El dilluns passat vàrem enterrar en Pau Sánchez, que tenia 50 anys. Era una persona molt coneguda, un amic de feia molt de temps, ja que ambdós vàrem formar part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Dosrius durant el mandat 1999-2003, treballant colze a colze en tots els temes que ens vàrem anar trobant. Tots dos érem nous davant la responsabilitat de gestionar l’administració local, conjuntament amb altres companys i companyes.
Recordo aquelles reunions d’hores i hores per intentar posar-nos al dia de tots els temes que teníem entre mans.
Va ser una època molt dura, però alhora satisfactòria pels resultats assolits. Ell era molt exigent, buscant l’excel•lència, però també era una persona amb la qual s’hi passava bones estones, ja que sabia compaginar el treball amb el bon menjar, el bon acudit i la bona companyonia, un equilibri important per saber afluixar quan hi ha les tensions del dia a dia.
Era molt amic dels seus amics i companys de feina. Tenia respecte pels seus superiors i estava enamorat de la seva família, de la seva Mavi, d’en Pau i de la Maria .
A ell ja no el tornarem a veure més entre nosaltres, la maleïda malaltia dels atacs de cor se’ns el va endur, però el recordarem com una persona amb la qual era agradable parlar, que li agradava fer les coses ben fetes i que en moments de distracció era el primer que et feia riure.
Pau, això no ens ho havies d’haver fet, però malauradament no has pogut triar, sabem que no era la teva voluntat, que tenies molts projectes amb la teva família i el més important era veure créixer els teus fills, però també ens toca viure aquestes males experiències en aquesta vida de tans sotracs, i durs com aquest.
20 octubre 2011
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario