És molt maco tenir animals de companyia, especialment gossos. Jo que vinc de pagès, la meva infantesa es va desenvolupar sempre envoltat d’animals, sobretot de gossos deixats anar pel pati de la casa de pagès.
Tot plegat donava lloc a una situació en la que tothom formava part d’aquella manera de viure, sis o set gossos que sempre voltaven al seu caprici, però pendents del que feies, per estar al teu costat i acompanyar-te en tot moment.
Quan un gos pot estar deixat anar i no sentir-se limitat per cap sistema, sigui gàbia o sigui cadena, té unes característiques molt diferents a les que tenen els gossos d’avui dia, que han d’anar fermats o han d’estar tancats en un lloc normalment reduït.
El nostre municipi, al ser un poble que té cases als quatre vents, hi ha molts animals de companyia i els gossos són els que delaten més aquest fet.
Si es tenen en condicions no generen problemes, però en el moment en què l’animal es troba en circumstàncies que no encaixen dins la seva forma de ser, és quan es converteix en un problema. Aquest problema ve agreujat per la diversitat de valors i sensibilitats de la població.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario