Coses que vius com a alcalde

La feina d’alcalde o càrrec electe és apassionant, evidentment si t’agrada. En el meu cas, és un privilegi viure tot el que succeeix i sobre tot el que afecta les persones, amb l’esperit de poder ajudar. Hi ha vegades, però, que et trobes en situacions desagrades. N’explicaré una de fa pocs dies. Un temps enrere ens vam veure obligats a aprovar un preu públic per poder gestionar bé les bústies municipals . Es va decidir que el preu fos de 6,00 euros anuals. És el mínim que la Diputació de Barcelona té estipulat per poder gestionar el seu cobrament. Si ho comparem amb els apartats de correu que ofereix el Servei de Correus, veurem que hi ha una diferència de preu abismal. El cas és que un senyor em truca dient que li volien cobrar 6,-- euros per disposar de la bústia municipal. Jo li vaig intentar explicar el concepte, el motiu i el com. Ell em va contestar que no era just i que no volia pagar-ho. Jo li vaig dir que per sort en aquest país les obligacions no són voluntàries. Ell em va contestar que no ho pagaria. Passat un mes i mig, això va ser fa pocs dies, em torna a trucar dient que li havien embargat el compte per 17,-- euros, dient que això era inadmissible. Vaig intentar fer-li el mateix raonament que dies enrere i no hi va haver manera que ho entengués, ja que m’exigia que jo com a alcalde li condonés aquesta obligació. Li vaig explicar que això no funciona així. A partir d’aquí varen venir amenaces dient que si no ordenava que li anul•lessin aquest deute ho pagaria amb béns propis o desperfectes dins del municipi. A partir d’aquí la conversa es va acabar, ja que li vaig comentar que tot el que volgués demanar a l’administració ho fes per escrit i diligentment se li respondria. Escrit així en paper sembla una cosa fàcil de suportar, però quan hi ha amenaces per mig d’una persona agressiva, amb males formes, fa que el moment no sigui agradable. Aquestes coses són les que també ens toquen viure quan s’està al front d’una administració com un ajuntament.