Els éssers humans som molt limitats, però encara ho som més quan ens creiem que nosaltres som la referència, aquí sí que perdem tota possibilitat d’evolució.
Una bona amiga, que havia estat mestra, m’explicava que havia rebut grans lliçons d’una companya que tenia l’habilitat de veure virtuts a tothom, fos quin fos l’alumne i tingués la capacitat que tingués.
Per altra banda, m’explicava que una altra companya era totalment a l’inrevés, ja que constantment estava criticant els alumnes, ressaltant els defectes que tenien, segons el seu parer, fins i tot, entenia com a defectes el que eren virtuts.
Faig aquesta reflexió perquè estic convençut que per evolucionar, no únicament com a éssers humans, sinó també com a societat, no ens podem tancar a veure els defectes dels altres i criticar-los fins que es faci fosc o que torni a sortir el sol. Malauradament, aquesta és la moda d’avui dia: programes de televisió en què s’esbudellen els uns als altres i així hores i hores. Això, a mi personalment m’indigna d’una manera considerable.
Sempre he tingut la tesi que qui parla malament dels altres és molt limitat o limitada i per donar-se importància utilitza aquest sistema. Intentem buscar virtuts, fins i tot, a les persones que no ens cauen bé, segur que tenen coses per ensenyar-nos.
Tots som ésser humans d’aquest món, fills de mare i de pare i ens defensem en el nostre entorn, és a dir, que tirem endavant. Només per aquest motiu segur que de qualsevol podem treure visions positives.
Jo practico aquest hàbit i us ben asseguro que a més de sentir-me molt bé aprenc grans coses de les virtuts dels que parlen malament de mi.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario