ESPERO QUE AQUESTA VEGADA SÍ

Pràcticament ja s’ha acabat l’exposició pública del projecte refós d’urbanització de can Canyamars. Dic que pràcticament, perquè encara queden uns interessats perquè se’ls acabi el termini per presentar al•legacions. En si, el termini d’exposició pública ja ha acabat, però degut a la publicació d’edictes d’algunes persones que no han pogut rebre la notificació cal esperar. Per a la resta, el termini participatiu per expressar opinions ja siguin tècniques, polítiques o del caire que sigui, ja ha finalitzat.

Durant tot aquest temps només hi ha hagut quatre al•legacions importants, dues de molt lògiques, que són de dos particulars. Una típica que és del promotor de la urbanització i una altra del que s’anomena l’Associació Administrativa de Cooperació de la Unitat de can Canyamars. És a dir, l’Associació de Veïns de can Canyamars.

Em sorprèn aquesta darrera al•legació, ja que proposen el soterrament de les línies elèctriques, de les línies telefòniques, fins i tot, la previsió de la xarxa de gas, així com també la previsió de xarxes de telecomunicacions. Tot això està molt bé i potser sí que si volguéssim fer les coses perfectes ho hauríem de contemplar, però això, pel cap baix, són entre tres i quatre milions d’euros.

Ja vam tenir grans debats amb els representants dels veïns en el moment de la redacció del primer projecte d’urbanització i vàrem acordar que la quantitat que es demanava, sumada a les obligacions del que s’havia de fer, era del tot inviable, incloure el soterrament dels serveis aeris i alguns altres.

Sempre hem dit que hem d’intentar fer un projecte digne perquè la gent hi visqui amb qualitat i amb els serveis necessaris per a la població, això vol dir: enllumenat, un servei d’aigua, de clavegueram, voreres i, sobretot, uns bons carrers. Aquest és el projecte que des de l’Ajuntament de Dosrius defensarem i també defensarem que a tots els veïns i veïnes els costi el mínim possible i, a més a més, que es pugui explicar.

Una altra cosa són els criteris polítics i interessos personals, amb l’esperit que aquest procés quedi embarrancat i sigui inviable.

El més important és que es pugui realitzar, que massa dificultats hem tingut.