La politització de l’interès públic (IV)

Crec que és just recordar que la subvenció que dona l’Ajuntament és un ajut per poder donar una educació de millor qualitat als nens i nenes que són usuaris, però que en cap cas pot ser considerat com la principal font d’ingressos, doncs les AMPES, com la resta d’entitats, han de gestionar les seves activitats per tal d’aconseguir vies de finançament pròpies. És per això que estableixen quotes de socis i altres ingressos per les activitats que organitzen. En aquest sentit, és obvi que un AMPA com la del Pi, amb més de 400 alumnes, té molta més capacitat de recaptació que un AMPA com la de l’Encarnació Fonoll, amb poc més de 100 alumnes. Així doncs, la manca de recursos econòmics d’un AMPA ni de qualsevol altra entitat, mai no pot ser imputada a la reducció d’una subvenció, que constitueix només un ajut a la labor de l’entitat, sinó a la eficiència en la manera de gestionar els propis recursos.


Recordar que l’Ajuntament de Dosrius ha realitzat un procés participatiu exemplar en el municipi, absolutament transparent, i el que ha fet és elevar i donar forma jurídica als acords presos per la comissió de subvencions, formada per entitats sense ànim de lucre representants dels diferents àmbits culturals, esportius, educatius i juvenils.

Tornem a l’enunciat del títol, ja que en aquest cas clarament s’ha vist que hi ha qui s’aprofita de l’interès públic per lucrar-se personalment, amb la intenció de treure’n profit políticament, intentant desgastar els que tenen la responsabilitat de prendre decisions.


No pot ser que quan estàs com a responsable d’una AMPA abandonis el fòrum on es discuteix la manera de donar les subvencions i quan, per consens de tots els representants de les entitats, es decideix anar per un camí s’utilitzi aquest consens per posar en contra un col•lectiu, no dient les veritats de com ha funcionat el procés i sense explicar que s’ha abandonat el fòrum de debat, de manera voluntària.

Al final, treus la conclusió que per a segons qui l’interès públic no té cap importància i per a l’única cosa que es treballa és per assolir els objectius personals.