30 julio 2008

UN CENTRE UNIVERSITARI POTENT AL MARESME

Ja fa alguns dies que vàrem signar un acord entre l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme, per unificar les dues escoles universitàries que hi ha a Mataró, una que depèn de l’Ajuntament de Mataró i l’altra del Consell Comarcal del Maresme.

Ja fa dies que volia explicar i deixar plasmat per escrit el que jo crec que serà un fet històric al nostre territori, ja que en aquests moments diem que tenim dues escoles universitàries, però, en realitat, donat el nombre d’alumnes, no hi ha un ambient potent de campus universitari, ja que una té 550 alumnes i l’altra 450 alumnes.

Juntes, però, crearan un verdader campus, ja que a l’unir els estudis d’empresarials i turisme, que s’imparteixen a la que depèn del Consell Comarcal, amb els estudis tècnics, que es cursen a la que depèn de l’Ajuntament de Mataró i amb els estudis de recerca, ja que s’ha arribat a un acord amb Cetemsa, perquè estigui en aquest espai, s’haurà creat un centre universitari que serà un referent dins el nostre país.

Estic convençut que en sentirem a parlar molt i estarem orgullosos del pas que s’ha fet, tot i que no ha estat gens fàcil.

Vagi per endavant la felicitació i agraïment a tothom que ha fet possible i ha treballat per la unificació d’aquests dos centres universitaris.

Felicitats a tots!

28 julio 2008

QUIN CAP DE SETMANA DE REMOURE EL PASSAT!

Tant dissabte 19 com diumenge 20 d’aquest mes, per als que portem el municipi a dins des de què tenim raó d’ésser, varen ser dos dies en què el que ens vàrem emportar a sota el braç i el que vàrem viure, difícilment ho oblidarem.

El dissabte vàrem celebrar els trenta anys de gegants i els vint-i-cinc de colla gegantera. Durant tot el dia varen haver-hi actes de celebració, però el punt àlgid de la festa va ser al vespre. A les 9 del vespre, els gegants varen sortir del Pla dels Gitanos, varen travessar tot el carrer Mn. Cinto Verdaguer. Cal dir que amb trenta anys de gegants era la primera vegada que els gegants ocupaven aquest carrer. És curiós, perquè en el transcurs d’aquesta cercavila es va reproduir la història dels gegants, ja que vàrem començar poquets, principalment mainada, quan érem a la plaça de ca l’Andreu ja érem colla i a l’arribar al CEIP del Pi ja vàrem ser multitud.

Després de les ballades i la traca final es va fer el sopar, que per cert va ser molt exquisit. Aquestes empreses de càtering cada vegada se superen donant menjar de millor qualitat. Verdaderament, el que va ser una gran sorpresa va ser el DVD que la colla gegantera va regalar a totes les famílies que van participar en aquest acte. Aquest DVD demostra l’evolució de les persones i els espais que tant hem compartit i té un valor per a nosaltres que, amb el temps, anirà guanyant en importància.

El diumenge a la tarda nit, acte de categoria, presentació del número 2 de la revista Duos Rios, posem-li les màximes estrelles que hi puguin haver, cinc: per l’espai, per l’organització, pel contingut de l’acte, tot va anar sumant perquè les persones que vàrem estar a l’hort del Rector tinguéssim un moment inoblidable.


Va ser tot un plaer tornar a veure actuar el Grup de Teatre el Fanalet, en Joan de cal Mosquit, que cada vegada s’assembla més al seu pare, en Pepet de cal Mosquit. I la Roser, la filla de la Lluïsa, i la transformació de la Paquita quan fa teatre. La M. Rosa de la Palma, com sempre, fent un paper extraordinari, i la M. Rosa de can Feliu, que dóna la sensació que sempre va per feina. La cirera, com sempre, la va posar en Josep de can Jubany.

No puc deixar de comentar que ens va caure la llàgrima per dins tornant a sentir “el Gitanet” i les poesies de la Sra. Cati. Com n’hem d’aprendre de la Cati, als seus noranta anys, amb el seu plantejament de vida, mireu el que ens està ensenyant! Cal recordar que els anys que va estar a Dosrius, ja en fa uns quants, la gent del poble no entenia que no mengés carn.

Jo crec que a més de l’alimentació tan curosa que té, el que fa que tingui aquesta vitalitat és el seu plantejament de vida, transmetent bondat, comprensió, il•lusió per a qualsevol cosa, per insignificant que sigui.

Gràcies Lina, gràcies Grup de Teatre el Fanalet i, sobretot, gràcies Neus i M. Àngels, ja que vosaltres sou capaces de treure el potencial de les persones del nostre municipi.

Per molts anys!

23 julio 2008

EL PREU DE L’AIGUA

Hi ha un debat en referència al preu de l’aigua, per aquest motiu cal ser contundents a l’hora d’explicar com funciona tot aquest món, concretament, l’estructura del seu preu. Posem pel cas que el cost del servei de portar l’aigua a les cases, a les indústries, als comerços, ... és de 100, dins d’aquest 100 hi ha la compra de l’aigua, els costos elèctrics del seu bombament, tota la plantilla de treballadors/treballadores, operaris, administratius, cost del tractament, controls, com poden ser: analítiques, facturació, i altres aspectes no tan significatius.

En el cas del meu municipi, Dosrius, sempre hem intentat que aquest hipotètic cost de 100 estigui compensat per la facturació. Creiem que amb els diners de tothom no podem subvencionar serveis generals com l’aigua o el clavegueram. En tot cas, cal tenir una partida pressupostària per situacions concretes de famílies que no puguin fer front al cost d’aquests serveis tan indispensables i, previ informes dels tècnics corresponents, se’ls pugui ajudar.

En aquests moments hem hagut de fer un augment de tarifes, cosa que hauran de fer tots els municipis que no ho hagin fet fins ara. El motiu és perquè la facturació no pot arribar a aquest 100 que costa el servei

Quins han estat els motius d’aquest desajustament?

En el cas de Dosrius, han estat tres:

1r) El fet que fa dos anys que no hem revisat els preus i, conseqüentment, l’IPC d’aquests dos anys no ha estat incorporat.

2n) La campanya d’estalvi que es va fer durant els primers sis mesos d’aquest any, ha tingut un resultat positiu. Cal dir ben clar que aquesta campanya d’estalvi era per poder disposar de l’aigua, ja que les reserves minvaven considerablement .

3r) Aquest punt és molt important en el cas de Dosrius, ja que els seus polígons industrials els formen moltes fàbriques relacionades amb el tèxtil, concretament, amb el tints. Per tant, la facturació de l’aigua ha baixat un 26%, per tres motius:

a) Per l’estalvi produït per les campanyes.
b) Per la situació econòmica en què es troba el sector, ja que alguns tints han tancat portes.
c) Perquè hi ha empreses que han modificat el seu sistema productiu, reduint considerablement el consum d’aigua. Aquest darrer punt és molt important.

Aquests tres factors ens porten a què, tenint en compte la hipòtesi del cost 100 del servei, tenim unes entrades que únicament ens cobreixen el 75% del cost del servei, en números rodons.

L’empresa concessionària del servei ens va proposar fer un augment del 24% de mitjana, però des de l’equip de govern hem demanat que es facin esforços per abaixar costos del servei i, al final, hem quedat que l’augment mitjà seria del 18%, després de dos anys sense haver tocat la tarifa.



Política d’aquest augment:

* El primer tram, que són els habitatges que consumeixen menys de 10 m3 al mes, s’augmenta el 4,2%.

* El segon tram, que va de 10 a 20 m3/mes, s’augmenta un 12%.

* El tercer tram, que sobrepassa els 20 m3/mes, s’augmenta el 24%.

* L’ús industrial, també s’augmenta el 24%.

* El preu de subministrament passa de 4,22 a 4,63 euros al mes. És a dir, augmenta un 10%.

Què s’ha volgut potenciar amb aquesta política?

Ni més ni menys que l’estalvi, ja que a les famílies de poc consum, en dos anys, se’ls ha augmentat menys que el que ha pujat l’IPC.

A l’altre extrem es troba la indústria, que es potencia que es busquin mecanismes per estalviar aigua i es penalitza els abusos de consum, tant de la indústria com dels particulars, d’aquest bé tan necessari i indispensable.

Cal que tothom tingui la seva responsabilitat i no es pot fer demagògia dient que com que s’ha estalviat ara es penalitza.

La responsabilitat dels polítics i dels periodistes d’un país avançat no pot fer d’aquest tema tan important demagògia. A la població cal explicar-li les coses clarament, perquè les entengui. Tenim una societat avançada i els discursos populistes i demagogs no els podem permetre.

Ara cal treballar, i així ho està fent l’administració responsable del món de l’aigua, perquè el producte que ens surti per l’aixeta estigui garantit i tingui qualitat.

Encara que hi hagi d’haver alguns augments en el rebut de l’aigua, si no hem de fer despeses de compra d’aigua embotellada, perquè per l’aixeta surt de qualitat, al cap de l’any tindrem uns estalvis considerables. Cal que tinguem clar que si tenim l’aigua garantida i de qualitat per al nostre progrés i evolució, això és digne d’un país avançat i, com sempre es diu: “L’aigua que surt més cara, sempre, és la que no ens surt quan s’obre l’aixeta”.

18 julio 2008

VIATGE A ROTH

El cap de setmana passat, junt amb una delegació del Maresme vaig estar al poble de Roth a Alemanya. Allà se celebrava una prova que en podríem dir de triatló, tot i que concretament no és triatló, però sí que té unes grans magnituds, ja que esborrona veure aquells homes i aquelles dones un cop acaben les proves, això els que les acaben.

La prova consisteix en fer a primera hora del matí 3.800 metres nedant, surten de l’aigua corrent, per pujar a una bicicleta, que fan 180 Km. en carretera i quan arriben, sense perdre temps, es calcen les bambes i fan 42,195 Km, és a dir, una marató.


En principi, és per a superhomes o superdones. Hi havia un total de 4.600 persones inscrites. Essent una disciplina esportiva que cada any augmenta d’una manera espectacular.

El que va guanyar ho va fer en 8 hores i trenta minuts, aproximadament, però al cap de 15, 16 i 17 hores encara entraven participants.

L’ambient en si és molt bo i captes que les persones que hi participen són esportistes al cent per cent i que, majoritàriament, van amb les seves famílies, ja que tot l’any es preparen per a aquests esdeveniments.

Des del Consell Comarcal del Maresme estem treballant perquè aquest esdeveniment es reprodueixi al Maresme, ja que estem convençuts que pot tenir unes repercussions que no ens les podem ni imaginar, sobretot pel que fa a la promoció de la nostra comarca.

Per altra banda, vàrem poder comprovar que el nivell d’organització dels alemanys ratlla la perfecció, en cap moment vàrem veure un responsable de l’organització fent un pas més ràpid que l’altre, ni una paraula més alta que una altra, havent-hi un voluntariat d’unes 4.500 persones. D’aquí sí que n’hem d’aprendre.

http://es.youtube.com/watch?v=AapKFTFAzGQ

15 julio 2008

PROJECTES DE FUTUR

Aquesta feina de fer d’alcalde és apassionant, perquè quan tanques un tema se te n’obren dos i la felicitat sempre ve donada pels projectes que tens per acabar.

La veritat és que tenim un bon grapat de projectes que flueixen de la ment dels que vivim immersos les vint-i-quatre hores del dia en aquesta feina tan espectacular, que és la de gestionar l’interès de la col•lectivitat.

Ara estic treballant amb una idea una mica faraònic. De fet, hem tirat endavant molts projectes que, en principi, semblaven una utopia, però que han acabat essent una realitat.

El que estic vivint en aquests moments, entre altres, és un proposta de centre de dia per a la gent gran, amb habitatges tutelats, amb l’esperit que les persones jubilades, amb capacitat per valer-se per elles mateixes, i també les que no, puguin tenir un espai en forma d’apartaments i que en el seu entorn hi hagin tots els serveis necessaris per tenir una vida amb les necessitats cobertes.

Ja tenim els primers dibuixos, que els serveis tècnics municipals ens han fet. Són grans línies i números aproximats, no és una cosa petita, ja que si únicament pensem en les necessitats del nostre municipi, tindrà un cost que no es podrà assumir, per això cal pensar per cobrir les necessitats del territori i així implicar administracions supramunicipals, amb la finalitat que les persones del nostre municipi en puguin sortir beneficiades.

De moment, no puc explicar més coses. Sé que el camí és llarg, en el cas que el projecte pugui ser viable. Tot i això, que tothom sàpiga que jo el tinc ben quadrat a la meva ment i que lluitarem pel bé i la qualitat de vida de la gent de la tercera edat.

08 julio 2008

JA TENIM LA PISTA DE CAN MASSUET DEL FAR EN PLE FUNCIONAMENT

El diumenge passat vàrem fer el primer acte oficial a la pista coberta de can Massuet del Far. Aquest festa va consistir en un dinar, un arròs -per cert exquisit- fet per la “Colla del Pilón”. Va ser la primera menjada multitudinària que aquest grup gastronòmic, entre altres coses, va organitzar, o si més no, va ser la primera en la que jo vaig participar.

La veritat és que hi tenen la mà trencada i és un plaer estar al seu entorn, perquè estan constantment de festa i això s’encomana. Espero que durant molts anys puguem gaudir de la seva companyia i dels seus actes organitzats per a tota la comunicat del nostre municipi.

La pista en si genera opinió. He captat que els que veuen l’actuació de l’Ajuntament en negatiu són molt crítics, però jo personalment estic molt content, perquè és un equipament integrat, no evita visibilitat des de la terrassa del bar i dóna una gran sensació de permeabilitat. Per altra banda, et trobes recollit dins la mateixa pista que, per cert, dóna la sensació d’una grandària diferent a la dels pavellons de Dosrius i Canyamars, que estan envoltats de les quatre parets.

Junt amb la inauguració de la pista es varen instal•lar els circuits de salut, que estic convençut que tindran molta utilitat, amb l’espatllera per estirar tota la musculatura de l’esquena i un aparell per girar la cintura, que un cop el proves te n’adones que pot ser molt útil per al cos humà, ja que poques vegades fas aquest moviment de gir de cintura d’una manera tan fàcil.

El que segurament és un luxe, atès el seu cost, és el rocòdrom, però per altra banda, potser en el futur serà un dels elements més utilitzats i això pot venir donat perquè alguna persona s’hi aficioni, tot i que en aquests moments ja n’hi ha alguna, i que es facin cursos continuats d’escalada en aquesta infraestructura tan espectacular.

Jo crec que és la primera peça d’un gran puzle, que ja sabem quines seran les següents. Una ha de ser l’arranjament total de la piscina, i la que ha de donar contingut a tot l’espai, sens dubte, ha de ser l’escola que es construirà a sota mateix del rocòdrom.

Així, de mica en mica, el poble de can Massuet del Far agafarà entitat i el punt de la zona esportiva serà el d’unió i referència per a tothom.

04 julio 2008

SOBRE LA CRISI QUE ESTEM VIVINT

M’agradaria plasmar la meva visió sobre l’actual crisi que en aquests moments estem passant.

Sens dubte, en el nostre municipi, jo crec que la patirem molt més, ja que no només es tracta de l’aturada que s’ha produït en la construcció, sinó que la patirem amb més profunditat degut a la situació del petroli.

Estic convençut que si poguéssim baixar el 50% el preu de la benzina, tot tornaria a la seva normalitat, però com que aquest factor no el podem controlar i, a més a més, no hi ha ningú que garanteixi que no continuarà pujant, la crisi en un municipi com el de Dosrius la podem viure d’una manera crònica, ja que una part important de la despesa mensual de la majoria de la població ve donada per l’alt preu dels carburants, degut a la gran necessitat de mobilitat que es té. Això va minvant els recursos familiars i cada vegada es va aprimant més el marge de maniobra que es té i, evidentment, costa molt més arribar a final de mes.

Un dels senyals més evidents que delaten el que explico, és que el mes passat es va acabar el termini de voluntària per pagar l’IBI i, en comparació al 2007, hi ha hagut un 10% més de propietaris que no han pogut fer front a aquest impost municipal. Això és moltíssima gent, amb les conseqüències que comporta per a aquestes famílies i aquestes propietats, ja que ara anirà a executiva, amb el recàrrec corresponent, i fins i tot , amb l’embargament de béns que marquen les normatives.

Des de l’Ajuntament estem fent tots els esforços possibles per ajudar les famílies, dins les nostres possibilitats, i potser ens haurem de plantejar de prioritzar les ajudes socials, per davant d’ altres coses que són més de lleure o que no tenen tanta importància com és la supervivència de les famílies.

02 julio 2008

COMENTARIS PERSONALS SOBRE L’ÚLTIM PLE MUNICIPAL

La setmana passada vàrem tenir un ple ordinari a l’Ajuntament, amb tots els càrrecs electes sortits de les eleccions de finals de maig de 2007, per tant, aquest nou consistori ja fa un any que està en funcionament.

Personalment estic bastant decebut del paper de l’oposició, em refereixo a l’oposició amb experiència, ja que la gent nova és lògic que en alguns moments parli de temes sense coneixement i, conseqüentment, això fa que, algunes vegades, es diguin coses incertes, inviables o incorrectes.

Pel que fa a la gent que té experiència, la seva actitud és bastant la de dir no per sistema i això no és un posicionament de treball, de dedicació, ja que es justifiquen dient que si treballen i fan aportacions se’ls dirà que no. Aquesta és una excusa de mal pagador.

Demanen que l’Ajuntament s’obri i els consulti temes importants, però, quan en el Ple de la setmana passada es va crear una comissió per constituir una empresa pública, ells varen dir que no, que no a la creació d’aquesta comissió, que simplement el que ha de fer és treballar amb la documentació, en la qual constaran els objectius que condueixen a la creació d’aquesta empresa pública. Després, ja decidirem si la formem o no la formem.

Portem temes a aprovació, que ens vénen obligats per llei, i resulta que ens diuen que anem a la improvisació i que aquests temes els havíem d’haver previst abans i fer una planificació de la feina a realitzar per l’Ajuntament, perquè no hàgim d’estar supeditats a les exigències de la Generalitat, entre altres.

En el mateix ple, portem un tema de previsió i ens diuen que no cal, que quan passi ja ho farem. I així constantment.

Jo crec que amb els anys que porto de càrrec electe, mai hi havia hagut una oposició tan rància, tan poc constructiva, que treballi tan poc, amb l’excusa que hi ha una majoria i que no val per a res la feina que puguin fer. Això a mi m’entristeix una mica, ja que les propostes viables són bones i necessàries vinguin d’on vinguin i no la visió crítica de voler-ho veure tot amb to negatiu, i lamentant la realitat de la voluntat del poble.