa poc més d’un any que ens varen fer una carretera nova al nostre municipi.

La veritat és que quan varen fer els rebaixos per encaixar aquesta nova via de comunicació, se t’encongia el cor quan veies tots aquells espais descarnats i devastats d’una manera salvatge, però, a dia d’avui, un cop s’ha revegetat, tot i que encara no ressalta tot el que s’ha sembrat, la població està molt orgullosa d’aquesta obra tan necessària per al nostre municipi.

Per tant, malgrat les crítiques inicials i pensaments que no era necessari trinxar les muntanyes, com moltes veus van dir, l’experiència ens ha fet veure que si les coses es fan bé i estan pensades perquè tinguin el mínim impacte possible, tothom queda content i satisfet.

18 mayo 2008

RESULTATS POLÍTIQUES AL MARESME (II)

Aquests 400 milions d’euros han de servir per fer una via alternativa a l’actual Nacional II.

Atenent que la Nacional II deixarà de passar per la nostra comarca, aquesta via pot ser molt més integrada al territori, amb més entrades, més sortides i més rotondes.

La veritat és que en aquests moments jo diria que ja és necessària, però una obra d’aquestes magnituds no es farà ni l’any vinent ni l’altre, ja que cal fer un projecte executiu i tots els passos necessaris perquè aquest projecte tingui els informes favorables de les administracions competents, i això és molt de temps.

Cal preveure que any rere any a la carretera hi haurà més cotxes. No s’ha de perdre de vista que a l’Alt Maresme, en el Pla Territorial Metropolità s’hi contempla un creixement d’unes 80.000 persones, és a dir, un 20% més, a banda del creixement normal de la població de la resta de pobles de tot el Maresme.

Veient la situació actual, si fem números, deduïm que d’aquí a deu anys, posarem a les nostres vies d’un 25% - 30% més de vehicles. Per tant, ens adonem que en aquests moments ja és necessari, important i indispensable planificar aquesta nova via de comunicació, sobretot tenint en compte les necessitats que tenim de connexió entre els pobles, els polígons industrials, ...

15 mayo 2008

RESULTATS DE LES POLÍTIQUES AL MARESME (I)

Des del Consell Comarcal s’està donant molts serveis. Tot i que és una administració bàsicament de gestió i sense recursos, treballa per portar millores a la nostra comarca, amb la voluntat d’incidir al màxim possible davant les administracions que tenen les competències.

Des de l’any 2000 que s’està reclamant una solució a l’actual Nacional II. En aquell moment el Consell Comarcal del Maresme va liderar una plataforma, conjuntament amb els nou Ajuntaments del Baix Maresme. Fins i tot, va fer accions contundents, com ara talls de la Nacional II, per reclamar les millores necessàries per convertir-la en un carrer o avinguda de poble, l’actual N II.

Totes les accions han anat encaminades en la mateixa direcció: millores de mobilitat al Maresme. Per fi, es va signar un acord per traspassar 400 milions d’euros, que aviat és dit, ja que si ho passem a pessetes serien molt mils de milions.

Ara cal que qui tingui responsabilitat sàpiga invertir aquests diners, amb el màxim consens possible. Això no vol dir consens total, perquè encara aniríem en bicicleta o a peu, però sí que cal escoltar al màxim possible la nostra comarca, des de Tordera, passant per Calella, els dos Arenys, Mataró i fins a Montgat, amb els estudis que calguin.

Quan s’han de fer aquestes mogudes, es generen moltes opinions, però des del Consell Comarcal del Maresme hem d’estar contents i satisfets pel que s’ha aconseguit fins ara.

Semblava una utopia, però la realitat és que es preveu fer la inversió més important de la nostra història en el nostre territori, gràcies a què el Consell Comarcal, entre d’altres ha insistit, junt amb la majoria de forces polítiques que el composen.

13 mayo 2008

NOVES INCORPORACIONS A L’AJUNTAMENT

Des de les vuit del matí del dia d’avui, l’Ajuntament de Dosrius té dues cares noves, l’Hermínia i l’Imma, dues treballadores que seran auxiliars administratives.

El fet ve donat perquè hem tingut dues baixes per maternitat i amb la feina que aquesta administració té, que cada vegada és més, ha calgut cobrir les dues baixes fins a la seva reincorporació.

Aquestes incorporacions han estat fruit d’un procés de selecció que es va fer durant la segona quinzena de febrer.

La notícia no són les noves incorporacions, sinó la il•lusió i els nervis que senten aquestes dues persones per aquest nou lloc de treball, encara que sigui provisional, i que avui m’han transmès.

No és un fet habitual tenir aquestes sensacions, per aquest motiu els he volgut desitjar molta sort i, sobretot, que gaudeixin molt treballant, ja que això demostrarà que es troben bé entre nosaltres i també encomanaran aquesta il•lusió als administrats de l’Ajuntament.