25 mayo 2009

QUAN ALGÚ ENTÉN QUE EL QUE ES DIU NO ÉS VERITAT

A vegades, es fan declaracions o exposicions que quan arriben a la col·lectivitat o al coneixement d’ altres persones, que potser tenen més informació sobre el fet, fa que es digui que no és veritat el que s’exposa.

D’aquest no és veritat se’n poden treure moltes conclusions. La primera és que es digui que el que s’està afirmant fuig de la realitat, l’altre que es digui que no és veritat, altres poden dir que són mentida les expressions que s’estan donant i, fins i tot, sobre el mateix tema es pot acusar de mentider qui afirma fets i continguts que una altra persona, amb més informació, sap que no són veritat.

En principi, el concepte és el mateix, però canvia molt si entens que t’han dit que no dius la veritat o que ets un mentider. Depèn de qui rebi aquest comentari, el pot utilitzar intencionadament per una via o per una altra.

La diversitat és això, el problema és que quan surt un debat de veritats o mentides es vagi contra les persones, depenent de l’interès de la lectura d’un o d’un altre.

Aquesta és una reflexió que cal tenir en compte.

No hay comentarios: