MÉS SOBRE EL ROURE DE CAN FELIU

Un cop fet el gran esforç d’anar trossejant el roure abatut a terra, en hores de negre nit i, fins i tot, de matinada, tal com us he explicat a l’article anterior, cal fer un reconeixement molt especial a les persones que se’ls va trucar quan estaven dins el llit i, en cap moment, van dubtar de vestir-se adequadament, per ajudar a fer les tasques necessàries, a fi que la població estigués el menys afectada possible.

Aquests persones són els membres de la Brigada, els veïns de l’entorn i també en Manel de cal Patró.

Vull fer un esment especial al pobre Manel, ja que va prendre mal a causa dels primers metres del tronc d’aquest roure. Aquest tronc el vàrem apartar a la una de la matinada i vàrem anar a dormir, l’endemà vàrem anar trossejant el roure, el vàrem anar carregant, fins que va quedar aquest tronc singular, que es calcula que pesa entre 4.000 i 5.000 Kgs. En Manel de cal Patró l’enganxa a la ploma, l’aixeca per posar-lo a dalt del camió, per poder-lo portar a un indret on intentarem que es col·loqui com a record de l’arbre. Resulta que per fer millor la feina, ell també va pujar a dalt del camió i un cop la soca va tocar la caixa del camió, va fer un petit moviment, enganxant-li la cama dreta entre soca i barana del camió, trencant-li la tíbia i el peroné.

El resultat de tot això és que ara el tenim enguixat des del peu fins a dalt de tot de la cuixa. S’ha estalviat l’operació que en principi preveien els metges, ja que un cop enguixat s’han adonat que la ferida és neta i que hi ha garantia que la soldadura quedi en bones condicions.

Final desagradable, però les circumstàncies de la vida fan que hàgim de viure aquestes situacions. En Manel està tranquil, però tots sabem que haurà de tenir molta paciència, per això des d’aquest escrit li vull enviar els meus millors desitjos i que la recuperació sigui el més ràpida i satisfactòria possible.

Manel, ara més que mai aquesta soca la col·locarem en un indret on durant molts anys la podràs veure, així, quan hi passis, recordaràs l’esdeveniment o l’accident com una anècdota de la teva vida.