El 29 de març va saltar una terrible notícia: al voltant de les 4 de la tarda, en Vadó de Cal Mosso, també anomenatpels amics “manasses”, molt conegut en el nostre municipi com a treballador de la Brigada Municipal, un molt bon treballador, vull ressaltar aquesta paraula, va tenir un accident que podríem dir molt greu, amb el seu vehicle de desplaçament habitual que és la moto.
El van traslladar a urgències de Can Ruti, on ens vàrem trobar moltes persones aquella tarda – nit, esperant que els metges ens donessin notícies.
Operat aquella mateixa tarda i enllitat a la UVI, ens van donar notícies més aviat pessimistes; moltes parts del cos fetes malbé, dubtes sanitaris de com evolucionaria..... Van anar passant els dies i ell no es movia de la UVI i la família explicava el que deien els metges; en general no eren bones les previsions de recuperació. Es preveia fer-li intervencions fruit de la gravetat en que es trobava però hi va haver un moment que va fer un canvi espectacular i de cop i volta, la notícia va saltar; en Vadó ja està a planta.
Aquelles intervencions d’urgència per ajudar a estimular el seu manteniment ja es varen desestimar. Bona notícia que estigui a planta.
El vaig anar a veure i vaig quedar sorprès dels ànims que té, de la bona cara que fa i de les previsions que té de recuperació. En Vadó té una duresa especial, porta una cama plena de ferros i cargols i els metges queden sorpresos de la seva capacitat de resistència. Intenten donar-li calmants perquè la normalitat d’aquests casos és dolor constant i quan les persones que el cuiden, li pregunten que identifiqui el dolor entre 0 a 10, ell contesta que 0.
Els metges no s’ho acaben de creure però jo sí en sóc conscient que en Vadó és d’aquelles persones que el mal no se li coneix. El que més el fot es haver d’estar tan de temps a l’hospital i el menjar, no li acaba de satisfer, però jo estic convençut que aviat el tindrem entre nosaltres i que la seva força i ganes de tornar a la vida normal, farà que aquesta recuperació la superi i que aquells dies d’incertesa respecte a la seva salut i les previsions fatalistes, passaran a ser una anècdota en aquesta vida.
Vadó, ànims!!!, et necessitem entre nosaltres per tot el que signifiques a la Brigada Municipal i en molts dels actes que fem plegats, ets una peça que es troba a faltar.
27 abril 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario