08 abril 2010

REFLEXIONS SOBRE LES ESCÒRIES

Ja hem tancat els procés de les escòries, declarant l’activitat de no interès públic. Es tracta d’un expedient com molts altres dels tramitats per l’ajuntament. Alguns acaben resolent-se positivament i altres, com aquest, desestimant la petició, però tots ells tenen el seu expedient administratiu, que és obligatori a l’administració pública.

Pel que fa al tema de les escòries, teníem clar que la seva instal·lació seria viable o no, depenent principalment de quatre punts:

· Els informes de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
· La garantia que fos una activitat que es realitzés correctament.
· El nombre d’al·legacions presentades durant el procés d’exposició pública.
· La compensació econòmica per a l’ajuntament, en cas que s’instal·lés l’activitat.

Quant als informes dels departaments externs, no veiem massa complicat que explicant el procés d’una manera didàctica, algun dels Departaments que va fer l’informe desfavorable canviés el seu plantejament.

Pel que fa a la garantia que l’activitat es realitzés correctament, com a conseqüència de les compensacions econòmiques i del compromís de la Generalitat podíem tenir uns controls molt més exhaustius, tant d’aquesta activitat com de totes les del municipi. Cal recordar que estem a punt d’aprovar l’ordenança de convivència veïnal i que també té un apartat que regula les activitats al nostre municipi i que contempla sancions importants, si no es fan correctament.

Quant a les al·legacions, cal dir que n’hi ha hagut moltes, ja que els oposats a aquesta planta varen estipular un sistema que consistia en què les persones que ho volguessin podien signar entre 9 i 10 al·legacions cadascuna. Tot i això, he quedat una mica sorprès, ja que analitzant-les he observat que del nostre municipi només han entrat al·legacions de 61 persones. Cal tenir present que hi havia cases en què presentaven al·legacions 3 i 4 membres de la mateixa família. Per la moguda que s’ha generat, jo estava convençut que hi hauria moltes més persones implicades signant els papers que se’ls posaven davant. Tot i això, cal tenir presents aquests veïns i veïnes que han dit la seva, tot i que algunes vegades amb actituds i comportaments qüestionables.

Pel que fa a la compensació econòmica, es va signar un conveni abans de tramitar l’expedient, que en el cas que s’instal·lés la planta hi hauria una compensació econòmica per a l’ajuntament. Un cop es va anar tramitant l’expedient, vàrem demanar la revisió d’aquest conveni, ja que hi havia alguns temes que no hi quedaven contemplats i estàvem convençuts que calia acotar-los bé, ja que representaven més recursos per al municipi. L’empresa va explicar que a conseqüència de la situació econòmica actual, especialment del món de la construcció, no podien fer front a les demandes de l’ajuntament, que considero que eren legítimes i que es podien explicar amb el cap ben alt.

Analitzats i estudiats tots aquests punts de vista, l’ajuntament ha dit no a les escòries.

Jo he captat sensacions de tota mena. Hi ha persones que estan contentes i, per altra banda, hi ha altres persones que, davant de l’ actitud d’alguns dels defensors del no a les escòries i de la situació econòmica en què es troba l’ajuntament, apostaven perquè s’instal·lés aquesta planta al nostre municipi, però estic convençut que no és el moment i que l’expedient està molt ben argumentat per dir no a les escòries.

No hay comentarios: