Ja he comentat en alguns escrits la meva opinió sobre el president Montilla, jo que era de tendència Maragallista, em va saber greu el canvi del Pascual al Montilla, però les coses van anar com és van plantejar, i no vaig posar-hi cap objecció. Fins i tot en el moment que em va tocar vaig aixecar el braç per recolzar la seva candidatura com a president de la Generalitat.
Ja he comentat vàries vegades que m’ha sorprès el seu treball, la seva constància i ara més que mai estic gratament sorprès de la seva capacitat de reacció en moments difícils com els que s’estan torejant sobre el Tribunal Constitucional i la resolució del recurs que va fer el Partit Popular, de l’Estatut de Catalunya.
Clarament he vist que el paper dels líders i en aquests cas el president Montilla ha tret aquests plus de visió, de dedicació, de plantejament, de treball, quan tot donava la sensació que estava perdut, i ha sabut afrontar el tema, liderant la creuada per resoldre la qüestió dels Tribunal Constitucional, i que la sentència de l’Estatut no la redacti un tribunal que alguns dels seus membres estan caducats, Estic convençut que el president li ha donat moltes voltes i exprimint-se al màxim ha trobat aquest camí, que ha defensat al senat, i que ha fet canviar de parer al PSOE. Estic convençut que defensarà fins a l’últim moment el tema d’interès vital per Catalunya.
Aquests són els líders que generen confiança, que tiren endavant temes que a priori semblen impossibles, a base de fer la feina que pertoca en cada moment sigui quin sigui l’esforç que hi hagi de portar.
Tenim un bon president!.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario