LA REALITAT EN ELS PARTITS POLÍTICS ES VISUALITZA

S’ està visualitzant una realitat que els que ens dediquem a la política patim i veiem constantment.

Em refereixo a la situació en què es troba aquest nou partit creat pel Sr. Joan Carretero, que es diu Reagrupament. Tot va bé mentre es busca un objectiu molt genèric per decidir que s’entra a la política, que pot ser: Que es poden fer les coses diferents, que cal fer coses, que els que hi ha no serveixen, ..., i així podríem anar esmentant plantejaments que uneixen persones que en el fons són molt diferents, però que aquestes generalitzacions fa que estiguin juntes.

En el moment en què es comença a parlar de com es faran les coses i quin tipus de coses es faran, per plantejar un projecte, és quan s’inicien les grans diferències.

Segons he pogut llegir, en el cas de Reagrupament els problemes comencen amb la manera com s’estructura la representació del partit a les circumscripcions electorals. Segons diuen uns, en els acord constitucionals estava clar, però quan hi ha persones amb criteri potent, com és el cas d’en Joan Carretero, costa encaixar les opinions diferents. Aquesta és una característica de líders que a vegades inicien projectes engrescadors, però que altres vegades els trenquen si els acords no els són grats.

També cal veure l’estructura de funcionament dels partits, que en el cas de Reagrupament és assembleària. Això fa que encara sigui més difícil poder encaixar persones que volen controlar l’entorn en què es belluguen, ja que mai se sap per on pot sortir la decisió d’una assemblea.

Tot és molt complex, però apassionant de seguir, ja que aquests encaixos no són fàcils, però per a qui els inicia són reptes que poden donar molt de joc a la vida política.