Ja he parlat algunes vegades que hi ha molta gent que s’atreveix a dir com han de viure els altres, però també cada vegada es visualitza més la gent que veu l’administració pública com la que li ha de resoldre el seu problema particular, sense parar atenció als costos que això pot produir per a la col·lectivitat del municipi.
Algunes persones busquen el protagonisme, altres el seu ideari anarquista i altres tenen interessos polítics. Tots aquests objectius ajuntats fan que surtin persones que es creuen que tenen la veritat absoluta i que passen per sobre el sistema, sense respectar la col·lectivitat .
Actualment, hi ha un procés molt enriquidor, per qui el vulgui utilitzar, es tracta d’una comissió que l’Ajuntament de Dosrius ha creat per parlar de la possible implantació d’una planta de tractament d’escòries provinents d’incineradores, per cert amb felicitacions per part de molta gent, ja que és un fet que no és habitual a la nostra comarca. Evidentment, aquesta comissió era per intentar donar cabuda, principalment, a la gent que té informació i que dubta de la seva instal·lació, però ve-t’ho aquí, segons em comenten alguns participants, hi ha membres d’aquesta comissió que ho utilitzen per donar cabuda a la seva manera de ser, d’acord amb les característiques de les persones que he descrit en el paràgraf anterior.
A mi em sorprenen les actituds i les reaccions de persones que, en principi, dóna la sensació que tenen una cultura amb títol, ja que sempre s’ha dit que el que surti d’aquesta comissió s’enviarà a tot el nostre municipi, així la població tindrà més coneixement de la matèria i després entre tots decidirem, durant el període d’exposició pública d’un mes, en què tothom tindrà possibilitat de dir la seva. No és la fórmula d’un referèndum, però jo considero que és la manera de poder expressar la teva visió.
Es podrien esperar a acabar els treballs d’aquesta comissió per definir-se en quina línia es vol anar. Jo no entenc que es facin pintades, que s’embrutin parets, que s’enganxin papers, que es torni a pintar, hem de pensar que això és espai públic i que hi ha gent que ho enganxa i altres que ho treuen, perquè els molesta.
En definitiva, es delata poc respecte per a uns, per als altres i per al sistema.
26 julio 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario