Què vol dir que ja estem a primers d’abril? Doncs per a l’Ajuntament de Dosrius vol dir que hem hagut de fer front al pagament per l’adquisició de terrenys, que penso que són molt importants per al municipi de Dosrius.
Com tothom sap, l’Ajuntament va comprar tota la zona esportiva de can Batlle, per 120.000.000,-- de les antigues pessetes.
També vàrem veure la necessitat de comprar tota la zona del costat de l’antic Escorxador. Dins d’aquesta adquisició hi havia uns 2.000 metres quadrats d’una zona verda, de la qual hi havia la possibilitat que el seu propietari en demanés l’expropiació. També vam considerar important comprar tota la zona del Pou de Glaç de Canyamars.
En el cas del Pou de Glaç de Canyamars, ens vàrem decidir per poder-lo adquirir, perquè veiem la possibilitat que hi havia una línia d’ajuts que no podia anar destinada a altres objectius que no fossin aquests. És a dir, que els diners subvencionats per la Diputació de Barcelona, que podríem dir que representen entre el 60 i el 70% del seu cost, no podien anar destinats a asfaltar carrers, ni a la compra de mobiliari urbà, ni a benestar social, sinó que únicament i exclusivament es podien destinar a la compra de patrimoni municipal. El balanç és positiu, s’han assolit els objectius que ens vam plantejar tres anys enrere, d’acord amb la visió que vàrem tenir en aquell moment.
Com bé dic, ha passat la segona quinzena de març i hem pogut fer els pagaments del Pou del Glaç i dels terrenys de l’Escorxador, uns 360.000 euros.
No ha estat fàcil, però vull fer l’esment que ho hem pogut pagar i, a més a més, que és l’última anualitat de tot el patrimoni que hem adquirit en aquests últims cinc o sis anys. Es tracta de mils metres quadrats per a equipaments i en el cas del Pou de Glaç un bé d’interès arquitectònic, cultural i històric, del qual penso que en traurem molt de profit.
Ara ja ho té el poble, cal donar-hi contingut. La previsió ja hi és, però vull que quedi plasmat en aquest escrit que darrera d’aquesta adquisició de terrenys hi ha moltes hores de negociació, de convèncer, de buscar recursos, de fer convenis, advocats pel mig, més reunions, però podem dir que ja hem tancat aquest procés.
Personalment, em dóna una gran satisfacció haver augmentat el patrimoni de l’Ajuntament, amb terrenys de molta necessitat per a la col•lectivitat i, sobretot, tenint en compte que en aquests moments ja no tenim cap deute pendent.
05 abril 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario