VIATGE A NORUEGA (I)

La setmana passada vaig participar en un viatge que la Diputació de Barcelona, concretament l’Àrea de Benestar Social, va organitzar a Oslo (Noruega).

Es va tractar d’un viatge que anomenen de formació, ja que s’organitzen una sèrie de trobades i visites a dependències oficials i a llocs que donen serveis públics en tema de Benestar Social.

Va ser una setmana molt intensa, ja que no vam parar ni un sol minut. S’esmorza amb un quart d’hora, es dina a peu dret amb mitja hora i quan es tenen estones lliures també s’organitzen sortides per visitar i conèixer llocs i temes d’interès.

A banda dels temes socials, deixeu-me que us expliqui la meva visió de com funciona el treball en aquest país nòrdic, on jo particularment m’hi vaig trobar molt còmode.

En primer lloc, la puntualitat és llei, ja que el concepte de persona ordenada i puntual permet fer moltes coses al dia.

A més a més, la jornada laboral, a les feines normals, acaba a les tres de la tarda. Dóna la sensació que es treballen poques hores, però tothom explicava, sobretot la gent catalana que ens vàrem trobar en aquest país, que es treballava més fent-ho durant poques hores intensament, que no tenint tot el dia per endavant, moltes vegades amb la informalitat de començar sempre un quart tard, d’anar a fer el cafè, la cigarreta, l’esmorzar. Tot això et converteix en un treballador lax, que dóna la sensació que tot s’hi val.

També em vaig trobar molt còmode amb el fet que a tots els llocs hi havia el rellotge penjat per saber l’hora i no arribar tard a les reunions concertades. Quan dic a tots els llocs, vull dir: passadissos, sales, qualsevol indret.