Sempre he explicat que les meves èpoques de la vida totes han estat molt intenses. He viscut amb passió el que m’ha tocat, viure en cada moment i quan s’ha tancat una època n’ha començat una altra molt diferent de l’anterior i totalment inimaginable.
Ara, visc la vida de polític. Poques vegades ho he dit que soc polític ja que ho entenc com una feina i no em sento polític, però m’hi he posat tant que al final no puc negar que en tinc l’etiqueta, tant se me’n dona el nom, el més important és el fet, i us ben asseguro que es apassionant, amb estones molt amargants però amb grans satisfaccions.
Els fets passen molt ràpid i uns et tapen els altres. No fa masses dies, explicava a la meva germana un tema que el considerava greu en aquells moments, i un cop li vaig explicar pels i senyals, li va sortir de dins i la seva resposta va ser: “això no és res, saps que et vindrà un de pitjor i te’n oblidaràs d’aquest tant dolent que en aquests moments et preocupa tant, o et vindrà qualsevol cosa que et donarà una satisfacció que et farà oblidar aquest estat tan preocupant que tens ara”
He començat amb el títol de com son les coses, i el fet que no entenc de la meva època de polític es que tens enemics, gent que li surten les serps de la boca quan parla de tu, o en aquest cas de mi, i poder no he creuat ni una sola paraula amb ell, simplement ho diuen d’oïda, de teràpies de mala sang que s’ha fet amb converses inexactes, enveges, ganes de ressaltar o de donar-se importància.
Aquests son els temes que em costa més d’entendre perquè em considero una persona normal, l’únic que em toca viure aquesta època com a responsable d’una administració. L’Ajuntament de Dosrius i d’una altra Administració com el Consell Comarcal del Maresme i unes funcions i responsabilitats polítiques dins el meu partit.
Evidentment tinc moltes persones que valoren la meva feina, i també com es normal, d’altres que la qüestionen, però el que més em sobta, és que gent que no em coneix o ha tingut pocs tracte amb mi, em tingui una animaversitat molt acusada. Poder algun dia ho sabré entendre.
25 noviembre 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario