26 septiembre 2011

Us asseguro que no ho oblidaré mai

Una de les tantes coses que em toca fer com alcalde, i la veritat és que la faig molt de gust, és la celebració de casaments o aniversaris, com ara noces d’or o noces de plata, fins i tot, he fet presentacions de nadons en societat. Aquesta feina la faig molt a gust. El dissabte passat vaig fer dos casaments. Un al migdia, molt correcte i amb moltes ganes per part dels organitzadors i un altre a les sis de la tarda.

Aquest de les sis de la tarda va ser el d’en Gil i la Laura. Molts haureu pogut veure les pancartes anunciant el seu casament, que com ells diuen va ser un casament de “viejos roqueros”.

Us ben asseguro que no oblidaré mai la festassa que es va fer a les Colònies Forestals. Tothom hi va posar les ganes d’una manera molt apreciable i la forma en què va començar la cerimònia va ser de una manera no convencional, però molt original, ja que va situar a tothom, a mi el primer, en un estat molt especial per poder viure amb intensitat aquella celebració.

Us explicaré l’inici. El nuvi estava al lloc on li pertocava, el públic omplia la sala de gom a gom. Al moment que la núvia va entrar i es dirigia cap on estava el nuvi, va fer-ho amb un micròfon a la mà i cantant una cançó, que devia ser molt especial per a tots dos, i ell l’esperava amb una guitarra elèctrica acompanyant-la durant tota la cançó. Això va durar de cinc a set minuts. Al començament la música va ser molt suau, però a mesura que avançava anava agafant força i als dos o tres minuts finals veies llàgrimes d’emoció entre el públic. Quina veu que té la Laura i com tocava la guitarra en Gil!

Amb aquest començament vaig captar que tots varen viure amb intensitat la cerimònia, amb participacions d’amics i amigues, fins i tot, a l’hora dels anells va haver-hi un intercanvi d’obsequis diferent i així fins al final, sorpresa rere sorpresa i, de tot el que es feia i el que es deia.

Laura i Gil, no puc més que agrair-vos que m’haguéssiu convidat a participar en aquesta cerimònia tan espectacular. Us desitjo que sigueu molt feliços i que aquesta imaginació que heu demostrat us acompanyi en tot mome

No hay comentarios: