03 enero 2013

TORNO A ACTIVAR EL MEU BLOC

Porto unes quantes setmanes que tenia el bloc una mica abandonat. La veritat és que a finals de novembre i durant tot el desembre tot s’ajusta una mica i les coses que no són urgents queden relegades.


Ara ja s’ha tornat a situar tota la feina i tinc ganes de continuar plasmant opinions, vivències, sentiments, experiències, informacions ... En definitiva, tot allò que et ve de gust parlar en el teu espai.

Comencem un nou any, el 2013, vagi per endavant el més sincer desig de bon any a tothom que segueix els meus escrits. Jo personalment tinc molta confiança en aquest 2013. No recordo cap inici d’any que el comencés amb tanta il•lusió. Tinc projectes personals i professionals, en tots els meus àmbits i aspectes, que em fan tenir una il•lusió per tot el que m’espera. Tocarà fer balanç al final d’aquest any que comença.

Avui estic especialment sensible, ja que hem enterrat en Jesús Ramon, aquell senyor que et trobaves quan anaves a comprar el butà. Si tenies la sort que ell et despatxés, t’alegrava el dia parlant de qualsevol cosa. Els que el coneixíem amb més profunditat sabíem que era una persona positiva, amb molta senzillesa, però els valors que transmetia són d’aquells que no s’han de perdre de vista.

Fa uns dies també vam haver d’anar a un enterrament d’una persona potser poc coneguda, però que practicava molt les aficions dels nostres avantpassats, que em fan recordar molt les meves àvies i moltes dones grans del nostre municipi. Parlo de l’Antònia de can Bigues, aquella senyora que quan passaves per la carretera en direcció a Canyamars, al voltant de can Bigues, la veies arrossegant un sac i amb un magalló collint herbes per als seus conills. Aquest era el plaer, el refugi i la distracció principalment de les dones d’abans.

Ara passem hores davant de la TV. Abans s’havia de buscar aquests moments per trobar-te amb tu mateix, apartat de la resta, que t’equilibraven en les teves reflexions i que servien com a teràpia per enfortir els teus plantejaments. Em sembla que ja no queda ningú al nostre municipi que practiqui aquests hàbits.

Una altra d’aquelles coses que ens està marxant i que difícilment tornarem a veure.



No hay comentarios: